Maria Antònia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Quan parlem amb persones com la Maria Antònia Ferrer,
generalment ens establiem el currículum
perquè són currículums amplis,
perquè són persones prou conegudes,
i dius que potser que aprofitem el temps
per parlar del tema que ens ocupa,
perquè la Maria Antònia té una trajectòria docent
i com a autora molt dilatada, força àmplia,
i ara que ara aquest Sant Jordi coincideix en el temps,
que òbviament és un moment magnífic
per posar a l'aparador tots els llibres,
sobretot nosaltres ens acantem pels autors locals,
doncs ara que ara aquest Sant Jordi,
una de les apostes fortes d'Arola Ditos
és aquesta història de Tarragona,
una ciutat mediterrània.
Història de Tarragona?
Tota la història de Tarragona, Maria Antònia?
Sí, sembla mentida, però és tota.
Ets valenta, eh?
És inaudit perquè vés a saber el que haurà sortit.
No, dona.
I ara, quan ho tens ja a punt,
quan està pràcticament el llibre per sortir,
és que la cosa ha anat bé.
Comencem a la prehistòria
i acabem amb la democràcia.
O sigui que molt...
A veure, és una ousadia
que pot tindre molta crítica,
vés a sapiguer.
Bé, però bé, ja...
Però també hi ha la sort
que a partir de...
Mira, jo et diria que des que hi ha
la Universitat de Tarragona
ha sortit molta gent
que ha fet tesis, tesines,
ha publicat,
a part dels llibres ja famosos,
com el del Josep Maria Requesens,
que ja ens és un punt de mira
de moltes coses,
però, esclar,
els requesents de coses actuals no les té.
Però, en canvi,
hi ha bibliografia
que han parlat de la desamortització,
que han parlat de la...
No ho sé,
de la República,
que han parlat de...
de tota la restauració,
etcètera.
Bé,
del medieval,
hi ha coses molt maques.
Hi ha volums d'història local,
extraordinària,
però són èpoques molt fragmentades.
El que passa que tot és...
Bé,
és que quasi-quasi,
avui dia,
tothom és molt especialista
en tots els temes.
I la gent és medievalista,
és contemporània,
és...
I, esclar,
dir que fas una història
des de la prehistòria fins ara,
sí,
és una ousadia,
com t'he dit,
perquè jo no soc especialista,
de tots els temes.
I en una època de globalització,
espanta això,
de presentar un llibre.
Però també em sembla
que és important
que la gent de Tarragona
i els de no Tarragona
puguin conèixer el llibre
en un sol volum,
que en un sol volum
t'aparli de tot.
Llavors,
a veure,
de tot no et parlarà,
perquè en un sol volum,
que em sembla que té 350 pàgines,
una cosa aquesta no t'ho pot dir tot.
És una mirada.
És una mirada,
però és una mirada que...
Jo no sé si t'ho explicaré bé
o si no tu m'ha preguntes coses.
Que en realitat
no he volgut fer
una història localista,
sinó que cada moment
de la història que explico,
de la història de Tarragona,
m'agrada explicar-la
en el context universal.
Per què s'ha donat aquell cas?
O sigui,
si parlem de la restauració,
doncs per què hi ha la restauració?
I què passa a Europa?
També.
Contextualitzant-lo,
en una època no com un lloc allà.
Clar, si parlem de la il·lustració,
doncs com és...
Què és el moviment il·lustrat?
Si parlo de la guerra del francès,
doncs explicar ja també
qui hi ha hagut la revolució francesa,
que han entrat a unes idees a Tarragona,
qui són els afrancesats a Tarragona, etcètera.
Llavors, esclar,
és una història que és local,
però jo no diria que és localista,
sinó que és una història
que posa a Tarragona
en el context europeu
i en el context de pensament.
Llavors, també,
intentat que no fos només els fets,
podríem dir, puntuals de Tarragona,
sinó també més amplis.
Si hem parlat,
doncs parlem de quan hi ha la impremta,
de quan sorgeixen els primers llibres a Tarragona...
Com els grans esdeveniments de la història
afecten a la ciutat de Tarragona, no?
És a dir, que nosaltres no hem viscut aïllats al món.
No estem a part.
A vegades la visió del cronista local és aquesta,
els fets puntuals i més immediats,
però, ho dius,
aviam, tot això que passa al món,
com es viu a Tarragona?
Com es viu a Tarragona.
Doncs això, això...
És una mirada molt diferent
del que s'ha fet fins ara, doncs.
Sí, i a més, a veure,
he volgut fer la diferència,
o sigui, expliquem la història de Catalunya
com és normal,
seguint unes pautes.
L'història de Catalunya
ens explica l'història de Barcelona, també.
perquè és la capital nostra,
vull dir, és normal que parlem de Barcelona,
però a vegades se'ns escapa
que Tarragona té unes característiques
totalment diferents de Barcelona.
