Un altre cop als Jatardes dediquem una petita parada del temps del programa a parlar sobre la història.
Amb el Manel Maggi i el Jordi Ximeno.
Xics, bona tarda.
Molt bona tarda, xica.
Una petita, petita, petita.
Molt petita, reduïda, 30 minuts.
Entenem que és una matèria dura, espessa, i que en 30 minuts n'hi ha prou.
Jo m'estaria hores i hores parlant amb vosaltres d'història, però clar.
Jo tindria altres històries amb vosaltres.
Jo no m'ho crec, jo no m'ho crec.
Jo tampoc.
Però bueno.
Com esteu amb aquest bronsellat tan espectacular que proteu tots dos?
Som Manel.
Un bronsellat? He anat a la platja només amb ma filla, o sigui que deu ser d'anar amb bici.
Però porta un moreno de ciclista o la paleta.
És un moreno paleta.
És veritat, és veritat.
Ara el Manel s'està aixecant la màniga en lloc tan típic, no?
Mira, mira, la ratlla.
Sí, sí, sí.
Lo canvi, no?
I tant, i tant.
Doncs benvinguts al No em vinguis amb històries, al magazín de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
El programa d'avui, 7 de juny del 2006, el No em vinguis amb històries número 33 d'aquesta segona temporada.
parlarem del Corpus de Sang a Barcelona, també de Paul Gauguin, també de la Baixada de Misericòria a Tarragona, també sobre el Frauleu Electoral i el nostre monogràfic.
Avui creiem que és fort interessant.
Molt interessant.
I no tracta sobre la premsa del cor ni res, sinó sobre les nòvies de Franco.
Uau.
Sí, Franco va tindre nòvies, encara que sembli increïble.
Afemèrides.
7 de juny de 1640, Corpus de Sang a Barcelona.
El 7 de juny.
Perdut els papers, hi ha hagut un moment de crisi.
Un moment de tensió, que no treballem.
Ja els té, ja els té.
Què va passar a Barcelona, Jordi?
El 7 de juny de 1640, uns 500 bracers van arribar a Barcelona per a la cega.
Què són bracers?
I s'emmotinaven.
Cega 2, gent que anava a la collita, a la cega.
Molt bé, ja està.
Temporés, diguéssim.
Vale.
És que jo no ho sé.
Tu no saps què és un bracer?
Un bracer?
No, francament no.
A més, ho sé, o és un aparell que serveix per escalfar.
Per escalfar.
Bé, doncs aquests 500 bracers o temporers es van emotinar saltant els domicilis dels funcionaris reials i del Virrei, Comte de Coloma,
que és, o va ser assassinat.
Tot això, entre crits de mori el mal govern.
El conflicte va tenir l'origen en la participació de la monarquia espanyola en la nomenada Guerra dels 30 anys i l'augment de la pressió fiscal a Catalunya,
i també per la presència de tropes castellanes, tropes que havien de ser allotjades per la gent d'aquí a les seves pròpies cases.
Aquest aixecament va ser l'inici de la Guerra dels Cegadors, que es va perllongar fins l'any 1652, és a dir, 12 anys,
i que va acabar amb la derrota catalana i la pèrdua de la nomenada Catalunya Nord que va passar a mans franceses.
Ara ho entres tot.
Aquí sí que ha quedat clar.
Sí, molt bé.
7 de juny de 1848, neix Paul Gauguin.
Ai, Paul Gauguin.
Què podem dir de Paul Gauguin?
Senyor Gauguin és un dels anomenats postimpressionistes, juntament amb Van Gogh i Cessant,
i ha passat a la història de la pintura com un artista que va alliberar el color.
Ell va ser una de les bases que després utilitzarien altres corrents vanguardistes al segle XX, com per exemple els fobistes.
famós per aquesta llibertat cromàtica de les seves tel·les i per la seva retirada a la Polinèsia, on va morir.
Tot buscant un retrobament amb el primitivisme que aflorava en la cultura d'aquelles terres.
Visca el color.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
No, no m'ho crec, no m'ho crec.
Què m'heu fet?
Què en feu avui al monogràfic?
Avui premsa del cor, o història del cor.
Les nòvies de...
Les nòvies de Franco, tothom sap què és Franco.
No és un ciclista que ha guanyat algunes etapes de la volta ciclista.
Ni l'exdirector del periòdico, tampoc.
