Mig minut, a tres quarts de dotze del migdia,
seguim pendents de les retencions
que pateix ara la xarxa viària tarragonina,
concretament a l'alçada del municipi d'Altafulla.
Bona part de la P7 i de la 340
hi ha circulació amb retencions,
cues importants que s'estan produint
i de les quals es estem informant.
Recordem que tot s'ha produït arrel d'un accident,
fa cosa encara no de dues hores.
Entre tres turismes, dos camions,
un d'ells traslladava un vaixell
que s'ha incensiat tres cotxes,
tres camions dels bombers han apagat el foc.
Que tinguem notícia, afortunadament,
no s'ha produït cap ferit de gravetat,
però sí que està produint retencions importants a la carretera.
La nostra unitat mòbil, concretament,
es troba dalt del pont de l'autopista,
tan bon punt ens puguin aportar alguna novetat,
establiríem una nova connexió.
Perquè ara el nostre interès
se centra tot seguit en una altra de les propostes
que ens acosta al Festival d'Estiu de Tarragona.
En un escenari absolutament proper, com és el carrer.
Per això aquest cicle s'ha batejat
com a cultura de carrer,
que ja des de començament del mes de juliol
ens ha portat a diferents espectacles.
Va començar amb un espectacle
de titelles per adults amb el solista.
La passada setmana, en vam parlar aquí al matí
de Tarragona Ràdio,
va haver-hi un espectacle de circ i clown.
I aquesta nit, a dos quarts d'onze,
al mateix escenari de la passada setmana,
a la plaça dels Sedassos,
hi haurà projeccions d'artistes visuals de Tarragona.
Ens acompanya una bona representació d'aquests artistes,
és el Miquel, l'Andrés i la Joli.
Bon dia a tots tres.
Benvinguts.
Ens acompanya el Jordi,
que també coordina una miqueta.
Tot plegat, Jordi, bon dia.
Bon dia.
I la Georgina,
que pertany a l'àrea de joventut
de l'Ajuntament de Tarragona,
que en tot cas seria la persona més adient
per fer-nos una introducció així general
del tema del que és cultura al carrer
i que plega l'activitat d'aquests joves.
I després entraríem en el detall
de l'acció d'aquesta nit.
Et sembla, Georgina?
Molt bé.
Doncs endavant, quan vulguis.
Com bé has dit,
cultura de carrer pertany al cicle d'espectacles al carrer.
És una novetat de l'estiu jove,
ja que enguany l'estiu jove ha celebrat el seu 20è aniversari
i hem posat noves...
Hi ha hagut moltes novetats, no?
Com les sortides d'aventura,
els tastos de cuina...
I llavors, cultura de carrer és una novetat de l'estiu jove.
Llavors, el que es vol pretendre
és apropar a la gent de Tarragona espectacles ben diversos
perquè els quatre espectacles programats
que ja són diversos, molt diferents.
I bé, doncs, avui ho fem amb projectes d'artistes visuals
i que esperem que us agradi a tothom
i que millor que fer-ho amb artistes de Tarragona
perquè el que volem fer és treballar amb artistes de Tarragona
i apropar el que fan a la gent de Tarragona.
Doncs ara coneixerem immediatament què fan
i em disculpareu, ja us ho explicava,
hi ha molt d'interès a la xarxa aviària tarragonina.
Establim una connexió breu, en tot cas.
Josep, bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jolanda.
I després de les 12, si fos necessari,
hi tornaríem aquí a la 340.
Quina és la situació en aquests moments?
Doncs mira, nosaltres ara som una mica més enllà.
Hem fet uns quants quilòmetres més amunt.
Som a punt d'arribar al peatge de Tarragona.
Encara no, però podíem veure d'aquí el revolt que hi ha una mica més amunt.
Són, de fet, el quilòmetre 242 de l'autopista s'ha produït l'accident al 241.
És a dir, que som molt a prop.
I dir-vos ja, és a dir, que la circulació es va restablint cada cop més.
Ara veiem aquí l'AP7 que la circulació per aquí és força fluïda.
Abans fa res, casament un quart d'hora era densa.
I fins tot en punt de retencions, més cap al nord,
més a la sala de Tornambarra.
I això sí, a la 340 encara hi ha circulació molt densa,
segons hem pogut veure, venint fins aquí.
