Passen sis minuts de dos quarts d'onze del matí.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
parlant ara del projecte de remodelació i cobertura
de la plaça de Toros de Tarragona.
Ha estat una de les notícies, una de les qüestions
que més interès han generat en els últims dies a la nostra ciutat.
Un projecte de la Diputació que, a més a més,
va presentar en un format de jornades a portes obertes
que es van celebrar el passat cap de setmana
al propi recinte de la plaça de Toros.
Avui volem parlar d'aquest projecte,
conèixer alguns detalls,
amb l'arquitecte de la Diputació, el senyor Jaume Mulló.
Senyor Mulló, bon dia.
Bon dia.
I amb l'arquitecte responsable del projecte estricte
de remodelació de la plaça, el senyor Javier Romaní.
Senyor Romaní, també bon dia.
Bon dia.
Doncs comencem parlant, senyor Mulló, de tot el projecte conjunt,
perquè aquí hi ha una qüestió de remodelació
i de cobertura de la plaça,
i, per tant, la Diputació, que és la propietària del recinte,
doncs és qui impulsa tot el projecte
i vostè qui ho ha coordinat.
Com ha anat això?
Perquè com es pot dividir tot aquest projecte
que afecta el recinte de la plaça?
Bé, des del primer moment,
la Diputació va ser molt conscient
que el projecte era un projecte molt complex
i que calia una col·laboració multidisciplinar
per poder fer front a un repte tan important com era
el realitzar una obra que, d'alguna manera,
complís tots els requisits que tenia que complir.
Per tant, nosaltres, des de la Diputació,
vam estudiar des del primer moment,
primer, el tema de la cobrició,
del qual s'havien fet uns concursos previs
per conèixer quin era el tipus de solució de coberta
més adient per el que seria la plaça de Braus.
Es van analitzar set o vuit tipus diferents
que responien a cobertes construïdes en el país.
Per exemple, es van analitzar cobertes fixes,
cobertes amb solució de tela,
com la que tenen, per exemple, a Saragossa,
cobertes ja dintre del que són tancades
amb un òcul que es pogués obrir,
llavors diferents sistemes d'òculs,
part vidriada o part opaca, etc.
A partir d'aquí, es va fer un anàlisi
de quin era el tipus de solució
que consideràvem que era la més adequada
per la coberta de la nostra plaça de Braus.
Una vegada fet aquest estudi,
llavors es va decidir a veure com s'orientaria el projecte.
El projecte el vam orientar, per tant, en tres vessants.
Una vessant que era la pròpia de la coberta,
o sigui, se contractaria amb un equip
que dissenyaria la coberta,
d'acord amb uns requisits que ja teníem clars quins eren,
que tenia que ser una coberta opaca,
amb un òcul central obert,
o sigui, una parra central mòbil
que podia anar entre 32 i 40 metres,
i que possiblement fos part de vidre o part opaca.
Llavors, hi hauria un equip, per tant,
que es dedicaria a aquest projecte.
Juntament amb aquest projecte,
també vam incorporar el que aquest mateix equip
realitzés el que és la rehabilitació,
analitzés la rehabilitació estructural de la plaça de Braus
i tot el que és analitzar l'estat correcte de la fàbrica existent.
El segon equip seria el que faria la remodelació pròpiament dita de la plaça de Braus,
és a dir, adaptar el que és la plaça de Braus
a la normativa actual en quant a aspectes d'evacuació,
o sigui, normativa d'incendis, evacuació,
d'espectacles públics,
i tot el tema d'accessibilitat
d'acord amb el Codi d'Accessibilitat vigent aquí a Catalunya.
Aquestes tres parts molt importants,
i a part una actualització complerta
del que són totes les instal·lacions.
Això, juntament amb
aconseguir que la plaça de Braus
tingués una capacitat
el màxim possible,
perquè nosaltres érem conscients
per un anàlisi fet
amb diferents places de Braus,
que teníem d'aconseguir un lindar
d'unes 7.000 persones
assegudes en condicions
perquè la plaça de Braus
tingués, podríem dir,
el mínim necessari
perquè fos rentable una explotació
de cara a portar espectacles importants.
Llavors, a l'aforo aquest de les 7.000 persones
també teníem el tema molt important
que l'arena s'utilitza també
en molts espectacles,
per tant, també hi havia un tema preocupant
que és aconseguir que des de l'arena
cap a l'exterior de la plaça de Braus
hi hagués unes evacuacions importants.
