This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un altre dimecres donem la benvinguda
al Manel Maggi i al Jordi Ximeno, nois, bona tarda
Molt bona tarda, què tal?
Va, digueu ara en públic, amb micròfon obert
el que m'estàveu dient a les proves de so
T'estàvem dient, hola Núria, que maca que estàs
Així m'agrada
M'encantaria sussurrar-te a l'orella, no em vinguis amb històries
al programa de divulgació històrica
de Tarragona Ràdio
Jo no puc dir, sempre estic casat
Fa un goig fer proves de so amb vosaltres
Com anem? Com esteu?
Bé, bé, bé
Una mica tocat de la gola, aviso
Si hi ha algun esternut pel mig
I tocat de l'ala també
Això com sempre, el de la gola de fa uns dies
Bé, sí, sí
Comencem allò del programa de divulgació històrica
Sí, és que ja ho havia dit abans
El programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio
No em vinguis amb històries
No em vinguis amb històries
Aquesta setmana
Aquesta setmana comencem amb les efemèrides
Com és habitual, el bombardeig l'any 1843
De la ciutat de Barcelona
També parlarem de l'escriptor Jack London
Que va morir tal dia com avui
En concret de l'any 1916
Parlarem de la destrucció de la ciutat de Roma
Per diferents factors
Les curiositats ens portaran els cursos
Que es feien a París
A principis del segle XIX
Per cordar-se la corbata
També avui fa 100 anys a Tarragona
I el llibre Les Òblates 1939-1941
Pressó de dones de Tarragona
Afemèrides
1843
Després de gairebé 3 mesos de resistència
Assetjada i bombardejada
La ciutat de Barcelona
Es rendeix a l'exèrcit governamental
Dels generals Prim i Milans del Bosc
Aquesta revolta
Va ser coneguda amb el nom de la jamància
I a què es deu aquest nom tan curiós?
Doncs bé, se veu que provenia
Del verb calor jamar
O sigui, menjar
I aludia, en tothom humorístic
Els membres del batalló de la Brusa
I els altres cossos de voluntaris
Que segurament s'havien apuntat
Per poder menjar de franc
I cobrar el sou dels soldats
L'estipendi, 5 rals diaris
La revolta s'inicia com a ajut a la insurrecció general
Contra Espartero
Que acabava amb el derrocament d'aquest
Però aviat es girà contra el nou govern de Madrid
Pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central
Que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona
Pretenia convocar cors generals
I tal dia com avui
Després d'intensos bombardejos contra la ciutat
Tal dia com avui, de l'any 1843
Arribava la fi de la lluita
Que representava la submissió definitiva
De la ciutat de Barcelona
Al govern de Madrid
I a la centralització ultrança
Que aquest, en mans dels moderats
Emprengués des d'aquell moment
1916
Se suïcida a Califòrnia
L'escriptor nord-americà
John Griffith London
Més conegut com a Jack London
A l'edat de 40 anys
Jack London havia nascut a Sant Francisco
L'any 1876
I va néixer amb el nom de John Griffith London
Més conegut com a Jack London
Va treballar en diversos oficis i va viatjar molt
Però el coneixem principalment per la seva faceta d'escriptor
És autor del fill del llop
On parla sobre la febre de l'or
També de la crida del salvatge i ullal blanc
On exposa la seva actitud davant la vida
Altres obres com per exemple
El taló de ferro
O la gent de l'abisme
Es noten les influències de gent com Nits
I per finalitzar
Trobem també narracions sobre la seva vida al mar
Ja que va ser un home bastant polifacètic
En obres com el llop de mar
I contes de la mar del sud
I tal dia com avui
Com us hem dit
Es suïcidava a Califòrnia
L'escriptor nord-americà Jack London
No en vinguis amb històries
El monogràfic
A veure Menel
Que ens vas deixar pendents la setmana passada
Perquè deies
La setmana que ve
Parlarem de la destrucció de Roma
I no la que tothom es pensa
Sí
Perquè quan parles de la destrucció de Roma
La gent de seguida
Li venen a la imatge
Les bàrbers
Aquelles imatges romàntiques
Dels bàrbers arressant la ciutat
Violant les dones
Trencant-ho tot
Oh sí, romàntic, romàntic
Sí, romàntic
Ja ho sé, ja ho sé
En el sentit històric
En el sentit autèntic
De romanticisme del segle XIX
Doncs bé, si visiteu Roma
Cosa que se recomana d'aquí
A qualsevol amant de la història i de l'art
O sense anar més lluny
Les restes romanes de la nostra ciutat
I ho compares
En algun d'aquests llibres
Que ens mostren com era abans
Aquí, què ha passat?
