.
Dos quarts de deu del matí i sis minuts i mig.
Obrim ja aquesta ruta per les ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat, concretament per la ciutat de Segòvia.
Avui fem una mirada interessant i important també
a les preguntes a temes relacionats amb el patrimoni
i els principals monuments, perquè a més a més hem previst
justament parlar amb la regidora de Patrimoni Històric
de Segòvia, Concepción de Monínguez.
En parlarem amb ella, més endavant.
Ara la qüestió és dir-los que ja hem obert el 977-24-4767
a punt i preparat per formular les primeres preguntes.
Aquesta primera pregunta té tres opcions.
Per d'avui quan donen opcions és que és molt complicada.
en fi, complicada, complicada, no,
perquè si parlem de l'aquaducte de Segòvia,
a veure, buscant l'aquaducte de Segòvia,
segur que la resposta la troben immediatament.
L'aquaducte, lògicament, es va construir per traslladar
l'aigua d'un riu.
Doncs la pregunta justament va en aquest sentit.
de quin riu l'aquaducte de Segòvia es va construir
per traslladar l'aigua d'un riu.
De quin riu?
Els donem tres opcions diferents.
Tots tres rius pertanyen a la província de Segòvia,
però només un va ser el que va motivar
la construcció de l'aquaducte de Segòvia,
probablement el monument més emblemàtic
d'aquesta ciutat castellana.
Eresma, Riaza o Aceveda.
El riu Eresma, el riu Riaza o el riu Aceveda.
Sí, jo també em pensava que serien rius així
com a més coneguts per tothom,
però són els que hi ha,
i un d'ells és el correcte.
Donem pas i a la primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Amb qui parlo?
Amb la Mar.
Què tal, Mar?
Vinga, a veure si l'encerto.
Hem estat aquí repassant la història de Segòvia,
la geografia i tot el que convingui, no?
Però aquest em va ser, eh?
Ole!
El riu és a l'Eresma.
L'Eresma, no.
No?
No.
Passa per Segòvia?
I tant que passa, però hi ha més rius.
El riu no és a l'Eresma.
No és.
No és.
Passa per Segòvia.
Jo ja he comentat que les tres respostes,
els tres rius passaven per Segòvia,
però només un va motivar la construcció de l'aquaducte.
Ai, Mar, quina llàstima.
Bueno, no passa res.
M'havies fet contenta, perquè diu, avui me la sè.
Sí, perquè aquest no el sabia de cap, però clar, és veritat,
n'hi ha dos més.
Clar, n'hi ha dos més i no és aquest.
I com sempre has deixat el camí obert a un altre oient, eh?
Bueno, no passa res.
Truca'ns un altre dia.
Mar, gràcies, bon dia.
Ai, per què poquet, eh?
La Mar té tota la raó del món, l'Eresma passa per Segòvia,
però no és el riu que va motivar la construcció de l'aquaducte de Segòvia.
Donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Montse Fortuny.
Què tal, Montse?
Bé.
Com estem, de rius d'Espanya?
Doncs estava igual que a la primera concursa, aneu.
Sí.
Sí, que sí.
Escolta una cosa, Montse, tu te'ls sabies quan eres més jove?
Allò, no sé, és que no sé quina edat tens.
Jo, a la meva època sí que te'ls feien aprendre de memòria, els rius.
Home, sí.
El pisuerga, el no sé què, el no sé quantos.
Tu te'ls vas arribar a aprendre mai o no?
Home, me va costar, però, bueno, hi havia una època que sí, eh?
Després me van oblidar tot.
S'obliden.
Bona estudiant eres, doncs.
Sí.
A veure, quin podria ser el riu que va motivar la construcció de l'aquaducte, el Riaza o l'Acebeda?
Doncs direm un, jo què sé, l'Acebeda.
Doncs sí, senyora.
Ah, doncs mira.
Es nota que eres bona estudiant, eh?
Montse, el dono.
Molt bé.
Doncs escolta, el número 7 et dono.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Vinga, adéu.
Adéu, bon dia.
