Són ara les 12 del migdia, gairebé 6 minuts.
Seguim en directe des del Saló d'Actes de la Onze,
de la delegació de la Onze a Tarragona, a la Rambla Vella.
Seguim molt ben acompanyats, una taula, la veritat fantàstica.
Estem reunits en grups de persones per intentar conèixer o acostar-nos
a la vida de les persones que tenen deficiència visual,
ja sigui de manera total o parcial.
Estem intentant conèixer com és la seva vida,
quines són les dificultats amb les quals s'hi troben en la vida quotidiana
i el que és més important, com tiren endavant
i com normalitzen la seva vida i la del seu entorn.
Ens continuo acompanyant el Rafa, la Maite i la Laura han sortit
que tenien una visita, la Carmen, la Maria,
ha arribat també l'Anna, que és animadora sociocultural.
Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, ens acompanya l'Antònia en batalla.
A mi m'han apuntat núcleos periféricos, no sé què és això.
Hola, bon dia.
Veus de fer un diccionari, eh?
Sí, possiblement n'haurem de fer un de nou.
El nom també és agotat, és més llarg,
és Nucis Perifèrics de Producció Bibliogràfica.
Doncs també us agraeixo que sigui més curtet per al programa d'avui.
La qüestió que es tracta és de les adaptacions que parlava ja la Carmen dels llibres,
totes les qüestions que puguin ser factibles escrites,
perquè siguin amb bralla o amb sonor.
I a part, tot el que és qüestió de biblioteca, també potser.
Doncs anirem parlant de tot plegat.
També vull saludar el Mariano Conessa.
Mariano, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
El Mariano és venedor del cupó.
Sí.
Per tant, ens pot explicar moltíssimes coses de com és la seva vida quotidiana.
I explicar-nos una miqueta la cosa del cupó,
perquè en els darrers anys ha canviat molt.
S'han afegit altres productes, podríem dir-ho així.
I mira, casualment, avui ens arribava d'ahir un comunicat,
perquè a més val a dir que l'ONCE ens té molt ben informats,
els mitjans de comunicació,
que l'ONCE inverteix 4 milions d'euros
per incorporar plafons electrònics informatius als seus quioscos.
A veure, Mariano, tu ets una persona jove,
però jo recordo que tradicionalment persones que venien al cupó,
fa molts anys i molts anys les seves condicions no són com ara.
Ha millorat moltíssim això.
A veure, ha millorat la cosa.
Només faltaria.
Por supuesto, eso es indudable.
Com tota la societat, en aquest sentit.
Por supuesto, la cosa mejora.
Sí que mejora, pero no mejora tanto como quisiéramos
o tanto como se podría.
Sí que es verdad que poquito a poquito vamos subiendo,
se va poniendo, como tú bien has dicho,
un panel es informativo, se van a poner en todos los quioscos,
se sacan productos nuevos, como es el Combo, como es el Rasca.
Y bueno, pues a través de nuestros productos vamos funcionando,
vamos incrementando cositas que, como bien habéis comentado,
los trabajos sociales, este es el pilar de esta casa, la venta del cupón.
Sí que a veces se olvida eso, ¿no?
Lo relacionamos con el juego de azar y ya está,
y detrás de esto hay todo un trabajo, ¿no?
Y aparte de que vendemos ilusión, el granito de arena
que aporta cada comprador también sirve para servicios sociales.
De todas maneras, Mariano, no por el hecho de ser invidente,
sino el trabajo en sí, yo creo que es un trabajo bastante duro.
Y ya te digo, no por el hecho de ser invidente.
Es duro.
Una persona que no lo sea también encontraría muy duro este trabajo,
creo yo, ¿eh? No lo sé.
Es duro, es bastante duro.
Esto es echar horas, horas y más horas.
¿Por qué cuántas horas podéis estar vendiendo el cupón?
Pues no tenemos limitación, no hay límite.
Por lo tanto, la disposición que tenga uno a trabajar, ¿no?
Exactamente.
¿Y qué tal la relación con la gente?
A ver, eso depende de cada uno.
De cada uno, claro, el carácter como todo.
Exactamente, el carácter de cada persona es diferente.
A ver, nosotros tratamos a nuestros clientes
o a la persona que viene lo mejor que podemos
o lo mejor que entendemos que podemos tratar.
Tratamos de ser lo más simpáticos,
lo más agradecidos posibles.
De explicarles nuestra situación, nuestros problemas.
Hay gente que lo entiende y gente que no.
Y bueno...
Pues nada, Mariano, a lo largo de este rato,
cuando quieras intervenir, pues ya lo sé.
Y gracias por venir, ¿eh?
Le has dejado tu trabajo para acompañarnos.
A vosotros por invitarme y encantado.
Aquí tengo la Rafaela.
Hola, Rafaela.
Hola, buenos días.
És una de les artistes de la ONCE.
Jo la Rafaela ja la coneixia,
perquè fa temps ja, no, Rafaela, que vam parlar?
Sí, un parell d'anys o algo així.
Que vau venir a la ràdio, no sé quina obra representàveu.
En mala sang, em sembla que va ser.
I ahir vau representar Les Criades?
Sí, ahir la vam estrenar.
Les Criades de Genet?
Sí.
Què dius, ara?
Aquesta obra la vaig veure amb la Núria Esper
i la Julieta Serrano.
Al Teatre de la Laboral a Tarragona.
Quan m'ho ha dit la Juani,
de veritat, eh, que ja m'ho he dit
que és un tros d'obra,
és una obra fantàstica.
Sí, la veritat és que té molt de treball,
però, bueno, en fet el que puguem...
Molt de treball, és molt dramàtica,
és molt impactant.
Molt impactant, sí, sobretot molt impactant.
Com va anar a l'estrena?
Bueno...
Tu què has de dir, no?
Jo no puc dir res, això és nostre...
Els que la vam veure, fantàstica, de veritat, eh?
Sí, sí, em queda impressionat.
És un dels grups veterans
en quant a activitats aquí a la ONCE, no?
El de teatre?
A mi em sona, si m'hi ha.
Sí, portem ja, doncs, onze...
onze anys, dotze, dotze.
Aquest any fa dotze, ja.
Com va?
Tu estàs des del començament?
Jo estic quasi des del començament.
A la primera obra no vaig ser,
bueno, vaig fer una petita col·laboració,
però a partir d'aquesta obra hi he estat en totes.
I què fa que us agradi tant el teatre?
Bueno, la veritat és que ens serveix per a molt,
a tots nosaltres,
a les persones amb un problema de deficiència visual
o de ceguesa total,
doncs ens ajuda molt.
Encara que no us sembli,
no sé,
ens ajuda a orientar-nos,
a tenir d'una manera,
a participar més amb la gent.
Vull dir, no sé,
que és una cosa que t'ajuda
a no ser tan tímid,
a poder, doncs,
parlar amb més seguretat,
estar en llocs que a vegades entres
i no saps què dir,
doncs, bueno,
això del teatre et serveix després a la vida real.
Vull dir que pots posar coses
que aprenem al taller de teatre
o quan fem,
doncs ho podem posar també en pràctica
quan estem, doncs,
un dia a qualsevol,
a qualsevol lloc.
Clar,
jo no voldria ser impertinent,
però l'explicació que acabes de donar
és la que donaria a qualsevol persona
que fa teatre.
És veritat,
és que ho estaves dient
i jo dic,
bé,
és com si parlessis
amb qualsevol representant
de qualsevol dels grups de teatre materi
que hi ha a la ciutat de Tarragona.
La teva resposta
ha estat exactament en la mateixa,
jo crec que això és prou indicador.
El que passa que,
jo no sé,
com a actriu,
jo no t'he vist actuar,
diuen que va quedar molt bé,
no tinc per què dubtar-lo,
però com a espectadora,
com porteu el fet d'anar al teatre?
Vosaltres podeu gaudir del teatre
com a espectadors?
I de quina manera?
A veure,
un sector total
té moltes limitacions.
Nosaltres ahir ho vam veure
amb la nostra pròpia obra,
que necessitem que tingui,
que hi hagi explicacions
de molts dels detalls que es fan.
Hi ha un sistema,
que és l'Audès,
que alguns teatres ja el tenen,
molt poquets.
A Barcelona
està el Teatre Nacional de Catalunya,
que té aquest,
aquesta,
bueno,
hi ha dies
que les obres poden estar,
estan en Audès
i que les persones que van amb seguret,
amb deficiència visual,
doncs tenen la possibilitat
de saber el que passa
quan hi ha un silenci
o l'explicació de com està
l'escenari, no?
i això és molt important.
Nosaltres quan anem a teatres
com a espectadors,
i jo personalment,
jo tinc un reste,
però molt petit,
i tinc un telescopi,
que, bueno,
veig coses molt concretes,
però que també en perdo
moltes d'altres.
I és una mica,
doncs,
una vengança que tenim,
però tant en el teatre
com en el cinema,
com en tot això,
és una lluita
que també tenim
amb les productores
i amb les persones
que fan teatre,
que fan cine,
que sigui adaptat per a tots.
Teniu possibilitat
de seguir algun circuit
de teatre,
algun cicle?
Clar,
perquè no es quedi
la representació
només aquí a la ONCE,
perquè és el que es queixen
molts grups de teatre de Tarragona,
amb l'esforç que costa
muntar una obra,
fan una representació
i ja no la poden tornar
a representar.
Vosaltres us deu passar el mateix
o teniu alguna possibilitat?
A veure,
nosaltres,
tens molta raó
amb el que dius,
nosaltres tenim molta sort
de tenir la ONCE,
perquè la ONCE
d'alguna manera
fa propostes
perquè puguem atuar
en uns altres puestos.
Nosaltres el que de veritat
volem
és fer teatre
pels nostres afiliats,
però el que sí que ens agrada
és fer teatre
per tota la societat.
Nosaltres ens agrada
que ens vinguin a veure
i que ens puguin,
que les persones vegin
que són capaços
de fer obres,
d'estar aquí,
d'estar en un escenari.
I sí que ens costa
una miqueta menys
que els altres grups
de tenir representacions.
