Ara són dos quarts de dotze del migdia,
nou minuts, seguim endavant
i en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Deixem enrere aquest capítol
i mai millor dit, dedicat als llibres de cada dilluns
i obrim una altra finestra
al món de l'esport.
Avui, d'unidor, la redacció d'esports està enviant
literalment aquest programa Encantats de la Vida.
Quim Pons, bon dia.
Després, al Futbolí, recollirem les veus
de tot el que ha passat el cap de setmana,
de com va anar dissabte amb l'Eibar,
però ara parlem d'altres qüestions relacionades
amb el Nàstic, però també amb altres
entitats esportives.
Ho fem amb Raül Font, regidor d'esports.
Bon dia, senyor Font, benvingut.
Bon dia, bona hora. Ja veus que estan eufòrics.
No estan. I ja veu,
enviant tots els programes. No tenen prou
amb les seves hores que han de copsar les altres, també.
Això és culpa del Nàstic, que realment
va molt bé i ens deixa, o ens permet
que parlem del Nàstic durant bona part
del matí i després, com comentaves, ho farem amb un to
més distès, més alegre. Tenim un carro de veus
molt interessant, que ja l'escoltareu al Futbolí
a partir de la una, però com comentaves,
i ara volíem parlar amb el tinent d'alcalde d'esports
de l'Ajuntament de Tarragona, amb el senyor Raül Font,
amb el qual volíem parlar de molts temes,
però ja que la Iolanda ho ha tret,
parlem primer una mica del Nàstic,
perquè el Raül Font va estar a Iber, també,
a Iolanda, i volíem que ens expliqués
com és això d'un dinar de directives.
Ell va ser el representant del Nàstic al dinar de directives.
Va estar amb el senyor Lamíquiz,
amb el president de l'Alèctia a Bilbao,
amb el senyor Miquel Fuentes, president de la Realcietat,
amb el senyor Estia Zarán, president de la Lliga
de Futbol Profesional, i amb el senyor Villar,
un dinar de luxe, no, senyor Raül Font?
De luxe, de luxe.
L'aristocràcia futbolística.
Sí, total, total.
Però tots, escolta'm, tots bascos,
tots aquests noms,
perquè això és com una mena d'endogàmia, no?
Jo crec que el País Basc,
a més a més de fabricar jugadors de futbol,
fabrica directius.
I la veritat és que és molt curiós,
perquè gairebé tots aquests que acabes d'esmentar ara,
tots aquests directius,
han sigut exjugadors de futbol, no?
I molts d'ells...
Alguns amb més sort que altres,
però sí, tots ho han sigut.
Sí, sí.
I molts d'ells estaven allà contents i gufois
perquè justament havien sigut jugadors de l'Eiber, no?
Perquè allà hi ha allò que quan hi ha un jugador
que despunta una mica la Real o el Bilbao,
el cedeixen a l'Eiber,
a l'Eiber es fa,
quan ja s'ha fet torna al Bilbao
o torna a la Real Societat,
i després quan es jubilen tornen a l'Eiber, no?
I per tant l'Eiber és un referent important
després de 19 anys d'estar a segona divisió,
i la veritat és que un ambient fantàstic, no?
Les 12 van inaugurar les noves instal·lacions
que em feien enveja,
però que nosaltres també estem anant en aquesta línia,
i després, des de les 12 fins a les 7,
doncs vam estar compartint Mesa i Mantel amb ells, no?
Perquè és la cultura basca,
aquesta tan curiosa, no?
Dintre del propi camp de futbol
han fet un xoco,
o sigui, tenen un xoco
i quan acaben les reunions de junta directiva
o quan tenen alguna celebració especial
o els dinars de junta directiva,
que quan venen aquí
doncs els hem de dur en algun restaurant de Tarrona,
ells ho fan allà,
en el propi camp,
doncs hi ha algú vinculat a la junta directiva
que els hi prepara el dinar de xoco,
extraordinari, per cert, no?
Ens van fer un bacalaó a la Vilbaína
allò perfecte,
i, bueno, molt ambient, no?
Allà jo crec que al País Basc
el futbol es viu d'una manera especial
i diferent a la que ho vivim nosaltres, no?
és...
traspur a futbol tota la societat basca, no?