A veure, són preguntes d'aquelles que o vas a l'enciclopèdia o al Google,
o és i l'encerto l'endevino, perquè, francament, a aquestes hores del matí,
i amb aquestes calors et donen a triar entre l'eresma, el Riaza i l'Acebeda,
i dius, què?
Doncs sí, era l'Acebeda, efectivament.
Continuem parlant de l'aquaducte, perquè ja saben que és el monument més emblemàtic de la ciutat.
Hem sabut que transportava l'aigua del riu a Acebeda.
De fet, l'aquaducte de Segòvia està considerat com una de les millors obres d'enginyeria civil a tot Espanya.
No sé si s'han parat mai a comptar-los, si han estat a Segòvia o a través d'una fotografia,
però vostès, quants ars, em dirien, que té l'aquaducte de Segòvia?
Quants ars té l'aquaducte de Segòvia?
Dono tres opcions, d'acord?
Va, 122, 166 o 220.
Quants aquaductes, no, quants ars té l'aquaducte de Segòvia?
122, 166 o 220.
A mi ja em ballen els noms i els números a aquestes hores del matí.
Bon dia.
Bon dia.
Hola, amb qui parlo?
El Montse Leandro.
Què tal, Montse?
Eh, que m'ha tocat les difícils.
A veure, la primera tampoc no et pensis tu que era allò pan comido, eh?
No, no, no, perquè jo estava mirant el mapa i el que estava més a prop de Segòvia era aquest.
Clar, és que mirant el mapa, en Rius n'hi ha una bona colla, eh?
En aquesta època, la sierra de Guadarrama, tot això fa que, a més, una zona amb una orografia i amb un de rius, és una zona magnífica.
Escolta una cosa, parlem de números ara.
Els has comptat mai?
120, 166, 122.
Mira, 122, 166 o 220.
Els has comptat mai?
Home, jo hi he estat. El que passa és que, clar, entre els jodions i el cochinillo, no sé què.
I el cochinillo ja et ballaven els...
Ja me ballaven una miqueta, sí.
Demà em penso que fem preguntes del cochinillo.
Hombre!
Ai!
Crec que està bo, eh?
Boníssim.
A veurem.
Toston, que li diuen allà, no?
Eh?
Toston, que li diuen allà.
Sí, sí, sí.
Quants arts deu tenir, més o menys?
Pito, pito...
A veure, m'has dit 220, 166, 122.
Sí.
La meva lògica sempre m'hi diu que és l'alt del mig, doncs ho posem a provar.
Sí? Quina?
166.
166.
Mira, el públic ha entregat a la Montse.
Efectivament, 166 arts de pedra...
Bona tarda, ja, Jolanda.
No, no, doncs, escolta, t'ha anat molt bé.
166 arts de pedra de granito del Guadarrama, ni més ni menys.
Molt bé, Montse, et dono el número 8.
Moltes gràcies.
A tu per trucar-nos, bon dia.
Adéu-siau, adéu.
Ai, ja sabem més coses a l'aquaducte, eh?
Que traslladava a Aigua de la Cebeda, que té 166 arts de pedra de granito del Guadarrama.
Però Segovia també és ciutat de museus.
Hi ha un que és molt entranyable.
Hi ha un museu a Segovia que és d'entranyable referència.
parlant de... ens dona a conèixer, té com a eix temàtic, un dels poetes més importants de la literatura espanyola.
Aboca un poeta que l'any 1919 va arribar a Segovia per ocupar una càtedra a l'Institut de Batxillerat de la ciutat.
És una casa-museu dedicada a aquest poeta espanyol.
Qui era aquest poeta que...
Que feia camí al caminar?
977-24-47-67.
Una mica cavallo blanco de Santiago, eh?
977-24-47-67.
Una casa-museu dedicada a un poeta espanyol que va anar a parar l'any 1919 a Segovia.
Va estar allà ocupant una càtedra a l'Institut de Batxillerat.
A la casa on va viure, doncs, s'ha fet una casa-museu.
A veure, no sé si algú em podria dir de quin museu es tracta.
A qui es deu referir a aquesta casa-museu d'aquell poeta que feia camí al caminar?
977-24-47-67.
Aquesta no em diran, que és difícil, eh?
Perquè no m'ho crec.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Joaquima, que es pot concursar dues vegades.
