D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Obrim la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
avui parlant d'un tema relacionat amb el món de l'educació.
Com us comentàvem fa moment en el sumari del programa,
tres escoles i instituts de Tarragona
participen en un pla pilot d'autonomia de centres educatius.
De fet, a nivell de tot Catalunya, són 74 escoles i instituts.
Un pla que s'ha posat en marxa, aquest en 2005-2006.
Una iniciativa que vol, d'alguna manera,
incrementar la capacitat de gestió de cada centre.
Volem justament comentar avui aquesta iniciativa
no amb l'administració de la Generalitat,
no amb el Departament d'Educació,
sinó justament amb els protagonistes,
és a dir, amb els responsables dels centres educatius,
amb dos dels centres educatius de Tarragona
que ja participen en aquest pla.
Ens acompanya en Jordi Dols,
que és director de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Bona Vista.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I ens acompanya també Carles Tevero,
que és director del Col·legi Públic d'Infantil i Primària Camp Clar.
Carles, també bon dia.
Bon dia.
Jordi, explica'ns com neix aquesta iniciativa,
que neix, imagino, del govern,
i com els diferents centres educatius us hi impliqueu.
Bé, aquesta iniciativa, com bé dius,
surt del Departament d'Educació,
una mica amb la línia política
de donar cada vegada més autonomia als centres,
promocionar una descentralització dels centres,
i a partir d'aquí va obrir una convocatòria oberta
de projectes d'autonomia a escoles i a instituts i a zones rurals
i després hi havia una convocatòria, diguem-ne, més tancada,
adreçada a centres d'educació secundària
amb alumnat amb risc d'exclusió social
o amb classes ubicats en entorns socials desfavorits, oi?
D'aquests 74 centres que dius,
doncs hi ha una tongada de 53, no?,
deuen ser que van participar en aquesta selecció de projectes
i després d'uns 21 que som,
en la qual la 5 col·laboració és bona vista,
que són aquests instituts que,
vingançant amb un conveni amb el Ministeri d'Educació i Ciència,
doncs hi ha una injecció econòmica molt important
per tal, doncs, d'això,
d'afavorir la cohesió social,
doncs reduir el fracàs escolar, etcètera.
Hi ha una sèrie d'objectius claríssims
del Departament d'Educació
que nosaltres no podem desvirtuar
i que a partir d'aquí amb aquesta injecció
i amb aquesta autonomia,
no només econòmica,
sinó autonomia, doncs, d'organitzativa
i autonomia curricular,
doncs, poder, d'alguna manera,
com que sabem el que passa a casa nostra,
per això volem aquesta autonomia, no?,
perquè ens deixin a casa nostra fer
el que nosaltres pensem que pot anar millor
per l'entorn o per la canalla.
Per què, en el cas del Col·legi, per exemple,
de Camp Claus,
vau presentar aquesta iniciativa?
Sí, des de bon principi,
quan va sortir la convocatòria,
ja ho teníem al cap, una mica, no?
Aquest any passat es van presentar
convocatòria de projectes de direcció
i l'equip directiu que represento
i el claustre de professors
i fins i tot el Consell Escolar,
doncs, al veure la convocatòria
vam creure que era una ocasió important
per nosaltres,
una mica per desenvolupar un projecte propi,
com deia el Jordi,
de Lisbonavista,
doncs, un projecte propi
que, fent ser ressò de la nostra realitat,
social, econòmica i d'alumnat,
doncs, ens permetés millorar
el que en diem, doncs,
el rendiment de l'alumnat
i millorar també
en l'aspecte de cohesió social, no?
I això en la pràctica,
com espereu que es pugui justament aplicar?
Sí, això s'ha de traduir al final,
i em sembla que és el mes d'abril, maig,
s'ha de traduir en un pacte,
en un acord,
en un conveni
que assignarem l'equip directiu de l'escola,
el Col·legi Camp Clar,
i els serveis territorials.
En representació del Departament d'Educació.
Llavors, per les dues parts,
doncs, suposa uns compromisos.
