Les 10 del matí i 11 minuts, en directe en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Som ja a la recta final de l'any 2006,
així que avui hem cregut que era una bona oportunitat
fer una mica de balanç de com ha anat l'any,
repassar l'activitat del port de Tarragona en aquests últims mesos
i, en fi, també apuntar en quines situacions troben
alguns dels projectes en marxa o dels projectes de futur
que té l'autoritat portuària de Tarragona.
Per això, avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el president del port, el senyor Josep Anton Burgassé.
Senyor Burgassé, bon dia.
Bon dia.
Abans que res, avui és notícia el nou president
de l'autoritat portuària de Barcelona,
el fins ara conseller de Treball i Indústria Jordi Valls,
serà el nou president de l'autoritat portuària de Barcelona,
encara que, en fi, sembli una broma la pregunta,
no s'esperen canvis a l'autoritat portuària de Tarragona?
Bueno, això no depèn tant de mi, sinó del govern de la Generalitat,
però...
Si no hi ha hagut canvi ara...
No crec que hi hagi canvis.
Però això és una decisió que, insisteixo, correspon
al govern de la Generalitat,
jo puc assegurar, bueno, puc dir que avui per avui,
tancat el període del nomenament del nou president del port de Barcelona,
crec que es tanca el període...
Crec que es tanca el mapa portuària català.
Li feia aquesta pregunta prèvia,
perquè si vostè té ja la confiança del govern de la Generalitat
per aquesta legislatura que acaba de començar,
això vol dir que, com a president de l'autoritat portuària de Tarragona,
pot afrontar aquests propers quatre anys
amb garanties d'estar-hi al capdavant, no?
Però és quasi que l'estic donant la primícia,
perquè no li havia dit a ningú el que li estic dient a vostè,
o sigui, això que el mapa català dels presidents catalans està tancat,
però jo crec que, en cap moment,
he deixat de pensar en el present i en el futur,
fos jo president o no fos president, no?
I tota l'activitat que nosaltres tenen al port,
doncs, que jo he fet durant aquests tres anys,
l'he fet amb aquest doble objectiu, no?
De consolidar el present, però sobretot d'anar construint el futur.
I per què dic això?
Perquè moltes vegades crec que m'heu sentit dir
que hi ha coses en el port avui que s'estan fent
perquè hi ha presidents i equips directius
que ho van planificar fa 15 anys, o 4, no tinc cap problema, no?
I les obres portuàries tarden molt en configurar-se
i els projectes portuaris costen molt de portar a terme en el temps.
I per això que hi ha coses que estem fent avui
que els seus fruits es veuran d'aquí 10 anys.
Però aquesta és la nostra obligació, no?
I per això que en el treball portuari sempre hi ha dos components,
que és el del dia a dia, però sobretot el del futur.
Molt bé.
Doncs un cop aclarit aquesta prèvia, podríem dir, de l'entrevista,
parlem de les coses presents, de com ha anat l'any
o com està anant aquest 2006 a punt d'acabar-se.
Encara queden 15 dies, però en fi,
els números evidentment no estan tancats,
però podem fer una primera aproximació al tràfic de mercaderies.
Com ha anat l'activitat portuària aquest 2006?
Bé, nosaltres ahir vam tenir un sopar, que és el sopar de port,
i jo vaig dir dues coses que crec que són importants que coneguem.
Nosaltres tenim dos tràfics molt importants,
que són el cru de petroli i l'agroalimentari.
Aquests productes estan arribant al límit avui per avui
de la seva capacitat d'importació.
La refineria no dona per més,
i els agroalimentaris es belluguen
per als índexs de creixement del consum animal,
com evoluciona el mercat.
Però el mercat evoluciona amb un 3 o un 4% o un 5% cada any.
La refineria, per exemple, no dona més per refinar.
Per tant, el cru arriba cada any 9 milions de tonelades, 9 milions i tal.
Des d'aquest punt de vista, aquests tràfics estarien estancats,
no creixen perquè no creix la demanda.
Però hem tingut la gran sort, fruit de feina de fa molts anys
i també d'aquests últims 3 anys,
en què hem diversificat molt més les nostres activitats.