Sí, dona.
El mateix dia no, però la mateixa setmana posem...
Com que hi havia línia, que és dificilíssim...
Calla, que avui aprofitaré.
Va, Joaquima, que és el mal estiu, hem de tenir allò...
A veure.
La m'enganxa.
A veure.
Que pot ser que em dones tres opcions?
No, no, no.
Pot ser Joan Ramon Jiménez?
No.
No, passa camí al caminar, no?
Home, jo imagino que feia camí al caminar,
però aquesta era una pista, diguem-ne, poètica, més aviat, Joaquima.
Ah.
Ai, quina llàstima, truqui'ns un altre dia.
Sí, gràcies.
Adéu, bon dia.
No, no, Juan Ramon Jiménez no, bé, perfectament pertany a la mateixa generació
que aquest altre poeta en llengua castellana, poeta universal, naturalment.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Roser Santamaria.
Què tal, Roser?
Bé.
Qui era aquest poeta?
Qui era és aquesta casa museu?
L'Andrés Segòvia?
No, Andrés Segòvia més aviat era un músic.
No, Roser.
Ai, truca'ns un altre dia, d'acord?
Vale.
Ai, ens està costant una miqueta, eh? Caminante, no hay camino i ja no dic res més, perquè la pista ja anava, diguem-ne, en el mateix pac de la pregunta, eh?
Amb aquesta pista, a veure, és una mica de què color és el caballó blanco de Santiago.
Hola, bon dia.
Ai, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Dora.
Què tal, Dora?
Molt bé.
Com anem?
Mira, molta calor.
Molta calor, què hi farem?
A Segòvia en fa més, diuen, eh?
Però és més sec, passa com a Súria i com a Burgos, nena.
També és veritat, és un altre calor.
És molta calor, però no ho penses.
Et poses a l'ombret on hi hagi una miqueta de corrent d'aire i sembla que respires, per aquí se'ns enganxa la pell.
Home, alguna cosa negativa hauríem de tenir, entre tantes positives, no?
Ja tenim la platja.
Clar que sí.
Ja està.
Dora.
Sí, fill, Antonio Machado.
Antonio Machado, caminante, no hay camino.
Caminante, con tus pasos al andar y todo esto, muy bonito.
Muy bonito, sí senyora.
Que nada más se le conoce por esa poesía, pero tiene dedicada a Soria, a un olmo viejo y herido.
Ui, tanto, los campos de Soria.
Que aún están en Soria, yo te lo digo porque hay maridora de Soria y vamos mucho y son tierras castellanas que, no sé, son poesías muy profundas.
Poesí, t'agrada la poesía, Dora?
Molt.
Molt?
Molt.
Doncs escolta, aquesta ciutat està plena de poesia, a Segòvia.
Sí, que és veritat.
Et dono el número 9, d'acord?
Molt bé.
Gràcies per trucar.
Molt bé, gràcies.
Adéu, Dora, bon dia, adéu.
Efectivament, és la Casa Museu Antonio Machado, no té un gran patrimoni per mostrar, però sí que és cert que és un element patrimonial de la ciutat de Segòvia, que se li té molt de carinyo i que està molt mimada i molt cuidada.
Aquesta Casa Museu és on va viure Antonio Machado i s'ha intentat conservar bona part fins i tot del mobiliari d'aquella època.
En fi, tres concursants mestres, senyores, avui que optaran també aquest cap de setmana en hotels de primera categoria a Segòvia.
Sorteig que farem el divendres.
Ara fem una pausa i tot seguit anem a conèixer més coses del patrimoni en conversa amb la regidora de patrimoni de l'Ajuntament de Segòvia.
¿Quiere dejar de comprar i almacenar agua embotellada?
¿Quiere ducharse con agua sin cal y alargar la vida de sus electrodomésticos?
Y si además desea recuperar el sabor del agua y el de los alimentos cocinados, Aquaroc se lo proporciona sin incrementar su gasto mensual.
Aquaroc, Sistemas de Tratamiento del Agua Doméstica por Descalcificación y Osmosis Inversa, le realiza un estudio gratuito del agua de su casa.
Aproveche, estamos en su zona.