Ni l'exdirector del periòdico, sinó aquest senyor amb molta mala llet,
que durant un any, des de l'any 39 al 75, va governar els destinos d'Espanya.
I tot això que explicareu avui està documentat i és cert?
Com a clar, no ens inventem.
Nosaltres no ens inventem mai res.
En tot carrer produïm el que s'inventen els historiadors.
Això està bé.
Doncs bé, hem pogut trobar documentació i hem detectat cinc grans amors de Francisco Franco.
El primer va ser una noia anomenada Sofia Millé.
El romans amb aquesta noia es va dividir en dues etapes, o el podem dividir en dues etapes.
La primera, simplement infantil, va consistir en la mort d'un nen de 12 anys, el senyor, el nen Franco,
que oferia postals o les estampides, les anomenades estampides, a la seva xicota.
I ella li contestava amb un sí o un no.
Més tard, quan Franco ja era cadet a l'acadèmia d'infanteria,
es va establir una relació una mica més seriosa, però freda,
que es va limitar als clàssics valls i passejos pels carrers del Ferron.
Posteriorment, això no va tirar endavant,
Sofia Millé es va caçar amb l'enginyer naval Francisco de la Rocha,
que l'any 1937 ocuparia el càrrec de governador civil de la Coruña.
No sabem si va tenir cert enxufre per ser ex de Franco.
Almenys no el va fer fusellar per gelosia, no?
Sí, per gelosia no el va fer fusellar.
Passem a la segona nòvia documentada del dictador.
Bé, per aquella època no era dictador
i no se sabia ben bé fins on arribaria la seva trajectòria militar.
Parlem de Paquita Maristany.
Paquita Maristany era filla del propietari d'una tenda d'efectes navals del Ferrol.
Tornem a la ciutat del Ferrol.
I les seves relacions amoroses amb Franco van ser superficials.
D'aquesta noia en sabem poca cosa
i sabem que Pilar Franco va dir d'ella.
És una xica molt guapa i de simpatia encantadora,
a quien llamàvemos Pacorra.
Home, una noia molt guapa i simpàtica i li dius Pacorra.
Pacorra, ja venia a estar con la Pacorra.
O és camionera, però no ho sé.
Doncs aquesta era la definició que ve la Franco feia de Paquita Maristany.
Passem a la tercera nòvia detectada de Francisco Franco,
que porta per nom Sofia Sobiran.
Es veu que les Sofies li tiraven.
Es van conèixer a Melilla a finals de l'any 1912,
època en què Franco estava destinat al Regiment d'Àfrica,
o Àfrica, número 68.
I aquesta Sofia Sobiran, qui era?
Doncs Sofia Sobiran era la neboda del governador militar de la plaça
i el seu pare, coronel, era l'ajudant del governador.
D'acord?
La noia recorda la trobada amb Franco amb les següents paraules.
Nos conocimos en un baile a salto del casino militar.
Nos presentamos, y nada, que ya no se movió toda la tarde de mi lado.
Era un poco soso, timidito, buena persona, pero muy poco decidido.
Íbamos a pasear juntos por el parque cuando él estaba de permiso en la plaza
y por las tardes íbamos a los bailes, a patinar, a montar a caballo.
Muy bien.
Timidito, soso, buena persona, poco decidido.
Aquesta era la... Bé, com recordava Sofia Sobiran
una de les seves primeres experiències
o una de les seves primeres trobades,
no confondre experiències amb altres coses,
amb el jove Franco.
Això recordem que era Melilla l'any 1912.
Ai, no ho sé com devia ser, no?
Una trobada amb...
Vull dir, què els devien dir?
Mi caudillito, com està?
No, encara no.
Encara no.
Encara no.
Estem al 1912.
I us preguntareu, Franco enamorava les xicotes
si deia coses boniques?
Us ho pregunteu?
Sí, sí, jo és total...
Jo m'ho pregunto molt, sí.
Doncs suposo que segurament
hauria de ser com tots els homes, no, Manel?
De tant en tant, quan ens interessa potser...
Suposo.
Se me n'ha d'haver una frase bonica.
Bé, l'únic piropo que recordava Sofia Sobiran
va ser el següent.
Con esos ojos que tiene usted,
su padre no puede renyirla.
Molt imaginativo tampoc és, però, eh?
Que voleu que us digui.
Però és bonic.
És bonic.
Bé, la cosa no va arribar en matrimoni.
Amb mi no cularia, això ja us diré.
Amb la Núria no cularia.
