logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Dos minuts i serà un quart d'una del migdia.
Volem dedicar ara uns minuts a analitzar aquesta situació
que s'està vivint aquestes setmanes.
L'Euríbor, l'índex de referència per fixar els tipus d'interents
de les hipoteques, ha pujat notablement els últims mesos
i després de l'última pujada que es va produir ara fa molts pocs dies,
s'ha situat per damunt dels tres punts i mig.
Per parlar d'aquesta situació, de quin és el seu motiu,
quines són les seves causes i, sobretot,
quines poden ser les seves conseqüències,
ens acompanya avui a l'estudiu de Tarragona Ràdio
en Ramon Puig, cap de màrqueting de Caixa Tarragona.
Senyor Puig, bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, per què ha pujat notablement l'índex Euríbor
en aquests últims mesos fins a situar-se en aquest punt actual,
els tres punts i mig?
L'Euríbor l'únic que fa és reflectir l'evolució del preu del diner.
El preu del diner, tots veiem que hi ha les notícies,
es reuneix als Estats Units el FED
i diceix a quin mes està el preu de diner.
A Europa, en aquest cas a nosaltres,
és el referent que tenim.
En el Banc Central Europeu també decideix pujar
el preu de diner, el 3%,
i l'Euríbor el que fa és reflectir aquesta pujada.
És a dir, a diferència de l'IRPA,
que era l'índex que potser fa 5-6 anys enrere,
la gent potser és el que tenia identificat,
reflecteix aquest trasllat del preu de diner més lentament,
en canvi l'Euríbor ho recull de forma més ràpida.
Per tant, el que està fent l'Euríbor és reflectir l'encarregament del preu del diner.
Aquest índex actual, aquest 3,5,
podríem considerar que és un valor elevat,
és un valor mitjà o és un valor encara baix?
A veure, partim que si el preu del diner als Estats Units,
si a Europa i a Espanya i a Catalunya és el 3,
als Estats Units és el 5,25,
podem dir que és relativament baix.
Ara bé, el que seria just dir és que venim de mínims històrics,
venim de tipus d'intrés, venim de preu del diner
i venim d'Euríbor extremadament baixos,
que el que està fent ara és normalitzar la situació.
I anem a un escenari que és més lògic i que sembla més estable.
Això vol dir que baixarà?
Sembla que no baixarà.
Pujarà al mercat, el que està dient ara
és que encara hi ha una tendència a l'alça.
molt, no.
Al principi, perquè la gent ho entengui,
el preu del diner es pot col·locar a un 3,5
en un escenari d'un any.
És a dir, seguirà pujant un 0,5.
Per tant, l'Euríbor també pujaria una mica més tard, 0,5.
I això podia arribar a un escenari de certa estabilitat
més enllà d'un any al voltant del 4%.
És a dir, que no hauria de ser normal
que vegués amb hipoteques per damunt del 5%.
Però, en qualsevol cas, sembla que l'escenari que hi ha ara parada
damunt de la taula marca una tendència i agujerament a l'alça.
Correcte, correcte, correcte.
Sí, sí, aquest és l'escenari i aquest sembla que continuarà així.
seran pujades progressives, lentes,
però que el que sembla clar és que no veurem escenaris de fa un any o dos anys.
Els escenaris anteriors eren, al seu parer, extraordinaris?
Sí, sí, eren excepcionals.
A veure, l'única situació més excepcional que aquesta és el Japó.
El Japó, fins fa poc, la banca del Japó tenia tipus d'interès al 0%.
Per què? Perquè ve d'una gran crisi i la seva economia,
la seva indústria exportadora va molt bé,
però, en canvi, ve d'una crisi i no hi ha demanda interna.
Què hauria de fer per despertar la seva demanda interna?
Doncs posar els tipus d'interès al preu de diner al 0.
Ara l'està pujant, però estem parlant d'una situació,
d'una crisi molt important al Japó,
però, excepte aquí, Europa era el que tenia una situació
de preu de diner també excepcional,
i, en canvi, un altre motor, el motor mundial, que és els Estats Units,
està tenint una economia molt dinàmica,
un consum intern, inclús superior al que té l'espanyol,
i està en preus del diner del 525.
Per tant, veníem d'una situació extremadament excepcional.
Periòdicament, els usuaris d'hipoteques,
els que tenen un crèdit hipotecari,
els toca revisar cada any els interessos del seu pressa,
cada X temps, què comportarà?
Quines seran les repercussions per a la butxaca dels ciutadans?