Hi ha moments de la història de Tarragona,
per exemple, de l'època medieval,
que no té res a veure amb Barcelona.
Aquí tenim un arc abisbe,
que és el que ens marca
tota la pauta de Tarragona,
és el senyor de Tarragona,
i això li dona unes característiques
diferents de Barcelona.
De fet,
hi ha el segle XVII
que està governat per militars
i en el...
d'això és on hi ha un capítol,
quan parlo del XVII,
parlo de la Tarragona militar,
perquè són els militars
els que marquen les pautes de Tarragona.
Un antecedent que després creava estil, no?
Vull dir, en la ciutat,
hi ha manera de fer.
Clar, i és una Tarragona
que després serà capital de província,
i també és diferent de la capitalitat de Barcelona,
sinó que és diferent aquí a Tarragona
amb unes característiques iguals,
amb unes lluites amb reus,
vull dir,
que té unes característiques pròpies de Tarragona,
però influenciada per tot el món.
Vull dir, tot el món segueix unes pautes iguals.
A mesura que ens acostem cap al segle XX, segle XXI,
en aquest cas,
la història i els esdeveniments es precipiten,
però prèviament, en l'origen,
tot anava,
tot passava molt lentament.
Parlem de la prehistòria.
pel fet d'aquest coneixement
que comença a haver-hi del patrimoni romà,
sembla que dels romans cap aquí,
més o menys,
tenim clar el que era Tarragona.
Abans dels romans,
sembla que no ho tenim tal clar.
No, no, no, hi ha molt poca cosa.
Llavors jo, gràcies als prehistoriadors,
hi tinc un material per fer alguna coseta.
Com a mínim, situar-nos també en el món, no?
Això també potser es notarà
que, a veure, encara que jo vaig fer
geografia i història a la meva llicenciatura,
més ben dit, la meva època era de filosofia i lletres
i secció posava història.
Per tant, era una història molt àmplia
i podria dir que és que,
com a títol acadèmic,
estic autoritzada a poder-ho fer,
però com a, per exemple,
el doctorat ja només la vaig fer sobre el segle,
sobre una parcel·la del segle XIX.
Hi ha especialització que dic.
Però, bueno, una visió general sí que la intento donar
i que penso que la puc donar.
Però, bueno, et repeteixo que gràcies a tothom
que ha anat investigant i ha escrit.
Vull dir que és una història que jo me la faig meva,
però que és el fruit d'una sèrie de treballs
d'investigació de molta gent.
Molts que han sigut alumnes meus,
molts amics meus, etcètera, etcètera.
Vull dir que ja ho recullo a la bibliografia
perquè ho sàpiguen.
No és aliena aquesta història de Tarragona
que has fet fenòmens realment transcendentals
per a la ciutat d'ara,
com és la industrialització.
Fins i tot fenòmens més relativament recents
com la immigració.
I la immigració dels anys 50, 60,
no sé si també la immigració
que d'una dècada cap aquí també
està molt imbrincada en la nostra vida cotidiana.
Jo amb això, l'últim apartat,
que és aquest del franquisme,
faig una cosa molt estranya.
Que per això et dic que és una història...
L'issècia de l'autora, podríem dir.
És feta a la meva manera.
Si els agradarà bé, si no,
doncs mira, podran criticar-ho.
Jo quan arribo al franquisme,
per dir-ho d'una manera,
m'assento tan vinculada a la història
que no puc ser una historiadora
com faig fins a tots els altres...
O sigui que el meu ofici és historiadora.
En aquest moment soc historiadora,
però hi havia viscut aquesta ebola.
Llavors faig un gir i ho explico en primera persona.
O sigui, explico tot el que ha passat
i com jo més o menys ho he anat vivint.
Per tant, és una història diferent,
no sé si a la gent els agradarà,
però jo m'hi sentim molt més còmode.
Aquí sí que ets més cronista de la teva època,
com deia, no?, a partir d'aquesta part...
Us prenc més el vostre ofici.
I és una mirada necessàriament subjectiva, clar.
Ja ho dic.
Ho dic que no pot ser...
És que jo, quan vaig anar a explicar el franquisme,
em vaig veure quasi...
Ara, no ho sé, com va passant el temps,
potser ho explicaria.
El franquisme, vull dir, al llarg, fins a la democràcia.
Em vaig veure que jo formava part de tot el que hi havia hagut.
Si hi havia hagut un moviment de reivindicació, jo hi era.
Si hi havia hagut una altra cosa, jo hi era.
I llavors me trobava tan subjecta d'aquesta història
que no la podia explicar d'una forma objectiva.
Clar, doncs a plantejar als lectors el que trobaran i...
Doncs, ho he dit així.