Jo li deia ahir a un dels premiats,
a la senyora Maria Luisa, del Geposa,
li deia que feia goig veure com quasi totes les espanyades del port
estaven carregades de ferro,
carregades, vull dir, hi havia ple de materials hidrúrgics.
Materials hidrúrgics provenien de Xina, per exemple.
Hi havia, en aquest moment, al port,
tenim unes 40 mil tonelades escampades per tot el port de Siderúrgic.
Això vol dir que aquest tràfic ens està ajudant
a incrementar les nostres mercaderies
perquè per als tràfics tradicionals no creixerà més.
Però sí que hem de créixer per altres tipus de tràfic.
Nosaltres, per exemple,
una notícia que esperava des de fa anys que es produís
és el tema dels contenedors,
doncs possiblement l'any que ve farem entre 60 i 100 mil teus.
Penseu que l'any passat feia 2.000, 3.000.
Estàvem en una situació molt delicada i molt dolenta.
Doncs l'any que ve en guanya farem més,
però l'any que ve les provisions les que fem
entre 60 i 100 mil teus de no se compta el salt.
Això és l'important en aquest moment,
la diversificació, consolidar el que tenim
i la diversificació de cara al futur.
I amb això, amb aquesta doble vessant,
els números, a l'acabar l'any,
com seran respecte al 2005?
Superiors.
El que no sé si el repte nostre
és arribar a 32 milions de tonelades.
L'any passat vam fer 31 i alguna cosa.
Creixerem.
La costa és anar creixent.
Però jo encara així sempre he dit
que no vull ser esclau de les xifres.
És a dir, es pot ser molt més important
tenir 31 milions de tonelades molt diversificades
que 32 només de petroli agroalimentari, per entendre's.
Podem inclús tenir un major benefici,
un major nivell de negoci i més activitat
amb 31 milions de tonelades de determinats productes
que no amb 32 més petroli i més agroalimentari.
Però continuarem creixent, sense dubte.
Per créixer, per continuar creixent ja no en aquest 2006
que està a punt d'acabar, sinó en el futur.
En fi, també han de créixer i s'han de renovar
les pròpies infraestructures portuàries.
Ara mateix, en el mapa del port,
què és el que s'està fent?
Quines obres hi ha en marxa d'ampliació,
de renovació, de millora de diferents instal·lacions?
El port necessita molta millora constantment.
Podem dir que hi ha dos tipus d'activitats en inversions,
que són les inversions del dia a dia,
del manteniment i les grans infraestructures.
Estem amb l'obra més emblemàtica que tenim en aquest moment,
que és la prolongació del dia,
que estem en una fase que amb 7-8 mesos
em diuen que es pot estar acabat.
És una magnífica obra,
que és la prolongació del passeig marítim,
per entendre's, perquè els tarragonins
i les tarragonides que ens escolten ho entenguin.
Aquesta és una obra molt important.
És la que en aquest moment estem portant
més recursos econòmics
i crec que abans de l'estiu que ve,
entre l'estiu i abans de l'estiu,
6-7 mesos pot estar l'obra acabada.
I nosaltres aleshores hem d'anar a la banda de terra,
per entendre's, a la banda de ribera.
En aquest moment tenim pendent d'informe de Medi Ambient
la construcció d'unes noves esplanades,
d'un nou moll, d'unes 20 hectàrees.
Estem intentant acabar,
i quan dic intentant acabar,
per això que deia anteriorment,
costa molt de reomplir.
El fàcil en el port és fer un tancament,
el difícil després és un pliu de terra,
perquè de la terra hi ha la que hi ha.
I en aquest moment estem acabant el moll de Galícia,
però voldria acabar-lo més ràpid del que va.
En aquest moment s'està portant sòlids
de les obres que hi ha per la ciutat,
però possiblement no tenim prou.
Ja haurem de dregar l'entrada del port
per aquests materials,
per col·locar-los dintre d'aquesta superfície.
I ja tenim el projecte acabat,
i hem d'iniciar tot el tràmit administratiu
per construir un nou moll,
que seria la prolongació del moll de Catalunya.
Si he dit abans que el dic,
el passeig marítim, l'acabarem,
una vegada acabat ja es pot construir un moll interior.
Les perspectives són francament interessants.
