Música
Bona tarda, són les 8 i dos minuts, comença el 24è Sembra Nàstic d'aquesta temporada, un programa d'avui d'aniversari,
perquè la ràdio fa 20 anys aquest divendres i al llarg d'aquests 20 anys el Nàstic ha estat una peça fonamental a la nostra programació.
La segona hora del programa serà per recordar els grans moments i els que no han estat tant de la història més recent de l'equip grana,
però abans, en la primera hora del programa, hem de parlar del que ha estat aquesta jornada i dels comentaris,
que en tots els sentits parlen ja obertament que el Nàstic és un clar candidat a lluitar per la sense primera divisió.
En parlarem de tot plegat a l'Otàlua Grana d'aquest dilluns, 13 de febrer, que ens ha deixat altres titulars, que ho repassem seguidament amb la companyia de Joan Andreu Pérez.
El Nàstic mostra la millor cara a casa i vens el Valladolid en un gran partit als gran al nou estadi.
L'equip de l'Eucésser va brillar a gran nivell i s'ha quedat després de 24 jornades a dos punts de la zona descents que marca el llevant amb 41 punts.
A l'acabar el partit, però, el tècnic Gallec deia que l'equip ara ha d'aspirar a tot.
Ens queda molt per recorrer, però els queda a tots.
A los que van davant les queda un largo camino y al Nàstic que está un poquito más atrás también.
Y tenemos que seguir luchando y sufriendo y tratando de ser un buen equipo, que yo creo que lo somos.
Josep Maria Andreu etiqueta l'equip com a claspirant a la sense.
El màxim dirigent Grana va fugir de tòpics i dels 50 punts va dir directament que l'equip,
en aquests moments s'ha convertit ja per mèrits propis en claspirant a l'ascens a primera divisió.
Està clar, nosaltres som candidats, i ho hem de dir de forma clara, a l'ascens, i ho hem d'intentar.
Jo crec que estem en una situació òptima i amb el futbol que estem fent jo crec que no podem renunciar absolutament a res.
David García passa amb nota a l'examen del lateral esquerre.
El Sandro Grana va haver de cobrir la baixa de Marco per sanció a la banda esquerra de la defensa Grana.
El 14 del Nàstic va fer un seriós partit en defensa i va ser l'autor de la centrada del primer gol d'Ismael.
Bueno, la verdad es que ha sido un buen partido, mejor de lo que yo esperaba.
Creo que lo que me ha tocado no me ha creado peligro, mucho peligro, y la verdad es que me he sentido cómodo.
Y bueno, sabiendo la jugada del gol, con confianza de dar el pase, entonces todo ha rodado un poco.
9.802 persones es converteixen en la millor entrada a la temporada del nou estadi.
L'afició torna a jugar un paper clau en un dia de gols i bon futbol a Tarragona.
Jugadors tècnic i directius coincidixen a l'acabat del partit en dir que les grades havien fet el migo i el gol abans de començar l'encontre.
El públic fantàstic, jo sempre dic que quan ve el públic amb la quantitat que he vingut avui,
que tens quasi un gol, amb una assistència de més de 9.000 persones al camp, quasi tenim 1 a 0.
i avui s'ha demostrat com se va demostrar el dia de l'Horca.
Si som capaços d'omplir el camp com hem omplert avui i que la gent s'ho passi bé com s'ha passat avui, podem fer grans coses.
La Federació de Penyes i el Club organitzaran autobusos per anar a Ibar.
El bon moment de l'equip podria propiciar un desplaçament massiu a Euskadi.
20 euros als socis i 25 als que no ho són seran el preu del viatge amb més entrada,
ho explica el vicepresident de la Federació de Penyes, grana José Luis Molina.
Els autobusos saldrán de la presència del Tarraco el sábado a les 9 de la mañana.
Se podran adquirir los tickets en el bar petit Tarraco hasta el viernes a la una y media del migdia.
Tanto el club como nosotros hemos hecho un gran esfuerzo para poder compaginar un buen precio y que la gente se apunte.
Nosotros creemos que tanto por la trayectoria del equipo como por los precios que hemos puesto esperamos llenar 4 o 5 autocares.
8 i 6 minuts, anem a buscar les notes al dia.
I la pitjor nota de la jornada és pel gol. Creiem mal anul·lat a Diego Torres.
Un cop més un arbitrat ja va deixar molt a desitjar el nou estadi. Aquest cop va ser el tor del murcià Pedro Javier Martínez Franco.
Es va menjar una clara expulsió de Pedro López per agressió.
No va tenir en cap moment en concepte ben aplicat de la llei de l'avantatge.
I el pitjor, ens va deixar sense el que podia haver estat el gol de la jornada.
Sincerament creiem que era legal i que en cap moment en Diego estava per davant de la pilota.
Martínez Franco ens va deixar sense poder gaudir d'això.
Atenció a Merino, que acaba robant la pilota.
Molt bé Merino que se'n pot anar, molt bé Merino.
Merino, Merino, Merino, per Diego.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
I l'hi acaba d'anul·lar per fora de joc.
I l'hi anul·lar per fora de joc que jo crec que no ho era.
Crec que no ho era.
Crec que no ho era.
Està marcant fora de joc de Diego, quan Diego ve de darrere.
Comença a ser realment complicat donar només un aprovat
davant les bones sensacions que deixa l'equip jornada rere jornada,
però el d'avui és pel pitxit xigrana Ismael Iruzón.
El navarrés, a poc a poc, i sense fer soroll,
continua fent grans el seu registre,
tot i que a ningú se li escapa,
que no és un depredador de l'àrea pròpiament entén.
Ismael Iruzón s'ha compromès en aquest jugador que simplement sempre hi és.
Vuit gols en aquestes 24 jornades li serveixen d'aval i de garantia
per trobar ara mateix a només quatre del màxim golejador de la segona, Soldado.
Sí, home, la gente tiene que estar contenta.
Yo creo que el equipo está haciendo un buen partido.
Lástima ese gol, que no acaba de cerrar el partido del todo.
Pero bueno, a ver si conseguimos estos minutos
tranquilizar un poquito el juego
y podemos ir conservando este resultado que para nosotros es muy importante.
Un sempre nàstic el d'avui que fan possible tècnicament
la Sílvia García amb el Pau Alcaraz,
a la producció el Jordi Blanc,
el Joan Andreu Pérez i el Quim Pons a la redacció
d'aquest dilluns 13 de febrer,
en el que saludarem els convidats a la taula gran avui
amb quatre tertulians que ens acompanyaran
des del primer dia en el sempre nàstic,
com la Conxita Moreno, el Joan Alassà,
el Júlio Esporrini i el Jesús Ramiro.
Després de la segona hora la compartirem fent programa
i recordant el que està en la història del nàstic
amb el nostre director el Ricard Laoz
i amb els companys Joan Andreu Pérez i Treu Ortega
i amb molts convidats com l'Antoni Vallverdú,
l'Àngel Oribe, el Juan Macerrano,
l'Àngel Vélez Mosca, el Lluís Codina,
el José Antonio Gordillo, el Diego Torres
i l'Abel Boadas, passat, present i, per què no,
futur del nàstic.
Els estudis tindrem a l'única persona que ha viscut
des del vestidor tota aquesta història,
com és el fisioterapeuta, l'Aznes Canete,
a banda de companys que han passat per aquests micròfons,
tot i que ara treballen en altres mitjans,
com són el Carles Cortés i l'Albert Ullés.
Una segona hora en la que estaran molt presents els companys
que des del primer dia estan a la redacció,
com és el Joan Andreu Pérez, la Treu Ortega
i el Ricard Laoz.
8 i 9 minuts, fem una petita pausa
i de seguida encetem aquest espai al Sembrenàstic.
Tarragona Ràdio i Ràdio Sant París-en-Pau
t'apropen el nàstic a segona A.
Tota l'emoció del futbol en directe,
el 96.7 i el 101.0 de l'FM.
Segueix les millors transmissions esportives
amb Jordi Blanc i Quim Pons.
El nàstic es viu a Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant Pere i Sant Pau
amb el suport de Bayer.
Ciència para una vida mejor.
Atenció a tots els estudiants amb assignatures pendents.
Ara, si voleu aprovar-les,
només necessiteu conèixer una suma.
Insuficient més aula magna, igual notable.
Aula magna.
Us ofereix recuperacions des de primària
als darrers cursos de la universitat
amb grups reduïts.
A més de la preparació pels accessos a cicles formatius
per a majors de 17 i 20 anys
i per a majors de 25 anys a la universitat.
Plesa Alcalde Lloret número 1.
Darrere el diari de Tarragona.
977 22 22 77.
22 22 77.
I al costat del campus de Salades.
Aula magna.
Per una bona neteja,
limpieza escosta d'aurada.
Neteja i manteniment de petites i grans superfícies,
locals comercials,
naus, apartaments, xalets,
tots els dies de la setmana,
inclòs els diumenges i festius.
Limpieza escosta d'aurada.
Està autoritzada pel Ministeri de Sanitat
a netejar desinfectar torres de refrigeració
i circuits d'aigua sanitària i dutxes
a fi d'eliminar la temuda a la junela.
Si vols més informació,
truca'ls.
977 55 05 35.
Promociones José Luis.
45 anys d'experiència i servei ens avalen.
A Promociones José Luis
sempre ens tindrà el seu servei
amb la màxima qualitat i garantia.
Ara construïm per postea Països Catalans,
a la zona Universitat i la Vall de la Rebessada.
Som a l'Avinguda Roma, número 6,
i Vall de la Rebessada,
carrer Josep Carné, número 3.
Promociones José Luis,
sempre amb el nàstic.
Hi ha quedament menys per Sant Valentí
i encara no saps quin regal fer-li?
Yanua Kaeli et proposa un regal diferent
que reformarà la vostra relació de parella.
Els àngels de l'amor.
Un talismà?
Un amulet?
Un objecte màgic?
Sigui com sigui,
els àngels de l'amor
s'han convertit al nord d'Europa
en un regal típic entre enamorats
i diuen que funciona.
Els àngels de l'amor
només els trobaràs a Yanua Kaeli,
al carrer Cos del Bou, número 5,
al costat de la plaça de la Font.
Aquest Sant Valentí sorprèn la teva parella.
Vine a Yanua Kaeli.
Mmm, quina gana.
M'agradaria una...
Desperta!
Telepizza, oferta 2 per 1
amb totes les pizzas grans i mitjanes.
Vine a buscar-la al nostre local,
paguen una i emporta-te'n dues.
Dues.
Al carrer Marquès de Montoliu, a Tarragona.
Per més informació,
truca al 977-22-1919.
Telepizza.
Tens gana?
Truca a Telepizza.
977-22-1919.
No, un turisme amb neumàtics tot terreny no és un 4x4.
Miri, l'esnorca el d'un 4x4 no serveix per bussejar, oi?
Amb amortidors sobrelevats tampoc.
No, ho sento, el seu vehicle no és un 4x4.
Només si el vostre vehicle és un tot terreny Toyota
i feu un canvi de amortidors o pastilles de fre abans del 28 de febrer,
tindreu un 15% de descompte en tota l'operació.
Servei postvent de Toyota.
A Tarragona, l'urbanització a l'alba del costat de l'autovia Reus-Tarragona
i a Reus carretera al Coler a 136.
Tarragona Ràdio et presenta l'equip que canviarà la decoració de la teva llar.
Mantes, ateradons, draps de cuina, tovaioles, fundes nòrdiques, cortines.
Tot i més, en noves col·leccions i complements per a l'allar.
Roba de casa Jaume i Albert, carrer Sant Francesc, 12, telèfon 977-249470.
Roba de casa, sempre amb el nàstic.
8 i 13 minuts, encetem aquest sempre nàstic especial,
un sempre nàstic avui de Remember When,
recordant el que han estat aquests 20 anys de Tarragona Ràdio
i el que han estat 20 anys de nàstic a la ràdio de la ciutat,
el 96.7 de l'FM i a Ràdio Sant Pere i Sant Pau, el 101.01 de l'FM.
Hem de començar, com cada dilluns, per això,
saludant el nostre musicòleg especial, el Jordi Haria.
Jordi, molt bona nit.
Molt bona nit.
Lliure indirecte, amb Jordi Haria.
I amb el lliure indirecte, no sé quin lliure indirecte ens porta avui,
bé, sí que ho sé perquè ja m'ho ha dit,
però veig incapaç totalment de pronunciar les paraules que m'ha escrit el fut, Jordi.
Bé, és que tenint en compte que era el programa especial dels 20 anys i això,
que ahir vam xalar molt i que de fet estem en una situació
que els més grans d'aquest poble no recorden,
havíem de buscar una cosa una mica diferent, no?
I l'hem buscat.
No, diferent no és. I el nom és estranyíssim.
Sí, sí. De fet, serà la primera cançó en alemany que posem.
Ja, ja, amb això, doncs, ja...
Hem tocat el Nigèria.
Tema Nigèria.
Tema Nigèria, però clar, tema Nigèria en anglesa.
És veritat.
Perquè el house encara no el toquem.
És veritat. Va ser en anglès.
Això sí que poc i ens ajuda.
Bé, gran bandera nigeriana hi ha l'estadi, eh?
La vam veure.
Bé, n'hi ha alguns d'aquí que no tenen veu avui i no poden fer el programa,
que ja li envio records des d'aquí al Jordi Blanc,
que van dir que era del casal andalús de no sé on,
però bé, era la bandera nigeriana.
Deixem-ho així.
Va dir que era del casal andalúcia.
Sí, sí, és igual, ja seríem.
Fica't un altre panell, Jordi.
Aviam, com es diu això tan complicat que l'has portat avui?
A veure, no, la primera...
De fet, la peça es diu
De Stoff den Dittroimassin,
que ve de ser una mica d'aquesta en faig els somnis,
que és d'un compositor alemany
que, de fet, jo crec que coneix ben poca gent que es diu Pita Thomas,
que feia bandes sonors als anys 70.
I, de fet, ni tan sols sabem de quina pel·lícula és aquesta cançó.
És d'aquelles cançons de...
Bueno, també és una mica retro,
i com anem de 20 anys i això,
d'estir al sofà amb un mig somriure satisfet i a disfrutar.
I, home, és que avui ens hem guanyat el dret a somiar, no?
Que jo crec que era una mica l'argument.
És a dir, si ahir perdíem, tampoc passava res.
Vull dir, bueno, doncs...
La cosa continuava tal com havia estat sempre,
més o menys amb la zona tranquil·la i tal,
però després de la victòria d'ahir,
home, ens hem guanyat el dret a somiar, no?
Pot ser la banda sonora de la pel·lícula del nàstic d'aquesta temporada?
Bueno, jo crec que si la cosa continua així,
alguna més no trobarem.
Aleshores ja anem a buscar l'èpica,
però avui és allò de somriure satisfet,
disfrutiment transpot
i això de què estan fets els somnis.
Aleshores ja anem a buscar felixen,
no ?
Bon etiqueten,
sătlet faré
cooper요
D'aquí està en fets el somni, Jordi?
Bé, esperem que tinguem bastant d'aquesta matèria prima
durant la resta de la temporada
i, en fi, a veure si continuem somiant a Ivar, no?
Continuem somiant i a poc a poc sembla que fem realitats
perquè al club ja ningú se n'amaga
que l'equip és un clar candidat a l'ascens.
Bueno, sembla que no, que ningú se n'amaga
que som un clar candidat a l'ascens.
Continuem a veure si som tan clars
durant les pròximes jornades, no?
De moment a disfrutar.
Gràcies, Jordi, i ens veiem a Ivar.
Vinga.
Doncs Jordi Haria amb el llibre en directe.
Hem de saludar a la taula de contartulis avui,
molt especial del Nàstic,
amb quatre contartulis d'aquests.
Podríem dir amb una frase de tota la vida
que ens acompanyen des del primer dia de programa,
des del primer Sembra Nàstic,
aquí a la taula, el saludem ja,
Júli Esporrin, molt bona nit.
Molt bona nit.
Conchita Moreno, molt bona nit.
Bona nit, sí.
I Jesús Ramiro, bona nit.
Hoy sí que no es por cubrir el expediente,
hoy sí que son buenas noches.
Joan Alassà, t'has col·locat ja?
Sí, ja estic col·locat.
Molt bona nit.
I gràcies per invitar-me al programa.
Doncs amb ells quatre parlarem del que ha sigut l'actualitat del Nàstic.
A tots vosaltres us volem formular abans que res una pregunta.
Avui estem, com us deia abans,
de recordant aquests 20 anys d'història a Tarragona Ràdio
i fent nàstic a la ràdio de la ciutat,
i us volem preguntar
quin ha estat aquell moment que mai oblidareu en la història del nàstic.
Recordeu, quin ha estat aquell moment que mai oblidareu en la història del nàstic.
Tots els que vulgueu participar,
heu de trucar al 977-24-4767
o bé enviar un correu electrònic a l'adreça
de semprenàstic.com.
Recordeu, 977-24-4767
o semprenàstic.com
per explicar-nos quin ha estat aquell moment que mai oblidareu
en la història del nàstic.
Hi ha dues entrades que sortegem
entre tots aquells que truqueu
i envieu correus electrònics
per veure el proper partit a casa,
un autèntic partidàs a les 12 del migdia,
d'aquí 15 dies al diumenge,
al que jugaran nàstic i l'Orca.
Atenció perquè juguem cinquè contra quart,
per tant, un partit d'aquests
que s'ha de tornar a omplir el nou estadi.
Els hi vaig a formular,
per començar la pregunta,
els nostres contartulis,
que segur que en tenen un munt de moments que recorden,
però algun deu ser especial, Juli.
Home, a mi la retina de la memòria
m'haveren ara mateix molts moments especials.
Recordo l'ascens de segona A de Zafra,
un moment històric, un moment molt especial,
però potser era més jovenet
i potser de la manera que vaig viure
potser el moment màgic del gol del Gordo Azamora,
potser és...
probablement aquella màgia és difícil d'oblidar, no?
Aquests dos moments potser són els que tinc més gravats
a la meva, diguéssim, mitjana història,
perquè la meva edat no és jove,
però tampoc és gran, no?
Llavors, doncs,
podríem dir que són els dos moments
que tinc més ben gravats a la memòria
i sobretot, doncs, com a més recent,
òbviament, aquella màgia del gol de Zamora,
que verdaderament és imborrable,
és difícil d'oblidar aquella màgia
i l'altre dia, diumenge,
doncs, hi va haver certs moments,
en certs moments se't posa el pell de gallina
una miqueta apel·lant
aquell moment màgic del gol de Zamora, no?
Si més no, el moment que fas el tercer gol,
doncs, recordes moments històrics
com pot ser aquest, no?
Reviurem aquest gol a la segona part del programa.
Conxita, quin és el moment màgic de la història?
Al Nàstic, en què et quedaries?
Bueno, yo quizás también lo que dice el Juli,
perquè jo no pude anar a Zafra,
però després, per la tarda,
quan jo venia els jugadors de viatge,
estuve en el camp
i estàvem parlant amb ells
per la radio, en directe,
i dándoles ánimo,
i quan arribaron al camp,
aquello foi un desmadre total.
Sé, per la Angelina,
que fueron a Zafra,
com de bona mañana,
estaven por allí,
por el poble, chillant,
levantaban a tot el món,
o sigui, que se ve que foi algo.
Jo, sin ir, ja te digo,
aquí lo disfrutamos un montón.
