Tot i que per ràdio és difícil, però perquè s'entengui.
Foto Tarragona Primavera 2006, en què consisteix?
Bé, Foto Tarragona Primavera 2006 és una iniciativa
que és hereva de la primavera fotogràfica,
que cada dos anys se celebrava a tot Catalunya
i a Tarragona tenia una incidència molt important
i que aquest any, davant de la no existència
de la primavera fotogràfica,
però sí de l'existència en totes les institucions
que d'alguna manera o altra col·laborem
en la programació cultural de la ciutat,
tenim projectes entorn a la fotografia,
ens va semblar que era bo continuar
amb aquesta presència de la fotografia
en les nostres programacions.
I és això el que hem volgut fer,
una proposta des de la ciutat entorn a la fotografia
aplegant tots aquells projectes
que d'institucions públiques i privades
tenen la fotografia com a eix central.
Una miqueta és aquest el motiu d'aquesta presentació.
Què és el que podrem veure aquests dies?
Crec que és del 27 d'abril fins al mes de juny,
crec, vaig bé o no?
Sí, ara podrem veure projectes com sempre,
que hi ha hagut projectes entorn a la fotografia
a Tarragona de molta mena.
És a dir, la fotografia com a eix central,
però la fotografia com a eina de creació
o com a element creatiu,
la fotografia com a document
i la fotografia també com a recuperació patrimonial.
és a dir, aquí hi ha projectes de tot tipus,
projectes en els quals es podran veure propostes molt diverses
d'artistes contemporanis,
d'artistes desapareguts
o artistes que fa molt de temps
que són un nom a la fotografia
tant espanyola com a forània
i es podran veure també projectes molt novedosos.
És a dir, hi haurà projectes una mica de tot tipus
depenent de la institució que els promou.
Pilar, ens acompanya la Chantal Grande,
ella crec que és directora de galeria.
Com la podem presentar?
Bé, la Chantal Grande jo diria que és la persona
que ha tingut més que veure
amb que la fotografia a Tarragona
sigui un eix central de l'àmbit cultural.
Ella ha estat la iniciadora, jo diria,
junt amb el David Balcells,
d'aquest gran paper que ha tingut la fotografia
en els projectes culturals de la seva galeria Fòrum
i també com a incitadora
de projectes molt novedosos a la ciutat.
I per tant, jo diria que una mica
és el pal de paller de totes les activitats
que es fan a Tarragona en torno a la fotografia.
Doncs, sense més preu,
ens saludem a Chantal Grande.
Chantal, bon dia, bonjour.
Bon dia per a tothom.
Com estem?
Molt bé.
Emocionat per la fotografia
i els projectes d'exposició
que podrem veure a Tarragona,
en la primavera de Tarragona.
Es podran veure coses molt interessants aquests dies?
Ver i escoltar,
ja que va haver l'acte inaugural,
un debat que creo de primer ordre
entre Joan Foncuberta i Gervasio Sánchez,
dues personalitats d'interès nacional i internacional
que van a debatir sobre la utilizació
de la imagen de guerra
por parte de Gervasio
como fotógrafo de guerra
presente en los conflictos,
que utiliza la imagen
para su difusión en los medios de comunicación,
pero también edición de libros
y, por otro lado,
debatir con Foncuberta
sobre la apropiación de la imagen de guerra,
ya que el último trabajo de Foncuberta
utiliza a través de un programa de Google
imágenes de guerra
que están en el archivo en la red
y reinterpreta imágenes
que ya son tótems
de la iconografía de la guerra.
Yo creo que aquí será muy interesante
ver cómo vive un reportero la guerra
y cómo Foncuberta es capaz de darle la vuelta,
apropiarse como un hacker de la red
y reinterpretar esa misma imagen
para crear una imagen artística
de venta en galería,
de museo,
de publicaciones de élite, etc.
Habrá mucho que decir sobre la guerra.
Ahora me imagino que será una conversación larga,
larga y tendida.
Sí, esperemos que sí,
porque tendremos a Joan
que está entre Canadá, Irlanda, Suiza,
un hombre que está viajando a nivel europeo,
pero de museo,
en museo, de charla,
charla, de conferencia,
conferencia,
y Gervasio llegará ese mismo,
la víspera,
directo de Jaman y de Irak.
Es decir, tendremos aquí
un confrontamiento,
no afrontamiento,
pero una confrontación
entre realmente un hombre
que vuelve de ver,
supongo, imágenes muy duras,
un conflicto sangriento
con la miedo en el cuerpo
y en cambio Foncuberta
que realiza un trabajo intelectual
de reposo,
de reflexión,
que creo que va a ser...
Nunca se ha celebrado todavía.
Es decir,
es un trabajo que oigo
que mucha gente ahora
al saber de esta mesa
dice,
oh, estoy trabajando este tema,
oh, estoy interesado.
Y en Tarragón aquí
vamos a tener realmente
una primicia
que creo que es un debate
muy interesante
que se está creando en el arte.
Fíjese, Chantal,
que hace justamente
esta madrugada
tres años de la guerra en Irak,
que no es casual,
me imagino que no es una casualidad,
¿verdad?