Si no queda res
Hi ha vegades que dels edificis
No queden ni pràcticament
Ni els fonaments
Ni les pedres
El que passa és que el poc que queda
Se li dona molt de valor
Perquè clar, fa tant de temps
Sí, però dius
Com és possible?
Que pot fer aquesta pregunta, no?
Qui ho ha destruït?
Això
Està en aquests nivells
Tota aquesta destrucció
És causada pels bàrbars
Això
Històricament s'ha atribuït als bàrbars, no?
La destrucció de Roma
Han estat els bàrbars
Doncs bé
Este mite col·lectiu
Que tothom s'hi pensa
És fals
D'acord?
Tu estàs d'acord, Jordi?
No sé
Jo sempre
Tot el que diu el Manel
Menys alguna cosa
Però no estaria relacionada
Amb la història
Molt bé
Doncs
S'entendia la gent
Que s'havia fet aquesta idea
Que no
Els bàrbars pobres
Sí que és cert
Que van atacar l'imperi romà
A partir del segle III
Que van causar destruccions
Van saquejar ciutats
Van provocar algunes destruccions d'edificis
Però no es van carregar
Tots els edificis
De tot l'imperi romà
Ni de la ciutat de Roma
Que és la de què parlarem avui
A Roma concretament
Van haver-hi dos
Dos saquejos bàrbars
L'any 410
I el 455
Després dels quals
La ciutat
Com diem
Continuava
En peu
Llavors
Qui va destruir Roma?
Va, va
Digue-ho ja
Va, digue-ho
Doncs mira
Van ser
Els propis romans
Els que van començar
A desmantelar
La ciutat
Que havien creat ells mateixos
Durant els segles
Ja quan l'ha fegut
De l'imperi
Sí, mira
En una data tan
Tan
Com ho diríem
Ancestral
Temprana
Tan antiga
Com és l'any 315
En època de Constantí
Quan encara l'imperi romà existís
La ciutat de Roma
Decidís aixecar
Un art de triomf
A l'emperiador Constantí
Al costat del Coliseu
Que encara es conserva
I què fan?
Doncs reutilitzen
Relleus i estàtues
D'edificis anteriors
De l'època de Trajà
O de Marc Aureli
Ah, no és que anessin
A destruir els edificis
Sinó que els desmantellaven
Per aprofitar
I això a partir
Del segle IV i V
Amb la proliferació
De les basíliques cristianes
Serà una realitat
Per exemple
Recordo una basílica
Que hi havia
Santa Maria del Trastevere
Un cop que vaig estar a Roma
La vaig visitar
I quan entraves
Te sorprenia
Hi havia alguna cosa
Que no em queixava
I diies
Aquí, què passa?
I et donaves compte
Que totes les columnes
Eren diferents
I tots els capitells
I tots els basaments
De les columnes
Eren diferents
Resulta que ho havien aprofitat
Tot
De les termes de Caracalla
Ho havien portat allí
I a més
Amb molt poc sentit estètic
Sí
Havien anat ficant
Més o menys
Que l'edifici aguantés
Havia aguantat
1.500 anys
Déu-n'hi-do
Però era curiós
O sigui
Ells mateixos
Van començar
A anar desmantelant
Els edificis antics
Per què creus
Que va passar això?
Per falta de pressupost?
Perquè no hi havia canteres?
O se sap?
