El temps de futbolí, temps suposo que per jugar avui no gaire.
Quim Pons, bon dia i bona hora.
Bon dia.
Això de buscar-li avui l'altra cara del partit d'ahir és complicat.
Avui és complicat, és d'aquells dies difícils per intentar fer un programa d'humor parlant de futbol.
Però bé, anem a senyir-nos primer l'actualitat.
Primer el que he dit fa molt poca estona a Luis César,
perquè hem pogut escoltar-lo en directe en aquesta roda de premsa,
però ens hem quedat sobretot amb un dels talls que deia Luis César.
Després podem escoltar els informatius, també el sempre nàstic d'aquest vespre,
on ha dit que ell havia perdut el crèdit, que ja es veia sense crèdit,
tot i que no ha acabat de veure clar això que el fessin fora ahir a la nit.
Luis César ha dit que potser era una decisió una mica precipitada.
Entrar el que gana, pues tiene crédito, y entre el que no gana, pues lo pierde.
Y yo lo he perdido todo.
Ayer intuía que me podían echar hoy por la mañana o darme un ultimátum para Villarreal.
Nunca pensé que me hubiesen echado después del partido.
Pero bueno, es lo mismo, es un matiz.
Yo soy un hombre de fútbol y yo estoy muy agradecido al Nasti por todo lo que me ha dado.
Es una decisión coherente, es una decisión que tiene sentido, ¿no?
Doncs aquest era Luis César.
Fa molt poca estona, recordeu ahir la nit, aproximadament a un quart de dotze,
el Consell d'Administració, reunit en ple, decidia destituir el tècnic Grana.
Un Luis César que va arribar, també recordem, temporada 2004-2005,
després d'aquella ascens segona del gimnàstic de Tarragona,
de la mà de Jordi Vinyals i del Fons Muñoz.
Luis César es va fer càrrec d'un equip, el va classificar setè aquella temporada,
la seva primera amb el Nasti, que ell venia del ràcim del Ferrol.
La segona campanya, Luis César tenia com a objectiu superar aquesta setena plaça,
i tant que el va superar, va bujar l'equip a primera divisió,
i aquesta temporada, després de dotze jornades,
ha estat destituït Luis César al càrrec o al capdavant del gimnàstic de Tarragona,
després de perdre Jordi ahir amb el Mallorca per dos gols a tres en un partit.
que després escoltarem alguna cosa d'aquest partit,
tot i que, sincerament, no val ni la pena escoltar res,
perquè el partit va ser simplement horrorós.
Si et sembla que el que podem fer ara és un homenatge musical a Luis César,
ens encanta fer aquestes coses,
i avui li hem preparat una mica la pel·lícula del seu pas per Tarragona,
que seria aquesta.
Bé, el Consell d'Administració del Nasti s'ha reunit de forma extraordinària aquesta nit,
i ha prescindit dels serveis del fins ara nostre entrenador Luis César.
Bé, està clar que la derrota i coses que hem detectat durant el final del partit
ens ha fet prendre aquesta desigua.
Hace un any estàbamos celebrando,
os acordáis, poco més d'un any,
la Fiesta de la Permanència,
i éramos molt felices en aquest moment.
Deseàbamos i soñàbamos que avui poguéssim estar aquí
celebrando algo maravilloso com el suma extenció a Pilar de la División.
Hem sufrido i hem padecido i hem disfrutat,
però al final ho hem aconseguït.
I tot ha sigut gràcies a vosaltres i a tots aquests que estan aquí.
Aplausos.
Aplausos.
Aplausos.
Aplausos.
Aplausos.
Aplausos.
Solo me queda decir que estamos muy orgullosos de haber sufrido,
padecido y disfrutado todos juntos de la mano.
Visca el Nasti, visca Tarragona.
Vivo al lado del mar, en un pueblo donde perder es lo normal.
Luis, felicidades.
Muchas gracias.
El Luis César, l'entrenador del gimnastia de Tarragona,
que ha fet la progresa de portar l'equip del Nasti,
59 anys després, a la primera divisió del futbol estatal.
Avui me decías que habías padecido mucho, ¿no?
He sufrido mucho, pero bueno, lo previsto.
Uno cuando fue a un partido de esta importancia,
aunque tenemos dos partidos más para intentar solucionarlo,
pues uno sufre y padece, evidentemente,
y desde la grada pues se sufre mucho más.
