Ara són dos quarts de dotze del migdia,
amb vuit minuts i mig abans de sortir a l'exterior.
Ens espera Joan Maria Bertran i Josep Sunyer
des d'un dels establiments de la Via T.
Volem parlar d'una cita molt especial
per a un col·lectiu d'alumnes, exalumnes d'aquesta ciutat.
L'Associació d'Antigues Alumnes del Col·legi del Sagrat Cor
realitzen aquest dissabte la seva diada anual.
Ens acompanya una de les vocals de la Junta,
que és l'Eva Guàs.
Eva, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia, gràcies.
Home, és una cita molt interessant
i esperada per moltes de vosaltres, no?,
de retrobar-vos alumnes ja d'una certa edat
i d'altres més joves, també, no?
Sí, tenim l'oportunitat de conèixer alumnes
que enguany fa 50 anys que van acabar l'escola
i altres de 25,
i també, doncs, a vegades coincidim alumnes
de promocions nostres,
que encara no han fet els 25 anys,
però els farem aviat,
i també els agrada venir a compartir aquest dia amb nosaltres.
Clar, aquesta convocatòria, aquesta reunió,
jo li deia abans a l'Avi,
quant fa que la feu?
No sé, de tota la vida que l'hem fet, no?,
perquè és ja, diguem-ne que va quasi en paral·lel
amb la història de l'escola, del col·legi.
Sí, jo hi participo des que vaig acabar l'escola,
ja fa uns quants anys.
A més, no tants, no tants.
No uns quants, sí.
Bueno, i llavors, doncs, ara,
com formem part de l'Ajuntament amb la Mercè Martorell,
doncs ja fa 7 o 8 anys que ho organitzem nosaltres.
L'any passat va fer els 100 anys de l'Ajuntament,
i, clar, és un terreny molt llarg.
Abans hi ha hagut altres presidentes
que també ho han portat molt bé,
i intentem, doncs, moure-ho el més possible.
És difícil, hi ha moltes persones
que no se les pot localitzar,
però, bueno, les que es poden localitzar
és interessant i passem un dia divertit.
Alumnes que viuen fora, no?,
de fa temps, que van marxar de Tarragona.
Alguna, no sé si vindrà algun any,
algun any potser sí que heu tingut, no?,
la companyia d'exalumnes que viuen fora.
A vegades sí, més que res,
gent que viu a Barcelona
o viu més cap als pobles,
així més de fora de l'estranger, no ho sé.
Però vull dir,
intentem localitzar tota la gent que podem.
Però, clar, ens és molt difícil
perquè hi ha moltes adreces que no arriben.
Vull dir que arriben a llocs
que no hi ha la persona,
gent que s'ha casat,
se n'ha anat de casa,
però, bueno, dintre de tot,
també una mica la...
dir-ho que la gent ho senti i ho sàpiga.
Home, hi ha un altre dels atractius, també,
és que es trobeu dones de diferents generacions,
que no és allò una promoció concreta,
sinó que són totes les exalumnes,
independentment de l'edat que tenen
i de l'any que van acabar l'escola, no?
Exacte.
Vull dir, es troben moltíssimes generacions.
Hi ha anys, doncs, de senyores, ja et dic,
que fa 50 anys que han acabat,
doncs hi ha persones que fa 1 o 2 anys
o 3 que han acabat.
Llavors, clar, hi ha un ventall molt ampli.
Per terme a mig, amb experiències anteriors,
quantes alumnes us podeu juntar
en aquesta trobada anual?
És molt irregular, perquè, clar,
hi ha anys que tenim sort
que hi ha promocions que reaccionen molt bé
i venen moltes.
Per exemple, l'any passat vam ser 67.
Déu-n'hi-do.
Hi ha hagut anys que hem sigut,
hem arribat a ser 80.
En guany, el millor serem sobre unes 30-40.
Depèn, perquè, clar,
hi ha promocions que les localitzes més
o que tenen més interès en venir,
i hi ha promocions que pel que sigui,
doncs no tenen tanta vinculació.
Vull dir, és molt irregular.
No, no, però sempre us trobeu unes quantes, eh?
Déu-n'hi-do.
Com funciona?
Què és el que heu previst fer en aquesta diada?
Bé, aquesta diada sempre l'organitzem igual.
