El meu avi, el meu avi, el meu avi...
Aquest atós és de l'Avi Ramon.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com està? Com es troba?
La tos ja ho pots pensar, tu ja...
És el temps.
I tant.
El temps que fa, no?
El temps que vaig néixer...
Ho sabia, ho sabia que m'ho diria.
Avi, no dissimuli moltíssimes gràcies per portar-nos la rosa, eh?
Dona.
La Núria i jo estem contentíssimes que ens ho hagi portat, eh?
Quin detallàs, quin detallàs.
Mira què va ser ell, que deia,
Avui ja passarà ronda, però no ha passat ronda.
No, no, perquè Sant Jordi és una diada molt especial.
Sí que ho és, molt maca.
Jo ara suprimiré les parades, bueno...
Home, no les suprimer així.
No, no.
No ho parlarem del que va passar ahir,
sinó que parlarem de coses així en general de Sant Jordi.
Suprimeixo amb el sentit que penso,
i saps que a vegades el pensament és lliure, no?
Sí.
A vegades ens trobem, per exemple,
que Sant Jordi va ser un guerrer,
va ser un sant.
Home, sant ja ho sabem que sí.
Bueno, però em refereixo jo...
Però em refereixo que almenys
el que ha fet va ser conquistar
a Catalunya
i fora de Catalunya
una llegenda,
però una llegenda que és molt agradable,
perquè, per exemple,
tens el dia dels enamorats,
que és un dia que la gent...
Joia, això, allò, el dia del pare...
però Sant Jordi és una cosa més sentimental.
Buscar el llibre que agradi a la persona que li vol regalar.
La rosa...
Que no és fàcil, eh?
La rosa, que és un símbol...
D'amor.
D'amor, de bonic.
Que depèn del color,
encara pots fer una de grossa.
Però llavors te trobes, per exemple,
amb un blanc, per exemple.
fan la festa medieval...
La setmana medieval, sí.
La fan recordant que allí
el drac va rescatar la donzella...
No, va ser Sant Jordi el que va...
No, el drac no, eh?
Jo em refereixo...
El drac el va raptar, eh?
Em refereixo que ell...
Que era broma, home.
Ja l'he entès.
No vull dir que ell, Sant Jordi,
va ser el que va rescatar la donzella, no?
Llavors ja tens un poble,
un contorn
que viu en unes festes dedicades a això.
A més a més, ho viuen, però, intensament.
Tot, a més, disfressa-t'ho.
Després tens
que s'ha anat escampant,
perquè ara inclús a Madrid
també ho fan al dia del llibre.
Ah.
Bé, també.
Fan la seva manera, el que sigui.
O sigui que es van, potser,
canviant per no dir copiem,
però també se sent això.
Llavors tens
que, per exemple,
és el patró de molts llibres.
A part de Catalunya,
sentim com a d'això,
Anglaterra,
Moscú.
Moscú, oh?
Moscú,
l'escut de Moscú,
hi ha el Sant Jordi.
Ai, no ho sabia, això.
Sí, sí.
Jo aquí tinc documents,
bueno, tinc això,
tinc xapes,
tinc pins,
tinc coses d'allà,
i sí, sí,
Moscú,
Moscòf,
no sé com s'hi posa,
però hi ha el Sant Jordi.
Vull dir,
vull dir que
és una...
perdoni,
i també és tradicional allà
de més regalar el llibre
i la rosa,
també ho han adaptat.
Amb això ja no hi entro,
ja no hi entro
perquè jo hi he estat allà
però no amb els dies de Sant Jordi.
Clar,
no ha coincidit...
Jo sé,
estic parlant ara
de les arrels
o com siguéssim,
el que porta ell,
que, per exemple,
és el patró d'allà,
és el símbol d'allà,
l'escut d'allà,
porta Sant Jordi.
Sí, sí.
Vull dir,
hi ha altres puestos
que en aquests moments
no és difícil de recordar.
No sé si he vist el Japó,
també potser,
amb una part del Japó
que també ho van agafar com a tal.
Jo sé que hi ha molts puestos,
molts puestos,
en Amèrica també hi ha puestos,
no?
El que ara,
definir quin puestos
ha de terminar,
no,
és una mica complicat, sí.
Què que explica,
aquest senyor sap el que diu?
No,
jo sé que hi ha aquesta cosa.
Ara,
els puestos que sé,
per això els dic,
Anglaterra no cal dir-ho,
no?
Vull dir,
que és un símbol,
per exemple,
que encara que no vulguis,
mira,
hi ha gent que,
oi,
oi,
què vol dir la flor?
Vén molta gent
que ignoren aquesta tradició
i que,
ah,
doncs mires això,
els hi expliques una miqueta la història,
ah,
doncs no ho sabia,
no ho sabia,
i veus que van en busca de...
De la rosa,
sí.
De la rosa,
sí.
Hi ha molta gent
que hi ha directament,
molts,
sobretot,
que ens interessa,
per allò d'estar enamorats,
directament ho posem per aquesta banda,
no?
