Ara són dos quarts de dotze del migdia, amb vuit minuts i mig,
la Fundació de la URB ha organitzat el curs Dones, Llenguatge i Comunicació.
Arrenca demà dimecres en el marc en dumple d'acció
impulsat per l'Institut Català de les Dones.
Una de les docents del curs és la professora de la Universitat Rovira i Virgili Montse Palau,
que avui ens acompanya. Montse, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda. Això del llenguatge és molt arbitrari, l'entrada.
Totalment.
Completament arbitrari.
I jo no sé si hem de parlar de llenguatge sexista,
el que em prema en general bona part de la societat,
o llenguatge androcèntric, que probablement són coses diferents, no?
Són completament coses diferents, tot i que molt lligades.
El llenguatge és arbitrari.
El llenguatge és una convenció social, és un pacte social,
que un sector determinat de la societat,
evidentment sectors de poder, decideixen que això es digui taula,
que això es digui cadira, o que hi hagi un aparell nou
que se li digui el nom d'ordinador o de xip,
o que primer s'inventi un telèfon i després s'inventi un telèfon mòbil.
La llengua és canviant, és un pacte.
El que passa és que, clar, tradicionalment, la societat sempre s'ha fet,
l'han fet els homes, amb un ordre social
en què predominen els valors masculins,
d'aquí que parlem de patriarcat o androcentrisme,
i la llengua és, sobretot, androcèntrica,
en el sentit que parteix només d'aquests patrots masculins,
és a dir, els genèrics, els universals, són masculins,
no s'inclouen les dones.
Si busques la definició, el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
que hi posa home, posa ésser humà,
i, en canvi, quan busques dona, posa femella o parella de l'home.
És a dir, no es donen la mateixa categoria.
Això és l'androcentrisme d'aquests patrots masculins.
A més a més, els llenguatges, o tots els llenguatges,
pequen també de sexistes en el sentit de minimitzar
o de posar en inferioritat, considerar les dones en inferioritat.
És, sobretot, androcentrista, patrons masculins,
però també peca de minimitzar, menys valorar,
menys prear, en alguns casos, inferioritzar, etc., les dones.
La història de la humanitat està feta amb la mesura masculina,
òbviament, i el llenguatge impregna tot aquest recorregut.
Un llenguatge que, d'altra banda, i per la societat en general,
està molt interioritzat per tots nosaltres.
És a dir, si el llenguatge reflecteix ideologia,
no sempre és així, perquè avui en dia,
encara utilitzem allò parlant d'un altre tema,
treballa com un negre, l'enganyen com un xino,
o fa l'índio, despectivament.
Ho diem persones que, en principi,
ens declarem que no som xenòfobes ni racistes,
però encara peguem d'utilitzar determinats patrons de llenguatge,
tot i que, ideològicament, no en siguin afins, no?
Passa, això?
Sí, perquè tots els mecanismes estan molt interioritzats,
és el que dius, i que hi ha tota una sèrie de clixés
que costa de canviar.
I segurament no aconseguirem un llenguatge neutre,
però sí que podem canviar, i podem canviar com canvia la realitat.
A veure, ara estem tots i totes acostumats que parlem d'AMPA,
associació de pares i mares.
Abans només eren les apes.
Què vol dir?
Que ara és les mares que hi van?
No, al contrari.
Quan era apa, hi havia moltes més mares,
per les qüestions socials, etcètera,
que no pas ara, que molts pares estan fent un altre tipus de pensament
o de canvis en els seus costums
i assisteixen a les reunions de pares i mares.
Què ha canviat?
No l'assistència,
ha canviat que nosaltres ja diem AMPA,
i ja ho tenim incluent-hi els pares i les mares.
Que hi ha hagut crítiques, etcètera, etcètera.
Sí, però recordeu el començament,
fins i tot d'una certa normalització,
aquesta normalització que no arribem mai,
quan la gent deia,
jo no diré mai bústia, diré sempre bussón,
jo no diré mai segell,
i escolta, bústia, segell,
i tota una altra sèrie de coses,
és una qüestió de voluntat i de treure mecanismes,
que no erradicarem formes,
que hi ha formes molt populars,
però sí que hi ha maneres d'anar canviant les coses
perquè no sigui un llenguatge sobretot excloent.
Evidentment que col·loquialment se'ns escaparan moltes coses,
però si tu reps una carta de l'administració
o un document de l'administració
i et diu senyor Iolanda,
doncs no estàs inclosa.
I si parla del...
El premi a l'empresari de l'any.
A l'empresari de l'any,
el professor,
els organitzadors...
El dia de l'espectador al cinema,
ara què penso?
Les espectadores no paguen menys?
Els ciutadans,
però tenim ciutadania,
tenim organització,
professorat,
alumnat,
col·lectius...
És una mica d'anar canviant,
a poc a poc els mecanismes,
els nostres costums,
ho hem fet amb moltes coses.
Per tant,
per què no també començar a fer-ho
amb unes qüestions essencials de la llengua?
Potser no cal arribar
a uns extrems radicals i ridículs,
però sí a una sèrie de conceptes
que estaria bé d'incloure'ls.
Ara pensant en les mitjans de comunicació,
en bé el capelló de l'home del temps,
jo,
i mira que hi ha dones
que fan la informació meteorològica,
la dona del temps...
La dona del temps...
No ho he sentit dir gaire, no?
No, però és que...
Digues, no té importància, no ho sé.
Jo diria que sí que el té, no?
Sí que té importància perquè això crea ideologia,
creen estereotips i ideologia.
L'home del temps,
potser no ens crea tant...
