Les 10 del matí i 13 minuts, demà dimecres a la tarda,
s'inaugurarà, es posarà en marxa un seminari
sobre la restauració de la Catedral de Tarraona
en el context del pla de catedrals.
I el vespre, a Quartsen, de nou a Casa Canal,
s'inaugurarà una exposició precisament per recordar
els 10 anys del procés de restauració de la Catedral Tarraonina.
Aquestes són dues de les principals activitats
relacionades amb la commemoració d'aquests 10 anys
del pla director de la Catedral de Tarraona.
De tot plegat d'aquest seminari, de l'exposició
i de les activitats que envoltaran aquesta commemoració,
avui en volem parlar aquí als estudis del matí de Tarraona Ràdio
amb mossèn Francesc Gallar,
el degà del capítol de la Catedral de Tarraona.
mossèn Gallar, bon dia.
Bon dia.
Tot a punt pel seminari i per l'exposició?
Esperem que sí.
Ja sap que en aquestes coses hi ha una quantitat de detalls
que es van complint els últims moments i tot encaixa,
però sempre hi ha l'atenció nerviosa
de veure si hi ha alguna cosa que pot ser que falli
o pot ser que no surti tan bé com una espera,
però esperem i desitgem que tot el començament
que es posi en marxa tot funcioni.
El seminari, com dèiem, abordarà la restauració de la catedral
en el context del pla de catedrals.
Com han enfocat i quin és l'objectiu d'aquesta trobada d'experts
i de professionals?
En primer lloc, la trobada en si és una trobada divulgativa.
Fa deu anys que s'està treballant a la catedral,
amb reformes, amb moltes vegades potenciar
alguns materials que ja estaven malmesos, etc.
I la idea d'aquest seminari és donar a conèixer tot el que s'ha fet.
I, a més a més, com que això va acompanyat també
d'uns treballs arqueològics,
no ens volem guardar gelosament les descobertes que s'han fet,
sinó posar-les també a l'abast de tothom
de forma que sàpiga exactament
què se'n pot deduir d'aquestes troballes que s'han fet
i cap on va la història o la nostra història
si és que es pot reformar a través d'aquestes troballes.
Per tant, el seminari, en principi, és obert a tothom,
al públic en general?
O és bàsicament per experts i especialistes?
No, és obert a tothom.
Sens dubte s'ha cridat especialistes de Madrid,
d'aquí a Catalunya, etc.
però és un tipus de conferències
que són per a tothom,
a un nivell assequible per a tothom.
Encara que siguin grans professionals,
aleshores, ells pugen o deixen el llistó,
un llistó que pugui ser entès per a tothom,
malgrat la profunditat que ells puguin parlar.
O sigui, està a l'abast de tothom.
Aquest és, i tothom qui vulgui participar,
doncs hi ha els seus folletons de...
en quant em refereixo al seminari de conferències.
En quant a l'exposició, està oberta a tothom qui vulgui anar.
Recordem, primer, que el seminari, que començarà demà a la tarda,
es perllongarà fins i vendres i tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya, al costat, en fi, de la catedral.
Per tant, que és també un organisme que ha col·laborat i molt,
i ha participat molt en l'organització del seminari, no?
Sí, molt, molt.
El seminari s'ha dividit en...
El seminari, o aquesta divulgació,
aquest esperit de divulgació de les coses de la catedral,
s'ha dividit en tres sectors.
Un paraigua que agafa tres sectors diferents.
Una és la publicació d'un llibre,
hi ha un nivell una mica més elevat,
i la segona, aquesta sèrie de conferències,
i una tercera, no per ordre d'importància,
sinó per esmentar-ho d'una forma o d'una altra,
perdó, l'exposició a Casa Canals.
Pel que fa al seminari, com dèiem,
hi participa el Col·legi d'Arquitectes,
al capítol de la catedral,
tot això servirà per analitzar aquests deu anys
del procés de restauració.
Des del punt de vista del capítol de la catedral,
com han anat aquests deu anys?
Quin és el balanç que vostè en fa?
Ha sigut un balanç molt positiu.
A més, amb aquest plan de restauració de catedrals
hem estat molt de sort.
Hi havia una intuïció cap als anys 93
de preparar un pla director de restauració.
Quan l'Estat va promoure restauracions de catedrals,
va demanar a totes les catedrals que tenien un pla director
que el presentessin.
D'aquestes de les catedrals d'Espanya,
només hi va haver vuit o nou que el tinguessin preparat
i van presentar.
Aleshores, sens dubte que des de Madrid,
des del govern,
es va potenciar i es va facilitar
que aquestes catedrals que tenien plans directors
es poguessin portar a terme.
I per això, ja de seguida,
es van poder posar a organitzar,
adjudicar les obres empreses,
de forma que van ser de les primeres catedrals a Espanya
que van poder gaudir d'aquest 1% que entenem cultural.
I per això, doncs, en 10 anys s'ha fet molta feina,
veritablement molta feina.