L'any que ve
tindrem molta sort,
no sé si tu ha dit
la directora,
la Juani.
No?
Què passarà l'any que ve?
Tarragona estarà de...
Es pot dir, Juani?
Sí.
Doncs, Juani, ho dius tu,
ho diu ella.
Sí, no, ella, ella.
Hola, Juani,
t'acostem el micròfon.
L'any que ve
se farà una mostra estatal
de teatre aquí a Tarragona
que es fa cada dos anys,
l'organitza la ONCE
i és una mostra molt important
i és una mostra molt important
de teatre i es farà aquí.
Déu-n'hi-do, eh?
A l'octubre de l'any que ve.
Preparareu alguna obra particularment
o representareu alguna
de les que teniu ja en cartera?
Rafaela.
Nosaltres farem aquesta.
Una de les criades.
Una de les criades
perquè puguis venir a veure-la.
Ja t'invitem, eh?
T'ho dic de veritat, eh?
Sí, sí.
Jo t'anam a preguntar,
podré tornar a veure aquesta obra?
Sí, tant que sí.
És una obra magnífica,
és realment espectacular.
Continuo presentant
la resta d'integrants de la taula
perquè m'agradaria
que quan vulgueu i ho desitgeu
pugueu intervenir.
Josep Lluís Ortiz, bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona per la part que et toca
perquè el Manuel Palacios,
que és del col·lectiu d'escacs
d'aquí de la ONCE,
ha quedat el tercer
del Campionat d'Espanya
d'escacs per a sex.
De fet, el grup d'escacs
d'aquí de la ONCE
tenia una reputació,
Déu-n'hi-do,
sense desmereixer el de teatre, eh?
Ojo, no el poseu gelosos ara.
Sí, realment,
aquí a Tarragona
han fet un equip d'escacs
que avui per avui
dintre del món de la ONCE
portem els darrers vuit anys
100 campions d'Espanya.
Llavors, no solament això,
sinó que té una projecció de futur
d'aquest equip molt bona.
Però tot això és fruit
d'un treball de molts anys.
I, bé,
d'aglutinar una sèrie de companys
que aposten per aquest joc
i els entusiasma el joc
van millorant dia a dia
i, bé,
els resultats estan ahí, no?
Llavors,
perquè els oients
se puguem fer una idea,
és a dir,
nosaltres sempre hem considerat
que els escacs
probablement és dels únics jocs
en què la vista
no és decisiva
per guanyar una partida.
és important
i té un component,
sobretot,
amb els apuros de temps,
però que no és decisiva.
És a dir,
nosaltres per jugar,
com tothom sap,
un escaquer té 64 caselles,
d'aquestes 64 caselles
la meitat estan en relleu,
les negres,
les caselles negres,
i després les peces negres
també tenen un identificador
perquè de forma tàctil
pogués diferenciar
el color blanc del negre
i poca cosa més,
els rellotges són rellotges adaptats
per poder controlar el temps,
és a dir,
a través d'un audífon
pots consultar
quant de temps té falta
per complir
el límit de jugades
que tens que fer
i poca cosa més,
és a dir,
que...
I la situació de les peces?
La situació de les peces
dintre del sector
de sexes
i deficients visuals,
és a dir,
tindríem dos grups,
uns que aprofiten
la resta visual
que tenen
i van mirant
i uns altres
el sexo tals
o que té molt poca visió
utilitzen les mans
per tocar.
Llavors,
bé,
nosaltres,
francament,
jo en el cas meu,
per exemple,
estic jugant
des dels nou anys
i des de l'any 74
que estic aquí a Tarragona
estic jugant
amb el primer equip
de la ciutat
que és un equip
d'evidents.
Sí, sí,
de l'associació
ja els coneixem.
Del club d'escacs Tarragona.
El club d'escacs
que a més
és molt actiu
i que fan
i treballen molt
perquè la gent
s'aficioni als escacs.
Estem organitzant
un torneig internacional
tots els anys.
Un any ha estat
la sisena edició.
I aquestes partides
per internet
que també es fan
i aquestes partides
per carta
i per postal
que a mi em van
sorprendre moltíssim.
Jo precisament
vaig ser
el campió d'Espanya
d'escacs
per correspondència.
Tu ets el campió d'Espanya,
doncs.
No, a veure...
Ets tu el campió d'Espanya.
No, un segon, un segon.
No, t'ho dic
perquè la gent
de l'associació
es ve a veure a la ràdio
i és magnífica aquesta entitat.
Fora de l'11
ha estat sotscampeó
d'Espanya
per equips
amb l'equip de Tarragona,
també.
És a dir,
bé,
el que vull donar a entendre
és que la vista
en aquest joc
no és decisiva.
És a dir,
que nosaltres
pràcticament
al nivell que juguem
pots lluitar perfectament
i guanyar
a qualsevol.
És a dir,
si et surt
una bona partida,
naturalment.
Les escacs
requereix
de molt d'estudi
previ,
abans de la partida
i durant la partida
de jugar
a tope.
Jo et confesso
que mínimament
sé moure
les peces
però tinc
persones molt properes
a mi
que els agrada
molt jugar
i amb la gent
de l'associació
que hem parlat
moltes vegades
sempre es diu així
com en deia la Rafaela
tot el que el teatre
li dona
per la seva vida
personal
dels escacs
sempre s'ha dit
que no és
un simple joc
d'estratègia
que és un joc
que pot
donar moltes virtuts
a la persona
la disciplina
etcètera
etcètera.
de fet
hi ha països
que la incorporen
fins i tot
com una assignatura
en els currículums
a tu què t'ha donat
o què t'han donat
els escacs
a la teva vida?
A mi pràcticament
molt
en l'aspecte
d'oci
podríem dir
pràcticament
m'ho ha donat tot
perquè jo
em vaig aficionar
als nou anys
mirant com jugaven
altres persones
i no em va ensenyar
ningú a jugar
és a dir
vaig a aprendre sol
i després
va vindre tot
molt rodat
perquè bueno
a través dels escacs
coneixes altres persones
formes els teus cercles
d'amics
és a dir que
jo no m'he desvinculat mai
dels escacs
és a dir
ha estat per mi
ha estat una passió
una passió
perquè
bueno
sempre m'ha agradat
i potser
en alguns moments
no l'he practicat
amb la intensitat
que volia practicar-lo
però que
bueno
m'ha omplert
m'ha omplert
una part
de la meva vida
important
llavors
bé
no sé
jo aposto
francament
perquè
el jovent
si té oportunitat
i se pot aficionar
a aquest joc
és un joc
que és molt gratificant
és molt gratificant
vull dir
jo penso
que a través de les escacs
pots reconeixer
la bellesa
és a dir
clar
una partida d'escacs
una persona
que
que no
no
no el comprèn
o
o no vol
compèn
o no
perquè no
no li interessa
veu una sèrie de peces
que es van bé llogant
però clar
els escacs
fer una bona partida
és molt bonic
Josep Lluís
tu pots jugar
per internet
els escacs
tal com estan adaptades
les tecnologies
ara
sí
puc jugar
pots jugar
és allò que a vegades
fas una partida
amb un senyor
que està a la Índia
que et contesta quan vol
i aquelles coses
que fan els jugadors
d'escacs
treballem
treballem
amb una pàgina americana
que es diu
ICC Chess
que
pràcticament
és la millor pàgina web
d'escacs
i
pots jugar
amb qualsevol personal
d'una altra part del món
Manel
es pot jugar a escacs
però abans dèiem
quan parlàvem
mentre anava a la publicitat
del tema d'internet
quan parlàvem
amb la Tiflo
és la Tiflo
si permets que tu digui
d'aquesta manera
és la Maria Canadell
que adapta tots aquests materials
de noves tecnologies
que fins i tot
les pàgines oficials
a vegades
no pots fer ni una gestió
a través de la xarxa
d'institucions
i dius
home
no és ni més ni menys
que un reflex
del que ens trobem al carrer
Exacte
el fet que
quan anem
a alguna institució pública
no hi poguéssim accedir
o tinguéssim dificultats
d'accés
que aquesta accessibilitat universal
que és el que
la ONCE
pretén
i el que li agradaria
que fos
des de la seva fundació
i des de la ONCE Mare
la veritat és que
al moment d'accés
d'una pàgina web
et trobes
el reflex
del que et trobes
quan accedeixes personalment
i això
la veritat és que dol
perquè avui en dia
les institucions públiques
ja haurien de tenir
aquesta vessant
de l'accessibilitat
per a tothom
en un moment determinat
ho hem comentat
a micro tancat
qualsevol persona
pot ser
una persona
amb discapacitat
no només
els que som
persones amb discapacitat
que ja tenim
el grau
que ens dona
benestar social
ja som
discapacitats legals
sinó que
en qualsevol moment
tots podem arribar a ser
una persona amb discapacitat
temporal o permanent
això és indiferent
però tots podem tindre
una necessitat
d'accedir
que tinguéssim
les ciutats
les institucions
adaptades
adaptades
pels ciutadans
en general
no per a les persones
amb discapacitat
s'han de tindre
les situacions
adaptades
hem de treballar
per l'accessibilitat
i això és bàsic
i això no s'està fent
és una circumstància
la incapacitat
o la discapacitat
no és pas
per tant
és el que deies
transitoriament
circumstancialment
una persona
pot tenir aquest problema
d'accessibilitat
en molts casos
en qualsevol moment
en qualsevol
hem de tenir present
que cada cop
vivim més anys
el fet de viure més anys
ens comporta
que bueno
tindre
certes mancances
ho comentava al principi
la Maite
el de la visió
no és una
però el fet
que es visquin
molts més anys
que fa
dues dècades
ens merma
segons quins sentits
llavors
hem de preparar
aquesta societat nostra
que a vegades
evoluciona
tan ràpid
i no ens parem
a pensar
que sigui una societat
plenament integradora
i això és bàsic
però no integradora
per les persones
amb discapacitat
sinó per els ciutadans
i ciutadanes
per tots
d'això es tracta
en definitiva
no és fàcil
l'objectiu
Javier Gómez
bon dia
bon dia
deia
el Josep Lluís
que
el problema
que la vista
no era cap problema
pels escacs
per altres coses
sí que és un problema
per la vida quotidiana
per moltes coses
també és cert
hi ha moltes coses
en la vida
que ens passa
a molta gent
tens un resto visual
i en mi cas
per exemple
jo ho perdí
ara uns 14 anys
la vida te cambia
ja quan veis poco
hi ha coses
que no pots fer
quan la perdes
hi ha moltes més coses
que no pots fer
no que no les pots fer
sino que les haces
de altra manera
i el que dicia
hace un moment
Manel
molta gent
pensa que
que tu eres ciega
o que tu eres una persona ciega
y es algo que tu tienes
pero que los demás
nunca van a tener
entonces muchas veces
te encuentras
con que la sociedad
no te entiende
y no pueden llegar
a entender
que dentro de 4 días
a lo mejor ellos
pueden estar
en la misma situación
que tu en este momento
te encuentras
y muchas cosas
que tienen solución
como puede ser
por ejemplo
poner una señal aérea
yo tengo un perro
soy usuario de perroguía
y vas por la calle
y te encuentras
un toldo
en mitad de la rambla
algo muy normal
para que esa tienda
no entre
tú vas con tu perroguía
el perro no lo ve
y tú te das en la cabeza
con el toldo
es algo
que es fácil de entender
es fácil de solventar
pero que nadie
no lo plantea
¿cómo se llama tu perro?