Després de dos anys de noviatge,
ho van deixar estar
i encara es conserven algunes postals
que Franco va enviar a la seva estimada,
Sofia Sobiran, per aquella època.
També s'ha de dir que ella mateixa
afirmava que va destruir algunes cartes
molt més personals entre Franco i ella
quan Franco es va casar amb Carmen Polo.
També hem de comentar que Sofia
no va arribar a casar-se mai.
Potser per amor verdader o no.
Potser aquí ja tenim la primera relació
una mica forta, no?
Com a mínim, per part d'ella, sí.
Sí.
Potser anava una mica més allà
de les estampites que més abans.
Anem per la quarta.
El quart amor és un amor anònim
de la població de Valdemoro, a Madrid.
Entre setembre i novembre de 1918,
Franco va assistir,
amb altres 70 caps militars de tota Espanya,
a un curs a l'escola de tiro de Valdemoro, a Madrid.
Per aquella època ja era comandant
i estava destinat al regiment del príncep a Oviedo.
Franco es va hostatjar en una pensió
situada al número 4 del carrer Doctor Canell.
En aquesta pensió va conèixer,
entre altres persones, el tenen coronel
Millán Estrall.
Qui era, Manel?
Millán Estrall.
Famós per haver creat la legión
i per haver dit grans frases
que han passat a la història,
com per exemple,
muera la intel·ligència, viva la muerte.
I físicament, doncs...
Bueno, li faltava un uri.
Anava en plan pirata.
Anava en plan pirata.
I a banda de conèixer Millán Estrall,
també va conèixer una noia
de la localitat,
encara que...
Una noia de la qual no coneixem el nom.
Tot bastant misteriós.
Encara que en paraules
de Ricardo de la Cierva...
Los ataques galantes de Franco
encontraron fuerte resistencia
por la condición de transeúnte
del protagonista.
És a dir, segurament la noia va dir
aquest senyor, aquest militar,
s'estarà aquí quatre dies,
s'aprofitarà de mi,
jo que soc molt casta pura i catòlica,
no vull res més.
No.
Que bo.
És que m'encanten aquestes frases, eh?
Que estem deixant anar molt bé.
Los ataques galantes de Franco
encontraron fuerte resistencia
por la condición de transeúnte
del protagonista.
Què hauria passat
si Franco s'hagués establit
a la població de Valdemoro a Madrid?
Hauries canviat la història
d'Espanya?
Potser sí.
Potser no.
Això ja és història.
I anem a la cinquena
i darrera núbia de Franco
abans de casar-se
amb Carmen Polo.
Aquesta s'anomenava
Maria de los Ángeles
Barcón i Furun d'Arena.
Ojo, mal nom.
Oja, Maria de los Ángeles
Barcón i Furun d'Arena.
Jo me has preparado de cena, chata.
I d'on era?
Del ferrol.
Va ser la cinquena
i última relació amorosa de Franco.
Que per algo es dirà
el ferrol del Caudillo.
Del Caudillo, clar.
Cinquena i darrera
relació amorosa de Franco
abans de conèixer Carmen Polo.
Era l'any 1909
quan Ángeles Barcón
va ser proclamada
reina dels Jocs Florals del Ferrol.
Era filla
del propietari
d'una indústria metal·lúrgica
de la ciutat,
membre de l'alta
burgesia del Ferrol.
Es van conèixer
en un permís militar.
Recordem que Franco
estava destinat a l'Àfrica
i sembla ser
que aviat
va sorgir l'amor
veritable.
Maria de los Ángeles
posteriorment
va declarar.
A pesar de su profesión
sabía tratar con delicadeza
a las chicas.
Hablaba poco y justo.
Noté que nunca tenía
las manos calientes
y me gustaba.
Sobre todo
su concentrada seriedad,
su dentadura blanca.
El romance vino gradualmente.
De la novedad
al interés.
Luego la esperanza
y la atracción.
que maco, ¿no?
Sí.
La veritat
és que trobem
ja certes
definicions
o descripcions
que s'assemblen
a les que ja
havia fet
Sofia Sobrient.
Sí, hablaba poco y justo.
Eso tímido
nos presentamos
y nada
que ya no se movió
toda la tarde de mi lado
poco decidido
etcétera, etcétera
y aquí
ens torna a repetir
una mica el mateix.
Hablaba poco y justo.
En fi, sí.
que se le donaba
millor firmar
penes de mort
que se va demostrar
después que no pas
lligar en dos.