En aquest dinar va servir,
o com a mínim és el que tenim entès,
també per lligar una mica
el partit de presentació de la temporada vinent?
Bueno, a veure,
vam estar parlant amb el company i amic
Miquel Fuentes,
president de la Real Societat,
vam estar sondejant,
li vaig llançar a l'AM
i em va dir que per ells
no hi havia cap inconvenient,
que si per dates podíem encaixar,
doncs que ells estarien encantats de la vida
de poder venir l'any que ve a la presentació,
de l'equip, no?
Però després,
ahir em va passar un missatge pel mòbil
dient-me,
oi, Raül,
felicidades,
Torionac,
l'any que ve ens veurem a primera, no?
Seria un bon espàrric per això la Real,
per començar la temporada en el nou Estadi.
Home, tu diràs,
estiguem a primera o estiguem a segona, no?
Home, la Real Societat
és un equip dels històrics
i, bueno,
vam estar...
Durant el dinar
un tema recurrent
era la situació de l'Atlètic.
A mi em renyaven cada vegada,
perquè jo sempre deia,
oi, el Bilbao tal cosa.
No, el Bilbao no,
l'Atlètic.
Que vidado, ja, no?
Però, bueno,
ho estan passant malament,
tant el Bilbao com l'Eivar,
són dos equips històrics,
però, bueno,
jo estic segur que
remuntaran, segur.
La situació del Nàstic
és en baixable, per això?
Uf,
doncs mira,
imagina't,
des de l'any 50,
des de l'any 50
que vam baixar
de primera a segona divisió,
mai,
excepte
a mitjans de temporada
de quan vam inaugurar
el nou estadi,
em sembla que era l'any 70,
estava d'entrenador...
72.
72,
estava d'entrenador
Vicenç Daudé,
que també vam estar
quarts en segona,
mai havíem estat tan amunt,
no?
I, home,
doncs és bonic,
és agradable, no?
Pujar ja serà més difícil,
no?
Potser en aquests moments
tenim un 30-70,
no?
però
el que haurem disfrutat
al llarg de tot l'any
amb el somni aquest
de si pugem o no pugem,
no?
Jo sempre dic
que el soci del Barça,
doncs,
somia en guanyar la Champions,
el màxim que pot aspirar
un seguidor barcelonista,
un seguidor de l'Espanyol,
doncs,
deu somiar,
doncs,
jugar a la UEFA,
no?
I un seguidor del Nàstic,
doncs,
amb què hem de somiar?
Doncs amb pujar a primera,
no?
Ha de ser el nostre somni,
no?
Que després ho solim o no,
bueno,
ens ho haurem passat bé,
no?
I aquests dies,
les vibracions que notes
pel carrer,
entre la ciutadania de Tarragona,
doncs,
hi ha aquell orgull
de sentir-se
tarragoní,
de sentir-se del Nàstic,
que fa,
doncs,
que a vegades ens oblidem
d'altres problemes
que tenim quotidians
i que ens ajuda això.
La vida,
la vida,
tornant d'Ibar,
amb la colla que anàvem,
anàvem sis dalt
del mateix cotxe,
entre ells el Rafa Pintado,
la vida,
després,
quan expliquem batalletes
als nostres àvies,
els explicarem això,
jo no els explicaré
que vaig ser tinent d'alcalde
i que vaig fer,
no sé què,
jo els explicaré
que un dia vaig estar
a Ibar dinant
amb el president de l'Espanyol,
amb el president de l'Eleva,
amb el president del Bilbao,
de la Real Societat,
la vida són d'aquests petits detalls
i el seguidor del gimnàstic
en aquests moments,
quin és el detall
que pot explicar?
Doncs això,
que jo estava allà,
jo vaig anar allà,
jo anava al camp
quan vam estar a punt de pujar
o quan vam pujar,
no?,
per què no?
I jo crec que
és il·lusió,
no?,
la canalla,
tota la gent,
jo que tinc fills
ho veig a casa,
no?,
i molts companys,
molts amics,
no?,
la canalla,
sobretot,
disfruta d'una manera especial,
la gent jove
estan vivint
una experiència irrepetible,
no?