Llavors, tot això formava part
del segon projecte,
del de remodelació.
I juntament amb això
vam creure
que era molt important
també els aspectes acústics
amb la doble vessant,
per una part,
impedir que els espectacles
que es fessin dintre de la plaça
de Braus provoquessin molèsties
amb el veïnatge,
o sigui, impedir l'emissió sonora
d'una manera molt important,
i a la part,
aconseguir que el propi recinte,
quan estigués tancat
o obert la clara bolla,
per a espectacles musicals
tingués una sonoritat
el més òptima possible.
Per això,
nosaltres vam dividir el concurs
amb tres concursos
i, bueno,
procedir al...
I d'aquestes tres parts,
una és la que fa el senyor Romaní,
que ens pot explicar ara
una mica en detall,
en fi,
com ha elaborat,
tot i que és sempre difícil en ràdio,
és més fàcil això
per imatge,
i sobretot anar-lo a veure,
com ho han fet molts ciutadans
durant el cap de setmana,
però sí que podem conèixer una mica
la filosofia i els detalls
de la seva proposta
de remodelació de la plaça.
Bé,
li explica una mica
doncs el contingut
de l'encàrrec
que se'm va fer,
que se'm va confiar
per part de la Diputació
referent a el que és
la remodelació.
Com deia el senyor Montlló,
una part important
és l'adaptació
de tot l'edifici
per fer espectacles
de masses,
o sigui,
el que es pretén aconseguir
és un edifici
polifuncional
on se puguin realitzar espectacles
des dels concursos de castells,
concerts musicals,
altres tipus
de manifestacions esportives,
etcètera.
Tot l'edifici,
lògicament,
és un edifici antic
en el qual s'han anat fent
operacions de manteniment,
però que en totes
les seves vessants,
tant des de les instal·lacions
com des de la geometria
dels elements d'accessibilitat,
doncs estan totalment
fora de normativa.
Un aspecte més important
és posar tot això
en normativa.
Què s'ha fet?
Primer,
doncs,
se fa una renovació total
de totes les instal·lacions,
és a dir,
de fontaneria,
d'electricitat,
se fa la climatització
de l'edifici,
de megafonia,
telefonia,
etcètera,
etcètera.
Aleshores,
se renova també
tot el que és
l'assanejament.
Paral·lament,
adaptació de l'edifici
al Codi d'Accessibilitat
de Catalunya.
Pensem que és un codi
que és llei,
per tant,
s'ha de complir
en tots els edificis
de caire públic.
Què vol dir això?
Adaptar,
doncs,
totes aquelles dimensions
d'agrades,
d'escales,
a les dimensions
que marca el Codi
i fins i tot
permetre que
qualsevol nivell
o qualsevol àmbit
de la plaça sigui
practicable
per persones
amb minusvalies.
Amb aquest aspecte,
què s'ha fet?
Doncs,
s'ha renova les escales
que estan en unes dimensions
fora de normativa.
S'instal·la
un ascensor,
concretament,
amb el cos rectangular
que està a la cantonada
del carrer
Jaume I
en Mallorca.
Allò,
s'instal·la
un ascensor
adaptat
per 8 persones
que permetrà,
doncs,
comunicar
totes les plantes.
Es renova
totes les grades,
també ho he comentat abans,
per adaptar
aquestes dimensions
a una...
que la gent
estigui més còmode
i que sigui més accessible.
Un aspecte molt important
també ha estat
l'adaptació
a la normativa
d'incendis.
Pensem que ara
la plaça
només té
des de l'arena
que és
el moment més conflictiu
que és quan se realitzen
espectacles a l'arena
els concursos de castells
només té 3 sortides.
Tots
tenim per sent
que quan se fa
un espectacle
de castells
que assisteixen
al voltant de
diuen
d'unes 15.000
o més persones
doncs s'ha desplegar
un...
un...
un aparèdum
molt especial
per possibilitat
que
en cas d'accident
la gent
pugui sortir
amb facilitat.
Llavors
que s'ha fet
s'ha adaptat
a l'edifici
s'ha taladrat
des de l'interior
s'han fet
set noves
obertures
fins a l'exterior
de manera
que en cas d'incendis
la gent
pugui evacuar
amb facilitat
a part
de tota
l'instal·lació
pròpia
d'incendis
d'equips
de mànegues
extintors
etcètera
etcètera
no?
