Dos quarts de dotze del migdia, dos minuts,
sortim a l'exterior dels estudis.
Alumnes de diverses escoles de la ciutat,
hores d'ara, estan pintant un gran mural
al passeig marítim, en el marc dels actes de la Setmana
de la Mobilitat Segura i Sostenible.
L'activitat s'anomena Al carrer Tots hi pintem
i fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran.
Josep Sunyer, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Ja estàs aquí instal·lat.
Pinten molt? Han començat ja a pintar?
Jo no hi do si pinten, perquè estaven pintant fins ara
a un dels cantons d'aquest passeig marítim
i en alguns trams ja han acabat
i estan a l'altre cantó pintant.
Però hi ha molts nens i nenes?
Doncs mira, més a 300 alumnes entre primària i secundària
i crec que ara ens ho confirmaran
el regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol,
que és aquí al costat, però crec que són 9 escoles
d'aquí de la ciutat, de diferents zones de la ciutat,
tant públiques com privades, que han vingut fins aquí
a prendre part en aquesta iniciativa de mobilitat sostenible.
En definitiva, el que fan és dibuixar elements
perquè després els tinguin molt presents
i siguin conscients de la importància
de poder utilitzar amb garanties, amb seguretat,
el que és la xarxa viària de la ciutat,
passar, per exemple, per un pas de vienants amb seguretat
i que siguin conscients també que el dia de demà
quan siguin conductors, doncs bé,
hauran també de respectar aquestes normes de circulació viària.
Podem parlar, com deia, amb el dia amb l'alcalde Agustí Mallol.
Agustí Mallol, bon dia.
Hola, bon dia.
Una iniciativa que crec que és el tercer any
ja que des de l'àrea de Medi Ambient duu a terme.
Sí, vull dir, una iniciativa molt bonica
i bé, aglutinar quasi 400 nens i nens de totes les escoles
i una mica entre ells tindre un canvi d'impressions
amb els professors i tindre, diríem,
aquesta sensació de sentiment cap a la ciutat de Tarragona
i parlar de la mobilitat i pintar totes alegories
de lo que és, doncs bé, cotxes, bicicletes...
Jo crec que treballar amb la mainada,
que és el futur de la nostra ciutat,
cada vegada més, és important.
Anegrir, sobretot, les noves escoles públiques i privades
que han portat els seus nens i les seves nenes
aquí davant de la platja del Miracle,
que fa un dia, i bé, i content i satisfet
que la ciutat de Tarragona cada vegada més
té aquesta empenta, diríem, de sostenibilitat, d'alegria
i, sobretot, d'amistat entre les escoles
i entre els nens i les nenes de Tarragona.
Ens consta que ells ja treballen al llarg del curs
amb algunes d'aquestes escoles,
ja treballen amb temes de mobilitat sostenible,
treballen amb la sostenibilitat,
amb la importància de poder utilitzar en garanties,
per exemple, un pas de vianants,
que puguin passar amb la tranquil·litat
que han de saber que bé, que els cotxes s'han d'aturar
i tot això, que hi ha certes normes que s'han de complir,
no, s'han de respectar.
Sí, jo crec que les escoles avui de la nostra ciutat,
en temes de medi ambient, en temes de recollida selectiva,
en temes de mobilitat,
els directors, els professors i els directors
tenen una sensibilitat i cada vegada més
jo sempre dic que tenim una ciutat
compromesa en el futur, en el medi,
però bé, no podem baixar la guàrdia,
cada vegada, el dia a dia, el dia a dia
és el que fa que després d'aquests anys
aquests nens i aquestes nenes tinguin una personalitat
en els temes de preservar el seu medi,
que al final és el seu lloc, diríem,
de felicitat i d'esbarjo,
el Bosch de la Marquesa,
les platges, el Pont del Diable,
el Mèdol, vull dir,
hi ha una sona,
una sona, hi ha un 40% del nostre territori,
que sona verda,
i això és una cosa que a poc a poc
estic anant gaudint de cara al futur.