I a més estem fent una cosa
que és, jo crec que és la clau.
Hem encarregat el pla estratègic del port,
un nou pla estratègic,
en el que s'ha de fixar una mica
qui són els criteris de creixement,
no tan físics, sinó físics,
econòmics, socials,
dels propers 10-15 anys.
Com ha de ser el port de Tarragona?
I en aquest estudi es posarà més d'èmfasi
en un projecte que té
no més dibuixos en aquest moment,
no té res més,
que són si el port de Tarragona,
amb totes les obres que he dit anteriorment,
ja no pot créixer més,
cap on hem de créixer.
I l'única solució que sembla
que els tècnics s'anuncien,
i jo també estic d'acord,
és construir un nou port a l'exterior.
Bé, aquest és un repte
que no el veurem demà,
però que avui ja estem estudiant,
ja estem fent dibuixos,
i que el pla estratègic
s'acabarà de definir
si anem pel bon camí.
Jo crec que no tenim un altre camí.
El port de Tarragona està lligat,
per una banda,
limitat per la platja del Miracle,
per una altra banda,
la platja de la Pineda,
i decidim de continuar creixent,
perquè l'economia catalana
i l'economia espanyola
continuen creixent,
només podem créixer cap al mar.
Primer, el pla estratègic,
aquest que pot plantejar això,
quan l'ha de tenir
el president del Port a la seva taula?
Ui, acabat, no.
En aquell moment,
l'únic que tenim
és el contracte signat
amb una empresa...
Perquè el fàssim.
Perquè el fàssim,
però, cuidado,
aquest no és un document
que pot fer un consultor
pel seu compte.
Aquest és un document
en què ha de participar
tota la comunitat portuària.
Ha d'haver una espècie,
per entendre's com de consell
de la comunitat portuària,
en què cadascú ha d'omplir la fitxa,
i la fitxa no és simplement
una fitxa amb creus,
sinó que cada una
de les empreses del Port
ha de dir una mica
quina és la seva estratègia de futur.
La suma de totes aquestes
estratègies de futur
de la comunitat portuària,
de les empreses privades
que estan invertint,
més les nostres,
aquesta,
i després,
què opina la Càmbra de Comerç,
què opina la Confederació
d'Empresaris
de la província de Tarragona,
sobre el futur de l'economia,
la suma de tot això
és la estratègia.
Això és una feina complicada,
és una feina que ha de tardar
complicada en el temps.
La nostra previsió
és que estigui feta,
el primer esborrany
el tinguem entre 18 i 23 mesos,
em deien.
Jo sempre que em diuen
18 i 24,
o sigui,
entre un any i mig
i dos anys.
Però l'interessant
d'aquest document
serà la seva dinàmica
i la seva vida
en la construcció,
o sigui,
aquest és un tema
molt important
perquè ha d'haver comissions,
ha d'haver un Consell General,
bé,
si volem fer un document seriós
amb un resultat fidedigna,
ha de participar molta gent.
El que,
per deixar-ho clar als oients,
bàsicament,
a partir de les
que s'hagin acabat
les obres que vostè comentava abans,
d'aquest panorama
que tenim ara
de millores d'infraestructures
internes al port,
el futur passa
per anar més enllà,
marandins.
Marandins.
No es pot fer res més
amb el que tenim ara.
A dintre ja no acabem.
En aquest moment
inclús tenim
més activitat,
però clar,
avui no tenim encara
tot l'espai
que he dit anteriorment,
perquè alguns d'ells
encara no estan acabats,
i es faran
els propers cinc anys.
vull dir que d'avui
fins a cinc anys
tot això estarà a acabar.
I a partir d'aquí
tenim aquest dubte,
no?
No dubta,
aquest problema,
i a partir d'aquí
hem de créixer cap a l'exterior.
El que passa
és que créixer cap a l'exterior
avui és molt complicat,
no ens ho podem negar,
la normativa mediambiental
és molt rigorosa,
la nostra i l'europea,
els estudis d'impacte ambiental
són molt rigorosos,
són costosos en el temps,
i pensi que l'altre dia
hi havia una discussió
en el litoral mediterran espanyol
entre el port de Barcelona
i el de València,
i el port de València
deia que nosaltres tenim
l'estudi d'impacte ambiental,
està tardant tres anys,
l'estudi d'impacte ambiental.