És que era una cosa
que a veces,
cuando llamo así
para decir algo los lunes
al programa,
como la pregunta que hacía
la semana pasada,
es que no se puede decir.
Es una cosa
que llevas dentro tan fuerte
que no...
Home, però la semana pasada
era senzilla,
és que havíeu fet
després de veure el Nàstic
en el col·legio de copas.
Ho vam llegir, ho vam llegir.
Jesús.
Bueno,
jo he vivido
cuatro ascensos,
la temporada 71-72.
Por cierto,
he buscado una cajita
de cerillas
que tiene mucha historia,
la dieron el último partido
en la Avenida Cataluña
con el Girona,
se ganó 4-3,
dos goles de Rojas,
uno de Alarcón
y otro de Sintu López.
Entonces,
no hemos traído la tarta,
no tenemos tarta,
pero...
Pero tenemos una caixa
de amistos
y encenderemos una cerilla
y la bufaremos toda.
Entonces,
los cuatro ascensos
y pasando un poco
una comparación
al tema taurino,
dicen que no hay quinto malo.
Entonces,
esperemos que el quinto
sea este año
y ya sabemos dónde.
Jo em pensava
se'm posaria
la gallina de pie
a la segona hora,
però m'ho esteu aconseguint posar ara.
Joan.
Jo també sóc curioso
com el Juli
i la Conxi,
els dos ascensos,
sobretot el Zabra
i la veïna de viatge,
amb la gloriosa
que tenim aquella penya
en el Nàstic Joventut,
que em sembla
que el Juli
es perlín
perteneixia a aquesta penya.
Sí, senyor.
I també el de Samora,
un ascens,
la Mar de Macu,
que es va fer famós
una frase
que jo vaig treure
que es deia
Samora no sé
que en una hora,
treballar molt
i va ser Samora
i van pujar a segona visió.
Per a mi,
més el car de gallina
se'm va posar
el dia que van jugar
a la Copa Rei
fa quatre anys
en camp del Real Madrid,
quan guanyàvem un o dos
i aquell moment
em va dir
que el meu equip
era important
i estava lluitant
amb un equip important
que és el Real Madrid.
I vull que això
es torni a repetir
amb aquest ànim
de tota aquesta gent
que va assistir al camp
i tot això,
torno a repetir
aquest pell de gallina
que som un equip important
i aquell resultat
que malauradament
no es van eliminar
però que vull que
aquell dia
haguéssim pogut eliminar
aquell equip del Real Madrid.
Però aquell dia
se'm va posar
a mi la pell de gallina
quan aquells aficionats
de Tarragona
vam anar a animar
el nostre equip
i dir que el nostre equip
era tan important
que estàvem lluitant
amb un equip tan important
que diu que ha guanyat
les sis copes d'Europa
o el que sigui
amb color
o amb blanc color que sigui
però aquell dia
era més important
perquè això de segona divisió
és un treball
d'animar
està a l'equip
i darrere d'ell
i tot això.
El Joan Alassà
no només té la frase aquesta
de Zamora no se gana hora
en té una altra
que també és archifamosa.
Sí, és archifamosa, sí.
Ho tinc diversos
però bueno...
La camarada, la camarada.
La camarada, tu.
Ni Barça ni Mèni Espanyol
viscant el Nàstic
millor equip del món.
Aquesta és la camarada.
Això és el passat més recent
de la història del Nàstic
després l'analitzarem
més profundament
segurament el futur
ens depararà altres coses
força interessants
tal com està l'equip ara
però el que volem parlar
és del present
del que va passar ahir
en el partit
contra el Valladolid
i d'un concurs
que tenim en joc
que és el del votar
el millor jugador.
És molt senzill
heu d'agafar el mòbil
i envieu missatge
al 5588
la paraula jugador
i al jugador
que us hagi agradat més.
Si ahir va ser Ismael
perquè va fer dos gols
i al poc
i pel partit que va fer
Álvaro
perquè estan molts minuts
sense encaixar gol
qui vulgueu.
Tenim una tovallola
que sortegem divendres
una tovallola
de la marca Nàstic
d'aquelles grans
per anar a la platja
aquest estiu
SMS
al 5588
amb la paraula
jugador
un espai
i escriu el nom
del jugador
que més et va agradar
del darrer partit
de Lliga.
I ara sí
comencem a analitzar
el que ha estat
l'actualitat
d'aquest dilluns 13 de febrer
i comencem amb una notícia
que la coneixem avui mateix
que és la que
la Federació de Penyes
juntament amb el club
organitzarà
un autobús
pel desplaçament a Iber.
El moment del club
és boníssim
a ningú se li escapa
estem molt a prop
de tocar amb els dits
ja l'ascens
i doncs aquestes iniciatives
comencen a sorgir
a efecte
tots aquells que vulguin
anar a Iber
ho podran fer
amb la Federació de Penyes
a un preu força raonable
20 euros als socis
amb bus més entrada
i 25 als no socis
també lògicament
amb bus més entrada.
Nosaltres hem volgut parlar
aquesta tarda
amb el vicepresident
de la Federació de Penyes
amb el José Luis Molina
que ens explicava
com s'ha organitzat
aquest viatge.
Hemos organizado
junto con el
con la Junta de Nástic
los autobuses
para a Iber
y el precio
van a ser de 20 euros
para los socios
y 25 para los no socios.
Entonces ahí
entra ya viaje
y entrada
o sea,
hemos sacado
un precio
bastante bueno
para todos
y los autobuses
saldrán
de la precia
en Peria del Tarraco
el sábado
a las 9 de la mañana.
Se podrán adquirir
los tickets
en el Bar Petit Tarraco
hasta el viernes
a la una y media
del mediodía.
Tanto el club
como nosotros
hemos hecho
un gran esfuerzo
para poder compaginar
un buen precio
y que la gente
se apunte.
Nosotros creemos
que tanto
por la trayectoria
del equipo
como por los precios
que hemos puesto
esperamos llenar
4 o 5 autocares.
José Luis Molina
el vicepresident
de la Federación de Penyes
anirem a Ibar
fent desplaçament massiu
ocupem Iporua
home la idea
és aquesta
després
alguns compromisos
personals
que un té
doncs
s'hauran de compaginar
com bonament puguem.
Conchita
anirem a Ibar
Yo mi idea es esa
lo que pasa
que al día siguiente
tenemos una calzotada
pero me han dicho
que sobre las 2 de la mañana
o así estaremos aquí
arribem a l'hora
así que
seguramente
Jesús también
Jesús
no sé ni per què
li pregunto
i tengo calzotada
no la misma otra
pero
aunque sea sin dormir
caerán los calzots
y lo que haga falta
es que es muy importante
además coincide
el partido de Ibar
es quizás el campo
que menos espectadores
junto con el Lidaban
entonces
meter 150-200 personas
seguro
que se nos oirían más
se nos oirían más
que a la gente de allí
y eso para los jugadores
es muy importante
o sea
allí aquella gente
vaya
no creo que
que animen mucho
porque como
lo tienen ya
tan asumido
que casi yo creo
que se las alegrarían
de bajar
para tener
la ilusión
de volver a subir
entonces yo creo
que es una gran ocasión
para que
vayamos
al menos 150 personas
200
que se puede ir perfectamente
si no se va ahora
hay que hacer otra marcha
no verde
sino roja
como la de
Numancia
la de Zamora
ahora o mai
como se dice en catalán
o la de Madrid
Jo personalment
per motius de bals
no podria anar partint
me'n sé greu
perquè és el moment
ideal ni per apujar l'equip
evidentment
jo suscribreixo
els pares que diu
el Ramiro
ara és el moment
que s'ha d'apujar un equip
un equip
fa molt de temps
aquí a Tarragona
a ràdio
trucava i tot això
que era un equip
que s'ha d'animal
tant a casa
com a fora de casa
i això és important
els jugadors
quan veuen
els jugadors
un camp contrari
aquesta gent
que ha vingut
especialment per veure-los
els jugadors
juguen d'una altra manera
se senten responsabilitats
on que n'és pel golista
però sempre s'ha d'apujar
anem a parlar ja
del partit ahir
del que vam poder veure
al nou estadi
què us va semblar
l'espectacle
de llum i color
que s'ha de veure
ahir al nou estadi
home és un partit
d'autèntic
amb insomni
realment
és la crònica
que tot poeta
escriuria
abans que es jugui
el partit
és a dir que
una comunió
de futbol
afició
bon resultat
i acaben fent l'ola
doncs realment
un diumenge
un diumenge
màgic
un diumenge
màgic
que
a mi l'únic
que em fa por
és que
és que
bé
la gent
comenci
a pressionar
massa
el club
em fa por
perquè
ahir va sortir
tot rodó
si més no
hauríem de borrar
els 4 minuts
del temps de descompte
i el final
de l'actuació
arbitral
que encara
aquí deien
que no
que era el gol
que el gol
el quart gol
era bo
però
jo encara no he sigut capaç
d'haver robat la visió
per tant no
jo crec que sí
Juli
més que res
perquè el Diego
va per darrere la pilota
tota l'estona
i llavors
clar
fora de joc
no existeix en cap moment
a mi em va semblar
des de la meva posició
que era bo
però com que estic en una posició
no massa privilegiada
per veure
aquella jugada
aleshores
no m'atreveixo a definir-me
però aleshores
doncs
insisteixo
que
l'únic que em preocupa
molt miqueta
que en aquests moments
és que el gimnàstic
sortir a partir d'ara
més pressionat del compte
des d'un punt de vista
de l'entorn
l'entorn està parlant
de primera
d'una forma molt decidida
jo sóc
que estic tan animat
com qualsevol més
però
em servia molt de greu
que
ara doncs
tinguéssim
dos, tres, quatre partits
en els que
tinguéssim
doncs
una baixada
totalment
assumible
coherent
normal
lògica
la que té qualsevol equip
la que té qualsevol equip
i la que té que tenir
un equip com el nostre
perquè el nostre equip
no oblidem
que no està dissenyat
per fer un salt de categoria
almenys ara
i quan menys
jo crec que som un equip
sorpresa
o almenys estem enganxats
en el tren de l'ascens
però
com un afegit de més
crec que tant
en nosaltres
com en l'Orca
som dos equips
que a priori
no estem cridats
ni dissenyats
per fer aquest salt
si més no
l'Orca
penso que
inclús ha gastat
més diners que nosaltres
però
en qualsevol cas
a priori
no és aquest objectiu
primordial
i llavors
d'aquest punt de vista
un moment màgic
com ahir
es pot traduir
potser en excés d'eufòria
i aquest excés d'eufòria
s'ha de saber mesurar
s'ha de saber mesurar
perquè
jo estic
ja estic
tan encrescat
com qualsevol
les que estem aquí
però bé
em preocuparia molt
que ara
un batx
ens puc comportés
que
hi hagués
aquelles dos
tres mil persones
que sempre
doncs
en un moment determinat
doncs
no tenen la fortalesa
moral
que tenim nosaltres
però això és tu
que ha de peus a terra
que passa
s'ha de gaudir
potser del moment
ara
s'ha de gaudir del moment
i sense cap mena de dubte
qui no va gaudir ahir
però avui
jo ja soc més reflexiu
i més moderat
i prefereixo
fer-me la idea
que
ens espera
un final de temporada
bonic
però
no m'ho he fet il·lusions
soc sincer
prefereixo
tocar de peus a terra
i pensar que
el que hem de fer
són els 50 punts
quan abans possibles
si més no
a partir dels 50 punts
doncs
segurament els partits
si ja anem pressionats
segurament els jugadors
no ho notaran tant
però si ara ja comencem
a pressionar
des d'un entorn
decidit
d'equip
amb aspiracions clares
de primera
crec que pot ser
contraproduent
pels nostres interessos
Conxita
ets igual de realista
que el Juli
estirem més a la piscina
no no
jo des de un principi
lo estoy diciendo
que nosotros
nos mantengamos
ahí donde estamos
yo ya me creo
hace unas semanas
que os realistes
dije
los terceros
tenemos que quedar
que el Jordi dijo
ni los cuartos
ni los quintos
no los terceros
pero ahí
yo estoy de acuerdo con él
yo creo que sería
una ilusión morganda
porque escuchaba
Serrano el otro día
que para ellos
pues sería impresionante
como para todos
pero
si ahora
te cuestan un pastón
de dinero
los jugadores
cuánto no te costarán
los jugadores
para primera
muy bonito
subir para arriba
y después al año que viene
vuelves a bajar
y te quedas
ya pero te quedas ahorcado
y luego empiezas
con esas deudas
y de dónde sales
disfruta
quieres decir que no
cuando termines
ganas
ganarás mucho dinero
vendrán los equipos
de primera
por supuesto
habrá día
aquí Tarragona
todos tenemos que saber
que el público de Tarragona
es un público muy apático
para todo
como también te digo
que ayer la gente
que fue al fútbol
y pagó la entrada
este vuelve otra vez
a ir
porque ayer ha quedado
todo el mundo
un buen sabor de boca
ojalá yo todos los años
como ha dicho Juli ahora
que éramos dos mil
y mil y pico
y setecientos y pico
porque yo recuerdo
y menos todavía
recuerdo un partido
estando el
el Vicente Amigo
de portero aquí
que estaba yo solita
en la portería
del Gol Sur detrás
y tenía mi coche
arriba
en el campo de arriba
y el Vicente Amigo
me dijo
quítate de ahí
métete dentro de la gente
que hace un frío horroroso
y yo digo
aquí estoy
si no aguanto los 90 minutos
y lo aguanté
que ese día
la primera vez
que me sacaron a mí
en el diario
que vinieron a decirme
los periodistas
que quién era
que qué afición tenía
con el frío tan grande
que hacía
y nos contábamos allí
nos reíamos chiste
o lo que sea
porque éramos cuatro
ni problemas de aparcamiento
ni problemas de nada
y yo estoy encantado
con que ahora haya
todos los problemas
que hay
de aparcamiento
de colas
para entrar de todo
pero yo me imagino
que
subiera primera
que dar cuanto más
para arriba
mucho mejor
bueno
te lo voy a rebatir
muy brevemente
respecto al partido
de ayer
nada más le sobró
una cosa
que fue la anulación
del cuarto gol
yo por mi situación
en el campo
estoy exactamente
a la altura
del punto de penalti
donde se marcó
y yo casi casi
me dejaría arrancar
una oreja
no más
en que fue totalmente legal
pero aún voy a decir más
aunque hubiera sido
fuera de juego
la jugada merecía
que la dieran por buena
y voy a rebatir
creo
lo que ha dicho
Conchi
mira
si algo
no se puede programar
es un ascenso
de categoría
de ningún equipo
y el ejemplo
que pongo yo siempre
el Castellón
un montón de años
haciendo un presupuesto
terrible
y ha subido
cuando menos
se lo ha esperado
entonces
si cae la breva
es difícil que caiga
sin pensárselo
a primera
lo de las deudas
yo te digo a ti
que no
pero ojo
no no no
es muy fácil
números reales
números reales
vamos a ver
ingresos
televisión
quinielas
publicidad
socios
se harían
el máximo
que permite la ley
porque hay que dejar
unas entradas
y si son
este año hay
casi 6 millones
de euros
me parece
el presupuesto
si se alcanzan
los 12 millones
y no pasa
ni un duro
y si se baja
mala suerte
y no es ningún trauma
será un trauma
si baja un Betis
baja el Bilbao
que puede ser que baje
día que bajo el Valencia
eso es el trauma
pero que el gimnástico
subiera
aunque al año siguiente
bajásemos
no es ningún trauma
y intentar volver a subir
y voy a hacer un pronóstico
y ojalá me equivoque
Conchi
acuérdate de lo que te dice
aquí este socio
de toda la vida
si estamos
tres años más
seguidos
en segunda A
bajaremos
a segunda B
porque la gente
¿cómo?
si tenemos salud
a lo mejor
algún día
me tienes que dar la razón
eso está más
que demostrado
el año pasado
en cuanto se consiguen
los 50 puntos
ni los socios
¿sí o no?
este año
si faltando
seis o siete
o diez jornadas
tenemos los 50 puntos
y no estamos
ni chicha ni limona
las tres mil y pico
cuatro mil personas
y la gente
no hay peor cosa
que la monotonía
que el aburrimiento
si estamos tres años más
en segunda
y ojalá me equivoque
no estaremos en segunda A
al cuarto año
iremos a segunda B
y si no
al tiempo
¿has visto?
yo sé
espera
Conchita contestó
¿has visto como ahí
me dan la razón?
¿en qué?
que en Tarragona
somos muy apáticos
para todo
tú vete a Andalucía
tú viste el otro día
al Cádiz
como lo animaban
perdiendo
0-4
que perdía su equipo
¿eh?
¿y cómo lo animaban?
eso aquí no pasa
bueno
pero ha bajado
ha vuelto a subir
y yo sé que hojeadores
nuestros que han ido
por Andalucía
a mirar lo han dicho
y les han dicho
y son fiestas aquí
si no esto no se cabía
aquí en Tarragona no
siempre somos los mismos
pero vamos a ver
precisamente es eso
si estamos
y ya digo
y ojalá me equivoque
tres años más
seguidos en segunda
acuérdate
que te lo digo yo
que iremos a segunda B
porque estaremos otra vez
los cuatro
tres mil y pico
cuatro mil de siempre
enfamar las urallas
no es anti segunda B
Joan anima
entén el que pasa
bueno
parlant del partit
si els jugadors
continuen amb aquesta línia
de treball
d'entrega
de formar una bona pinya
i tot això
reviran els resultats
però han de ser realistes
l'any passat a la B
com va pujar a primera visió
en 76 punts
quants del Nàstic
en aquests moments
39 punts
quants punts necessitem
en aquests moments
37 punts
han de guanyar 13 partits
no es queda la segona volta
no es queden 19 partits
per acabar la lliga
tenim 8 partits a casa
i 10 a fora
però ves que et dic
que aquest any
l'ascens estarà
més barat
potser
no ho sé
però les estadístiques
són les estadístiques
normalment es pugem 76
73
per pujar a primera
76 punts
com es consigueixes?
guanyant els partits de casa
quines coses hem de guanyar?
si cada diumenge
anem omplint el camp
i com diu el senyor Ramiro
cada dia fan fer soci
i tot això
evidentment podem pujar a primera
perquè tenim una base
podem aguantar aquest castell
a primera visió
ara
si vols aguantar
una base
de 6.000 socis
a primera visió
és pujar
pujam a primera
però resulta que al cap
el cinquè partit
el malament va dir
fot a fora l'entredor
que és dolent
fot a fora aquest jugador
recordem-se fa 4 anys
quants entrons van tindre?
el senyor Nogués
el senyor Bonet
i el Lobo Diarte
quants jugadors
van tindre la pantilla?