Sí, tenia les mans
mai tenia
les mans calentes
i és a dir, fredes.
Una persona
sembla ser que decidida
per signar penes de mort.
De la novedad
a l'interés.
Luego la esperanza
y la atracción.
A mi m'encanta
aquesta frase.
No sé vosaltres.
Lo coneix,
desperta l'interés,
l'esperanza
y la atracción.
Però és curiós
que la atracción
sigui l'últim, no?
Sí.
Pero,
sempre hi ha un paró,
tot va acabar
bruscament
quan el pare de Sofía
es va enterar
del noviatge
de la seva filla
amb un militar
i li va prohibir
tornar a veure Franco.
Però si el pare
era militar també?
Doncs mira.
No, el pare era
propietari
de la indústria meteorògica.
Aquest era...
Sí, del ferrol.
Empresari.
Sí, sí.
Però el curiós,
bé, a partir d'aquí moment
només es van enviar
algunes targetes
amb el temps,
doncs la distància
i el tempo
hace el olvido
o així, no?
Diu un bolero
o alguna cosa així.
Però posteriorment
la noia es va casar
amb un oficial
del cos general
de l'armada.
Ai!
L'armada
són els veixells, no?
Sí.
Sí.
Segurament
li agradava més
el vestit de mariner
al pare.
És més bonic
que el de artilleros
de...
Sí.
Sí, és possible.
Altres dones
a la vida de Franco
també estan documentades
però no van ser
ben bé nòvies
del general.
Van ser també
la ferrolana
Blanca Cisneros
o la corunyessa
Hermínia Borrell
que per cert
aquesta va ser
la primera dona
de la corunya
que va fumar en públic.
A més a més
anava en bicicleta
i curiosament
es va casar a Londres
i pel civil
amb un jove àrab.
O sigui que era
una tia progressista.
Sí, una tia progressista
a l'Espanya
dels anys 20.
Dels anys 20, sí, sí.
Encara que posteriorment
es va separar
d'aquell jove àrab.
O Matilde Castañón Suárez
originària de Gijón.
Aquí li va escriure
la següent dedicatòria
en un ventall
el que anomenem
en castellà
anomenen un abanico.
No és la curva
de tus labios
ni el rizado
de tu pelo
ni la gracia
de tus ojos
lo que hacen
que te diga
que te quiero.
Francisco Franco
1919.
Aquesta t'agrada més,
Núria?
No.
Aquesta no t'hauria enamorat.
Escolta, pues yo crec que
a veure,
dins de la curserería
pràpia de l'època
hasta prove.
No és la curva
de tus labios
ni el rizado
de tu pelo
ni la gracia
de tus ojos
los que hacen
que te diga
que te quiero.
¿Y qué debía ser
si no era tot això?
No ho sé.
Això és un treball
d'investigació.
Aquí els estudiadors
teniu molt a fer, eh?
Molt.
Sempre hi ha hagut
molta rumorologia
sobre les tendències
sexuals de Franco
per la seva serietat.
Hi ha hagut
algun historiador
que inclús s'ha atrevit
a dir que era
igual que s'ha fet
amb Hitler
que era homosexual
que era més els homes
i tot això.
Un misógen.
Un misógen, també.
Que a més a més,
doncs, bé,
que la filla,
no?
Va tenir una filla.
Sí, la Carmencita Polo
que no era seva.
Sí, que no era seva.
S'assemblava molt a la mare
però no tenia cap tret del pare.
No té bigoti, no?
Doncs bé,
no s'assemblava al pare.
Una mica sí que entenem.
Però tot això,
la veritat,
tot això ja...
Ja és una altra història.
És una altra història.
Avui a les curiositats
parlem del frau electoral.
N'hi ha hagut molts
i molts han estat
els protagonistes
que alguna vegada
han estat assenyalats
amb el dit
per frau electoral.
Richard Nixon,
Fujimori,
Xàvez o el mateix George Bush.
Pare.
Ai, fill, volem dir.
O pare també, potser.
No ho sé.
Però nosaltres ens quedem
amb tres anècdotes
que hem trobat.
La primera,
dirigim a l'Ibèria
l'any 1928.
En les eleccions presidencials
d'aquest país
de l'any 1928,
el president Charles D.B. King
va ser rescollet
per una majoria
de 234.000 vots
sobre el seu oponent.
O sigui,
va treure 234.000 vots
més.
De més.