se llama Yoko
Yoko
Yoko es el tercer perro
lo tengo nada más
hace un mes
y poquito
¿ya estáis?
¿ya os habéis empezado
a conocer bien?
es un encanto de perro
estos perros
tienen una reputación
de ser unos animales
realmente estupendos
digo animales
porque son animales
son
¿cómo es tu vida
con el perro?
en vez de
te sustituye al bastón
¿cómo ha cambiado?
siempre has tenido
perroguía
para moverte
por la ciudad
explícanos la experiencia
yo te cuento
Javier
yo hace 15 años
andaba por la calle
sin bastón
sin perro
y sin nada
la enfermedad
que yo tengo
es degenerativa
y llega un momento
que pierdes la vista
y cogí un bastón
indudablemente
para llenar un perro
primeramente
tienes que tener un bastón
y tener autonomía
con el bastón
con el bastón
tienes mucha inseguridad
mucha
y llegué un momento
que yo camino
deprisa por la calle
me gustaba caminar
y me daba cuenta
que el bastón
no me llenaba
faltaba algo
y los perros
no me gustaban
en exceso
o sea que tú
no eras
de no tener animales
no para nada
más bien no
aquí hay una compañía
de trabajo
que sabe
que tenía un cachorrito
pequeño
me lo ponía en la mano
y me iba corriendo
pues vaya cambio
vaya cambio
o sea que
no solo no le atraían
sino que un poquito
de fobia
me daban mucho respeto
y me planteé
ir a por el perro
fui a por el perro
mi primera perra
fue Ivana
fue de los primeros
perros que hubo
aquí en Tarragona
y la vida cambió
totalmente
de ser una persona
que cuando tú vas con el bastón
vas solo
hay gente que me pregunte
¿qué sensación tienes
cuando vas con el bastón?
tú cuando vas con el bastón
cuando tú ves
tú vas por la calle
y vas viendo escaparates
gente
saludas a uno
ves al otro
no sé qué
cuando vas con el bastón
pasas ahí solo
totalmente solo
no te comunicas con nada
te comunicas con una señal
con algo que tú le das
con el bastón
cuando vas con el perro
es como si volvieses a ir otra vez
comunicándote con la ciudad
yo voy con el perro
el perro me hace un gesto
yo sé lo que el perro me ha hecho
tengo un día triste
y se lo voy contando al perro
tiene la sensación
de ir acompañado
no tiene la sensación
de soledad
y luego la independencia
que te da
tú vas por la calle
y tuve la mala suerte
que el año pasado
se murió mi perro
de leucemia
y tuve que ir
una temporada con bastón
y te das cuenta
lo horrorosas
que son las ciudades
de barreras arquitectónicas
hay farolas
hay señales
hay árboles cruzados
hay andamios
hay no sé qué
yo cuando voy con el perro
todo eso no lo veo
no sé lo que hay a mi alrededor
tienes que tener
mucha orientación espacial
para que el perro
no te saque de la línea
que tú quieres ir
pero tú no sabes
los obstáculos que hay por medio
no sabes si hay una silla
si hay una farola
si hay un andamio
no lo sabes
cuando coges el perro
vuelves a darte cuenta
todos los problemas que tiene
la autonomía que te da
es bestia
no tiene nada que ver
la relación con el perro
no se va en la calle
es una relación
que se extiende luego
en tu vida cotidiana
en tu casa
las 24 horas del día
es más que
es un compañero
más que un compañero
más todavía
es algo que no se puede explicar
eso es lo que yo siempre
había oído
son perros
extraordinariamente
inteligentes
muy bien entrenados
es la ONCE
la propia organización
la que entrena
estos animales
sus técnicos
lo hacen
sí, sí, sí
hay una escuela en Madrid
es la escuela de perros guías
además con una formación
de los técnicos
muy buena
y con una preparación
de los perros
también exquisita
son perros
que además
aparte
de que te llevan
por la calle
tienen que tener
un comportamiento exquisito
en todos los sitios
donde tú vayas
porque eso sí
que hay muchas veces
hace 12 años
que yo traje
mi primera perra
la gente no entendía
porque yo podía entrar
a un restaurante
y tuve verdaderos problemas
o cómo podía subir
a un taxi
o a un autobús
la gente no lo entendía
la sociedad
ha cambiado muchísimo
en ese aspecto
ahora yo voy
con mi perro
por todos los sitios
nadie me dice
absolutamente nada
la gente lo entiende
si no lo entiendes
se lo explicas
y la gente está
mucho más abierta
que en esa época
ha cambiado mucho
son perros muy disciplinados
pueden entrar
incluso en lugares
donde está prohibida
la entrada
de perros
ordinarios
podríamos decir
pero en este caso
no hay ninguna restricción
para las personas
que lleváis un perro guía
me imagino
no y además
la ley catalana
de la accesibilidad
con perros guías
es una de las leyes
españolas
más estrictas
en este aspecto
podemos entrar
absolutamente
a todos los sitios
el otro día
fui con mi hijo
al hospital
a Juan XXIII
y se lo contaba
mi mujer
le decía
mira tú la diferencia
yo cuando vine
hace 12 años
en un restaurante
tuve problemas
y me dijeron
que dejase mi perro
en la puerta
hace un mes
un mes y poquito
fui al hospital
con mi hijo
entré al hospital
todo el mundo
hola buenos días
buenos días
perfecto
fui a la consulta
salí de la consulta
y nadie me dijo nada
una cosa normalizada
algo porque
mi herramienta de trabajo
es esa
una persona tiene que ir
con muletas
yo tengo que ir con un perro
no lo puedes evitar
eso sí
tienes que tener unos cuidados
el perro tiene que estar
más limpio
cada seis meses
tiene unas analíticas
unas historias
no deja de ser mi herramienta
yo qué haría si
tuviese que dejar el perro
a la entrada del hospital
cómo me movería por dentro
no tendría sentido
¿cómo es la relación
de tu hijo con el perro?
con mis dos hijos
¿quiénes dos hijos?
dos niños pequeños
fantástica
bueno para ellos
es algo más
de la casa
el yoco es el yoco
continuaremos hablando
Javier
hablabas de ir a restaurantes
mirar escaparates
ir a tomar una copa
ir a bailar
a una discoteca
¿todo esto
se hace exactamente igual
cuando
cuando eres
un discapacitado
visual
total
parcial?
¿quién me quiere
contestar?
¿quién puede hablar
un poco
de esta experiencia
Ana?
¿qué tal?
después hablaremos
de todo
porque claro
tú eres la animadora
sociocultural
el tema de l'ocio
te ha tocado a ti
ahora después
haremos una pausa
para la publicidad
pero primero
me gustaría
comentar este tema
contigo
¿cómo se desarrolla
todo esto?
¿cómo se hace?
a ver
como se porta
comentando
toda la estona
a la hora
de relacionarte
es totalmente
diferente
la relación
o el desenvolvimiento
que pueda tener
una persona
deficiente visual
a una persona
cega total
o sea
una persona
cega total
habitualmente
no acostumar
como cualquiera
otra persona
lo mejor
marxas
sol
de copas
pues vas
con los teos amicos
habitualmente
normalmente
lo que sí que
cuando parlem de
deficientes visuales
si sortimos
un grupo de amicos
junts
doncs
sempre intentem
anar
a llocs
moltes vegades
vas a un pub
i està totalment
a les fosques
i hi ha molt poca llum
i clar
això
dius
clar
no vaig a molt lloc
que no m'hi sento a gust
sempre s'intenta
buscar llocs
que tinguin una mica
més de llum
i que et sentis a gust
ja els coneixeu
aquests llocs on sabeu
que no tindreu problemes
i que estareu a gust
i passareu una bona estona
de totes maneres
anar
teniu tendència
a l'hora de sortir
de triar els amics
anar amb persones
que també tinguin
deficiència visual
o diguem-ne
que no necessàriament
que deu entre vosaltres
no, no té el perquè
a veure
jo crec que qualsevol persona
tingui la deficiència
que tingui
sempre té
els seus amics
que no tinguin
cap
cap deficiència
es comentava abans
la Rafaela
que el tema del cinema
per exemple
el teatre encara
en determinats casos
el cinema
a mi no m'agrada
però hi ha molta gent
que li agrada
anar de compres
anar de compres
allò dels aparadors
clar
home això
sembla d'ironia
és més complicat
perquè moltes vegades
ja acostumes
a intentar
anar acompanyat
doncs
però moltes vegades
dius
això m'ho provo
però si no
tu no et veus al mirall
no veus si et queda bé
o no et queda bé
i amb respecte
a les venedores
hi ha d'aquelles
li queda moníssim
i a lo millor
això en passa a totes
i tu dius
vols dir
que no me
eh
qualsevol se n'enfia
que tu
moltes vegades
tu quan t'aproves una cosa
ja et nota
si estàs a gust
no estàs a gust
però clar
sempre quan te compres una cosa
sempre t'agrada
que algú te digui
si et queda bé
o no et queda bé
considereu
les persones
les persones que sou a la taula
que sou deficients visuals
que podeu desenvolupar
una vida
a nivell personal
normalitzada
no pas amb el tema
de les barreres arquitectòniques
però a nivell personal
normalitzada
totalment
el vostre entorn us ajuda
no a nivell efectiu només
sinó que ha canviat molt la societat
com deia abans el Javier
que comentava
pots anar als llocs amb el teu gos
no hi ha cap problema
això ha canviat bastant
no?