Per què tarden tant?
Perquè,
doneu-se'n compte
que el litoral té una línia,
que la del port ja s'incorpora,
però que ara farem
una altra sortida,
farem un altre gra,
un gra que pot dificultar
les corrents marítimes,
les marines,
les corrents de sorres.
L'impacte és important,
que sigui important l'impacte
no vol dir que no es pugui fer,
vol dir que cal dissenyar-lo
d'una manera
perquè tingui el menor impacte possible,
i si té impactes,
el que cal estudiar
és com es correlleix.
I amb totes les instal·lacions
que mentrestant s'han d'anar fent,
noves o millorant,
i que comentàvem abans,
pel que fa al tema
de tràfic de mercaderies,
continuaran amb la política
de diversificació,
és a dir,
aquestes instal·lacions noves
a què aniran destinades.
Aquesta instal·lació,
nosaltres,
lligat al tema de les mercaderies,
hi ha un projecte
que no hem comentat anteriorment,
però que està lligat
amb la diversificació
de les mercaderies,
que és el tema
de la zona d'activitats logístiques.
Vilaseca.
Vilaseca,
el tema de Vilaseca.
Aquest és un projecte
que anem a presentar-li
a l'Ajuntament,
crec que la setmana propera,
anem a fer-li
la presentació oficial
del document,
és un document esplèndid
des del punt de vista
tècnic, teòric,
caldrà veure
quina és la seva opinió,
també, no?
Nosaltres presentarem
un document
que creiem que és
un bon document
per als interessos
de l'economia catalana,
de l'economia local
del Camp de Tarragona,
i l'únic que hem de veure
com s'ajusta
el seu planejament
amb el nostre,
però jo crec que no tindrem
excessius problemes.
Hi ha un problema
més secundari,
però que també el resoldrem,
que és que afecta
una carretera de la Diputació,
que és aquella carretera
que va de la Pineda
fins a l'autovia de Salou,
però és una carretera
que crec que podem
resoldre el problema
amb facilitat.
Aquest asalt ens permetrà
obrir encara més
el nostre mercat
a la globalització.
Fa pocs dies
sortia en algun mitjà
de comunicació
que companyies asiàtiques
estaven interessades
tant en l'asalt de Tarragona
com l'asalt de Barcelona.
Bé,
el mercat asiàtic,
tant d'importació
com d'exportació,
és un mercat
en què Catalunya
no pot tancar els ulls,
com no l'estan tancant
a altres zones del món.
Nosaltres el que estem dient,
vist amb una visió global,
que Catalunya ha de ser
la plataforma logística
d'entrada dels productes,
sobretot xinesos,
a Europa.
I amb aquest rol
nosaltres volem jugar
un paper determinant,
que és que Barcelona
i Tarragona
juguin papers complementaris
i que per aquesta entrada
de mercaderies
puguin servir
tant Barcelona
com a Tarragona.
I aquí és on
la zona d'activitat logística
pot oferir
una magnífica alternativa.
És més,
companyies asiàtiques
que no puc dir el nom
perquè els temes comercials
sempre cal tenir
una certa sensibilitat
per no descobrir...
Perquè si no,
els teus competidors
també espavilen, no?
Companyies asiàtiques
s'han interessat
en la nostra ZAL,
que no vol dir
que al final
diguin sí o no,
dic simplement
que trobar 100 hectàrees
a prop del port,
a 300 metres del port,
amb connexió ferroviària,
etcètera,
doncs, home,
ho fa molt atractiu.
Deixem aquestes qüestions,
parlem d'altres temes
relacionats amb el port
segurament més propers
als ciutadans
o als veïns
o a alguna part
dels veïns de Tarragona,
parlem de la façana
del Serraio,
de les obres que s'estan fent
davant del barri Maríptim,
com estan?
Van al ritme previst?