Si haguéssim de resumir en quantitats numèriques de diners,
parlo en pessetes perquè és el que m'hi entenc,
jo diria que s'han gastat 1.100 milions de pessetes,
sumant-ho en números rodons,
que són molts diners, però, esclar, la catedral és molt gran,
té moltes coses per reparar,
moltes coses per restaurar,
i, sens dubte, es nota molt,
però encara queda molt de marge.
1.100 milions de les antiques pessetes,
Déu-n'hi-do, fent una mica de memòria,
encara que no sigui un repàs molt exhaustiu,
què s'ha fet en aquests 10 anys?
Què s'ha anat restaurant, millorant de tot el complex,
podríem dir, de la catedral de Tarragona?
El que es veu més de fora és el campanar, sens dubte.
Llavors, s'ha mirat també algunes capelles de dintre,
que també es poden veure, Sant Fructó, Sant Miquel,
l'Apsis, que això es pot contemplar per la part de dintre
i per la part de fora.
Aleshores, també, en una altra fase,
també s'ha mirat d'arreglar la façana que dóna la part de les copes,
de les coques, la façana general, que també queda a la banda,
que també està arreglada.
I això seria, més o menys, en termes generals,
una mica el que s'ha fet.
Podria entrar en molts més detalls,
però crec que durant una unitat general ja n'hi ha prou.
Actualment, perquè preguntaran...
Bé, actualment estan a punt de començar
tres actuacions paral·leles.
Una, que és continuant en aquesta del 1% cultural, diríem,
ja s'han adjudicat, ja està adjudicada,
s'han adjudicat les obres en una empresa,
i està a punt de posar-se en pràctica.
Aquest farà tot el que són cobertes
i la façana lateral que dóna a la part del carrer de Claustre.
Això suposa totes les taulades, són molts metres quadrats.
Una segona, que continua exactament,
és fruit d'un conveni entre la Diputació, l'Ajuntament i l'Arcabisbat.
Abans també hi prenia part la Generalitat,
quan es va renovar el conveni, no hi va participar.
Aquesta segueix la part de treure humitats a l'entorn de la catedral.
ha actuat ja en el que és davant l'edifici de la Casa d'Escanonges
que està situada davant de l'Arcabisbat,
ha actuat també gairebé en la meitat de les cases d'Escanonges
que estan al carrer de Sant Pau davant del seminari,
i aquesta tercera fase, a veure si ja es pot acabar
tota la resta que hi ha davant del carrer de Sant Pau,
i d'aquesta manera la catedral quedaria més o menys protegida
de totes les humitats i filtracions que puguin venir dels carrers.
Això seria la segona.
I la tercera que està a punt de començar
és la restauració de la Capella del Santíssim.
Això funciona ja a través de donatius,
a través d'alguna subvenció que altra,
i és la tercera activitat que ara creiem que a començaments d'any
totes tres es posaran, simultàniament amb activitat,
es posaran en marxa.
Aquestes són les immediates.
Les immediates, sí.
I a mig termini o a llarg termini ja saben,
tenen clar cap a on s'ha d'actuar?
Sí, llavors seria la part de la restauració de teulades
i la façana que va al carrer del claustre
és la tercera fase dintre del pla director de catedrals.
I falta ja la quarta fase,
que està també ja projectada per la seda,
que llavors seria entrar a l'interior.
Seria netejar tota la catedral,
perquè la catedral, com vostès ho han comprovat,
està pintada damunt de la pedra.
Seria netejar tota la catedral, etc.
Això seria, diguem-ne, un pla ja posterior
dintre del que en diem aquest 1% cultural.
Però primer fem la tercera,
després ja veurem si arribem a la quarta.
Hi ha un altre projecte,
i en parlo perquè ara tinc l'oportunitat de fer-ho,
de la restauració de l'orga.
L'orga ja també s'està preparant una fundació
i a més a més ja ha començat a actuar,
de forma que s'ha contactat una casa d'Holanda,
una empresa, que faci l'orga nou,
només se salva la part de la façana,
però a més s'ha de canviar tot,
perquè cada vegada que s'ha fet un arranjament,
en lloc de tirar endavant s'ha tirat endarrere,
i pràcticament el material que hi ha actualment
no pot tenir altra finalitat que treure's
i anar per dir-ho així a guardar-lo
en un racó com una cosa històrica.
Ha de ser nou.
Si els terminis s'acompleixen,
sobre el 2010-2011,
això ha d'estar fet.
L'orga.
L'orga.
L'orga, eh?
L'altre ja ho veurem quan.
He explicat aquestes coses perquè,
òbviament, doncs, moltes vegades es queden
dintre l'àmbit eclesial només,
i no, no, jo crec que Tom ha de saber
què fem a la casa gran.
En qualsevol cas,
vostè ja feia un balanç positiu,
segurament la planificació que es va fer en el seu moment,
tenir aquest pla director,
ha contribuït i ha ajudat molt
a que segurament la Catedral de Tarragona,
en el conjunt de totes les d'Espanya,
en fi, sigui una de les que millor
i més actuacions de restauració
ha tingut en aquests temps,
en aquests anys.
