Un minut i mig, a tres quarts de dotze del migdia,
canviem radicalment de tema aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Sortim a l'exterior i parlem d'internet.
S'acaba de presentar l'enquesta anual
amb els principals indicadors de l'ús d'internet a Tarragona.
Aquest és un estudi que elabora OASI
i que em penso que tot seguit podrem conèixer amb el seu responsable.
Saludem ja des del Palau de la Diputació, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, molt bon dia, Yolanda.
Ja s'ha presentat aquest estudi.
Doncs ja fa escassament, res, dos minuters, que s'acaba la roda de premsa,
ens han presentat aquest àmpli estudi,
que de fet, qui ho vulgui, d'aquí a poques hores baixa,
podrà consultar-ho a través de la pàgina web de Tinet,
tinet.cat o tinet.org, segons el que prefereixi, tinet.cat.
Doncs bé, podran consultar-ho ja i surt tot desloçat,
amb tots els apartats, que ara en comentarem alguns.
Ens acompanya el director d'OASI, Enric Brull,
aquí volem saludar, Enric Brull, bon dia.
Bon dia.
D'entrada, increment pel que fa a diferents aspectes,
però podríem destacar els més rellevants,
perquè el que hem pogut notar és que a través d'aquesta enquesta
la població del Camp de Tarragona en general
s'ha produït un increment respecte a l'any passat,
respecte a les dades de l'any passat,
pel que fa a molts aspectes, com per exemple l'ús d'internet.
Sí, probablement la dada més rellevant
és que si l'any passat hi havia
un 40 i alguna cosa de la població
que estava utilitzant internet,
enguany hi ha quasi el 56%.
Això significa que ha incrementat
gairebé un 30% de la població.
És a dir, aquelles persones,
l'any passat hi havia una sèrie de gent
que internet l'utilitzava per correu electrònic,
per navegar, pel que sigui,
enguanyia un 30% de la població més.
I el que és rellevant
és que ja han passat la barrera psicològica del 50%.
Avui hi ha més de la meitat de la població
que utilitza internet que no n'utilitza.
Està molt bé.
Tinguent en compte, a més a més,
que segurament vostès ja ho sabran,
Tinet està celebrant aquests dies el darrer aniversari,
en fi, ja ens hem fet tot un seguit d'actes,
de conferències, xerrades.
Tinet ha tingut molt a veure amb això, no?
Nosaltres entenem que sí,
és a dir, en el moment que comparem informació
de la demarcació de Tarragona
amb altres demarcacions de Catalunya
o, per suposat, sobre l'estat espanyol,
sempre sortim pel davant.
Tot i que comparar dades no és fàcil,
perquè la metodologia en què es prenen aquestes dades
no és la mateixa.
És a dir, no és la mateixa dir que s'entén
que usa internet una persona
que ho ha fet alguna vegada a la vida
que ho fa en els últims 15 dies,
això ja és una dada rellevant,
però agafin, les agafem per on les agafem,
a la demarcació de Tarragona,
sempre sortim amb les dades més altes.
Per tant, és molt probable que hi hagi,
ja hi ha una cultura,
és a dir, si fa 10 anys que hi havia persones
que ja ens vam apuntar, per dir-ho d'alguna manera,
en el carro d'internet,
això va creant una cultura a nosaltres,
als companys que estan a nosaltres,
als nostres fills,
i això té una lògica que estem per sobre.
A mi m'ha cregut l'atenció una dada
que és que al 100% de les llars
de les nostres comarques hi ha televisió,
al 100%.
En canvi, d'ordinador no arribem al 100%,
però també s'ha incrementat aquesta xifra
respecte a l'any anterior, no?
És a dir, cada cop hi ha més ordinadors per casa
i fins i tot hi ha cases que tenen 9 només,
2 i fins i tot 3 ordinadors.
Sí, sí, sí.
Una de les dades que preguntem
és a veure el nivell de tecnificació de les llars.
És a dir, fins a quin punt a les llars
ja hi ha coses que has d'anar amb botons, no?
Perquè, esclar, no fa massa quan el tema dels mòbils,
no, és que això és pels nens, no?
