El 3 de febrer del passat 2005,
una vintena de veïns al carrer Comte
van ser desallotjats a casa seva.
En principi es tractava només d'una mesura extraordinària
i les primeres previsions apuntaven
que al cap de tres dies ja podrien tornar a dormir a casa.
Finalment, però, van ser 35 les persones desallotjades
i moltes d'elles van passar-se mesos
vivint en un hotel o a casa d'un familiar.
Ja feia setmanes que els veïns anunciaven a l'Ajuntament
l'aparició d'un seguit d'esquerdes als seus habitatges.
Quan el dia 1 de febrer es va trencar la claveguera del carrer,
ràpidament van lligar caps.
La filtració d'aigües flacals provenents d'aquesta claveguera
havia provocat els moviments a les cases.
Pere Ferrez té el seu magatzema al número 11.
Això normalment passa quan plou aquí, en aquesta casa,
perquè l'aigua està tancada.
Ja fa més d'un any que es va tancar l'aigua,
perquè quan no hi ha cap veïn, només que soc jo,
i no necessito de l'aigua, es va tancar l'aigua,
però quan plou, baixa l'aigua per les escales
i baixa per aquí i entra dins del magatzem
i m'ha fet més d'una vegada molt bé el material.
Amb el desallotjament,
els veïns van començar un petit calvari
de negociacions, informes i, sobretot,
de molts dies sense poder dormir a casa.
L'endemà mateix del desallotjament,
el dia 4 de febrer,
l'Ajuntament va anunciar la col·locació
d'un centenar de testimonis de guix
per comprovar si es produïen noves esquerdes.
Jordi Sendra,
regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona.
Estem col·locant un centenar de testimonis
en aquells llocs on s'han produït escletxes,
testimonis de guix,
que ens permetran fer el seguiment
durant el cap de setmana de les escletxes,
és a dir, si continuen produint-se,
si continuen ampliant-se, etcètera, etcètera.
Aquest seguiment el farem durant el cap de setmana
i el dilluns al matí trarem les conclusions pertinents.
En un primer moment,
a l'Ajuntament li va costar reconèixer
que els problemes provenien del mal estat del clavegram.
Finalment, però, consistori i veïns van posar-se d'acord
i van decidir canviar les canonades del carrer Comte.
Gabriel Coll és un altre dels veïns afectats.
S'està fent la feina,
n'hi ha un bon acord amb els tres grups d'arquitectes,
també l'Ajuntament ara també està per nosaltres,
i el que sigui d'un lloc o sigui d'un altre,
els tècnics ja per l'analitzó,
tant sigui el nostre individual que el de l'Ajuntament.
Però el que interessa ara és treballar sobre aquest tema
i prendre totes les mesures i fer-lo bé.
El 14 de febrer es va produir
un dels episodis més estrambòtics en tot aquest cas.
L'arquitecte tècnic municipal va explicar
que els testimonis que s'havien col·locat
només 10 dies enrere eren inútils.
Les mostres de guix s'havien posat directament sobre les esquerdes
sense haver retirat abans l'arrebossat i la pintura.
Un dels veïns afectats, Xavier Luja,
no entenia com s'havia pogut produir aquest error.
L'Ajuntament va posar una quantitat d'estimonis,
diuen que 100, són alguns més,
i avui ens han sortit amb el trencat
que estàvem mal posats.
O sigui, els tornen a repetir.
O sigui, s'havia de picar les parts sobreposades,
estocats, arrebossats, etcètera,
i anar a la paret en si.
Bé, es va fer com es va fer,
i hi va haver una supervisió així una mica estranya.
Dos dies després, els 16 de febrer,
els tècnics municipals,
els del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona
i els contractats fels veïns,
van trobar finalment una solució
per reforçar els fonaments dels habitatges del carrer.
Es tractava del micropilotatge,
una tècnica que permetia la injecció de pilons de formigó
gràcies a unes màquines especials.
