Les 10 del matí, pràcticament 37 minuts.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Aquest vespre, avui al Teatre Metropol,
a partir de les 8 del vespre,
acollirà la festa de les entitats de Tarragona,
que per quart any consecutiu organitza
l'àrea de relacions ciutadanes de l'Ajuntament
i l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Una festa al Teatre Metropol, amb música,
però també amb el lliurement de guardons,
que pretenen justament reconèixer la tasca realitzada
per entitats tarragonines.
Enguany, els guardonats, ja es va donar a conèixer ahir,
són Càritas, Diocesana i la Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona.
Avui ens acompanyen, al matí de Tarragona Ràdio,
el coordinador de l'àrea de relacions ciutadanes
i director de la revista Entitats, Francesc Valls Calçada.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard, i bon dia a tothom que estigui escoltant,
tota la família de Tarragona Ràdio.
Molt bé, doncs gràcies al Francesc Valls Calçada
i també gràcies a la Carme Bourboners,
ella és la directora de Càritas, Diocesana,
una de les entitats que, com dèiem,
guardonada en la festa d'aquest vespre.
Senyora Bourboners, també bon dia.
Moltíssimes gràcies, bon dia, bon dia a tothom.
Recordem que l'altra entitat és la Federació de Penyes del Gimnàstic,
el guardol recollirà aquest vespre
el president honorífic d'aquesta federació,
també regidor de l'Ajuntament de Tarragona, Agustí Maiol.
Parlem primer de la festa.
Francesc, com s'organitza justament la trobada d'aquest vespre al Teatre Metropol?
Bé, una mica, com has dit tu al principi,
és la quarta vegada, fa estrany dir la quarta vegada,
perquè realment només s'han publicat 24 llibres,
perdó, revistes d'entitats,
però hem d'entendre que la primera festa
ja va ser la de la presentació
i que ara, en el canvi d'any,
que és quan tradicionalment s'han agafat
com a punt de mirar les festes d'entitats,
perquè aprofitem també per felicitar l'any Nadal
i desitjar un bon any nou, etcètera, etcètera,
doncs en aquesta serem la quarta ja, no?
Aleshores, què farem?
Doncs, d'entrada, farem un concert
amb el sac de jamecs d'Alexe Homo,
perquè és un concert nadaleny
i perquè sabem que tots aquests sacs de jamecs
fan molt de soroll en el bon sentit de la paraula,
ens va agradar molt l'any passat
i hem cregut que era oportú repetir-ho,
inclús ja intentant iniciar una mena de tradició
amb aquesta entitat.
Després, el que farem, tal com vam iniciar l'any passat,
és reconeixement amb entitats que creiem
que es destaquen per les seves tasques.
Concretament, Càritas, a nosaltres ens agrada,
hem pensat que era interessant
perquè acolleix els esclosos, els marginats,
fa una tasca que és positiva,
fa una tasca que és interessant
i que, d'alguna manera,
premiar una entitat d'aquesta mena
també és sensibilitzar a la nostra manera,
des de les nostres possibilitats com a revista,
les altres entitats perquè facin coses d'aquestes.
Tot i que és cert que hi ha moltes entitats
i moltes ONGs i molta solidaritat
en el teixit social de Tarragona.
Després, la Federació de les Prenyes del Nàstic
tampoc les podíem passar per alt
perquè aquest any és l'any del Nàstic,
malgrat que costi de guanyar partits,
també és veritat que el Nàstic aquest any està primera.
És una fita importantíssima per la ciutat de Tarragona
i això no solament és pels socis que ho és,
que paguen dia a dia,
pels jugadors que juguen per l'entrenador,
no, també ho és perquè hi ha darrere
unes entitats que són les penyes
i, com que no les podíem premiar una per una
i estan federades, millor que això,
ens ha anat perfecte, no?,
a premiar la Federació de les Penyes del Nàstic.
i després, dintre d'aquest context d'espectacle
i, o sigui, concert nadalenc
i lliurement dels guardons,
nosaltres hi volem dir guardons
perquè no són premis en què la gent concorri
i que presenti,
sinó simplement és un reconeixement,
doncs dintre de tot això
hi haurà el lliurement del calendari de Tarragona,
que aquesta vegada és el número 6,
és un calendari que ha dit aquesta casa,
o sigui, la mateixa casa que Tarragona Ràdio,
l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
sempre amb temes tarragonins,
aquest any és amb fotos de Montse Riera,
de la periodista que ens mostra
la seva part més artística,
forma part de la col·lecció de calendaris de Tarragona,
com hem dit,
i també de l'agenda de Tarragona 2006.