Absoluto.
Está allí justamente
para cubrir este dato muy triste,
pero que vemos
que en tres años
seguimos con los mismos conflictos,
que de una guerra colonialista
podemos pasar a una guerra civil.
Es decir,
no deja de ser un evento
de primera orden,
de último minuto,
de esta guerra
que ya es tan de moda,
que debe ser casi...
no sé cómo se llama esta tirita
que aparece en la CNN
o en el Canal 33,
que tienes la guerra al segundo,
que para mantener la audiencia
casi necesitarías
un atentado al día
para mantener la audiencia
de tal y tal cadena.
Entonces,
yo creo que esto será
muy interesante
de oír
cómo lo vive un hombre
en la acción misma
y cómo
Foncuberta,
que sí es un artista
muy sensible
a los eventos sociopolíticos,
ya que toda su obra
está construida
sobre la falsificación
de la realidad,
pero siempre
con un origen real,
un origen
de un evento político
real
que él tergivesia
o reinterpreta
o malinterpreta
para la confusión
del propio espectador.
¿Todo se vale
en aras del arte?
¿Todo es posible
cuando vamos de arte?
Yo creo que
todo se vale
mientras eres honesto
contigo mismo
y con el espectador.
Ahora el arte
está abierto a todo,
permeable a todo
y el arte
yo creo
que es justamente
una expresión libre
de toda presión
política,
religiosa,
social,
etc.
Yo creo
en esto,
en el arte
que te abre ventanas,
que te abre fronteras
y la fotografía
es el medio
actualmente
más adecuado
quizá con el video
estas nuevas tecnologías
para justamente
hacer un arte
vivo,
inmediato,
pero reflexivo,
nunca hay que dejar
la reflexión
apartado.
Chantal,
gracias,
agrade,
Chante.
Pareïment, merci.
Ha sigut un plaer. També ens acompanya Jordi Abelló,
tècnic d'exposicions de l'Ajuntament de Tarragona.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Déu-n'hi-do, que ens explica la Xantal, eh?
Déu-n'hi-do, és tota una lliçó per poder entendre
què és la fotografia i per què serveix.
De quins escenaris estem parlant?
Parlem, si sembla, de qüestions més tècniques.
On podrem veure aquestes diferents mostres?
En quins llocs, concretament, de la ciutat?
Jo crec que estan repartides per tots els llocs
on generalment es fan exposicions, tant públics com privats.
i amb motiu de la foto Tarragona Primavera 2006
s'edita una guia, una miniguia, molt pràctica,
que hi ha totes les exposicions, amb un petit text i amb una imatge
que la gent pot resseguir, fins i tot localitzant el mapa.
Aquestes miniguies es trobaran disponibles, sortiran molt aviat
i cada persona que pugui agafar-ne una o la pugui consultar
veurà que l'oferta és molt àmplia i realment interessant.
A banda d'aquest debat, òbviament, molt interessant,
que es comentava ara la Xantal,
m'imagino que també vindran primeres espaces del món de l'art
d'arreu de l'estat, no?
Sí, hi ha de tot, hi ha artistes internacionals,
hi ha artistes locals i dintre l'àmpli ventall
més bo que cadascú triï.
El debat aquest que comentava la Xantal es farà el dia 28 d'abril
i serà un debat que realment marcarà tota una estratègia.
Serà interessant veure la confronta a l'art del fotoperiodista
amb l'art d'un artista contemporani de primer ordre,
com és el Font Coberta.
Foto Tarragona, primavera 2006, aquest, diguéssim,
aparador de l'art a nivell nacional, però també, tu ara comentaves,
dels artistes d'aquí de Tarragona, de la ciutat.
Sí, sí, hi haurà representants i tasques com la de l'Escola d'Art,
per exemple, que té un molt bon departament de fotografia,
fa que cada any surtin fotògrafs preparats tècnicament i conceptualment
per incorporar-se en aquest món tan apassionant com és el de la fotografia.
Jordi Abelló, gràcies per explicar-nos-ho, per fer-nos aquesta abans.
Que vagi molt bé. 24 d'abril, no la data seria? 24 d'abril?
28 d'abril el debat i totes les exposicions repartides al llarg de la ciutat,
en els llocs que generalment es fan exposicions,
que s'edita una mina guia i que les exposicions estaran obertes per tothom.
Jordi, gràcies, que vagi bé. Gràcies a tu.
És el que us podem explicar des d'aquí, des del costat mateix de la sala de l'Ajuntament,
on s'està donant a terme aquesta explicació del que serà aquesta foto a Tarragona,
primavera 2006, com veieu, una activitat per tenir present i molt present
a l'agenda de cara al proper mes d'abril.
Això és tot, fins ara, bon dia.
Doncs molt bon dia i moltes gràcies a en Josep Sonyer, a en Joan Maria Bertran.
Déu-n'hi-do, eh? Es presenta una altra primavera fotogràfica magnífica,
tot fent referència a aquesta sèrie d'iniciatives que s'acaben de presentar
a l'Ajuntament de Tarragona. Pràcticament arribem al punt de les 12 del migdia.
Gràcies.