32 jugadors
gràcies a que van jugar
la Copa del Rei del Ramiro
van poder jugar
aquell dèficit econòmic
però si no
avui en dia
el bon econòmic
avui en dia
el nàstic estaria bé
on està
un altre tema
accions
qui compres accions?
també hi ha una altra cosa
diu
Tarraó no és apàtic
evident
però també el que es diu
petroquímiques
a partir de l'Ajuntament
gràcies a ell
no s'ha ajudat
però poden apostar
aquesta cosa
tenim por aventura
han de treballar sobre això
han de portar
a comprar accions
a portar a pitjar
entre tots
fent una pinya
i fent castells
abans tenim aquí
el senyor Jordi Hària
que sap de molt de castells
i per fer per castells de nou
necessites una pinya
de 2.000 persones
i així no pots fer
amb 200 persones
no pots fer un castell de nou
i castell de nou
per mi és pujar a primera visió
clar, evidentment
jo tinc l'il·lusió
de pujar a primera visió
però dic jo
ni Barça ni Mini Espanyol
més que el Nasti
millor quit del món
jo amb aquest efect
vull treballar
vull treballar
en aquest sentit
amb això
ara hem de ser realistes
ara evidentment
la missa de l'estat
i estic d'acord
amb el senyor Juli Esporrent
hem de ser conseqüents
hem de ser piguent
hem de ser més
el braç que la màniga
hem de ser
evidentment
Madrid sé pujar al Nasti
com l'any que ve a primera visió
i sé com el Getafe
14 jornades líderes
de primera visió
ensenyar a tothom
mira, un coi modesto
estem fent primera
això amb els líderes
què passa aquí?
donant bufetades al Barça
al Madrid
al qui sigui
això és molt bunyillós
per això el futbol
és confiar
11 persones
que juguen al futbol
14 persones
que estan en un vestuari
un entrenador
que ha de dominar
aquests 25 personatges
dintre d'un vestuari
uns aficionats
que es comportin
com persones
l'altre dia
quantes persones
hi havia a camp del Nasti?
9.800 dues
però resulta que
dues persones
ja no hi han persones
una va tirar una botella
al masagista
de Saragossa
i una altra va saltar al camp
és a dir
9.800 persones
i dos animals
escolta
tornem a tancar
del Nasti
una altra vegada
6 partits
al camp del Nasti
per això?
per perdre els nens
per quedar l'àrbitre
és dolent
perquè no fem a fora
un fora joc
perdem amb els nervis
la calma?
per favor
el futbol és això
no té lògica
dos i dos no són quatre
no us ha comentat el senyor
el Castelló
el Castelló
grans pressupostos
gran pressupostos
per pujar
però no hi ha manera
moltes vegades
se presenta el portant
ara això sí
puges en seqüència
els edificis
se pujan poc a poc
és greu de gol
és la filosofia
que porta l'entrenador
pas a pas
partit a partit
ja veurem el que passa
ja t'ho he dit abans
quantitem 50 punts
76 per pujar a primera
poc a poc
aquí està
ara deia la filosofia
de l'entrenador
precisament el que anàvem
a escoltar
era el que deia ahir
un Luis César
eufòric
després del partit
que deia
que aquest Nasti
ara sí que ja
pot aspirar
absolutament a tot
el Nasti
que està arriba
i el dia de hoy
és candidat
és un hecho
no?
els queda mucho
per recorrer
però els queda a tots
o sea
els que van delante
els queda
un largo camino
y el Nasti
que está
un poquito
más atrás
también
y tenemos
que seguir luchando
y sufriendo
y tratando de ser
un buen equipo
que yo creo
que lo somos
y ya decía
esta semana
el Nasti
está en la pelea
y disfruta
peleando
y vamos a poner
toda la carne
en el asador
para
no mantener
la posición
sino escalar
posiciones
Aquest era Luis César
parlant
que el Nasti
era candidat a tot
i escoltarem
també el que deia
Josep Maria Andreu
un Josep Maria Andreu
que ja etiquetava
el Nasti
com a clar candidat
a l'ascens
Está claro
nosaltres som candidats
i ho hem de dir
de forma clara
a l'ascens
i ho hem d'intentar
jo crec que estem
en una situació
òptima
i amb el futbol
que estem fent
jo crec que no podem
renunciar absolutament
a res
a res
important és que es pugui
lluitar
per les tres places
lluitar per una plaça
ho faria molt difícil
i jo penso
que també s'interessa
que d'alguna forma
no solament siguin
3, 4, 5 equips
si n'hi ha 6 o 7
per nosaltres
jo penso que seria millor
doncs era Josep Maria Andreu
parlant que el Nasti
que és un clar candidat
a l'ascens
jo no sé què en penseu
jo heu dit
què en pensàveu
però ell parlava també
que s'apretà molt
aquesta segona
potser estem davant
d'una de les segones
més apretades
dels últims temps
està tot molt compacte
tot molt juntet
i referent
a què deia el Joan
potser hi ha menys punts
sinó per pujar
estarà tot molt molt junt
que el Nasti
si ha consegut alguna cosa
aquesta jornada
és retallar amb el líder
ens hem col·locat
a 5 punts del líder
que això també és un altre tema
a tenir en compte
que ho deia ara el president
que ja no només hi ha una plaça
ara les 3 ja estan molt a prop
sí està clar
el factor clau
és que ara mateix
hi ha 3 places
per disputar
fins ara
semblava que només
n'hi hagués una
per molts
per molts candidats
i ara probablement
en aquests 5 punts de diferència
la cosa s'hi estan enganxant
i aglutinant més equips
a partir d'aquí
naturalment
és allò
que arribo a Reuelto
ganància de pescadores
i aquí
qui pot tirar la canya
i pescar el peix
podem ser nosaltres
evidentment
podem ser un candidat
però
jo crec que
l'eufòria
en el que acostuma
que és bo
és molt bo
he de tenir un president optimista
i
i eufòric
em sembla molt
molt positiu
però
estic convençut
que avui
el senyor Andreu
segur que avui
pensa
quelcom similar
al que jo he dit
ahir doncs
tothom pensa en clau de sens
i avui doncs
toques de peus a terra
mires la classificació
i dius
estem
per sota
el xerez
un pressupost astronòmic
estem per sota
el
però
Juli
més enllà de pressupostos
el joc de l'equip
ahir no es va fer trampar molt
el camp
sí
sí però
és cert
és cert
no es pot posar cap atanuant
no hi ha res que
per molt que el Marcos digui
que ens van regalar la primera part
no hi ha cap atanuant
ni res que justifiqui
el nostre bon joc
és a dir que
és per mèrits propis
i no per demèrits
al contrari
això està clar
però
sí que
si més no
també doncs
s'ha de
jo crec que
relativitzar tot
ahir al Valladolid
venia amb 6 o 7 baixes
de molta molta molta importància
sobretot al darrere
i l'equip estava trencat
al davant té
on tenia
tota la artilleria
pesada
ja que ens agradia
tenir
dos dels 4 o 5 jugadors
que tenien al davant
però
però al darrere
tenia
tenia molts problemes
i de fet
doncs tenia 6 o 7 baixes
molt molt molt molt importants
el joc que ve fent
al Valladolid
tota la temporada
està sent igual
perquè el doble pivot
sí que en priori
era el titular
Morales i Sousa
que són dos jugadors
ahir ho dèiem
a veure la retransmissió
que potser són molt destructius
però no creen
al Valladolid
li està faltant
a aquesta temporada
tenir un mig centre creador
com pot ser una Belboades
per exemple
que el Nàstic
aquesta temporada el té
és possible
és possible
però insisteixo
segueixo insistint
en que
en que el discurs
s'ha de moderar
s'hem d'il·lusionar
hem de seguir
el Nàstic
a casa
però sobretot a fora
que convé
i ara és un moment molt oportú
i molt dolç per fer-ho
però bé
jo crec que partit a partit
ho dirà
perquè
insisteixo
en que
no solament nosaltres
però és que sota tenim
un Almèrie
amb un altre
per suposo astronòmic
sí però tenen un davanter
que no fa gols
i que juga poc
per cert
això li passa
per ver-se equivocat
de club
tenim la gran sort
segurament
que el nostre entrenador
que jo sempre he sigut
un fidel seguidor
un fidel defensor
ho dic
en moments crítics
i en moments bons
i com que ell
és capaç
a veure
jo sempre he dit
que l'entrenador
té les coses rares
que tenen tots els entrenadors
i aquest no és un clar exemple
això està clar
però a mi és un entrenador
que particularment
s'ha amagat
des del primer dia
i ha fet un descobriment
i això és mèrit d'ell
perquè jo crec
que ningú confiava
en aquest poqui
doncs pogués
ser un jugador
vàlid pel gimnàstic
i avui per avui
crec que és una perla
que ha descobert ell
que és mèrit d'ell
i que a priori
ningú hi apostava
i em dóna la sensació
que aquest jugador
ens donarà molt bones tardes
a futbol
i no ho dic
però solament pel d'ahir
perquè ja fa dos o tres partits
la rematada aquella d'ahir
si entra allò
allò és de primera divisió
no està tothom capacitat
per fer-ho
però és que no solament el gol
és que individualment
ha fet dues o tres jugades
per la banda
o cops de tacó
que realment
són difícils de veure
el segon A
jo pensava primer
que era un jugador
molt dotat
des del punt de vista
físic
però
començo a posar
inclús en dubte això
i he començat a veure
detalls tècnics
impressionants
a partir d'aquí
doncs
potser
el Jonathan
com s'estira
els cabells
ara
em penso que ahir
va entrar el minut 82
que ho he mirat al diari
i no entenc
per què no juga de titular
no sé per què
ha anat a fer allà baix
li falta gol
amb aquest xeval
ja t'ho dic jo
escolta'm
ahir Luí César
va fer un altre invent
d'aquests
que li va sortir bé
a sobre
que era el de ficar
David García
al lateral esquerra
partidats de David García
a més fa la central
el primer gol
el desubica totalment
ahir teníem a Marco sancionat
i David García
va provar
i no em nota
no
vam excel·lent
la verdad es que
ha sido un buen partido
mejor de lo que yo esperaba
creo que
como me ha tocado
no me ha quedado
peligro
bueno mucho peligro
y la verdad es que
me he sentido cómodo
y bueno
saben la jugada del gol
con confianza
de dar el pase
entonces
me ha ido todo rodado un poco
ya te he dicho
la primera jugada
que ha sido l'ataque
que me ha salido bien
pues luego te creces
y bueno
no está mal ahora en ataque
he defendido como he podido
he atacado bien
y bueno
creo que he hecho un buen partido
y sobre todo
que el equipo ha ganado
lástima de los dos goles
pero lo hemos ganado
David García
la Conchita
quan li dèiem
que beba jo al David García
feia casi mal cap
fenomenal
yo es que
de central fenomenal
pero es que ayer lo hizo fenomenal
porque además
lo estuve escuchando al chico
como decía
que había dicho a sus padres
y a su novia
pues claro que
no era su sitio
estaba
pero
eso lo deia el dijous
per això
exacto
pero ahí se ve
cuando una persona vale
como vale
y como muy bien decía el míster
es un momento
en que el club
o sea
el equipo lo necesita ahí
y el chico creo que respondió
estupendamente
pero estupendamente
y si os fijabais
a veces iba
a su sitio
os fijabais
que a veces iba
a su sitio
porque la intuición
ya de
pero de verdad
chapó para David
porque de verdad
que lo hizo muy bien
muy bien
el Jesús que es un expert
de l'altra a l'esquerra
es el que más se sabe
de la laltra a l'esquerra
de la nástica
y tan
y tan
y tan
que te reus
y todo
dándole un poco
la razón a Conchi
sobre todo
al principio del partido
hubo un par de jugadas
que dejó
completamente
abandonado
el lateral
se fue hacia el centro
claro
es un instinto natural
de un central
reconvertido en lateral
ahora
por aquel lado
también creo
por restarle méritos
pero
no cargaron
mucho el juego
tuvo más trabajo
el Ruz
que por cierto
chapó
porque el que menos
le saca la cabeza
no digas nada
que no nos escuchen
de la mente
entonces
nada más
volviendo un momentito
a lo que ha dicho
aquí el amigo
Alasá de los puntos
mira
nosotros tuvimos
la mala suerte
que fue el año
que más puntos
sacó
el cuarto
descendido
que fue el Levante
ya están hablando
de la indesagonal
con 50
o sea
que eso de los números
es aleatorio
con 50 puntos
se bajó
cuando lo normal
está alrededor
de 47
si si
se bajó
con 50
entonces
si el Iván va a baixar
en 50
después va a pujar
las pachos
para que el Burgos
va a baixar
exactamente
no va a ser
sociedad anónima
¿quién nos dice
que los 70 y tantos puntos
76 los subió
el año pasado a la vez
que este año
a lo mejor
con 67
68
porque está muy igualado
y hay que jugar
tanto los de abajo
como los de arriba
hay que jugar
entre sí
incluso con 65
yo creo
tal como está igual
de comprimida
la clasificación
dentro de 10 jornadas
podemos valorarlo más
todavía
pero me refiero
que los listones
están para ahí
hay que trabajar
en esos listones
hay que trabajar
con ánimo
trabajando este mismo
trabajo
con la coexión
animando al equipo
el aficionado
tienes que fallecer
y a partir de eso
y al final de la meta
cruzarás la meta
y la meta
cuál es la primera división
perfecto
champaña y pastas
pero ahora
que no hay que ser
por el camino
y punto
si tú no sé
qué es bien
el camino
de soluciones
te pone nervioso
no sé qué
ahora no llego
me presiono
que ahora no llego
tengo que echar
fuera al entrenador
que los jugadores
son malos
pero es que
¿qué presión
tiene esto ahora?
entonces nosotros
yo en el fondo
quiero ser como Leiva
que lleva 22 años
y tocamos madera
que continúa
este año
en segunda división
el año pasado
donde estaba Leiva
al punto de tocar
en primera división
donde está este año
tocando
casi no va a dejar
la segunda vez
el tema está aquí
hay que saber
la realidad
paso a paso
partido a partido
ganamos Leivo
champaña y pasta
próximo siguiente
el día de Lorca
a rebosar
que no puede entrar
nadie el campo lleno
a rebosar
que tengan problemas
los de seguridad
porque van a echar
toda la gente
de las escaleras
lo que sea
a rebosar
venga
adentro más gente
así vamos a subir
como la espuma
ahora
ahí está
hoy no sé
hoy tengo que ir
a la casa soltada
hoy tengo una comunión
hoy tengo un problema
por ir en el campo
porque no puedo
acabar con el coche
40.000 excusas
sin tu equipo
nunca subirá
nunca subirá
no hay que poner excusas
tu equipo lo tienes
en el alma
vaya mal o bien
animar el nástic
hasta la muerte
evidentemente
y llevar sangre
del nástic
no sangre extranjera
sangre del nástic
la tenim vermella
y ben gran
esperamos que todos
la tenguemos
d'aquest color

avui no hi ha el Jordi Blanc
no et pot preguntar
pels entrenadors
està pobre sense veu
de cantar tants gols
del nástic
ahir el vam deixar tot afònic
perquè va cantar
fins i tot el que ens van anul·lar
però t'he de començar
a preguntar pels entrenadors
perquè ha caigut
l'11 avui
van dia
sí
això és una pandèmia
continua el ball
i no acabarà
i no ha caigut un altre
per poc
que va ser precisament
el visitant
d'ahir
del nou estadi
també està
bastant qüestionat
malgrat que el Valladolid
estigui a la zona alta
Marcos Alonso està qüestionat
però avui ha sortit
José Luis Pérez Caminero
director general
o director esportiu
del Valladolid
no m'acostumo tampoc
a veure-lo
amb aquest càrrec
encara el veig als camps
però ha sortit
ratificant-ho
mala senyal
però el que ha caigut
era un que s'esperava
que caigués també
jo m'imagino que
Alacant
doncs estava esperant
doncs una altra derrota
tot i que clar
perdrà el camp de l'Almeria
hem perdut molts equips
el camp de l'Almeria
no és tampoc
indicatiu
el que passa és que
la situació de l'Hércules
és complicada
tot i que no estiguin
els quatre del pom de baix
però
es veia venir
que un dia o altre
cauria
i ja en tenim onze
Sona per l'Hércules
Pepe Bordalàs
que és l'entrenador
de l'Alacant
sembla que li voldrien
picar a la terra rival
Sí, sí, sí
té un doble efecte
precisament el que diem
la rivalitat que hi ha
cada cop més
a l'Alacant
i que va estar a punt
fins i tot
de convertir-se en una realitat
perquè la temporada passada
cal recordar que l'Alacant
va jugar a la promoció
de sense segona divisió
es va quedar
no a les portes
sinó que va quedar fora
crec recordar fins i tot
la primera eliminatòria
i la veritat és que
sí
Pepe Bordalàs
és un entrenador
que està fent les coses
molt bé a l'Alacant
està traient
molt de profit
d'un equip
com l'Alacant
amb jugadors importants
aquí molt ofensius
també
amb gent com Sendó
gent coneguda
d'aquí de les Terres de Tarragona
com Félix Prieto
que va estar
als Reus
ja fa uns anys
en fi
que està traient força
rendiment i l'Alacant
el veia mai
a la zona alta
de la classificació
seria un doble efecte
no només
perquè és un bon tècnic
sinó també per això
per desfer
l'equip
que comparteix
el Ricó Pérez
amb ells
Lluís
aquesta jornada
no ens han acompanyat
els resultats
no hem pogut dormir primera
però continuen pintant
les coses molt bé
pel Nàstic
Sí
pinten molt bé
i a més
perquè aquesta jornada
hi ha dos protagonistes
que es veu que es volen sumar
a la festa aquesta
de les apretures
com li voleu dir
a la zona alta
de la classificació
que és el Recre
tots dos van punxar
a la zona alta
de la classificació
dels sis primers
els junts que no van guanyar
precisament van ser
els dos que semblava
que destacaven
fa unes jornades
que parlàvem
si aconseguirien
doncs
posar allò a terra
per mig
sembla que no
sembla que evidentment
les coses s'apreten
també això és molt bo
pel Nàstic
com més equip
si hi hagi a la pomada
doncs molt millor
i realment
el que també
jo crec que queda clar
de la jornada d'ahir
és que
el Nàstic
doncs
va trencant
aquestes
males ratxes
com la de casa
la imatge
o almenys
pel que vam sentir
o el que hem llegit
és de superioritat
amb el partit contra l'Eli
resultat enganyós
fins i tot
aquest 3-2
i realment
jo sentia abans
uns comentaris
sobre aquest partit
del Nàstic
contra l'Orca
d'aquí dues setmanes
i sí
ha de reventar
el nou estall
jo crec que la gent
de Tarragona
s'ha de conscienciar
que en aquests moments
la candidatura del Nàstic
és ferma
i si fora de casa
es continua mantenint
aquesta bona cara
que també hem de recordar
algun dia també es trencarà
aquesta ratxa
totes les ratxes
però si a casa
s'asseguren
aquests punts
que venen a partir d'ara
doncs la cosa
pot pintar molt bé
i estem per viure
una temporada històrica
ja no és possible
fer-ho la Colom
sinó que ja
comencem a veure realitats
Lluís diuen els entesos
que de segona