Paral·lelament
amb això
la intervenció
no sols
s'ha reduït
a intervenir
amb el que és
l'edifici
sinó que
lògicament
també s'adapten
als espais
de l'entorn
més immediat
per possibilitat
precisament
aquesta sortida
no?
pensem
que hi ha dos espais
un que queda
entre el que és
la plaça de Toro
i el carrer Ibissa
que actualment
és un jardí
un jardí
un espai
que hi ha
uns certs
arbres
no gaire cuidats
la veritat
que s'utilitza
per entrada
de material
i d'ambulàncies
quan hi ha
espectacles
amb aquest sector
el que es fa
és adaptar
les ressants
d'aquests espais
exteriors
de manera
que possibilitin
la sortida
des del costat
del carrer Ibissa
des de l'interior
de la plaça de Toros
i el mateix s'ha fet
amb aquell espai
que queda
entre el carrer Mallorca
i la plaça de Toros
aquests espais
aprofitant
aquestes operacions
de remodelació
per adaptar la normativa
doncs també s'han instal·lat
el que són
totes les caixes tècniques
de les grans instal·lacions
és a dir
sota d'aquests espais
amb unes caixes
de formigols soterrades
s'instal·laran
tot el que és
la maquinà
de climatització
de grups electrògens
dipòsits d'aigua
per incendis
i estacions transformadores
quedant totalment soterrades
també per evitar
doncs sorolls
que puguin molestar
al veïnat
i el que és
a l'interior
a sota
el que és
les grades
de la pròpia plaça
que doncs
hi ha
alguns lavabos
hi ha amagatzems
de la brigada
hi ha un quiròfon
totalment obsolet
hi ha l'escorxador
quan
doncs
se fan
corrides
de toros
doncs
tots aquests
espais
que ara
alguns
han estat
ocupats
per les sortides
noves
que s'han fet
i per altres serveis
tots aquests
espais
que ara no
caben
dins de la plaça
es treuen
a l'exterior
llavors
se fan
dos edificis
de nova planta
de característiques
diferents
un primer
que és un cos
que se situarà
al d'arit
de les mitjeres
i el que s'ocupa
ara el pati de cavalls
l'ocupa parcialment
on hi haurà
un nou escorxador
per exemple
és un escorxador
no maten
el toros
sinó
el
el
el
el trossegen
i el guarden
fins que
es pot comercialitzar
hi ha
un magatzem general
per guardar
les coses
que es necessiten
per la plaça
uns vestidors
pel personal
de manteniment
i uns camerinos
pels
quan hagin
doncs
espectacles
musicals
pels artistes
llavors hi ha un altre edifici
que té més embargadura
que tindrà
planta baixa
i dues plantes
que té un caire
més administratiu
i sanitari
a la planta baixa
se situa
al nou quiròfan
amb la normativa
actual
per quiròfanos
de tipus
ambulatori
que demana
doncs
quan se realitzen
corrides
de toros
i a les dues plantes
superiors
hi haurà
dependències
administratives
que
substitueixen
les que anaran
a la plaça
i les altres
dependències
de multiús
per fer
algun tipus
de recepció
una sala d'actes
per si s'ha de fer
alguna conferència
referent
a les activitats
que es puguin fer
dins de la plaça
imagino que el projecte
de remodelació
clar
ha hagut de tenir
sobretot molt en compte
el fet que sigui un espai
en el futur
multiús
i que es puguin fer
coses tan variades
com això
com un espectacle esportiu
un concert de música
o una corrida de toros
exactament
i això és potser
el que ha pogut complicar més
imagino a l'hora
de pensar
i crear el projecte
sí
és un dels aspectes
importants
perquè
al fi
el projecte
el que pretén
és concedir
un espai
multius
que es puguin realitzar
molts tipus
d'activitats
pensem que és un edifici
que a Tarragona
que s'hi feia
a l'estiu
no sé si fan
5 o 6 corrida de toros
els concursos de castells
cada dos anys
i a l'estiu
3 o 4 concerts
la pretensió
és que aquest espai
sigui útil
per realitzar
qualsevol tipus
d'espectacle públic
amb les limitacions
que té
de la mida que té
estem parlant
d'un aforament
que per comentar
el senyor Molló
d'unes 7.000 persones
aproximadament sentades
això dona
molt més de si
un edifici
històric
a Tarragona
que
permetrà
fer moltes coses
al damunt
de l'arena
es preveu
algun tipus
de plataforma
per fer
determinades
activitats
no
el que es faci
