Doncs amb el nostre company Quim Pons,
el club Esquetarrona ha perdut 70-32
sobre el parquet del PAB1, més fàcil del Serrallo,
i d'aquí en res amb protagonistes,
els primers avui anàvem a dir que vindran en clau oficial amb el president, però no.
He vist que sortia el Diego, ens anem a parlar primer amb el Diego Campo,
ara saluda amb el Rafa Sanz, amb l'entrenador del UB La Palma,
que avui ha guanyat aquest partit, anem a parlar amb el Diego Campo,
Diego, no sé si decir buenas noches, noches diremos.
Sí, buenas noches, un partí de baloncesto, no es una guerra mundial.
Lo peor, la cara tonto que te queda, supongo, cuando se pierde así,
o que nos ha quedado a todos, vaya.
Bueno, yo creo que somos el justo perdedor, porque en la primera parte no hemos estado.
En la primera parte yo diría casi tres cuartos,
y creemos que con ganar un cuarto, con jugar bien un cuarto,
es suficiente para ganar, estamos equivocados.
Ese es el resumen, hemos jugado un cuarto y casi nos da para ganar,
y ha ido cara o cruz.
Mira, a veces sale cara, a veces sale cruz, eso es probabilidad del 50%.
El final, bueno, al final no hemos estado acertados.
En la conclusión, fallamos los tiros libres y ahí estamos muy mal,
desacertados defendiendo.
Y luego yo creo que los tres primeros cuartos es lo que es para pensar.
Creo que debemos ser humildes, y ni el otro día íbamos a subir a la CB,
ni ahora somos una birria de equipo que nos ha dejado baloncesto.
Creo que debemos ser humildes y ser fieles a lo que nos ha traído hasta aquí,
que eso lo hemos hecho durante un cuarto, con lo cual hemos sido el justo perdedor.
Ayer en la rueda de prensa se te preguntaba si te decía,
¿temes la confianza con la que pueda salir el equipo?
Y decías, no, la confianza creo que no, porque el equipo no la tiene,
pero el subconsciente nos puede traicionar.
¿Nos ha traicionado el subconsciente en pista hoy?
Sí, nos ha traicionado y la primera parte hemos...
Yo creo que lo que más me preocupa y lo que me enfada es ser infiel a lo que hemos traído hasta aquí,
que era defender y jugar en equipo.
Ni hemos defendido ni hemos jugado en equipo, hemos jugado muy egoístamente.
Entonces, a mí es lo que me preocupa.
La de ganar o perder es muy importante,
pero a veces lo importante es saber qué te lleva a ganar o perder.
Entonces, hemos sido infieles a nosotros mismos,
y eso es lo peor que le puede pasar a una persona y a un equipo.
Y bueno, sí es verdad que nos hemos recuperado en el último cuarto siendo fieles,
pero es que no es suficiente jugar un cuarto,
porque varias ganan dinámica positiva no es suficiente.
Entonces, a mí lo que preocupa es ser infieles a lo que uno cree y a lo que uno ha hecho hasta ahora.
Quizá el juego de la Palma ha hecho que se contagie el CBT de este juego arcaico y poco vistoso.
Bueno, juegan anárquico, ¿no?
Si pueden tirar de tres, tiran, ¿para qué esperar más?
Y nosotros nos hemos contagiado también a tirar de tres a ver si éramos lo mismo,
pero es que nosotros no jugábamos así.
Ellos siempre juegan así, siempre, todos los partidos, toda la liga, siempre.
Pero nosotros, ¿por qué ahora cambiamos?
¿Por qué viene un equipo? ¿Por qué vamos ganando?
¿Cuál es la razón? No.
Hay que ser fiel a uno mismo.
Y eso es lo que me preocupa.
Los jugadores lo tienen que entender.
Hemos llegado aquí de una manera y tenemos que ir hasta el final de esa manera.
Y no vale acabar sin pena ni gloria.
Hay que acabar lo mejor posible el año, porque las cosas empiezan,
tienen un término medio y hay que saber acabarlas.
Hay que acabar siendo fieles a lo que nos ha traído hasta aquí,
que es el trabajo, el esfuerzo, la defensa y el juego colectivo.
Y eso solo hemos hecho un cuarto.
Con lo cual yo le doy una buena a la Palma, porque es el justo vencedor.
Ayer decías que el partido servía como test para ver hacia dónde tenía que caminar el equipo
a partir de ahora. ¿Hacia dónde camina el CBT?
Bueno, camina que tenemos que ganar el viernes imperiosamente.
O sea, tenemos que tener la victoria 15 cuanto antes.
Eso es así.
Y en eso, caminamos hacia la victoria 15.
Ahora tenemos, espero, que esto nos sirva para aprender.