acostumen a pujar
dos dels que estan
cridats a pujar
i un tapat
i el partit contra l'Orca
crec que juguen
tapat contra tapat
sí
jo crec que pocs apostarien
per veure
jo no dic el Nàstic
però per veure l'Orca
en aquesta primera temporada
a segona divisió
a veure'l
veure'l tant amunt
tant amunt
doncs deixen molt enrere
els altres equips murcians
el Murcia
i el Ciutat de Murcia
que també té mèrit
el que va fer
a Valdebebas
per cert
amb espectacle
de Perdigones Pacheco
crec
sí
sí
va batre
el rècord mundial
d'expulsions
però fins i tot
que tant s'han buit
van ser capaços
de guanyar
a Soldado
i companyia
davant Florentino Pérez
Junito Florentino Pérez
però això són
figues d'un altre paner
diguem-ne
en aquests moments
però veient el que està passant
a la zona alta
evidentment l'Orca
i n'estic
són els tapats
i uns tapats
que van descobrint-se
i van descobrint-se
doncs de forma
important
però aquí
el que hem de tenir en compte
és que en aquests moments
el que no s'ha de fer
és baixar
baixar la guàrdia
perquè evidentment
la temporada continua
sent llarga
i encara queden 18
18 partits
i cal veure si
a Iber
dissabte que ve
doncs es mantindrà
la línia fora de casa
però és un partit que em fa por
és un partit trampa
no Lluís
és un partit trampa
perquè cal recordar
que l'Eiber
només ha guanyat
un partit a casa
aquesta temporada
un partit de 13
i és sospitós
i és sospitós
perquè també
algun dia
d'acabar aquesta ratxa
l'Eiber
també necessita puntuar
com sigui
és un partit
que realment
jo tinc
els meus respectes
també evidentment
els dos següents partits
que són també importantíssims
contra l'Orca
i contra el Levant
però aquest partit
contra l'Eiber
em fa un cert llullu
espero equivocar-me
Lluís Peyerols
Diari Esport
moltes gràcies
el llegim demà
i esperem que
com diguis
t'equivoquis
i que el nàstic sumi
la victòria
ahir puru
el dissabte
a partir de la set
sabeu que aquest és
el meu desig
i que espero
que continuem parlant
d'optimisme
al lloc de les últimes setmanes
i a veure
si al final de temporada
l'any que ve
em truqueu
per parlar de primera divisió
gràcies Lluís
bona nit
Lluís Peyerols
des del Diari Esport
jo voldria que
bé
hi ha acomiadat
aquesta tertúlia
amb quatre
anava a dir
autèntics cracs
amb quatre
persones que ens han acompanyat
des del primer dia
fent el sempre nàstic
amb quatre tertulians
d'excepció
que hem volgut portar avui
perquè com us dèiem
estem de recordatori
ara la segona part del programa
a partir de les 9
recordarem
el que han estat
aquests 20 anys
de Tarragona Ràdio
20 anys amb el nàstic
20 anys fent retransmissions
a Tarragona Ràdio
Júlia Esporrin
moltes gràcies per venir
gràcies a vosaltres
per convidar-me
a més és un dia
bonic
perquè
totes les tertulers
que he vingut aquest any
he vingut després
d'una derrota
d'una marga derrota
passera
i avui és un dia
com a mínim
per recordar-lo
i més encara
si més no
amb un dia tan interessant
com és el de celebrar
el vostre 20è aniversari
felicitats
i que podeu complir
com a mínim
20 anys més
molta gràcies Juli
Conchita Moreno
moltes gràcies per venir també
gràcies a vosaltres
i dic lo mateix
que el dure
felicidades
i que sigáis
sobretot
els companys
que jo
saps que vaig
moltes vegades
a veure l'equip
i us veu
amb una unió
una alegria
que sigáis així
de veritat
gràcies Conchita
Jesús Ramiro
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i espero
que ens veiem
a la meva
Joan Alassà
moltes gràcies
gràcies per convidar-me
que no sigui l'última vegada
o un proper moment
de vegades
i també subscriveixo
aquest 20 anys
el gran tasca
que ha posat a Tarragona
de ràdio
del portavui a la Rambla
que estic veient
aquí un periodista
que el Carles Cortés
que vaig començar
a trucar
a participar
en aquelles tertúlies
i a part
amb les altres tertúlies
posteriors
amb el Vera Ullés
amb el Jordi Blanc
i tot això
i endavant
força
i el Nàstic
que endavant
que és molt positiu
i escolta
t'han fet cas
t'han tret el cap
aquí per brindar
una estoneta
molt gran
Conchita
sí sí
l'última
solamente para decir
ayer volvimos a pedir
otra vez
que el Jordi Gil
estaba
y dijo al chico
que pone lo de la música
por favor que no la pongan tan alta
es que allí en el estadio
jo ja un dia
llamé que estaba al potao
aquí también
saps quin problema
ja amb això
que com que estem nosaltres
al costat de la cabina
tothom agira cap al Jordi Blanc
per dir-li que baixi la música
pobre
i ell no en té cap culpa
perquè ell està
la cabina
jo li recomanaia
que vingués a preferent
que no se sent
no se sent a munt
ja me lo dice mi hermano
a preferent
està una marxa
no se sent ni la megafonia
això de la música
estem acostumats
no ho arreglarem mai
una megafonia
jo diria més aviat
un nou estadio
necessitaria un nou estadio
i un altre tema Joan
ho deixem aquí
de seguida tornem
amb el Rimen Barguent
recordant els 20 anys
de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant Perí i Sant Pau
t'apropen al Nàstic
a segona A
tota l'emoció del futbol
en directe
al 96.7
i al 101.0
de l'FM
segueix les millors transmissions
esportives
amb Jordi Blanc
i Quim Pons
el Nàstic es viu
a Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant Perí i Sant Pau
amb el suport de Bayer
Ciència para una vida mejor
Atenció a tots els estudiants
amb assignatures pendents
ara si voleu aprovar-les
només necessiteu conèixer una suma
insuficient més aula magna
igual notable
Aula Magna
us ofereix recuperacions
des de primària
als darrers cursos
de la universitat
amb grups reduïts
a més de la preparació
pels accessos
a cicles formatius
per a majors de 17 i 20 anys
i per a majors
de 25 anys
a la universitat
Plaça Alcalde Lloret
número 1
darrere el diari de Tarragona
977-22-2277
22-2277
i al costat del campus
Asalades
Aula Magna
Per una bona neteja
limpieza escosta daurada
neteja i manteniment
de petites i grans superfícies
locals comercials
naus, apartaments, xalets
tots els dies de la setmana
inclòs els diumenges
i festius
limpieza escosta daurada
està autoritzada
pel Ministeri de Sanitat
a netejar
desinfectar
torres de refrigeració
i circuits
d'aigua sanitària
i dutxes
a fi d'eliminar
la temuda a la junela
Si vols més informació
truca'ls
977-55-0535
Promociones José Luis
45 anys d'experiència
i servei
ens avalen
A Promociones José Luis
sempre ens tindrà
el seu servei
amb la màxima
qualitat i garantia
Ara construïm per postea
Països Catalans
a la zona Universitat
i la Vall de la Rebessada
Som a l'Avinguda Roma
número 6
i Vall de la Rebessada
carrer Josep Carné
número 3
Promociones José Luis
sempre amb el nàstic
Ja queda menys per Sant Valentí
i encara no saps
quin regal fer-li?
I Anua Kaeli
et proposa un regal diferent
que reformarà
la vostra relació de parella
Els àngels de l'amor
Un talismà?
Un amulet?
Un objecte màgic?
Sigui com sigui
els àngels de l'amor
s'han convertit
al nord d'Europa
en un regal típic
entre enamorats
i diuen que funciona
Els àngels de l'amor
només els trobaràs
a Yanua Kaeli
al carrer cos del bou número 5
al costat de la plaça de la Font
Aquest Sant Valentí
sorprèn la teva parella
Vine a Yanua Kaeli
Quina gana
M'agradaria una...
Desperta!
Telepizza
Oferta 2
Per 1
Amb totes les pizzas grans i mitjanes
Vine a buscar-la al nostre local
Paguen una
i emporta-te'n 2
2
Al carrer Marquès de Montoliu
a Tarragona
Per més informació
truca al 977-22-19-19
Telepizza
Tens gana?
Truca a Telepizza
977-22-19-19
Què?
Ja has visitat
les noves instal·lacions
de Motor 23?
Com?
Que encara no hi has anat?
No saps el que et perds
Al concessionari
més gran de la província
trobaràs els últims models
de Fiat, Lancia i Alfa Romeo
A l'autovia Reus-Tarragona
A l'urbanització Albada
Carrer Carabria 10
Més cotxes
Més espai
Més confort
Més a prop
T'esperem a les noves instal·lacions
de Motor 23
A l'autovia Reus-Tarragona
A l'urbanització Albada
Carrer Carabria 10
Motor 23
Què esperes per anar-hi?
Tarragona Ràdio et presenta
l'equip que canviarà la decoració
de la teva llar
Mantes
Adredons
Draps de cuina
Tovaioles
Fundes nòrdiques
Cortines
Tot i més
En noves col·leccions i complements
per a la llar
Roba de casa
Jaume i Albert
Carrer Sant Francesc 12
Telèfon 977
24 94 70
Roba de casa
Sempre amb el nàstic
Fons elàstic
Fons elàstic
Fons elàstic
Fons elàstic
Fons elàstic
Fons elàstic
9 i dos minuts i avui a la segona part del programa
Com us dèiem volem celebrar el 20è aniversari de Tarragona Ràdio
Divendres vinent farà just 20 anys de la posada en marxa de l'emissora municipal de Tarragona
I al sempre nàstic volem recordar aquesta data repassant els millors moments de l'equip que hem viscut a través de les zones de la ràdio
Sobretot des de la temporada 1994 fins a l'actualitat
Per compartir aquest espai especial hem convidat un professional del nàstic que porta
Bé, el que més anys porta al vestidor del nàstic com és el fisioterapeuta del club
L'Ernest Canet
Ernest, bona nit
Hola, bona nit
I per conduir aquesta part del programa també ens acompanya el director de l'emissora
Això donar pas al director sempre és especial
Bona nit, Ricard Laoz
Bona nit, Quim Pons
Ricard, com es pot definir la relació que ha tingut Tarragona Ràdio amb el nàstic?
Home, doncs no sé si serà casualitat o no
però Tarragona Ràdio, Radio Forum, que va néixer així amb aquest nom
naixia l'any del centenari del nàstic, el 1986
i des d'aleshores la informació del nàstic ha tingut un protagonisme especial
al principi en menys mitjans
perquè en aquella època el seguiment del nàstic no tenia la importància que té ara
però el nostre company Joan Andreu Pérez que ens acompanya
Joan Andreu, bona nit
Bona nit
Doncs suposo que recordarà aquella època amb l'equip a segona vella tercera
amb 600, 800, 1.000 aficionats Puig al nou estadi
en què bàsicament nosaltres, Radio Forum, Tarragona Ràdio
i l'Enric Pujol de Ràdio Nacional
era bàsicament la gent que seguíeu els partits, no?
Sí, evidentment ha agafat molt cos tot això de seguir el nàstic
i en uns inicis eren poques les persones que cobrien l'actualitat del nàstic de Tarragona
Ara mediàticament el nàstic ha guanyat
el fet d'haver-se consolidat a la segona A
evidentment ha estat un bon motiu perquè
no només Tarragona Ràdio que ja ho va fer des d'un inici
sinó que la resta de mitjans de comunicació hagin seguit
el conjunt a reunir, evidentment
era molt precari la situació en la que seguia
però vaja, a la nostra manera
seguíem l'actualitat del nàstic
i teníem els fidels uillens que evidentment volien saber cada jornada
tot allò que passava a l'actualitat del conjunt a reunir
D'aquells primers anys de Ràdio Fòrum no tenim documents honors
en aquella època no es feien els partits de futbol
L'Ernest va arribar l'any 92, es va incorporar al nàstic l'any 92
92-93
Quina època aquella? Segona B, tercera? Segona B, no?
Segona B, després de l'ascens de tercera a segona B
amb el José Lluís Guerra
i va ser l'any que va arribar Raül Longue
I de gent a les grades, això que dèiem, poca
Poca, molt poca, molt poca
I de seguiment de mitjans, tu te'n recordes?
Sí, bueno, sincerament això ha canviat molt
Referent al fet de gent que m'expliques de les grades
me'n recordo una vegada que amb la presidenta, l'Antoni Valverdú
van haver de contractar una empresa, un grup teatral
que va amenizar un dia a la tarda
perquè n'havia gent ni a la preferència
I referent al fet dels mitjans de comunicació
abans n'anàvem tres
i fins i tot viatjàvem amb el mateix autocar
que el propi equip, saps?
I ara, Déu-n'hi-do, com han canviat les coses
Sí, això ha canviat molt
Doncs la temporada 94-95 és quan Tarragona Ràdio
d'alguna manera fa un salt qualitatiu en la programació
Amb el Joan Andreu Pérez s'incorporen també la Tere Ortega
Tere, bona nit
Hola, bona nit
I el Carles Cortés, Carles, bona nit
Hola, què tal? Bona nit
I entre el Carles, el Joan Andreu i la Tere
fem el Tarragona Esportiva, no?
I ens inventem el Tarragona Esportiva
Sí, i recordàvem aquesta setmana la data
no l'hem pogut fixar exactament
però era l'octubre, no?
L'octubre del 94
I ho comentàvem, que fins i tot podria ser que el primer partit
no s'arribés a jugar perquè s'havia suspès per la pluja
no va ser a Font-la-Brada, dèiem-ho, a Llevan
Pensàvem en un partit que es va viatjar, evidentment, com es començava a fer a les hores
però parlàvem de Font-la-Brada o del camp del Llevan
Era Copa del Rei, era un partit de Copa del Rei, no sé si us en recordeu
un partit en el que, evidentment, jo recordo
el que passa és que pel tema del lloc en si no sé quin és exactament
però jo recordo que almenys la manutencció va ser força positiva
però la veritat jo crec que la pluja va ser la que va impedir
que bé, l'estrena radiofònica i el seguiment encara amb el canvi
fos, veure aquelles dates i se tingués que esperar una setmana més
Jo recordo que en aquella època no hi havia cap emissora de ràdio
que retransmetia els partits
i el Carles sí que recorda que el seu primer partit retransmès és el...
2 d'octubre del 94, era un nàstic castelló
entrenava l'equip Pere Valentí Mora
però jo el que no recordo és si exactament aquell va ser el primer o no
perquè recordo que el Joan Andreu sempre viatjava
i jo em quedava a casa i aquell va ser el primer que vaig fer
2 d'octubre del 94
I potser era un assaig final al partit aquest que no es va arribar a fer
Doncs amb aquest trio digues, Ernest
Perdona, penso que era el camp del Llevan
El camp del Llevan, aquest és el partit suspès
És el primer partit que jo crec que he de recordar que es va suspès
Era el Carlos Simón d'Entradó
Jo diria que és el Carlos Simón d'Entradó
Això ja són batalletes una mica de la guerra sembla allà
Jo no l'entradó al Llevan
És que em ve el cap allò de l'arròs
És que bàsicament em ve el cap allò de l'arròs
Vau anar a menjar la paella típica a València
En fi, amb el Joan Andreu Pérez, amb el Carles Cortés
i amb la Tere Ortega es forma el nucli
de les retransmissions del nàstic
En aquella època, insistim, no hi havia cap emissora
que retransmetés els partits en directe
i amb el Tarragona Esportiva neix La Porra
La Porra que fins i tot la podíem haver estrenat
en aquest partit, que no es va jugar
per fer temps allò, mira, ja que havíem anunciat
que estrenat anava amb Tarragona Esportiva
doncs vinga, anem a concursar amb el joc de La Porra
I això de La Porra ve perquè, podem calcular
Tere, que hem fet ja unes 500 porres
Sí, sí, calculant jornades que hi ha hagut
temps que porta en marxa Tarragona Esportiva
doncs si no les hem fet ja
aquesta temporada segur que ja portem
500 porres
que han donat molt de si
Gràcies
977-24-47-67
Més trucades encara, bona tarda
Bona tarda
Hola, com et dius?
Bona tarda
Hola, t'escolto, com et dius?
Bona tarda
Hola, bona tarda, t'escolto, com et dius?
Josep Maria Emilian
Quin serà el resultat?
Un 0-1 a favor del recre, m'estàs dient?
A veure, 10
10, 10, 10
Hola, bona tarda
A mi va
En qui parlem?
A mi o i guata
A mi o i guata ni
Digue'm, digue'm
Mio i guata ni
Com et dius?
Yes
Mio i guata ni
Sisplau, em pot dir el seu nom pel concurs a la porra
Mio i guata ni
Hola, bona tarda
Bona tarda, digue'm
Mira, que la nòria que estava trucant es diu Mio Iguatani, ella és del Japó, es diu Mio, M-I-O
Iguatani, el resultat?
1 a 2
1 a 2
1 a 2, eh? L'apuntem amb ella, però concursaria ella
Doncs aquest 1 a 2, que ens ha dit aquesta concursant que trucava del Japó, apuntem la trucada, que vagi molt bé, gràcies
Gràcies
Encara queda un parell de minuts perquè comenci el partit, fem l'última trucada, publicitat i narració de la segona part, bona tarda
Bona tarda
El teu nom?
És José Antonio Gasol
Em pots repetir?
José Antonio Gasol
José Antonio Gasol
Sí
Però tu ets José Antonio Gasol
No, és sordomut, per això t'ho dic
Sí, digue'm el resultat
Sí, posa-li un 1 a 1
Un empat
A 1
A 1
Doncs li apuntem amb ell les entrades, l'entrada de la festa, de fet, que la passa a recollir
D'acord?
D'acord
Bé, gràcies
El nou estadi guanya el Castelló, nàstic 0, Castelló 1
Una porra, una pausa, volem dir, la porra
Quin serà el resultat, Marina?
1, 1
Un empat, a 1
Semblaves un fantasma, eh, Marina?
Que vagi molt bé, gràcies
Adéu
En fi, aquí, en un minut i mig o dos, estan resumits 500 porres, podríem dir
Sí, sí
Quantes trucades podem calcular?
Bueno, pues
Milers i milers, no?
Clar, perquè diríem, abans quan no teníem tanta publicitat, el rècord era 20-25 trucades
Ara més, més i 40 i tot, sí, sí
Ara ha de ser de l'ordre de les 15 trucades
Però com veieu, clar, tu, Ricard, que també has fet alguna porra
Tu, la Sílvia García, substituts de la porra
Sabeu que és molt complicat, que has d'anar aprenent el nom, apuntant el nom que et diuen, has de tenir reflexos
Clar, quan te surt algun parlant en japonès ja, bueno, s'ha acabat la porra, més el tècnic et fa riure sempre
Això demostra ja l'àmbit internacional que té el nàstic a tot arreu
En fi, la temporada 94-95, comencem amb Carles Cortés, Joan Andreu Pérez i Teres Ortega, les retransmissions dels partits de futbol
I deu-n'hi-do ja aquella temporada
En l'any 94-95, el president era Antoni Bellverdú
Senyor Bellverdú, bona nit
Hola, bona nit
I un dels jugadors destacats aquella temporada era Àngel Oribe
Àngel, bona nit
Hola, bona nit
Doncs l'any 95, el nàstic evitava el descens in extremis
El Carles se'n recordarà molt bé
Perquè, el Carles, la Tere i el Joan Andreu, perquè aquí tothom és protagonista
S'havia de guanyar el nou estadi al Girona
Sí, correcte, sí, sí
I, mentrestant, a Santa Coloma de Gramenet
Gramenet-Múrcia
I es necessitava?