Ara,
senyor Raülfón parlava
dels petits detalls,
ell té la doble vessant
de vicepresident
del gimnàstic de Tarragona
i detinent d'alcalde
d'esports de la ciutat de Tarragona,
jo no sé,
el tema del nou nou estadi
que està en projecció,
en quin punt es troba
en aquests moments
el tema del nou camp del nàstic,
perquè si es puja a primera,
doncs potser hauríem
de començar a mirar-ho també.
Sí, sí,
a veure,
jo crec que tant si pugem
com si no pugem,
jo crec que aquest és un compromís,
és un compromís de l'alcalde,
és un compromís signat
amb el president del gimnàstic,
amb el company Josep Maria Andreu,
i per tant hi és aquest compromís
de l'Ajuntament,
i a més a més consensuat
i amb el recolzament
d'altres grups municipals,
per tant això vol dir
que passi el que passi,
vull dir,
això ha de ser una realitat,
no?
I a més a més
amb el suport de tothom,
i tenim clar
que tenim el projecte
damunt de la taula,
el tenim estudiat,
el tenim valorat,
i en aquests moments
és qüestió...
Fa uns dies l'alcalde em deia
que sí que volia presentar-lo
a la Junta,
i jo vaig parlant també
la setmana passada
amb el Rogelio Jiménez,
que és l'arquitecte municipal
que està treballant aquest tema,
doncs que ja ho té bastant avançat
i té el que són els esborranys,
els bocetos,
que diuen en castellà,
les línies ja tirades,
del que seria aquest estadi
que aniria al davant
de les pistes de tenis,
segurament s'haurien de reubicar
algunes d'aquestes pistes de tenis
per poder-ho encabir,
i allà hi ha un problema de cotes,
jo sempre havia dit,
ja ho sabeu,
que per mi l'opció millor
era la zona de Camp Clar,
entre Camp Clar i Bonavista,
davant del Prica,
davant del carrer Furt,
finalment l'opció que s'ha pres
ha sigut la de la pròpia bodellera,
bé, a més és igual,
és igual que els gatos
siguin pardos o blancos,
l'important és que caixin ratolins,
necessitem unes instal·lacions noves,
i això és evident que serà una realitat,
almenys aquest equip de govern
té clar que per nosaltres
és una fita ineludible.
Amb el senyor Raúl Fonoví volíem parlar
d'altres esports també de la ciutat de Tarragona,
només del Nàstic,
i no sé com valora l'estat actual
de l'esport a la ciutat,
perquè el Nàstic sí que va molt bé,
el Club Bàsquet Tarragona,
podríem dir que la permanència
la tega era haver tocat a dits,
que era l'objectiu sense cap mena dut
aquesta temporada,
però el voleibol, per exemple,
ha fracassat estrepitosament
aquesta campanya a la Superlliga.
Sembla que matemàticament
encara hi ha alguna possibilitat
de salvació,
a vegades amb aquestes coses així
també hi ha equips que renuncien,
hi ha situacions...
Bé, és una llàstima,
és una llàstima que efectivament
havent fet les coses com ha fet bé
el Club de Bola i Sant Bé i Sant Pau,
no hagin acabat de sonar les coses,
no hagin acabat d'anar bé.
Sembla que ara estan començant a canviar,
jo vaig ser fa tres setmanes a Andorra,
vaig estar a l'estadi comunal
veient el vòlei,
allà es va guanyar,
patint una mica.
I va guanyar el millor partit de la temporada.
Doncs mira, vaig tenir la sort
de poder-lo veure in situ,
la veritat és que va ser un equip vibrant,
també amb la seva emoció,
i és una llàstima que aquell esperit
o que aquell equip després no hagi...
Jo crec que és un problema de mentalitat,
han tingut problemes de lesions,
han tingut problemes de...
Però bueno, no passa res,
jo recordo que fa cinc o sis anys
també van baixar
el que és la segona categoria de vòleibol,
i després l'any mateix següent
van tornar a pujar,
jo crec que hi ha bon equip,
bon equip directiu em refereixo,
bona estructura de club,
que fa pensar que si es fiquen les piles
l'any que ve puguen tornar a pujar,
no tenen un juvenil molt bo,
això vol dir que hi ha padrera al darrere,
que hi ha gent,
molts d'aquests estan en el car de Sant Cugat,
formen part de la Federació Espanyola de Vòlei.
L'hem passat, van quedar campions d'Espanya, a més a més.