Es lo único que se puede hacer ahora, que nos sirva para aprender.
Que ni éramos tan buenos el domingo por la tarde ni ahora somos tan malos.
Que lo que tenemos que hacer es defender y jugar en equipo.
Yo lo repetiré hasta la saciedad.
Y para eso lo que hay que hacer ahora es entregar más para recuperar el tiempo perdido.
¿Va a costar dormir, no, esta noche?
Cuando pones la cabeza en la almohada, la canasta de arrocha la verás muchas veces.
Bueno, la canasta sí, la veré, la vi.
La verdad es que desde el agogío la vi dentro.
Lo que me preocupa es que a lo mejor uno tiene que asumir las responsabilidades.
Y la responsabilidad del equipo salga motivado y que haga las cosas soy yo.
El primer culpable soy yo.
A mí lo que me preocupa es no saber, haberle transmitido al equipo
la necesidad de lo que tenemos que hacer.
Lo llegué, llegamos a entenderlo en el último cuarto,
pero no he sido capaz durante la semana y antes del partido
de hacerle entender eso al equipo.
No he sido capaz de hacerlo, con lo cual, primer, responsable soy yo.
De que tenemos que seguir en la línea que vamos y no salirnos del camino.
Gracias, Diego.
Nada, vosotros.
Doncs Diego Campo, a l'entrar al Club Esquieta de Raon,
anem a parlar un momentet amb el president, amb el Rafa Vintador,
que el veig aquí enviant un missatge de mòbil,
no li preguntaré qui l'envia.
Rafa, bona nit.
Envio al senyor alcalde.
Per dir-li els resultats.
Sí, sempre li envio, guanyem o perdem,
perquè si no li envio, si perdem, s'enfada.
Llavors, l'envio tant si guanyem com si perdem.
Rafa, li deia amb el Diego Campo,
li deia que quants cops aquesta nit, quan fiquis el cap al coixí,
veurà fa la roxa tirant des d'allí i anotant aquesta cistella,
que ens ha deixat a tots una cara tontos impressionant.
No ho sé, les vegades que el veurem,
però penso que no hem fet un dels millors partits
que han jugat, ells han jugat molt intensos,
la veritat és que després veus l'estadística
i han valorat molt més nosaltres,
i al final potser s'ha acabat de la pitjor manera
que podíem pensar, no?
Perquè mira, si vas perdent de tres
i jugues a la desesperada,
però anant guanyant, s'acaba el temps,
falles els dos tiros lliures,
canvia molt de fer els tiros lliures a fallar-los,
falten 16 segons, fas els tiros lliures,
te'n vas de tres,
pots deixar-los jugar, fer la personal tu
quan faltin quatre o vuit segons,
tirin, quedes amb un,
vull dir, pots anar jugant així,
la veritat és que després et tiren aquest triple,
que a més, quan havia sortit de la mà, ha sonat,
i bueno, possiblement el sumirem.
Espero, espero i desitjo
que no ens arrepentim d'aquest triple d'aquí a dos partits.
L'equip, per això, durant tot el partit,
ara també ho comentava el Diego,
ha mostrat potser la pitjor cara de la temporada a casa,
està potser un dels pitjors partits a casa d'aquesta temporada.
Sí, ja t'ho he dit abans,
no hem jugat un dels millors partits,
però no per ganes,
sinó potser aquí
potser ens ha passat una responsabilitat
que ningú els ha demanat, no?
Ningú els ha posat pressió.
No ho sé, no hem estat encertats,
i la prova està que han fet 4 de 17 en triples.
Ja feia temps que no els fèiem, 4 de 17 en triples.
Però bueno, és que no...
I doncs toms i veus,
la primera part no l'han jugada bé,
però ells tampoc han estat això.
El problema ha sigut quan ens han agafat
aquests punts d'avantatge que ens ha costat,
ens han posat dins del partit,
han jugat molt més seriosos l'últim quart
i bueno, al final,
si miressis el còmput del partit diries
home, tampoc se mereixien perdre,
però l'esport és així
i qui guanya és el que al final el toca la buzina.
Nosaltres al final, aquest quart,
no ens el mereixíem perdre
i hem perdut un partit que teníem guanyat
perquè ha sigut un tiro desesperada.
El problema és que l'ha tirat
un dels homes més encertats d'ells.
Refaneu busca una nota agradable a la jornada
després d'aquesta derrota en el darrer segon,
que ha estat la molt bona entrada que hi havia avui al pavelló.
Sembla que l'iniciativa de portar gent al pavelló ha funcionat
i aproximadament unes 1.500 persones
avui omplien pràcticament el pavelló a Serrallo.
Sí, jo penso que n'hi havia més de 1.500.