Ara ja rarament veuràs una persona
que no tingui el telèfon mòbil
i que s'hagi acostumat amb un botonet avall.
Per tant, el que hi hagi en llars
on l'hàbit de treballar amb els botons,
diguem-ne, doncs estigui establert,
és més fàcil que se connecti a internet.
I, efectivament, estem en aquests moments
que amb nombre d'1 i 2 estem gairebé
al 70% de llars que tenen ordinadors.
I com bé vostè deia, la majoria de llars,
bé, totes les llars com a mínim en tenen un,
però em sembla que estem al voltant del 20 o del 30%,
que ja en tenen dos,
i fins i tot una bona, em sembla que és el 18 o el 15%,
que en tenen tres,
dels quals una bona part ja són portàtils.
És a dir, que ja no...
La nevera sí que en tenim un i rarament n'atindrem més,
però sembla que d'ordinadors n'haurem...
Al final n'atindrem un per cada membre de la família.
Un salt important es prodirà, ja també ho hem dit,
al llarg de la roda de premsa de presentació,
quan les televisors, que estan al 100% de les cases,
permetin connectar-se a internet.
O la nevera, fins i tot, eh?
Que també n'hi ha de neveres aquestes americanes
amb dues portes i televisió incorporat.
Efectivament, si ara estem en un 56% d'utilització,
per què no utilitza el reste de la gent?
Doncs perquè pot ser que no hi hagi coses que els interessin,
però segur que hi ha coses que els interessen, no?
El que hi ha és una barrera,
perquè has d'entrar a l'ordinador.
No tothom sap arrencar l'ordinador,
sap posar un nom, una contrassenya, agafar el ratolí...
Això és una cosa que hi ha una part de la població que sí
i una part de la publicació no.
En el moment en què trobem un estri, un enginy, un kit,
que connectat a l'ordinador ens permeti entrar a internet,
ben segur que això farem un salt espectacular,
perquè si de televisiós n'hi ha, com hem dit abans,
a totes les llargs, amb un aparell semblant
al que ara ha passat amb la televisió digital terrestre,
que en aquests moments ja hi ha un 17% de les llargs tarragonines
que ja tenen l'aparell de la televisió digital terrestre.
Per tant, en el moment que hi hagi un kit semblant
que valgui 50, 60 euros,
en el que tu el puguis connectar a la televisió,
la televisió se't converteixi,
amb una interfície per entrar a internet,
clar, llavors segurament farem un salt espectacular.
No tot és tan positiu,
perquè abans també hem parlat del preu,
que és una de les barreres importants.
Si ens escolten, per exemple, estudiants
o persones que tenen dificultats econòmiques,
evidentment el preu de la connexió de la tarifa blana
de l'ADSL continua sent car
respecte, per exemple, a altres països,
com alguns països nòrdics o als Estats Units.
Sí, sí, aquest és un element diferencial.
però quan comparem dades, ja no dins de l'Estat,
sinó que ens comparem amb altres estats del món,
a altres països del món,
la veritat és que és espectacular, no?
Als Estats Units, als Reines Units, als països nòrdics,
allà entrar a internet és molt, molt més barat que aquí.
Per tant, tal com diu vostè,
hi ha molta gent que 30, 40, 50 euros al mes
no se'ls vol gastar per entrar a internet.
Per tant, això és una barrera.
Per tant, no és una barrera cultural,
sinó que és una barrera econòmica.
Què fa falta perquè l'ADSL arribi en condicions òptimes,
de fet, en condicions òptimes també,
però que arribi a tots els municipis?
Perquè crec que han dit que dels 187 municipis
que tenim al Camp de Tarragona,
tan sols n'hi ha 123 on arriba l'ADSL.
Sí, doncs que les operadores decideixin
que internet ha d'arribar a tot arreu
o bé que l'ADSL o la banda ampla
sigui un servei públic.
És a dir, que igual com arriba aigua,
com arriba a electricitat,
doncs que arribi també l'ADSL.
En aquests moments,
doncs només arriben els llocs
on les operadores entenen que els hi és rentable
el que hi hagi aquest servei.