Llame al 93 457 1161 y un técnico acudirá a su domicilio.
93 457 1161
¿Hace tiempo que lo esperabas? Pues prepárate, que ya estamos aquí.
Un sitio diferente frente al mar.
Ven a disfrutar de las noches mágicas de la terraza del Nautic.
En tu ambiente, tus copas.
Prueba nuestra coctelería única en Tarragona.
La música que quieres escuchar y sorpresas que no olvidarás.
Este verano, las noches mágicas de la terraza del Nautic.
Corre la voz.
El teu futur depèn només de tu.
Endavant, espai per aprendre.
Té plena confiança en les teves possibilitats.
No siguis una víctima.
Tu pots canviar de feina.
Tu pots millorar la teva vida.
Tu pots aconseguir-ho.
Tu pots.
Només necessites una bona formació.
Eficaç i enfocada a trobar una feina millor.
Perquè tu mateix crees les teves oportunitats.
Endavant, espai per aprendre.
T'oferim tota mena de cursos i una borsa de treball a les comarques de Tarragona.
Truca i t'informarem.
977 29 27 13.
29 27 13.
Endavant.
Perquè el teu futur depèn només de tu.
Del 17 de juny al 4 d'agost, Festival d'Estiu de Tarragona.
Les grans nits del Camp de Mart.
El 29 de juliol, Cesària Évora presenta el nou disc, Rogamar.
Única actuació a Catalunya.
El 4 d'agost, Mitchell Camilo i Tomatito presenten el nou disc, Spain Again.
Venda d'entrades al Teatre Metropol i al Servi Caixa.
TarragonaRadio.com és la nostra pàgina a internet.
La ràdio en directe, les notícies de la jornada, els millors moments del nàstic.
Tot a TarragonaRadio.com.
Ens trobem a la xarxa.
La plaça es posa nerviós, els castellers no.
A Cotxó l'ha col·locat, canvia el repic de gralles.
Carregat, carregat, carregat.
Tornen els grans castells.
El tenen bé, el tenen bé, el tenen bé.
Llàstima.
I torna toc de castell.
Cada dissabte, a partir de la una del migdia,
podeu posar-vos el dia de l'actualitat de les colles castelleres de Tarragona
i de tot el món casteller.
Aquesta temporada, a més, tenim nous col·laboradors
i noves seccions per potenciar l'anàlisi i l'opinió.
A més, enguany, estem d'aniversari.
Cada setmana celebrarem els 15 anys de programa i els 20 anys de Tarragona Ràdio.
Recorda, cada dissabte, d'una a dues del migdia, escolta toc de castell.
Tarragona Ràdio.
Josep Maria, bona tarda a Tarragona, bona nit a l'Everest.
Avui encara ens quedaven tres companys.
No, Carregol, Carregol!
En la colla, joves!
No esticats a Tarragona!
Estem segurs que el públic tarragoní donarà suport a aquest desig amb la seva assistència.
Mi hija está en el accidente, está bastante bien.
Mi madre pues ha muerto esta mañana en el accidente.
Esta carretera la tengo metida en el seso.
A les 12 de 38 minuts al migdia, d'hora d'aquí d'Austràlia, d'Aragona,
ha sigut declarada Patrimoni de la Humanitat.
Hi havia molt fum que havia sortit de baix de la tenda.
Quatre persones sortien pel balcó del primer pis.
Final, final, final, final, final!
Ja som a primera! Ja som a primera! 59 anys després!
Rapsol IPF i el Festival Internacional de Música de Tarragona
transformen el casc antic de la ciutat en un museu a l'aire lliure.
Vine a veure una exposició d'obres d'art efímer,
creacions originals i modernes ubicades a la part alta de Tarragona.
Aquest estiu contempla la bellesa i singularitat del barri antic
envoltat d'un món de sensacions artístiques.
Rapsol IPF et convida a gaudir de la cultura i de la ciutat.
Des del 7 de juliol, vine a veure-ho.
És art efímer!
Vuit minuts seran les deu del matí.
Vuit minuts que dedicarem a conversar amb la responsable,
amb la regidora de patrimoni de l'Ajuntament de Segovia.