Per tant, dir-vos que a mica a mica va restablir la normalitat
que s'ha pogut ja apagar l'incendi d'aquest tractor del camió
que s'ha accidentat.
Recordem-ho, tu has dit molt bé, 3 vehicles i 2 camions,
i s'ha pogut apagar la tractora.
I ara estan, doncs, procedint a fer les tasques
de retirada d'aquests vehicles que ara estan al voral.
Per tant, ja hi ha circulació,
estan tots els carrils stabilitats aquí en aquest punt de l'autopista AP7
a pocs quilòmetres abans d'arribar al peatge de Tarragona.
Això és tot, bàsicament.
Molt bé, doncs, gràcies, Josep.
Era necessari dir que s'està restablint de mica en mica
la normalitat a l'AP7
i, en conseqüència, també a la 340
on es desviaven els vehicles.
Déu-n'hi-do, quin matí amb les carreteres.
Molt ràpidament passem a parlar d'aquest cicle.
Són artistes, són col·lectius
que estan molt acostumats a presentar la seva obra,
però davant d'un públic molt concret,
d'un públic que es mostra interessat a parlar visual.
Aquí us plantegeu fer una acció davant d'un públic
del qual no coneixeu la identitat,
perquè és el públic del carrer, que és diferent, no, Jordi?
Sí, sí, estem oberts al ciutadà
i el que podem sorprendre'ls, no, també una miqueta,
doncs, que vegin tot aquest imaginari
que es queda dintre del hardware dels artistes
i que, doncs, de quan en quan hi ha l'oportunitat
de veure amb alguns festivals
o amb accions com aquesta, no,
que organitza l'Ajuntament
i a vegades també, doncs, que organitzen col·lectius, no,
que hi ha gent darrere i organismes, també.
Hi ha molts creadors a Tarragona, eh?
Sí, a veure, n'hi ha molts i tampoc no.
Ho dir que en un sentit positiu, eh?
Sí, sí, això és positiu, però, bueno, n'hi ha molts i no,
depèn de com tu miris.
O n'hi ha o no n'hi ha, en Jordi.
N'hi ha molts, però falten aquells circuits, aquella cosa, no?
Que es moguin i que es moguin realment n'hi ha pocs.
O sigui, hi ha molts, hi ha molts treballs que es queden a casa
i no surten.
I és aquí on ve la funció, no,
d'anar-los a una panteta
o de fer el treball de recerca per poder fer això.
Accions com la d'aquesta nit pot ser un estímul
per aquests artistes que són una mica anònims, no?
Sí, jo crec que sí, que perdin la vergonya
i que treguin les coses que tenen a casa.
Com a coordinador de l'acció d'aquesta nit
ens fas allò també una introducció
que em feia des d'una altra perspectiva la Jorina
i després parlem amb els artistes, em sembla?
Sí, bueno, l'aquesta nit és una sessió de Viging
a càrrec de videojocs, com hem dit, de la ciutat de Tarragona.
Et comentava que hi haurà públic de tota mena.
Sí.
Per tant, jo aniria explicant una miqueta el que és cada cosa.
Sí, bueno.
Sí, el que Viging, doncs, és com diguéssim
que per fer una comparació és com el DJ que posa la música,
doncs el Viging és amb imatges visuals, no?
Per mitjà de seqüències o de loops generats a través del software
que porten els artistes visuals, no?
I que ho projecten a real time, diguéssim, a temps real.
O sigui, editen totes aquestes imatges i les projecten, no?
Per tant, jo arribo a la plaça dels Sedassus, em situo allà,
sé que és el primer que veig i mai millor dit.
I sento.
Sí, això t'anava a dir també, m'he deixat també que cal dir
que aquestes imatges van en consonància amb la música.
I l'artista ha de manipular aquestes imatges
perquè lligui amb el so, no?
Clar, això necessita d'un mínim d'infraestructura tècnica, no?
Per poder dur a terme aquesta acció.
Dic un mínim, però deu ser més aviat un màxim.
Sí, sí. Avui en dia ja van menys carregats, no, els artistes?
Amb el mòbil no n'hi ha prou.
Tot i que hi ha mòbils que fan virgueries, vaja.
