Aquesta casa i aquest programa sempre s'ha caracteritzat
per la germanor Reus Tarragona.
Per tant, hem aconseguit, sense cap esforç, em val a dir-ho,
que seguin en aquesta mateixa taula el rei del Carnaval d'enguany,
és l'Iñaki Portugués. Iñaki, molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Benvingut. I la Dolors Soler és la presidenta de la Federació Reusenca
de les Colles de Carnaval. Dolors, bon dia.
Hola, bon dia.
Jo no ho anava a explicar, però teníem que haver vist com s'han saludat a la porta.
Dius, amb això no és rivalitat ni és res.
On anirem a parar, Dolors, per l'amor de Déu?
Al tanto, quan es troba un rei, que se suposa que és d'aquí baix de Tarragona,
ben plantat...
Soc, soc d'aquí baix de Tarragona.
Ah, vale, vale.
Perquè és que a vegades hi ha plagis amb aquests temes també, clar.
No m'agradaria.
A llibres, clar, saludes un personatge així ben plantadet i tot i dius,
hosti, tu...
Dius, que bé, no?
A l'Iñaki Portugués, no tenim un rei així.
L'any que ve potser ho haurem de fer.
Mai sigui per rivalitzar aquí baix.
Però tu encara no saps qui serà el rei.
O sí, perquè com que feu trampes, tot i que feu eleccions demà divendres
per triar el rei del Carnaval, allà a Reus?
Bueno, nosaltres trampes, trampes, no ho sé què pot passar, però...
Putxerazo.
Putxerazo.
No ho sé, nosaltres és que es guiem sempre amb el que fan els altres.
Allí a veure, com que això diuen que seran com una espècie d'eleccions...
Demà comença la campanya electoral?
Sí, sí, de l'assumpte del Carnaval.
Allí a veure, clar, nosaltres simplement, suposo que haurà ser una miqueta de còpia,
en aquest cas, del que fan normalment els polítics.
Votarem ni observadors de la ONU ni res, no?
Potser sí.
Per validar perquè siguin netes les eleccions?
Potser sí que d'hauran vindre també, perquè esclar,
n'entro posats a pensar, potser sí que també hi haurà en aquest punt discrepàncies grans.
Iñaki, enguany fas de rei aquí al Carnaval de Tarragona,
però jo crec que et sortirà contracte per l'any que ve a anar a la capital del Baixcama
a fer de rei del Carnaval.
Ja ho veig, ja no, però jo suposo que prefereixo quedar-me aquí a Tarragona
i que l'any que ve sigui un altre rei, que sigui per la comparsa guanyadora d'Ida Enguany
i que sigui per la figura del rei, per la figura de la reina,
com fem aquí cada any, no?
Aquí la comparsa guanyadora és la figura d'Enric Arnestoltes, que és la que surt.
Parlem de l'Iñaki, que és el cap visible, el que farà de rei.
La comparsa guanyadora de l'any passat és la comparsa Callo Largo,
enguany que estem de recuperació, 25 anys de recuperació del Carnaval de Tarragona.
De fet, va ser una de les comparses que es van incorporar també al Carnaval.
Amb aquesta imatge com a més espectacular, més de música, més potent, no?
Efectivament, efectivament.
A veure, Callo Largo, el que sí que se pot destacar i d'altres comparses
és un desenfrenor controlador, no?
Vull dir, en el sentit que som molta gent,
destaquem el tema de música, el tema de ball,
i el que més important és muntar una disfressa no tan important,
però sí basar-nos, sobretot, en que la gent s'ho passi molt bé, no?
Que això és Carnaval, i evitar el tema del que són desfilades,
que desfilades ja hi ha a Setmana Santa, per lo qual aquí fem Carnaval.
Carnaval, Carnaval.
Efectivament, llavors, sense aquesta, la nostra materialitat, no?
Que sembla ser que l'any passat, el jurat,
és el que va tindre en compte per donar a Callo Largo com a guanyadors, no?