Sí
Que tenien canteres
O per destruir
Clar, que tenien canteres
Tenien els propis edificis antics
Que ja no funcionaven
Un amic meu
Una vegada
Ho va definir
Com a canibalisme arquitectònic
Que el que és una definició molt bona
És menjar-se un edifici
Que ja no està en ús
I que a més
Pel govern
No simbolitza res
Pel govern actual
No simbolitza res
I per tant
No, inclús
Ja a partir del segle V
Que s'instaura cristianisme
I molts temples
Per exemple pagans
Estan mal vistos
Se tanquen
Queden abandonats
Los edificis de jocs
Amfiteatres
Circs
També se prohibeix fer-hi jocs
Queden abandonats
Per tant
Les termes
També a poc a poc
Deixen de funcionar els aqueductes
Quan se col·lapsa
L'imperi
I què passa
Molts d'aquests edificis
S'hi deixen d'utilitzar
I per tant
Estan exposats
A ser reutilitzats
Dels seus materials
Perquè tallar una columna
Perquè anar a una cantera
Que la millor està 200 quilòmetres
Si tens les columnes
Hi ha tallades
Hi ha fetes
A 300 metres
De l'obra
Que estàs fent
Doncs bé
Això va ser l'inici
De la destrucció física
De Roma
Però a més a més
Tenim un altre element
Que són
Los terratrémols
Itàlia està situada
En un àrea
De molta activitat
Volcànica
I sismològica
I Roma
La ciutat de Roma
Ha patit molts terratrémols
Al llarg de la seva història
Mentre existia l'imperi
Què passava
Hi havia un terratrémol
Hi havia un incendi
També van patir molts incendis
Se reconstruïa
Podrien tardar més o menys
Però tot el que havia caigut
Ho tornaven a aixecar
A partir del segle V
Com que l'imperi ha desaparegut
I
El govern que governa Roma
És un govern molt feble
Primer són els bàrbars
Els ostrogorts
Després hi ha
Els bizantins ho ocupen
Per un cert temps
Però
Ha perdut tota la glòria
Que tenia
Tot el poder que tenia
Si ve un terratrémol
Ca un edifici
Queda
Com queda
No es reconstrueix
Sense anar més llum
Per exemple
La basèlica d'Emagència
Que és un edifici
Molt gran
Que hi ha el Fòrum Romà
Encara es poden veure
Les restes
De com se va desplomar tot
Al segle IX
Van haver-hi tota una sèrie
De grans terratrémols
I la nau central
Que és una nau realment enorme
Se va desplomar tot
A causa d'aquests terratrémols
Encara es pot voler
Algun tros
Del que va caure
Però
Tot i aquest espoli
Que ja pateix la ciutat
A partir del segle V
I dels terratrémols
La Roma Antiga
Encara existia
No s'havia acabat
De destruir
Durant l'edat mitjana
Aquest espoli
Va continuar
A poc a poc
La decoració exterior
Dels edificis
S'utilitza
Per decorar
Nous palaus
Noves cases particulars
Però els edificis
Continuen existint
Què va passar?
Què va passar?
Què va passar, doncs?
Tu, Jordi, m'explicaves
Una anècdota
D'un soldat nord-americà
No sé si te'n recordes
No sé si de la Segona Guerra Mundial
De la Segona Guerra Mundial
Quan va entrar a Roma
A Roma va dir
Tot això ho hem fet nosaltres
Bombardejant
Sí, va veure aquell munt de ruïnes
I va dir
Hòstia, s'han passat, no?
Els nostres avions
Aquí no han deixat
Doncs no, no van ser els americans
Els que van destruir la...
Aquesta vegada no
Aquesta vegada no
La Roma Antiga
Van ser els papes
A principis del segle XVI
Sobretot a partir del regnat
O del pontificat
De Juli II
S'inicia la construcció
De la Basílica de Sant Pere
I tota una sèrie d'obres
Gigantines
A la ciutat de Roma
Estos papes
Volen emular
La grandesa
De la Roma
Al segle I
I II
A l'època clàssica
Què passa?
Doncs que
Estes obres
Sobretot la Basílica de Sant Pere
Són d'uns caràcters
O sigui, d'unes proporcions
Descomunals
I necessiten
Una quantitat
De materials constructius
Igualment bestial
I a més materials nobles
No?