a l'arena
es muntarà
i desmuntarà
en funció
de l'activitat
que estigui fent
cada moment
això pel que fa
al projecte
de remodelació
com dèiem
el senyor Molló
arquitecte de la Diputació
també ha coordinat
tot el projecte
i per tant
ens pot explicar
una mica
del que s'encarregarà
l'enginyeria
fer cor
que és l'encarregada
de fer la coberta
que segurament
serà l'element
més a priori
per la gent
pel ciutadà
el més atractiu
perquè en fi
tenir a partir d'ara
o en el futur
la plaça de toros
coberta
doncs serà l'element
més singular
com podríem definir
la coberta
que hi haurà
en el recinte
bé
primer que tot
l'enginyeria
a fer cor
és una enginyeria
de Madrid
molt important
o sigui
pensem que
té uns
60-70 persones
treballant
realitza
únicament
es centra
en càlculs
d'estructura
i llavors
col·labora
amb la majoria
d'arquitectes
importants
del país
com el senyor
per exemple
Calatrava
i els arquitectes
més importants
inclús participa
per exemple
en temes
de càlcul
de ponts
a l'estranger
per exemple
ha participat
ara últimament
amb el pont
de Messina
en un concurs
amb el qual
hi havia
diverses empreses
espanyoles
que estaven
citant
una possible
i ara
per exemple
últimament
el que ens comentaven
és que estan
treballant
amb el disseny
dels ponts
del tren
d'alta velocitat
a Itàlia
llavors
com a enginyeria
ells
nosaltres hem tingut
la sort
perquè ells
ja tenien
molta experiència
amb la
cobració
de places
de Braus
amb la qual
ràpidament
han adoptat
una solució
que ja s'havia
utilitzat
en altres casos
i que la pràctica
demostrava
que era la més
idònia
la solució
és una coberta
podríem dir
d'una sola capa
o sigui
l'estructura
està formada
per perfils
laminals
de ferro
amb un gruix
podríem dir
bastant reduït
que arriben
als 40-50 centímetres
i
damunt
d'aquesta
coberta
el que passa
que després
el que era
una coberta
molt simple
pel fet
d'incorporar
tots els requisits
acústics
quan la part
podríem dir
de coberta
normalment
tenia que ser
una coberta
tipus
nau industrial
és a dir
amb doble xapa
metàl·lica
i amb un aïllament central
pel fet
de tenir
que incorporar
el tema
de l'allament acústic
ha passat
a una coberta
pràcticament
de mig metro
amb multicapa
amb moltes capes
dintre
de manera que
per exemple
amb els estudis
que ha fet
el senyor
Eginerau
nosaltres hem aconseguit
que d'una emissió sonora
de 100 decibels
al foco central
o lateral
de la plaça
els edificis
del voltant
passi a tindre
30-33 decibels
quan
crec recordar
que la normativa
mitjamental
de l'Ajuntament
de Tarragona
per al tema nocturn
admet
fins a 50 o 60
60 amb casos excepcionals
i 50 com a norma
o sigui
estem bastant per sota
però no és qüestió
d'estar per sota
de la normativa
sinó que l'important
per nosaltres
sempre ha sigut
aconseguir
el màxim possible
per aquest motiu
per exemple
també
el senyor
Javier Romani
amb el seu projecte
ha incorporat
dobles finestres
doble fusteria
amb tot el que eren
els forats
que existien actualment
a la plaça
etcètera
llavors
retomant
reprenent
el tema
de la enginyeria
FECOR
ells han dissenyat
aquesta coberta
amb una solució
que és que
els pilars
que d'alguna manera
sostenen la coberta
estan situats
a la part
posterior
de la façana
és a dir
no es veuen des de l'exterior
queden a la part posterior
de manera que
pràcticament
no modifiquen
cap aspecte estructural
de la pròpia façana
i tenen a més
un fet molt positiu
que és que és una intervenció
que podíem
parlar del tipus
recuperable
és a dir
si en algun moment
determinat
suposem
d'aquí 50 anys
es considera
que aquesta coberta
hi ha solucions
tècniques
molt més idònies
per solventar-la
o que convé treure-la
es pot treure
i pràcticament
la plaça de Braus
seria
idèntica
igual
exacte
amb les intervencions
que s'haguessin fet
en quant a la remodelació
per tant
és una solució
molt respectuosa
amb els aspectes
de pensant
que l'edifici
també és un edifici
que té una certa
catalogació
com ve d'interès local
i per tant