El sorprenent
i escandalós del cas
és que les persones
amb dret de vot
no arribaven
als 160.000 votants.
O sigui,
va llibant votar
gent que portava mort
de 30 o 40 anys.
o gent que va votar
dos vegades,
tres, quatre, etcètera, etcètera.
I de l'Ibèria
cap a Corea del Nord.
A les eleccions generals
celebrades a Corea del Nord
l'octubre de 1962,
és a dir,
plena Guerra Freda,
que va votar
el 100%
de l'electorat,
el partit obrer
de Corea,
és a dir,
els comunistes,
van obtenir
el 100% dels vots.
o sigui,
tothom va votar.
Tothom va votar
el mateix partit.
Segurament l'únic partit
que t'hauria presentat.
Però va votar tothom.
Curiós, eh?
Però tothom va anar a votar.
Eh, tothom, eh?
Potser a punta de pistola,
però tothom.
A més que si no,
t'afusa allà,
ven 25 vegades.
O sigui...
I de Corea del Nord
cap a Albània.
A les eleccions celebrades
d'Albània
l'any 1982,
els candidats comunistes,
tornem amb els comunistes,
que eren els únics
que es presentaven,
van obtenir
el 99,99993,8%
dels vots emessos.
I us preguntareu
i per què no el 100%?
Doncs no van aconseguir
el 100%
perquè un dels
1.627.968 electors
va votar en blanc.
Que fort.
Lo van buscar desesperadament
i després lo van afusellar
també 25 vegades.
Imagina't, eh?
Que xulo el tio.
No envinguis amb històries.
La nostra història.
Jordi,
m'he quedat sorprès, eh?
Per què?
El frau electoral,
les noves de Franco...
El frau electoral existís,
però cal ser tan descarat.
Tan exagerat.
No cal.
En fi.
Vinga, va.
Avui a la nostra història
parlarem d'una baixada
que jo la recordo molt bé
perquè abans
sota la mateixa
hi havia un pub
que es deia La Cova,
el recordeu?
Ah, tant.
Un mític.
Una baixada
que si l'enganxes des de baix
és una pujada
i no fa gaire gràcia.
No, no, perquè és...
La teva lògica
aplastant m'enganxa.
No, no,
fa molta ràbia, eh?
Depèn de com ho mires.
Igual que participar al tur
i fer el tur malet
no és cap problema
si el comences d'al·li i baixes.
Home, si no tens fre,
pot ser-ho, pot ser-ho.
En fi,
què passa
amb la baixada
de la Misericòrdia?
Doncs bé,
que els repobladors
de Tarragona
van arribar
per allà
a la primera meitat
del segle XII
i van reaprofitar
només
les dos terrasses
superiors romanes,
o sigui,
el que havia estat
el fòrum provincial.
I just en el límit
entre el fòrum
i el circ
van situar
la primera muralla
de la ciutat,
o sigui,
just dalt
de la pujada
de la Misericòrdia.
Los circ
lo van anomenar
el corral.
No sabem si
perquè els semblava
un corral
per la seva forma
o per la runa
que devia haver-hi,
no ho sabem.
El que sí és cert
és que
aquesta baixada,
que tampoc no sabem
si ja existia
o la van crear
els repobladors
del segle XII,
va ser anomenada
com la baixada
del corral,
o sigui,
la baixada
que anava
baix al circ.
I comunicava
a dues parts
a la ciutat.
Exacte,
hi havia un portal
a la part superior
d'esta muralla
que havien fet
aquests primers
repobladors,
el portal
de Nau-Libera
i era una
de les entrades
a la ciutat.
Durant el segle XVI
i XVII
la baixada
va ser coneguda
com a baixada
de la plaça
de Sant Francesc
perquè aquest era
el nom
de l'actual
plaça de la Font
i va ser
en aquell mateix
segle XVII
quan va rebre
el nom
que encara
conserva avui en dia,
baixada
de la Misericòrdia.
I per què?
Doncs en honor
a una imatge
d'esta advocació
de la verge
que no se sap
ben bé
on estava situada,
si estava
just dalt del portal
o en alguna casa.
Durant molts segles
però la baixada
no va ser tant
sinó que va ser
una escalinata.
No va ser
fins a l'any
1834
quan se van
retirar les escales
i es va fer
la rampa
que encara hi ha
avui en dia.
És a dir,
des del segle XVII
s'anomena
baixada del Misericòrdia
inclús en èpoques
republicanes
no va canviar de nom?