El marbre
I clar
No servia qualsevol totxo
No, nobles i també calç
Ja veuràs
Ah?
La calç que s'utilitza
Per fer ciment
Per fer el morter
I això també necessitaran
Perquè, a veure
Els muros de la Basílica
La Basílica de Sant Pere
Tenen com a 4 o 5 metres de grosor
Necessiten per reomplir
Moltíssima calç
Què faran?
Doncs bé
Per exemple
El senyor Juli II
Fa instal·lar forts
Al Fòrum Romà
Per convertir el marbre
Dels edificis
En cal
El marbre
Si
Lo poses dint un ford
A temperatures molt elevades
Se transforma en cal
És el que va passar
Per exemple
A Empúries
A les ruïnes d'Empúries
Hi ha un convent
Crec que era un convent
Del segle XVI també
Situat damunt de les runes
I es van dedicar
Per fabricar cal
A destruir
Totes les estàtuies romanes
I tot el marbre que van trobar
Per això avui en dia
Pràcticament no hi ha estàtuies
I a Roma va passar això
Van posar forts al Fòrum Romà
I van començar
A utilitzar-ho com a cantera
Tot i les protestes
Enèrgiques d'artistes
De l'època
Com per exemple
Del Rafael Sáncio
O de Miguel Ángel
Que dien
Escolta, això és una bestialitat
No podem destruir-ho
Evidentment
Nos van fer
Molt poquet cas
Van començar
A desmantelar
Un edifici
Arriba l'altre
Per exemple
Del temple
Del diví César
Que estava
Molt ben conservat
Per exemple
Del temple
Del diví César
Que s'havia conservat
Molt bé fins aleshores
Van arrasar gairebé
Hasta els fonaments
No va quedar pas
Avui en dia
I trobes dos pedres
I dius
Osti, aquí hi havia un temple
És que el van destruir completament
Un altre temple
Que es van intentar destruir
Però no ho van aconseguir
Va ser el d'Antonino
I Faustina
És l'únic temple
Que es conserva
Més o menys sencer
Al fòrum
I a la part de dalt
De les columnes
Pots veure unes marques
Que van fer a les columnes
On van lligar cordes
I de les cordes
Les van lligar uns bous
I van estirant
Per a fer desplomar
Tot a la façada
Ara t'ho anava a dir
Com ho transportaven
Com ho desmuntaven
Desmuntaven en animals
Estirant en animals
Suposo
I fins que caia tot l'edifici
I llavors anaven
Aprofitant tot el material
Que hi havia
Tota la runa
En aquest cas
No se'n van sortir
I
No van poder
L'edifici va resistir
Amb el divís
César sí
Però amb el Faustín
No, amb la Faustín
I l'Antonino no
Sí
És un temple
I després el temple
Es va convertir en iglèsia
I ja no
És el temple més ben conservat
No conservat sencer
Però bé
Almenys conserva
Tota l'entrada
Tot el pòrtic d'entrada
El mateix va passar
Per exemple
A la meitat del Coliseu
Al Coliseu li falta la meitat
Sí
La típica foto
No és que l'haguessin bombardejat
Ni hagués passat res
És que l'anàvem desmuntant
Desmuntant
Desmuntant
I ho utilitzant
Com a material de cantera
I a l'interior
Estava tot forrat de marbre
I no queda absolutament res
El circ màxim
Que és un circ
On hi havia unes 200.000 persones
També queda a l'espai
Però no es veu absolutament
Pràcticament res
Només queda a terra
Lo van destruir
Per complet
I tants i tants
Més edificis
Només se van salvar
Els que havien sigut convertits
D'edificis romans
A utilitat
A eglésis
Per exemple
Lo Panteo
Lo Panteo
A principis del segle VII
Als 600 i poc
Se converteixen a iglésia
Per tant
Bé
Sí que el toquen
Perquè decoració exterior
No n'hi queda
Però l'edifici en si
Se salva
O este temple
Del que parlàvem
D'Antonino i Faustina
També es converteixen a iglésia
I no el toquen
O per exemple
L'art de Constantí
Com que Constantí va ser
El primer emperador cristià
Doncs la iglésia
Va decidir mantenir
Aquell art
O el de Septimus
Un altre art que hi ha
Que com que era una mica incult
I pensàvem també
Que era de Constantí
I van dir
No toquéssim
Manel
I quan es va acabar
Aquest aces poli?