moltíssim
bastant
ha canviat
però queda molt per fer
oi tant
és a dir que no ens ho oblidem
perquè sembla
a veure
s'han apuntat aquí a la taula
qüestions
de
molt rellevants
respecte
a la dificultat
que pot tindre un SEC
al circular per la ciutat
llavors
quan
si aspirem
a ciutats normalitzades
per tots
els seus col·lectius
doncs
tindrem que treballar
perquè això
millora
i bueno
Tarragona
o
inclús altres ciutats
les queda molt camí
per fer
llavors
a veure
hi ha
obstacles
que
són fàcils
d'evitar
i de resoldre
llavors
bueno
d'alguna manera
caldria
que
anessin donant
passos
però en la direcció
correcta
perquè
tenim
que aspirar
a ciutats
per tots
però això no només
ho arreglen els altres
gris no Manel
jo
referent
a lo que havies preguntat
te vull dir que
la nostra vida
no és més que un reflexe
de lo que hem comentat
tota l'estona
o sigui
la normalitat
quan
arribem
a aquesta casa
lo que es pretén
és
tornar a assolir
la normalitat
des de la normalitat
tindrem una vida plena
plena
totalment
no importa
que siguéssim
secs
que siguéssim
difusions visuals
que tinguéssim
una altra discapacitat
és que la nostra vida
si aconseguim trobar
un altre cop
la normalitat
l'equilibri
serà plena
o sigui
no serà diferent
a la de qualsevol
el del veí del tercer
ni el del veí del quin
sinó
serà igual
tindrem la nostra feina
tindrem
els nostres problemes
haurem de pagar
els nostres impostos
completament igual
lluitarem
per aconseguir
un lloc de treball
o sigui
aquesta és
realment
el que ens fa
iguals
o sigui
la normalitat
si assolim això
evidentment
tindrem una vida
completament plena
com qualsevol altra persona
continuarem parlant
de normalitat
de la vida
de tots
però serà
després
d'una publicitat
d'una pausa
per la publicitat
volíem dir
i després
continuarem en directe
des del Saló d'Actes
de la 11 a Tarragona
El matí de Tarragona Ràdio
Tapisseries, estampats, sedes, moquetes
catifes, mobles, tapissats
tot això està a la nova tenda
de Gaston i Daniela
a la nova tenda
Gaston i Daniela
l'assessorem a la decoració
de la seva llar
i l'ajudem a triar
el més adient
del que oferim
a la nostra exposició
de més de 170 metres quadrats
visite'ns al carrer
Méndez Núñez 9
Gaston i Daniela
qualitat
i disseny
El millor regal de Nadal
la disfressa de Carnaval
A Casa Guast
estem preparant
l'arribada del rei Carnestoltes
i ja tenim
tota mena de disfresses
pels més petits
de la casa
Pirata, Fada, Bruixa, Bruixota
Spiderman, Superman, Batman
Vine a buscar
la teva disfressa
a Casa Guast
Carrer Portalet 1
Telèfon 977 23 41 22
23 41 22
El millor regal de Nadal
la disfressa de Carnaval
Vols fer televisió
a les Terres de l'Ebre?
La teva professió
és del món audiovisual?
El nou canal Tem
necessita presentadors
d'informatius
presentadors de programes
càmera periodistes
comercials
realitzadors
tècnics
i editors
T'oferim prendre part
en un projecte de televisió
nou i engrescador
a les Terres de l'Ebre
Vine amb el teu currículum
el dimecres 13 de desembre
de 10 a 1
i de 4 a 6
els estudis
de Canal T
Polígon
les Tosses
davant del cinema
s'emposta
Reciclar
El cafè
és el que hi ha
Si no tenim temps
de res
Això són coses modernes
Això no ho fa ningú
Reciclant un contenidor
de vidre
estalviem el combustible
suficient
per fer el Tarragonès
poble a poble
10 vegades
No creus
que ja n'hi ha prou
d'excuses?
Ja són aquí
els contenidors
soterrats
Consell Comarcal
del Tarragonès
Maciabou
Casa Pairal
de la Calçotada
des de 1929
et convida
a menjar
els calçots
com mai els has provat
Amb una carta
de temporada
on trobaràs
totes les carns
de casa
i una cuina
casolana
tradicional
amb tocs d'autor
T'esperem a la carretera
de Lleida
quilòmetre 21,5
telèfon
977
60
04
27
o
3 ba dobles
maciabou.com
Maciabou
tan a prop
i tan per descobrir
Has oído hablar
de los perezosos?
Si tu estado de ánimo
es vegetativo
y tu posición favorita
a la horizontal
quizás seas uno de ellos
¿Te gustaría que alguien
con un equipamiento
de serie
te despertase?
Nuevo Alfa 147
esportes de 16.850 euros
con climatizador
llantas 17 pulgadas
ràdio CDMP3
y mucho más
Estella Live
El trobaràs a Motor 23
Autovia Reus Tarragona
Urbanització L'Albada
Carrer Caràbia 10
Vols aprovar l'examen
de teòrica
en només 7 dies?
Curs intensiu
a l'Autoescola
Sant Pere i Sant Pau
No esperis més
A l'Autoescola
Sant Pere i Sant Pau
t'ho posem fàcil
Et preparem
perquè aprovis
l'examen de teòrica
en només 7 dies
Demana més informació
al 977
20-30-31
20-30-31
o vine a veure'ns
al Bloc Venezuela
Escala D
Local 3
Aprenda la manera
més fàcil
còmode i ràpida
amb Autoescola
Sant Pere i Sant Pau
Aquesta és una promoció
de Finques Vives
Finques Vives
la seva agència immobiliària
posa a la seva disposició
diferents pisos d'obra nova
a la zona de Joan XXIII
Si ja està interessat
truqui'ns al 977-24-90-91
Busca pisos d'obra nova
a la zona de Joan XXIII
Truqui Finques Vives
977-24-90-91
24-90-91
Confiï en la gent de casa
Confiï en Finques Vives
El matí de Tarragona Ràdio
Un minut i mig
a tres quarts d'una del migdia
Seguim endavant en directe
des del Saló d'Actes de la 11
en aquest programa especial
que estem fent
des del matí de Tarragona Ràdio
Avui hem triat aquesta data
perquè demà Santa Llúcia
però de totes maneres
aviam
podíem haver triat qualsevol altre
Mentre anava la publicitat
han sortit diferents temes
damunt la taula
que jo crec que són molt interessants
D'una banda hem parlat del llenguatge
Què passa quan a una persona
li diem discapacitada visual
invident o cega
Què passa quan una persona
és cega total
o té diferents graus
de discapacitat visual
Aquí fins i tot es parlava
d'una certa discriminació
entre cometes
en funció de
no discriminació diguem-ne legal
però sí en quant a usos socials
entre les persones
que són cegues totals
i les que no ho són
A mi m'agradaria
i en la mesura del possible
que tot això que estàvem parlant aquí
doncs sortís
perquè crec que és una mica
explicar la realitat
i com us sentiu les persones
que transiteu pels carrers
que us podeu xocar
amb una altra persona
que si
ara em deia el Manel
si portes el bastó
hi ha una actitud
si no dos el bastó
hi ha una altra
Exacte
si et veuen una senya
identificativa
de la teva discapacitat
Tu no portes un cartell
xoca sec
Exacte
A veure
això a mi em passa personalment
pel carrer
per qualsevol carrer
però un carrer
molt particular
a la Rambla
hi ha molta gent
jo a molta
no la veig
per la meva discapacitat visual
tinc una petita resta
i aleshores
què faig
per no tindre problemes
amb la gent
perquè no es girin
i et diguin
alguna paraula
amb el Solán
quan xoques amb ell
em trec el bastó
de la motxilla
i vaig amb el bastó
per què?
perquè és una senya
d'identitat
la societat
ens ha
tan compartibilitzat
tot
tot està tan
estimatitzat
que tots
tindran aquesta senya
d'identitat
que no hauria de ser
simplement
si algú xoca
no serà perquè
s'hagi vingut
alguna copa de més
potser és que no hi veu
i això ningú ho pensa
De fet el Javier
deia alguna vegada
jo quan encara tenia
una mica de visió
si xocava amb algú
pel carrer
em deia
i aquest ha begut
és que ja arriba
a un punt de desconeixement
Además se nota mucho
lo comentábamos
antes a microcerrado
que jo antes
quan tenia arresto visual
i vas por la calle
lo que decía Manel
és que te xocavas
i te miraban mal
o te decían cualquier salvajada
Cuando pasas a tener el bastón
eres exactamente
la misma persona
y cuando vas a cruzar
una calle
te dicen que si te acompañan
Ya hay otra consideración
Ya hay otra consideración
Y si te ven con el perro
pasas de que
ya te acompaño
a que el perro
te lleva solo
Entonces
pasas por una historia
os puedo contar
una experiencia
de cuando vas por la calle
Un día estaba por Barcelona
y estaba por el paseo de Gracia
y llegó un momento
que me desorienté
totalmente
no sabía dónde estaba
y le pregunté
a una señora
para poder ir a una calle
La señora se agachó
y se le contó a mi perro
Hombre, yo no dudo
que tu perro
es una maravilla
pero hasta ese punto
sigo pensando
sigo pensando
que las órdenes
entendían las mías
pero no las de la señora
o sea, por eso os puedo decir
que la gente
depende de cómo te vea
se actúa
Hombre, depende de cómo te vea
Carmen Lourdes
antes ha hecho un comentario
yo creo que es bastante lamentable
ir al restaurante
y decir
por favor
me puede leer la carta
porque no puedo leerla bien
y sentirte
hombre, no diré una palabra
tan grande como humillada
pero casi
como te miran mal
No, no, no
es que una de las barreras
de los deficientes visuales
es decir
de los que tenemos todavía
resto visual
es el acceso a la información
te ven por la calle
que vas caminando
normal y corriente
que llegas al restaurante
que abres la puerta
que coges la silla
que te sientas
que apartan los cubiertos
y claro
no entienden
que tú
puedas moverte
con normalidad
y que no puedas leer una carta
eso
no lo entienden
o que vayas
a cualquier lugar
y te digan
rellene este documento
ah pues
es que no lo veo
no sé
no
no
es decir
como es que no lo veo
pues es que lo que quiero
es que se lo rellene yo
claro
y eso es la incomprensión
de que te ven
desplazarte
sin problemas
entre comillas
y luego no comprenden
por eso Manel
lleva el bastón
si me ha
por si acaso
el Josep Lluís
deia
a veces
aquests problemes
venen
perquè les altres persones
no saben
com tractar-nos
no?