La tenim a l'altre costat del fil telefònic.
Es tracta de Concepción Domóninguez.
Concepción, muy buenos días.
Buenos días.
Bon dia.
A través de la web veo que tienen 21 grados de temperatura.
¿No está mal?
No, estamos muy bien.
Hoy están fresquitos, ¿verdad?
Hoy estamos fresquitos.
Ha habido una tormenta y nos ha refrescado el ambiente.
Pues qué suerte tienen, porque aquí estamos agobiados de calor.
Ya se lo digo, iremos para Segovia.
Muy bien, bienvenido.
Porque estamos viendo tantas cosas
y conociendo tantos aspectos de esta maravillosa ciudad patrimonial.
De hecho, cuando se habla del patrimonio de Segovia,
hay que hablar de patrimonios de Segovia,
que nos sitúan en muchísimas épocas.
No nos podemos ceñir a una época romana si hablamos del acueducto,
sino que podemos hablar de tantos espacios,
tantos recintos y tantos conceptos patrimoniales en la misma ciudad, ¿verdad?
Sí, la verdad es que sí, es una ciudad en la que se superpone la historia,
desde la época anterior, incluso celtibérica, romana.
Y luego tenemos la ciudad medieval, que conserva muy bien sus características,
edificios del siglo XVIII, la catedral, que es del XVI.
Tenemos una parte, algún resto del XIX modernista,
poca cosa en ese aspecto, la verdad.
Es una ciudad muy interesante, yo creo que merece mucho la pena
y que tiene bien merecido su título de patrimonio de la humanidad.
Pero, de hecho, ustedes ya están acostumbrados históricamente a los títulos.
Antes de que existiera este de patrimonio de la humanidad,
tenían otros muchos, ¿no? Ya desde el siglo XIX.
Sí, es un monumento, es un monumento nacional,
está declarado el acueducto un monumento nacional
desde prácticamente hace un siglo.
Pero, entonces, tenemos una legislación de protección de los años 40,
que también ha sido muy positiva para la conservación de la ciudad.
De hecho, siempre ha sido uno de los motores de Segovia,
el turismo, el patrimonio, ese enseñar la ciudad al mundo, ¿no?
Sí, sobre todo en esta última época,
pero siempre ha sido una ciudad desde, bueno,
desde los viajeros hasta desde el siglo XVII y XVI,
ha tenido impés, ¿no?
Sobre todo se quedaban muy sorprendidos por nuestro acueducto.
Hay grabados de esas épocas y relatos,
estos viajeros, que tienen mucho interés
y que muestran su asombro por, fundamentalmente, por el acueducto.
También por el Alcázar, también se describen el Alcázar
como un palacio muy especial,
pero el acueducto sigue siendo motivo de asombro.
Usted habla de viajeros, de visitantes,
yo le comentaba a los turistas,
pero, sin duda, uno de los patrimonios fundamentales
que tienen todas las ciudades,
y Segovia no iba a ser una excepción,
son los segovianos y segovianas.
¿De qué manera, también desde la Concejalía de Patrimonio,
se intenta que se sientan parte de esa monumentalidad de la ciudad?
¿A través de qué tipos de iniciativas, de actividades?
Sí, nosotros estamos muy interesados en hacer campañas de sensibilización,
porque, aparte de que es verdad que los segovianos aman su patrimonio,
pero, a lo mejor, está muy centrado en los aspectos más evidentes,
como puede ser el acueducto, como es el Alcázar o la Catedral,
y tenemos unas iglesias románicas interesantísimas, de gran valor,
tenemos que conservar la trama urbana, que es muy importante,
aunque sean casas que no son palacios,
pero son casas, muchas de ellas modestas,
pero son las que dan el carácter a la ciudad,
porque han conservado a lo largo de los siglos esta identidad.
Entonces, hacemos estas campañas,
y luego tenemos un foro de participación ciudadana,
desde la Concejalía de Patrimonio Histórico,
o sea que esas serían como las dos líneas más importantes,
estas campañas de sensibilización,
desde las escuelas hasta los adultos,
y los foros de participación.
Debe ser también, por otra parte,
concepción de una gran complejidad conservar,
desde el punto de vista material,
este patrimonio en buen estado, ¿no?