Penso que n'hi havia més...
És que des d'allà escurats, la veritat, que costa,
però bé, més o menys hem fet així.
Jo penso que n'hi havia més
i la veritat és que...
i t'ho diré per una senzilla raó,
perquè tota la part de dalt i tota la fusta d'aquí
estava plena,
i la fusta d'allà baix i dalt estava plena.
Allà hi havia molt...
Potser la millor entrada de la temporada, segur.
Sí, jo penso que hi havia més de 1.500 persones
i potser n'hi havia...
Almenys 1.501.
Però segur que n'hi havia...
No, almenys hi havia 1.700 persones.
Però bé, és igual.
La qüestió és que sí, que ha vingut molta gent.
La llàstima és que no hem guanyat.
Si haguéssim guanyat ara al final,
segurament aquesta gent ho hauria agraït molt
i esperem que el dimecres de Setmana Santa,
que el dimecres sant,
que juguem aquí contra el Plasencia,
que segurament també ens estarem jugant coses,
que almenys vingui la mateixa gent que ha vingut avui.
Repetirà la iniciativa?
Sí, sí.
Ara el que ens interessa és que la gent vingui
i que omplim el pavelló.
No hi ha res perdut, no hi ha res guanyat.
Llavors estem encara en aquesta manera,
hem de continuar lluitant
i amb el suport del públic hem de continuar endavant.
L'última, es fumies amb el play-off?
Jo ara mateix somiavem guanyar la quinzena victòria,
està matemàticament salvat,
i no ha de pensar res.
Ara per ara encara podem pensar que podríem estar en zona de play-off.
Amb aquest equip li traiem tres punts,
més a l'abreix que són quatre,
però queden quatre partits.
Gràcies, Rafa.
A vosaltres.
Quan Rafa Pintado, el president del Club Esquet de Tarragona,
Joan Andreu, jo he sentit,
ho hem dit durant la retransmissió,
la millor entrada de la temporada,
de sense cap mena dubte avui al pavelló de Serrallu.
1.700, apuntava el Rafa Pintado.
Home, la veritat és que des de la nostra posició,
com diem, sempre costa molt precisar
la gent exacta que hi ha al pavelló de Serrallu.
Però és que, a més, és molt complicat,
tenint en compte que no hi ha seients,
i per tant...
Però bé, més o menys sí,
estaríem d'acord amb aquesta xifra.
Entre 1.500 i 1.700.
1.700, sí,
una molt bona entrada,
sense cap mena dubte,
i llàstima que no s'ha pogut veure guanyar l'equip
per culpa d'aquesta cistella final de Rocha,
que ha deixat aquest 70-72,
i la cara a tontos que ens ha quedat a tots,
perquè seria la definició perfecta d'aquest partit,
després d'aquesta bona cistella
del Jodo Canari de l'UV La Palma.
Cal dir que, evidentment,
moltes vegades,
les accions d'aquest tipus,
quan les fa un equip,
anys següents,
te les torna l'equip rival,
i reiterem,
jo calculo que va ser fa dos anys,
quan el Club Esquet de Tarragona...
Dues temporades, exactament.
Dues temporades, no?
Una cistella d'Edwards,
que li van anar a...
Que també era de manera conflictiva,
ara em deia que no.
Jo vaig veure-la com uns 15 cops, crec,
amb més low motion i tot,
jugant amb la botonet,
i, ostres,
crec que fins al 13è cop no vaig veure clar
que la cistella era fora de temps.
Doncs aquest cop,
més o menys,
s'ha repetit l'acció.
L'últim moment ha guanyat l'UV La Palma
amb un llançament exterior de Rocha,
que situa el conjunt Canari amb la victòria,
i el mal,
Reguix de Boca,
que hi deixen, evidentment,
en els interessos del Club Bàsquet de Tarragona.
Acabem.
Són 13 els minuts,
que resten fins a les 11 de la nit,
i ho fem recordant,
primer,
que el més immediat,
que arribarà,
serà el programa Boira,
amb el programa que hi dirigeix,
Àlex García,
i més endavant,
durant el cap de setmana,
la Tarragona Esportiva,
un gran grup de professionals,
us portarà diumenge,
al migdia,
des de la una,
la prèvia del partit del Nàstic de Tarragona,
en el seu compromís a Múrcia,
i a partir de la tarda,
tota l'emoció,
des de les 6,
a la condomina,
amb el nostre company Quim Pons,
amb el Jordi Blanc,
amb l'Àngel García,
de tot allò que passi
entre un dels equips
que està en zona de ningú,
en Múrcia,
i el segon classificat de la categoria,
que és el Nàstic de Tarragona.
Gràcies per la seva atenció,
i bon cap de setmana.