Per part de l'escola,
d'ara fins al mes de maig,
hem d'elaborar i concretar
de quina manera ens organitzarem
i quins recursos necessitarem,
tant humans com d'organització
o materials,
i el Departament, doncs, es compromet
nosaltres a arribar a complir uns objectius,
i el Departament s'ha de comprometre
a facilitar-nos aquests recursos.
Evidentment, aquest projecte
està marcat per una temporització.
Cada any s'han de complir uns objectius determinats,
que fixarem,
els estem ara, per tant, elaborant,
i d'ara fins al 2009
s'ha de complir el total
d'aquest pla d'autonomia.
Després s'avaluarà
i veurem si es continua o no,
però inicialment és això.
És un projecte que el mes de maig
signarem conveni amb el Departament
i d'ara fins al 2009,
doncs, tirar-lo endavant.
Aquest és el cas de Camp Clar.
I en el cas d'Elies de Bonavista,
per què us vau presentar a la convocatòria, Jordi?
Bé, en el nostre cas,
no va ser ben bé una decisió
de l'Institut de participar en cap convocatòria,
sinó que ja venia una mica
com a opció del Departament d'Educació.
Aquests 21 centres van ser proposta
del mateix Departament d'Educació.
En el nostre cas,
a les comarques tarragonines,
som l'Elies Bonavista
i l'Elies Camí de Mar de Calafell.
Per tant, nosaltres,
quan es va fer aquesta proposta,
doncs, evidentment, és això,
a vodes en convides.
Per tant, nosaltres vam acceptar perfectament el repte,
es vam posar a treballar,
perquè considerem que la tria és bona,
està ben feta la tria.
Ens considerem un centre
amb risc d'exclusió social
i, per tant, necessitem injeccions,
injeccions d'autonomia i econòmiques,
per tirar endavant
tots aquests objectius
que el Departament d'Educació
ens està marcant.
I en el vostre cas,
quins objectius justament us heu marcat
a nivell de centre?
Bé, doncs, nosaltres ens hem marcat,
per exemple, aquests que et comentava,
de la reducció del fracàs escolar,
la cohesió social,
la millora del rendiment,
la millora d'imatge del centre,
que això ja d'entrada
millorarà molt aviat
quan anem al centre nou,
que en mesos ja
o la inserció laboral
dels alumnes no graduats,
els alumnes que no tenen l'ESO,
ens preocupa molt
què fan després
quan han acabat
la seva estada a l'institut,
ens preocupa molt
fer un seguiment
de seguiment a programes
de garantia social,
o anar a escoles, taller,
orientar-los molt,
ens preocupa molt
els que tenen l'ESO,
d'alguna manera,
o graduat,
perquè volen anar a fer batxillerat,
volen anar a fer cicles formatius,
i tot aquest tema,
tot el que passa després de l'ESO,
ens interessa moltíssim.
i com a objectius ens ho hem plantejat.
Ara per ara ja hem començat,
d'alguna manera,
a tenir recursos
i aplicar-los a l'institut.
Per exemple,
un dels recursos que tenim
és una figura
que l'any passat ja vam pilotar nosaltres,
que és la tècnica integradora social,
que és un perfil laboral nou,
d'alguna manera,
que d'alguna manera
està a l'institut,
és un perfil nou docent,
i que està
en projectes de mediació,
en detecció de casos
de tenorèxia,
d'assetjament
entre iguals,
és a dir,
és una lluita contra l'absentisme,
és a dir,
això ja ho estem
d'alguna manera
disfrutant,
ja ho tenim a l'institut,
i es nota.
Parlem de recursos econòmics,
perquè, clar,
això sense recursos econòmics
n'hi haurà a partir del conveni
que signareu el maig,
Carles,
en el vostre cas?
En el vostre cas,
imagino que en la resta
de centres educatius?
Sí,
no obstant,
sempre dependrà
dels objectius
que ens marquem
i del que nosaltres
justifiquem
i argumentem.