I era la Tere, allí, sí, sí
Allí necessitàvem que el Múrcia no guanyés
Que el Múrcia no guanyés, era la clau
Però anava guanyant
Sí, sí, sí
Això era el 21 de maig de 1995
I això és el que passava a les zones
Un gol de Totó, ha estat com una apunyalada a l'esquena
Aquest gol que acaba de marcar ara mateix Totó
Canvia el gimnàstic de Tarragona a la tercera divisió
Hem d'esperar què passa a Santa Coloma
De moment, el nou estadi
S'acaba ara mateix el partit, acaba el nou estadi
El nàstic ha guanyat 5 a 0
Però ara la tensió prioritària
A Santa Coloma on juguen Gramenet i Múrcia
Per decidir el futur del gimnàstic de Tarragona
Tot està pendent del que passi a Santa Coloma de Gramenet
Goi, goi de la Gramellet
Goi de la Gramellet
Goi de la Gramellet
Goi de la Gramellet
Per por la Gramellet
Per rebre, per no Cristóbal
Cristóbal por la Gramellet
Minut 37, minut 37
Minut 37
D'aquestes segones
Per qui sou el de la Gramellet
Acaba d'empatar el partit
Acaba d'empatar el partit
A Xucat en porta
Des de fora de l'àrea
I no ha pogut fer res
No ha pogut fer res
El porter del Múrcia
Duro a Cadís
Com la pilota entrava
Entrava dintre de la porteria
Gol de la Gramellet
Tot el nou estadi està escoltant ara mateix
Tarragona Ràdio està escoltant el que passa a Santa Coloma de Gramenet
Ho havia dit, ha arribat el miracle
Finalment ha arribat el miracle
Els aficionats del nou estadi
Se'n van poquet de poquet
Però encara es queden alguns per aquí
Per esperar a veure què passa
Encara a Santa Coloma de Gramenet
Què passa a Can Peixauet
De moment la Gram acaba d'empatar el partit
El Nastic ara mateix evita la zona de descens directe
I està a la zona de promoció
No baixa a tercera divisió encara el Nastic
I encara hi ha esperances
Encara hi havia esperança
I a més en aquella època
La megafonia concretament aquella tarda
Va servir per escoltar el gol de la Tere
Perquè això es va sentir per la megafonia
Sí, sí, estava posada la megafonia a Tarragona Ràdio
Perquè estàvem fent els teus partits en directe
I vaja, jo crec que va ser un dels grans moments
Aquell gol de la Grama
A més, me'n recordo que la Tere després m'explicava
Els càntics que cantaven l'afició del Múrcia
Cap al seu alcalde fins i tot
Que va perdre les eleccions
L'alcalde de Múrcia era un dels assistents al partit
Per culpa del futbol
Sí, sí, sí, és veritat
El telèfon mòbil de l'època, per cert?
Perquè sembla que estiguis parlant des de Rússia
Ens l'havia deixat un directiu del Nàstic
Mozos, pot ser?
Sí, fos Antonio
Jo crec que l'havíem manat a buscar allí
Perquè no teníem telèfon mòbil
Recordem la gestió, sí, sí
Senyor Bellverdú, què recorda d'aquelles dates?
Bueno, ja...
Se'n recorda d'aquell partit?
Oi tant que me'n recordo
Oi tant que me'n recordo
Jo me'n recordo que...
Bueno, jo, els periodistes que sabeu tot
O gairebé tot
A mi em sembla que
Aquell xicot que va fer el gol
Em penso que el van fumar al carrer
O no sé què va passar
I llavors des d'aquella època
Vaig estar...
De la Gramenet?
Sí
Al Perrado?
Sí
I llavors vam estar dos o tres anys
Amb el president de la Gramenet
En fi
Perquè veu que vaig dir alguna cosa
Que no li va sentar bé
Me'n recordo
És que s'especulava, no?
Que el partit s'havia comprat
L'entrenador de la Gramenet
Era el Roberto Puerto
Sí, com que a mi m'ho van dir
Doncs llavors vaig
Amb els nervis
Suposo que devia dir alguna cosa
Que no va sentar bé
Sí
I vam estar dos o tres anys
Sí, sí
És que va alinear
Jo recordo
Un onze inicial
Eren del filial de...
Bueno, jugava fins i tot
Naranjo
Sí
Després va venir el Nàstic
Moner, Cristóbal
A la porteria Moner
Que crec que no havia sigut titular
O era el juvenil
O era porter suple
Era un juvenil del programa
Molt poca gent de Santa Coloma
També perquè ja estaven classificats
Pel playoff d'ascens
Per anéssima vegada
La Gramenet
Exacte
Es patia molt en aquella època, no, president?
Vam patir molt
En aquelles èpoques
Es patia molt
Perquè sense endur la butxaca
I la final era per nosaltres
Doncs imagina't
Ara baixar
I tornar a pujar
Bueno, bueno
Però vas...
En fi
Vam salvar-ho afortunadament
L'Àngel té molta...
Molta...
Molta...
Cura d'aquest...
D'aquest desalvament
Que vam tenir al final
Ara ho escoltarem
Perquè, de fet, clar
Això era salvar-se del descens directe
Exacte
Ernest, no sé si recorda també una mica aquell partit
El nou estadi
Contra el Girona
Que es guanyà ampliament 5 a 0
Ben bé
Tinc més record del partit que vam jugar contra...
El Cassetes
A Tudela
A Tudela
I després vam jugar a Terol
A Terol
Perquè la permanència passava primer per anar a Tudela, no, Carles?
Sí, era la primera promoció per la permanència
Hi havia quatre equips
I, clar, hi havia dues promocions
I els perdedors d'aquestes dues primeres promocions
Jugaven una segona
I el que perdia baixava
El Nastic va perdre la primera en un partit
On es va fer famós, molt famós un àrbitre
Qui?
No me'n recordo
Com?
L'únic record que tinc
Sé que aquest àrbitre era metge
Jo crec que vaig dir una de les barbaritats
Que es poden dir a la ràdio
Vaja, que no es poden dir a la ràdio
Aquell dia vaig dir una barbaritat
Que està guardada
I no reproduiré
En qualsevol cas no reproduirem aquest partit
Però sí un gol
En fi, que ens va salvar en aquell moment de baixar a tercera
Era, pocs dies després de la salvació de jugar al...
En fi, de la salvació al nou estadi
Era el 4 de juny del 95
Que setes Nastic al camp de Tarol
És la compta enrere
S'acaba la lliga
Tarragona, ràdio en directe
I el Nastic ho intenta
A la desesperada
Corne que es treu
Massa passat
No hi ha ningú
Recuperarà Hector Besora
Jugada per illa
Ha relliscat Hector Besora
Pot jugar amb Santi Pou
Santi Pou la passa dins de l'àrea
Cap a Besora
Segueix Besora
Que pot intentar xut
Hector Besora
I va al pal
Al pal
Xut i gol
Rol
Rol
Rol
Rol
Rol
Rol
Rol d'Àngel Uribe
Rol
Rol
Rol
Rol
Rol
Queden 4 minuts
Rol
Rol
Rol
Rol
Rol
Rol d'Àngel Uribe
Ha arribat el gol
Ha arribat el gol
Els aficionals del Nastic
Se n'han anat a la gespa
Ha arribat el gol del Nastic
Era un gol miraculós
Carles
Que ens salvava de baixar tercera
Sí, sí
I a més
Deia que la gent
Havia baixat a la gespa
I és que és veritat
Em sembla que eren més o menys
400 aficions del Nastic
Que van anar a Terol
I tots van saltar a buscar
L'Àngel Uribe
Perquè aquell dia va ser
L'Àngel Salvador
Com jo crec que va ser
El gran titular d'aquella jornada
L'Àngel Salvador
No sé quants autocars
Vam anar a Terol
I recordo que marxàvem
Cantant el
Se va, se va, se va
La penya Uribe
Se va, se va
Que llavors hi havia una penya
Que es deia
Penya Uribe
Àngel Uribe
Què recordes d'aquell partit?
Doncs bueno
És el que estava dient ara
A vosaltres
Que potser és un dels gols
Més importants
Que he fet
Des d'aquí jugant al futbol
Un dels més
O el que més
El que més
Jo diria
Perquè a més a més
Va ser molt important
Perquè es va patir molt
I bueno
Tota la ficha de Tarragona
Ho necessitava
De tot el cor
Que l'equip no baixés
Perquè clar
Si l'equip hagués baixat
Haguessin passat
Un munt de coses
Que bueno
Ara ja veiem
Que aquest gol
Ha portat moltes més coses bones
Cada any més bo
Més bo
Més bo
I a vegades això
Pot canviar el ritme
D'un equip
A la llarga de la vida
No?
Les circumstàncies aquestes
No?
A part del gol
Que recordes Àngel
D'aquell desplaçament
Terol
Aquells autocars
Que comentàvem
L'afició
Molts nervis
L'únic que recordo
És que hi havia molta tensió
Ja la primera minatòria
Contra el Tudela
Ja va ser molt
Animatòria molt dolenta
Perquè es van exposar
Dos jugadors
Van perdre dos a un
Van tindre moltes ocasions
La gent molt nerviosa
Era una manera
D'estar
De molta tensió
I clar
Això
Al món de futbol
La tensió no és bona
I l'últim partit
Doncs clar
Van tindre la gran sort
De guanyar pels pels
Però que ha sigut
Un partit molt complicat
I la gent
Doncs bueno
Quan vam aibar
Calgot
La gent saltava al camp
Faltaven 4-5 minuts
I l'àrbitre no s'ho creia
Allò
Tota la gent al camp
Perquè la gent tenia ganes
Que l'equip
Doncs guanyés
I que al final
No baixés
Però va ser
Al final va ser bonic
Però fins que arribar
A aquest punt
Se va patir molt
Tant l'afició
Com els jugadors
Perquè
Nosaltres teníem un equip
Que no mereixíem baixar
Àngel Oribe
Que ha estat un dels pocs jugadors
Crec del Nàstic
Ha tingut penya
Del seu nom
No?
Sí, sí
Sí, encara va durar
Dos o tres anys
Després encara vaig jugar
Dos temporades més
I bueno
La gent
M'estimava molt
Inclús l'últim any
Ja que
Pràcticament
Ja no jugava gaire
Inclús ja et dic
La gent estava amb mi
Sempre apoyant-me
I a més a més
Fins ara
Avui mateix
Coneixo moltíssima gent
De Tarragona
Que encara
Quan vaig per Tarragona
Encara em recorda moltes coses
Com veus l'equip ara per cert?
Bueno
Doncs molt bé
Això és
Ojalá
Puguéssim a primera
I poguéssim anar a veure
El Nàstic
A primera divisió
És el que deixem tots
Tenen una gran plantilla
Jo els he vist alguns partits
I bueno
La veritat és que
És un altre món això ja
Clar
Ja no estem parlant
De l'època
Quan estava jo
Sinó
Això és ja
Professional a tope
Alguna anècdota Carles
Que recordes també d'aquell partit
A part del gol
De la invasió de camp
Jo una anècdota
Que ells també recordaran
I que el Joan Andreu
Si no m'equivoco
També recordarà
És que Ramon Moya
Ens deu una paella
Des d'aleshores
Sí
Que ens va prometre una paella
Si se salvava el Nàstic
Doncs Ramon Moya
Després ha dirigit
L'Espanyol a primera
Però ens deu una paella
I en alguna ocasió
Truquem a Ramon Moya
En alguna ocasió
En alguna prèvia del partit
Del Nàstic
Que ha jugat
Contra algun equip
Que ha dirigit
Se li ha recordat?
Sí senyor
I diu
Sí, sí, sí
Ja me'n recordo d'ella
Però ha quedat en això
En paraules
Re fa 12 anys
La Tere a Santa Coloma
Era d'un directiu del Nàstic
I el telèfon de Tarol
Era també d'un directiu
No recordes?
No me'n recordo
Però és que no sé
D'on devia sortir
Però era d'una altra època
Perquè el so
Se nota que
I en això dels telèfons mòbils
L'anècdota més espectacular
Recordo que al principi
Dels telèfons mòbils
No eren Movistar
Eren Moviline
I clar
Anàvem amb un Moviline
I un dia tocava jugar a Andorra
I nosaltres cap a Andorra
Amb el telèfon Moviline
Andorra de Tarol
No, no, no
Andorra el Principat
Andorra Principat d'Andorra
Però els Moviline
No servien
En un altre país
Que no fos Espanya
I clar
Vam arribar allà
I vam haver d'anar tirant monedes
A una cabina
I a Andorra de Tarol
No vas tenir un problema de cobertura?
També, de cobertura
Que llavors entràvem
Des del telèfon de la llotja
Cada 5 o 10 minuts
En fi
Àngel Oribe
Anècdotes d'un temps passat
Gràcies per estar
Un instant amb nosaltres
Aquí a la sintonia del Sempranàstic
Gràcies a vosaltres
Gràcies i molta sort
Vinga, adeu
President
Què recorda d'aquell partit a Tarol?
Perquè si es va patir
El nou estadi contra el Girona
Contra el Cassetes
Déu-n'hi-do, no?
Sí, sí
Vam patir molt
Vam patir molt
Déu-n'hi-do
Quants autocars anàvem?
M'assembla 6, no?
Sí, sí
És que recordo
El tiquet
Que jo tenia el número 400 i pico
I dic
Bueno
Clar, si anaven 6
Calculem unes 50 persones
6 o 7 autocars
I cotxes particulars
Molts, no?
El consti
Que
També
Vull recordar
Que el president
De la Federació Catalana
Va vindre ja
En aquell partit
I un any després
Curiós, eh?
Com és el món del futbol
Patim l'any 95
Per no baixar tercera
I l'any 96
Senyor Bellverdú
Sí
Juguem el primer playoff
Sí
Jo vaig tindre la sort
La desgràcia de jugar
De ser president
Amb dos playoff
Però
En cap dels dos
Vam tindre
Vam tindre sort
El primer
Realment
Ja es veia
Que l'Espalma
S'anava molt
Molt sobrant, no?
Ara el segon
Va ser una llàstima
No poder aconseguir-ho
Però bueno
Són coses que es viuen
En l'època del futbol
I bueno
Són per recordar només
Era l'any 96
Doncs
Era justament el 12 de maig
Del 96
Quan el Nàstic
Amb un empat
O una victòria
Tenia ja el passaport
Per jugar
El playoff de Sens
A segona
I aquell dia
Carles
Es jugava a paterna
Sí
Al camp del València B
A més
Sí, sí
A més un València B
Que tenia
Jo ara
Si recordéssim
L'alineació del València B
Veuríem jugadors
Que estan a primera divisió
Jugadors de molta qualitat
Allà va haver-hi
Un protagonista clar
En aquell partit
Mosca
Ángel Vélez Rojo
Més conegut com a Mosca
Que va donar l'empat
A tres gols
I que va obrir el playoff
A l'equip dirigit
Per Jordi Gonfalvo
En el minut 18
Es lletja el primer corne
A favor del Nàstic
En tot el partit
A l'esquerra de Palau
Pantllançament
Buscant a la frontal
D'Ari
Al remat de Menlli
I dintre l'Ari
Gol, gol, gol, gol, gol, gol
Gol!
Gol!
I només podia ser un home
Només podia ser un home
Que marqués el tercer gol
Del gimnàstic de Tarragona
Ha estat Àngel Vélez Rojo
Ha estat Mosca
Tot sol
A l'àrea petita
qui ha marcat el 3, el tercer gol del gimnàstic de Tarragona, el 2 a 3,
la centrada de corna cap a la frontal, el ramat de Menci, de cap,
ha deixat la pilota al mig de l'àrea petita i tot sol, Mosca,
una rada de marcatge de la defensa del València, ha marcat el tercer gol,
Mosca que se'n va cap a la banqueta, celebra el gol amb Rafa Bono,
el gol de Mosca, el tercer gol d'Àngel Vellerrojo, Mosca que està donant
el pleó de 100 de la segona divisió pel gimnàstic de Tarragona.
El llançament de Tessa Esteban i final, ara ho acaba d'aconseguir,
ho acaba d'aconseguir el gimnàstic de Tarragona,
està el pleó de 100 de la segona divisió A, els aficionats de la penya Uribe i de la fúria grana,
els tres autocars d'aficionats que han animat el seu equip,
se'n van corrents cap a buscar els seus jugadors, el nàstic ho acaba d'aconseguir,
finalment s'ha convert el somni, l'objectiu que tenia a principi de temporada,
el nàstic està matemàticament al pleó de 100 de la segona divisió A,
després de l'empat a tres que acaba d'aconseguir,
el camp del València B, el camp del Paterna.
Era l'any 96, aquest president potser és un dels moments més feliços de la seva etapa.
Sí, sí, no hi ha lloc a dubte, no hi ha lloc a dubte que sí,
perquè més a més sentiu com estic sentint recordatoris d'aquesta manera
i com dèieu els gols del gimnàstic,
escolta, se'm posa la pell de gallina recordant aquella època,
o sigui, de veritat que és molt emocionant.
Carles.
Jo m'emociona sobretot quan recordo aquesta etapa,
clar, jo començava, jo era un nen, no ens enganyem.
Un nen gran.
No, un nen petit, perquè era un nen, no ens enganyem.
Però és que ho feies tan bé que semblaves un home.
No ho sé, no ho sé, però el que m'agrada recordar a mi,
perquè, home, quan un comença en aquesta professió
necessita sempre que algú el gui una miqueta
i quan recordo tota aquesta etapa,
els gols que hem sentit abans, el gol de Teruel,
el gol que escoltàvem ara a Paterna contra el València B,
jo me'n recordo molt del Fermí,
perquè m'agradaria que pogués estar ara,
doncs, vivint tot el que estem vivint,
amb aquesta sensació que podríem arribar a primera divisió
perquè he fet molts i molts i molts viatges amb el Fermí,
vivint aquesta passió d'anar a Terol
per no baixar a tercera
i sempre me'n recordo de moltes de les frases que feia el Fermí
amb el seu R5, que anàvem a tot arreu,
que viatjàvem a Cartagena alguna vegada,
fins i tot el Joan Alessant ens havia acompanyat
i quan recordo tot això
em sap greu que ara el Fermí no pugui estar vivint-ho també amb tots els altres.
Tenen raó, tenen raó.
Era l'època en què, bàsicament, el Carles Cortés i el Fermí Morera
era el que més...
A vegades només viatgeu vosaltres dos, no?
Sí, sí, ell amb el diari i nosaltres amb Tarragona Ràdio.
Ernest, què recordes d'aquell primer playoff?
Del primer i del segon?
Doncs bé, és a dir, més o menys el que ja s'ha comentat
i el que ha parlat el senyor Antoni.
Jo penso que el senyor Antoni va ser el president
que va apostar una miqueta per fer un giro,
un canvi al futbol,
perquè aquí, com abans ha parlat,
l'assistència pública era pau pèrrima
i el senyor Antoni va ser el que va apostar
per donar un canvi
i, bé, doncs allò de jugar un playoff
va ser la conseqüència d'un risc
que va assumir aquella junta en aquella època.
I jo penso, jo penso que,
encara que el senyor Antoni Iberi Verdú ha dit
que, doncs malauradament, no es va pujar,
jo penso que va ser el primer pas,
el primer pas per arribar on estem ara.
No sé si...
En fi, no l'haurà pogut sentir,
perquè justament hem contactat amb ell ara,
però tenim línia directa amb Ángel Vélez-Franrojo,
més conegut com a Mosca.
Mosca, buenas noches.
Hola, buenas noches.
Estamos recordando aquí
lo mejor de los últimos años del Nàstic
y tú no podías faltar con aquellos goles
en paterna que nos dieron el primer playoff.
