El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Avi Ramon, bona tarda i benvingut.
Bona tarda, eh?
Que tal, com ho prova?
Com vols que em provi? Venint aquí, assenyal que sí.
Ahir vam parlar dels edificis que, jo que deia, li vaig preguntar directament,
hi ha molts edificis que els hi ha sorprès o coses que feia temps que no teníem i que...
No, vull dir, vas pel carrer i dius aquí hi havia això, aquí hi havia allò,
no per culpa que ara ho hagin tirat, no. Alguns, les bombes, els van tirar les bombes,
altres, doncs, altres circumstàncies...
Perdona que faci aquí que pari un momentet això de les bombes,
però tantes bombes van arribar a caure a Tarragona, però clar, no ens ho arribem a imaginar,
o almenys jo, personalment, això de que hagin caigut bombes a sobre de la nostra ciutat,
com que és sempre una cosa de ciència-ficció, no?
Sí, no, però és que, clar, ara m'agafes de sobte i, clar, jo agafo i agafo el cervell gradual...
A veure, posi el xip, posi el xip de les bombes que van caure a Tarragona.
I gradual, en una època, per exemple, m'agafes de desprovís, no?
No, jo agafo i jo sé que recordo, si no m'equivoco, i si hi ha algun estudiador...
Clar, el que passa és que l'estudiador ho estudia i ho té escrit.
Jo, ha de ser que aquí, ara, jo faci així aquí el cervell i digui, escolta, a veure...
Ara, la computadora, aquesta computadora.
Pensem-ho d'allò. Jo el que recordo, que era petit, i el primer bombardeig de Tarragona va ser amb el barco,
el cèl·lebre destructor aquell al Canàries, que era el barco de l'època franquista, que anava...
Jo sé que van tirar unes quantes... Van ser els que van bombardejar, que van tocar aquí a la Rambla Vella,
gent corrents per aquí...
Balcó, segurament, tot el que era la banda del...
Drama, molt d'allò, perquè, clar, hi ha coses que no queden escrites, però les vas sentir, les vas d'això...
Però s'avissava d'alguna manera? Per exemple, jo sé que quan havien els avions, s'avissava.
El començament va ser una espècie de cosa desprovista, que no ho deixo, recordo.
La Rambla Vella, el drama aquest d'una dona que anava amb el braç del crio,
perquè a la bomba li havia... En fi, una sèrie de coses d'aquelles, que ara, quan les recordes, dius...
Vols dir? Vols dir que hem sigut tan... Tenint-ho mans de coses d'aquestes, per un fet...
Avis, si ara posem les notícies encara continuen, sembla que no hagi passat el temps.
Que no hagi hem après res de res del que ja ha passat a la història.
Doncs bé, primer va ser això, no?
Després ja va ser quan ja van vindre els bombardeig, que llavors li deien la Pava,
perquè era un hidroavión alemán que tenia la base aquí a Mallorca,
i aquest, quan venia, sentís el zum, zum, zum, zum.
Sí, o no?
I llavors ja, aquí a la catedral, hi havia un home, ja, que es dedicava,
quan sentia el soroll i això, a tocar la capona.
I quan es dius tocar la capona, vol dir que havies d'agafar corrents al refugi.
Amagat.
En principi, els refugis no n'hi havien gaire,
perquè s'havia d'aprofitar carces, per exemple...
Soterranis serien, no?, els refugis de la gent.
Era contrari, perquè si hi havia una bomba, ens sorrava la casa.
Exacte, després ja no podies sortir perquè quedaves allà.
Però això et dic, no?, però és allò al principi que t'acord.
Després ja no, després es van fent refugis al carrer Corredor González,
allí un de bo, l'Ajuntament, doncs aquí a la plaça La Font,
van aprofitar també allò que hi havia, aquell pou,
i allí van fer un refugi ben fet, o sigui, es van fer diferents refugis,
el carrer Reding, doncs entre el carrer Reding i el carrer Cervantes,
que allò no hi havia cases, podies passar d'una a l'altra,
que aquí hi ha un record meu, que a l'entrar,
perquè llavors al carrer Fortuny, allí hi havia un pati,
la cooperativa allí tenia un pati,
aleshores hi havia una casa de quatre o cinc pisos,
no me'n recordo, que s'entrava pel carrer Cervantes, no?
I jo vaig dir que hi ha que passar, perquè al carrer Reding hi havia la cooperativa,
o sigui, hi havia la col·lectivitat d'avenistes,
i aquella gent van fer un refugi, una entrada, en unes escales de fusta,
pels treballadors d'allí poder entrar ràpid,
per comunicar amb el que anava, el que els Cervantes...
S'avisava, però clar, s'avisava en el moment...
Però resulta que llavors passava, que venia alguna dona gran,
algú que es posava allí, clava catarranc, catarranc, catarranc,
i vis estar dalt esperant que d'aixòs.
Jo vaig saltar pel costat i vaig entrar per aquest refugi del carrer Reding,
el carrer Fortuny.
I temps d'entrar dintre el refugi,
que fer una miqueta d'entrada tombaves per aquest...