No ho sé si agradarà o no agradarà.
A mi sí.
Llavors ja ho veurem.
Ja ho diràs quan tu la veigis.
No, no, i tant.
Quants anys has esmerçat?
Dic anys perquè, clar, un llibre així no es fa, en uns mesos.
A veure, jo aquest llibre vaig estar escrivint-lo més de dos anys llargs.
Clar, és que és...
I fa dos anys que està a l'editorial, que me'l van encarregar els editors, eh?
Em van dir que a veure si era capaç de fer una història de Tarragona.
Que els feia il·lusió publicar-la.
I jo al principi tenia molta por i després m'hi divertim molt.
Vull dir, m'hi passar molt bé.
Maria Antoni, m'agradaria que comentessis aquest fet.
A l'editorial et diu, a veure si ets capaç de fer una història de Tarragona.
I tu dius, una història de Tarragona de quin període?
No, no, tota la història de Tarragona.
I amb un volum, a més.
I amb un volum.
Perquè jo el que davantava és que féssim de molts volums de diferents autors.
I em van dir que no.
Que ells volien una història de Tarragona d'un sol autor.
Llavors, també...
Jo és que t'imagino a la taula, dient, bé, tinc una ciutat, uns segles,
ara jo tot això, com ho transformo en un llibre, no?
Llavors, esclar, vull dir-te, és molt subjectiva,
encara que diguem que els historiadors som objectius, no ho som mai.
Llavors, esclar, quan explico quan comença la Rambla,
em poso a criticar la Rambla, per exemple, també.
Vull dir que no és una cosa...
No és un inventari de dates...
No, no l'és, no l'és.
El que passa és que no sé si li agradarà o no agradarà.
Jo m'ho he passat molt bé.
Tu ho has fet ara ja.
El llibre ja no és teu, és el que passa sempre a l'autor.
Un cop ja l'ha donat a l'editorial, és del lector, del crític,
d'aquell que ho vulgui.
Jo m'ho he passat molt bé i he disfrutat molt,
i també m'ho he passat malament.
I ara aquests dies que em fan córrer encara em passo més malament.
Ah, tu diràs.
Perquè ja el tenia acabat i no l'havia mirat, doncs ara...
Ja està, hi ha una altra etapa intel·lectual de la meva vida.
Ara ja torna bé una altra cosa, però bueno.
I ara és aquell moment que quan arribi a les teves mans,
tot i que està revisat i molt revisat, diràs,
mira, això...
Això no.
Potser que ho hagués fet d'aquella manera, no?
Això és terrible, per l'autor.
Per això em fa por tornar a mirar les coses que he dit,
perquè sempre trobes.
Et diré una cosa.
d'aquí a Tarragona, que em va dir, ara què fas?
Li vaig dir una història a Tarragona des de la prehistòria
als nostres dies.
Diu, bueno, tu ja ho pots fer.
Diu, sí, perquè ja et jubilada.
I tens temps, no?
No, ja no et menjarà ningú
perquè et fiques en la prehistòria i en la contemporània barrejats.
Perquè em va dir que, esclar,
acadèmicament potser no és...
No és.
Però, Maria Antoni, és un llibre acadèmic?
És un llibre acadèmic o és un llibre divulgatiu per a tothom?
Ah, no, no, és un llibre divulgatiu.
Que ningú es pensi que és un text acadèmic...
No, no, no, no.
Per la idea, jo m'imagino, dels editors
era justament el gran públic donar la possibilitat
d'acostar-se a una història global de la ciutat.
I que, per exemple, la canalla que va anar a l'institut
el poguessin tindre per estudiar la història de Tarragona, etcètera.
Vull dir, que fos una cosa que la gent no llegís,
que, efectivament, no en tenim cap de llibre.
I em sembla que és l'única ciutat de Catalana
que no tenim un llibre de Tarragona, de la història.
Sí que hi ha moltes publicacions, i molt bones i molt maques.
I que per això he pogut fer aquell llibre, eh?
Si no, no ho hauria pogut fer.
Malgrat l'experiència com a historiadora,
has descobert coses que no sabies.
Moltes.
I sempre que escric, aprenc.
O sigui, dic el que sé,
però aprenc moltes més coses que no pas les que dic.
No pensava allò que això fos així, que fos d'aquella manera?
No.
A més, havia me n'he donat compte que
la història està condicionada amb tantes coses
que, si no les penses,
és impossible que te l'expliquis, el que ha passat.
Vull dir, ha passat per un motiu de raons que són importants.
I no pots obviar-les de cap manera.
La història també ens permet veure grans equivocacions,
trens que han perdut, altres que vam agafar fa temps.
Això també ho has vist fent la història.
Oh, tant.
Com a ciutat, eh?
Com a ciutat, com a ciutat.