La gent, Ricard ja ho saps,
diuen, va, només és una agenda,
no, la gent que coneix l'agenda de Tarragona
saben que és molt més,
i dit 2006, vull dir 2007,
saben que és molt més
perquè en aquesta agenda
està pensada en clau tarragonina,
hi ha tots els partits que jugarà el Nàstic,
el CBT, l'ADT,
la Setmana Santa,
Sant Magí, Santa Tecla,
el calendari del contribuent,
els autobusos,
els trens que hi ha per anar de Tarragona a Barcelona,
el TGV no l'hi han posat encara,
perquè, bueno, quan s'estava fent tot això
no es podia precisar,
precisar, però en tot cas és una agenda
que la gent de Tarragona
o que vingui a viure a la nostra ciutat
li ha de ser molt útil,
perquè a més a més té un format de butxaca
cap als bolsos de les senyores,
a les butxaques dels senyors,
no molesta damunt d'una tauleta a casa
per apuntar coses,
hi ha el sant oral,
hi ha les llunes de l'any,
o sigui, que jo crec que és una agenda
prou completa
i tot això es donarà en el decurs de l'acte
quan la gent marxi,
o sigui, tota la gent que avui vingui
al Teatre Metropol
obtindrà això,
a part de poder saludar els guardonats
i fills i costat,
a part d'escoltar el concert
i després, lògicament,
una copa de cava
per brindar que la vida social de Tarragona
del 2007
sigui força activa, positiva, solidària
i sobretot que les entitats entre elles
es puguin comunicar i conèixer.
A banda del calendari de l'agenda,
enguany, Francesc,
hi ha com a novetat la ratolinera, no?
Tens raó, tens raó.
Aviam, què és la ratolinera?
Doncs, els calendaris de Tarragona,
la col·lecció que ha dit aquesta casa,
no n'hi ha cap d'igual,
un any són en format apaisat,
un altre any tenen moltes pàgines,
un altre any només en tenen una,
aquest any només és davant i darrere
i en blanc i negre,
quan el de l'any passat era amb color
i tenia tantes pàgines com mesos,
a més a més de les dues pàgines que tapaven.
Semblava que si només fèiem aquest calendari
que està fet expressament així,
perquè és molt maco i molt artístic,
era interessant acoplar-hi el kit de la ratolinera
perquè és un kit qui fa joc,
hi ha les mateixes fotos
o una foto que fa joc en el calendari
i a més a més és una ratolinera calendari,
o sigui, la tens a sobre taula
i té la particularitat que fins ara
les ratolineres que estem acostumats a veure
són de cautxú o són de plàstic, etcètera,
no sé quin material és,
aquest és de paper,
que vol dir que té 60 papers,
està encolada per tots quatre costats
i quan necessitis un paper i no el tens a mà,
durant tot l'any tens papers a mà
com per poder girar al darrere i escriure,
o sigui, que té l'utilitat de calendari,
de ratolinera i per fer notes.
Molt bé, la ratolinera també estarà aquest vespre al Metropol.
Així ho esperem,
això Ricard no t'ho puc assegurar
perquè el tema de les ratolineres
no és ben bé el tema dels calendaris i de l'agenda,
en tot cas, si no hi fos el Metropol,
que em penso que serà difícil pel que em diuen,
el que farem és donar-la més tard a la gent que vulgui,
vull dir, fins que s'acabin les existències.
Molt bé, una part important,
segurament la més important de la festa d'aquest vespre,
és el reconeixement d'entitats,
que per això l'organitza la revista d'entitats.
Com dèiem, Càritas, en Diosesana,
rep enguany un dels guantguardons.
La seva directora, la Carme Bourbonés,
és coneguda d'aquesta casa,
ha participat en altres entrevistes.
La feina de Càritas, Diosesana,
no sé si és molt o poc coneguda,
ara li preguntarem.
En qualsevol cas, ells no fan,
ells i elles no fan la feina
per rebre reconeixements públics,
però imagino que igualment és de gust
rebre aquest reconeixement
com una de les entitats que més treballa
aquí a l'àmbit de Tarragona, no, senyora Bourbonés?
Hola, bon dia.
Sí, en primer lloc,
jo voldria donar les gràcies
amb aquest reconeixement
i, sobretot, també donar-los les gràcies
en nom dels milers de voluntaris
que hi ha hagut en els 41 anys
que portem de Càritas, Diosesana, a Tarragona.
Vull dir que això crec que és molt important.