Què tal la concubina, bé?
Bé, molt maqueta.
Fent xerró a casa, allà la gent ve en tancadeta.
Sí, molt bé, molt bé.
Anem bé, Dolors?
És molt maqueta.
És molt maqueta.
Ja s'ho regalo, això de Tarragona, ja ho vei.
A Reus hi ha més llibertat.
Vols dir?
Sí, sí, sí, aquí no tanquem ni un cuinant, en aquest cas.
Sobretot fent cartells, no, Dolors?
Teniu molta llibertat.
Fent cartells, no?
Déu-n'hi-do que no pareu, eh?
A veure.
L'any que ve, què fareu?
Bon tema.
Feu un audiovisual en lloc de cartells.
Un audiovisual?
No, que a la millor també, fins i tot, a l'Efecte es queixa,
que a la millor li gastem més bats els que toquen també.
Filla, és que no pareu, eh?
No pareu.
És que el tipus, si de cas, haurem de demanar permís també amb això.
Vull dir, és que ja no sabem a què fer exactament, eh?
Per cridar l'atenció, sóc d'alguna manera.
No sorsal a l'atenció a casa nostra, en aquest cas.
No necessiteu ajuda, no?
No, no, no.
És que nosaltres creiem que s'haguéssim pagat una promoció
per donar a conèixer al nostre naval de Reus
i haguéssim posat molts diners al damunt de la taula,
amb qui fos, perquè ens fes una publicitat de ben segur,
que jo crec que haguéssim sigut incapaços de muntar un sarau
com s'ha muntat al nostre poble.
Estic o menys que és un muntatge, perquè...
És un muntatge d'ells, oi que sí?
És un muntatge publicitari de naval de Reus,
però que no pot ser, que ha tingut tan mala sort,
dos anys seguit...
A veure, a veure, això me'n sona com una miqueta d'enveja, eh?
No, que va...
A veure, si vol, simplement volguem muntar alguna cosa,
nosaltres després tot el sarau es muntà sol.
Vull dir, no cal que intentes muntar una cosa seriosament com toque,
i tenim la part del Pito Reu i la part seriosa, evidentment, hi és,
vull dir, i molt seriosa,
el que passa que al final t'ho has d'aprendre com una cosa anecdòtica,
perquè ni volguent això es fa.
Efectivament.
Obrim un molt breu parèntesi.
La part seriosa vol dir que s'han d'organitzar
una sèrie d'actes amb una quantitat de gent
que s'ha de moure pels carrers,
amb uns horaris, amb un timing,
tot ha de tenir un ambient de festa i l'únic,
però tot ha d'estar molt controlat i molt organitzat
justament per gaudir de la festa.
Aquesta part seriosa, Déu-n'hi-do, eh?
Només la sabeu vosaltres que esteu darrere.
És impressionant tota la part que no es veu, no?
Tot el muntatge, preparació, concentració,
que tot surti bé, és que n'hi ha tants temes a tocar,
tants dies continuats.
Creu-me, que és impressionant.
Vull dir, fins ara nosaltres érem
totalment ignorants del que era muntar
per un carnaval, no?
I en guany que ens ha tocat,
doncs Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do perquè significa estrès,
el que deies tu, moro amb molta gent,
molt cansat, molt estressat,
però bueno, però suposo que al final
té una recompensa que és
que surti tota la setmana molt bé
i que acaba, quan acabi el carnaval,
que diguem, coi, doncs ha sortit molt bé, no?
I ha sortit millor que l'any que ve, no?
O sigui, que l'any passat, no?
La part seriosa que deies justament, Dolors,
és articular des de l'entitat,
des de la Federació Reusenca de Colles de Carnaval,
articular tota aquesta gent.
A més en guany,
s'han incorporat més comparses encara, Reus?
9 comparses.
Imagina't, 9 comparses més,
que ja en teniu...
9 colles, nosaltres en diem molt.
En teniu 60...