Com a comunitat de...
Sí.
I esclar, jo és una...
Per exemple, la història de Tarragona,
perquè vegis el poc formal que és,
el primer capítol no és la prehistòria.
Sinó el primer capítol parlo només
de les muralles i del port.
Perquè penso que Tarragona,
la característica de Tarragona,
li dona un port obert
i unes muralles que l'anada tancant.
I quan a Tarragona,
que això ho diuen molts autors,
els recasents ho diuen, per exemple,
però és veritat,
i més he intentat que es veiés,
quan Tarragona està tancada a les muralles,
a l'època medieval,
és una Tarragona petita, esquifita.
I quan s'obre el mar,
que és l'època romana,
llavors és la Tarragona gran.
i quan es trenquen les muralles,
torna a ser una Tarragona gran.
I això,
en el primer capítol he volgut explicar això,
la grandesa i la petitesa de Tarragona.
I després,
perquè els romans van escollir Tarragona,
que no és Camp Meri,
perquè, carai,
és una ciutat molt maca.
Sempre es diu que tontos no eren,
perquè realment tenien aquí tot el que podien desitjar.
El que passa és que a Tarragona
hi ha un defecte,
que com que la Tarragona ha sigut tan bonica
i tan esplèndida i tan estudiada,
tothom,
quan parla de Tarragona,
ho ha anat a veure a Tarragona.
Hi ha anat a veure les muralles,
hi ha anat a veure l'amfiteatre,
hi ha anat a veure no sé què.
I ningú pensa que tenim una Tarragona
que ha estat vivint tots els segles.
No només els romans, saps?
Això tots tenim tendència.
Fins i tot els que visquem aquí
de sempre remetre'ns al passat imperial
d'aquesta Tarragona romana,
però aquella Tarragona medieval
aquella Tarragona
amb l'època de la desarmotització
que explicaves al segle XIX, segle XX, no?
Sí, sí, sí, que no,
que en tot això hi ha altres èpoques
perquè, per exemple,
hi ha una època molt bonica de Tarragona
que és tota la Tarragona renaixentista
que va de mà del Concilio de Trento.
Vull dir que llavors et quedes parada
com si el Concilio de Trento marca Tarragona
i marca tots els edificis de Tarragona.
Llavors no és la Tarragona renaixentista
com serà Itàlia, com serà en un altre lloc,
ni com és Barcelona,
sinó que té unes característiques
perquè els seus arquivisbes
formen part del Concilio de Trento.
Vull dir que són una sèrie de raons
que són molt boniques d'estudiar.
No, i ens agradi o no ens agradi
anar teixint el caràcter de ciutat que tenim.
Això no s'ha fet d'un dia per l'altre.
És tot aquest passat que ha anat construint
el que ara som.
Maria Antònia, tu ja saps,
ja ho has dit un parell de vegades
al llarg de l'entrevista,
que llibres com aquest són susceptibles,
no de la crítica, sinó del comentari.
i de la crítica.
De la crítica, però aquella crítica.
Però escolta, i això...
Estàs preparada per tot això, no?
Com que estic jubilada, no m'impressiona res.
Com que està jubilada, com diu el teu amic.
Diu, escolta, ja...
No m'impressiona res.
Ni el que em poden dir em pot fer cap mal,
ni pot passar res.
I a més ja ho saben.
O sigui, els historiadors,
que si estés en actiu,
m'acriticarien per sortir ells més,
no tant els hi farà,
perquè jo no els faig cap mal.
Però jo imagino que un cert nerviosisme
davant de l'opinió dels altres
quan el llibre ja estigui a les mans dels lectors
sí que deus tenir, una miqueta.
Per conèixer l'opinió, eh?
Això sí que et puc dir
que els anys t'ensenyen a estar molt tranquil amb tot,
a no posar-te nerviosa.
Penses, bueno...
És igual.
Ja, és allò que diuen els italians, oi?
Jo la feina l'he fet.
El que ha de ser serà.
Doncs ja està.
Doncs serà, de fet és, eh?
Podem utilitzar el present
perquè aquest llibre ja està, és present.
el tindrem entre les mans aquests dies.
Es titula Història de Tarragona,
una ciutat mediterrània,
és de Maria Antonia Ferrer
i és una edició d'Arola Editors.
Déu-n'hi-do la capacitat de síntesi, eh?
En menys de 400 pàgines,
posar tota la història d'una ciutat, eh?
Sí, faltarà molta cosa, clar.
És obvi, eh?
Però una mirada així global com deia,
però bueno...
segur que la tindrem.
Maria Antonia Ferrer,
moltíssimes gràcies per acceptar la nostra invitació
i fins la propera ocasió.
Gràcies a tu, que sempre és un plaer estar amb tu.
Adéu-siau, bon dia.