Ayer te preguntábamos qué harías al final del partido, así de entrada.
Nos han dicho que has llorado un poco, ¿eh?
Me han hecho de todo.
No se puede ni contar.
Me han hecho de todo en el vestuario, pero bueno,
hoy es un día muy especial,
porque hoy es el día que Tarragona sella matemáticamente
su participación en primera división el año que viene.
Y eso no se consigue todos los días, ¿no?
Entonces esto es para Tarragona, para toda su afición,
para todos los futbolistas y para todas las personas
que desean el éxito del Nasti y hoy se sienten muy, muy felices.
Hoy es un día grande para la ciudad
y grande también para todos los profesionales
que habéis conseguido este objetivo.
Hombre, es un logro normal, ¿no?
Estamos muy contentos todos.
Todas las personas que trabajan en el Nasti se sienten satisfechas
porque el objetivo se ha cumplido, ¿no?
Y se ha cumplido con dos semanas de antelación.
Entonces, hoy, ya te digo, hoy es un día muy especial.
El mío es más importante en mi vida deportiva.
Ya lo he dicho ayer y hoy lo tengo que repetir
porque hoy es un día que llevaré siempre en mi corazón
y será un día marcado en mi calendario.
¿Te imaginas lo que significa esto para el club y para la ciudad?
Hombre, el Nasti de Tarragona y la ciudad van a competir
con las mejores capitales del país.
Van a jugar contra los mejores rivales
que se pueden encontrar en España.
Se va a ver en Tarragona muchos futbolistas
que están llamados a ser y son muchos de ellos
los mejores futbolistas del mundo.
Esto no se ve todos los días.
Muy bien, Luis, felicidades.
Muchas gracias. Felicidades a todos.
Les paraules de Luis César,
l'entrenador al gimnàstic de Tarragona.
Yo soy técnico desde el año 99.
Yo creo que soy técnico antes que ellos.
Me parece.
Ellos no sé si cuándo han sacado la titulación.
Creo que ha sido estas titulaciones
que dan a futbolistas famosos
que se las hacen en abril unos meses.
Creo que han ido por ahí.
Pero yo ya tengo que ir por otros días.
Yo no he sido famoso
y yo tengo que buscarme de otra forma
y soy técnico ya desde el año 99.
Era jugador en activo y yo ya era técnico.
Un día juguéramos en casa de pena.
El único culpable, el principal culpable, soy yo.
Hoy, por lo menos por una noche,
mi equipo está de primera.
Pero yo no le puedo decir al club
cuándo tiene que empezar a renovar.
Muchas veces os utilizo a vosotros
para contagiar a mis jugadores.
Me entiendes, porque yo soy un asalariado.
El segundo año es más difícil que el primero,
para todos.
Nos queda mucho por recorrer,
pero les queda a todos.
El equipo con 22,
te las tiene que acabar en primera.
Huele a esperanza, huele a vivo.
Mejor debut en primera,
hemos sido mejores que el español.
En nuestras cuentas estaba sacando algo de aquí
y no podía usar.
Si mi equipo juega a este ritmo,
no, no hay urgencia.
Me sobran jornadas.
Solo tiene una vara de medir,
que es poner a las personas
que se sacrifican mucho en los entrenamientos
y rinden los domingos.
Una ayuda es buena,
pero yo sé que mi valor decrece
cada partido que no gano.
Entrenando más y poniendo otros.
Ahora pues me llaman de Madrid,
de Barcelona,
de Coruña,
y antes menos me llamaban de Madrid.
Bueno, estoy triste, claro.
O huele a fiambre, ¿no?
Yo me voy con muy buen sabor de boca.
Que hoy es un día duro, ¿no?
Amb el puny aguantant-se la barbeta,
Luis César,
mirant cap al terra,
ara amb la mà tocant-se la galta,
amb aquella cara de preocupació que fa,
amb la bric llarga que porta la culo negra,
donant passes que va a un costat i cap a l'altre.
Ara sí que les mans a la butxaca, cap cot,
tornant a caminar per la seva tècnica
i ara amb la mirada perduda,
mirant cap a la zona de preferent de la Romareda.
Així és com estarà mateix Luis César.
Yo vivo los partidos de una manera muy intensa,
después me veo en la tele y me avergüenzo,
porque me pongo colorado como un tomate,
porque soy ridículo,
pero es superior a mí.