Sí, ara en tenim 64...
A més en sonava una cosa així,
més de 60.
Vull dir, i aquest any, a més a més,
s'han incorporat una colla del Senegal,
que això també...
Que viuen a Reus.
Sí, viuen a Reus,
i van vindre com quan s'ha volgut altra colla,
a dir, escolta, Dolors,
que volem...
Bueno, Dolors, demanant...
Sí, sí, sí, sí.
...representant de tots.
Bueno, per allò us feu amics de seguida.
No, som tots família, allà, quasi,
amb aquest tema de carnaval, eh?
Vull dir, quan toca,
doncs cadascú a casa seva,
com és normal.
Doncs, bueno,
a veure què podrien fer per sortir,
tot el tema.
Nosaltres li vam explicar
com a qualsevol altra colla que ve,
i cap problema.
Vull dir, ells estan molt il·lusionats,
i a Reus s'ha generat un ambient
propens a veure,
també, que avui en dia, socialment,
una de les coses que hi ha també
és la migració,
i hem de ser tots molt conscients
que ni que ens agradi
mentindre les nostres tradicions,
aquí n'hi ha una
que, clar,
haurem d'anar variant.
Home, hi haurà festa més oberta,
hi haurà festa més oberta,
dolors, que el carnaval,
perquè és una festa
que aquesta realment
no precisa ni de protocols,
ni de res.
Cadascú, cada conversa,
cada persona,
pot expressar allò que vol
en la festa de carnaval.
És una festa molt oberta.
Evidentment, per això mateix,
que això és una de les coses
que s'ha contemplat.
El que aquests senyors,
precisament del Senegal,
amb ells, potser,
alguna vegada,
potser van sortir d'algun lloc,
algun lloc, algun lloc,
no ho sé exactament.
Es veu que potser
els van demanar uns requeriments,
que potser no estaven
a la seva abast,
el que sigui.
I el més curiós
ha sigut això,
que nosaltres,
en un moment,
vam entendre's de seguida.
Al contrari.
És íntegrament, no?
Has de complir els requisits
que les altres colles,
ni més ni menys.
Evidentment,
és que han fet el mateix
que tothom,
ni més ni menys.
L'únic que, clar,
a aquests senyors
els hi ha d'explicar
una miqueta de pa a pa com va,
perquè no és de la nostra cultura,
no és de la nostra divisió,
i són nous,
alliberants,
però, bueno,
cap problema,
s'han integrat perfectament
i, vaja.
Molt bé, molt bé.
Iñaki,
tu saps que seràs l'home
més observat,
més mirat
durant una setmana
a la ciutat de Tarragona.
No hi haurà home
més mirat que tu.
Hòstia, que bé, no?
Hòstia, tu,
que hi ha list
i de veritat, eh?
És guapo, Iñaki, eh?
Que no es disfressi molt,
que és guapo,
però et farem posar vermellures.
Me penso que d'aquí
tot el dia, ja, eh?
També podria ser
el més criticat, també.
l'enveja és molt dolenta, eh?
Vols dir, bueno,
jo intentaré fer-ho bé,
intentaré fer-ho bé.
A veure, aniràs molt maquillat,
no se't coneixerà
o sí se't coneixerà?
Jo ja sé que no es pot
desvetllar molt, molt, molt
tot, com aniràs o sí?
Amb un 50%,
amb un 50%,
perquè sí que, evidentment,
vaig maquillat,
però, bueno,
per la meva disfressa
em permet
que suposo que la gent
que me conegui
digui, hòstia,
pensava que t'és l'Iñaki, no?
Però, bueno...
Fa gràcia, eh?
Sí, com a experiència personal...
Allò de reina per un dia,
rei per una setmana,
no està malament, eh?
Home, com a experiència personal,
la veritat que de moment
és molt gratificant.
És molt gratificant.
I, bueno,
suposo que al final
ho pugui comptar
com una anècdota molt bona, no?