Pues sí, la verdad es que es de agradecer,
de que os acordéis
y muy contento, lógicamente,
de pertenecer, perdona,
a la historia del Nàstic,
aunque solo sea un poquito,
pero bueno, es de agradecer.
¿Cómo se hace un hard-trip?
¿Cómo se hacía en aquella época, en el 96?
Pues bueno, es difícil, ¿no?
No solo en la segunda B,
en la primera, en cualquier categoría,
es muy difícil,
no lo vemos todos los domingos.
Pero bueno, la verdad es que
como jugaba el Nàstic en aquella época,
pues que imagino que también lo hará ahora, seguro,
pues bueno, era fácil,
había grandes jugadores,
jugábamos muy bien
y fácil, aunque no era fácil,
pero bueno, había posibilidades, ¿no?
Lástima que aquel playoff,
de seguida la ilusión que teníamos todos,
pues se fue un poco abajo, ¿no?
Sí, es...
Esto del fútbol, las promociones,
es lo que tiene, ¿no?
Que trabajas durante todo un año
para lograr una meta
y cuando, bueno, pues intentas subir el último peldaño
o llegar al objetivo, que es el ascenso,
pues desgraciadamente no lo puedes conseguir,
solo lo consigue uno
y ese año, pues como he dicho,
desgraciadamente no fuimos nosotros.
Una curiosidad, por cierto,
¿qué hace ahora Mosca?
Estoy secretario técnico en el...
Bueno, mi trabajo no normal,
tengo una empresa de limpieza
y lo compagino con la secretaría técnica del Baracaldo.
¿Y sigues el fútbol?
¿Sigues el Nástic un poco,
aunque sea desde lejos?
Sí, claro,
Jorge, no lo voy a seguir.
Este año vamos a subir a primera, ¿eh?
Estáis, estáis en ello.
Sobre todo, bueno, los últimos partidos
parece que son unos buenos resultados
y no he visto,
he visto un poquito ayer,
me parece que 0-1, ¿no?
No, no, 3-2.
3-2, ah, no, perdona.
Pues sí, lo sigo.
Los equipos en los que he meditado
pues siempre tienes un recuerdo
y siempre lo miras, ¿no?
Espero, espero que pueda ser.
Yo creo que por campo y afición y ciudad
se lo merecen, desde luego.
Ángel Vélez Rojo,
muchas gracias por estar unos instantes
en este programa especial
del Sempre Nástic en Tarragona Ràdio.
No, muchas gracias a vosotros.
I mucha suerte.
Vale, igual.
Tere, volies dir alguna cosa?
No, no, li dejo que si puja el Nástic a primera
que ens esperi l'Atlètic
perquè ell era un dels jugadors
que es va fer a la fama.
El que passa és que a l'Atlètic
ara el problema és que no va així.
Per això, que ens esperin, que ens esperin, per això.
President, senyor Vallverdú,
ja acabem amb vostè.
Com veu ara el Nástic?
Pujarem a primera o no aquest any?
Bé, l'Àngel Uribe ha dit una frase
que jo sempre deia
que la segona A i la primera
és un altre món.
Vull dir, la tercera i la segona B
és un altre món.
Ara, en aquest moment,
estem en un altre món.
I com que va ser tan difícil
l'esplayoff,
quasi sempre jo també deia
que potser és més fàcil
pujar de segona a primera
que de segona B a segona A.
No obstant, és difícil.
Jo els animo
perquè amb aquesta junta
i amb aquesta societat que tenim actual
jo penso que podríem arribar
amb aquests èxits
que tots esperem i volem.
Senyor Vallverdú,
gràcies també per participar
durant uns minuts
en aquest especial del Sembranàstic.
Vale, adéu-siau, una abraçada.
Adéu-siau, bona nit.
La veritat és que aquells dos play-offs,
no, Carles,
ja estima que les il·lusions...
A la primera jornada es van acabar,
recordo, el partit de l'Espalma 0-2.
Sí que, Fran,
recordo que a la recta final del partit
va fallar un penal
i allò podia fer que agaféssim esperances,
però és que, clar,
després, quan vam anar a l'insular de l'Espalma
crec que va acabar 3-0,
o sigui que va acabar ràpid, allò,
i al segon play-off
vam anar a Sòria,
jo crec que també ho recordarà,
potser és el primer gran desplaçament massiu
de l'afició del Nàstic,
hem sentit el de València,
que també hi va anar molta gent,
però el de Sòria va ser espectacular.
A més, era el numància
de la famosa Copa del Rei,
no era aquell?
Sí, era un any després,
era un any després,
i a més,
a l'històric Pajaritos,
el camp antic,
el vell,
i aquell dia també
vam començar perdent 1-0,
o sigui que...
Es va acabar 1-0.
i teníem algun que altre problema
amb el micròfon per la ubicació,
i anava des del peu de llespa
fins a on et trobaves tu, Carles,
a mirar de solucionar,
o amb piles,
o mirant d'agafar un altre micròfon
per tal de solvendar la papeleta,
però és veritat,
va ser...
A mi va ser una experiència enriquidora,
tant en el primer play-off,
com el segon,
i recordo del segon play-off,
el desplaçament a Huelva
i la destitució
que va patir Jordi Gonzalvo
coincidint amb aquell compromís.
I en aquests play-off
vam començar a trobar
aficions importants,
com la de les Palmes,
també l'afició del Numància,
grans aficions,
veníem d'una segona divisió
que els que més gent portaven
igual era la Gramenet.
En fi,
aquelles dues temporades
fem els play-offs
sense massa sort,
i curiosament,
la temporada següent,
la del 98,
tornem a patir,
i déu-n'hi-do
el que vam patir
al camp del Castelló.
En aquell moment
hi ha el canvi també
a la presidència,
entre José Luis García
com a president del Nàstic
i un dels jugadors
protagonistes
d'aquella recta final
d'aquella temporada
97-98
és Juanma Serrano.
Juanma,
buenas noches.
Hola, buenas noches, amigos.
T'acordes
aquell partido Castelló-Nàstic?
Cómo no me voy a acordar
y demasiado bien,
demasiado bien.
Y prueba de ello
que este verano
estuve con mi mujer
pues mirando
los recordes de periódicos
que, bueno,
guardo, ¿no?
Y la verdad
que tengo
una primera plana
del periódico
con la camiseta
puesta en la cabeza.
Esté levantando el gol, sí, sí.
Vamos a recordar
un momento
d'aquell partido
el 17 de mayo
de 1998.
Això está gairebé acabat.
Comença la festa grana.
Més de 350 aficionats.
Estem a punt
d'aconseguir-ho.
Estem a punt
d'aconseguir-ho.
Josep Espigolet
farà la centrada
cap a la frontal
de l'àrea del Castelló.
Intenta pentinar
amb el cap
la pilota Javi Sarli.
Cahuacidro
i final, final, final, final, final, final, final.
Ho hem aconseguit.
No sense patiments,
no sense penes,
però al final ho hem aconseguit.
Juanma Serrano
amb una rematada de cap
en el minut 29 de la primera
ha marcat el 0-1.
Les abraçades,
la festa,
la festa està al nou Castelló
dels aficionats del Nàstic.
Ha salvat el Nàstic la cadira.
Ha empatat a punts
de Valment Sajero
però el gol a vera és particular
ens ha fet salvar el partit.
Un gol, Juanma,
tu i jo, que, en fi,
nos salvó de bajar.
Sí, así es,
pero, bueno,
yo creo que también fue
pues con la labor
y con el suelo de toda plantilla,
¿no?
Evidentemente,
ese gol no lo hubiera conseguido
sin la labor
de esos compañeros
tan fenómenales
que tuve conmigo, ¿no?
Y, cómo no,
también del cuerpo técnico
que también, evidentemente,
jugó un papel muy importante, ¿no?
Y, bueno, pues,
gracias a ello
podemos decir
que, bueno,
pues eso fue
el trampolín
para que hoy el Nàstic
esté donde esté, ¿no?
Es en la segunda división B,
cosa que me alegro
y espero que, bueno,
que este año
pues corra la misma suerte
que el pasado
que es consolidar la categoría
y luego, bueno,
pues aspirar
aún más si cabe
pues a proyectarse
de cara a una primera división.
Antes, con Mosca,
hablábamos de que
él está en el Baracaldo.
Tú estás en Extremadura, ¿no?
Sí, estoy en el Don Benito,
concretamente.
¿Y qué tal?
Bien, muy bien, muy bien.
Por circunstancias del fútbol,
pues, bueno,
me fui...
Acabé contrato en Linares,
tenía prácticamente
todo hecho con el Marbella
y, bueno,
por circunstancias políticas
me quedé sin equipo
y a falta de dos días
para empezar la Liga
me vine aquí a Don Benito, ¿no?
Y, bueno, pues,
en un principio vine por un año
y a la consecución del primer año
pues nos renové dos más.
Y, bueno, pues,
en principio quieren que me quede aquí
y, pues, más tiempo.
Lo que pasa es que no sé
qué sucederá en ese sentido
pues con mi futuro.
Juanma Serrano,
muchas gracias, pues,
también por atender
esta llamada de Tarragona Radio
en este especial del Sempranastic.
Y, en fin,
que te vaya muy bien.
Mucha suerte.
Muchas gracias a vosotros
y un saludo a todos los amigos
que dejé ahí, bueno,
y también a vosotros, ¿no?
Que, evidentemente,
os llevo siempre en el corazón.
Eso no es quepa la menor duda.
Gracias, Juanma,
y buenas noches.
Un abrazo.
En directo,
desde Extremadura,
Juanma Serrano,
aquel jugador que ens donaba
la permanencia,
una altra salvació, Carles,
potser no tan dramàtica
com la de Terol,
o sí?
Potser no tant.
No, no tant.
Jo d'aquell partit
el que recordaré
és el planning que vam fer,
perquè, com heu sentit,
va ser per gol a barrage
amb el Mensajero,
me'n recordo,
amb la Tere,
que fèiem un planning
de minut a minut,
què passaria
i com aniria,
que, clar,
el que sempre passa,
quan va començar a marcar gols
la gent va dir,
ara jo no sé per on va,
no sé si el Nàstic
ha salvat o no.
Recordo que va haver-hi
molt embolic de combinacions
perquè no només
era el partit del Nàstic,
sinó que n'hi havia
dos o tres
i era una mica embolic allò, eh?
Clar, i havies de fer
tot manual,
no és com ara
a través d'internet,
bum, classificació,
aquí, no, ara tot manual,
amb trucades aquí, allà,
bueno.
En fi, Carles Cortés
va fer molts partits,
digues, Ernest.
No se'n recordeu
de la celebració
de la victòria
d'aquell partit
contra el Castelló?
A la plaça La Font?
A l'Ajuntament?
Sí, amb el president
i els jugadors, eh?
Sí, sí, perquè...
Celebràvem
que ens salvàvem.
Sí, sí, és el que anava a dir, eh?
Va ser la primera visita
al balcó de la...
Visita al balcó
per celebrar la permanència.
En fi, després vindrien
altres visites
que ara recordarem.
Carles Cortés, moltes gràcies.
A vosaltres i felicitats.
Fem una pausa
per la publicitat mínima
i recordem aquestes victòries
i això sí,
les anades a l'Ajuntament
al balcó del Palau Municipal.
Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant París
en pauta
propen el Nàstic
a segona A.
Tota l'emoció
del futbol en directe
el 96.7
i el 101.0
de l'FM.
Segueix
les millors transmissions esportives
amb Jordi Blanc
i Quim Pons.
El Nàstic
es viu
a Tarragona Ràdio
i Ràdio Sant Pere i Sant Pau
amb el suport
de Bayer.
Ciència
per a una vida mejor.
Atenció
a tots els estudiants
amb assignatures pendents.
Ara,
si voleu aprovar-les,
només necessiteu
conèixer una suma.
Insuficient més
Aula Magna
igual notable.
Aula Magna
us ofereix
recuperacions
des de primària
els darrers cursos
de la universitat
amb grups reduïts.
A més de la preparació
pels accessos
a cicles formatius
per a majors
de 17 i 20 anys
i per a majors
de 25 anys
a la universitat.
Pleça Alcalde Lloret
número 1
darrere el diari
de Tarragona
977
22 22 77
22 22 77
i al costat
del campus
Aula Magna
Aula Magna
En fi,
l'Ernest Canet
ens recordava
aquella visita
al balcó
de l'Ajuntament
Joan Andreu
unes 150 persones
200
Sí, sí
i a més
és que clar
va ser comentat
que es tingués
que anar
a la plaça
de l'Ajuntament
a celebrar
que no havia baixat
que no fos un triom
Clar, però
què hauria passat
si hagués baixat
l'equip
potser ara per ara
no estaríem
a segona
Sí, sí, clar, clar
Tere, te'n record
si ho vam retransmetre
això?
Potser ja començàvem
a fer programes especials
Això no ho tenim clar
Diria que no, eh?
Saltava algú
per estar d'enviat espècie
a la plaça La Font
En fi, la celebració
de veritat, Ernest
arribaria, què?
Tres anys després, no?
El 2001
No facis fer memòria ara
La del primer ascens
El 17 de juny del 2001
jugàvem a Famora
un partit d'aquells
en fi, vital
a Vida o Mor
que segurament
els tarragonins
i els nastiqueros
recorden especialment
Ho recordem justament ara
al Sempre n'estic
I ara ja sí que
no podem jugar
amb més davanters
Un defensa per un davanter
estem jugant
amb quatre davanters
La centrada
segon pal
Sí, sí, sí, sí
Sí, sí
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
De Castillejo
Veig a veure si és Castillejo
Gordillo
Gordillo
Però hem marcat
Hem marcat
la pilota centrada
morta
morta davant de la frontal
Ha posat el cap
Gordillo
Ha posat el cap Gordillo
Ha posat el cap Gordillo
S'abracen
Josep
Josep Mariano
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
Gordillo
La falta no és molt perillosa
Però ja són ganes
De fer-nos patir
Ja són ganes
De fer-nos patir
La pilota
Per banda dreta
A uns 15 metres
De la frontal
Dos homes
De tanca defensiva
Del Nàstic
Tot el Samora
Dins l'àrea
Del Nàstic
Tot el Nàstic
També
Defenent-la
Compte que ja són
Fora del descompte
La centrada
La toca Sergio Nara
Final
Final
Final
Final
Final
Tarragona
Torna
A la segona
Divisió
A
Josep Maria Nogués
I Robert Elvira
Josep Maria Nogués
I Robert Elvira
Era el cos tècnic
En fi
Aconseguir el 24 de juny
Del 2001
Les cents
Tant somiat
A segona divisió
A
Primer sentíem el gol
Aquell de Zamora
Que el marcava Gordillo
No Castillejo
Tot i que al principi
Es va equivocar
Albert Ullès
José Antonio Gordillo
Buenas noches
Hola, buenas noches
Albert Ullès
Bona nit
Bona nit
José Antonio
¿Le has perdonado
Alguna vez a Albert
Que te se equivocas
En aquel gol tan importante?
Sí, hombre
¿Por qué no?
Es que estaba acostumbrado
Que siempre lo marcaba el mismo
Y para una vez que lo meto yo
Era lo lógico
Siempre marcaba Castillejo
Pero tú marcas el más importante
Sí, pero bueno
A nosotros el que nos subió
Fue el que metió los 27 goles
Albert
Hola
¿Qué recordas
Aquell partit a Zamora?
Lidé con su pa
José Antonio
La veritat es que sí
Lidé con su pa
Perquè va ser encara
Més fàcil per part meva
No havia vist qui era
En el primer moment
I vaig pensar
Doncs entre totes les possibilitats
Vaig ser la fàcil
És a dir
Que encara tinc més delicte
No és que em vaig equivocar
Sinó que em vaig equivocar més deliberadament
Però vaja
D'aquell partit
Recordo moltes, moltes, moltes, moltes emocions
I al final una mica
Doncs el de sempre
Que el gol més important
Que com a radiofonista
Podríem dir professionalment
He cantat a ma vida
Li vaig cantar
Li vaig cantar un altre
Em vaig equivocar
Què deies, Tere?
No, no, el de Caranca
Després podrem escoltar altres gols, Albert
Vale
En qualsevol castell
Et quedes amb alguna imatge d'aquell partit al camp de la Beguada, Zamora?
Tantes i tantes
Seria una miqueta el mateix resum de tota la temporada
Va ser una emoció rere una altra
Una emoció rere una altra
Va ser inolvidable
Ara m'estic recordant
I ja m'estic emocionant un altre cop
La veritat és que
Aquell partit
Abans, durant i després
És tot un cúmul d'imatges
Que no se m'oblidaran mai
I sobretot de sensacions i sentiments
José Antonio
El gol más importante de tu vida
O no es para tanto?
Hombre, por supuesto que sí
El más importante seguro que sí
Porque
Como dice Albert
Veníamos de una temporada
Complicada al principio
Y que a partir de diciembre
El equipo fue remontando
Y era una final cada domingo
Íbamos siempre con el agua al cuello
Domingo tras domingo
Y en el playoff
Hicimos un playoff yo creo que espectacular
Y claro, tuve yo la suerte de marcar el gol
Que en definitiva al final
Pues nos dio el ascenso
Entonces, por supuesto que para mí
Fue el gol más importante
Que ha metido
Tampoco ha metido mucho
I Albert, quanta gent, no?
A Zamora, també?
Aquell desplaçament?
I aquella bufanda
Me'n recordo
D'un dels aficionats
Que portava la mateixa
De feia 20...
Jo no recordo
Quan havia estat el darrer...
T'està escoltant, Albert
T'està escoltant ara mateix
Ah, sí, també?
Que me'n recordo també
Perquè és que tot plegat va ser
Per una banda
Amb aquell títol d'una pel·lícula
Podríem resumir, no?
L'any que vam viure perillosament
Perquè cada jornada
O cada dia
Pràcticament durant
Més o deu mesos
Va ser una autèntica bugeria
I després per una altra
És que va ser un cúmul
Tan elevat
De sensacions
Molt fortes
Que...
Jo no sé com ho vam suportar, eh?
Realment
Sí, perquè el que va venir després
D'un i dos
Joan Andreu, digues
Jo d'aquell gol
Que cantava l'Albert
Que primer deia Castillejo
Crec que el Carles
En el seu moment
També en la transmissió
Deia Castillejo
És a dir, es van equivocar tots
Tots dos
S'equivocaven tots dos
Vaja, per l'acostum
Però cal dir a tot això
Que era una jugada
Que s'havia estudiat
Al llarg de tota la temporada
I que al fi va donar els seus fruits
Perquè era pilota el primer pal
Cap enrere
No sé si era Serrano
Llavors venia un jugador de darrere
I en aquest cas
Gordillo era el que marcava
Per tant va ser el Gordo
El jugador
El que ens va donar els tres punts
La victòria
I en definitiva
L'ascens de categoria
Però cal dir
Que era una jugada d'estratègia
Que tant el míster
El Josep Maria Nogues
En aquella època
Com el Robert Elvira
Estudiam en sempre
Mai sembla que sortia
Fins al dia més important
En aquest cas
El penúltim partit
De la temporada
Era el penúltim
Ernest
El partit també potser
Més emocionant
De la teva vida esportida
Amb el Nàstic
Sí home
Clar home
Era la cima culminada
Perquè després de tot
El que havíem arribat a patir
Era
Doncs ja estàvem aquí
Lluís Codina
Bona nit
Bona nit
Una altra que s'incorpora
A la tertúlia especial
D'avui del Sempranàstic
Què?
