El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Hi havíem deixat l'Avi Ramon ahir a Bombay, a la Índia.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avui el tenim aquí in situ, als nostres estudis de Tarragona Ràdio,
a l'Avinguda Roma, primer, primera.
O sigui que tot això és de record, eh?
Ja m'agradaria viatjar amb l'Avi Ramon a Bombay
i trobar-me el Richard Gere com ell ho va fer, eh?
Bueno, això ja que tu me dius que anècdotes i coses d'aquesta,
doncs mira, entre tu i jo, t'ho explico.
Hem de fer, a veure si li proposa el jefe, avi,
i podem fer el nostre espai, vostè i jo, doncs, no sé,
ja havia pensat en una platja mexicana de Cancún, per exemple.
Eh, per exemple, és un exemple, tampoc.
Ara estem a la Índia.
Que jo també m'agradaria fer-ho la rebessada,
que també està molt bé, que també és una bona platja de Tarragona.
Algú ni ho hem de fer al carrer, avi.
Doncs bé, doncs tal com te deia...
Diguin, diguin, perdó.
Després d'anar pel carrer banyant i el que sigui,
Estàvem fent una celebració, una boda a Índia, eh?
Van entrar en una gran festa de sales,
en un templet allà, uns sillons, uns sofàs,
i vam entrar allà dintre.
Perdoni-me, quants dies tu que vas estar?
Eren vuit dies, deu dies?
Sí, sí, sí, va ser uns quants dies.
Uns quants dies, no?
Sí, perquè des de Bombay va ser més...
Anem seguint el...
Anem avançant, de cart, de cart.
I llavors, allà dintre, van començar a vindre uns hindús vestits de copet,
i sots amb el turban, aquells vestits...
Aquests vestits blancs, tan macos...
Això que has vist aquí i allò,
i ens ho farien, com si fos al carrer,
que ens vejessin, com si venguessin articles d'allà.
I llavors nosaltres miràvem l'article que ens convenia,
però no pagava, era una cosa simulada.
Triàvem el braçalet, el collaret,
la coseta que volia la dona,
com si comprens un ambient d'allà.
Sí, sí, d'allà.
I llavors d'allí es van sentar al matrimoni aquest,
fent una gran festada,
i llavors d'allí ja van passar també a un altre puesto,
on hi havia una orquestra, que tocava...
I en qüestió de menjar, s'ha vist?
I llavors s'ha de ser també quan es van convidar a menjar.
Ara, ara, ara.
Sí, sí, menjar, ben menjat,
però menjar els menjars...
Què es menjava allà?
Perquè jo deia que...
jo sé que allà hi ha moltes espècies
que se li posen a la carn,
que se li posen a tot arreu,
a tot arreu trobes espècies.
No, era un menjar perquè allà,
allà, allà,
també anaves a restaurants d'aquells,
que és el que dius tu,
però hi havia una sèrie de restaurants mig europeus,
com si diguéssim,
que menjaves quasi com ara aquí,
o pasta, o carn,
o menjars més aviat propis de tot això.
Bé, i llavors aquí van començar.
I llavors, a dir, agafàvem,
i a les dotze de la nit
fèiem la...
es reuníem a la ràdio,
com fem ara aquí,
i llavors,
a les dotze de nit,
transmitíem via Londres,
i a les quatre de la tarda
sortia aquí a Tarragona,
a l'Arimany.
Que xulo!
Sí, sí, sí.
I parlàvem,
com que érem en directe,
com que érem en directe,
doncs la gent preguntaven.
I recordo
que vam preguntar
què fèiem per allà,
un doncs va explicar
el que havia vist per dir,
l'altre m'hi trobem un altre,
i a mi m'han dit,
i tu què?
Quina em portes de cap?
Ui, ui, bona, bona, bona.
No, no, dic no.
Jo simplement estic mirant aquí
amb un hindú,
a veure si...
Potser ho he explicat una altra vegada,
però bueno, és igual.
Sí, sí, explica'm-ho, explica'm-ho.
Dic,
estic mirant aquí amb un hindú,
a veure si vau aconseguir
comprar un elefant,
que estic bé de preu,
perquè el que tenim aquí a Tarragona,
que és aquell que és de Cartró,
Sí, el que surt pel Reis.
El que surt pel Cabalcata de Reis,
de Cartró,
que quan el Dalí
ja va trobar-se aquell
que volia pujar amb un camell
i va sortir amb allò.
Dic, jo estic mirant
a veure si em puc cofar
un d'autèntic i d'això.
Un d'agafar, sí, sí.
I es veu que jo vaig dir
en pla de broma, allò.
Quan som demà,
un d'aquí em va...
Escolta, com està això de l'elefant?
Es veu que s'ho va fer
de la vida en sèrio?
Jo dic, home,
mira, aquesta un miqueta,
dic...
Són una mica verd, tot això, no?
Perquè aquí hi ha Ballesteros,
hi ha el...
Amb el donado,
amb el donado i companyia,
i em diuen
que les arques
estan una miqueta justes,
que miri que no sigui gaire car,
i, bueno,
estic mirant, doncs,
a veure si aconsegueixo comprar.
Clar, és que vostè també
ho va dir en sèrio
i estava dient tant metòric
i també...
Bueno, i vam quedar així.
I llavors, el tercer dia,
diu, què?
Com ha acabat?
Dic, xiquet,
no hi ha res a fer.
Perquè vam veure un
que té el colmillo,
té el d'això,
el mig trencat,
i per portar un dia
que sigui tarat
ja tenim el de Tarragona.
Sí, per això rai.