T'han explicat exactament
en què consisteix
tot el que has de fer,
a banda del dia...
Clar, tothom ho visualitza
en el dia de la rua,
perquè és on hi va més gent
i després hi ha un grup
més reduït per temes laborals
i de moltes coses
que no van a tots els actes de carnaval.
Tu saps exactament
què has de fer en cada moment?
En cada moment.
Vull dir, jo justament ja la setmana que ve
he d'agafar vacances
per tots els actes que...
O sigui, tot el que comporta
el seu,
el rei Carles Toltos, no?
Llavors, clar,
començant ja el diumenge,
la visita de les colles de Reus.
Ara parlarem de diumenge.
Clar, el dilluns ja comencen
els actes protocolaris
de la ciutat fotogràfica,
el dimarts la posada a la bota,
el dimecres el tema
del discurs del rei,
presentació de disfreses,
dijous la visita col·legis
el dematí,
ara de la disfresador...
O ser rei és cansat,
què et pensaves tu?
Ja ho sé, jo no sé,
suposo que he d'agafar
15 dies més de vacances
per encara descansar, suposo, no?
El teu entorn més immediat,
doncs, deuen estar il·lusionats
i contents i divertits
i les brometes
deuen anar amunt i avall
tot el dia, no?
Sí, però hi ha molta cunyeta, no?
Sobretot per la feina, no?
Perquè hi ha molta cunyeta, no?
Però el que sé aquí,
jo sí que tinc com la gran sort
que tinc a la dona
que està també fotuda al 100%
amb el carnaval, que és la...
O sigui, no acabaríeu malament, eh?
Sí, evidentment, evidentment, no?
Perquè si no, és que el Joan
no la volia al pèl, no?
I llavors, bueno,
aquesta fotuda al carnaval al 100%,
que és la que dissenya i pensa
com fer la disfressa i tal.
Llavors, anem tots dos a una, no?
Clar, la gent que està a les comparses
i a les colles,
generalment, és tota la família
que està implicada.
Difícilment trobaríem una comparsa,
una colla d'aquestes
que estan organitzades
que no estigués tota la família,
perquè aquest ritme
difícilment es pot aguantar
si no va a tothom, no?
És molt complicat.
Seria molt complicat
conviure amb una persona
que no la veus.
Doncs una setmana, no la veus, no.
Una setmana del carnaval,
més, tres setmanes abans, no?
Com a mínim,
durant un mes i mig.
Ves, esteu organitzant
i reorganitzant i vinga i...
És que sembla que no,
però hi ha moltes tecles a tocar.
Fins i tot tens que pensar
en una remeta
que pot molestar
al passar una carrossa
que no es quedi enganxada.
Un...
Un...
Qüestions formals
que s'han de contemplar
i que són imprescindibles.
Ja teniu l'almandrina preparada, Dolors?
Nosaltres sempre la tenim a punt,
l'almandrina.
A punt l'almandrina.
Escoltim.
Que vindreu amb barco.
Em barco.
Aquí baix.
Sí, nantos, ja tenim el moll aquí baix.
Navegant pel riu.
Veniu al barri marítim, no?
Com una...
Al barri marítim.
Ja he vist que li ha costat una miqueta,
però...
De mica en mica.
Vinga, vinga.
Vinga, vinga, vinga.
Vinga, vinga, a Tarragona, a vostè.
Ai, ai, eso es un quiero no puedo, eh.
Eso es un quiero no puedo, eh.
És que a mi em sap greu maltractar-los.
Quan venen a Tarragona
els hem de tractar bé.
Que visquin enganyats.
No, és que sí, sí, sí.
Però allà vindran.
Sí, i nantos fem una passejadeta
per la nostra deida.
I baixem aquí a saludar,
fem allò una miqueta d'esport,
aquell dia i tot.
I aquest any, de veritat, eh.
Jo no sé, vas, com són aquestes gent
d'aquí baix a Tarragona.
Però si us han preparat sopa i tot.