Home, això, el que passarà és que el usuari, el client,
no ens enganyem, ho notarà.
És a dir, la seva quota li pujarà, se li encarirà.
Està quantificat?
Home, que vas fer simulacions en funció del seu import,
de la durada, però, home, l'hi pot, li afectarà, l'hi afectarà.
El que sí que, d'alguna manera, dius, home,
quan la gent ha demanat la seva hipoteca,
qui li afectarà més?
La gent que ha fet hipoteques els dos darrers anys.
Potser no, la gent que té hipoteques més antigues,
d'alguna manera, ja té una situació,
ja està acostumat a una quota,
inclús ha viscut la situació a la que venim,
a la que anem, vull dir,
i, en canvi, potser sí que ho patirà més,
entre cometes, serà la gent que el darrer any
ha fet una hipoteca, no?
D'alguna manera, sí que hem de pensar
que quan s'ha aprovat, la gent ha fet la hipoteca,
l'entitat financera ha fet l'aprovació d'aquella hipoteca,
també hi ha fet un estudi que fa pensar
que pot pagar, que aquest esforç,
aquesta capacitat d'adoptament,
doncs la pot assumir, no?
D'alguna manera, nosaltres, dius,
hem notat això a nivell d'hemorositat,
és a dir, tenim gent que ja no està poguent pagar la hipoteca,
això no ho estem notant.
i, a veure, i el client, diguem, estàndard,
el client normal, el client, diguéssim,
l'assalariat, la persona que té uns ingressos regulars,
que d'alguna manera té una situació laboral estable,
d'alguna manera, no ho ha de patir,
perquè, a veure, serà una pujada de quota,
però, d'alguna manera,
haurà de gestionar la seva despesa de forma diferent, no?
Algunes informacions qualifiquen de manera molt generalitzada,
insistim que aquesta pujada de quota
es podria situar al voltant dels 80 euros al mes, aproximadament.
Pot ser un...
Un càlcul generalitzat, insistim.
Sí, sí, és un càlcul,
però, a veure, jo no vull donar una xifra
perquè avui cada persona té un preu,
cada persona té un import,
i, per exemple, no té res a veure una hipoteca
a un entorn turbà com Madrid o Barcelona,
on són hipoteques de 300.000 euros,
o una hipoteca que es fa a l'entorn de Tarragona
o que es fa a l'entorn de les comarques d'interior,
on estem 150.000 euros, 200.000 euros,
o inclús de forma inferior, no?
Vostè creu, però, remarcava, Fons Vincenç,
que no creu que la gent
hagi estirat més el braç que la màniga,
que, en principi, aquesta pujada,
les que s'han registrat fins ara
i les que es poden registrar a mig termini,
no haurien d'afectar sensiblement,
afectaran la butxaca,
però no tindran repercussions greus.
Home, negar que estem
amb creixements espectaculars
de prestec hipotecari
i del finançament en general
seria negar l'obvietat, no?
És a dir, perquè fem una idea
que a l'entorn de la mateixa
estem en creixements fins al juny
del 28% de la inversió, no?
Com s'està canalitzant aquesta inversió?
Hi ha un component empresarial,
però el principal és l'hipotecari, no?
A més a més,
s'ha utilitzat aquest hipotecari
moltes vegades també per finançar consum.
Quan dic finançar consum
vol dir per pagar el cotxe,
per pagar reformes,
per pagar les vacances
o, senzillament,
per tenir diners de butxaca
per afrontar imprevistos.
Estem en una situació
on hi ha molta,
on s'està demanant,
hi ha molta demanda de prestec, no?
Però mentre la gent tingui ingressos,
mentre la gent treballi,
la gent tingui ingressos
i d'alguna manera es pugui pagar,
no hi ha un risc important, no?
El que també és veritat
és que el que està portant això
és que la gent que ara demanaran un prestec,
doncs si abans es demanava 15 anys,
20 anys, 25,
avui el normal,
fins fa 6 mesos el normal era 30 anys,
però ara gairebé l'operació normal són 40 anys
i també estem fent operacions de 50 anys.
D'alguna manera,
estem traslladant aquest encariment
del preu de l'habitatge,
aquest encariment de la quota mensual de l'hipoteca
amb un allargament de la vida de la hipoteca.
De manera que aquella parella
o aquella persona que es vulgui comprar una hipoteca,
la quota mensual segueix sent la mateixa
o serà la mateixa que la que tenia,
encara que més llarga.
En aquest aspecte,
ara fa relativament poc temps
que han sorgit que algunes entitats bancàries
ofereixen hipoteques fins a 50 anys,
uns terminis impensables anys enrere.