Semblava que s'havia trobat per fi
una solució per evitar la degradació dels habitatges.
De retruc, però, sorgien dos problemes.
D'una banda, els treballs del micropilotatge
farien que els veïns estiguessin, com a mínim,
dos mesos més fora de casa.
De l'altra, l'Ajuntament i els veïns
no es posaven d'acord sobre qui s'havia de fer càrrec
del cost d'aquestes obres.
El portaveu de l'equip de govern, Joan Aregio,
i un dels veïns damnificats, Ramon Uller,
tenien al mateix 16 de febrer postures ben diferents.
Creiem que, com que ho hem dit sempre,
ni el tema del clavegaram és el 100% culpable del que ha passat,
ni tampoc és el 100% innocent,
els hem dit, home, creem una comissió
per veure els costos d'això,
doncs, de quina manera els assumim entre uns i els altres.
Nosotros, todas las documentación que tenemos,
tanto fotográfica como escrita,
como los diferentes estudios que hemos ido realizando,
apunten en que la responsabilidad y la causa es una,
no hay otra.
Pero si ellos tienen otras pruebas, que las enseñen,
porque hasta ahora desconocemos totalmente
el informe técnico del Ayuntamiento.
Ràpidament van sorgir diferents veus
que recordaven que hi havia altres zones a la part alta
amb problemes a la xarxa de clavegaram.
De fet, durant els primers dies es pensava
que a la mateixa situació del carrer Comte
es podia repetir al carrer paral·lel, al carrer Mediona.
Finalment, però, es va comprovar que els dos problemes
eren de magnitud ben diferent.
Els veïns de tota la part alta, però,
van exigir una actuació global
a tot el casc antic de la ciutat.
Carme Lloret, secretària de l'Associació de Veïns de la Catedral.
Aquí hi ha una nota de premsa de l'any 92,
on ja es demanaven rehabilitació de la zona,
d'aquesta zona d'aquí,
i hi ha una de l'any 2003,
també per problemes d'aigües fecals.
Hem volgut agafar un més llunyà i un de més proper,
però durant tots aquests anys
s'ha estat sempre batallant pel barri
i ara continuarem fent.
Paral·lelament, l'oposició va exigir
una solució ràpida i eficaç per als veïns
i l'adopció de mesures per a tot el barri.
Així mateix, els socialistes van proposar
recuperar el pla especial per la part alta
elaborat l'any 1986.
Josep Fèlix Ballesteros.
Nosaltres posem damunt de la taula
un pla que ja està vigent
i, per tant, en virtut del qual
es podia actuar immediatament,
només habilitant la partida econòmica
i ens oferim, evidentment, amb els veïns
i amb l'equip de govern
a treballar colze a colze
per elaborar un pla consensuat
que modifiqui aquest i l'actualitzi als nous temps,
perquè estem parlant de 20 anys.
De mica en mica, més enllà de les picabaralles polítiques,
veïns i ajuntament van arribar a diferents acords
sobre el finançament de les obres i el seu cost.
El 25 de febrer es va decidir
que l'Ajuntament es faria finalment càrrec
del cost total de les obres de micropilotatge
i de l'estada dels veïns en els diferents hotels.
Unes setmanes més endavant, l'11 de març,
l'Ajuntament va cedir a totes les reivindicacions dels afectats
i va accedir a compensar-los també per danys morals.
Per aquest concepte es va acordar la quantitat de 72.000 euros.
Veïns i ajuntament feien, ara sí,
una lectura força similar.
Senzillament s'ha aconseguit el que nosaltres volíem aconseguir,
que era que la gent tornés a casa
sense gastar-se cap diner per poder-ho fer
i que se ressorceixin de les penúries que han passat,
o estan passant o tocarà passar.
Però bé, en un procés de negociació,
l'important és el final.
El que ha passat entremig, doncs, és negociació.
La Generalitat de Catalunya també va implicar-se en el cas del carrer Comte.