Un dia ja vam posar amb el portàtil, amb un disc duo extraïble
i amb una taula d'edició, no? Digital.
Però, bueno, abans s'anava amb magnetoscopis, amb monitors, amb vídeos.
I clar, tot això ho carregaves i era més feixuc, no?
I no facilitava.
Jo no sé si tots els oients que escolten són conscients,
però a Catalunya en general hi ha un moviment importantíssim
d'artistes visuals que a més estan organitzant,
que a més estan reivindicant, reclamant el seu espai,
no només físicament, sinó també dins de l'àmbit de la cultura.
Encara, encara els artistes visuals són una miqueta
l'aneguet lleig de la cultura en majúscules.
Per exemple, Miquel.
És l'Andrés, el Miquel ets tu.
Me'n passa sovint això, eh?
No sé si tu ve el tema.
Doncs tu mateix, com vulguis.
Jo crec que no.
No sé, ara mateix en Catalunya, además,
s'està incentivando muchísimo la creación visual.
Centros como Hangar, por ejemplo,
se dedican casi exclusivamente a eso, no?
Ara el tema visual, de media, art y todo esto,
pues está muy de moda.
Y más en Catalunya, ¿no?
Creo que vende mucho.
Yo creo que, no sé, no creo que seamos los patitos feos ahora mismo.
Todo lo contrario.
Diguem-ne que el treball que feu va adreçat a un públic molt concret.
No és un treball com d'altres disciplines que pugui arribar a un públic més ampli de totes les edats, no?
Ioli, per exemple, què et sembla?
Bueno, de fet, la creació en vídeo, sempre...
Lo vídeo en si ha sigut sempre un mitjà que ha sigut bastant undergrau, no?
Los emissos del vídeo van començar per aquí, no?
Està adreçat a un públic molt minoritari, no?
I, bueno, jo crec que cada vegada és més patent la presència del vídeo o de l'element visual en esdeveniments públics
com podria ser, jo què sé, un recital de poesia, no?
Comença a ser un element imprescindible dins del que és la comunicació artística o fins i tot d'un altre tipus.
Sí, sí, crec que és una cosa que cada vegada és menys per a minories i que el públic com que ho reclama més, no?
Com que ho troba a faltar si no hi és.
Vull dir, no sé, en festivals, per exemple, és quasi impensable que no hi hagi l'element visual, no?
Clar.
No hi ha cap concert o espectacle de dansa que sigui concebut sense l'element visual, no?
L'element visual ja està quasi a tot arreu.
Què és el que ens oferireu aquesta nit, Andrés, per exemple, toca't tu ara.
Doncs aquesta nit, començant per la música, que vindrà un DJ, l'Undergrau, a posar-la.
És una selecció d'una música bastant particular i em vas...
Quan dius particular?
No, doncs toca des d'electrònica, indie, però música japonesa, fa un recorregut bastant ampli, no?
Amb el que s'està fent nou de música.
I basant en això, doncs crear textures i sentiments a través de l'imatge, no?
Quins tipus d'imatges són? Quina és la teva manera de treballar en particular?
Bé, com ho farem plegats...
Sí, doncs ara expliqueu-ho entre tots tres, eh?
Bé, treballem d'una manera molt intuitiva, no?
Anem soltant imatges i en base al que veiem del que fa l'altre, doncs busquem i ens complementem.
No sé, és una manera molt intuitiva i cap sessió de vídeo és igual, mai és igual a una altra, no?
És a dir, reneix cada representació, podríem dir, no?
Sí, sí, sí.
Joli.
Bé, jo voldria remarcar que el tema del Beijing, que és molt important la sessió, no?
O sigui, el dia que realment ho comparteixis amb el públic, no?
Però que el procés és molt llarg, no?
No és l'aquell dia.
Vull dir, hi ha molta feina de seleccionar...
No és una improvisació, eh? Que ningú s'ho pensi.
No, no, exacte. Vull dir, que hi ha molta feina darrere d'investigar i de buscar material, de crear el teu propi material.
Vull dir, que el dia de la sessió, doncs, bueno, és allò...
Vull dir, vale, avui ho fem, no? Vull dir, avui ho mostrem, però que hi ha molta feina de prèvia.
I crec que, bueno, és molt interessant, no? Vull dir, és una part del procés que, bueno, a mi particularment m'interessa moltíssim, no?
