El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Amic Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què m'estava dient? Déu-vos-guard?
Això és una salutació que s'està perdent.
Em pensava que m'anava a dir, Déu-vos-guard?
Home, jo això de Déu-vos-guard ho desitjo a tothom.
Això és com ara mateix que m'agafo i un dia,
vaig pel carrer aquests dies que feia aquest temps,
i jo, bon dia! I miraven malament.
No, jo desitjo bon dia a tothom.
Si fa bon dia o mal dia, això és cosa de la naturalesa.
Però jo dic bon dia, en el sentit que desitjo bon dia
a aquella persona que saludo.
Oh, sí, exacte.
S'ha deseducat, perquè després no diu res i encara és pitjor.
No, no, però...
Com que està plovent, veig i diu bon dia.
A part que és bo per algú, no?
Però jo, si desitjo bon dia, és a la persona que...
A tothom.
Sí, com altres coses, per dir-ho.
És una mica despistant.
Cada dia és un dia diferent, eh?
És magnífico, això.
Un dia anem tristons,
un altre dia anem despistats.
Jo penso que ha dit una cosa,
després s'ha dit un altre diferent.
Oi, que volament que estic avui.
No que em despista,
però sempre m'ha...
Això i allò i això, i clar.
Jo, a vegades, tots que m'has d'agafar,
m'agafes per un camí aquí,
tota la tranquil·litat del món.
Tranquil·litat.
En bon sentit.
Això, entre cometes.
Tranquil·litat.
En bon sentit, no?
I ara, quan te veig tu que rius,
o surts amb això,
dius, bueno, a veure per on agafem la cosa.
Per on navega, no?
A veure per on navega.
No, que estàvem parlant d'això, de Tarragona,
que es construeix i desconstruït.
Comandàvem ahir, sí.
Una cosa que, per exemple, trobo que ha costat,
però comença, comença ja a estar bé, per exemple,
és, a part que l'estació de Tarragona encara és de tercer,
és tercer mundista,
no és l'estació que requereix a Tarragona,
perquè unes vegades,
perquè havien de fer un pas pel pas als carros,
per passar allí,
perquè hi havia accidents,
el pas nivell i el que sigui,
van tirar aquella caseta de la Guàrdia Civil,
que hi havia allà al port,
perquè havia de fer sota la via.
L'altre, per la façana marítima.
L'altre, però no sé què.
I aquesta estació,
aquesta estació,
pensa ja que quan es va fer la falla a Tarragona,
la primera que es va fer a Tarragona de falla,
hi era una tortuga gran,
que portava una estació nova,
i la vella,
hi estava un carro que portava amb la brossa llavors,
amb allà una sèrie de persones
que s'han preocupat per mirar per l'estació,
ferroviaris i gent d'aquí a Tarragona,
i aquesta estació, veus tu, com està.
Encara continua a ser la mateixa.
No, arreglen un tros,
un parxet a un altre lloc,
que si allà arreglen una miqueta,
el que sigui, no?
Però llavors el mateix temps de ser,
ara està més decent, no?
És el que diem.
Però sorties a fora,
hi havia aquell magatzem que deien el camell,
que era un magatzem gran, gran.
I és encara no?
No.
No.
Van treure, no?
Moltes crítiques, moltes crítiques.
Per això, per això que dic,
jo sé que hi havia molta gent que estava descontenta.
Allò, allà va quedar un buit,
que allà havia de fer una gran plaça,
havia de fer una gran plaça,
però abans vam començar al carrer Barcelona
a fer més cases,
i clar, aquestes cases ja han anat engrandint.
Hi ha un petit parc davant.
No, no, han fet cases, ja està bé,
però la gent necessiten cases, no?
No, sí, hem de viure a guanyar.
A Tarragona no hi ha llocs verds d'això.
Doncs allí, el carrer Barcelona...
Allò dintre de la ciutat,
allò hi ha llocs verds grans per poder...
El carrer Barcelona es va anar engrandint
de cara a l'estació.
I clar, ara ha quedat allò justet,
que quan passa l'autobús, aquella parceta,
només que hi hagi un cotxe entrevistat,
hi ha una feinyada i d'això.
Ara, ara, també llavors,
hi havia aquestes cases dels ferroviaris
i de l'obres del port, no?
Però ara van fer el Palau de Congressos.
Però ara, aquella esplanada que hi havia a baix
que feia llets,
darrere la parada de l'autobús,
aquella esplanada,
ara allí estan edificant-ho per fer les fires.
Des del Palau de Congressos,
hi ha hagut fires d'allí,
es veu que segons la fira que serà,
la han fet allí.
La fan al carrer, sí, de cara a la gent.
I ara han arreglat una miqueta
tot aquell tros d'allà,
han arreglat una miqueta,
han fet la serra una miqueta més ampla,
més estret,
allò que passa ara,
que una serra l'arreglen
i quan s'ha arreglat,
torna a desarreglar
perquè s'han descuidat d'alguna cosa o altra.
Bé, però ara allò,
mira, dius,
ara es veu una miqueta d'ampladeta,
però tampoc és la sortida
que requereix a l'estació de Tarragona.
Però clar,
quan se podia fer,
no es va fer.
No, no, però de mica a mica
havia, a veure què és el que passa,
perquè clar, això continua,
ja sap que vostè a Tarragona
va modificant-se,
va canviant-se,
va posant-se,
va fent-se més gran.
Sí, bueno,
però hi ha puestos
que es va edificant,
però clar,
hi ha vegades que, clar,
s'edifica perquè es necessiten vivendes,
no?
Per a dir,
no ens queixem
si no tenim puestos,
places o puestos,
perquè hi ha molts puestos
que s'han engrandit
fent cases.
Aquest tros d'edit,
que abans
a l'estació
s'hagués fet una bona plaça allà,
però van al carrer Barcelona,
van engrandir-se
de cara a l'estació.
Ara, doncs,
això a veure,
això de pla de congressos,
aquell pati,
allò que és planada,
doncs queda més decent
i almenys a sortir la gent
veuran allà
una cosa més arreglada.
Vull dir que
hi ha moltes coses
a Tarragona
que no són...
Per allò que és Tarragona,
el casc antic mateix,
el casc antic mateix,
allò,
a dir,
hi ha una cosa,
o és casc antic,
patrimoni de la humanitat,
amb un plan turístic.
Turístic vull dir,
no en plan de fer un negoci
de venda de banderetes
i com diem això,
no,
en plan turístic
que hi hagi uns edificis
que hi havia,
típics,
clàssics,
que la gent,
quan se passejessin,
veiem que hi ha la solera
d'una època tarragonina,
però ara no.
Ara veus unes barreges
que ja no té aquella solera
de la part antiga.
Demà ho comentem,
li sembla?
Ah,
com t'assembli?
Doncs demà parlem de la parada.
Allò hi ha altres llestos.
No, sigui,
el que sigui,
perquè avui anem barrejant
i portem diverses setmanes,
que anem,
bueno,
diversos dies,
m'he dit,
que anem barrejant coses
i a mi m'agrada,
perquè fem un poc i poc especial.
Jo crec que aquestes barreges
s'ha fet que els que ens escolten
vagin ells recordant
o preguntant.
I si algú, per exemple,
que ens pregunti alguna cosa,
que ens envia una nota,
una carta,
diria,
escolta,
parlem d'això.
Digui-ne a la Núria,
Núria,
digue-li a l'avi Ramona això
i ho comentarem.
O tal cosa,
o que li sembla,
o sigui,
que ho faci, home.
Avi, gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.