Una persona de 30 anys
s'adreça a una entitat bancària
es compra un pis i vol demanar un crèdit hipotecari
per fins a 50 anys.
Sembla que aquesta persona
teòricament acabaria de pagar el seu pis als 80 anys.
És sostenible aquesta situació?
A veure,
Caixa Terrona, per exemple,
també fa hipoteques amb aquest termini.
Potser no són les estàndards,
però també en fa.
A veure,
quan se'n fa això,
si mirem l'històric,
el que ens diu la història
és que la gent amortitza la hipoteca
amb la meitat del temps de l'operació.
És a dir,
si feia una hipoteca fa 5 anys,
de 20 anys,
la pagàvem 10 anys.
I una hipoteca de 30 anys,
la pagàvem 15.
Per tant,
tot fa pensar
que aquest senyor que fa una hipoteca 50 anys
és perquè està ajustant la seva quota mensual
al seu nivell d'ingressos.
Però a veure,
no ens oblidem,
aquella quota és constant,
mentre que ell i els seus ingressos
es van regularitzant per l'IPC.
Per tant,
d'aquí 10 anys,
aquella quota serà molt inferior.
I d'aquí 30 anys
serà molt més assumible.
Per tant,
fa pensar que ningú esgotarà
el període de 50 anys.
I per tant,
una persona amb 65-70 anys
l'hauria de tenir més que pagada.
Ara,
estem fent un exercici d'especulació,
senzillament.
Estem fent ciència-ficció aquí.
També hi ha gent
que els més agujarats
que diuen
bé,
i és un problema això?
Un senyor de 70 anys
té pendent de pagar,
però sí que ja vivenda
val 400.000 euros,
val 500.000 euros,
600.000 euros?
On està el problema?
És patrimoni
per a aquella persona.
És a dir,
que hi ha diferents punts de vista.
El més important pot ser,
i el que ens hem...
contestant la teva pregunta
seré aquest,
home,
la història ens diu
que ningú
tarda el mateix
que el termini de l'operació,
que ho fem amb la meitat del temps.
Per tant,
un senyor
que ha fet una persió
a 40 o 50 anys,
en 20,
25 anys com a molt,
hauria de poder-la pagar.
Si no la paga,
home,
doncs en principi
aquest senyor
haurà adquirit un patrimoni,
el seu immobile
s'haurà revaloritzat,
la quota
serà molt més assequible
en aquell moment,
i per tant
l'ha de poder pagar.
Continuant
en aquest escenari
d'hipoteca ficció,
si em permet l'expressió,
és imaginable
a curt,
mitjà o llarg termini
pensar que les hipoteques
poden passar directament
de pares a fills.
Sí, sí, sí.
Això hi ha algun país
que està passant,
pot passar.
De fet,
també s'ha posat de moda
el que en diem
la hipoteca inversa,
és a dir,
un senyor
gran
que té 75 anys,
o té 70-75 anys,
i diu,
bueno,
jo no tinc diners,
però tinc patrimoni,
tinc un immoble,
doncs si tu no és
aquest immoble
per pagar
els meus últims anys,
i bé,
el que està veient
és que sí que hi ha
una certa opinió,
sí que hi ha un cert interès,
però tampoc
no hi ha una demanda
concreta d'operacions,
però ja t'està
demostrant
que d'alguna manera
la gent està
utilitzant l'immoble
com a patrimoni.
Llavors dius,
es pot veure
que una hipoteca
passi de pares a fills,
bé,
si un fill,
aquells que estem
amb edat relativament jove,
dius,
home,
heretes,
entre cometes,
una hipoteca
pendent de pagar
de 10 milions de pessetes
o 20 milions de pessetes
i aquell habitatge
en val 60,
no és cap mala notícia.
No és cap mala notícia.
Fa segons qui?
Abans,
segons com
amb una mica sort,
arredaves directament
un pis
que ja estava tot pagat
i que en valia 30,
m'entén?
Està clar,
si ho comparem
en fa 10 anys
o 5 anys,
no és.
Ara,
d'alguna manera,
jo no ho veig
una cosa inimaginable,
és a dir,
crec que ho veurem,
crec que ho veurem,
crec que ho veurem.
És més,
crec que ho veurem,
també ara s'està posant,
s'està explorant
una via nova
que és
les hipoteques
amb carencia,
és a dir,
que tu
pagues només
interessos.
D'alguna manera,
el màxim d'això seria
que dius,
bueno,
jo et dono 200.000 euros
i et dono
carencia total.
