Bona tarda.
Per aguantar, per aguantar.
El cava no és que sigui molt, molt de cava,
però jo una sangria fresqueta sí que...
També, no?
Sí, tot el que sigui fer festa ja va bé.
I fins a les tantes d'aquesta nit...
Fins que el cos aguanti.
A què no saps qui vindrà?
Qui?
Paquito.
Paquito.
Veus?
Paquito.
Paquito.
Quin Paquito?
El xocolatero guapa.
Jo crec que parlem al conte de totes les vegades
que aquesta cançó se sentirà aquesta nit.
Perquè, recordem, celebrem que avui és Sant Joan.
Celebrem que aquesta setmana ha començat l'estiu.
I celebrem...
Bé, algú altre celebrarà
que aquest és l'últim programa de la temporada.
Qui serà?
Qui serà aquesta persona?
Qui serà?
No ho sé.
No ho sé.
Aquesta personeta que tinc aquí al davant
que està fent el nit d'això.
Què dius?
No, no, no, no.
Quin descans.
Ja saps que no te volia donar vacances,
que ha sigut gairebé tramitat, eh?
Bueno, bueno.
Ha hagut una reunió consciençuda,
llarga i extensa.
Sí, sí, sí.
Diu, mar, vols vacances?
Sí, ja està.
Cari s'acaba la reunió.
Bé, doncs, mira, acabem-ho ràpid.
Vinga, nen.
Perquè és que jo no sé tu,
però jo tinc ganes de rebella.
Jo te veig ja de estil, de festa.
No te veig amb el biquini, el tratge de bany i això posat,
perquè jo crec que te reserves de cara a la nit.
Perquè el porto de borsa que tinc aquí fora.
Però te recordo les tres primeres onades
que t'has de demanar un desig, eh?
Home, no faré Sant Joan a la platja.
No?
La faré a la muntanya.
Ai...
Però bueno, no donem més pistes.
Enterreu una moneda.
Enterreu una moneda i demaneu un desig.
Una moneda de quant?
No, home, una monedeta.
A veure, tampoc ho reuré alguna monedeta.
monedeta, tampoc, que sigui daurada.
Va, hòstia.
I ara ja demanem, eh?
Hi ha molt limites, hi ha molt limites.
Però a veure, centrem-nos-hi.
Vinga, anem a la revista, d'acord.
Perquè ja trobo que tu també tens moltes ganes de festa.
Sí, sí, sí, no te dic que no.
Aquesta setmana acabarem aviat, no ens farem pesats.
Te posa el redoble.
Què? No cal.
Sí, dona, sí que ho tinc preparat, vinga.
Ah, doncs posa'm els redobles.
Vinga, aquesta setmana parlarem de...
Carlos Larrañaga.
Bienvenida, Pérez.
Bienvenida.
Parlarem d'esports, però no de qualsevol tipus d'esports.
Parlarem de Paulina Rubio i d'Angelina Jolie.
A més, ha fet...
Com si l'hagués fet mal, eh?
Ai, que dolor.
A veure, a veure, qui són els teitreiros aquesta setmana?
Teatro i dolor, però de cap, eh?
Un mal de cap constant.
Ella es diu Carlos Larrañaga
i té una partener que es diu Ana Escribano.
Bé.
Jo pensava que ja ens havien deixat descansar
i havien fet l'espectacle,
havien muntat el xou,
havien cridat l'atenció.
Bé, doncs, no.
No?
Tornen a l'atac.
Ara, aquesta setmana, la revista Hola
ofereix un reportatge especial
en el qual ens confirmen
la seva propera paternitat i maternitat.
Què dius?
És a dir, estan a punt de tenir una criatura,
a punt, no sé,
perquè, clar, amb un són nou mesos com a mínim,
però, bueno, i la seva imminent boda
en pic
acabi l'estiu.
Oh, oh, oh.
Això vol dir...
Saps què significa aquesta història, no?
Tot un estiu d'agonia.
No, i després significa que, clar,
d'algun lloc ha de sortir
els diners per les vacances.
Doncs aquí comencem ja en la primera.
Això és la paga i senyal del viatge.
Això és la paga i senyal del viatge.
Bé, mira, jo no sé fins a quin punt.
Aquest senyor, i em sap molt de greu
perquè té una família molt respectable,
aquest senyor...
I ell també ho ha estat fins al moment
que va començar tot el teatre.
Ja no té edat.
Sí per fer teatre,
però damunt d'un escenari.