Yo no puedo vivir el partido sentado.
Es más, una vez en mi casa,
cuando veo el partido repetido,
me pongo de pie.
Con el nasty solardi.
Cuando veo el nasty repetido de un partido
que las cosas no se hacen bien
y no me gusta,
pues lo veo repetido y me pongo de pie,
me enfado y hablo con la tele.
Es que el sistema no pinta nada en el juego.
El sistema es una ocupación racional del terreno del juego.
Exacto.
Sin prisa, pero sin pausa.
Esto es muy largo.
Hay que estar muy bien durante dos meses de competición,
con 42 partidos.
Y 42 partidos son 42 lunes, ¿no?
Y cada lunes, pues,
si el domingo pasado hubo éxito,
y el día anterior hubo éxito,
pues estaremos todos muy contentos.
Sacaremos pecho si va la cosa bien.
Y si va mal, pues ya viviremos un día de funeral.
No, es estrategia.
Es estrategia.
Las guerreras son una estrategia.
Es batir a un oponente.
No, Fernando no le falta recomendaciones de esas
que está al tanto de todo.
Pero es que sí, es una batalla.
Mortero, hora, fútbol directo o cuerpo a cuerpo.
Replegamos líneas, esperamos que vengan
y los contraatacan, los rodeamos, todo así.
El fútbol es como una batalla.
Chao.
Agradeceros estos dos años que hemos estado juntos,
que hemos convivido,
que hemos tenido momentos memorables
y momentos delicados.
Y para mí ha sido un placer conoceros.
Y hasta la próxima.
Doncs aquests són alguns dels millors moments, segurament,
que ha deixat Luis César en aquests dos anys llargs d'estar de Tarragona.
Un entrenador gallec que, des de Galícia,
quan va venir a Tarragona, deien
és un home molt seriós,
no dóna gaire joc als mitjans de comunicació,
però vaja, tot ho ha passat.
Grans titulars, Jordi, Luis César,
i grans frases que sempre, o gairebé sempre,
passaran a la història, segur,
i que ens quedaran a molts gravada al subconscient
de tot el que ha deixat Luis César en aquests dos anys
com a entrenador al gimnestit de Tarragona.
En qualsevol cas, més enllà de les frases dels titulars,
que això no deixa de ser anecdótico,
que ha pujat aquí a la primera.
Anecdòtico, més o menys interessant pels periodistes,
l'important és que aquest home
és un dels artífecs de l'ascens de primera divisió,
i això sí que no li treu absolutament ningú.
En tots els llibres d'història sortirà el seu nom, segur.
Doncs aquest és el nostre resum
del protagonista, sense dubte, de la jornada,
protagonista involuntari,
perquè Luis César va ser destituït ahir a la nit
com a entrenador del Nàstic.
Nosaltres ara deixem de recordar coses,
i és el moment de continuar rebent aquestes valoracions
del que ha passat aquest matí
a les instal·lacions del nou estadí.
Abans hem escoltat en directe la roda de premsa de Luis César,
també hem escoltat la roda de premsa de José Sicart,
i ara estem en disposició de rescatar
el que ha dit fa pocs minuts
el capità del Nàstic, en Toni Pinillà.
És el moment, per tant, d'escoltar uns instants
d'aquesta roda de premsa del capità del Nàstic.
Prenent aquesta decisió, i el club ho ha fet,
i bé, és un dia trist per tothom,
perquè quan comença la temporada
tens la il·lusió de fer una molt bona temporada
i que tot surti bé,
i fins ara les coses no ha sortit,
i bé, en aquest cas, una persona
que portava dos anys i mig treballant amb nosaltres,
surt fora,
i això no és agradable per ningú.
I a reiterar, hi ha alguna altra capità del Nàstic
que el problema del Nàstic no és el nostre entrenador?
El problema del Nàstic no és l'entrenador,
ni és un problema en concret,
és a dir, que per tindre la ratxa
que hem tingut fins ara,
s'han d'acumular molts problemes,
i moltes coses que no es fan bé,
moltes coses que no surten,
i bé, jo crec que en aquest sentit
tothom és conscient que és així,
que no es pot capitalitzar
tot aquest descensís que hi ha a la figura d'entrenador,
però bé,
al club suposo que el que busca és un canvi
i en aquest cas, doncs,
sempre es busca un canvi d'entrenador
que inverteixi una mica la tendència que hi ha, no?