Quins records de Zamora?
No, me n'ha deia
Microt tancat
Doncs que
Que bueno
A part de
La imatge una mica
Del camp de Zamora
Però
Però tinc el
El vídeo
Doncs del partit
Aquí a casa
Amb tot
Tot el camp ple
I recordo una mica
Doncs
Tota la setmana
Viscuda a nivell individual
I de grup
No?
Que quan penses en el partit
I tens ganes que arribi
I molts dies
De tant en tant em poso
Aquell partit
I me'l miro
I m'agrada
I van instal·lar
Pantalla gegants
No?
Al moll de costa
Per aquest partit
Era l'època
Era l'època de l'eufòria
Allà es esferma
Tota l'eufòria
Que a més a més
Coincidiria
Aquella temporada
2001-2002
Amb partits espectaculars
Com per exemple
El del Nàstic
Reial Madrid
Félix Prieto
Cap a Manolo Herrera
Ara noia
Fora de Jou
Vinga
La passada Manolo Herrera
Cap a Codina
Dins d'àrea
La central
Ara sí
Ara sí
Ara sí
Gol
Del Nàstic
L'hi ha marcat el Madrid
L'hi ha marcat el Madrid
Gol
De tota Tarragona
El gol per ser en pròpia porta
Però què més dona
Què més dona
El 37 de la segona
82 de partit
La centrada
De Lluís Codina
Un defensador del Madrid
Ara intentarem saber qui era
Caranca
Gràcies Caranca
Intentant tallar la pilota
Se l'ha fotut a dins
Nàstic 1
Reial Madrid 0
Albert
Sempre ens ha quedat el dubte
Si li vas regalar alguna cosa
Caranca o no
I clar
Després de tants anys
Ara t'ho podem preguntar
Sí
No jo
El que crec és que
No
No
No
No em fitxeu mai més
Perquè
No hi havia manera de saber
Qui feia els gols
Els gols importants
Sempre hi havia algun error
Però és que
Una mica va ser tot així
Va ser absolutament irracional
La primera temporada
Per l'ho bo
I la segona temporada
Per l'ho dolent
Absolutament irracional
Ara que ja soc una miqueta més gran
No sé si
Si podria tornar a repetir-ho
Per quin partit aquell
I el de la tornada
El Bernabéu
Va ser
Va ser espectacular
També el partit
El Bernabéu
És una cosa ràpida
Del Bernabéu
Però
Ho dic ara
Jo vaig estar
Vam estar
L'Albert fent el partit
I jo vaig estar
Amb uns aficionats del Madrid
Amb el micròfon
Amb el telèfon mòbil
I a més entrant
A cada
Moment
I
He de dir que xapó
Pels aficionats del Madrid
Perquè
Em van deixar un lloc
Al seu costat
A més es van portar molt bé
Quin regal no
Aquella temporada
Lluís
Jugar
Primer amb el Madrid
I després amb l'Atlètico de Madrid
Sí, la veritat que sí
Que va ser un premi
L'únic
El que passa
Que sempre ho recordarem
Però
Però al final
Al final
No va ser molt trist
I tornar una mica
A la segona divisió
Va ser un punt negre
Penso que si es veus
Mantingu la categoria
Jo crec que aquell partit
Vés ser recordat
Més per la gent
Que al final
Recorda aquell any
Més que res
Pel descens
Te'n recordes del Calderón?
Del partit del Calderón?
Del Calderón
Per massa
No vaig poder anar-hi jo
Però
Però
Bueno
Recordo perquè
Com van venir aquí
Ens vam enfrontar amb ells
I bueno
És l'equip a batre
I bueno
Que havia de pujar
Com fos
I l'equip que esperàvem
I sobretot
Els equips humils
Que vens de segona divisió
Veda
Doncs els agafes amb més ganes
Que qualsevol altre equip
Escoltem
Un dels gols del Calderón
Pot ser perillosa
Banda esquerra
D'atac
Del conjunt grana
La pilota sentada
Per Cuellar
A veure si pot rematar-la
Al gol
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Gol!
Istòric del Nàstic
El Vicente Calderón
Que cridin
Que cridin
Nosaltres també
Albert Tomàs
Acaba d'avançar
El Nàstic
Aquí
El Vicente Calderón
Amb tot en contra
Els seguidors del Nàstic
Aquests 200 valents
En peus
Aquest Albert el vaig encertar
Aquest sí
Un altre gol històric
Sí, històric
Ara ho estava pensant també
Ja sabeu que és un tòpic
Que utilitzem tant i tant
Els periodistes
Però és que
Era històric
Cada partit
Pràcticament era històric
Cada partit
Com dèiem però
La temporada
Va tenir un dia maleït
Segur que ho recordeu tots
El que es va confirmar
Que els granes perdrien
La categoria
Va ser aquell partit
Al nou estadi
Davant del Poli Gido
Amb un protagonista
Aquell àrbitre
Clos Gómez
Que tots recordarem
Segurament tota la vida
Era el maig del 2002
I poques setmanes després
Davant de l'Extremadura
Es tancava la temporada
I els granes
Tornaven al pou
De la segona B
Hem de guanyar com sigui
Manolo Herrero l'avent
Malament
Malament aquí al mig del canvi
Ha posat la cama
Àngel Cuellar
Però falta de Cuellar
Però què diu
Però què diu
Però què li passa aquest home
Clos Gómez
Avui està fent un arbitratge increïble
S'està
S'està
Avassallat
Era al revés
Era planxa contra Àngel Cuellar
Però
Però què està fent
El públic protesta
I amb raó
És que és una vergonya
Aquest àrbitre avui
Atenció
Atenció
Conta la pilota sentada
Cap a dins
Cap a dins l'àrea
Encara tallarà el poli
Conta, contra, contra
A la frontal
A la frontal
Conta, contra, contra, contra
Gol del poli
Gol del poli
Gol del poli
Gol del poli
Gol del poli
Acaba d'ensurrar-nos el poli ejido
Déu meu
Gol del poli
Mira que ho anava endient
Mira que ho anaven dient
Joan Andreu digues
La imatge del partit
El terreny de joc
Aquesta
El públic llançant objectes al camp
Aquest gol
Ens acaba d'enviar a la segona B
Aquest gol de bordi
I expulsió a diar-te
Ens acaba d'enviar a la segona B
Final
Ricard s'ha acabat
Aplaudiments del públic
Així
Malgrat el descens a la segona divisió B
Acaba el nàstig la temporada 2001-2002
Lluís
Lluís
Com estàs?
Malament
La veritat que estava complicat
I l'únic que havíem de fer era guanyar
I hem patit per guanyar
I al final no ha pogut ser
Mira, hem de parlar de seguida amb Josep Maria Andreu
Està realment molt emocionat
President
Està emocionat, no?
Sí
Jo no puc parlar ara
Estic emocionat per la gent que tenim
Perquè t'ho juro que és impressionant això, no?
És impressionant, Xec
Vull dir, és una pena, hòstia
És una pena
S'han fotut a baix
És una pena, tio
De veritat t'ho dic
Però per aquesta gent t'ho juro
Que fins al fi del món, tu
Treballarem com a mai
Perquè l'any que ve hem de tornar a pujar
Prometo que pujarem
Com sigui, però pujarem
Aquella nit del descens
Davant de l'Extremadura
Segurament Albert també té una imatge
L'afició davant de la llotja
Cridant
I en fi, donant suport a la directiva
Sí, sí
La veritat és que si em sorprenia
Ara, escoltem-me a dir
Déu meu
O quan soc totalment agnòstic
És un altre punt més d'irracionalitat
Que parlar molt bé
De tot el que vam viure
Aquelles dues temporades
I si em permés ràpidament
Jo crec que també li dec una mica
A l'afició
Al que vam estar durant la primera
A les cavalles de la primera temporada
I durant la segona
Dient-los que no
Que no llencessin coses al camp
Que no anessin a la llespa
Que no fessin invasions
Que tan bojos estaven tots plegats
Suposo que ara també ho podem comptar
Que un servidor
Va acabar celebrant el dia de l'ascens
Trencant el vidre
Sense de la cabina de transmissió
De Tarragona Ràdio
Al nou estadi
Que no ho van dir
Durant molt de temps
Per intentar no haver de pagar
La trencadissa
Ara ja ho podem dir
I ara ja suposo que ho podem dir
I ens perdonarà
El president del Mestic
Però és que tot era una mica així
Perquè a veure
Trencar un vidre d'una cabina sencera
Després d'un partit també
D'un i dos
És a dir que
No ho vaig predicar amb l'exemple
Però és que era molt difícil
Ara ho entenc
I llavors també ho vaig entendre
Era molt difícil
Aguantar
Tants sentiments a dins
Doncs Antonio
Que duro fue el descenso
La verdad es que sí
Que tanto colectivamente
Y yo personalmente
Fue un año horrible
Porque sufrí una de mis calvarios
La lesión de la espalda
Me pegué medio año sin jugar
Y bueno
Fue un año durísimo
Porque yo personalmente
El sueño mío
Y la ilusión mía
Era tener la situación
Aquel año
Que tiene hoy día el nazi
De estar peleando
Por ascender a primera división
Y fue muy desagradable
Y dentro del vestuario
Lo pasamos muy mal
Sobre todo la gente
Que logró el ascenso
Esa gente lo pasó muy mal
Y bueno
Eso tuvo luego consecuencias
Pero bueno
Por suerte hoy vive
Una situación privilegiada
Que bueno
Que ya te digo
Que ya la hubiese querido yo para mí
Y es lo que
Con lo que hay que mirar
Y estar contento
Que el nazi
Se supo
Sobreponer
Digamos
Al volver al pozo
De la segunda división B
Y hoy día
Pues están
En una situación
Inmejorable
Vamos a subir
José Antonio
Yo creo que
Lo importante
Ojalá
Pero yo creo que lo importante
Es que va a estar peleando
Hasta final de temporada
Por estar ahí
Entre los tres primeros
Y eso pues
De un equipo que viene
Digamos
De una situación
Que no acababa de arrancar
Encontrarse ahora
Con la situación que está
Pues yo creo que
Hasta el final de temporada
Va a pelear
Si luego se consigue
Pues joder
Mira
De puta madre
Pero que no
Pues yo creo que tiene
Una base de jugadores
Muy buena
Para intentar
Dar el salto
En el año que viene
O al siguiente
Y ahora mismo
Pues está en esa situación
La ciudad
Tanto afición
Como no sé
El club creo que
Que lo tiene que intentar
Porque
Subir a primera división
Pues para la ciudad
Sería
Sería lo más
¿No?
Y
Y lo puede conseguir
Y si no este año
Pues será el que viene
O al otro
¿No?
Y ahora mismo pues
Yo creo que hay que
Echar el resto
Porque
Tanto
Recre que yo
Sobre todo
Y
Y bueno
Jerez sí que tiene
Muy buen equipo
Pero yo creo que el Nasti
No es inferior al recreativo
Al Levante
Y al Jerez
Pues quizás sí que
Que tienen
Yo creo que son dos candidatos
Seguros al ascenso
Y luego pues estará ahí
En la pelea con el recreo
José Antonio Gordillo
Gracias también por
Por estar esta noche
Unos minutos
Con los oyentes de Tarragona Radio
Y mucha suerte
Gracias a vosotros
Y felicidades
Gracias José Antonio
Albert
Alguna cosa para recordar
Ahora que trabajas
Que estás profesionalmente
A Barcelona
¿Segueixes el Nasti?
Evidentment
Evidentment que sí
Y yo estoy muy de acuerdo
Con las declaraciones
Bueno
El que comentaba
Ara el José Antonio Gordillo
Ahora sí
Ahora sí
Hi ha un projecte
Molt més racional
Ahora sí
Hi ha estructura de club
El segon ascenso
Potser no es va celebrar tant
Però va ser
Jo crec que
Un ascenso
Molt més sòlid
Quins dos equips
Més potents
Des del punt de vista esportiu
Els de les dues
Darreres temporades
La darrera
I l'actual
I si no
Pujem en guany
Pujarem l'any vinent
Però segur
Segur
I si no
El següent
Però és a dir
El que ara sí
Hi ha claríssimament
I es veu
No se sent
Però sí que es veu
Que és el més important
En aquest cas
És un projecte claríssim
De club a segona
I de sense a primera
Per poder cantar
Algun dia
Qui sigui
Els gols del Nàstic
Al Bernabéu
En partit de Lliga
Albert Ullés
Que treballa actualment
Que està professionalment
Al periòdico de Catalunya
Moltes gràcies també
Per compartir uns minuts
Amb els oients
Del 100 per nàstic
I molta sort
A vosaltres
I moltes felicitats
Gràcies
Bona nit
Albert Ullés
Una altra de les persones
Que va contribuir
En aquella època
Als partits
La Tere també
Recorda especialment
L'ascens de Zamora
Que comentàvem fa uns minuts
Perquè el vaig viure
Al nou estadi
El dia de l'ascens
Contra el Zamora
Ja me'n recordo
Que fem aquest programa especial
Fins i tot
Amb l'Albert
Mira ara ja penjat
Però Joan Andreu
No que ens en recordem
De com anàvem vestits
Sí
El dia de l'ascens
A través del Zamora
Jo de fet tinc encara una fotografia
Entrevistant el Jordi Gonzalvo
Amb un polo
Que em vaig tornar a posar
Un any
Pel següent ascens
Exacte
Vam coincidir
Per l'ascens del 2004
I he recordat
Encara mantenia el tibet
I llavors vaig poder
Conservar el polo
Que en el seu dia
Ara ja no podries fer
Ara ja no
Ara ja no
En fi
Era el 2004
Hauríem d'esperar
Una miqueta
Hauríem d'esperar dues temporades
Per viure
El segon ascens
Amb Jordi Vinyals
I Alfonso Muñoz
A la banqueta
Era el 27 de juny del 2004
Amb el Jordi Blanc
Conduint les retransmissions
De Tarragona Ràdio
Que el tenim aquí
Encara que avui no parli
Estigui afònic
De comissari polític
El tenim aquí
En fi
Es va viure intensament
Sobretot
Al camp de Lorenze
Al cop de cap de Belboades
Que intentava arribar amb defensa
Ara hi arribarà Manolo
Manolo deixa la pilota al terra
Perquè sigui Lluís Codina
Que hi arriba
I arriba bé Diego Torres
Atenció a la passada bona
Busquen a Jonathan
És bona
És bona
És bona
És bona
Dos per un
Dos per un
Jonathan amb Diego
Diego
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Gol
Del Nàstic
El segon de Diego
Jonathan i Diego
Sens dubte
Una parella de luxe
El segon del Nàstic
S'ensorra el nou estadi
El 20 de la segona
El premi pel Nàstic
Ara sí que casi xom
Ara sí que casi xom
Nàstic dos
Aurem-se 0
Ara sí que el Nàstic està ja a segona
Ara sí que el Nàstic està a segona
La pilota
Que la mourà el Nàstic
Amb una falta que li hem fet a Antonio Pineda
Final
Final
Final
Final
El Nàstic a segona
El Nàstic a segona
El Nàstic a segona
El Nàstic ho ha aconseguit
El Nàstic a segona
Dos anys
Un mes i dos dies després
El Nàstic torna
A la divisió de plata del futbol estatal
Era la narració del segon gol
De Diego Torres
I dels últims minuts
Al final del partit
Al nou Estadi
I no a Orença
Tot i que sí que els últims partits
Es van jugar contra l'equip gallec
Diego Torres
Buenas noches
Hola, buenas noches
Què te recuerda este partido
I este final?
Pues nada
Muy bonito
Cuando oyes estas cosas
La gente pone los pelos de punta
Porque bueno
Era un año muy difícil
Para nosotros
Y bueno
Lo que pedía toda la gente
Y nosotros mismos
Era ascender al Nàstic a segona
Y bueno
Así fue
Bien
Que lo pasamos muy mal
Durante todo el año
Estuvimos muchas veces sufriendo
Y luego cuando entramos
En el playoff
Pues hasta el último momento
Pues no se decantó
El ascenso
Sí, porque el playoff
No fue nada fácil
Recordemos el partido en Madrid
Sí, sobre todo
Allí que nos metieron
Bastantes goles
No, nos vivimos en un saquito
Y bueno
Por unos momentos pensabas
Que se iba todo
Al garete
Pero bueno
Yo creo que
Dado los resultados
Que nos acompañaban
Pues lo único que podíamos hacer
Es intentar seguir sumando puntos
Y bueno
Mira
Así fue
Luego vino
El Lanzarote creo a casa
Que le ganamos 1-0
Fuimos a Orense
Que allí también las pasamos
Mal
Pero bueno
Sacamos un empate
Y al final
Pues se decidió todo
En nuestra casa
Y gracias a Dios
Pues teníamos
Todo a nuestro favor
Porque bueno
Jugábamos en casa
Entre nuestra afición
Y sobre todo
Que dependíamos de nosotros mismos
Que teníamos que ganar
Para ascender
Y bueno
Así todo fue
Lluís
On va estar la clau
D'aquell ascens
D'aquell playoff
Que va ser tan irregular
Home
Sobretot va ser
No, li pregunto a Lluís
Vale, vale
No te lo digo
I
Sobretot fue la tranquilidad
La tranquilitat
Que es va fer
Jo crec que
El mes de desembre
Perquè va entrar
L'equip
En molts dubtes
I penso que aquell
Va ser un moment clau
A mantenir
El cos tècnic
I també els jugadors
Es va confiar
En tota la gent
Que hi havia
I es va demostrar
Que va ser un encert
Que bueno
Que allò era una pinya
Que només era en qüestió
De resultats
I va ser una mica
La clau
I després
A nivell de playoff
Superar
L'ensopegada
Que va ser Madrid
Que va ser una decepció
Molt gran per tots
I saber superar-ho
Que a vegades
Doncs no passa res
Que has d'aixecar
I que una setmana
Tens un altre partit
I el que has fet
Aquell ja no val
Diego
Tu ja has vivido
Un ascenso
Con el Nàstic
Vas a vivir un segundo
Ojalá
Ojalá
Dios te oiga
En estos momentos
Pues estamos muy bien
Físicamente bien
Jugando a fútbol
Y estamos ahí arriba
Lo único que he dicho
En otras emisoras
Y a la gente
Que bueno
Que hay que
Tener los pies en el suelo
Sobre todo
Y dar un toque de atención
Pues bueno
A la gente
Que esto queda mucho
Y pueden pasar muchas cosas
Lo que nosotros
Somos los que estamos
Día a día
Viviendo esto
Y entrenando
Y nosotros
Bueno
Ascender a primero
Lo tenemos en nuestras mentes
Pero sobre todo
Lo más importante
Es ir partido a partido
Que es lo más primordial
Y primero
Pues conseguir esa permanencia
Una vez que la hayas conseguido
Y sigas ahí arriba
Pues tienes que afrontar
Otros retos
Pero bueno
Nosotros estamos
Con la mayor ilusión
Y vamos a por todas
Diego
Gracias también
Por estar esta noche
Con nosotros
Hasta la próxima
Hasta luego
Diego Torres
També en directe
En aquest programa especial
Sempranàstic
Que per cert
Se'n va ya
Més enllà de l'hora habitual
Però acabarem de recordar
Alguns dels millors moments
Ja dels últims anys
De l'època recent
Perquè era important
Després del segon ascens
Del 2004
Era important
Mantenir la categoria
Havíem tingut Ernest
Una experiència molt negativa
Amb el primer ascens
Baixar a la temporada següent
I era bàsic
En aquell moment
Mantenir i conservar
La categoria
Home, jo penso que va ser
Molt important
Per l'entitat
I sobretot
Per l'ofició
Per no perder la ilusió
Per ser aquí
Com estem ara
Va ser més fàcil
Del previst
Mantenir-se
Perquè a set jornades
Al final
S'aconseguís la permanència
No t'ho creguis
Això sembla des de fora
Però des de dintre
Vas patint
I les coses
Les comptes
Les comptes les fas
L'últim dia
Tenim ja en aquell moment
En la banqueta
Lluís César
I el 30 d'abril
Del 2005
Al nou estadi
I davant
Al Terrassa
És el moment
En què el Nàstic suma
49 punts
Que donen
Pràcticament ja
La permanència
S'assegura la permanència
A la categoria
La pilota
La posada en joc
El Nàstic
Com dèiem
Avui el Nàstic
Abans de celebrar
La victòria
Sens dubte
Aquests 3 punts
Poden ser ja
La permanència matemàtica
Jo no sé
Si vosaltres
Heu fet números
Però
Jo diria que en 49
La permanència
És un fet
Sí, pràcticament sí
La pilota per Marco
Marco
Mabel Buades
Ara
S'ha emportat un cop
A Mabel Buades
La pilota per Marco
Altra vegada
Manolo Martínez
Això està dativant ahir
Chiulorat
Chiulorat
Final, final, final, final
Final, final, final
Bueno, realmente
Hoy yo creo que
Es un día importante
Para el Nàstic de Tarragona
Hoy es
Yo creo que
Tenemos 49 puntos
El equipo está salvado
Pues a falta de dos meses
Prácticamente de competición
Y a falta de 21 puntos
En juego
Soc una persona feliç
Igual que toda la gent del Nàstic
Per haver sumat
Aquestes tres punts
Que es donen pràcticament
La permanència
I podrem continuar
Una entranya segona
Avui
Tots els del Nàstic
Som gent feliç
Érem gent feliç
No?