Des de l'any 1965 que estem treballant,
hi ha moltíssima gent
i aquí podríem pensar que aquest premi
és lliure a una de tantes persones,
a moltíssimes persones que ja estan col·laborant
i, per tant, de veritat que ens fa molta il·lusió
i que crec que val la pena que la gent conegui
que hi ha moltes persones que han treballat,
que estan treballant
i que siguen treballant al servei
dels més vulnerables,
de les persones que tenen més dificultats.
Persones que treballen, bàsicament,
en silenci, no?
D'alguna manera, en la rereguarda.
Efectivament.
Poc exposades a l'opinió pública
o a la visió de la societat en general,
però que fan una feina molt important.
Efectivament.
Són gent que treballa en silenci,
gent que la gent potser no...
La resta de les conciutadans no els coneixen,
però sobretot, i és molt important,
són voluntaris.
Són aquestes persones
que fan aquest teixit social
de solidaritat,
d'animació,
de sensibilització,
de visar a la resta de conciutadans,
de persones del nostre país,
que hi ha persones que tenen necessitats,
hi ha éssers vulnerables,
que van canviant les vulnerabilitats,
però que sempre troben una mà amiga
i una mà anònima
que els està ajudant,
i crec,
i per això agraeixo aquest guardó
en nom d'aquestes persones
que fan aquesta feina
i que durant molts anys ho han fet
i que ho seguiran fent.
Nosaltres, si em permets,
creiem que és un guardó molt merescut
i també,
quan discutíem
quines entitats s'ho mereixien,
hem de dir que n'hi ha moltes
que també s'han quedat al tinter
i que no hi poden ser totes,
però estem molt contents
que Caritas hi pugui ser.
Moltíssimes gràcies.
Aprofitant avui aquest reconeixement,
quina és la feina ara mateix
en què estan treballant?
Suposo que hi ha diferents línies,
diferents branques d'actuació de Caritas.
Quines en destacaria la seva directora?
Doncs potser totes són prou importants
i no em voldria deixar-ne cap a fora,
però hi ha uns grans àmbits.
Els àmbits de les febleses
giren entorn al tot el que és
el col·lectiu de la gent gran.
Això és molt important.
En aquests moments, també, com sabeu,
s'està treballant amb el tema
de conèixer també
quines són les necessitats concretes
perquè van variant de la gent gran.
També quines són les necessitats dels infants
i dels joves,
que també hi ha uns segments de joves
que tenen moltes necessitats d'atenció
perquè les seves circumstàncies familiars
ja s'ho fan necessari.
També podríem parlar aquí
dels transeuns,
d'aquella gent que no té sostre,
que també és un col·lectiu molt important,
i un col·lectiu que també demana molts esforços
i que Caritas ja està abocant molt,
que és l'acolliment dels nouvinguts,
dels nous ciutadans,
de les noves persones
que hi incorporen a la nostra ciutat,
és a dir, els immigrants,
aquestes persones que arriben aquí
cercant un món millor,
un món amb més esperança
per a ells i per als seus fills
i que aquí necessiten una mà amiga
que els acolli a primer nivell.
Després anem derivant-los
cap a les administracions,
cap als altres serveis,
però tothom quan arriba a un lloc desconegut
necessita una mà
i aquesta és la mà que vol posar Caritas.
Quantes persones poden arribar
a tractar vostès,
a relacionar-se amb vostès
des de Caritas i Ossesana
en un període determinat de temps,
en un any, per exemple?
A veure, nosaltres,
vull dir,
si tingueu present que Caritas i Ossesana
és la que coordina
totes les Caritas
de tota l'Arxidiós,
a dir, estem parlant aquí
de mil voluntaris
que fan aquesta tasca,
que és molt important,
per si us ho veu bé,
i de 93 Caritas parroquials,
diguéssim,
per totes les nostres
arxiprestats i comarques.
Aquí jo no m'atreviria a dir xifres,
però potser us podria dir
que podríem parlar
de 30 o 40.000 persones
a les que nosaltres donem aquesta assistència.
Parleva ara de mil voluntaris
en tota l'Arxidiócesi.
Pocs o molts necessitarien
més gent voluntària
que els ajudés
a fer tasques
d'aquestes anònimes
poc conegudes?
Per suposat que sempre
necessitem que vingui més gent
i se'n fa falta
cada vegada més.
Però també voldríem dir
que la gent
ha de també canviar
la idea de pensar
que anar de voluntari
és un compromís,
vull dir,
és un problema, això.
Nosaltres el que volem
són voluntaris
només ens vinguin
a donar
un suport puntual
en un moment determinat.