Quan
Van posar seny
I van dir
No toquem
Això s'acaba
A partir del segle XVII
Quan ja
La febre constructora
Va baixant
La iglésia per poder
Però tot i això
Durant tots els segles XVI
I inclús
Al segle XVII
Hi ha
Una anècdota
Que és que
Al panteó
Que diem
Desmunten
A l'entrada
De l'estíbul
Hi havia tot uns elements
De bronze
Hi havia tonel·lades
I tonel·lades de bronze
Al sostre
I el papa
Urbà VIII
Ho fa desmuntar
Per fer l'oval d'aquí
De Sant Pere
Que és un element ornamental
Que hi ha dins la catedral
De Sant Pere
I a més a més
També per fondre canons
Però és que és increïble
Això que expliques
Perquè això
Aquest desmantellament
Va passar
Pel que dius
Al segle XV
Això és del 1630
Sí, comença el 1500
Aixem el 1650
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
En ple renaixement
Tenia molt de delit
Per les obres
Sí, per això els artistes
Greges i romanes
Per les obres clàssiques
Llavors, clar
Què?
Sí, però clar
Com que necessitàvem materials
Per construir
Doncs...
Construïen a de noves
Destruïen
Hi ha una anècdota curiosa
No?
Este papa, l'Urbà Vuité
De construïen
De construïen
Seria
De construïen
El papa Urbà Vuité
Era de la família
Els Barberini
I va ser un papa
Doncs que va construir
Molt a Roma
Com dic
Va fer desmantellar
Tot lo
Tot lo sostre de bronze
De l'entrada
Del Panteó
I llavors
Va sortir
Una espècie
De lema
Que dia
Quan no en fequer un bàrbari
Fequer un barberini
Que vol dir
Lo que no van fer els bàrbars
Ho han fet els barberini
És boníssim
Sí, no?
Volem dir
Això que s'havia conservat
I ara este senyor
Ho ha hagut que destruir
I tots els papes
De l'època
Van ser iguals o no?
Bé
Tots no
Bé
Al segle XVI i XVII
Sí que es van anar destruint
Però
Per exemple
Tenim el Benet XIV
Que l'any 1744
Va consagrar el Coliseu
Com a espai sagrat
Frenant així la seva destrucció
Va frenar i almenys
S'ha conservat el que s'ha conservat
Però no s'acaba aquí la destrucció
La destrucció massiva potser sí
Ja no quedava gaire
Per destruir més
Però al segle XX
Per exemple
Amb el senyor Mussolini
També es van fer una sèrie de disbarats
Per exemple
Els anys 30
Va arrasar les restes
D'una font monumental
Que hi havia al costat del Coliseu
On se rentaven
Tots els gladiadors
Abans d'entrar
Que era la meta Sudans
O també el pedestal
Del Colós de Neró
També al costat del Coliseu
Segur que estorbaven
Eren quatre pedres
I fora
A més a més
Vam anar a construir
La famosa via dels fòrums imperials
Per damunt dels mateixos fòrums
Estos fòrums
Són uns espais molt grans
Construits per diferents emperadors
I ara només se pot veure
Més o menys la meitat
Perquè hi ha un carrer enorme
De cinc o sis carrils
Que hi passa per damunt
Per construir el senyor Mussolini
Ojalà algun dia
Se desmantell este carrer
Llavors se podrà observar
Totes les restes que queden
Dels fòrums
I podríem continuar parlant
Per exemple de la contaminació
Avui en dia
Que es fa la pedra
Del turisme en masses
En fi
Cada dia
La vella Roma
Continua morint
Una miqueta
Però això
Ja és una altra història
No en vinguis
Amb històries
Curiositats
A quants joves
D'avui dia
Veieu amb una corbata
Què consideres jove?