Abel
Abel Buades
Hola
Bona nit
Te'n recordes
D'aquella tarda
Contra el Terrassa?
Sí, bueno
Si que me'n recorde
Pues
Lo que va supondre
Para nosotros
Era la permanencia
Y bueno
Y porque
Pense que
Vaig marcar
Em vaig tornar a enganyar
Allí també
En fi
L'any passat
Era l'any de la permanència
Aquest any
N'ha de ser el de l'ascens
O no?
Bueno
No es pot descartar
Res en aquests moments
Lo que sí que
Tengo que tener claro
Es lo que ha comentado
Diego
Y que
Que bueno
Que
No es una cuestión
Que es fácil
Y que nosotros
Tengo todos en mente
Sobretot
Desde
Cos técnicas
Y jugadores
Que bueno
Que obtenim ahí
Alcance
Y que tenemos que
Frotar
Domingo
Domingo
Domingo
Pues final
Y después
Volem hasta
On podemos
Arribar
Pero bueno
Todo lo que
Siga superado
La temporada
Anterior
Pense que
Será matrícula
Donal
Pero en
Estirio Tarragona
En aquest programa
Especial
Han entrat
Tots els companys
Que han fet
Possibles
Les retransmissions
El Joan Andreu Pérez
La Tere Ortega
El Carles Cortés
L'Albert Ullés
També havien d'entrar
Els que ho fan
Actualment
El Jordi Blanc
Encara que no pugui
Jordi, saluda
Hola, bona nit
Què recordes
De la permanència
En dos paraules
En dos paraules
Jo crec que
Va ser molt important
Perquè
Com comentàvem abans
Després de
Venida
D'una temporada
La 2001-2002
En què no es va aconseguir
La permanència
Doncs aquest
Era el gran repte
D'aquest equip
Sota les ordres
De Luis César
I realment
El Nastic ho va aconseguir
Jo crec que
Amb certa facilitat
Tot i que al final
Potser va entrar una mica
En l'angoixa
Perquè el Nastic
Venia molt ben encaminat
I després va tenir
Unes jornades
En què
Van baixar una mica
El ritme
Però finalment
Es va aconseguir
Tota solvencia
I per tant
Doncs el Nastic
Pot tornar a gaudir
Aquesta temporada
De la segona divisió
Ja, amb el Jordi Blanc
S'incorpora també
Aquella temporada
El Quim Pons
Adminar el Jordi Blanc
Abans que rebe
Que pugui dir
Quatre paraules
Ni que sigui
Perquè
Avui a les
De un nivel que ha parlat
Sí, a les 9 del matí
No podia dir ni això
O sigui, veig que
A poc a poc es va recuperant
Per cert, demà
Ja el podrem escoltar
I de la permanència
Home, jo crec que
El més important
És que l'equip
Venia d'un record
Horrorós
De l'última experiència
De la segona divisió
I jo crec que això
Marcava molt
Tots els que pensàvem
Un altre cop en segona
Llavors jo crec que
La permanència
Té encara doble mèrit
Per això
Perquè es va aconseguir
La permanència
Es va aconseguir sobradament
I a més a més
L'equip va fer
Un paper molt digne
La segona
Després del mal paper
Que havia fet
L'última vegada
Que hi havia estat
En fi, ara aquest recorregut
Per la història sonora
Del Nastic
S'acaba
Amb el que en fi
Passava pràcticament
Fa pocs dies
Perquè resulta
Que ara fa una setmana
Una nit
Vam poder dormir
A primera
Atenció al llançament
Ara David Coll
A la pilota passada
A la segona
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
Dormim a primera, no?
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
I avui hem aconseguit aquí
Una gran victòria, no?
Sabíem que era difícil
Sabíem que seria complicat
El cinc de la segona
La pilota que es cola
A la dreta
A la mort de la fortera
Guanya el Nastic
Esporting 0
Nastic 1
Ha marcat
Estic molt feliç, hòstia.
Per la gent de Tarragona, sobretot,
perquè jo sé com avui està la gent del Nàstic.
Avui la gent del Nàstic és una gent feliç
i això és el més bonic que es pot passar.
En fi, vam poder dormir una nit a primera.
Abel, dormirem unes quantes més o no?
Bueno, lo importante es dormir
la jornada 42 en primera.
Pero bueno...
I tot l'any que ve, clar.
Sí, sí.
Ja t'he dit que no n'hi ha que descartar,
res, però que n'hi ha que tindre tranquil·litat
i paciència i, sobretot, nosaltres,
com volem de la plantilla del cost tècnic,
tindre aquesta tranquil·litat i afrontar
els partits com afrontarem ahir.
El partit del Valladolid
i després ja volem el potenciar
d'aquesta plantilla
a on pot arribar.
Abel, gràcies també per estar amb nosaltres al sempre nàstic.
Vinga, gràcies.
Adéu-siau, bona nit.
Lluís, dormirem a primera unes quantes nits
o com a mínim dormirem la del 18 de juny
del 2006?
Ojalà, ho dèiem tots.
El que passa que una mica...
No és perquè ens hagin posat d'acord amb els missatges,
però sí que tots estem d'acord
i penso que és una cosa important,
que tots veiem que és una bona oportunitat,
però que hem de seguir igual,
no pensar que ara som millors que abans
i des d'aquest punt, des de la humilitat
i del treball,
es aconsegueixen les coses.
I tenim més avantatge que altres equips
que tenen la pressió a sobre de pujar
i l'obligació, i nosaltres en principi
aquesta no la tenim.
Ernest, pujarem o no?
Ara ja acabem el programa.
Home, doncs, jo sincerament és el que espero,
però ho hem d'esperar.
No crec que sigui gaire bo
ficar-nos en aquesta situació
de fotre pressió ni a l'entrenador,
ni al cos tècnic, ni al vestidor.
Tere, farem porres a la primera divisió?
Això espero.
Com a professionals, jo firmaria ja
perquè a l'última jornada estiguéssim encara vius
amb opcions de poder estar a primera divisió,
de jugar-nos encara a l'última jornada,
estar o no estar a primera,
una altra nit d'auriculars.
Però hauríem de fer un programa molt i molt especial,
eh?, i molt llarg.
Disposats estem.
Joan Andreu, pujarem a primera?
Jo estic convençut,
i crec que en aquesta taula hi ha algun més
que està convençut que cap al juny
estaríem en celebrant la sense primera divisió.
Jo crec que estem en una temporada històrica
i, a més, estem en un moment
en què quan fallem els equips de dalt fallen
i que crec que sí,
que pujarem a primera divisió en guany.
Quin ponts?
Jo soc pessimista de mena,
però tot i així crec que aquesta temporada
l'equip està fent una molt bona temporada
i que si no hi pugem,
el que deia la Tere,
com anem fins l'última jornada,
tinguem opcions, estiguem lluitant
i estiguem fent el que estem fent ara
en aquest vaivén,
estem entre el tercer i quart lloc,
que és on s'ha d'estar,
on qualsevol aspirant a primera
ha d'estar per lluitar fins al darrer moment
per intentar estar allí
i el que deia la Tere com a professionals,
com a gent de la ràdio,
que ens agrada molt viure aquestes situacions
i la nit com la del dissabte passat.
Jordi, amb aquest fil de veu que et queda?
A mi m'agradaria cantar els gols
del Nàstic a primera divisió.
Tarragona Ràdio seguit el Nàstic a tercera,
segona B, segona A,
no ho ha fet mai a primera divisió,
tant de bo la propera temporada,
o d'aquí dues o d'aquí tres
ho pugui fer a primera divisió.
En fi, potser aquest repàs honor
que hem fet a la història recent del Nàstic
puguem afegir un nou ascens ben aviat
a finals del proper mes de juny.
En fi, fins aquí aquest programa especial.
Avui ens hem passat de llarg.
El conductor és el Quim Pons,
ell acomiadarà el programa
perquè se'ns han quedat continguts
del sempre-nàstic d'avui,
que segurament alguns podrem recuperar demà
en l'edició normal del Tarragona Esportiva.
Abans que res, deixeu-me demanar disculpes
a tots els oients que heu sigut molts,
que heu trucat, que heu enviat mails.
Demà repassarem tots els moments històrics
que ens heu dit de la història del Nàstic.
I així sí, nosaltres volem marxar
amb el comiat habitual del sempre-nàstic,
el tirem, recordem,
el que de la veu que avui no té Jordi Blanc,
ahir ens explicava durant el partit,
durant aquesta victòria,
durant una altra tarda de somni,
el nou estadi,
amb aquest Nàstic 3, Valladolitos.
Fàbrica de sueño vertedero de historia,
humos de recuerdo,
olvido de memoria.
A la falta que la traurà ara el Nàstic,
és David Cuellar,
altra vegada a la frontal de l'àrea
d'encel·lançament David Cuellar,
Bizarri corna.
La pilota que venia semblava fluixeta,
que Bizarri la tenia controlada,
però el porter no se l'ha volgut jugar.
I davant d'intentar aturar la pilota,
l'ha acabat enviant a corna,
l'esquerra de la portaria del Valladolid.
El segon còrner favorable al Nàstic,
el primer ha arribat als dos minuts,
aquest arriba al set,
i tornem a enviar dos llançadors
en aquell llacantonada,
a l'esquerra de Bizarri,
Diego Reis i de baix Cuellaralsen al braç,
veurem què ell llençarà.
La pilota darrere ve per David García,
aquest de primeres amb Abel Boades,
Abel li torna a deixar per David García,
atenció David García,
que s'ha convertit en extrem,
farà la jugada, atenció,
la centrada David García,
no es complica la vida,
el cop de cap té poc,
gol d'Irurzun,
26 de la primera,
que s'ha tret David García de la butxaca,
no hi ha arribat Irurzun,
a la segona no d'errat,
26 de la primera,
marca el Nàstic,
marca Pichichi Irurzun,
Nàstic 1,
ballada l'inxeru!
Mare de Déu, què ha fet Egpoky?
Tal com li venia la pilota, el felicita Belboades.
I Bizarri que ha tingut que posar la mà.
El públic s'aixeca per aplaudir el que ha fet Egpoky.
Mare de Déu, senyor.
Escrits Egpoky, Egpoky al nou estadi
a vendre samarretes del nigerià.
Atenció a la pilota.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic, gol de Belboades.
Ara sí, la jugada estratègia,
la sortida del corna,
el primer pal a la Pantinab Boades.
La pilota al fons de la xarxa,
a la porteria Bizarri.
40 de la primera,
el nou estadi que s'ensobra.
Guanya el Nàstic a Belboades.
A Belboades,
Nàstic 2,
Balladolín 0.
El Nàstic sempre patit,
sobretot a casa,
ante rivals,
que no venen a especular,
com aquell que diu,
venen a tancar-se de veure
i a jugar a la contra.
o inclús en casa d'ells
surten a jugar i surten a pel partit,
el Nàstic ahí té molt que dir.
I bueno,
i hem d'aprofitar aquestes armes
i hem de creure en nosaltres mateix
en el treball que estem fent
i que podem fer una temporada
molt bonica.
Atenció a la falta,
que és perillós.
A la dreta,
la porteria de Bizarri,
sobre pràcticament la línia de l'àrea.
Al costat de la pilota,
David Cuellar i Diego Reyes.
David Cuellar.
Atenció al llançament de David Cuellar.
La pilota...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol!
Ha tornat a marcar Iruzun
el segon de la tarda
a la buiter que porta
el jugador aquesta temporada
magistral David Cuellar,
el cop de cap del petitet Iruzun,
la pilota que es cola
al fons de la xarxa de Bizarri,
el nou de la segona,
el nasic amplia diferències,
n'estic tres,
ha marcat Iruzun,
palla de l'Ingero!
Vuit gols a la temporada,
dos en aquest partit avui,
pel navarrés Ismael Iruzun!
Aquesta és l'ovació de luxe
que s'emporta Ismael Iruzun,
que correspon al públic,
s'abrassa amb Carlos Merino,
entra Merino al terreny de joc,
per tant, home per home,
Merino jugarà de mitja punta per darrere,
D'Ali com ja va fer Luis César la semana pasada al Molinón!
La ovació impresionante del público!
Sí, la gente tiene que estar contenta,
yo creo que el equipo está haciendo un buen partido,
lástima ese gol,
que no acaba de cerrar el partido del todo,
pero bueno, a ver si conseguimos estos minutos
tranquilizar un poquito el juego
y podemos ir conservando este resultado
que para nosotros es muy importante.
está saliendo casi todo.
Sí, la verdad que el equipo ya viene mostrando muy buena cara en casa,
nos faltaba pues en concretar las ocasiones,
hoy ha podido ser la primera parte,
se nos ha puesto el partido bastante bien,
y en la segunda, pues ese tercer gol prácticamente sentenciaba,
a ver si podemos aguantar el resultado.
Marxarà Ekpoqui.
I atenció que se'n va Ekpoqui,
se'n portarà a l'obesió de gala
del públic del nou estadi.
Se'n va Mohamed Razak Ekpoqui!
Se'n va Ekpoqui, entra Diego Torres!
Una altra obesió de gala,
avui pràcticament els canvis
són perquè els jugadors també s'emportin
el seu mèrit i el seu premi, eh, Quim?
Sí, i xoca la mà tota la manqueta Ekpoqui,
s'asseu ja la manqueta al costat d'Antoni Pinilla.
Entra Diego.
El Nástic está arriba y el día de hoy es candidato.
Eso me ha hecho, ¿no?
Es queda mucho por recorrer, pero les queda a todos.
O sea, a los que van delante les queda un largo camino
y al Nástic que está un poquito más atrás también, ¿no?
Y tenemos que seguir luchando y sufriendo
y tratando de ser un buen equipo que yo creo que lo somos, ¿no?
Y ya decía esta semana,
el Nástic está en la pelea y disfruta peleando
y vamos a poner toda la carne en el asador
para no mantener la posición, sino escalar posiciones, ¿no?
La verdad es que ha sido un buen partido,
mejor de lo que yo esperaba.
Creo que lo que me ha tocado no me ha quedado gran peligro,
y la verdad es que me he sentido cómodo.
Y bueno, hasta la jugada del gol, con confianza,
de dar el pase, entonces ha ido todo rodado un poco.
Ya te he dicho, la primera jugada que he incidido al ataque
me ha salido bien, pues luego te creces.
Y bueno, no he estado mal ahora en ataque, he defendido como he podido,
he atacado bien y bueno, creo que he hecho un buen partido.
Y la verdad, sobre todo, que el equipo ha ganado.
Lástima de los dos goles, pero lo hemos ganado y...
El jugador Petete corre a final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final, final.
El Nástic ha aconseguit la victòria
per tres gols a dos davant del Valladolid.
Un Nástic que suma tres punts més a la classificació,
que es queda a dos de les cents,
i el públic cridant i donant suport al seu equip.
I ara demanen que vagin a aplaudir al mig del camp,
ha saltat, hi havia un espectador a l'interior del camp,
ara de seguretat sí que el frena.
Ha saltat un espectador al càmera,
l'està enredant els menys de seguretat.
Els jugadors que no van cap al mig del camp per aplaudir,
per retornar al públic el que els hi ha donat.
També van els jugadors del Valladolid a...
Aplaudir a l'Espenya que els ha acompanyat fins aquí, fins a Tarragona.
I els aplaudiments del públic del Nástic.
I ara sí, els jugadors del Nástic ja se'n van cap al túnel de bastidors.
Anem a parlar amb l'Àngel Morales,
aviam si ve cap aquí.
Àngel, victòria merescuda del Nástic, potser el resultat curt per això.
Sí, curt perquè al final ens hem relaxat una miqueta
i ens ha tocat patir, però també hem d'aprendre a guanyar partits així.
És una victòria important per seguir enganxats amb el tren de dalt,
perquè de dalt l'han guanyat tots també.
Sí, per nosaltres és important anar a sumar punts,
arribar al 50, que és la salvació, i a partir d'aquí ja veurem el que passa.
Està clar, nosaltres som candidats, i ho hem de dir de forma clara, a l'ascens,
i ho hem d'intentar.
Jo crec que estem en una situació òptima,
i amb el futbol que estem fent jo crec que no podem renunciar absolutament a res, no?
L'important és que es pugui lluitar per les tres places, no?
Lluitar per una plaça ho faria molt difícil,
i jo penso que també s'interessa, no?
Que d'alguna forma no només siguin tres, quatre, cinc equips, no?
Quan serien sis o set per nosaltres jo penso que seria millor, no?
Tarragona Ràdio, la ràdio del nàstic.
Doncs com deia la cançó dels estopes,
esperem continuar fabricant molts somnis grana durant aquesta temporada.
Fins aquí han estat més de dues hores de programa parlant del nàstic,
recordant el que han estat aquests 14 anys fent nàstic a Tarragona Ràdio
en aquests 20 anys de la ràdio de la ciutat.
Fins aquí acabem aquest programa, recordant, demà llegirem tots els mails,
tot el que ens heu enviat, direm qui li han tocat les entrades, etcètera, etcètera.
Però aquí acabem aquest sempre nàstic.
Fins demà, ara us deixem amb la nit de Tarragona Ràdio.