Molt bé,
primer vam tenir
la meva sensació,
o sigui que no sé
si el calendari
s'ajusta
a la meva sensació
al calendari,
però que ara i sempre
la intuïció
aproxima
el que un pensa
el que està passant.
en un primer moment
va haver una certa
no parada,
l'obra sempre ha anat
a un ritme,
però teníem que desmuntar
unes naus
davant del Serraio,
la gent del Serraio
que ens estigui escoltant
sap de què parlo,
una nau que hi havia ahir
on estaven els remers,
que els sostres d'Uralita
i avui desmuntar
una nau amb un sostre d'Uralita
tardem mesos
perquè és un tema
contaminant,
etcètera.
Una vegada eliminat
aquest problema,
en aquell moment
l'obra va tota marxa,
és espectacular
veure la quantitat
de treballadors
que hi ha
en aquesta obra.
S'està treballant
davant del Serraio,
s'està treballant
ja al moll de costa,
en quan puguem
posar els vehicles
per la nova obra,
el Serraio ja està
encara al vial actual
i es farà a l'altra part
i crec que hem recuperat temps
i continuo creient
que abans de l'estiu,
a més d'una exigència
que ha de ser
per part nostra,
la realitat crec que farà
que abans de l'estiu
tinguem aquesta magnífica obra
inaugurada.
Jo que passo
quasi cada dia
el canvi serà espectacular.
Això vol dir també
l'esplanada que hi ha
al damunt del pàrquing,
del pàrquing del moll de costa.
Sí, sí.
Ho dic perquè
com que el pàrquing
ja es va obrir en el seu moment
però l'esplanada
continua en obres...
Bueno, no,
és que
sembla que no hi hagi
un pàrquing de vegades
perquè sembla
que estiguin acabats.
No, no,
allà s'està treballant
ja un bon ritme,
ja s'estan fent
els parterres,
les canalitzacions
per l'enllumenat,
o sigui que avui
està allà tota l'obra,
tot l'espai en marxa
i és una obra
de la que jo personalment
em sento satisfet
i espero que em senti
més satisfet
el moment que s'acabi
malgrat que
perdonem que dic
que mire
bec molts parterres
però
els parterres només tenen
un problema
que és que cal mantenir-los
i el manteniment
tampoc és un problema
el que passa
que el manteniment
ha d'anar acompanyat
d'una magnífica
col·laboració
per part dels veïns,
no?
Jo confio molt
en la gent del Saball
per tant sé que ho faran
però bueno,
encara sí,
quan bec molts parterres
em poso una mica nerviós
perquè són parterres d'aigua,
parterres de xespa
i entre tots
hem d'ajudar
que això funcioni bé
però jo estic convençut
col·laboració.
Ja que hem nomenat abans
el pàrquing
que gestiona l'empresa
L'Ubassa
fa uns mesos
en fi,
van arribar a tancar
fins i tot uns dies
perquè deia
que no hi anava ningú
sap si vostè
sap si ha millorat
l'ús
d'aquest aparcament
del Moll de Costa
o haurem d'esperar
que s'acabin les obres
perquè l'estacionament
funcioni bé?
Jo li poso un exemple
que és
i no diré
de quin restaurant
però no fa massa
setmanes i mesos
va anar a un restaurant
i el propietari del restaurant
al final
anava amb altra gent
i em va dir
escolti
vostès tenen el cotxe
en el pàrquing
i vam dir
no, no, no
és que tinc els tíquets
del pàrquing
què estic dient això
o sigui
que durant uns mesos
això no va funcionar
fins que
molts
no tots encara
propietaris
de restaurants del Serrallo
s'han donat compte
que
el seu client
no poden oferir-li
res millor
que a més del seu dinar
i del seu sopar
la comoditat
d'aparcar
i cobrar-li
donar-li un tíquet
de dues hores
doncs me sembla
que estar al voltant
de dos euros
no arriba
pensem
entre cometes
els menús
que els preus
que tenim
dels magnifes restaurants
que tenim al Serrallo
dos euros
perfectament
els restauradors
poden aportar-los
perquè de fet
és una inversió
ha millorat moltíssim
aquest és el nivell
òptim?
encara no
quan serà el nivell òptim?