A la vida real,
això potser està de sobres.
Perfecte, contentíssimes
que les coses li vagin bé,
que et trobui una parella que s'estigui...
I felicitats, eh?
Exacte.
I que estiguin pares per molts anys, eh?
Que la vida els hi somrigui, i tant.
Però no cal que ens halin al cap els altres.
Vull dir, no...
Primer, però tu no m'ho crec.
No m'ho crec, Sílvia.
És que ho han de fer.
Tu, mira, que això és com si fos
més que teatre, és un negoci.
Ja, ja, és que això és el que em fa la vàbia.
Aquí serviria el caballero don dinero,
allò que vam posar alguna vegada.
Sí, poderoso.
Que seguríssim, que seguríssim
que també la calaveríem, eh?
Ahà, sí.
Però bé.
Fia de la banyaga, que està bé, eh?
Que vostè vagi fent,
que nosaltres ja ho anirem dient.
Ens anirà just,
perquè si de fet es volen casar després de l'estiu
i estan a punt de ser pares,
quan tornem, al setembre,
ja sabrem si realment estan embarassats
i si realment hi ha de boda.
Sí, si abans no se separen
i hi ha algunes històries d'aquelles
que des del balcó li llencen les coses.
Però no ho haurem de patir,
ni nosaltres ni els nostres oients,
perquè com que no en parlarem
de totes aquestes coses...
Una tranquil·litat.
Una cosa, unes migdiades en aquestes hores ja.
Llargues, llargues.
Home, jo sé de gent que s'aixeca de la migdiada,
allò, i ja és l'hora de sentir-me'n a manar.
Continua amb un altre teatre diferent,
però que no està massa lluny, no?
Comèdia, això és comèdia.
Allò de teatre, això és comèdia.
Ella es diu Pérez.
Bienvenida, Pérez.
Ha sortit una altra vegada l'interviu?
S'ha apuntat a una altra reality?
Què ha passat?
No, no, no, no.
Ara vol ser una superstar.
De què?
Saps aquella cançó del superstar tan xula?
Bueno, no cal que me la posis.
La qüestió és que ha decidit tocar tots els pals.
Ella, l'anglo-valenciana, perquè la anomenen així,
vol ser animadora de les forces aèries espanyoles
desplaçades a l'Afganistan.
Ai, vol ser una amiga com la Marilyn Monroe,
alguna d'aquestes que...
O la Marta Sánchez, en el seu temps.
Bé, ella diu que sap,
normalment que aquests xiquets i xiquetes ho passen allí,
i que, bueno, ella vol posar el seu granet de sorra...
I què farà?
De sorra, no res de mala sorra.
No, no, no.
El seu granet de sorra, no me l'interpreteu,
per anar a animar en aquella gent que està allí.
I què farà? Cantarà?
Por, farà por.
Pànic, l'únic que farà serà por.
I tant que els animarà tots corrents pel quartet.
I tant, allò quedarà pelat, quedarà pelat.
La qüestió és que es veu que ella mateixa
ha creat una cançó molt animada...
Però que ho veigis.
...que no ho volem posar.
No, no, ni tampoc.
M'acabo de recordar una cosa,
que la setmana passada vas estar obviant o no?
Acaba la notícia i ara t'ho dic.
No, doncs això, que no caldrà que posem la cançó
i que recordem a tots els soldats, voluntaris o no,
que van a Afganistan, que no tindran prou guerra,
sinó que arriba allí com un...
Eh, no, la guai, allò, allò, la bèstia, aquella dona.
Ui, que hi ha por, per la por.
A descarregar, bueno, tu no la...
Que viene la bienvenida, que viene la bienvenida.
Vien allà.
Vien allà.
Que es corrents a l'altre costat.
La setmana passada, la Mar va passar per alt una de les grans notícies
que durant tota la setmana ens van estar anunciant
els diversos mitjans de comunicació.
Segurament perquè no m'interessava.
Avui només ho anomenarem.
Així que...
Què passa amb la Paris Hilton?
Digue-m'ho, Mar, digue-m'ho.
Què és tonta?
A banda, això.
Sí, sí, no, està dissimulant,
perquè sap que ha tret un disc i que ha tret moltes cançons
i una d'elles teòricament ha de triomfar com si fos la cançó de l'estiu.
Sílvia, si em poses la cançó de Paris Hilton, m'aixeco i marxo.
No, ja vaig veure la setmana passada que vas obviar el tema.
Dic, aquesta setmana almenys ho hem de dir.