Tot dona una sopeta.
Que s'han deixat caure fins i tot la muralla.
Ja no ho entenc, eh.
Però és que sou de deixats, eh.
Sí, però saps quina és la diferència?
Aquí a menys no en tenim.
Aquí a menys n'hi ha pedra.
Cosa que ja...
Pedra, pedra.
Què teniu allà?
Allà tenim modernisme per tots els costats, nen.
Fixa't tu, si en arribem a tindre,
Casti, nantros, la caixa Gaudí,
aquella que diuen que serà la capsa Gaudí
de la plaça de Mercadal,
ara l'hem putut tot a terra
i la tornem a fer nova, tu.
Són molt xuls, eh.
Allà a Reus, sí, l'hi treus el Prim.
Allà ja no és el que era, ja.
Però tu dius, vaig a Reus,
on quedem al Prim, perquè si no hi ha...
El Prim, perquè és que no hi ha res més.
Com que no?
Veràs, tu quan t'hi posem dins la capsa Gaudí
el que arribaràs a veure allà dins.
Vull dir, veuràs la sèptima meravella mundial
allà plegiada.
Déu-n'hi-do, que bonic aquest acte de germanor.
T'agrada la sopa, l'escudella?
A veure, hi ha pa dies que vaig a menjar escudella.
No escudella, perdoni, a veure si fa el favor.
Que l'escudella és de Reus
i aquí baix és el xerró, eh?
No s'equivoqui.
Vam imitar, no?
L'escudella de Reus vam imitar.
És que no saben fer res més vostès que imitar,
que més volen.
Però nosaltres som elegants.
Ja ens poden anar criticant,
que els rebrem bé, no, Iñaki?
Por supuesto.
Com heu preparat la rebuda d'aquestes colles de Reus?
Doncs a veure, és una miqueta com el de cada any,
n'hi ha alguna varietat, no?
D'aquesta sorpreseta,
de què ho he fet.
Ah, sí, com que he canviat el rei,
serà una diferència.
És una altra etapa de la monarquia del carnaval.
Igual, Dolors,
igual el tema cartell ni el toquem.
Hòstia!
Perquè és un tema ja molt subadet
i ja és de la broma fàcil, igual, no?
Quina llàstima!
Per això.
Vostè, que heu pensat tan, tan, tan, tan lluny,
heu arribat a pensar que això...
No m'ho crec.
No m'ho crec.
A veure, perquè tothom estigui present
i sigui testimoni d'aquesta trobada,
quarts de 10 s'encendran els fogons,
començaran a fer el xerró,
a partir de dos quarts de 12
començarà el que és la segona xerronada
i cap a dos quarts d'una,
allò típic, el lema de sempre,
clàssic, inemovible,
Tarragona manxen i arreu us enganxen.
Vosaltres teniu previst arribar a aquesta hora?
A quina hora us hem d'esperar?
Sou puntuals, la gent de Reus?
Molt.
Nosaltres superem la puntualitat quan volem.
És que els de Tarragona faltarien més.
I quan anem a veure els rivals,
en aquest cas, aquí baix,
en aquest poblet que es diu Tarragona,
nosaltres...
Poblet, que és la capital...
Ai, no, no,
No, és que jo vinc de la capital del Baix Camp
i llavors, esclar,
me sona poc tot allò de més.
Comarca, no?
No, no, perdó, eh?
Jo està parlant de la província.
Vale, vale, perdó.
Arribem puntuals,
a dos quarts d'unes.
Ens van dir vostès
que féssim el favor de baixar
i nosaltres, com que som gent...
Ens fan el favor de venir.
Vale, doncs baixarem, exactament.
Baixen, mai pujan ells.
Sí, baixen.
Baixen al mar.
Quants vindreu?
Vindreu molta colla?
En principi està pensat
que serem unes 100 persones,
com a mínim.
Doncs quasi per la meitat d'Arreus,
més o menys, no?