Fixi's, Agustí,
en allò que aquesta canalla ha vingut fins aquí davant,
en tenim davant més o menys 10 o 12,
que han vingut fins aquí,
a tret pel micròfon de Tarragona Ràdio.
Què els diríem a aquests infants?
Perquè d'aquí pocs dies,
jo no sé qui anà tenen.
Hola, quants anys ets tu?
9.
9 anys, doncs mira,
aquesta xiqueta d'aquí pràcticament 9 anys
s'en tindrà 18 i, per tant,
podrà trasllar el que han de conduir
i agafar un vehicle i conduir.
Què li diria?
Bé, el que sí que es diria,
primer, sobretot,
és respectar el professor que teniu o professora,
respectar els pares,
perquè els pares sempre es donen bons consells,
igual que els professors, no?
I valtros heu de creure,
perquè no hi ha cap professor,
ni cap pare, ni cap mare,
que et doni mal els consells, no?
És una mica el que valtros heu de respectar, sobretot,
i bé, jo estic molt content
que el dia de demà valtros pugueu dir
que quan éreu petits
o teníeu a aquesta edat que teniu,
vau començar a col·laborar amb la mobilitat.
Jo crec que a Tarragona es necessita el dia de valtros,
però, sobretot, és important
que heu d'estimar la vostra ciutat
com estimeu la vostra família, no?
I això és una cosa important.
Estimar a Tarragona
és tindre un futur garantit per a valtros.
Jo estic convençut
perquè l'important que jo veig aquí
és que tots rieu.
I això és important.
Aquesta rialla que teniu
i aquesta felicitat és la que vol la nostra ciutat, no?
Que també rigui a la ciutat de Tarragona
i durant valtros.
Abans m'explicaven aquests d'aquí mateix,
m'explicaven que estan dibuixant
mitjans de transport que no siguin contaminants,
em parlaven del monopatí
i quan s'hi preguntava quin s'havien dibuixat
a banda del monopatí, la bicicleta i altres,
em diuen...
Em van dir també, crec que ell,
em van dir, els autobusos també,
autobusos que no contaminen.
Bé, nosaltres tenim el transport públic
dintre de la norma que tant la Generalitat
com l'Estat com la Unió Europea té.
Vull dir, tenim un transport modern
amb una contaminació mínima,
molt per baix del que permet
l'Organització Mundial de la Salut.
Bé, i nosaltres continuarem potenciant
el transport públic,
però el problema que té la ciutat de Tarragona,
que és de la cota zero
fins a la catedral,
té un 57% de desnivell.
Hi ha moltes pujades.
Si la ciutat fos planera,
jo crec que es podria agafar molt més la bicicleta,
però si 10 milions de viatges
amb el transport públic
anem pujant a poc a poc,
el dia de demà,
ells han de comprendre
que s'ha de caminar més,
s'ha d'agafar la bicicleta
i sobretot han de col·laborar
en anar caminant,
sobretot des de casa seu a les escoles,
i si el trajecte és molt llarg,
agafar el transport públic,
però dir-los als pares també,
papa, agafeu el transport públic,
mare, agafeu el transport públic,
perquè valtreu el dia de demà,
segur que ho agafareu.
Ho fareu això, ho direu?
Sí!
Val, val, val, tot segona, tot segona.
Agustí, potser la signatura pendent seria
que alguns conductors prenguin més consciència
que porten un vehicle,
que han de cedir el pas als vianants,
un pas de vianants,
encara es veu massa sovint, no?,
que algú vol passar per un pas de sebre
i el conductor, en fi, passa i ni de vegades ni miren.
Sí, jo crec que jo el que vaig dir
que trauria la bandera groga de les platges,
jo trauria el...
jo, el sabàfor, si dia no vermell, o verd.
Vull dir, perquè aquests segons amb àmbar, no?,
amb groc,
s'ocasionen molts de problemes
i s'ocasionen molts, diríem, molts accidents.
Vull dir, o vostè pot passar, o vostè no pot passar.