Que ho sabíem, però el que passa és que la Mar va obviar el tema.
Per això ara ho estic traient.
Sílvia, només cal dir-te que els mil i van i li també gravaven discurs.
Sí.
I el pitjor és que els venien.
Clar, també és veritat.
I li van donar un premi i tot, que van haver de tornar.
Imagina.
I així que continuem amb el tema, no?
Fem esport, que és molt més sa.
Però quina classe d'esport?
Esport.
Sí?
Jo et dic, a veure, jo t'anomeno un tipus d'esport.
Clar, quinia mola?
A veure, pot ser natació, pot ser atletisme.
Quin esport?
No, no, no, cardio estriptis.
Ja m'ha sonat això, eh?
Cardio estriptis aquest que dius.
No, seria...
Podria ser, però clar, fer esport.
Amb aquesta cançó, no.
Cardio estriptis.
Home, cardio estriptis, ja m'ha sonat això, eh?
No, no, no, és una cosa...
El cor et va sent, depèn de quin moment, i...
És més canyero.
És una cosa de suar, però de treballar el cos.
De suar i de treballar...
No, no, no, no, no, no.
És una altra cosa.
Pregunta-li a la Pamela Anderson.
Ui, que de vegades ho faig pitjor, això.
No ho estàs arreglant, eh?
Ja s'ho dic ara que no ho estàs arreglant.
Bé, si Madona va fer famós el Pilates, i l'enginyerina Jolie va fer que el ioga fos una cosa més glamour...
Més universal, diguem així.
Ara li toca el punt, el cardioestrès.
És un esport que comença a fer-se famós entre les estrelles.
Pamela Anderson, Demi Moore, Jennifer Aniston, Carmen Electra són devotes d'aquest esport.
I què consisteix concretament a això?
És una modalitat esportiva que es fa lloc entre moltes de les activitats que fan els gimnassos d'estrelles de Hollywood.
Veus, veus?
No he vist cap classe d'aquestes, però cardioestriptis a mi no em dóna gaire...
Home, a mi em dóna, com que el que estarà veient l'estriptis es anirà sent.
Què és el que tindrà el cardio? Problemes de cardio.
Clar, a mi me sona aquí, eh?
No deixa gaire cosa a la imaginació.
No, no, no.
Heu treure roba. O sigui, que has d'anar primer a que facin roba a mida perquè puguis anar fent...
No, però clar, si vas anar estrellent...
No ho sé, segurament ho fas amb molt poca roba.
La qüestió és que el professor, que es diu professor de ball, perquè això representa que és un ball, eh?
Es diu Jeffrey Costa, diu que aquesta disciplina ajuda a incrementar la confiança en un mateix i a millorar la teva vida sexual.
Home, no m'estranya, clar, per allò que et deia.
Home, depèn.
Home...
Sí, perquè l'altre li pateix el col·le, l'altre li ha cap urgència, o sigui, no, eh?
No, no, jo estava pensant, a veure, tu veus la Pamela Anderson fent cardio estriptis i sí que, lògicament, amb ella li millora confiança en ella mateixa.
Vale?
Però tu veus...
Ai, quina por.
No, no, no, però, tu veus la Pantoja de Puerto Rico fent cardio estriptis i aquesta senyora no pot confiar en si mateixa.
Home, però tindrà el seu morbo, dona, això...
Per algú, per algú, per algú.
Per algú tindrà el seu morbo.
No és que no es tracta d'excitar algú, sinó de fer-ho per tu mateix.
Fer-ho perquè t'agrada.
I dius, no, ja anem a fer estriptis i a veure què passa, no?
Perquè m'ha molt bé per mi.
Veus?
No, no, ja no t'he dit ara que ho provés, eh?
Jo no ho provaré, ja t'he dit ara, eh?
És el dia de m'avorreixo i ja no sé què fer.
Clar.
Ja m'entens?
Ui, matem-lo aquí, això, eh?
Anem a una altra festa?
Inventem qualsevol altra cosa.
Sí, vinga, anem.
M'avorre, com vols ser bé, des de l'allò?
Què diu?
T'ho dic en castellà, perquè teòricament, si soc la policia, t'ho dic en castellà.
La policia, els Mossos parlant en català.
Ah, bé, però jo dic...
Hasta la Semillana.
Clar, clancheta.
Com vols ser bé, com vols ser bé des de la fiesta de paulina.
Com ho t'he viscut?
Sílvia, baixa.
Baixa de l'helicòpter.