Què vol dir això?
que tu durant 30 anys
només pagues interessos,
per tant,
tindries la quota
més baixa del mercat,
és a dir,
pagaries una mensualitat
més baixa
que quasi que un ioguer
i tu cap de 30 anys
podries tornar
al total
del
del
del prèstec,
no?
A mi,
se suposa que
durant aquella vida
la gent ja,
la vida d'aquella hipoteca,
el client
ja hauria,
ja aprofitaria
al final de cada any
per raons fiscals,
aprofitaria
moments bons,
moments que tingui
ingressos,
moments que tingui
estalvis per amortitzar,
no?
Però també
és una opció
que s'està explorant
i que jo crec
que també la veurem.
Què fa això?
Bueno,
el que fa és que tu
pots pagar
de forma més assíquible
un habitatge
i tu decideixes
quan amortitzes.
D'alguna manera,
el que està passant
amb els cotxes,
no?
Hi ha molts fabricants
de cotxes
que a través de les seves
financeres
què estan fent?
Pagar quota
a cap de 30,
paga quota
de la meitat
de l'import del cotxe
i a cap de 3 anys,
a cap de 5 anys,
decideixes si tornes
al cotxe
i sempre estàs pagant
una quota mensual.
D'alguna manera,
el que sí que sembla,
clar,
és que cada vegada més
el que s'està imposant
ja no és tant
l'Euríbor més 1,
l'Euríbor més 1,
l'Euríbor més 55,
l'Euríbor més 60,
sinó la quota mensual
que pots pagar.
i crec que anirem cap aquí.
Per tant,
aquesta pujada
de tipus d'interès,
aquesta pujada de l'Euríbor,
què ha de portar?
El que ha de portar
és que ens anirem
a hipoteques més llargues,
a productes hipotecaris
més flexibles
i més imaginatius.
Per entendre'ns,
les entitats bancàries,
les entitats financeres
poden demanar
al futur client,
escolti'm,
vostè,
quan està disposat a pagar,
quan pot pagar cada mes
i a partir d'aquí parlem-ne.
Ja ens encarregarem nosaltres
a buscar-li la fórmula
perquè vostè pugui pagar
durant X temps
aquests diners.
Sí, sí,
anem cap aquí,
anem cap aquí.
Una altra de les fórmules,
però que em sembla
que estan començant a sorgir,
són una fórmula
que intenten cobrir
algun tipus d'assegurança
per evitar,
cobrir-se les espatlles
en el cas que els tipus d'interès
se pugin per damunt
de, per exemple,
d'aquesta barrera psicològica
del 5%
de la qual abans parlàvem.
Correcte.
De fet,
fa més d'un any
el Banc d'Espanya
va fer una normativa
on obligava
a les caixes,
les entitats financiers
en general,
a informar el client
d'aquest risc
de pujar de tipus.
D'alguna manera,
el Banc d'Espanya,
quan ens trobàvem
en aquesta situació
que ja parlàvem abans
d'excepcionalitat,
de preus,
de mínims històrics,
com a unitat financera
has d'informar
el teu client
i que li pensi
que tot el que baixa
puja.
I que això pujarà.
I per tant,
que hi ha uns mecanismes,
hi ha uns productes
que vostè
es pot cobrir
o pugui fer pront
a aquesta pujada.
Això
ens ho va obligar
i de fet,
totes les entitats
vam comunicar-ho
d'alguna manera
amb carta
i fins i tot
quan es firma
l'oferta vinculant
o a la minuta
ja recull
d'alguna manera
que l'entret
està informant
que hi ha determinats
productes
que ho poden fer.
Aquests productes
són el que en diem
caps
en el sector financer
que són
és el que has dit tu.
És una assegurança
que diu
jo pago una assegurança
que em cobreix
que si
els tipus d'interès
estan per damunt
del 5 o 4 minuts
el que decideix
el client
doncs
jo no pagaré més.
D'alguna manera
vindria a ser
com una hipoteca mixta.
És a dir,
que la hipoteca mixta
el que fas és X anys
la meitat del temps
és variable
eurívor
per tant
pendent de l'evolució
del preu del diner
i l'altre
és fixe.
Doncs el que està fent
el que fa la CAP
el que fa aquesta assegurança
de
els tipus d'interès
és això
és a dir
cobrir el client
davant
la pujada
els tipus d'interès
a partir
de quan dius
per mi
aquesta barrera
és psicològica
o que jo a partir d'aquí
no puc pagar.