Jove
Fins a 40
Jo me n'he ficat alguna vegada
A les bodes
Sí
Home i la gent que treballa amb tratge
O la gent que treballa amb tratge
Però en el moment que sorten de l'oficina
O d'on sigui
Normalment no es veus
Ho he trobat com una prenda una mica inútil
Una prenda inútil
Doncs bé
Doncs
L'any 1804
Hi havia gent que no pensava que fos tan inútil
I inclús hi havia gent
Com el parisenc Esteban de Maarelli
Que feia curxets intensius de 6 hores
6 hores
Per aprendre a acordar-se la corbata
A fer el nus
Sí, sí
Era molt car
Era a 9 francs l'hora
Aproximadament
Home devia ser car
Quina època m'estàs dient?
Sí, 1804
Aquest senyor
Esteban de Maarelli
Va gaudir de bona fama
I també va omplir-se la butxaca
Amb aquests curxets intensius
I és que per aquells temps
L'assumpte no era tan fàcil com avui dia
Per començar
Perquè sembla ser que estava de moda
I tothom em portava
També
La moda era tan amplia i variada
En qüestió de corbates
Que existien un nombre impensable
A l'actualitat
De maneres de fer-se el nus
Avui dia
A veure
La gent sap una
Potser dues
Formes de fer-se el nus
Abans es veu que hi havia
Milers i milers de formes
Clar
Suposo que era l'inici de l'invent
Te la podies ficar
De qualsevol forma
I quedava bé
Era
Sempre podies dir
Que era una invenció
De gata ruix de la prada
De l'època
El nou nus
Però bé
I aquesta és la nostra curiositat
Doncs que hi havia gent
Com el senyor Esteban de Maarelli
Que l'any 1804
Es banyava la vida
Donant cursos intensius
De sis hores
Sort que eren intensius
Per aprendre a fer-se
El nus de la corbata
Avui fa cent anys
A Tarragona
Doncs bé
Avui fa cent anys
A Tarragona
El diari de Tarragona
Publicava
Un resum
Del que havia estat
La pastoral
Del senyor
Arzobispo
D'esta
Arxidiócesis
Diu el següent
Nuestro
Prelado
Ha dirigido
Una pastoral
Al clero
Y fieles
De este arzobispado
Con motivo
De aproximarse
El tiempo
En que la iglesia
Se dispone
A celebrar
La natividad
Del niño dios
Para que
Penetrados
Del espíritu
De tan importante
Festividad
Pasen todos
Los fregleses
El adviento
Ejercitando
La oración
Y las prácticas
Cristianas
Y cobren fortaleza
Para sostenerse
En la virtud
Vencer las pasiones
Y defender los intereses
De la religión
Que son los intereses
De todos
Hablando del matrimonio civil
Dice que
Tras de él
Está en espera
La ley del divorcio
Para
Pintar en el semblante
De los hijos
La palidez
De la tristeza
Y entre los casados
El odio
Irreconciliable
Más
Si de esta disolución
Se originara
O originara
Un nuevo matrimonio civil
Saldría
Estampada
En la frente
De los que
Tal acción
Cometieran
La desvergüenza
Paseando públicamente
La inmoralidad
Por las calles
De semejantes
Matrimonios
No se puede esperar
Otra cosa
Que la criminalidad
La perturbación
Y los movimientos
Explosivos
Que con harta frecuencia
Se repiten
L'antigüedad
Pagana
No solía acomodarse
A matrimonios
Sin alguna
Ceremonia religiosa
Estaba reservado
El matrimonio
Puramente civil
Para las naciones
Que quieren vivir
Sin Dios
Això
Són paraules textuals
Això era el resum
Que havia fet
Suposo
El periodista
De l'any
És el periodista
El que està dient
Tot això
Diari de Tarragona
L'arquebisbe
El que va fer
Esta pastoral
Llavors aquí fan un
Diari de Tarragona
Un diari de Taranà
Conservador
També per l'època
Sí
De l'any
1906
És la postura
De la Iglesia
En plena restauració
Del matrimonio civil
Que per l'altra banda
Hasta la caída
De Franco
No
No s'aprova
No existís
No té validesa
Hasta fa 30 anys
O sigui que
Tampoc
Estem parlant
De
I després
Què més
I després també
Tenim
Al mateix dia
Si algú li interessa
Potser que està a la venda
Diu
Se vende
Una bicicleta nueva
Sistema
Durkopp
Extra
Número 10
La qual
Si ha expuesto
Rambla de San Juan
Número 42
Sport Club
O sigui que ja ho sap
Igual no se ve nulta encara
La Rambla de San Juan
Quina és?