Sílvia, sí que volia posar la sirena, però dic, mira, això es veu massa.
Ara hi posem la policia des de l'helicòpter, que també vigilan des de l'helicòpter, eh?
Comptem-les moltes, eh?
Les piscines.
Bé, la qüestió és que, i llegeixo el titular,
la policia irrompe en la fiesta de cumpleaños de paulina Rubio.
I això ho estan vigilant des de dalt.
Des de dalt, ho veuen tot, eh?
Clar, les fiestes sorpreses.
Bé, la qüestió és que la revista People diu que paulina Rubio va crear l'escàndol entre el veïnat
perquè es veu que feien una mica massa de soroll.
Bé, van haver inclús, inclús d'anul·lar una actuació d'una escola de samba brasilenya
que estaven convidats allí a la festa d'ella
perquè els veïns van trucar i van anar dos vegades a la policia
a cridar a la porta de dir paulina xiqueta baixa el volum
perquè a la resta de gent no li importa.
Volem dormir, volem dormir.
Que sigui el teu aniversari.
Exacte.
No podia haver començat la festa a les 10 del matí.
En plan esmorzar, amb tomàquet, botifarra.
Després, de cara al migdia, que surti aquesta gent a ballar, acaben la piscina...
De cara al migdia que vagin a fer la migdia no volèstic.
No, dona, dic en el ressupor, allò que està al cafè, que surtin aquella gent ballant
i llavors, com t'alegra la vista...
Ja, i fas un cardio estriptis.
Exacte, i després d'acabar una festessa ja, tots els veïns, llavors hi apuntes...
Bé.
Un desmadre.
La qüestió és que el desmadre estava assegurat perquè després que la policia passés per allí
i cinc minuts de rigor, de silenci absolut, va començar la festa una altra vegada.
És a dir, van fer com si no hagués passat res.
I què?
Al final, clar, xapem la festa, tanca, tanca, que si no tos cap a la garjola, no?
Al final els veïns havien marxat avorrits i ha de dir
o vamos a la fiesta o nos compramos unos tapones para los oídos.
Fins demà!
Quins dia va començar l'estiu?
Dimecres.
Jo crec que el pill de cara al 21, no?
Encara que normalment sempre pensem el dia 21 de juny, no?
Per a Ordegó.
Però molta gent comença aquesta mateixa nit, eh?
Parlen de...
Angelina Jolie.
Jo crec que està amb la història de fer un col·legi o alguna cosa.
Un equip, un cor o alguna cosa que sigui.
Sí, alguna cosa que ha de fer.
Una escolonia.
Bé, la qüestió és que Angelina Jolie i Brad Pitt ja estan instal·lats a Malibu.
Veus?
Ja estan allí vivint, la mar de bé.
i jo crec que l'avorriment fa que la premsa
tregui teories increïbles.
Com quina? A veure, a veure.
Com, per exemple, que al més i poc d'haver parit
estan ja pensant en adoptar un altre nen.
Què dius? Però si encara no ha pogut disfrutar aquest.
Si no ha tingut temps ni de conèixer l'entre...
Home, primer que digui papa i mama,
primer que digui papa i mama, que es coneguin, que facin afició,
i a partir d'aquí, mira...
Jo no sé fins a quin punt, a mi això em sona massa, massa, massa.
Home, a veure, ells, ja saps que ella és una de les artistes,
podríem dir, de Hollywood, que més preocupada està per la fam
i per la tota la història que està passant en el món, no?
No sé, no sé fins a quin punt.
Home, que no sigui això, que potser hagi anat,
ja saps que ha estat en països...
Sí, necessitats.
Necessitats, i potser que no s'hagi enamorat,
jo que dius que veu una nena o veu un nen...
Ja, però el que ve de que un souvenir és una flauta, m'entens?
O un timbalet, o una caixa de galetes.
Ja, dona, però no és el mateix.
Però ara tu imagina que aquest nen estava sol, és orfe, o que sigui.
Tu veus moltes pel·lícules.
Que no pot ser, però no pot ser cert.
Tu creus que és normal, aquesta xiqueta...
No, normal no, però per això mateix...
Que diu que l'única vegada a la seva vida que realment ha tingut por
va ser quan va veure que el part era imminent, de dir...
Ostres...
És que fa por, eh?
No, no, ja estic jo també, eh?
Clar, de dir...
Ha d'haver ser el que és la por, no?
Doncs tu creus que una persona que es troba amb aquesta sensació
té ganes de tornar a tenir un criu?