hi ha dos
dos escales
una és quan les obres
aquestes estiguin acabades
però aquest pàrquing
té una altra vocació
que tampoc ens hem d'enganyar
aquest pàrquing té la vocació
de donar servei
no només al Serrallo
i a la part baixa
no només al Serrallo
i al port
sinó a la part baixa
de la ciutat
i això serà
i aquest servei
el donarà
quan estigui
la façana marítima
resolta
aquest aparcament
inclús les seves entrades
estan pensades
per una eliminació
per un projecte
en què la via del tren
no existeix
o sigui que el carrer del mar
podrà entrar directament
al pàrquing
per entendre's
bé
jo crec que
insisteixo
ha millorat molt
en una primera fase
millorarà encara més
quan estigui obert
el moll de costa
i al Serrallo
estigui ja urbanitzat
però que el futur
d'aquest pàrquing
és donar servei
a un projecte
d'una façana marítima
remodelada
una altra concessió privada
és la de la Marina Tarragó
també va haver-hi
una festa d'inauguració
el passat mes d'octubre
encara que no depengui
de vostè directament
com creu
que evoluciona
el projecte
de la Marina Tarragó
el més curiós
és que vam inaugurar
i si ara passem
per la Marina
no hi ha barcos
i aleshores
aquests senyors
van inaugurar una cosa
que no funciona
cal aclarir que sí que funciona
el que passa
és que
hem inaugurat ara
els baixeis
encara estan
en els ports
que estan tradicionalment
per tant
després de l'estiu que ve
és quan començarem
a veure barcos
i dius
home
després de l'estiu que ve
estem parlant
de molt de temps encara
cal aclarir
que aquesta és una Marina
d'hivernada
no és una Marina
d'estiu
sinó que és una Marina
d'hivern
per tant
després de la inauguració
ara que els restaurants
començaran a funcionar
les oficines
començaran a funcionar
vindrà l'estiu
i serà després
aquest estiu
en què
em diuen els promotors
que començaran a arribar
bastants baixeis
a mi em parlen
que
només d'una atacada
ja tenen contractats
uns 25
entre 25 i 30 baixeis
que vindran ja a l'hivern
jo el que els dic
si podríem portar-los
aquest hivern
perquè si no
ens enganyem
fa més maco
inaugurar
com vam inaugurar
aquestes magnifiquen instal·lacions
sense que es veixi
la presència de baixeis
dona una sensació
una mica freda
si tinguéssim 25 o 30 baixeis
ja seria esplèndid
la setmana vinent
estrenarem
la línia d'alta velocitat
entre el camp de Tarragona
i Madrid
tindrà això
algun efecte
pel port
senyor Burgessé?
pel port
no sé
pels que estem al port
segur
perquè
això que tenim
que anar molt a Madrid
ens estalviarà
tenir que anar a Barcelona
agafar l'avió
des del punt de vista
portuari
estrictament portuari
jo crec que no
perquè com vostès saben
les mercaderies
no tenen aquesta
aquesta dimensió
com per sortir
per aquesta línia
però
això serà important
per a l'economia
del camp de Tarragona
el que dèiem abans
i tot el que sigui important
per a l'economia
del camp de Tarragona
doncs ens col·loca
a nosaltres
en una posició favorable
això vol dir doncs que la gent
pot pensar en invertir més encara
en la nostra zona
o sigui que pot haver-hi
o sigui que pot haver inversions
del centre d'Espanya
que vinguin aquí
o al revés
jo crec que aquesta línia
té dues vocacions
la d'intercanviar
passagers
des del punt de vista
individual
i des del punt de vista
negoci
el que hem de saber
és aprofitar l'arribada
d'aquest ample europeu
d'aquesta línia
que ens connecta
amb el centre d'Espanya
perquè això
el que obre
són moltes oportunitats
el que hem de saber
és aprofitar aquestes oportunitats
però la resposta seva
és que el que tenim
a partir de dilluns
són unes magnífiques oportunitats
i hem de saber aprofitar-les
ho deixem aquí de moment
d'aquestes oportunitats futures
del port de Terrana
segur que en podrem parlar
més endavant
senyor Josep Anton Burgassé
president de l'autoritat portuària
moltes gràcies
i que acabi molt bé
el 2006
igualment
i que tinguem també
el 2007
estigui encara més ple d'èxits
que el 2006
molt bé
gràcies
i fins la propera
bon dia
gràcies