D'aquí ve una mica
la base aquesta
de l'autonomia,
que cada centre,
segons les seves necessitats
i particularitats,
uns centres demanaran
al mediador,
integrador
o treballador social,
per tant,
és un perfil
que ja es permet
introduir en aquests centres
i uns altres demanaran
una dotació econòmica
per cobrir
algun projecte.
En el nostre cas,
també fa 3 o 4 anys
que estem,
i més aquest any passat,
que es va posar en marxa
el programa aquest
de reutilització
de llibres,
que suposa,
doncs,
gairebé que,
jo diria que des del primer dia
de classe,
cosa que no passava,
gairebé mai,
doncs,
el 98%
de l'alumnat
ja disposa
dels llibres
i del material didàctic
necessari per treballar.
També perquè n'hi havia
un percentatge,
doncs,
que fins al mes de desembre,
gener,
doncs,
no acabaven
d'aconseguir
aquest recurs,
no?
això suposa una entrada,
una injecció de diners
extraordinaris
perquè nosaltres,
doncs,
puguem adquirir
aquests materials.
Al final,
tot se tradueix
també en qüestions
econòmiques,
no?
Però que a l'escola
en concret,
doncs,
es pot reconvertir
en una persona,
en un professional més.
No sé,
en el cas de Camp Clar,
inicialment,
també tendint
amb això que estàvem dient
de la reducció
del fracàs
o millora del rendiment,
a banda d'aquest
integrador,
medidor social,
doncs,
plantejarem segurament
una figura
amb el de coordinador
d'informàtica,
docent,
però amb la totalitat
de l'horari,
doncs,
dedicat a aquesta tasca,
no?
Que alhora
va acompanyat també,
doncs,
de dotacions
informàtiques
a totes les aules,
a totes les aules,
un equip mínim
que és possible
que algun dia
també es generalitzi
però que en el nostre cas
creiem que
si ja ens arribarà ja
per aquest període
que deia,
2006-2009,
suposaria
facilitar
que tot l'alumnat
que vingui al Col·legi Camplar
disposi,
no només l'alumnat
i fins i tot
si convé també
obrir-lo al barri o a la zona
d'un equipament
suficient
i potent
de recursos informàtics
per això,
per no
desajustar-se
del que són
les noves tecnologies,
no?
I que,
en fi,
en aquesta línia
intentar millorar.
En tots els casos
el pla
és de
per tres anys,
és a dir,
2006-2009,
no?
estem parlant de
els objectius
al final
d'aquest
període,
en fi,
què representen
per cada centre
educatiu?
Tenim molta més
en definitiva
capacitat
de gestionar
i per tant
també
tenir més responsabilitat,
assumir tothom
més responsabilitat,
començant pel director
però acabant,
en fi,
per l'últim treballador
i membre
de la comunitat
educativa?
Evidentment,
no?
Vull dir que això
és un repte
per a totes aquestes
escoles i instituts
que ens apuntem
amb aquest carro,
no?
Perquè, clar,
aquí la pinya
ha d'anar
endavant,
ha d'anar
darrere
de tots aquests
objectius
i per tant
evidentment
és un repte.
Després de quan
pactem
amb el departament
o acordem,
o signem
els nostres objectius
amb les nostres
dotacions
pressupostàries,
etcètera,
etcètera,
després ha de venir
doncs
l'avaluació,
no?
És a dir,
hem de buscar
uns indicadors
que ens vagin
i diguem
això que va costar tant
i que va lluitar tant
amb aquest objectiu,
això donen resultats
i no donen resultats
i, evidentment,
després hem de passar comptes,
no?
Vull dir que això
és així, no?
Passar comptes també
perquè d'alguna manera
si les coses funcionen
hi ha projectes
o hi ha idees
que es poden exportar
evidentment
a altres escoles
i a altres instituts,
no?
Vull dir que,
en tot cas,
nosaltres,
aquesta primera convocatòria
és una convocatòria
que penso que és especial
en aquest sentit,
no?
Depèn una mica
de la continuïtat,
no?
De tots aquests projectes
d'autonomia
de l'èxit
d'aquests primers projectes,
oi?