Quan serà això?
Doncs miri, ara llegia l'altre dia
que una de les operadores de telefonia mòbil,
em sembla que és l'any que hi ve,
el CIL 2007,
té previst donar dos megas mitjançant inalàmbric.
Per tant, en aquell moment en què tinguem
dos megas inalàmbric,
com si fos el telèfon,
doncs probablement llavors
no caldrà que entrem via ADSL amb el cable,
sinó que podrem treballar inalàmbricament.
Amb un any, dos anys,
això donarà un canvi
que probablement no ens l'imaginem ara.
Hi ha molts pobles
en què fins i tot hi ha dificultats
perquè arribi la cobertura del telèfon mòbil.
Estic pensant, per exemple, en cap a fons,
amb els pobles de les muntanyes de Prades.
S'ha de fer molta feina encara.
S'ha de fer molta feina
i probablement en aquests llocs
la implantació no arribarà mitjançant un cable,
mitjançant una cosa física,
sinó arribarà mitjançant satèl·lit,
mitjançant alguna tecnologia d'aquest tipus,
notablement millor que la que hi ha ara,
perquè ara ja arriben mitjançant satèl·lit,
però està funcionant de manera molt eficient.
Però arribarà, calculem que en un o dos anys
arribarà inalàmbricament,
en aquests llocs s'hi pot arribar,
perquè és que si no, físicament serà molt difícil
perquè no és rendible.
Aquesta enquesta que estem comentant
amb el director d'OASI, Enric Brull,
s'ha fet amb un gruix de població,
que això és important també perquè,
tinguin en compte aquestes dades,
tenen un percentatge de viabilitat
en funció del gruix de població que s'ha fet.
S'ha fet amb un gruix de població de 1.000 persones.
Habitualment, aquesta mena d'enquestes
es fan sobre 100-200 persones,
per tant, el grau de fiabilitat augmenta.
Sí, les dades que hem treu nosaltres
són dades amb més fiabilitat
que qualsevol de les altres enquestes
que es fan a la demarcació de Tarragona,
almenys de les que nosaltres en tinguem constància.
Efectivament, la majoria de les enquestes
que es fan, que es fan a nivell de Catalunya,
a la demarcació de Tarragona
agafen 200, 300, 400 persones com a molt.
Nosaltres hem agafat a tota la demarcació 1.000 persones.
Per tant, quan treballem amb dades agregades,
és a dir, del total de la demarcació de Tarragona,
estem amb uns errors d'un 4%,
d'un 4%,
que això ja ens permet
entendre bastant bé
quina és la realitat.
L'ús d'internet ha augmentat,
però també ha augmentat l'estona
que s'hi passen connectats,
els que ho fan, els que connecten,
que això també és important,
des de Dinet, que són pioners
en aquesta matèria, que són, doncs bé,
els primers, de fet, que van
establir aquesta xarxa ciutadana,
de connexió a la xarxa, ho sabem molt bé.
De fet, comentàvem
que és important que es connectin
no només una estona, sinó moltes hores,
i això també és símptoma clar
que hi ha una bona disposició
per tal de fer-vos d'internet.
Sí, per exemple,
d'aquest 56%
de gent que utilitza internet,
cada dia ho fa un 62%,
però
un cop o més per setmana ho fa un 25%,
per tant, si sumem els que
cada dia hi entren o que hi entren
un cop o més per setmana, fa un 87%.
És a dir, un 87%,
molta de la població,
està entrant-hi com a mínim una vegada a la setmana.
Això és una dada molt important.
I després una altra dada també interessant és,
quan hi entra, què està?
està cinc minuts ni està deu,
doncs la majoria,
que és un 27%,
està entre una i quatre hores a la setmana,
la qual ens dona un indicador
que ens sembla molt potent
i molt diferencial
en quant a la demarcació de Tarragona.
A l'hora de fer aquesta enquesta
també hem preguntat als encastats
si coneixien Tinet.
També el grau de coneixement
ha augmentat considerablement
i ho ha fet curiosament en comarques
com, per exemple,
la Conca de Barberà o la Terra Alta.