Sí
efectivamente
Josep Lluís
Sí
ja
és una component més
no?
és a dir que
quan un no està habituat
a tractar
amb un sort
per exemple
pues
no sap ben bé
com dirigir-se
amb ell
i amb un sec
doncs passa
alguna cosa similar
és a dir
posaré un exemple
entres a un lloc
dius que és sec
i
no sap una persona
com agafar-te
t'agafen del braç
és a dir
t'agafen del braç
i et porten
quan
lo normal
i lo simple
és que tu
li agafes del braç
i ella té guia
llavors
aquestes situacions
que ens trobem
diàriament
doncs
moltes vegades
una
que la situació
no se resolgui
convenientment
és donat
perquè
doncs
el ciutadà
no està acostumat
o no coneix
com
dirigir-se
com tractar
amb una persona
amb discapacitat
en este cas
amb un sec
doncs
és un aspecte
és un terreny
és un territori
que tindrem
que anar millorant
també
amb la Laura
el dia que vam fer
una miqueta de recorregut
totes dues estàvem d'acord
que en principi
la gent
som bona gent
tots
en general
ho som
i que ajudem
el que passa que a vegades
no sabem com ajudar
bona gent
jo em ficaria
en general
que de tot hi ha
no ficaria una component
educació
és a dir
quan una persona
és educada
difícilment
igual no ho fa
correctament
no tracta
adequadament
de la manera
precisa
que ho ha de fer
però si és educada
hi ha una parcel·la
molt important
que l'han guanyat
fent pedagogia
si jo trobo una persona
al costat
que ha de creuar
i hi ha una certa dificultat
del tipus que sigui
i la vull ajudar
probablement sigui
escolti
necessita la meva ajuda
què vol que faci
efectivament
és simple
és simple
i és efectiu
però no
que tu deies
agafar-la
i potser aquella persona
no vol creuar
quan abans em deia la Juan
i diu
estàs allà esperant
i et creuen
i tu no vols
Juan i m'ho comentaves abans
és preguntar
són circumstàncies curioses
aquesta banda d'aquí
no parla gens
i hem de parlar
dels llibres
i la biblioteca
se'ns acumula la feina
de totes maneres
el Mariano abans em deia
ui aquí quedan
moltes coses
al tinter
doncs buidem una miqueta
aquest tinter
Mariano a veure
explica'ns
perquè a mi
em sabria greu
que tot no ho podrem dir
però que et quedés
cinc coses per dir
alguna més
a veure
alguna més
no sé
alguna més
perquè totes les circumstàncies
tu te has encontrado
i també
sí
sempre
les circumstàncies
que hem comentat ara mateix
totes
totes les he tingut
i totes
em sentiu
identificada
en elles
claro
Rafaela
de les que deia
esto de ser
ciega
o invidente
parcial
no sé
com ho has dit
con una gran indignació
salió el nervio
del artista
i de això
hi ha de parlar
perquè no pot quedar així
és el que ha dicho
Carmen Lourdes
quan tenim un déficit visual
que no som ciegos totales
no nos entienden
vamos a una tienda
nos ven que entramos
lourdes
però bueno
jo ve un pantaló
que me gusta
però no ve el precio
ni la talla
doncs le pregunto
a la dependiente
¿me puede dir el precio?
és que lo té usted ahí, señora
és que no soy analfabet
és que le tengo que dar
toda la idea
soy deficiente visual
y bueno
és un poquito
que te sientes mal
en ese momento
que no pasa nada
porque ja estamos acostumbradas
pero
te sientes en ese momento
te sientes un poquito mal
ahora vas con el bastón
no hay ningún problema
eso sí
lo que pasa es que
te sabe mal
tener que abrir el bastón
pues para que te atiendan
porque si yo pido
que me digan el precio
o la talla
pues porque realmente
necesito que alguien
me lo diga
pero no es para nada más
amb el que deia el manel
el que dius tu
vols dir que el bastón
no deixa de ser un signe
de la teva situació
que et pot ajudar
a desenvolupar-te
en unes ciutats
i en una societat
que no té en compte
que hi ha persones
que poden tenir
determinades dificultats físiques
t'ajuda
perquè
era
l'estigmatisme
que comentava abans
que no hauria de ser
no hauria de ser
l'educació
de tothom
de la gent que està
de cara al públic
hauria d'atendre
tothom
no cal que
quan anem a una botiga
ens miren malament
perquè els fem una pregunta
estan allí
per atendre'ns
i
ja està
no passa res
és trist
haver de
treure
els nostres senyals
d'identificació
per sentir-nos
ciutadans
com els demés
per poder caminar
com els demés
per poder ser atesos
com els demés
a una botiga
això no hauria de ser
a mi m'agradaria
que l'Antònia
ens parlés
dins dels núcleos
perifèricos
que em parlés
dels llibres
per exemple
perquè el pla de la lectura
és un plaer
que no està reservat
només als que tenen
la vista sana
sinó que és un plaer
per tothom
en principi
jo crec que no solament
a part de plaer
sinó
la necessitat
d'accedir
a qualsevol tipus
d'informació
llavors
la Carmel Lourdes
ja n'ha parlat
en quant a educació
el que és
els llibres Bralle
tenim els llibres Bralle
a part
ara
l'accés
amb les noves tecnologies
a internet
ha facilitat molt
el tenir
llibres per internet
i també
tota la qüestió
que sigui amb sonor
abans teníem els casets
ara tenim ja
els CDs
sempre amb un sistema
específic
especial per a sexe
perquè
com tots sabeu
hi ha
els drets d'autor
les editorials
que tots tenen
en aquesta legislació
no ens permet
hi ha els mateixos cànuts
que per altre tipus
de suport
que no sigui per a sexe
diguéssim
a l'hora de drets d'autor
i tot això
no diguéssim
a veure
nosaltres fem la mateixa
còpia del llibre
el que no es pot fer
és una còpia
a la que pugui
accedir tothom
perquè
si pogués accedir tothom
davant dels llibres
a tots els llibres
hi posa
prohibida
subreproducció
en total
i per si
hi ha piratilles
clar
llavors no
llavors hi ha
dos sistemes específics
amb caseta
el que anomenem
quatre pistes
i amb CD
és el sistema
que s'anomena
DC
és un sistema
de reproducció
per CD
però específic
per a sexe
amb reproductors
específics
també
el volum
de llibres
de títols
comença a ser important
o encara
per exemple
l'últim bestseller
posem per cas
el Quixot
segur que està
perquè el Quixot
està escrit
fins i tot
en un paper
de fumar
però
l'Església del Mar
que ara
han venut
un milió d'exemplars
jo crec que
dels que estan
aquí a la taula
tres
se l'han llegit
ja
i en sonor
saps quin criteri
hi ha en general
aquí decideix
o sota quin criteri
es decideix
quins llibres
s'adapten
i quins llibres no
en general parlo
que després
cada delegació
tindrà les seves necessitats
el primer
que s'adapte
segur
és els llibres educatius
aquest és el primer criteri
que el nen
que l'alumne
no nen
sinó
tots els que siguin alumnis
tinguin els seus materials
escolars
adaptats
sigui amb bralles
sigui amb sonor
amb qualsevol
dels dos
dels dos sistemes
després
hi ha una comissió
que
determina
llibres de literatura
i després
també hi ha
a petició personal
o l'afiliat
pot sol·licitar
rotllo de siderata
de biblioteca
quasi no?
jo m'agradaria
tenir aquest llibre
o per exemple
aquest que parlàvem
amb la
la sol·laboració de la catedral
o la casa de dalt del mar
o no sé
qualsevol
que hagi sortit ara
l'últim
de la Matilde Cins
sí
m'agradaria llegir-lo
no això no vol dir
que el tinga
d'avui per demà
evidentment
com hem dit
hi ha unes prioritats
i seguirem
dins d'aquestes prioritats
jo gairebé
a cada nou tema
que introdueixo
faig referència
a la Laura
que no la deixo parlar
i està aquí
està aquí present
perquè clar
de fet ella
doncs
ens va ajudar molt
a preparar aquest programa
prèviament
i clar
tots parlem
en aquest desconeixement
i aquesta falta d'informació
que tenim tots
i servidora la primera
al Bralli
però clar
ella em deia
hi ha persones grans
d'una certa edat
que no és que no vulguin
és que diuen
jo ara m'he de començar
a aprendre a Bralli
clar
per això
el tema de la informació
també té moltes limitacions
no?