Sí, realmente, bueno, yo creo que eso,
todas las ciudades, patrimonio,
Tarragona también,
sabe que el patrimonio es una fuente perpetua de inversión, ¿no?
Entonces, sí, nosotros desde el ayuntamiento
somos propietarios del acueducto,
de la muralla,
y luego, por supuesto,
tenemos la responsabilidad de toda la conservación de la ciudad.
Y, bueno, gestionamos a través de subvenciones
todo lo más que podemos,
y ahora mismo, pues, el acueducto va a recibir también una aportación
a través de World Monuments Fund
y American Express para su conservación
y para hacer un estudio integral.
O sea, que vamos buscando fondos
aparte de los que tengamos desde el ayuntamiento
o que nos pueda aportar la Junta de Castilla y León,
ya que también Castilla y León es una región
con un patrimonio impresionante.
Hemos aprendido hoy, por ejemplo, en el concurso,
que el acueducto está hecho de piedra de granito del Guadarrama.
Por buena y resistente que sea,
la contaminación, la acción del hombre
y el paso del tiempo no la hace infalible, ¿no?
No, no.
O sea, que necesita una conservación particular
el acueducto en este caso.
Sí, necesita constante, ¿no?
Una especie de...
Nosotros llamamos restauración preventiva,
que es una conservación constante del monumento.
Bueno, como cualquier persona que revisa su casa,
solo que en un monumento de esta envergadura
pues es muy importante y también nos interesa mucho
estudiar bien y mantener toda la toma
desde el azud en el que se tomaba el agua
hasta su llegada al primer decantador que hay en la ciudad.
Entonces estamos trabajando en esos aspectos
y eso significa una inversión importante.
Ha cambiado muchísimo la parte material, como decíamos.
Finalmente, también ha cambiado muchísimo, no en Segovia,
sino en general, estas visitas
o estas herramientas pedagógicas que se aplican a los visitantes.
Antiguamente uno iba a Segovia, ya que estamos en Segovia,
se plantaba delante del acueducto y lo miraba hoy día
y toda una serie de actividades, ¿verdad?,
de guías, de herramientas para poder conocer ese monumento,
ese patrimonio, darle vida, ¿no?, en definitiva.
Claro, sí, y que la gente lo comprenda mejor, ¿no?
Por ejemplo, nosotros tenemos un itinerario
que llega para quien le guste andar o ir en bicicleta,
que llega hasta precisamente esta toma,
donde se tomaba el agua en el río frío,
y que es muy bonita.
Luego hay el recorrido dentro de la ciudad.
Estamos también, hemos programado señalizar
con placas en el pavimento,
donde sabemos que hay las conducciones,
que son subterráneas, ¿no?
Entonces, bueno, yo creo que de esta manera
se entiende mejor el monumento
y como muy bien dices,
hay esa implicación del visitante
y un mejor entendimiento,
yo creo que siempre es mejor para el patrimonio
y para el que lo visita.
Pues lo visitaremos en cuanto tengamos
una primera oportunidad o lo revisitaremos,
porque pocas personas, seguro que si han salido un poquito,
no han dejado de ver la ciudad de Segovia.
Muchísimas gracias, Concepción Domo Nínguez,
que es concejala de Patrimonio Histórico,
por atender nuestra llamada,
porque sabemos que además tiene una mañana un poquito movida.
Muchísimas gracias.
Muchísimas gracias.
Adiós, muy buenos días.
Adiós.
Concepción Domo Nínguez, Prats,
la regidora de Patrimonio Histórico
de la ciudad de Segovia,
que amb moltísima amabilitat,
perquè realment tenia auténtics problemes
aquest matí per atendre'ns,
ha volgut també passar una estoneta
pel matí de Tarragona Ràdio
en aquesta ruta per les ciutats espanyoles,
Patrimoni de la Humanitat.
15 segons, les 10 del matí,
fem un repàs a l'actualitat nacional i internacional
i ens retrobarem amb tots.
Vostès serà ja des de la quarta hora
del matí de Tarragona Ràdio.
Fins ara mateix.
laaina elfish.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.