La reunió aquesta que heu tingut,
així una mica de manera de simpropitzar,
en realitat,
en quin motiu heu parlat?
Doncs coses normales entre jugadors,
és a dir, que no crec que siguin coses estranyes ni rares,
és a dir, que s'han de ser conscients
que és un moment complicat
i que hem de tindre això molt ficat al cap,
que hem d'apretar
i de viure aquesta situació amb responsabilitat.
L'associació que teniu ara és d'esperança,
perquè anava a entrar amb una persona nova,
amb idees noves,
segurament farà algun retoc a nivell d'equip
i de tàctica o de sistema,
ho veieu també amb esperança?
Bé, sempre que hi ha un canvi
és això el que es busca,
és a dir, intentar canviar coses que no estan sortint
i que el que he dit abans,
que s'inverteix una mica la tendència negativa que hi havia,
sobretot de resultats.
I jo crec que quan es fa un canvi es fa per això
i el que es busca és tindre una mica més d'esperança
que les coses sortiran bé
i jo crec que no perquè marxi l'entrenador
tindran la seguretat que tot canviarà i anirà bé,
però jo crec que quan es fa un canvi es fa per això.
Veus a tothom compromès al 100% en aquest vestidor?
Sí, jo crec que sí.
Estic convençut i ho veig.
Jo crec que tenim un problema,
molts problemes tenim, com he dit abans,
però en el sentit que a nivell de vestidor i jugadors
nosaltres som conscients que últimament,
sobretot quan les coses venen mal donades,
doncs l'equip no acaba d'aixecar el cap
i jo crec que això és una qüestió de responsabilitat de cadascú
i és el que busquem.
És a dir, que independentment de si hi ha un entrenador
o hi ha un altre,
o bé un entrenador d'un tipus o d'un altre,
doncs que nosaltres hem d'estar al 100% compromès,
al 120% i més en aquesta situació tan complicada com és ara.
Us ha sobtat la notícia?
Doncs aquestes són algunes de les impressions d'Antoni Pinilla
avui a la roda de premsa d'aquí uns instants
en la primera edició de Tarragona.
En actualitat repassarem què ha dit Pinilla,
què ha dit Sicar, què ha dit Lluís César,
vaja, totes les veus, totes els protagonistes de la jornada.
Recordin també que posem a disposició dels socis
que els socis i els aficionats també hi diguin la seva,
que també opinin, com a través del telèfon mòbil.
Volien que Lluís César continués com a entornada al Nàstic?
Volen remarcar la seva opinió?
No, agafen el telèfon mòbil, marquen el 5588,
un missatge, un SMS, amb la paraula clau nàstic,
un espai, Lluís sí.
Si en canvi s'han d'acord amb la decisió del Consell
i creuen que Lluís César ja no era l'home apropiat
per portar les regnes de l'equip,
5588, paraula clau nàstic, un espai, Lluís no.
Doncs això és el que s'ha de fer.
Per cert, que ja us podem anunciar que aquesta tarda,
en principi, el Sembra Nàstic s'havia de fer
des de l'Institut Pons i Car.
No hi haurà la sortida de l'Institut Pons i Car.
el Sembra Nàstic, que continua fent-se avui a l'estudi
1 de Tarragona Ràdio,
per tots aquells que es volien apropar al Pons i Car,
que no cal que hi vagin.
Un altre dia anirem de visitar el Pons i Car
per fer aquest Sembra Nàstic especial.
Anem a ficar una mica de toc diferent.
Vinga, va, acabem.
Tirem cortina, Jordi,
i anem a escoltar el que vam dir ahir
durant el partit, d'un partit que ja dèiem que va ser
molt i molt dolent, però que abans del partit,
com sempre l'Elder Moy ens obsequiava
amb lliçons de lingüístiques.
Ja vam veure que l'anglès massa bé no li anava.
Vam comprovar que al portuguès se li dóna de meravella,
vull dir que té un accent portuguès genial.
I ahir, tema diàlectes, eh, del català.
Anem practicant.
El Dermó ja parla amb aficionats mallorquins
i atenció al seu accent
a l'hora de parlar amb aquests aficionats mallorquins.
Molt mallorquí no seria, però bé, escolteu, escolteu.
La Xisca Moralles, la Paquita Mestre
i el Llorenç Mestre, que, com em comentàvem,
s'han aixecat a les 5 del matí
i que esperen veure una victòria avui del Mallorca aquí a Tarragona.