No, no parint-lo, en aquest cas, sinó dubtant-lo.
Sense haver acabat de maniobrar...
Home, el temps ens donarà raó, eh, Marc?
Perquè aquestes coses ja saps que potser d'aquí a 3 o 4 mesos
o potser d'aquí a un any ens presenten.
Ens trobem que augmenten la família.
D'aquí a un any seria més factible, no?
Però és allò de dir...
Vamos a rizar el rizo, no?
Anem a buscar la cua del gat aquell i a dir...
A veure si l'hi trobem...
Jo trobo que aquesta notícia està sobradíssima.
Una mica fora de joc, sí, és veritat.
Però n'hi ha moltes, no?
Sí, perquè hi havia una altra i mira que te posa una música així una mica de...
De l'Angelina?
Sí, de l'Angelina i l'hi han ofert...
Doncs a veure si s'ha d'espullar.
Ara que ja ha passat la maternitat i a veure si se torna a ser ella.
Però fent un estriptease?
No, dona.
No, no.
La d'estriptease, posant la música, mira, per posar-la.
Ah, per fer sensualitat.
Però bé, que li oferien uns quants milions de dòlars.
Sí.
No sé si recordo que eren uns 20 milions de dòlars
per una fotografia d'Angelina Jolie.
D'espullada.
Tal com l'ha portat la seva mare al món.
Una portada d'aquelles...
Però ja de gran, eh? Ja de gran.
I que ella que ha dit no se sap encara.
Home, jo crec que ara mateix, tal com està la seva situació,
que vols, jo crec que vols centrar-se més en la família, això,
com que no li va gaire.
No, això no li ve ni li va.
No.
Bueno, temps al temps també, eh?
Sí, és allò, a veure, diners no els hi falten.
I segurament que pel·lícules per fet tampoc li faltaran.
Recordem aquella mítica i preciosa portada de la Demi Mur embarassada.
i d'espullada molt, molt bonica.
Una fotografia molt maternal.
Exacte.
És a dir, que hi ha nus i nus.
També depèn de qui faci la fotografia,
i de la qualitat del nu.
Però clar, ara recordem també que a través d'internet,
depèn de quina pàgina entres,
et conviden a ser fotògraf dels famosos.
Per exemple, estàs de vacances a Punta Cana,
tens l'oportunitat d'anar,
i t'atropes casualment a ballar l'Angelina Jolie i el Brad Pitt.
Doncs ho fes de preparats, sí.
I si s'ha de fer una fotografia d'ells, t'apaguen.
I tot això ha aixecat que molts mòbils
siguin pitjor que les fotografies dels propis paparazzi,
perquè no t'ho esperes, no?
Exacte, ha creat una nova era de paparazzi d'anar per casa.
Esperem que no ens enganxin a tu i a mi durant aquest estiu.
No, jo segur que no.
Avui no hi ha aniversaris,
passem directament a la música al final.
Exacte, hem de preparar la rebella, tinguem-ho clar.
Ens hem d'acomiadar.
Per tant, el temps dels aniversaris
el dedicarem a donar les gràcies a tots els nostres oients
que ens han aguantat tot l'hivern,
exacte, tota la primavera,
i acomiadar-nos fins després de les...
És que ara venen totes les festes.
És a dir, ens és impossible fer un programa cada divendres
i parlar de la rebella de tu.
No, no, no.
No.
A més ara ens convidaran a totes les festes aquestes que fan...
Jo a Marbella no penso anar, ja t'ho dic ara.
No, no, a mi no m'agrada una Marbella,
una xiqueta que passa a Marbella i de seguida a la canxa...
Ja Eivissa, oi, estan ara tots per allà amb els seus dillots.
Sí, ja hi aniré jo, tu no pateixis.
Vinga, jo sí, m'apunto a Menorca.
A Menorca?
Que és més íntim.
Ella arriba a menys gent.
Ens l'anem repartint, com cada any, Sílvia.
Ja ho parlarem, ja ho parlarem.
Perquè tot arreu no hi podem ser.
No, això sí.
Bé, la qüestió és que ens tornarem a trobar al setembre,
us deixem descansar,
però que tornarem amb moltes forces molt renovades
i amb unes ganes de guerra impressionants.
Ja ho deia, me fa por.
Me fa por, me fa por.
De totes maneres, molt bon Sant Joan i molt bon estiu.
Gràcies, Mar. Adéu.
Gràcies, Mar.
Gràcies, Mar.
Fins demà!
Fins demà!