Llavors vull dir que encara que és intuitiu, tu en aquesta feina prèvia ja vas marcant una mica com...
Com, bueno, com defensaràs la sessió, no?
Què creieu que ens pot inspirar tot el que observarem i sentirem aquesta nit?
Tot i que és molt personal, això, però...
No sé, la verdad es que hay que ir a verlo, no?
No sabría decir, porque en las sesiones que hemos hecho juntos, pues...
És que al final s'acaba mezclando tantas cosas que...
És un viatge, un viatge molt ampli i...
La partiu amb el mapa, el mapa el teniu claríssim, però sempre podeu agafar una dracera, aturar-vos en un paisatge diferent, perquè en aquell moment us ve més de gust, no?
Exacte.
És aquesta la idea.
I deixar esportades per la música, pel que et fa sentir la música també, i expressar-lo amb imatges, no?
En aquell moment.
També per la gent.
Jo crec que va ser bastante sensual, oi?
No sé por qué ve de mi.
Clar, perquè ara que parlàveu de música, així com hi ha molts músics que, tot i que tenen el seu grup, a vegades toquen amb un, a vegades toquen amb un altre,
vosaltres també, com a artistes visuals, us moveu d'aquesta manera?
És a dir, ara treballeu tots tres, però feu també un treball individual, o esteu amb altres col·lectius, altres grups, vull dir, el món del videoart és una mica així?
És així.
Treballs individuals, col·lectius, canvis constants...
És així mateix, tal com tu dius.
Però sempre et pots trobar amb algú més còmode que amb un altre, no?
Oh, i tant.
Sí, clar. Nosaltres, per exemple, vam començar a treballar amb el Miquel, ell i jo, i bueno, un dia vam començar a projectar amb l'Andrés i hem projectat moltes vegades junts.
Quan fa que esteu junts treballant?
De fet, ja ens hem buscat fins un nom i tot.
El vostre nom és?
Bueno, l'estamos buscando, pero...
L'esteu buscant? Encara no el teniu clar?
Portem un any ja, sense nom.
A favor, per aquí nom artistic, eh? És que però ràpid, però ja, eh?
Bueno, està ahí... És que és un nombre muy poco cutre. Daylight.
Daylight, ja que ho veig.
No, venia perquè en el Festival Arte...
Ah, cutre, cutre no, està bé, eh?
T'impacta, jo.
Sí, sí. És muy sencillote, muy obvio.
En el Festival Arte, el último día queríamos proyectar de día.
Entonces, bueno, pues... Daylight.
No sé.
Pues todo, eh?
Así de sencillo.
Per aquesta nit, com us coneixerem?
Bueno, Andrés, Joli i Miquel.
Andrés, Joli i Miquel.
Perfectament. I el Jordi coordinant tota la història.
Jo no sé, vostès val la pena no perdre-s'ho en una nit d'estiu a la ciutat de Tarragona
i el casc antic, a la plaça dels Sedasos, l'oportunitat de...
Si no ho han fet abans, de trobar-se amb aquests artistes visuals de la ciutat de Tarragona.
Ara arriba una època en què hi haurà ocasió de veure més feina, que ara les festes, no, Jordi?
Tindrem ocasió de les cites habituals de Santa Ticle, per exemple.
Sí, bueno, sí, sí.
De fet, aquí podem parlar una miqueta d'això també, perquè estem...
Tinc un minut.
Amb el Jordi sempre passa igual, eh?
Alguns representants dels festivals que ja són habituals de Tarragona, com és l'Arte,
que l'Andresa ens ho pot explicar molt millor, i jo per part dels Ciclops, no?
I, clar, són festivals que aposten 80% o 50% per l'imatge, no?
I per potenciar els artistes d'aquí a Tarragona.
Quedarem un altre dia, eh?
De moment ens quedem amb la memòria fresqueta per la cita d'aquesta nit,
quarts d'onze, plaça dels Sedasos de Tarragona.
Georgina, Miquel, Jordi, Andrés i Oli, moltes gràcies.
Disculpeu la reducció del temps, però l'actualitat ens va anar.
Esperem tenir ocasió de parlar un altre dia, d'acord?
Gràcies.
Moltes gràcies. Bon dia.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.