i a vegades
el Bralli
per aquestes persones
que no accedeixen
a
que no volen aprendre
tal vegada
per això
perquè són grans
i no veuen ja
la necessitat
i moltes vegades
perquè no tenen tacte
hi ha malalties
que fan
que no puguin
arribar a aprendre'l
clar
però
a vegades
el serveix
com a referència
per exemple
amb els casets
quan teníem
el sistema de casets
el servia per saber
quina era la cara A
i quina era la cara B
tocar el Bralli
simplement
i a vegades
no és saber
i llavors el que fan
és accedir
a tot el que és
qüestió sonora
clar
aprendre informàtica
que també hi ha gent gran
que vol aprendre
i cada vegada
més
sí sí
més
volen aprendre
i poden accedir
a internet
a llibres
a informació
o inclús
a crear
els seus propis documents
escriure
per exemple
no solament llegir
vull dir
jo tinc un interès
per expressar
els meus sentiments
com si dir
escriure el llibre
de la meva vida
no puc fer-ho amb ratlla
perquè no en sé
o perquè no tinc
els mateixos
no
no tinc edat
per aprendre
però si vull escriure
doncs ho escric
mecanogràficament
a l'ordinador
i puc llegir
el que jo escriu
no cal xifres exactes
però
hi ha un percentatge
dins de les persones
que tenen problemes
de visió
de persones
que aprenen brall
o diguem-ne
que no tothom
està disposat
perquè hi ha altres vies
diguem-ne
de rebre informació
perquè és complexa
és molt complexa
és complexa
és complexa
a veure
escolarment
els que són
d'edat
infantil
depèn del grau
de deficiència visual
aprendre en ratlla
si
tenen
poc
que visió
o són sexes totals
si tenen poca visió
i
ja
poden accedir
als dos sistemes
s'intentarà
aprofitar
tot el que es pugui
que puguin fer
qüestions en ratlla
i que puguin fer
qüestions visuals
per exemple
no sé
el cas
el cas
d'estudiar
socials
el text
molt bé
però les làmines
el que és el cos humà
les mapes
els mapes muts
que tots hem fet tota la vida
que continuen fent
doncs si és
sector tal
ho farà amb relleu
amb els seus mapes
amb termofon
o amb orno rico
però si és deficient visual
i pot aprofitar
la resta visual
doncs tindrà
les seves telelupes
o
amb l'ordinador ampliat
aquelles fotografies
que el tenen al llibre
amb un tamany molt reduït
ens acostem al punt de la una
el Josep Llius
ens demana la paraula
breument
Josep Llius
endavant
sí tenim
una matització
és a dir
l'ús del braile
fa anys
fa uns anys
pràcticament
l'únic mitjà
l'únic mitjà
per transmetre la informació
dins del món del sexe
és el braile
avui en dia
gràcies a Déu
tenim altres mitjans
telemàtics
que substitueixen perfectament
el braile
aquesta cosa no vol dir
que no poguéssim
no poguéssim
continuar usant-lo
però que
aquests mitjans
ens afavoreixen
ens afavoreixen
l'accés a la informació
és a dir
que podem parlar
d'un ús compartit
és la una
perdoneu-me
donem pas a les notícies
i de tornada
acabem de comentar
alguns d'aquests aspectes
d'acord
ens separen segons
de la una del migdia
repassem breument
l'actualitat nacional
i internacional
la una del migdia
i tres minuts
el matí de Tarragona Ràdio
Aquí seguim en directe
des del matí de Tarragona Ràdio
recte final
d'aquesta edició especial
en directe
des de la delegació
de la 11
a la Rambla
amb ella
tenim pel davant
un reportatge
que reprodueix
l'experiència
d'una persona
que no té problemes
de visió
però que durant uns minuts
va pel carrer
amb els ulls emmanats
amb els ulls tapats
i amb el bastó
una mica
per entendre
totes les dificultats
que tenen les persones
amb dificultat visual
el reportatge té la durada
que té
però aquí damunt la taula
és que s'estan dient coses
que són molt interessants
ni que sigui per resumir
hi ha partidaris del Bratlli
Manel
breument
podem dir això
Evidentment
el Bratlli
no es pot substituir mai
la societat
ens fa
la vida fàcil
però el Bratlli
no deixa de ser
un sistema
de lectoescritura
i és bo
que tota persona
amb cega total
o amb greus problemes
de visió
el pogués aprendre
sí que és cert que hi ha gent
que no el pot aprendre
per qüestions d'edat
per qüestions de la malaltia
les persones que tenen diabetes
és molt difícil
que puguin arribar
a llegir en brany
però
és un sistema
de lectoescritura
això és el que la ONCE
pensa
i és el que la ONCE
potència
tots els seus afiliats
no s'ha d'arrestar
sinó anar sumant
recursos
la Rafaela
deia
jo m'estimo més
llegir un llibre
però clar
el Javier deia
escolta
jo no puc portar un llibre
que no sé quines dimensions
o qui pes pot tenir
no hem parat compte
això
si me'n vaig al tren
quines dimensions
pot tenir un llibre estàndard
una novel·la
d'aquelles de 400 pàgines
una novel·la de 400 pàgines
pues puede tener perfectamente
tres tomos
tres tomos
Rafael esto en casa
te lo llevas de uno en uno
no un tomo
como estamos acostumbrados
en un libro de bolsillo
no
de un tomo
que es más que un dinar a cuatro
bastante más grande
un diccionari box
el diccionari box
té 34 volums
el volum
té unes mides
d'altura té 31
d'amplada
té uns 29-30
i de llom
té 5
és a dir
són 34 volums
de 5 centímetres
de llom
imagineu
si en necessita un camió
Maria
et necessiten
et necessiten
no ha obert la boca
perquè no l'hem deixat
però jo crec que aquí
és un personatge
indispensable
a veure
jo sempre
quan l'Antoni
diu això
del diccionari
jo porto
un diccionari
jo porto
amb UCD
i que hablo mateix
o més
ho escomplementeu
i no té res a veure
a veure
jo crec que el braille
és útil
perquè els nens
han de
si no
han d'escriure
perquè
l'han de tocar
i l'han d'interioritzar
per saber
bé l'ortografia
i bé l'escriptura
però arriba un punt
a veure
nosaltres estem
a nens de segon
que estan escrivint
en bralla
però ja estem introduint
el teclat de l'ordinador
i escriuen perfectament
amb l'ordinador
és que
i aquests nens
com fan aquests jocs
i ara no diré marques
que ja els fan prou publicitat
però tots sabem
de què parlem
les videoconsoles
els jocs
tot això
clar
estan una mica limitats
a alguns d'ells
a veure
la ONCE té
una sèrie de jocs
són 12 o 14 contes
que em van traient
cada vegada més
a explicar el conte
i llavors
hi ha jocs
totalment adaptats
i n'estan traient algun
d'aventures
a veure
són conversacionals
d'aquests que tu escrius
el que vols que faci el personatge
i vas trobant
a veure
hi ha coses
que són impensables
perquè tant de moviment
i tant de
jo també el que volia dir
és que hi ha moltes persones grans
que ens arriben
que els ha sortit
el problema
de la vista
de gran
i que estaven acostumats
a llegir molts diaris
i a escriure
i que vas a casa seva
a posar-los
una adaptació
i és que ja ho tenen
també en col·locar
el que necessiten
allí
per llegir
allí els llibres
a l'accés a internet
o sigui
aquestes eines
són imprescindibles
queden moltes coses
per dir
però
volem acabar el programa
reproduint
aquella passejada
que vam fer
amb la Laura Blanco
amb el bastó
amb un antifàs
jo sé que algun cop
vas rebre
Laura
ja et vaig demanar disculpes
en el seu dia
però també te les demano
avui públicament
i per cert
tant en el reportatge anterior
com aquest
vam comptar
amb l'ajuda inestimable
del nostre company
Josep Sunyer
que es va ocupar
del so
és un fragment
de l'estona
per la qual
vam caminar
pels carrers de Tarragona
Laura
¿sería posible
hacer un pequeño recorrido
ni que fuera
por las inmediaciones
de la once?
Sí, sí, sí
si quieres
perfectamente
sin ningún
entrenamiento previo
ni nada
exclusivamente
para intentar
trasladar
a los oyentes
la sensación
más que nada
te diré dos cositas
mira
los dos peligros
o dificultades mayores
con las que se encuentra
una persona deficiente visual
o ciega
son aquellos
que están en el suelo
las personas
todas andamos por acera
o sea
por zonas
que son para peatones
y se supone
que tienen que estar
preparadas para ello
entonces
pues en principio
vamos confiados
¿no?
entonces
lo más peligroso
son los huecos
sin proteger
por eso es tan importante
que cuando se hagan obras
se protejan de forma adecuada
con vallas
porque es que si no
se pueden meter allí
y es difícil
o sea
cuando te metes en una obra
realmente es peligroso
y es difícil
o sea que a los de las obras
que lo tengan en cuenta
que las protejan bien
pero bueno
los dos peligros fundamentales
serían dificultades
son los obstáculos
altos
que están encima
a la altura
de nuestra cabeza
que en principio
están prohibidos
hay una ley
el código de accesibilidad
de Cataluña
que prohíbe obstáculos
a menos de dos metros
de altura
o sea que los toldos
más bajos
de dos metros de altura
están prohibidos
y están poniéndose igual
hay tiendas
que bueno
los bajan
para proteger
sus escaparates
pero es terrible
porque una persona ciega
lleva un bastón
que anticipa
todo lo que está
en la zona inferior
pero no anticipa
lo que está alto
por lo tanto
los obstáculos altos
normalmente en la calle
suele haber otras personas
que enseguida
se dan cuenta
de que hay una persona ciega allí
y suelen ayudar
o sea que esto se agradece muchísimo
que Laura
lo probamos
un pequeño recorrido
y no sé si seremos capaces
de transmitir a los oyentes
pues las dificultades
y la sensación
tampoco hace falta
que vayamos muy lejos
Laura
me has dado un bastón
que me llega a mí
pues por encima del pecho
más o menos
la altura es muy importante
¿verdad?