nosaltres sempre
hem intentat
respectar
la identitat
pròpia de l'edifici
tant amb el que és
les façanes
la imatge
com amb la petita
coberta de teula
que cobreix
per exemple
la segona andana
i que és una imatge
característica
d'aquest tipus
de plaça de Braus
ells han fet
per tant
aquest treball
llavors un altre
dels aspectes importants
era la coberta mòbil
perquè la coberta mòbil
pensem
que és una estructura
de 40 metres de llum
llavors
la coberta mòbil
sí que s'ha anat
amb una altra solució
que és amb una estructura
ja espaial
i amb un sistema
de rodatge
que és per uns riels
amb engranatges
el sistema
de rodatge
podríem dir
és dels aspectes
que més
ha tingut
discussions
projectuals
durant el procés
de redacció
del projecte
perquè sempre havíem
parlat
de veure
quin sistema
era el més idoni
al final
hem anat
amb un sistema
que està aprovat
molt
amb places
de Braus
amb
encobrició
per exemple
la de Sant Sebastián
la de Logroño
utilitzen
amb el mateix sistema
és un sistema
molt senzill
funciona molt bé
i
hem cregut
que era
l'ideal
per un tema
de manteniment
i de funcionament
en quant a
la plaça de Braus
de Terraona
llavors
el tema
de l'òcul
obert
o sigui
de la
clarebolla
mòbil
de 40 metres
vam intentar
anar
al màxim
possible
perquè pensem
que el diàmetre
de la plaça
fa 92 metres
llavors
vam aconseguir
el forat central
de 40 metres
per una part
perquè així
podíem fer
competicions
de tenis
a cel obert
i també
perquè de cara
a
segons quin tipus
d'espectacle
el deixar
al màxim
obert
la plaça de Braus
era molt important
per la seva
pròpia estètica
per exemple
pels concurs
de castells
intentar
el màxim
possible
sempre era
una solució
molt idònia
a part d'això
ells han participat
en el que és
l'anàlisi
de la rehabilitació
estructural
de tot edifici
i també han proposat
quines eren
les intervencions
en el que és
actualment
la fàbrica
de ceràmica
i de
de manposteria
de tot el que és
la plaça
per restituir
el seu estat
original
i impedir
tot el tema
de les patologies
que tenien provocades
per
que s'havien obturat
tot el tema
de baixants
per l'actuació
dels coloms
que havien obturat
tots els canelons
i també
les humitats
de capabilitat
existent
llavors
ells han tractat
tot aquest tema
i
perquè nosaltres
a veure
el que és cert
és que l'obra
de la plaça
de braus
té una qualitat
molt bona
des d'origen
i per tant
la fàbrica
no estava
amb gaire
mal estat
el que passa
és que ja
es tenia
que actuar
perquè començaven
a haver
uns patologents
importants
i a part d'això
la intervenció
molt important
del senyor
Arau
que el senyor
Arau
el que ha fet
d'alguna manera
és assessorar
els dos equips
és a dir
les solucions
que ell ha considerat
que eren
les més idònies
del punt de vista
acústic
les ha passat
tant amb el senyor
Javier Romaní
perquè les incorporés
per exemple
en el tema
dels tancaments
com amb els senyors
de la Ingenieria
de Fecor
per solventar
el tema
multicapa
per exemple
de la coberta
Doncs aquests són
els detalls
tècnics
de la proposta
les obres
poden començar
d'aquí un parell
de mesos
diuen
i duraria
poc més d'un any
tot el projecte
aquestes són
les previsions
que fan vostès
Les previsions
jo crec que es poden
allargar una mica
més d'un any
jo crec que
podem anar
de 12 a 13
a 15 mesos
i esperem
que es comencin
sobre el mes
de juny
aproximadament
juny
mitjans de juny
Això vol dir que
setembre
per exemple
del 2007
la podríem tenir a punt
la plaça de Toros
Sí
possiblement
una mica
Fins i tot
una mica abans
Molt bé
doncs avui hem volgut
conèixer
tot i que és difícil
explicar-ho per ràdio
però volíem conèixer
els detalls
d'aquest projecte
tan interessant
de remodelació
i cobertura
de la plaça de Toros
ho hem fet
amb el Javier Romaní
amb els arquitectes
Javier Romaní
i Jaume Mulló
a tots dos moltes gràcies
felicitats per la feina feta
i en fi
que ara tot això
ho puguem veure
ben aviat
gràcies per venir
aquest matí en directe
a la ràdio
adeu-siau
bon dia
moltes gràcies