I després, evidentment,
per molta pressa que tenim,
crec que per la ciutat s'ha d'anar moderadament,
i bé, i després també tenim la Guàrdia Urbana,
que ha de fer una tasca important,
preventiva i correctora,
aquella minoria de persones
que no es porten correctament amb la seva ciutat.
Jo crec que hi ha moments
que quan hi ha algun veí,
algun ciutadà,
que no té una actuació correcta a la seva ciutat,
amb mobilitat,
o amb altres gestos que fan
que no són correctes,
es tenen que sancionar.
Fixi's que estem d'esquenes a la platja,
ens estem perdent una panoràmica de la platja
ja tranquil·la, eh?
Pràcticament ja no es veu tanta afluència
com dies en darrere.
No, la platja la veieu
amb les noves dutxes que s'han posat,
neta, amb les papereres,
i sobretot veiem un mar immillorable.
Jo sempre dic que a Tarragona
tenim 14 quilòmetres de zona verda,
que és les platges.
Encara no acabem de gaudir les platges.
Avui jo estic creient cada vegada més
que hi ha un canvi climàtic.
Vull dir, és cert,
no científicament,
si no ho veiem,
nosaltres aquest estiu hem tingut
dos graus més de calentó a l'aigua
a la nostra comarca
i a la nostra ciutat,
i el que hem d'intentar és preparar
i fer campanyes
que durant tot l'any es pot passejar.
La platja és el lloc, diríem,
per desintoxicar,
per passar una estona feliç,
per fer esport,
inclús a l'hivern,
per mullar-te els peus,
i sobretot el relax que té la mar,
sobretot a la nit,
és una pedagogia
i una, diríem,
una relaxació individual
que jo crec que recomano
a totes les persones.
I a vegades,
quan,
hi ha vegades que hi ha dies
que estàs una mica,
no estressat,
però hi ha vegades que hi ha dies
amb una mica, diríem,
de pressió.
Parlo políticament,
doncs jo el que faig
algunes tardes
és passejar per la platja,
t'amulles els peus,
mires el mar
i et concentres
i tornes a agafar
una energia natural
tremendament.
Què en penses, tu,
d'això que diu aquest senyor?
Té raó?
Sí.
Sí?
Sí.
T'ha començut?
Sí.
Sí.
Sí, jo, jo, jo.
No em doneu la raó,
dieu-me alguna cosa,
perquè si no donéssiu tota la raó...
Sí?
La platja és bonica.
A veure, què dius, què dius?
Que la platja és bonica.
És que, molt bé,
s'estimeu Tarragona?
Sí!
Molt, molt.
Això és el més important.
Agustí, moltes gràcies.
Vaig que ballar
perquè veig que s'estan traient
ja les tanques
i podrem veure
algun d'aquests dibuixos.
Gràcies.
A vostès, gràcies a tots.
Agustí Mallor,
que ens explicava
doncs sentir aquesta activitat.
Adéu, adéu, adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu, adéu, adéu, adéu.
Canalla que vau parlar,
han vist el micrófons
de Tarragona Ràdio,
volen agafar som 20
i el volen agafar tots 20 a l'hora.
I per on s'òbvies no pot ser.
Anem, però, per aquí
a veure algun d'aquestes escoles.
Veig, per exemple,
alumnes del Col·legi del Carme,
també del Col·legi Domènec de Guzmán,
en fi, altres escoles
que estan aquí representades,
com ho comentava al començament,
són més de 300 alumnes
de noves escoles de la ciutat
i que estan ja pràcticament
gestint aquests dibuixos
on hem pogut veure
els elements de mobilitat sostenible,
doncs vehicles
que no contaminen,
o que més no contaminen poc,
i aquests alumnes,
per exemple,
els que tinc ara al costat,
que són del Col·legi Sagrat Cor,
a veure si podem parlar
amb una professora.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
De quin col·legi sou?
El Sagrat Cor?
Del Sagrat Cor, sí.