Jo calculo
que a partir del 5%
no puc pagar.
Doncs bé,
això és...
Ell paga
un tant percent
en concepte d'assegurança
cada mes
però
si els tipus d'interès
pujessin per damunt
del 5%
ell no pagaria més.
Exacte.
Dir-te
que aquest producte
avui s'està...
és molt...
és més massiu
amb el mercat
de les empreses
amb el segment d'empreses
és un producte
bastant
implantat
i en canvi
ho és genoparticular.
Se n'han fet
d'aquests productes
fins al dia d'avui?
No.
Sí que és veritat
que avui estem
en un escenari
molt més sensible
l'opinió pública
ha contribut també
a crear un clima
d'està pujant
la gent està pagant més
la gent també
ho està començant a notar
i per tant
no és estrany
que també
ho trobem
de forma paquetitzada
amb algunes hipoteques
que d'alguna
s'ofereixi
de forma més
ja no tant
de compliment normatiu
com a Tiva Blanc d'Espanya
sinó inclús
com a Consell Comercial.
Abans vostè comentava
que el nombre
de pressecs hipotecaris
concedits
en els darrers anys
ha crescut
de forma espectacular
les seves previsions
indiquen
que aquest ritme
pot mantenir-se
a curt i a mig termini?
Això
depèn del dia
que
de l'informe
la font
i que ens ho pegues
no?
La nostra
nosaltres fins a juny
estem al voltant
del 28%
i el sector
està això
al voltant
per sobre del 20%
entre el 20 i el 25%
són els creixements
del primer semestre.
Es parlava ja
d'aquest any
hi hauria
una certa
desacceleració.
Nosaltres
no ho hem viscut.
Sí que
i d'alguna manera
sí que
d'alguna manera
el que hem fet
és
ser més restrictius
amb alguna demanda
d'hipoteca.
Perquè
entengui la gent
una entitat
financera
creix
en prèstecs
de tres maneres
en prèstecs hipotecaris.
Aquella parella
o aquella persona
que diu
mire
m'he comprat
un pis
de segona mà
o nou
i truca
a la porta
d'una entitat financiera
i li diu
vull fer aquesta operació.
Una altra
que potser és la gent
que compra un pis nou
que és a través del promotor.
Aquell senyor
veu que ja hi ha
unes grues
compra sobre el plano
o compra
en aquell moment
se vende
i per tant
i el promotor
ja li està
prescrivint
una proposta
concreta.
Després hi hauria
la tercera part
que és
l'API.
L'API
és aquell senyor
que té
una botiga
que té
un negoci
on
es dique el lloguer
i la venda
després de la segona mà.
La majoria
d'entitats
han canalitzat
part d'aquest creixement
a través d'aquest segment
al segment NAPI.
Sobretot
als àmbits
urbans
i per ser més concrets
a la zona de Barcelona
i Madrid.
Quin mercat
és aquest?
Bàsicament
immigrant.
Bàsicament
gent
que accedeix
al mercat
de pis de sonar
pis relativament vell
i que moltes vegades
les seves garanties
són inferiors
a un client
està.
Què vull dir amb això?
Si a una persona
se li exigeix
que posi
el 20%
del preu
de l'immoble
del valor taxat
a aquesta persona
és possible
que no tingui res
o que no tingui
el 5%.
I
d'alguna manera
s'estan fent operacions
d'aquest tipus
i per tant
ho has de fer
amb un altre preu
perquè té un més risc
però aquí sí que
d'alguna manera
estem sent més restrictius
perquè sí que
és un col·lectiu
més sensible
amb aquest canvi
de conjuntura.
d'alguna manera
per tant
sí que ens pot passar
que frenem
una mica
el creixement
però d'alguna manera
el que sembla clar
és que
la construcció
que al final
és l'indicador
que hem de veure
i l'habitatge
de moment
està creixent
a bon ritme
i la demanda
és important.
De fet
l'altre dia
ho vam comentar
a través d'un informe
del Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya
que assenyalava això
que el nombre
de sobreplano
que això no sigui
sempre l'any
de d'un o dos anys
vista
la construcció
no es desaccelera
sinó que gairebé
ens mantenim
en els mateixos índexs
que en anys anteriors.
Senyor Ramon Puig
director de màrqueting
de Caixa Tarragona
moltes gràcies
per haver-nos explicat
de manera més a més
força entenedora
tota aquesta situació
i esperem que el panorama
sigui
com a mínim
no sigui tan pessimista
en properes ocasions.
Moltes gràcies
i a veure.
A reveure.