Ens crea ideologia d'escloure
les dones del temps,
però aquelles frases,
el metge i les infermeres,
el pilot i les hostesses,
és que fins i tot
ja és un tipus de jerarquia,
qui condueix l'avió,
qui fa el servei,
qui opera...
Per a determinar una determinada professió
un determinat gènere, clar.
Exacte.
Hi ha...
Aviam,
hi ha directrius,
hi ha manuals,
hi ha moltes maneres,
a través d'entitats,
institucions,
sindicats,
per intentar polir
en la comunicació verbal,
quotidianament,
totes aquestes maneres
d'expressar-se.
Però tot i així,
la societat en el seu conjunt
ens costa molt, no?
Ens costa moltíssim.
Fins i tot, sí.
Perdona, Monsi,
si som conscients,
és a dir, ara diré,
espectadors i espectadores,
ens costa,
sembla que ens reprimim una mica
perquè ens fa com una certa recança,
dir, calla,
que diran que soc massa prim,
mira, encara tenim aquest perjudici,
no?
Tenim aquest perjudici també
perquè hi ha una sèrie
de crítiques
que sempre hi seran,
quan hi ha canvis,
sempre hi ha gent
que resisteix a fer aquests canvis.
Potser espectadors i espectadores
podem parlar de públic,
que també és una qüestió neutra.
I hi ha tota una sèrie,
ja,
de manuals
i fins i tot de normes
i qüestions que aconsellen.
Però és que
hauríem de començar,
sobretot,
en el tema de la formació,
de la mateixa manera
que ens ensenyen qüestions
sobre el llenguatge
durant la nostra formació
i la nostra educació
a tots nivells
i sobretot
per professionals
de llenguatge
o de llenguatges
ens haurien d'ensenyar
també el terme aquest
de la llengua,
de l'endrocentrisme
o del sexisme
o d'evitar-ho.
De la mateixa manera
que en facultats
de comunicació,
de periodisme,
de filologia
et poden ensenyar
que a l'hora de redactar un text
hi ha unes certes normes sintàctiques
de no repetir paraules,
una sèrie de qüestions
també et poden ensenyar
d'evitar
d'escloure
si més no
la meitat de la població.
Des del punt de vista semàntic,
Déu-n'hi-do també
si el significat
de les paraules
denota molt
si utilitzes
un masculí o un femení.
No, i fins i tot
mireu el...
A més, el minyón i minyona,
no?
El diccionari 9.
No és el mateix.
No, però és que fins i tot
el diccionari 9, 1995
de l'Institut d'Estudis Catalans,
dona pública
continua sent prostituta.
I home públic?
Home públic,
que és un home que triomfet
i té poder.
Bé, ja ho dic.
És exactament.
Parlem de llenguatge verbal
tota l'estona.
Llenguatge no verbal
precisaria d'un altre curs,
probablement, no?
O també el contempleu?
De fet, el curs té
quatre mòduls,
tot tipus de llenguatge.
llengua i parla,
és a dir,
les normes ortogràfiques
i la parla de les dones i els homes.
Un segon mòdul,
que és la llengua escrita,
tant diacrònicament
com sincrònicament,
en la literatura i en la història,
quins són els discursos
sobre les dones
i els discursos de les dones
escrits.
Un altre mòdul és
cos i llenguatge.
D'una banda,
el llenguatge no oral,
el llenguatge de signes,
el llenguatge del cos,
i d'una altra banda,
les teories sobre el cos,
en concret,
sobre el cos femení.
I, al final,
un altre mòdul,
que és el llenguatge
en els mitjans de comunicació,
ràdio, premsa,
televisió, publicitat,
llenguatge en el cinematogràfic,
referència també a les dones,
i un apartat que és
llenguatge en mitjans de comunicació
relacionat amb el tema
de la violència contra les dones,
específicament amb aquest tema.
És un curs online?
És un curs no presencial,
online, virtual.
I el que, en principi,
ha tingut una gran acceptació,
comença demà
i hi ha moltíssimes persones inscrites.
Demà sí,
perquè estem ja en el límit,
és un curs online
que és diferent,
però que també el curs online
té una assistència
i una atenció molt personalitzada,
encara que sigui via correu electrònic
o via internet amb l'alumnat.
I, doncs, hem fet el cupo,
tanquem gairebé 25 persones,
que era el màxim
que nosaltres demanàvem
i que estem contentes
en el sentit que
nosaltres apostàvem,
teníem il·lusió,
teníem molt clar aquest curs
i hem vist que, doncs,
de moment,
l'alumnat i la gent ha respost.
I, en principi,
l'oferta del curs
anava adreçada
a qualsevol persona
de diferents àmbits,
no?
No l'imitava a...
No, a professionals...
És el punt de vista professional.
Evidentment,
és un curs
fet per una fundació universitària,
sobretot destinat a gent
ja diplomada,
titulada,
és a dir,
ja amb estudis superiors,
i tenim professionals
de tots els àmbits
que puguin treballar, doncs,
o a l'administració,
o a l'empresa privada,
o a l'empresa pública,
o en ensenyament,
en educació, etcètera,
i que els interessa,
doncs,
aquest tema.
Doncs,
nosaltres també hem parlat
de persones
que s'han interessat pel curs
i no per dones ni homes,
perquè aquí també
es podria prestar
a l'equívoc.
Montse Palau,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i bé que surti tot
com heu previst
en aquest curs
i que n'hi hagi molts,
que encara ens faran falta, eh?
Ens faran falta,
però poquet a poquet
és allò d'anar
posant les pedretes.
Moltes gràcies.
Bon dia.