A veure, si són 100.000,
deu ser un 10%,
però a veure si posem
que avui tenim reunió
amb totes les colles.
Igual resulta que haureu
d'ampliar aquestes rambles
o la plaça de Font
perquè hi capiguem,
si s'ho proposem.
No, que en Guany
tenim molta rambla, en Guany.
Que en Guany ja és molt llarga.
Tenim la rambla molt llarga.
Hòstia, tu.
Això ja és la meva.
Oh, sí que podeu vindre...
L'allargarem fins a Reus la rambla.
Mira que farem dolor.
Nantros, quan tinguem
la plaça del canal,
la hòstia.
Se portarem allà
i estic a pescar peixets, tu, allí.
Ja veus, podrem portar els barcos
i tot allà, eh?
Déu-n'hi-do.
Escolta, portaríu l'almandrina
perquè hem de fer la barreja
amb el xartrés, no?
Després del xerró.
Efectivament, aquí el xerró
és típic
i evidentment aquí hi haurà xerrés
i a vegades el xató.
És una festa.
El xató?
Quin xató?
El xerró.
Pensava jo.
Tu l'has tastat ja,
l'has cuinat,
l'has preparat, no?
Sí, vas tindre per la sort
i del dilluns o el dimarts
anar a dinar
i sí que ho vam fer,
vam ser a tres hores,
que són tres hores de...
Ja ho sé,
ja ho sé,
que tots els anys
prou el mateix.
Tres hores,
tres hores allà.
Escolti'm,
m'ho sé de carreria,
això ja, eh?
L'any que ve que vols
una paella, Dolors,
vols que canviem el menú?
No, no.
La paella se la pot anar
a la platja per la plaella.
Que aquí nosaltres el menú,
aquest senyor,
l'haurem de posar al dia,
que veig que no és nou
i clar,
no ho sap massa bé.
Fem el xerró,
que va ser amb el rei antic
que hi havia,
va ser una trobada d'aquelles
que vam posar-les d'acord.
El postre és de Reus,
perquè esclar,
no pot ser tot de Tarragona.
Fem un mig i mig.
Porteu avellanes o què?
Nosaltres un pastís d'avellana
i l'almandrineta,
perquè així fem la festa compartida.
Molt bé.
O sigui que...
Ah, que això no ho sabia.
No ho posarem tots.
Quatre avellanetes.
No ho posarem tots els d'aquí.
Escolta,
no ho posarem tots els d'aquí.
Posem l'escenari,
posem la ciutat,
posem tot,
que porteu quatre avellanes,
tampoc no...
Que quan pugen aquests senyors
a la nostra ciutat
també els contemplem bé, eh?
Sou bons, anfitrions,
és veritat.
Tens raó, tens raó.
Molt bé,
i escolta,
a banda d'això,
perquè del Carnaval de Tarragona
en parlarem moltíssim,
el Carnaval de Reus,
bé,
es presenta bé,
ja has dit,
moltes més colles.
Una cosa,
és que no sé pas
per què en fan aquí,
vaig a Tarragona.
Ben pensat,
podríem veure el de Reus.
I perquè no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
per allà al mig d'agost
potser sí que podríem fer
una trobada conjunta,
allò com el taló de cert,
mig de Reus
i mig de Tarragona
aquí dalt les Gavarres
que deu partir el terme,
no,
ho diria,
hauríem de parlar o això?
Podríem,
oi,
podria ser molt bé,
podria ser molt bé.
Per aquí apunten l'aeroport,
seria un bon lloc
per fer l'aeroport de Reus
a la trobada,
o que hem de portar
uns quants euros
cap a casa tots,
no,
que si no,
si tallem l'aeroport
mal rotllo
que llavors què faríem?
de què faríem
el carnaval allò vorens?
Sí, no?
Home,
a veure,
a veure,
sobre d'aquestes peles,
ves?
Hi ha una mica d'espionatge
entre les colles,
se sap una miqueta
cap a on tendirà
la cosa representativa
de les colles de carnaval
en guany?