És un repte
que ha de comptar també
a més en l'interior
del centre educatiu
amb una
gairebé unitat,
podríem dir,
no?
Amb una força unitària,
és a dir,
que tothom,
la comunitat educativa
ho tingui clar
que s'ha d'assumir a això.
Sí.
Amb això hi compten?
Suposo que ho han fet,
no?
Prèviament
abans de presentar-se
a aquesta iniciativa.
Exacte.
la pròpia convocatòria
parlava d'uns mínims
d'acord
per part del claustre
i per part del Consell Escolar.
Jo suposo
que les escoles
que s'hi han ficat,
almenys a la nostra,
va ser per unanimitat,
no?
I tothom
ho tenia molt clar.
Jo crec que quan
ets conscient
de la realitat
i planteges
amb naturalitat,
però també amb rigorositat,
no?
De projecte,
quins objectius
vols aconseguir,
que al final
sempre arribem al mateix,
no?
Millora
de les condicions socials
i acadèmiques
de l'alumnat,
per tant,
reducció del fracàs escolar,
doncs jo crec que
tothom
s'hi compromet.
És important,
no obstant,
pels claustres,
jo crec,
a veure,
pels pares també,
però una mica
com que
saben d'aquest compromís
que comentava el Jordi,
que al final
hem de rendir comptes
i hem de dir
ens vam proposar
arribar,
no ho sé,
a 9
i hem arribat,
estem ara a 3,
doncs arribem a 8
o a 7,
doncs,
bueno,
perfecte,
no?
Clar,
si només pugem un punt
el departament
ens podria dir,
escoltem,
que aquí hem posat
molts mitjans,
us hem deixat
que vosaltres
ho organitzeu
com us sembli,
doncs els resultats
tinguin en compte
evidentment sempre
la resta de factors
i circumstàncies,
però evidentment
hem de millorar
i jo crec que
estem molt animats
i amb ganes
d'aconseguir-ho,
no?
Però és un repte
molt bo.
Han comptat amb l'opinió
prèvia també
de pares i mares alumnes?
Sí, sí,
evidentment.
És que, a veure,
hi ha coses
que acaben de madur,
no?
Dicen,
en centres com el nostre,
doncs,
que veus que necessites
pressupost,
necessites recursos
tan humans
com materials
per fer tantes coses
i tantes idees
que se't venen al cap
però que dius
que no ho puc fer
amb el pressupost que tinc,
que és un pressupost,
diguem-ne,
de manteniment
de l'edifici pràcticament,
quan proposes
una cosa d'aquestes
amb un claustre
o amb un consell escolar
o en parles
amb l'associació
de mares i pares
d'alumnes,
és que, esclar,
és una...
És a dir,
ja no és una unanimitat,
no?
És que ja era hora,
no?
Ja era hora,
no?
No és una cosa
que dius
que a la vegada
també és una injecció
de moral,
com deia el company,
evidentment,
això t'anima
a marcar-te fites
i a buscar objectius
i perquè saps
que d'alguna manera
tens un suport darrere
que et recolza,
oi?
Perquè els soients
tinguin una idea clara
o més o menys aproximada,
aquestes aportacions
a diners,
quants poden ser?
Perquè això, clar,
suposo que serà
a partir de l'assignatura,
però vostès,
com a responsables dels centres,
poden donar xifres orientatives
del que pot suposar
en diners?
En el nostre cas,
potser encara
ho hem de plasmar
en un document,
no?
Però jo dic que,
jo penso que és un cas diferent
d'ell que el meu,
no el nostre.
Aquesta convocatòria
que parlàvem abans,
diferencial,
dels 21 centres
Ministeri d'Educació
i els altres,
els diners,
com deia abans,
es poden traduir
en, per exemple,
completar el programa aquest
de reutilització
de material didàtic
i de llibres.
Doncs,
jo què sé,
si ara,
anualment,
per aquest programa
disposàvem,
no ho sé,
d'uns 4.000 euros,
segurament,
si el completem al 100%,
en el nostre cas,
pot suposar
els 7-8.000 euros.