Van quedar campions d'Espanya,
per tant vol dir que al darrere hi ha fusta,
i no passa res,
amb el gimnàstic també està a segona divisió de futbol
i no passa res.
El que el vòlei Sant Verde i Sant Pau
jugui segona divisió
tampoc no s'ha d'acabar al món.
A vegades sembla que si arribes dalt de tot,
si baixem hem d'estripar la baralla.
Penso que això tampoc és el plantejament.
Jo crec que és ara
quan s'ha de demostrar per part de la directiva,
per part dels socis,
per part de l'afició del vòlei,
que com mai han d'estar amb ells.
Nosaltres, de fet,
el conveni que vam signar aquest estiu passat
plantejava que encara que baixessin,
continuar recolzant-los.
Això és l'esport d'elit,
ara parlava de recolzaments,
del conveni que s'havia signat amb el vòlei Sant Verde i Sant Pau.
Podríem dir que són els tres equips d'elit de la ciutat,
i potser també l'ADT,
passa que ja no seria professional,
sinó neoprofessional,
però hi ha molt altre esport a la ciutat,
hi ha molts altres equips.
Cuidado, l'ADT,
cuidado que van quarts ja, eh?
Després de la victòria,
deia el camp de l'Olesa.
A l'EP2.
Exacte,
i l'Olesa, sobretot,
un equip que sempre ens havíem aixecat, no?
Un rival directe,
que ens havia eliminat aquesta temporada
a la Lliga Catalana-Eva,
vaja,
un equip que els precedents no eren bons,
però la victòria de l'ADT,
home,
és un bon resultat.
Seria un altre equip a l'EP2.
I, a més a més,
moltíssima gent al camp, no?
Vam anar amb l'alcalde
i amb el president de la Diputació,
aquesta setmana passada,
no l'altra,
i ens va impressionar a tots
la quantitat de públic
que hi havia al camp, no?
Vull dir,
molta animació.
Van patir aquell partit, eh?
Moltíssim.
Per un puntet,
71-70 contra el Navàs.
Moltíssim,
moltíssim,
es va patir moltíssim, no?
Però,
i van patir,
més a més,
perquè el pobre,
a mi el president
de la Federació Catalana de Bàsquet,
que també li va agafar
una mena també de mereig,
no sabem si per l'emoció
del propi partit o què.
No,
però jo diria,
el president de l'ADT
ho està fent molt bé,
jo crec que,
doncs,
ha sabut fer allò,
fitxatges amb cap,
i a més a més,
molt econòmics, no?
Perquè ell és una persona
que està vinculada
al món empresarial
i ha aconseguit
que li vinguin molts jugadors
que estan en les fases finals
de la seva trajectòria,
exjugadors de l'EP i tal,
que estan al final
de la seva trajectòria,
que a canvi de feina
i a canvi d'una sèrie
de contractes de treball,
etcètera,
doncs pràcticament
estan jugant de franc, no?
I ha aconseguit
un equip molt equilibrat
amb veterania,
amb joventut,
gent que ha sortit
de la mateixa pedrera
de Torreforta,
que això és molt important
per nosaltres,
però també gent
molt veterana, no?
Des d'un Nacho Ferrer
que dona una tranquil·litat
a l'equip
i uns triples
que, doncs,
acompanyen i van molt bé,
fins a gent, doncs,
que ha vingut de fora
però que s'ha vingut
conjuminar una cosa
amb una altra, no?
Dave Deras
o Pedro Lourenço
són un exemple, clar,
els últims fitxatges
que ha fet aquest ADT,
però volíem parlar
de l'esport de base,
de l'esport escolar,
de l'esport potser
que no és tan conegut,
que no surten els mitjans,
perquè la setmana passada
coneixíem
que l'Ajuntament de Tarragona
ha llibrat 22.420 euros
a diferents entitats
per tal de fomentar
aquest esport base i escolar.
Jo no sé,
senyor Raül Font,
com a tinent
d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona,
quin és l'objectiu
d'aquest foment,
d'aquesta creació
de les escoles?
Suposo que perquè la base
arribi,
algun dia,
està en aquests equips d'elit.
Perquè ara costa molt
veure un jugador a Tarragona,
per exemple,
en aquests equips d'elit.