pues sí
mira
la altura del bastón
depende
de la longitud
del paso
de la persona
y de la altura
y de la rapidez
si es una persona muy rápida
necesitas un bastón más largo
porque te ha de avisar
tienes que tener un tiempo de reacción
desde que detectas el objeto
hasta que puedes frenar
o que puedes prepararte
a subirlo
o a bajarlo
dependiendo de lo que sea
¿no?
y por eso
normalmente a la gente
le suele parecer tan largo
el bastón
a mí me ha sorprendido
pensaba que sería
bueno
me pongo un antifaz
no veré nada
no vas a ver nada
no vas a ver nada
mira
este
el ponerle el antifaz
los profesionales
lo hacemos de vez en cuando
o sea que
es bueno para
eso lo ponéis vosotros
¿verdad?
a ver
para hacer el trabajo
que hago yo
por ejemplo
todo el proceso rehabilitatorio
que hacemos con los alumnos
lo hemos hecho
primero nosotros
o sea nos lo han hecho
a nosotros
porque si no
no puedes enseñar
normalmente el proceso
de enseñanza del bastón
es más largo
pero a ti te vamos a dar
cuatro pautas
para que sepas
cómo se usa el bastón
y para que podamos
ir a la calle
¿cómo tengo que cogerlo Laura?
mira
lo vas a coger
como si me dieras la mano
como si chocáramos las cinco
yo lo había cogido
como si me fuera
de excursión a Prades
sí
vale
porque el bastón
se lleva delante de nosotros
con el bastón
en el centro del cuerpo
o sea delante
del botón
del bandalón
sí
de la tripilla
y se mueve
haciendo un arco
es la muñeca
lo que voy moviendo
solamente movemos la muñeca
haciendo un arco
del ancho de tu cuerpo
que es el que va a decirnos
los obstáculos
si tienes sitio
para pasar o no
o si hay algún obstáculo
que hayas de bordear
lo que vas a hacer
como por la calle
como eres principiante
vamos a ir tocando
la pared
vas a ir tocando
la pared de tu izquierda
o sea que ahora
busca la pared de tu izquierda
con el bastón
no lo encuentro
la izquierda la tengo aquí
me tengo que ir aproximando
porque estoy más
hacia la derecha
que golpeado
me estoy yendo
hacia la derecha
estás yendo
como los congrejos
¿qué me dices?
tengo la sensación
de que avanzo
hacia delante
y hacia la izquierda
pues no estás yendo
a la izquierda
gira tu cuerpo
hacia la izquierda
ahí
ahora tienes la pared
a la izquierda
muy bien
¿y estoy delante
de la pared?
estás más o menos
paralela a la pared
sí, exacto
vale
pues ahora
vas a ir
con la mano al centro
como te había dicho antes
haciendo el arco
y tocando
la pared
estás deslizando
así
estás deslizando
esto se llama deslizamiento
es de
voy
no sé
exacto
te pongo la medida
más o menos
de la pared
te voy golpeando
pero es una sensación
de inseguridad
tienes una tendencia
muy grande
a irte a la derecha
suele ser
por la forma en que andas
mira
¿sí?
suelta el bastón
anda hacia adelante
en línea recta
en estos momentos
estás paralela a la pared
ahora estás yendo
paralela a la pared
y esta manía
que tengo yo
de enseguida
con el brazo izquierdo
que tengo libre
ir a tocar
ir a buscar algo
es bueno
es malo
es inevitable
en la calle
no pueden tocar las cosas
o sea
van tocando con el bastón
sigo avanzando
mira
el bastón
es tacto indirecto
o sea
es como la prolongación
de la mano
que va tocando el suelo
ahora tú necesitas
tocar con la mano
de verdad
pero a la larga
será suficiente
con que toques
a través del bastón
que es como si tocaras
con la mano
¿me explico?
es yo
en principio
lo más destacable
es la increíble
sensación de inseguridad
que tengo en este momento
y eso que estoy
en el pasillo
de la cuarta planta
de la once
no estoy en la calle
hay muchas técnicas
de uso de bastón
porque si el suelo
está liso
si el suelo
está rugoso
aparte de que la mano
no la llevas
en el sitio adecuado
o sea
esto es un proceso
de entrenamiento
y la mano siempre
tiene que estar
en el centro
de mi cuerpo
es lo que garantiza
tu seguridad
la mano está en el centro
y que el arco
sea igual
hacia los dos lados
bueno
después ahí
se les enseña
a bordear obstáculos
o sea
qué hago
cuando me encuentro
un obstáculo
cómo lo bordeo
cómo recupero
la línea
que llevaba
andando
no podemos permitir
que un obstáculo
nos desvíe
del sitio
o sea
de la dirección
que llevamos
etcétera
pero yo creo que ahora
si tú quieres
que vayamos
en dirección
a la calle
vamos a ir hacia allí
pero antes
te voy a llevar
a la escalera
vale
porque lo que
más dificultades
suelen tener
es en aprender
es un miedo
sinceramente
hay
es difícil
bajar una escalera
y suelen tener
bastante miedo
se les enseña
lo que tienen que hacer
y después ya no
ya lo hacen correctamente
y ya está
pero bueno
al principio
suele costar un poquito
por la inseguridad que da
bueno pues ahora te vas a girar
y vas a ir ahora
con la pared
a tu izquierda
por lo tanto
me giro
hacia mi derecha
si
ahora si te
estamos regresando
lo que estás haciendo
es regresando
por el pasillo
por el que has venido
pero
vamos a seguir
con el bastón
la pared
de tu izquierda
si
a ver
creo que si
que ya la tengo
me parece que la tengo local
si si
ya la tienes bien
ya tienes bien
puedes andar normal
porque estás
esa de que puedo
la hora
no sé por qué
lo que te decía
me siento tan insegura
pero luego estoy demostrando
muy poca confianza
porque si me voy a caer
me lo diréis
o sea que
no te va a pasar nada
pero intenta
que los pasos sean
un poco más largos
porque estás haciendo
los más cortos
voy muy lenta
ya te digo
a ver
continuamos
el bastón
te va a avisar
de todo lo que hay
adelante
tengo que darle
confianza al bastón
confiar un poco más
es el bastón
el que ha de tocar
a la pared
vale
ves lo que decías
de la escalera
lo noto
porque tengo la sensación
de que voy a encontrar
el primer escalón
bueno
pero no pierdas
la pared izquierda
vale
continúo
y no te preocupes
porque el bastón
te va a avisar
con un metro
de anticipación
o sea tienes
claro
es la sensación
que decías
tienes la sensación
y repito
porque
que el bastón
es más corto
de lo que es
ahora
es rugoso
el suelo
aquí hemos puesto
unas bandas
que anticipan
el escalón
para que sepan
que van llegando
el escalón
va a llegar
entonces
hemos puesto
una cinta rugosa
en el suelo
aquí cambia
hay como una rampa
o un escalón
hay algo
has notado
que hay un escalón
he notado
como una diferencia
de nivel
no
si
has llegado
al escalón
o sea que te lo he avisado
no te has caído
no no en absoluto
aparte está lejos
pero es claro
la sensación
está muy cerca
aquí tendríamos que girar
el bastón
acercarnos al bordillo
yo con el pie
si te vas acercando
sin miedo
está el bastón
delante de ti
no te va a dejar caer
por lo tanto
el bastón
me lo has puesto
como si fuera una barrera
y ahora toco el bastón
y ya percibo el escalón
sí
pero no lo toques
con el pie
no quieres comprobarlo
con tu planta del pie
es el bastón
el que
sí
entonces ahora te has de alinear
o sea poner de frente
de frente a la pared
de frente al escalón
que vas a bajar
por lo tanto
es el movimiento
que estás haciendo ahora
estamos haciendo un movimiento
en péndulo
para que tú sepas
cómo estás del año
¿estás de frente al escalón?
yo diría que sí
no lo sé Laura
yo creo que sí
no estoy de frente
tú crees que estás de frente
al escalón
yo creo que estoy de frente
al escalón
para bajar
como si dijéramos
pues no estás
pues no estás
aquí estoy en la 11
por lo tanto
el ascensor me avisa
si está la puerta abierta
¿estás de frente al escalón?
sí
lo tienes que consumir
por favor
vamos a bajar
aquí está el sensor
baja
ya estoy entrando
el ascensor
¿no?
sí
está
está
entrado
sí
pero no te lo pases
ahora ya ha entrado
claro
la secuencia de las puertas
la estoy manteniendo abierta
por eso te digo
si no ya se me hubiera cerrado
a ver
ahora estoy aquí
y ahora para saber
dónde tengo que bajar
a ver
los números de los pisos
están marcados en Braille
tú como no sabes Braille
te los tendrías que aprender
de memoria
pues marcar vosotros
entonces venga
marco yo
las reacciones
la manera de hacerlo
suele ser habitual
como lo he hecho yo
como lo hacen las personas
cuando empiezan este entrenamiento
sí
pero piensa que es mucho más largo
o sea no salimos
o sea
no salen a la calle
hasta que no dominan
el salto
primero en un recinto cerrado
claro
claro
es un proceso
vamos haciendo
vale
para ir a la calle
vas a ir siguiendo
la pared de tu izquierda
si haces el arco tan grande
no podrá andar nadie
por la calle
me quedaré sola
es decir
que no traspase
lo que es mi cuerpo
eso
tiene que tener
el ancho de tu cuerpo
y no pierdas
la pared de tu izquierda
ahora voy
siempre aquí ahora
voy buscándola
no la tengo
primero la tengo que encontrar
¿no?
sí
porque has perdido
sí
pues ahora
sí que me siento
¿vale?
¿la he alcanzado ya?
sí
claro
imagínate
que pierdo
esa pared
o esa referencia
yendo sola
bueno
ya se supone
que estoy entrenada
pero aún así
¿qué te está pasando ahora?
¿dónde me estoy yendo?
que te estás yendo de la pared
vale
¿y ahora
notas que está la puerta abierta?