A Dixa va posar a disposició dels veïns pisos de protecció oficial
perquè aquells que volguessin ja no haguessin de viure més en un hotel.
A més, el govern va decidir ajudar l'Ajuntament en el cos de les obres
i va anunciar l'aportació de fins a 7.000 euros per cada pis afectat.
Ho va explicar en una visita a Tarragona
el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà.
Signem, diríem, un tripartit, si em preveu la broma,
en el sentit que excedeixen aquesta ajuda a l'Ajuntament
i l'Ajuntament executa la totalitat de les obres.
Nosaltres cobrim fins a aquest màxim dels 7.000 euros per habitatge,
segons el que valgui la reparació, amb pressupost a la mà,
i, per tant, com veieu, ja s'està actuant.
El 18 d'abril, les màquines de micropilotatge
van acabar els seus treballs, dos mesos després d'haver començat.
Uns dies abans ja havien tornat els primers veïns.
La resta ho van anar fent de forma esglaonada.
El dissabte 2 de juliol, els veïns van celebrar la fi
de bona part dels seus problemes amb una festa.
Un dels veïns afectats, Xavier Llué,
es va comprometre a celebrar aquesta festa de forma anual.
I com ha anat també aquest any, potser l'any que ve,
també ho tornarem a fer.
I cada dissabte primer de juliol farem Sant Agapito Vís.
Perquè Sant Agapito és el 17 de març.
I com és el primer dissabte de juliol, serà Sant Agapito Vís.
I a partir d'ara, sempre tindrem una festa el primer dissabte de juliol.
Sis mesos després dels primers desallotjaments,
encara quedaven per fer diferents actuacions.
Els veïns ja vivien a casa seva,
però els arquitectes i els paletes continuaven formant part
del paisatge habitual del carrer Comte.
Encara s'havien de paritar, per exemple,
els danys que havien causat les obres de micropilotatge.
Ara el que bàsicament ens preocupa és això,
és poder arribar, poder acabar de solucionar
totes les històries que encara s'han de solucionar.
Portes que no tanquen o tanquen malament,
que si finestres que també 3 quarts del mateix,
rajoles, trencades, esquerdes, les parets que s'han de pintar.
La desgràcia no va deixar els veïns, fins i tot en aquests moments.
A principis del mes d'agost,
una parella de lladres van entrar als números 8 i 10 del carrer Comte.
Els delinqüents van accedir als pisos
a través de la vestida del Cala Gapitu,
un edifici en obra situat a la plaça Pallotx a Bialuja.
Jo vaig trucar al Jordi Sendra,
em va dir que havien trobat la gran solució,
que era posar una alarma a la vestida.
Però sembla ser que l'alarma és un títol,
un títol que sona,
perquè ha sonat,
i la gent se pensava que era una alarma
per espantar els col·lums.
Els desallotjaments van tornar al mes d'octubre,
però per un motiu completament diferent.
Un incendi va cremar la totalitat
del número 13 del carrer Comte
i va obligar a evacuar 14 persones
que van passar diferents nits en hotels.
L'endemà mateix al foc,
alguns habitatges van patir nous robatoris,
aprofitant que els inquilins eren a fora.
L'Olga és veïna del número 14 del carrer Comte.
Que me van entrar a casa l'altre dia,
a mi i a la veïna,
hi ha molt poca seguretat en aquest carrer.
Tenim moltes cases abandonades,
suposo que entren pels terrats,
les teulades totes comuniquen,
i ara estem esperant que ens diguin alguna cosa a la policia.
Un any després,
la situació al carrer Comte
encara no s'ha normalitzat del tot.
Tres persones,
Bernardo Mato i els seus dos fills,
viuen encara en un hotel
perquè no s'han posat d'acord amb l'Ajuntament
i a la majoria d'habitatges
encara no s'han reparat del tot completament
els danys que van provocar les obres de micropilotatge.
I sobretot, un any després,
l'odicià d'aquests 35 veïns
continua ben viva en el seu record.
Fins demà!