Ha sigut una de les que més,
perquè tenien una política,
tot aquest sector,
jo et dic l'1% cultural,
per entendre'm,
doncs que ells tenen uns principis
que quan s'ha començat s'ha d'acabar.
O sigui, si comencen un pla director d'una catedral,
almenys quan s'ha començat
a l'aplicació del pla de catedral,
l'actuació en una catedral s'ha de començar
des del primer pla,
per dir-ho així,
fins a l'últim.
I deixar enllestida la catedral,
una l'enllestida,
cap a una altra.
I en tot,
ara s'han retreçat una mica
els canvis de govern, etcètera,
s'ha retreçat una mica la cosa,
però ja,
dic ara,
la tercera fase ja està adjudicada
en una empresa
i per tant la cosa continuarà,
suposem,
al ritme ja habitual.
I la quarta fase que vostè deia
que era entrar a dins,
a l'interior,
seria l'última,
la quarta?
Seria pràcticament l'última,
sí.
Amb això,
la catedral...
Podríem dir que la catedral
l'hem posat al dia?
Estaria al dia,
sí.
Llavors ja vindria la part de manteniment,
que la part de manteniment
suposa molta despesa,
però bueno,
almenys tindríem la casa arreglada,
llavors ja la qüestió
de mantenir-la arreglada
ja és una cosa,
sempre és més econòmic
i per tant,
doncs,
suposa menys esforç
per aconseguir-ho, sí.
Tot això que estem comentant,
en fi,
s'analitzarà
amb molta més profunditat
en aquest seminari,
en aquestes jornades
que començaran demà a la tarda.
També hi ha l'exposició
que dèiem
a Casa Canals
que s'inaugurarà.
En aquesta exposició,
què podem veure?
Una mica
el que s'ha fet
en aquests deu anys?
Hi ha, com si diguéssim,
jo diria,
tres parts.
Una primera part,
que és la part històrica
de la catedral
relacionada amb,
que diríem,
el temple romà,
tota la relació
amb el món romà
amb la catedral.
Seria una cosa d'aquestes.
La segona part ja seria
com estava la catedral
i com està ara,
després de les actuacions.
I hi ha una tercera fase
o una tercera fase
seria també
l'element arqueològic
que s'ha trobat.
Més o menys
fa una forma,
diguem,
un estil de pel·lícula,
explicar-lo una mica així,
però és més complex.
Tot i que sigui molt senzill
perquè és molt visual,
però la línia argumental
seria una mica aquesta.
L'exposició s'inaugurarà,
per cert,
demà al vespre
a dos quarts
de nou a Casa Canals.
En qualsevol cas,
mossèn gallera
una altra qüestió relacionada
amb això que dèiem
de la restauració
de la catedral,
aquí hi ha unes jornades
de portes obertes
convocades
per tres dissabtes
del mes de desembre.
De fet,
el primer seria
el proper dissabte.
Això vol dir que
els ciutadans
podran fer
com una mica
de visita guiada
per la zona del campanar
i altres sectors
de la catedral?
Seran els sectors
en els quals
s'ha treballat.
O sigui,
el campanar,
que és una cosa
que s'ha restaurat,
la segona part
seria
sota les cases
dels canonges
que donen
la plaça
davant
de l'Arcabisbat,
que hi ha
un mur romar
que és meravellós,
molt bonic,
i tercera seria
part de l'antic museu
que s'ha treballat,
també,
a l'hora d'escavar-se,
s'ha trobat
diferents restes
arqueològiques,
serien els tres punts
que es visitaria.
No es faria una visita
a la catedral,
sinó es veria
els llocs
on s'ha treballat.
En tot,
he d'avartir
que al ser
una visita guiada
als grups
que han de pujar
cap dalt
al campanar
tampoc no poden
ser nombrosos,
perquè els desplaçaments
i els llocs
tenen també
les seves dificultats.
Per tant,
hi ha d'haver
una inscripció
prèvia
que es faran
en grups
de 20
i llavors
quan s'acabi
el primer dia
que hi ha,
el segon
o el tercer
i si s'hagués
de prorrogar
es prorrogaria
per facilitar
que puguin visitar
aquesta restauració
i les troballes
que s'han tingut.
Doncs,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do
la feina que s'ha fet
en aquests 10 anys
en el mar
del pla director
de la catedral
de Tarragona,
10 anys
d'obres
de millora
de restauració
del recinte
de la catedral
de la ciutat.
Tot això
es pot veure
en aquesta exposició,
es parlarà aquests dies
en aquest seminari
i de tot plegat
hem parlat avui
durant uns minuts
amb mossèn Francesc Gallar
que és degà
del capítol
de la catedral
terrenina.
mossèn Gallar,
moltes gràcies
i que vagi molt bé tot
per poder-nos facilitar
el comunicar-nos
amb el públic
i explicar
els secrets
que queden moltes vegades
guardats dintre
els murs de la catedral.
Moltes gràcies a tots.
Déu-n'hi-do les coses
que s'han fet
i les que s'han de fer encara.
Gràcies i bon dia, mossèn.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.