És un quart o dues del migdia i un minut i mig continuem
imbuïts en aquest ambient de Carnaval.
Tot i que ara passem una vessant ben diferent,
deixem la nostàlgia de banda i apuntem algun dels espectacles
dels que podrem gaudir aquesta setmana en el marc de les festes.
Arriba una comèdia, una comèdia molt atractiva,
una comèdia que promete i arriba de la mà d'una companyia
que, Déu-n'hi-do, ja té una història veterana.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic el director del muntatge
de l'obra Perfect, que demà dimecres podrem veure
al Teatre Metropolona Comèdia amb Alfred Picó, Vanessa Cano
i la tarragonina Noelia Pérez.
Saludem ja el director del muntatge i, si no anem a Rats,
també creador de la mateixa obra, que és Roberto García.
Roberto, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Aviam, aquí assistim en viu i en directe a una experiència
que per un home deu ser dramàtica,
contemplar com el seu penis de mica en mica va mimbant.
Exactament.
És terrible.
Sí, és posar d'alguna manera l'accent en un fet que és molt extraordinari,
però que dins de l'espectacle, que és una mena de conte per adults,
posa en crisi el protagonista i a partir d'ací iniciar tot un viatge
de desintegració física i mental, a partir del qual el nostre protagonista
ha de replantejar-se quines són les coses realment importants a la vida,
perquè jo crec que en aquest món contemporani on tot el món vol tindre
un cos perfecte, una casa perfecta, un cotxe perfecte,
pot ser la felicitat no estar en aquestes coses sinó en unes altres.
I sembla que aquest home, en principi, té bona part de la seva atenció vital
situada en els seus genitals, pel que expliques.
Sí, però a nosaltres era, bueno, a partir d'agafar un punt de partida,
posar en crisi a lo millor un model d'home o d'home obsessionat,
però també de societat obsessionada.
Però la veritat és que és un punt de partida a partir del qual
aquesta faula urbana es converteix en un viatge molt delirant
i molt surrealista, perquè quan el protagonista, Gustau,
que és un venedor d'assegurances, es queda sense membre viril,
després, bueno, passen altres coses que no m'agradaria avançar,
però, bueno, el seu penis és substituït per una altra cosa
i, en fi, bueno, jo preferís que l'espectador pugui descobrir-lo a la funció.
Però és un espectacle d'humor, d'humor molt destrellatat
i, bueno, el que vol, sobretot, és que puguem riure'ns de nosaltres mateixos,
que ja ho necessitem.
És un espectacle per adults, sobretot, deixem-ho clar,
que és una comèdia per adults, perquè a vegades sí es parla
d'una obra de teatre en el mar del Carnaval, és un conte, però per adults.
A vegades es diu, allò és un conte, sí, sí,
però no és un conte per a nens, òbviament.
Tenim el personatge damunt de l'escenari
amb aquesta experiència vital realment traumàtica,
i intuïm d'altra banda, i d'ones que l'envolten, no?
Exactament.
Hi ha dues actrius, que són Vanessa i Noelia,
que és de Tarragona, per cert,
i que són les narradores d'aquest conte
i, al mateix temps, es desdoblen en tot un fund de personatges,
més de 30 personatges de tot tipus de gènere,
no només femení, sinó també masculí, fins i tot animal, cap al final,
i són els personatges que giren al voltant de la vida,
de la peripècia d'aquest protagonista,
el seu millor amic, la seva núvia, la seva mare,
el doctor que intenta buscar una solució a la seva problemàtica,
i, bueno, són una mica en la línia dels espectacles que nosaltres fem,
com besos, com es pot,
on els actors es desdoblen en múltiples personatges
per a fragmentar la història i donar-li més dinamisme.
I en una posada d'escena austera,
on el text i el ritme són els que realment adquireixen el protagonisme, no?
Sí, perquè nosaltres sempre partim d'una gran essencialitat,
d'una gran teatralitat,
i confiem en l'actor un poc la creació de tot,
fins i tot de l'espai,
a partir de la caracterització de qui és en aquest moment,
i no necessitem ni mobles, ni parets, ni res.
Jo crec que el que projecta l'espectador,
la seva imaginació a partir dels personatges,
és la escenografia real de l'espectacle.
El Beneteatre és una companyia que ja se li pot donar la categoria de veterana
a més de deu anys que existeix,
i que aposta per aquest tipus de comèdia urbana,
moderna, contemporània, no?
Sí, i de personatges del carrer,
personatges anònims, però identificables per al públic,
perquè a partir dels seus problemes,
tot i que estiguen estirats, no?,
per a donar la comèdia,
puguen, bueno, establir com una connexió amb la gent,
i sobretot l'humor i la comèdia.
Doncs arriba aquest dimecres al Teatre Metropol,
amb crítiques molt bones, no?,
perquè l'heu portat a diferents llocs, ja, aquesta obra?
Sí, hem estat, bueno, hem fet tota una gira per la comunitat valenciana,
vam fer temporada a Barcelona, a Capital, al Teatre Condal, crec,
i bé, hem tingut bones crítiques,
i sobretot una resposta quasi sempre molt entusiasta del públic, no?,
és un espectacle d'humor,
volem fer riure amb una certa intel·ligència,
volem fer fins i tot per al que vulgui reflexionar sobre una sèrie de coses,
però sense adoctrinar,
i per ara sí que ens ha funcionat molt bé.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Roberto García,
per atendre la nostra trucada.
Demà dic mecres al Teatre Metropol,
assistirem a aquesta terrible experiència
del personatge protagonista de Perfect.
Gràcies, bon dia.
Val, gràcies, adeu, adeu.
Adéu-siau.