I com que no hi ha quartos,
un altre any potser ha conegut.
A més que el gasto
de portar un avió
encara seria més car, no?
O sigui que va ser
una cosa en broma
i va quedar
com si fos una cosa sèrie.
Perquè, avi,
no sé si hi va anar
a algun mercat
dels que hi ha per allà
que són ambulants.
Sí, sí, sí.
Perquè sí que es podia comprar
potser no un elefant,
però sí camells
i es poden comprar...
Això ja no trobaràs
el mercat del beach,
per això havies d'anar...
Però que també hi havia
de venda de camells
també i de cavalls.
Allí hi havia coses
cada poest.
I d'animals.
Per exemple,
en un poest hi havia
una espècie de rentadors manuals
que eren homes
que rentaven
i les tenien la roba.
Què dius?
En un altre poest hi havia...
Podies llogar
una persona que t'ha rentès de...
No, no, allí
tu portaves la roba,
però amb la roba
aquells homes
al costat d'un poest
hi havia aigua
i aquella gent,
aquells homes,
rentaven la roba
i les tenien
i veus-hi una estesa de roba.
Enorme, clar,
no m'estranya.
Hi havia de tot.
Era curiós per això,
perquè veies...
En un altre poest
tu veies, per exemple,
havies d'entrar
en un temple
d'aquests dels llocs,
havies d'entrar allí...
I s'ha de treure les sabates,
o sigui, perquè...
Sí, sí.
Almenys la dona
tapar-se el cap...
O sigui,
molt diferent,
però clar,
quan ho vius,
ho vius d'una forma,
perquè llavors,
després de l'hi de Bombay,
vam anar més cap a l'interior.
En un avió
vam anar més cap a l'interior
on et trobaves
aquests temples
que havien sigut budistes,
que, doncs,
els havien deixat
i la gent
estava en aquests temples
una miqueta ja
amb unes escultures fantàstiques
perquè,
quan era la pedra,
era tret de la pedra.
D'entra,
hi ha pedres,
quedava allò.
Clar,
al marxar els budistes,
doncs,
com...
Home,
això del marxar els budistes,
els fotre al fora,
els budistes...
Bueno,
jo dic marxar,
perquè aquí entraríem...
Jo em refereixo,
que llavors dir...
Perquè ells estaven molt tranquils
fins que van venir.
I van posar-hi,
doncs,
bèsties,
de cabres,
el que sigui,
molts monos...
Baciaris.
Molts monos
voltant pel costat
quan anava a esparallar-se'l tant,
brincant els monos aquests...
Però llavors
vam anar amb un
que estava perfecte.
O sigui,
perfecte,
perfecte,
com si l'haguessin deixat...
Tal qual, no?
Tal qual havia marxat.
I com va ser?
Llavors ho van explicar.
Resulta que,
quan encara hi havia els anglesos,
es veu que van marxar
aquests budistes,
en aquell puesto
que era més apartat,
que vam anar amb un avión,
els hi havia més apartat,
l'herba va créixer
i van tapar les entrades.
Va quedar tapat.
Molt bé.
I llavors resulta
que un dia
un oficial anglès
va anar a caçar allò
que hi havia
els tigres
que anaven a busca d'un tigre.
Sí, de Bengala.
Van veure
que un tigre es va amagar
entre aquelles herbes
i van esperar
que sortigués,
que sortigués,
perquè no sortia,
van anar
i llavors va descobrir
que dintre
hi havia aquest temple
i van treure-lo del damunt
i escolta,
per dintre
amb unes figures fantàstiques,
gran,
tot treballat,
net completament.
I a més es treballava molt
a l'or també,
no?
Per allà o no?
Bé,
i dintre de l'or no
perquè tot pedra.
No,
però dic que també
es treballa a l'or.
Es treballa a l'or.
Sobretot hi havia figures
a Bombay,
sobretot.
Per això hi ha dintre
la capital,
el que sigui,
no?
Però allà dintre
aquelles figures...
Aquelles cúpules,
aquelles coses que es fan.
Allà dintre no,
allà dintre té la pedra
amb unes figures grandioses,
saps?
I dintre...
I després,
el bonic deia és
com poden...
i clar,
per treballar a dintre
sense llum ni res,
es veu que amb uns miralls
o peces reflectàries,
no?
Metalla o el que sigui,
enfocaven a dintre.
O sigui que veies,
dius,
com pot ser ara
que diem
que aquestes obres...
Sí, sí,
que...
Que aquella gent...
A mi,
posem-ho més fàcil,
que abans buscaven la manera
i això perquè la llum del dia
arribés a tot arreu de la casa
i ara se'ns marxa una vegada
la llum durant quart d'hora
i ja estem perduts, eh?
Però deies,
com podia ser aquell treball
allà dintre amb les eines
que tenia aquella gent.
Sí, sí.
Veus dues preguntes
que deixem a l'aire
i demà no crec que les responguem,
ja t'ho dic ara,
però demà anirem,
continuarem aquest viatge
per Bombay
perquè m'han quedat
moltes preguntes per fer-li, eh, avi?
O sigui, que refresqui la memòria,
vagi aplicant les fotos.
No em comprometis,
però jo s'ho explico,
mira com aquell que explica a tu.
No, no, no que sí.
No dic per la gent com si,
no, és un parlar entre tu i jo.
Jo crec que tots estem aquí,
tots aquí,
bocabalats,
Gràcies per escoltar-li, eh?
Avui, gràcies, fins demà.
Abans de la guitarra
solíem cantar,
solíem cantar,
visca Catalunya,
visca el català.