És el patró de l'amor,
a Catalunya,
si més no,
i la rosa és...
El curiós és que jo recordo un cas...
La passió seria.
Un cas d'una persona,
sí,
que va poder també sentir aquesta tradició,
el que sigui,
i va poder regalar-li a la seva dona
un...
Això.
Una rosa.
La rosa.
I va pensar,
això és pobra,
una rosa.
I va portar-li un ram.
No va caure...
No,
no,
em refereixo molt sentit...
És la simbologia, eh?
Tampoc.
De que ignorava
que és una rosa,
no?
Ell va pensar,
una rosa és poca cosa,
no?
Ja li podia regalar més.
i va portar...
Home,
tot depèn de la quantitat.
En aquests moments,
la quantitat...
La qualitat és la bona, eh?
En aquests moments,
jo crec que hi ha poca gent
que si ho senten,
mirin si val dos,
si val tres,
si val quatre,
si val un.
Ara,
doncs,
el que pot compra aquella més senzilla,
l'altre compra aquella que porta més adorno,
l'altre...
Però la rosa i el llibre
és...
I ara ens trobem que,
clar,
el que passa és que ara hi ha un problema.
El què, avi?
Perquè, per exemple,
abans,
un escritor
era aquell senyor
que feia una novel·la,
hi ha hagut novel·listes
que han fet una novel·la,
perquè no fan el tren,
el tren anaven
d'un lloc a l'altre
per veure la gent
com parlàvem i vivien,
l'altre a veure...
per estudiar les coses
per aquella novel·la que feia.
Sí.
Ja resulta que trobes
que en una setmana
se presenten
10,
15,
20 novel·les
en lloc en general.
M'entens?
Vull dir...
Home, però avi també
són novel·les segurament
que investigades i treballades.
Em refereixo,
em refereixo
que també el tipus de lector
ha anat canviant.
No, és molt...
Clar.
Perquè jo ara mateix
l'altre dia
agafava jo el Cubadis,
l'antic,
el que encara no havia prent
ni per la censura,
l'antic,
l'antic antic,
i dic,
i això vaig llegir jo?
I se'l vaig llegir?
Tot això vaig llegir jo.
Un doble,
amb aquella tampa lliteta,
i ara això ja no,
perquè a vegades,
ara inclús molts
quan agafes un llibre,
mira a veure si portes sants,
que dèiem, no?
Les fotografies, no?
Abans dèiem sants, no?
A veure si portes sants aquest llibre.
I clar,
hi busques que hi hagi fotografies
perquè siguin més...
Saps com vull dir?
Això vol dir
que molt interessant aquell llibre
no és,
i busques les fotos, eh?
Vull dir que abans...
Malament.
Que abans només veies
amb un llibre aquests bons,
dos gravats,
tres gravats
amb tot el llibre,
saps?
D'aquella època,
el que sigui.
I ara un llibre
porta més fotografia
que escrit.
Home,
depèn,
depèn del que sigui.
Parlo en general,
sense molestar amb ningú.
Per això li deia
que encara que sortim
els llibres
deuen haver molta feina.
I ara tenim la sort,
per exemple,
també la sort aquesta
és que tots escriuen llibres
que agafen uns temes
diferents
i temes que,
doncs mira,
dius,
ai,
m'agrada aquell que ho escriu
i llegeixes aquell,
llegeixes l'altre.
Vull dir que no és allò
de pesat de dir
els llibres
i després no són massa grans
perquè els que són grans
són els que són d'història,
els que són de coses d'aquestes.
Aquests moltes vegades,
avi,
són molt útils, eh?
Ja et dic.
Perquè moltes vegades
hi ha una tau
una mica coixa,
algun punt,
que puguis acabar
de posar de...
I procurar-s'hi baralles
i procurar-s'hi baralles
i llibres
que és massa prop,
també, saps?
Sí,
depèn de com
que sortim volant.
No,
però em refereixo
a cada època
que té el seu llibre.
No hem acabat
d'esprimir
una mica més
la vida de Sant Jordi,
eh?
Això del guerrer
que ha comentat al principi
m'ha picat la curiositat, eh?
El què?
Jo que deia vostè
que si va ser abans
Sant que guerrer,
que guerrer que Sant...
Jo que dèiem
que si quan allà
les creuades,
que si allà
aquests llocs,
ja ell va intervindre,
vull dir que és...
Molt d'esprimir,
no?
És molt difícil.
Ja m'imagino, ja.
Sí,
però són èpoques...
Aportarem la llegenda
de Sant Jordi.
No, saps què passa?
Que aquestes coses
de Sants i tot això
és una mica de complicat
i més ara
que tothom busquen
la part negativa
per a veure
qui sap més coses,
qui investiga.
El tant que sortirà
d'altres papirus, eh?
Compte, compta.
Això dir jo que és difícil.
Fins demà.
Molt bé.
El meu avi
apenaix que està,
apenaix que està,
però els bebens de Bordo
no van tornar,
no van tornar.
Tinc era una culpa
als americàns.