La Rambla de San Juan
És la Rambla Vella
Ah, la Rambla Vella
Molt bé
Notícies
Avui porto una notícia bomba
Bomba
Però bomba
Tremenda
D'aquelles que et fan desmuntar tot
Que dius
Bueno
Pleguem
Pleguem, sí
Coneixeu la Llova Capitolina?
De la qual
Sí, sí
De Ròmulo i Rem
Que tenim una còpia aquí
On vam parlar un dia
En un programa vostre
Crec que sí
No sé quina temporada
Doncs bé
Atenció
Sempre s'havia dit
Que era una obra etrusca
De principis del segle V
Que abans de Cris
Doncs no
És Mijaval
Avui està desmuntant
Està destruint Roma
Manel
Avui estem destruint Roma
Té 1.400 anys
Menors del que es pensaven
I això
Com ho saben?
Com ho saben
Doncs perquè
L'han restaurat
I se n'han donat compte
De que
Van utilitzar una tècnica
Mijaval
Que era la tècnica
De la sèrie perduda
Però fent una sola peça
En l'antiguitat
Feien les estàtues
També a la sèrie perduda
Però en diverses peces
I després les soldaven
Doncs això
Hem vist que
Que és d'una sola peça
Esta escultura
I que per tant
És Mijaval
Segurament
És de l'època
Del senyor Carle Magna
Del segle IX
O sigui
Res a veure
En tot el que s'havia dit
Està
Sí que sabia
Que els dos bessons
Que té a baix
Mamans
Van ser
Aficits
Durant el renaixement
L'any 1471
Però
La lloba
Era el símbol
De Roma
Per excel·lència
Tenim aquí
Com dic
A Tarragona
Una còpia
El castell de Pilats
El castell de Pilats
Doncs bé
No és romana
És una escultura
De l'edat Mija
Què hi farem?
Jordi
Portes alguna notícia
Tu?
Sí
No se'n recordeu
D'aquell detectiu privat
Que seia Hammer
O
Sí
Sortia a la tele
No?
Sí
No s'assembla
El retrat robot
Que han fet actualment
De Jack el Destripador
Doncs sí
Han fet un retrat robot
De Jack el Destripador
Sí
A veure
Sí
El que passa
Que jo no me'n recordo
Gaire del Hammer
Sí
És veritat
Sí
A mi m'agrada
El corpulent
A mi m'agrada
A més Magnum
Però tens raó
Home el bigoti és de Magnum
Si us he fixat
El bigoti és de Magnum
Potser amb un bigoti
Tipo Magnum
Però és Hammer
És Hammer
Tens raó
Doncs sembla ser
Que tota una sèrie
De
De
Inventífics
Investigadors
Amb poca feina
Suposo
Crec que sí
De la Universitat de Texas
Crec que són
S'han dedicat
A realitzar
Un retrat robot
De
De Jack el Destripador
Sembla ser que era moreno
Amb ulls negres
El mentor pronunciat
La cara així
A molts angles
D'algú
Entre els 25 i 35 anys
Amb selles molt àmplies
Un gran bigoti
Que recordaria
En aquest cas
A Magnum
Etc
Etc
I tot això
Doncs també
Per promocionar
El que és
Una sèrie
O un documental
Del Channel 5
Que és un parell
Que tot això
Com que dona diners
I és molt més morbós
Si no és que no tinguessin faig
L'hi han de posar cara
L'hi han de posar cara
Titulat
Jack el Destripador
El primer assassí en sèrie
Jo el que no entenc
És d'on treuen la informació
Com m'han pogut
Bé
Sabeu que m'ha d'haver
Alguns testimonis
Que el van vore
I llavors
Va quedar pels arxils
De la policia
Exacte
Hi ha descripcions fetes
I tal
I sembla ser que
Segurament
Veia també
De les víctimes
Que era un home normal
I que per això
No ho van descobrir
Sempre s'ha dit
Que hi havia
La monarquia
Per la feina
Potser la monarquia
Ha pagat alt
Johnny Depp
Va fer una pel·lícula
Sí
Doncs sembla ser
Que la persona
Que va atemorir a Londres
Al final del segle XIX
Ja té rostre
Per nosaltres
Ja li podem dedicar
Una estàtua
Recordem que va matassin prostitutes
A la tarda de l'any 1888
O sigui que
Segurament n'hi has mort
I a la recta final
Del Nom Vinguis amb Històries
Te'n recomanem
El següent llibre
Les Oblates
1939-1941
Presó de dones de Tarragona
Quin és l'autor?