El mínim, una victòria.
El que sigui de més, 1-0.
Paquita, i vostè em comentava
que són afeccionats al bon rotllo
i que aquests que tenim aquí al davant
són els infiltrats que hi ha en la majoria dels clubs, no?
Però vostè venen a disfrutar del futbol
i a passar-se'ho bé avui per Tarragona, oi?
Exacte, exacte.
No parlo anglès, però mallorquí en parlo bastant.
Aviam, l'accent és més aviat de català occidental,
més que mallorquí.
Digue-li lleidatà, tortosí o el que sigui.
I jo suposo que la mica Paquita em deia
per què aquest home intenta parlar amb un dialecte que no és el seu?
Que no és el seu, però bé, deixem-ho així.
Però bé, bé, es va defensar bé, es va fer entendre com a mínim,
no com amb el Mr. Richards,
que no hi va haver manera d'aconseguir entendre'ns amb l'aficionat anglès.
Més coses d'ahir.
Tema mitja marató.
Ahir es corria la mitja marató a Tarragona.
Un dels qui participava era el nostre habitual comentarista, l'Àngel García.
A més, l'Elder feia de speaker en aquest mitja marató,
no sé si en mallorquí, en anglès o en què ho va fer,
un portuguès i ja sabem què ho va fer,
i l'Àngel corria.
La pel·lícula dels fets de la mitja marató ara l'escoltarem,
però atenció a la primera resposta d'Àngel García
perquè, home, molt bé, molt bé, no li va anar a la mitja marató.
Anem a ser sinceres, Àngel.
I ell, escolteu com comença la resposta.
A partir d'aquí comença Tere Ortega amb el seu cronometratge
i vaja, escolteu, escolteu.
Com dirien els grans campions,
no ha sigut el meu millor dia,
però estic content.
Àngel, anaves a cinc minuts del líder
quan passaves per Pere Martell,
que avui cronometrat, eres al balcó de casa meva.
I l'Spíquer, què tal?
Bé, bé, bé.
L'Spíquer no m'ha ajudat res, eh?
No res, eh?
Jo t'he dit que agafessis una adreçera,
però no has volgut perquè no volies fer trampa, Àngel, i clar.
Escolte, L'Spíquer, li havies d'anar passant els temps,
i així ell més o menys sabia com anava la cursa.
Ja, però...
M'he pogut anar controlant.
Però l'Àngel no m'agafava el mòbil, tu.
Per cert, Tere.
Molt bé.
Digue'm, digue'm.
No sabia aquesta afició que tenies
de posar-te al balcó de casa teva, cronometrat.
Sí, sí, sentit que passaven ja tots els senyals
a la Guàrdia Urbana que tallava el carrer,
i guaitat el balcó,
passava amb un germà que és un dels 25
que ha corregut aquestes 15 maratons,
l'he cronometrat,
i vist que passava també l'Àngel García,
també, i ha aprofitat aquest cronòmetre
per saber, per calcular quant temps portava
respecte als primers 5 minutets tan sols, eh?
Has hagut de fer un crit de suport, eh?
Veig la imatge de Tere Ortega amb el crono
i autocridant-se allò de top
que feia el botanito.
És espectacular, eh?
Àngel, pots.
Digues, digues.
Hi havia d'altres que divendres,
dijous de la nit,
estaven dalt d'un escenari, eh?
I tant.
Doncs joves vissum,
la Tere fent el top del botanito,
allí calculant el temps perdut
que portava l'Àngel García
respecte al tet de la curs,
5 minuts portava perduts,
i té el morro de començar dient
que no havia tingut un gran dia.
Gairebé res.
Déu-n'hi-do'hi, això que Pere Martella
encara quedava cursa, però...
I diu, com els grans campions, a més.
Com si anés a lluitar per la victòria
en aquesta mitja marató.
Quim Pons, bon dia i bona hora.
Deixem que avui de feina
suposo que no en deu faltar.
Recordin, d'aquí uns distants
de recapitularem
què ha passat aquest matí
les instal·lacions del nou estadi,
totes les declaracions
dels protagonistes,
i avui especial atenció
a l'edició del Sembranàs
i que recordin a les 8
amb tota la informació
i tot el recull
de la pel·lícula dels fets.
Quim, gràcies, bona feina.
Vinga, bon dia.