¿notas la puerta?
subido de la calle
sí
noto la temperatura
hace más fresco
lo bueno que tienen
las personas que han visto antes
es que van por la calle
y saben dónde van
o sea lo conocen todo
vamos a ir hacia el semáforo
entonces tienes que ir siempre
al principio van siempre tocando una pared
porque es lo que me guía
y me olí
no sé
no es que no tengo ni idea
de dónde estoy
te has dado la puerta detrás
bueno
vamos a ir
con la pared de la izquierda
¿sabes dónde estás?
ahora
estoy en la Rambla Vieja
vamos a pasar por delante
de la puerta
de la iglesia
entonces ahora
estoy buscando mi izquierda
sí
tú vas a ir andando
con la pared de la izquierda
aquí ya hay mucho más sonido
ya hay más
más dificultades
acabas de tocar algo
que no sabes lo que es
¿no?
claro
que me impide el paso además
¿no?
porque estás saliendo
del portal de la once
por lo tanto todavía
no he salido a la acera
ahora estás girando
y ahora sí está
a tu derecha el tráfico
exacto
y la pared ya la tengo
a la izquierda
porque la noto
sí
no hace falta que
rasques tanto
con el bastón en el suelo
tiene que ser muy suave
si no te dolerá la muñeca
o sea
deslízalo suavemente
como si acariciaras el suelo
no te costará la muñeca
imagínate que dices que así
hasta la plaza imperial de Tarraco
de hecho
cuando los primeros días
de entrenamiento
ahora he tocado una papelera
muy bien
muy bien
eso es
ahora he encontrado
otro obstáculo
¿podría ser la escalera
de entrada de la iglesia?
esta iglesia no tiene escalera
no
no tiene escalera fuera
en el exterior
lo que sí tiene
son dos columnas
que sobresalen
es una columna
que te has encontrado
o sea que después tendrás
que pasar la otra
entonces ahora notaré
a la izquierda otra vez
un
yo sigo
bueno
sigo teniendo la referencia
a la izquierda
está siguiendo
con la pared de izquierda
pero mira
el tiempo que llevamos
sí
el tiempo
y el poco recorrido
que he hecho
eso es
el tiempo para
no para una persona ciega
sino para cualquiera
de nosotros
cuando nos tapamos
los ojos
tardamos mucho más
en hacer cualquier cosa
Laura
Laura por ejemplo
yo por en medio
de la rambla
no podría pasear
pues es muy difícil
están abriendo
la puerta de la iglesia
el señor quiere pasar
o sea que
sigue rápido
para que pueda pasar el señor
ya está
ahora ya puede seguir
mira
es muy difícil
para una persona ciega
poder ir por un espacio amplio
donde no haya un bordillo
que seguir
donde no haya una pared
que seguir
siempre es más fácil
y más seguro
que vayan próximos
a un bordillo
a una pared
he traspasado la iglesia
en principio
dentro de poco
me tengo que encontrar
un semáforo
yo sé que estoy
ante el semáforo
pero no sé
cuánto más
tengo que avanzar
lo sabrás
porque el bastón
te va a indicar
cuando llegas al bordillo
igual que antes
te indicó el escalón
yo te voy a dar
un mando a distancia
este mando a distancia
activa el semáforo
otra cosa
cuando pares
por favor recoge el bastón
si no la gente no
está pasando un camión
sí
por el paso de peatones
vaya
es de esos de la limpieza
y se ha parado
¿cómo se supone
que yo invidente
tengo que pasar?
pues ahora
tendrás que esperar
a que el sonido
deje de pasar
con mucha paciencia
porque
claro
igual que se ha parado
este camión de la limpieza
en un paso de peatones
puede haber un coche
aparcado en un paso de peatones
es muy habitual
es muy habitual
puede haber doble fila
claro
pueden haber tantas cosas
bueno pues ahora
este mando a distancia
tiene dos botones
a ver
uno que tiene un puntito
y el de la derecha
que tiene dos puntos
vale pues tú
vas a apretar
ese botón
de dos puntitos
de la derecha
y vas a notar
que el semáforo
va a pitar
o sea la columna semafórica
va a pitar ocho veces
te va a hacer
Sí, eso significa, cuando te pites, significa que tú lo has activado
y el semáforo te dice, soy un semáforo sonoro y estoy activo.
Vale.
Entonces, posteriormente, cuando se ponga verde, va a volver a pitar,
pero más rápido.
A ver.
Y entonces podremos cruzar.
¿Pruebo ya?
Sí.
No es fácil oírlo porque cuando hay tráfico intenso o camiones,
pues depende mucho del tráfico.
Entonces, si hay poco tráfico, se oye muy bien y si hay mucho tráfico, se oye peor.
Entonces, tienen que prestar muchísima atención,
o sea, agudizar muchísimo el oído para notarlo.
Claro, Laura, tú me estás hablando.
Yo sé que Josep está aquí al lado porque lo está grabando todo,
pero yo no tengo sensación de que haya alguien a mi alrededor.
Oigo pasar a las personas, pero se podría haber parado alguien a mi lado,
no decir nada y no saber que tengo alguien al lado.
Sí.
Por eso a veces hay gente que dice,
no, es que las personas ciegas son algo desconfiadas.
No es cierto.
Es que realmente no sabes qué está pasando a tu alrededor.
Es que cuando nos acercamos a una persona ciega y ofrecemos nuestra ayuda,
esa persona no sabe qué aspecto tenemos,
si somos una buena persona o si tenemos aspecto de que le vamos a robar.
Muy bien, lo tienes que ver.
Vale.
Tienes que usar rápido porque si no se pondrá rojo otra vez.
O sea, es muy corto el tiempo de este semáforo,
o sea, que ya puedes correr.
Bueno, correr del todo no, pero ir rápida, ¿eh?
Venga.
¿Notas que hace pipi, pipi, pipi?
¿Significa?
¿Significa que se pone rojo?
Bueno, que ya se te ha puesto rojo, ¿eh?
Uy, uy, uy.
Y oigo que arrancan los coches.
Pues sí, señora.
Uf.
Has llegado a hacer en frente.
Es agotador, ¿eh?
Sí, es agotador.
Doncs efectivament, és esgotador
i a mi m'hagués agradat que vostès haguessin escoltat les rialles
que se sentien en aquesta taula,
amb aquesta epopeya.
Vosaltres reieu molt,
però jo us asseguro que ho vaig passar fatal, ¿eh?
Javier, que té un sentit de l'humor finet,
el Josep Bits, que també deixeu-la anar sol,
estàveu rient i no m'estranya,
perquè és difícil.
Però jo recordo que la Laura deia,
escolta, sí, ho farem,
però no vull que quedi en la imatge dels oients
la part més difícil, la part més complicada,
que quedi claríssim l'esforç de les persones,
però sobretot aquesta mirada,
i ho dic conscientment, optimista,
de ganes, de força i de tirar endavant.
Jo crec que això és el principal, no?
amb el gos, amb els escacs,
amb el teatre, amb els professionals
que treballen a l'OMCE,
i ara jo ja sé que sembla una falca,
us prometo que no m'han pagat un duro,
sembla un anunci, però això amb el cupó, no, Juani?
Amb el cupó príncipe.
És important destacar-ho,
perquè en definitiva és d'on sorgeixen
els fons,
perquè es pugui tirar endavant
tot aquest projecte d'escolarització,
d'adaptació,
d'intentar que les persones normalitzin la seva vida
independentment de la seva capacitat visual.
De tot, de tot.
La veritat és que
l'hem de donar la importància que té,
perquè tot aquest servei,
tota aquesta labor,
els tècnics, els afiliats,
tot allò que ens ajuda a portar una vida normalitzada
dins del que és possible,
surt de la venda del cupó,
i no solament de la ONCE,
sí de la venda del cupó de la ONCE,
però no les ajudes a les persones
a la seva deficiència visual,
sinó també a la seva fundació
amb solidaritat amb altres discapacitats
a través de la fundació
i a través de FOAL,
que és una fundació per ajuts a Latina Amèrica,
també sexe de Latina Amèrica.
Jo crec que és molt important
tindre en compte que cada dia
que una persona,
que un cidadà,
que a més a més,
amb això estem molt agraïts
perquè comparteixen amb nosaltres,
la societat en general,
aquesta feina,
aquesta labor que fem cada dia,
amb il·lusió,
amb l'acte de comprar-nos
aquest cupó,
que sàpiguen que enrere d'això,
a part del 3%
que se'n va a la Fundació ONCE,
doncs està aquesta labor tan important
per ser no persones amb discapacitat,
que ja ho som
i que hi ha moltes maneres
de ser discapacitats en la vida,
sinó que sàpiguen
que estem agraïts
perquè a la societat hi ha de tot
i necessitem que tots junts
construïm una societat més normalitzada,
més de cada dia
i que ens vegin com persones
que en moments determinats
tenen una necessitat
com qualsevol persona pot tindre
dins de la societat i del món en general.
Jo no sé vostès, servidora,
i em penso que el Joan Maria també,
hem après moltíssim,
hem après que si em trobo
el Josep Lluís, el Javier,
la Carmen Lourdes pel carrer,
els aturaré per saludar-los,
que no diem,
mira, no em veu,
em sap greu aturar-los saludant o no.
Hem après que aquestes persones
tenen una deficiència visual
però que tenen una vida
absolutament com a qualsevol altra
amb els mateixos problemes
i amb una limitació afegida
però les altres limitacions
també les tenim,
aquells que veiem.
Juani, Manel, Maite,
el Rafa que no hi és,
Carmen Lourdes,
Anna, Maria,
Antònia,
Rafaela,
Josep Lluís,
Javier,
Mariano,
tots moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui.
Us asseguro que ha estat un plaer,
hem après molt
i esperem retrobar-nos
en una propera ocasió.
Molt bon dia, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I gràcies als oients del matí
de Tarragona Ràdio
que també han volgut
acompanyar-nos en directe
des d'aquí,
des de la delegació de la ONCE
a Tarragona,
a la Rambla Vella,
un temps que ha estat possible
a la part tècnica
amb Lluís Comas,
Joan Maria Bertran,
Josep Sunyer,
Jordi Sorinyac
i qui els parla,
i Holanda García.
Tornem demà al punt
de les 7 del matí,
no faltin,
fins aleshores acabin de passar
un bon dimarts.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.