Josep Sobirats Pinyana
I la recerca ha anat a càrrec
De Pilar Poifranco
L'editorial?
Cossetània
Nombre de pàgines?
272
I quant haurem de pagar per ell?
18 euros
La repressió franquista
De la postguerra
Va afectar per igual
A homes com a dones
La presència d'estes últimes
A les prisons
Però constituïa
Un drama encara
Molt més gran
Ja que molts cops
Anaven acompanyades
Pels fills
Ara
Esta obra
Fa un seguiment
Molt meticulós i acurat
De la presó de dones
Que va existir
A les Oblates
Al carrer del portal
Aquí a Tarragona
A la part alta
A partir d'un gran treball
D'investigació
I també de camp
Un llibre que ens parla
D'unes vivències
D'unes angoixes
Que avui en dia potser
Ens fan difícils d'imaginar
Però que només fa 65 anys
Eren el pare de cada dia
I de les quals
Encara hi ha molts testimonis vius
L'autor
Subirats Pinyana
És doctor
En ciències econòmiques
I professor jubilat
De l'Autònoma de Barcelona
Hi ha tot un gran nombre
De llibres
Molts dels quals
Ens parlen d'aquella dura etapa
De la nostra història
Per exemple
Pilatos 1939-1941
Que seria l'equivalent
A aquest llibre
Però de la presó d'homes
Tortosa front de guerra
O Marcel i Domingo
Per ell mateix
En quant a Pilar
Poi Franco
És llicenciada en periodisme
I ha treballat
En diferents mitjans
De comunicació
El rellotge del temps avança
I el pèndol de la història
Continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
A...
No em vinguis amb històries
A Tarragona Ràdio
Va, avui sí
Expliqueu-me
Què farem la setmana que ve
Que la gent ja té ganes
I ha d'anar preparant
Podem donar alguna pista
Potser
No ho sé
Parlarem
Tindrem efemèriques
Ai, que no és
Quina il·lusió
Parlarem al monogràfic
Sobre la comissió científica del Pacífic
Una...
Ja està, deixa-ho aquí
Sí, ho deixem aquí
I això parlem en concret
Dels anys 1862-1866
I com sempre
Avui fa 100 anys a Tarragona
Curiositats
Que parlarem del tanga
Ojo
Com que
Sempre va bé tot això
Una mica de morbo
Doncs buf
I tanga
Buf
Tu em fas servir, Meneu?
Per cert?
Ni tanga ni corbata
I tu, Núria?
No, no, ni tanga ni corbata
Ni tanga ni corbata
No, no...
Jo tanga és que com que...
Corbata sí que et puc dir que és incòmode
El tanga...
Però tu, Meneu, saps on es fica el tanga
Les fica la corbata, no?
Et confons, no?
Sí
La corbata al cap, no?
Molt bé
I també parlarem la propera setmana
D'un fantàstic llibre
En la darrera obra
de Josep Fontana
Meneu, Jordi, gràcies
Fins la setmana que ve
Adéu
Fins la setmana que ve