S'ha de dir que la Terra Alta
i la Conca de Barberà
coneixen què és Tinet
i quin és el servei que s'hi dona.
per cert, un servei com el correu electrònic
crec que està entre els millors d'estat espanyol,
no?
Sí, nosaltres,
el nostre correu,
estem donant una adreça de correu electrònic,
però una adreça de correu electrònic
que no hi ha publicitat,
una adreça de correu electrònic
que té una capacitat important,
una adreça de correu electrònic
que té un antivirus,
de tal manera que no els hi entraran
virus mitjançant correu electrònic,
una adreça de correu electrònic
que en un mes o dos mesos
no els hi entrarà spam,
per tant,
nosaltres entenem
que el producte estrella,
el servei estrella que estem donant
és precisament aquest correu electrònic.
Justament,
ens comenteu,
ara parlem d'aquestes dades,
però que ben aviat presentaran
un nou antispam
que es podrà aplicar
en el correu electrònic de Tinet.
Sí,
esperem que en un mes,
un parell de mesos com a molt,
puguem afegir un servei,
bueno,
el servei de correu ja fa temps que el donen,
però afegirem un servei
que és important,
que és això que ara ens està entrant
per correu,
que entres,
et descarres el correu
i si te baixen 30 missatges,
20 són indesitjats
dels que t'arriben,
doncs perquè hi ha gent
que s'entretén a enviar
spam d'aquest tipus,
doncs que això ja no t'entrarà,
que realment és un agòvio.
Doncs, per tant,
si tot va bé en un mes,
dos mesos els podrem presentar
aquest producte nou.
Ara, si parlem de la Conca
i de la Terra Alta,
que es coneixen perfectament,
saben qui és Tinet, eh?
Sí,
en les dades tenim que
el Tarragonès,
lògicament,
és allà un més que coneix,
després Conca de Barberà,
després la Terra Alta,
i entenem que,
bé,
la Conca té un sentit
perquè a la zona de Santa Coloma
hi ha hagut sempre activistes tinetaires,
des del començament
hi ha fundadors de Tinet
que són de la Conca,
però també tenim una activitat
que és l'Oasi Aula,
o la Tinet Aula,
que anem pels diferents
pobles de la demarcació
que no tenen possibilitats
de tenir una aula
i portem una aula itinerant
i, clar,
els llocs on hem estat
allà ens coneixen més.
Per tant,
té un cert sentit, això.
Ja, per acabar resumint,
és a dir,
més del 50% de les llars
amb ordinador,
més del 50% dels ciutadans
del camp
utilitzen internet habitualment,
per tant,
de les satisfactòries,
esperant que arribi aquest salt,
no?,
de poder connectar-se
a internet
sense ordinador,
és a dir,
també és d'altres mitjans
com la televisió,
en fi.
Sí,
entenem que el salt
espectacular serà
anirem creixent,
perquè conforme vagin
incrementant ordinadors
anirem creixent,
però el salt serà
quan comprem
un aparater
semblant
al de la televisió
digital terrestre
i que llavors
la televisió
se'ns converteixi
en un enginy
que puguem entrar a internet.
Aquest serà
el punt clau.
Un any, dos anys,
tres anys,
no crec que tardi gaire més,
però el salt
important serà aquest.
Enric Bruy,
gràcies per atendre's
el micròfon de Tarragona Ràdio,
que vagi bé.
Moltes gràcies a vostès.
I des d'aquí recordar
l'adreça
a electrònica
www.tineta.cat
o .org
podran, de fet,
entrar-hi
i consultar aquestes dades
de l'Observatori
d'Internet d'Oasi,
però, a més a més,
si volen,
podran crear-se
una pàgina web
o un bloc
a propi
a través de Tinet,
ja ho saben,
tineta.org
o tineta.cat.
Això és tot
el que us podem explicar
des d'aquí,
des de la Diputació.
I que no és poc,
gràcies a en Josep
Sonyer,
un estudi interessant,
sens dubte,
i que hem conegut
en directe
des del Palau
de la Diputació.