Sí, sí, la veritat és que sí.
Bé, això passa una mica
tot arreu, no?
Vam lliurar 22.000 euros
d'un total de 150.000
que anirem lliurant
durant les properes setmanes
perquè la veritat és
que ha canviat la normativa,
la legislació vigent
en aquest sentit
i ara han complicat moltíssim
la justificació
de les subvencions,
els papers,
els documents
i molts d'aquests clubs
s'estan barallant una mica
amb aquest problema
burocràtic-administratiu
que és aliel a la nostra voluntat, no?
Vam entregar,
vam lliurar aquests 22.000 euros
dels clubs que més ràpid
o que no havien tingut problemes
a l'hora de justificar
aquestes subvencions,
però efectivament aquí tenim
des de gent
que fa els fundistes tarragonins,
a les seccions petites
del club gimnàstic,
a les seccions petites
del club nàutic,
als centres excursionistes,
associacions de disminuïts,
nois disminuïts, no?
La Fundació Sant Magí,
els nois del Sol,
que els del...
gent del...
vinculada al vaixell, etcètera,
gent que fa esport
també per gent disminuïda,
per atletes discapacitats
o...
diguem-ne no discapacitats
que també se'ls donen
com una mena de beca
en funció dels resultats obtinguts,
i gent, doncs,
de petits clubs de barris
que van amb la línia aquesta
que tu dius, no?
Per nosaltres,
jo crec que la feina que...
Home, per mi és molt important
i molt agradable
i molt bonic
i gastem molta saliva
i omplim moltes pàgines de diari
i moltes hores de programes de ràdio
per la del Nàstic,
per la del CBT,
per la del vòli, etcètera, no?
Però jo crec que allò
que de debò justifica la feina
que es pot fer des d'un ajuntament,
des d'un àrea d'esports,
és això,
és el petit club,
el petit equip.
Tots aquests altres
ja tenen estructures prou potents
com per espavilar-se
per si sols, no?
En canvi,
tots aquests clubs petits,
per poca que li donguis,
per poca que sigui l'ajuda
de 2.000 euros,
de 8.700,
de 10.000 euros,
de 2.800,
de 600,
de 900,
són petites subvencions
que els ajuden
a arribar a final d'any,
que els ajuden
a acabar de comprar material,
de tancar la temporada
i de fer
que les coses
els siguin menys complicades
del que a vegada són
des del punt de vista organitzatiu.
I per a nosaltres
és importantíssim,
insisteixo,
seran uns 25 milions
de pessetes
i molts d'ells
adreçats a les apes
de les escoles
dels col·legis de Tarragona.
Això són unes línies
de subvencions
que fa 6 anys
que vam endegar
que fins ara no existien
que ens sembla
que són molt importants.
Ara, en total,
donem vora
300 milions de pessetes
a la ciutat de Tarragona
amb subvencions
per a la pràctica de l'esport.
Jo crec que és un esforç
important
que fem a la ciutat
que a vegades ultrapassa
el que és la promoció de l'esport
i va més amb la línia
de promoció de ciutat
perquè és evident
que el gimnàstic
l'altre dia
hi havia un estudi
amb un mitjà de comunicació
que parlava
dels beneficis
que reportava
tenir una equipa primera
des de temes turístics
de promoció de ciutat
jo crec que això
també és molt important
i que m'ultrapassa
una mica
com a regidor d'esports.
A vegades
hi ha petits clubs
que se'm queixen
i em diuen
al gimnàstic
se li dóna tant
però és que el gimnàstic
va més enllà
de l'estratègia esportiva
i inclús a vegades
jo dic
que aquestes partides
que donem als clubs d'elit
haurien d'anar
amb una partida
d'alcaldia
formen part
d'una estratègia
de promoció de ciutat.
Tot aquest fruit
tots aquests premis
tot aquest bon moment
podríem dir
que travessen
alguns clubs
de la ciutat de Tarragona
es pot veure reflectit
el 17 de març
en la setena gala
ja de l'esport de la ciutat
una gala
que com cada any
recull els mèrits
que han fet
tots els esportistes
i clubs
durant tot l'any
a la ciutat de Tarragona.