I què han dibuixat,
aquests alumnes del Sagrat Cor?
Bé, han fet unes bicicletes,
persones caminant,
també han fet uns carrils bici
i han dibuixat el col·legi,
també, una miqueta de tot.
Al llarg de l'any
també s'assignatura,
en fi,
hi ha una assignatura que es parli,
o en fi,
alguna classe que es parli
de sostenibilitat,
de mobilitat sostenible.
Home, els informen,
abans de vindar,
els informen una mica
del que aniran a fer,
les activitats que faran,
sí, una mica s'informa.
Que vagi bé, eh?
Ja estan acabant, no?
Pràcticament.
Sí, sí, ara ja acaben.
Gràcies.
Estan pràcticament acabant
aquests infants
del Col·legi Sagrat Cor.
I per aquí,
a veure si tenim també
a la portata
de poder parlar
amb algun d'aquests.
Per exemple,
aquesta noia.
Hola.
Què tal?
Com et dius?
Paula.
Paula, què has dibuixat?
Què has dibuixat?
Això d'allà.
I sabeu aquesta jornada
que es fa
per la mobilitat sostenible, no?
Tu no sabies
dir mitjans de transport
que no contaminin?
A veure, digue'm, va.
Mitjans de transport
que no contaminin.
Amb un monopatí.
Per exemple,
quin més, va?
Una bicicleta.
Molt bé.
Com et dius, tu?
Sònia.
Tu què has dibuixat, Sònia?
Un col·le.
Has dibuixat un col·le, eh?
Sí.
A veure,
més mitjans de transport
que no contaminin.
Tenim el monopatí, la bicicleta.
Amb uns...
Una cadira de rodes.
Una cadira de rodes.
Amb un...
Un avió.
Un avió no contamina,
una mica sí que contamina, eh?
Sí, però per dalt el cel.
Ah, per dalt.
Però també es contamina el cel.
Sí.
Què més?
Què més?
A veure, què més?
Va, més mitjans de transport.
Amb uns...
Uns patins.
Uns patins.
Aquests ja els repetim, eh?
Estan repetits, aquests.
Digues, digues.
A veure.
Un...
Caminant o corrent.
Caminant o corrent.
Mira, m'ha agradat aquesta, eh?
El footing tampoc contamines, eh?
I sabeu que hi ha uns autocars que no contaminen?
Uns autobusos que no contaminen.
Ho sabíeu, això?
No.
Doncs ja ho saps, ara explica-m'ho, això.
Aquells de la cabalgata.
No, però n'hi ha uns altres, uns autobusos que no contaminen,
perquè porten un sistema que contamina poc.
També uns...
Uns barcos que són de vapor.
Ah, molt bé, molt bé.
Unes motos que van inventar a un país i és perquè la gent no camini.
Esteu informats, eh?
Què fareu ara?
On aneu?
Al col·legi.
Al col·legi, sí.
I això heu passat bé aquest dia?
Sí.
Sí?
Sí.
Molt bé.
Quin dibuix més maco que heu fet, eh?
Sí.
Sí.
Apa, que vagi bé, eh?
Que tingueu bon viatge.
Adéu.
Adéu.
Estan engrescats, eh?
Sí, sí, trobo que sí, eh?
Del Sagrat Cor.
A veure si t'embarquem un professor i tanquem ja aquesta connexió.
Jordi, què tal?
Hola, bon dia.
Ens explicaven mitjans de comunicació...
Mitjans, perdó, de transport que no contaminin, en sabien uns quants, eh?
Sí, a veure.
Espera, em pots repetir la pregunta?
No, no, que dic que els he preguntat amb ells abans que em diguessin mitjans de comunicació
que no contaminin o que contaminin poc, com alguns dels que han dibuixat i que en sabien uns quants.
Ah, sí, sí, sí.
No, ho tenen bastant clar, això de la sostenibilitat i dels mitjans de comunicació.
Els hi queda claríssim, a la primera.
Que si feu classes prèvies, d'informació...