A les 7 de la tarda ens trobem a l'escola
i llavors a dos quarts de vuit fem una missa
a la capella de l'escola
on cantem els himnes antics
que teníem de la Joaquim de Badruna
per celebrar-ho.
Després es fa l'assemblea
on saluda la presidenta,
fem l'estat de comptes,
el que hi ha
i llavors si algú vol dur alguna idea
o alguna suggerència
per dir si s'han rebut cartes o no s'han rebut
o persones que diuen
jo ara tinc més dreces, ens donen dreces,
una mica aquest intercanvi.
I després a tres quarts de deu de la nit
fem un sopar a l'hotel Imperial
que aquí és el més bonic.
Clar, és la part més distesa
de recordar vells temps, eh?
També venen diverses hermanes
que doncs moltes les hem tingut de mestres
perquè les que són més joves...
Jo sóc el que t'anava a preguntar
que per les germanes de l'escola
aquest dissabte és especial
quan veuen que comenceu a arribar
i se'n recorden de vosaltres
i saluden
i hi ha que són més grans ja, no?
Que s'han fet grans
i se'n recorda de mi, germana?
I m'imagino que va una mica per aquí.
És molt bonic perquè
almenys en el meu cas
i en un cas de diverses que anem
les germanes totes se'n recorden de nosaltres.
Sí que tenen bona memòria, es vencen, eh?
Quan els idioses dels col·legis
tenen una memòria impecable.
Quan els idios el nom t'ubiquen
i a veure quin curs te vaig tenir
i sí, recorden, ara hi ha moltes són molt grans
que de tant en tant amb alguna
ja no hi és.
Ja no està.
Però vull dir, sí, sí, és molt divertit
perquè llavors elles també venen a participar al sopar
i doncs xerrem de coses de l'escola,
de vivències, de coses que fèiem
quan nosaltres hi anàvem
i és molt bonic.
Llavors, dins d'aquest sopar
se'ls dona un obcec
i a la promoció en guany
del 55-56
que són les que van acabar fa 50 anys
i a la promoció del 80-81
que són les que van acabar fa 25.
Fa 25.
Se'ls dona un petit obcequi
a cada una que venen.
Home, doncs el que dèiem
a l'intercambi generacional
està més que garantit en aquest acte, eh?
Déu-n'hi-do.
Jo m'imagino que és un acte
que es preu amb molta il·lusió.
Sí, el preparem amb molta il·lusió
i ens agrada molt quan ve gent
perquè, clar, és molt bonic
perquè és com un mèrit
per nosaltres
doncs repartir les cartes
que la gent te contacti
i te contesti
i vinguin
i s'ho passin bé
i doncs hi ha persona que ve un any
i després van venir
els altres anys
encara que no sigui la seva promoció.
A més, és el que dius
que es troba
i dius
doncs escolta
l'altre dia vaig veure tal persona
i li vaig comentar
i aleshores ja s'integra també
i és manera
o ara mateix
si algú ens està escoltant
que ha anat al Sagrat Cori
i diu
ai, doncs calla
que jo no sabia
que es feia aquesta trobada
es pot posar en contacte amb vosaltres
a través de la mateixa escola, no?
Sí, vull dir
nosaltres tenim dos telèfonos
que un és el de l'escola
que és el 977-21-79-79
que poden trucar
durant hores escolars
que els atendran
i els agafaran el recado
o el telèfon de la senyora Carme
que és el 977-24-04-51
a partir de les 5 i mitja de la tarda
doncs tenen temps
fins demà al vespre
per apuntar-se
perquè nosaltres
es podria donar el cas
que algú no tingués l'adreça
que no la tinguéssiu vosaltres
i ara dius
doncs mira
jo vull anar
i vull participar-hi
doncs que vinguin
perquè sopassem pipa
sobretot al sopar
ja m'ho imagino
ja
molt bé
Eva, alguna cosa més?
jo crec que més o menys
ens ha quedat
i el que era important
fer difusió per aquest motiu
per si algú
doncs no ha rebut aquesta carta
i vol prendre part
encara és a temps
ja n'ha escoltat a l'Eva
Eva Guas
moltíssimes gràcies
que us ho passeu tan bé
com heu previst
només faltaria
i si no hi ha novetat
doncs si cal
ens retrobem l'any vinent
moltíssimes gràcies
bon dia
moltes gràcies