Sí, sí
i a més a més
mèrits
que van amb la línia
d'equips d'elit
de millors equips masculins
millors equips femenins
de millors guanyadors
dels que han obtingut
les millors marques
etcètera
però que també
volen premiar altres coses
premiem
a les millors llegendes esportives
és a dir
gent de més de 60 anys
que s'han destacat
per treballar tota la vida
amb aquests temes
un premi
a la trajectòria
i al mèrit esportiu
un premi
a l'empresa i esport
és a dir
totes aquelles empreses
que fan d'espònsors
que ajuden econòmicament
al sosteniment
de moltes d'aquestes activitats
un premi
al millor esdeveniment esportiu
que s'ha realitzat
en la nostra ciutat
el premi
als esports especials
entitats, equips
esportistes, tècnics
educadors
etcètera
que es dediquen
als discapacitats
que tenen alguna minusvalua
i que és important
que també
s'estimulin
i practiquin l'esport
i facin alguna activitat física
un premi
a la internacionalitat
és a dir
gent que
fa esport
ultrapassant
les nostres fronteres
el foment
de l'esport de base
també el volem premiar
a les iniciatives
esportives privades
no sempre
són clubs
o són administracions
a vegades són
gent a títol individual
o gent
o empreses
que organitzen
activitats esportives
que penso que també
és important
un premi a la gestió esportiva
aquell gerent
aquell directiu
aquell president
que a vegades
sense cap mena
de contraprestació
i posant diners
de la seva butxaca
tira endavant projectes
engrescadors
i un altre
que també valorem molt
que és la promoció
de valors
mitjançant l'esport
elements
que ens serveixin
de referència
de cara a la gent jove
que comença
a l'hora de transmetre
algun valor
que són molts
en el món de l'esport
des de solidaritat
companyonia
treballem aquí
l'esforç
afany de superació personal
són molts valors
que a vegades
en una societat
amb la que vivim
on
la joventut
sobretot
li manquen
aquests referents
aquests valors
doncs si podem aconseguir
que l'esport
més enllà
de l'objectiu
en si mateix
que només
per si mateix
jo crec que ja val la pena
siguem capaços
d'utilitzar-lo
com a eina formativa
jo crec que això
és molt important
i moltíssima gent
que la ciutat
ens ajuda
per tant
què volem fer
amb aquests premis
volem des de l'Ajuntament
fer allò
un alto en el camí
parar un moment
i dir
eh
que a vegades
l'arbre no ens deixa veure el bosc
agraïm de debò
de tot cor
des de la ciutat
penso que no és l'Ajuntament
sinó que és tota la ciutat
a través del seu Ajuntament
que valora
i premia
en tota aquesta gent
que fan tota aquesta feina
en tenia una per anar acabant
i a l'entrevista
que era
vam passar el 2005
deixa'm acabar
una cosa d'això
dir que en guany serà la gala
serà el dia 17
que hi haurà una novetat
en lloc d'un sopar
farem un espectacle
al Teatre Metropol
que consisteix
amb el grup
l'obra de teatre Eslàstic
que ja ha participat
en altres llocs
a la gala del Mundo Deportivo
i amb altres històries
anirem fent gags
i anirem fent el repartiment
de premis
de totes aquestes distincions
i els gags
es fan els esportistes
com va passar
a la gala del Mundo Deportivo
o no?
a veure
ho vam demanar
ho vam
però
a veure
això requereix
haver d'anar a Barcelona
a ensajar
el que bastant
havíem estat parlant
amb l'Albert
però aquell dia
justament té
competició
havíem estat mirant
amb l'Àlex Corretge
a través de l'Agustí
Pujol
si podíem col·laborar
bueno
estàvem mirant
però bueno
complicava molt
el tema
per acabar
perquè queda un minutet
ja
però una nota
hem passat el 2005
portem dos mesos
ja del 2006
farem com els nens
ficarem una nota
a l'esport de la ciutat
Raúl Font
home
jo un 8
com a mínim
un notable
un notable
amb possibilitats
de millorar
jo crec que d'aquí
a final de curs
si ens espavilem
millor progressa favorable
això
exacte
jo crec que a final de curs
aquest 8
pot passar un 9
a veure com acaba tot
Raúl Font
regidor d'esports
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
aquí ens retrobem
d'aquí una horeta
al futboler
d'aquí una horeta
tornem
són les 12
a les notícies