Temps de fer el tomb dintre, una gran pols sagrada,
encara em va espinjar...
Que seria l'explosió, no?
Els va acabar espinjar per poder entrar.
I és que havia caigut aquella bomba, una bomba,
en aquella casa que hi havia a fora,
que és el cantó ara que hi ha entre el carrer Reding,
i el carrer Cervantes, que s'ha d'acord amb cos o el que sigui,
aquella casa, doncs, tota terra.
I allí tot runa, quan vas sortir...
Vull dir, que et trobaves en casos d'aquestos,
que potser anaves pel carrer un lloc d'altre,
entraves en un refugi, i quan sorties...
No saps el que t'havies de trobar, no?
Era tota una sorpresa.
Com a Carrela Unió.
Desagradable, clar, però tota una sorpresa.
Allí hi ha aquell...
Aquell colmado, aquest supermercat ara,
que allí hi havia una casa de mobles,
de casa de Gelabert,
doncs també en sec, boom,
tota aquella casa, fer punyetes, no?
Ja va bé, sí, sí.
I així, d'això,
però després el port, la part del port,
va ser bastant castigada, eh?
Perquè me'n recordo la duana,
també, que en sec,
allí dels dos edificis,
la duana eren iguals.
Així com ara, el que toca més al carrer de mar,
hi ha aquelles arcades,
encara que passes,
l'altre costat, nou,
també era igual que aquell.
El que les boles van ensorrar,
i va quedar mig ensorrat.
I després de la guerra,
amb una grua d'aquelles,
que hi ha un d'allò que pengen,
en aquella bola de ferro grossa,
ho van acabar de desmuntar.
Clar, clar.
I després s'ha fet nou.
Vull dir,
el modern,
també,
quan la gent va ser,
i va ser casual,
perquè aquest primer bombardeig,
primer bombardeig,
que la gent no hi comptaven,
feien una obra de teatre,
aquí, el modern,
i la gent va ser temps de sortir,
temps de sortir,
sense pensar-ho.
Els podien agrair a tots dins,
i una gran desgràcia a Tarragona.
Doncs va caure allí,
un d'allò de pandèmia.
Vull dir,
va haver circumstàncies...
Podem dir que dintre del que,
avi,
pel que m'està explicant,
vam tenir molts punts de sort,
de no haver moltes més desgràcies humanes,
a causa d'aquest primer bombardeig,
gairebé sorpresa,
que vam fer des del mar.
El que passava,
era que aquest avion que venia,
com que no hi havia cap defensa,
i cap defensa de Tarragona,
es passejava com volia.
Triava l'estació,
el ferrocarril,
triava el port...
No m'explico,
però clar,
Tarragona,
Tarragona com a tal,
un punt clau.
Home,
teníem un gran port...
Era molt diferent,
el començament de la guerra.
No era una cosa preparada,
així com ells els altres,
la zona nacional que diuen,
estava preparada,
perquè ja van vindre gent aquí,
alemanys,
que es preparaven per la guerra aquesta.
van vindre a fer pràctiques aquí a Espanya,
perquè la Legión Cóndor,
per exemple,
que era l'aviació de Franco,
aquests eren alemanys,
i aquests eren alemanys
que van vindre aquí a fer pràctiques,
preparant-se ja
per la guerra aquesta,
que després va vindre la Guerra Europea,
o la Guerra Mundial.
la Segona Guerra Mundial.
O sigui, aquí a Espanya va ser,
com van vindre també italians,
però els pocs italians,
més aviat corrien que no pas feien.
Però els alemanys sí que hi haurien,
perquè ells sabien que...
Tenien masses d'idees preparades.
Pensa que els alemanys també en pla turista,
agafaven i anaven a aquests nacions,
per exemple,
a Polònia,
aquests llocs,
en pla de turistes,
ja feien estudis d'allí,
feien futur.
Sí, això ho ha comentat, és veritat.
Vull dir que anaven preparant-se.
Clar, aquí a la zona republicana,
quan no esperaves una cosa d'aquestes,
no esperava agafar.
La gent sí que hi ha molta voluntat,
o vinga al front,
vinga a Fusell,
vinga d'això,
però faltava...
Preparació.
La preparació militar,
aquella cosa...
La professionalitat
que la tenien els alemanys
que fèiem molts anys.
És la diferència que hi havia
amb aquestes coses.
Ah, bé, que tornarem a parlar demà,
si li sembla,
d'això i d'altres coses
que vagis sortint...
Sí, doncs ja continuem a baixar
una miqueta
mentre el cap va baixar recordant.
No, he vist que l'ordinador
l'ha posat de seguida en marxa, eh?
No, però, mira,
sempre hi ha coses que recordes.
No, ha sigut perfecte.
Avi, gràcies.
Molt bé.
Adéu-sia, bona tarda.
Adéu-sia, adéu-sia, adéu-sia.
Els nois de Calella
feien un cremar
feien un cremar
mans a la guitarra
solien cantar
solien cantar
bíblica
bíblica
l'enxia
bíblica
cat절
bíblica
hops a
l'at
dFeet