Amb el qual,
és possible
que poguéssim fer front
a aquesta disponibilitat
de tots els alumnes
i que no fes falta
que ells portessin
els seus materials llibres.
en el cas
del nostre projecte,
esperem que es tradueixi
amb 3 o 4 figures,
persones,
que creiem que poden
facilitar-nos
tot aquest compliment
d'objectius.
A part del tema informàtic
que comentava abans,
plantegem també
la possibilitat
d'un docent
també dedicat
bàsicament
i exclusivament
a potenciar
tot el tema
de la llengua,
des de l'animació lectora,
la comprensió,
l'ús de la biblioteca,
etcètera,
i fins i tot
en el que és
l'apartat també administratiu
del centre
per facilitar
l'adquisició d'ajuts,
ajudes externes,
convocatòries de fons,
és a dir,
una mica també
ens hem d'espavilar
nosaltres mateixos,
no hem d'esperar
que el departament
ens digui
per tot això,
jo què sé,
20 milions
teniu,
no, no,
també hem de...
nosaltres creiem
amb l'autonomia,
de veritat,
també organitzativa
i de gestió
per aconseguir
els recursos.
En el cas de l'IES Bonavista,
pel que comentàvem
al principi de l'entrevista,
hi haurà una aportació
superior, no?,
per tractar-se
d'un d'aquests
21 centres.
Hi ha un pressupost
d'uns 120.000 euros,
l'únic que,
d'alguna manera,
no són nostres,
no és un pressupost,
diguem-ne,
que nosaltres ja tenim
el nostre compte,
d'alguna manera,
sinó que sempre,
és un pressupost
que es anirà,
diguem-ne,
sempre amb el vistiplau
del Departament d'Educació,
no?,
o sigui,
es fa la proposta,
diguem-ne,
es fa la planificació
estratègica,
com a aportació estratègica,
i aleshores es fa,
diguem-ne,
es pressuposta
el que nosaltres necessitaríem,
no?,
i aleshores,
doncs,
el Departament d'Educació,
si no el vistiplau,
que és el que normalment
està fent fins ara,
doncs,
aleshores,
ens va donant aquests diners,
però d'alguna manera,
tenim ja una quota
bastant marcada.
Aquesta nova iniciativa
del Departament d'Educació,
en el cas,
a més del IES de Bonavista,
coincidirà,
ja ho comentàvem abans,
la passada,
amb el trasllat del centre,
amb la inauguració
del nou edifici,
per cert,
per quan?
Bé,
l'altre dia vam fer
una visita
amb el director
dels serveis territorials,
i bé,
els tècnics ens estan dient
que a l'abril,
ai, perdó,
a finals de març marxen,
no?,
a finals de marx marxen,
per tant,
se suposa que l'edifici,
pràcticament ara sí es va veure,
ja fa tota la impressió
de centre pràcticament acabat,
nosaltres segurament,
doncs,
estarem en disposició
d'entrar-hi a partir de l'abril,
i aleshores,
bé,
d'alguna manera encara no està del tot clar,
però la nostra opció
és una mica,
doncs,
allargar,
pel poc que queda per acabar el curs,
doncs,
fer un trasllat a final de curs,
no?,
un trasllat relaxat,
tranquil,
i començar ja al setembre,
doncs,
amb totes les piles carregades
i de zero,
oi?
Estrenarien,
doncs,
l'edifici amb el nou curs 2006-2007.
En fi,
doncs,
així acabem aquesta conversa
que avui hem volgut tenir
amb els directors
de dos centres educatius
que,
com dèiem,
participen en aquest pla
pilot d'autonomia de centres
que,
en fi,
s'aplica a nivell de tot Catalunya.
En total són 74 escoles i instituts,
en el cas de la ciutat de Tarraona
són tres,
a l'IES Bonavista,
al col·legi de Camp Clar
i també al col·legi públic Saavedra.
Jordi Dols,
Carles Cepero,
que sigui molt interessant l'experiència,
en tornarem a parlar més endavant
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Déu en dia.
Déu en dia.