És a dir,
nosaltres fem aquí,
aprofito si em permeten
aquest reconeixement,
que la gent pot ser
voluntari de Càritas,
però ser voluntari
no vol dir que s'hagi de comprometre
per tot l'any
amb un horari
i amb un calendari,
sinó que pot vindre
a oferir
el seu suport,
la seva mestesa
i que tothom
serà benvingut
i que tothom
ens fa molta falta.
Sí, perquè fa falta, no?
S'ha d'atendre
moltes necessitats,
com dèiem,
molts col·lectius.
I amb moltes necessitats
molt diferenciades,
és a dir,
no solament,
com comentem aquesta,
la Càritas assistencial
que dona aquesta mà
a la persona
que arribi aquí
sense cap recurs,
sinó també moltes vegades
una orientació laboral,
un trobar,
una escolta,
un detectar
una nova necessitat
que a la millor,
diguem,
no és fàcil de detectar
i una persona
pot ser voluntaria de Càritas
només anant mirant
amb els ulls oberts
i anar ajudant-nos
a buscar on podem estendre
la nostra mà.
De tots aquells col·lectius
que comentava,
senyor Borbonés,
hi ha algú,
algun d'aquests col·lectius
que sigui especialment preocupant
perquè presenta,
doncs, aspectes,
en fi,
cada cop més...
Avui en dia,
i fa poc,
em vaig estar també
parlant aquí amb vosaltres,
hi ha un col·lectiu
que l'hauríem de tindre
molt present,
que són els infants.
Fa poc,
fa un parli o tres de setmana,
es va presentar
a nivell de tot l'estat espanyol
un estudi sobre la pobresa
i es va veure
que avui dia
un de cada vuit nanos
avui ha passat,
en la nostra societat,
a Catalunya en particular,
ha passat necessitat de pobresa,
és a dir,
tingut èpoques de la seva vida
on li ha faltat
el més imprescindible
de l'éssim per sobreviure.
Avui,
que és un dia de reconeixement
per Càritas Diosasana,
quina és la manera,
i acabem aquesta part
amb la senyor Borbonés,
quina és la manera
de posar-se en contacte
amb vostès aquí a Tarragona?
Miri,
jo els diria
que el més fàcil
és adreçar-se
a cada comunitat parroquial,
vull dir,
a cada parròquia
hi ha aquí a Tarragona
una referència de Càritas,
després també
la interparroquial
que està aquí
a Prat de la Riba
i també,
si volen directament,
a Càritas Diosasana
que està al Palau Orquí Vesbal.
Càritas Diosasana
és avui una de les entitats
que tindran aquest reconeixement
de l'Ajuntament de Tarragona,
de l'àrea de relacions ciutadanes
i de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació.
Recordem que l'altre,
ben diferent,
no té res a veure,
però també és un col·lectiu
d'entitats
que han fet molt de suport
en aquest últim any,
en aquest cas,
en l'àmbit del futbol,
en l'àmbit de l'esport,
com és la Federació de Penyes
del Gimnàstic de Tarragona,
gent de la societat civil,
en fi,
ciutadans i aficionats al futbol
que han ajudat l'equip
a estar a primera divisió.
També ells rebran
aquest reconeixement
a partir de les 8 del vespre,
com dèiem,
al Teatre Metropol.
Francesc Valls,
alguna cosa més per afegir?
Recordem que la festa
és gratuïta,
d'accés lliure per a tothom
i que hi trobaran tot això
que dèiem,
els reconeixements,
la música,
la copa d'acaba
i el calendari i l'agenda.
I l'oportunitat
que les diverses entitats
i la gent de Tarragona
puguin compartir una bona estona
i divertir-se
i conèixer-se millor.
I després recordar
que aquestes coses
que ha dit
a l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
també es poden trobar
en diversos llocs,
un dels quals és
a Tarragona Ràdio.
Us ho anirem explicant
en els propers dies.
Després de la presentació d'avui,
aquest calendari
i aquesta agenda
també la podreu recollir
aquí als estudis
de la ràdio
a l'Avinguda Roma 5B.
Senyora Carme Borboners,
directora de Càritas
en Diosesena,
felicitats
sobretot per la tasca feta
d'aquests centenars
de voluntaris,
per la tasca feta
per tota l'entitat
i que vagi molt bé.
Moltes gràcies
en nom de tots
els que formem Càritas.
Gràcies a la senyora Borboners,
Francesc Valls Calçada,
ens veiem aquest vespre
a partir de les 8 del Metropol.
Gràcies i reveure.
Adéu-sia, bon dia.