Home, sí, sobretot el que és... en totes les àrees ho treballem, però sobretot en medis naturals, socials, ho parlem bastant.
És una cosa que està a l'actualitat d'avui dia i que a ells també els interessa.
I també ser conscients perquè el dia demà seran conductors, no?, de cotxes.
No, ells avui ho han dit, no?
Han dit, no hem de dibuixar, doncs, el cotxe i tal.
Diuen, oh, nosaltres no conduïm encara.
Diuen, bueno, ja arribarà el dia, ells estan... ja ho saben que arribarà.
Perquè quina edat tenen aquests nens i nenes?
Aquests nens i nenes tenen 6-7 anys.
Sí, sí, però, bueno, són ja més intel·ligents que nosaltres, quasi.
Ho saben tot, eh?
Tot, tot, tot, tot.
En internet, en fi...
En internet, ells sols saben el que...
Bé, els dius que llueixen un patinet i a la primera ja el tens allà clavat.
Perfecte, molt bé, eh?
Jordi, gràcies.
A tu.
Adéu.
Doncs ens acomiadem d'aquests nens del Sagrat Cor.
Adéu, adéu, eh?
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ja ho va.
Molt bé.
Deu dir que m'acomiado, per això m'estan seguint.
No, no, no, no et deixaran, eh?
M'estan seguint i ara estan tots al voltant.
I deu molt bé, doncs, bé, parlant més per la ràdio,
perquè això de parlar per la ràdio tampoc no ho fan habitualment.
I imagina't, són 300, eh, Jovanda, sort que no veiem tots a l'hora.
És el que t'anava a dir, com et segueixin els 300,
se'n veràs el flautista de Hamelin, eh?
M'has tret la frase de la punta, de la punta de la llengua,
perquè t'anava a dir això justament, que som molt flautista de Hamelin,
en fi, empaitat per aquesta canalleta.
Ah, sí.
I aquí som que m'expliquen alguna cosa més, no?
Doncs vinga, ràpidament.
A veure, vinga, expliqueu-me cosetes d'aquesta jornada d'avui.
Se'n recordeu d'aquests mitjans que m'he explicat de transport que no contaminen?
Sí.
I ara, expliqueu-me, què és un pas d'avianants?
Ah, un pas d'avianants és, doncs, on passa la gent.
I què té preferència, els vianants, vosaltres o els cotxes?
Eh...
Nosaltres.
Vosaltres, i el cotxe que ha de fer s'ha d'aturar, no?
Sí.
Això ho sabeu, no?
Sí.
És a dir, que quan sigueu conductors d'aquí a 13 anys,
que podreu conduir, més o menys, què fareu?
Parar-nos...
Molt bé, molt bé, com et dius, tu?
Sònia.
Molt bé, Sònia, eh?
I tu, digues, digues, digues.
Sóc el Marc.
Hola, Marc.
Tu què has dibuixat, Marc?
Un sol, una muntanya amb neu.
Molt bé.
Que vagi molt bé, eh?
No, no, ara...
No, no, es cau de tornar cap a classe.
Que també ha dibuixat.
Que també ha dibuixat, també ha dibuixat.
Digues, digues.
A veure, què has dibuixat, tu?
He dibuixat la muntanya verda i m'han ajudat.
La muntanya, què?
Una muntanya verda amb el guix verd, que m'han ajudat.
A veure, tu, digues.
I jo...
Ja em diuen.
Sí, sí, què digues?
Jo?
No, no, ja està, ja està, ja la pot ser.
Gràcies.
Adéu.
En fi, Josep, espero que sobrevisquis a l'experiència.
Sobreviurem, eh?
De fet, me'n vaig a aquí a la vora, eh?
És el que t'anava a dir, d'aquí una horeta ens la trobem des de l'estació de Renfa, d'acord?
Sí, sí, parlant de valors, parlarem d'aquest tren de valors que avui ha arribat a Tarragona i que farà estar tot el dia.
Molt bé.
En diferents conegers.
Vinga, ànim, fins després.
Adéu, adéu.