No,
espionatge.
D'un,
escolta,
aquells van d'això,
aquells van d'allò altre.
No,
no,
no,
cada un,
a veure,
evidentment,
ja s'ha creu,
ja s'ha creu,
però és tot secret sumarial
i cada un,
si sap alguna cosa,
és com si tots fossin morts,
que no sap ningú mai
de res de res.
Efectivament,
i amb el tema del carnaval
el tema de què porta cadascú
és com molt,
és un secret,
és un secret molt ben guardat.
Sí, sí, sí.
Home,
això ho saben a les botigues,
que ja saben els metres de roba
que han venut,
els complements i tot,
saben perfectament
cap on es decantarà
la tendència,
perquè en això del carnaval
també hi ha tendències,
no falta la part més crítica,
més divertida i esbojarrada,
la part més estètica,
més d'alluïment,
sortosament,
tant a Reus com a Tarragona
tenim aquests diferents carnavals
que el que fan és mostrar
l'espontanietat
de cadascuna de la gent
que participa, no?
A veure,
el nostre carnaval
és una de les caracteritzacions
és la sàtira
i fom a parir,
vull dir,
en qui convingui,
perquè per això és carnaval
i si algú us molesta,
doncs
que us vagi a prendre
unes quantes aspirines
i un pati i un pati
sinó que us demanin, no?
Que demanen què?
A veure, per exemple.
Us demanguin.
Ah, us demanen?
Oh, ai, mare de Déu, senyor.
Estic acostumats ja per això.
Com?
No, no, a mi no m'han demanat mai.
M'han deixat verda sempre,
però demanat, demanat,
fins al dia d'avui,
encara no.
No vol dir que demà
no ho sabem.
De què disfresses dolors
es pot dir
o també com sempre
ho tens allò...
Jo, de la FRAC.
De la FRAC ja.
Sí, vull dir,
a veure,
jo perteneixo a una colla
que és del Mercat Central de Reus
i normal,
sempre acostumo anar
com sempre avant
tota la meva colla.
No hi ha diferència amb mi.
Així com el senyor rei
que vaix a Tarragona
té que anar a diferenciar
com a rei.
Però és que aquí
som uns aristòcrates,
ja ho saps.
Tenim aquesta cosa aristocràtica.
Si no es veu que no...
Es veu que si no
no es nota que hi ha
algú que té enllis d'ells.
Tenim un passat imperial,
Dolors,
tenim un passat imperial.
S'ha de notar
en el porte,
com a mínim.
Quina cosa.
Ho veus, ho veus.
Imagina't.
I nosaltres,
que bueno...
Aviam,
és un joc
i la veritat,
ens agrada dir-ho,
que la Dolors
cada any la truquem
perquè vingui,
perquè ens digui
ei, com esteu a Reus,
com porteu el Carnaval.
i com sempre la Dolors ve
i ens encanta saludar-la
i fer aquestes brometes fàcils
que no tenen més importància.
És Carnaval.
És Carnaval.
Evidentment.
És que si no,
que fora Carnaval.
Home, però volem...
No li poséssim això, res.
Però volíem dir això,
que la Dolors
sempre deixa la seva feina,
deixa tot bé fins aquí,
no diu
escolta, truquem-me per telèfon.
No, ell aquí al peu del canó
al matí de Tarragona Ràdio
li estem molt agraïts,
clar que sí,
i desitgem que tinguin un Carnaval magnífic
i t'esperem aquí el diumenge.
Gràcies.
i els de Tarragona
que el tinguin estupendo
com toque
a part de la conya
i tot
i després que la feina
que s'ha fet durant aquest temps
que com a mínim
brilli
com esperem que sigui el nostre de Reus.
Moltíssimes gràcies
i te desitjo igualment
tot el millor.
Iñaki Portugués
Majestat,
bon Carnaval
i gràcies per venir,
continuarem parlant.
Molt bé.
Adéu-siau.