Si no recordo
malament, no.
Aquesta és
pregunta Núria,
d'aquelles
i que només
és la resposta.
No, no, no,
crec que no...
Home,
com que és un trosset
molt menut
tampoc no hi ha
per a ficar-li
nom d'un personatge
ni en l'època
de Franco
es va dir
bajar del caudillo.
Que bajar el caudillo
a esconder-se.
Que baje, que baje.
Agafaré't
del mà
de les nòvies.
d'alguna nòvies.
Notícies.
I entrem
en l'apartat
de les notícies
en què normalment
el Jordi i el Manel
no paren de dir-nos
que es descobreixen coses
sota les pedres
a tot arreu del món.
No, notícies arqueològiques
sempre em porteu.
Això el Manel
que està connectat
a...
Som Indiana Jones
dels papers.
Mira, ara mateix
està soterrat
de papers
ara mateix el Manel.
Estic esperat
perquè no ho trobo
però ja ha aparegut,
ja ha aparegut.
He fet una petita
que va ser...
L'Omanel ha trobat
la docente.
Hi ha moltes notícies.
Ah, bueno,
recordeu que fa...
Espera, espera, perdona.
Jo en tenia
però me n'ha deixat
com sempre.
Bueno, pues si vols
te passo este paper
després comentes
que això...
Sí, però és que m'agradaria
comentar-ho després
a veure l'exposició,
no abans.
Bueno, pues ara...
Bueno, en fin,
digueu alguna cosa
que esteu estic fent...
Som-hi, vinga.
Recordeu que fa
4 o 5 mesos
al febrer
van descobrir
una tomba
al Vall de los Reyes
al King Valley
a...
Digues que sí.
Sí, digues que sí.
Al Vall dels Reis
a Egipte.
Al costat de la tomba
de Tutankamón
que va ser una realitat.
Sí, sí.
Ens vam assabentar
gràcies
que no em vingués a mi història.
Sí, jo també.
Resulta que
ara sembla ser
que podria ser
que una de les 4 mòmies
que hi havia
podria ser
una mòmia real.
O la dona
o la mare
de Tutankamón.
Ah, sí.
Especulem.
Ja es veurà.
Igual després no.
Però sembla ser
que podria ser.
Ja es veurà.
Igual després no.
Però bé.
Què més, també?
Doncs que
experts grecs
i de la Universitat d'Oxford
han aconseguit traduir
l'anomenat
Papir de D'Arbeni,
considerat com
el papir grec
conservat
més antic
que s'ha descobert fins ara.
Està datat
al segle V abans de Cris.
va ser trobat
l'any 1962
en una antiga tomba
a prop de la ciutat
de Tessalònica.
A Grècia, esclar.
I què hi posa
en aquest texte?
Doncs es descriu
la filosofia
basada
en els poemes
òrfics,
un moviment
religió secret
que va estar
molt en boga
ara fa 2.400 anys.
En el texte
recuperat
es pot llegir
una profunda reflexió
sobre la naturalesa
dels déus.
No cal dir
que el treball
de reconstrucció
del papir
que estava
en molt mal estat
ha estat
d'extrema precisió.
Per tant,
parla d'uns déus,
no?
Sí.
Molt bé.
Ai, molt bé, eh?
A poc a poc
vagin aclarint coses.
Sí, clar,
això es va descobrir
en els 62
però la tecnologia
d'avui en dia
s'ha pogut
acabar de descifrar bé.
Què més?
Doncs que el passat
mes de desembre
es van descobrir
en una cova
de la localitat
francesa
de Viloner
unes pintures
que ara
han estat considerats
pels experts
com d'interès.
es tracta
d'una sèrie
de pintures
que s'han localitzat
juntament
amb restes humanes
de fa uns 29.000 anys.
I quina singularitat
hi ha?
Doncs que en les parets
de la cova
s'han localitzat
a part de la silueta
d'una mà
que això és més habitual
unes traces
en negre
que aprofitant
una irregularitat
de la paret
formen una cara.
I és molt curiós
perquè
el que és l'opel
són com
unes estalactites
i llavors queda
una forma ovalada
i allí van pintar
en dos traços
van pintar
el que és un nas
los ulls
i la boca
Per tant van aprofitar
tal com estava
geogràficament
bé
tal com estaven les roques
Això ho feien
a vegades
que aprofitaven
algun sortint de la roca
algun relleu
o alguna cosa
per acabar de donar forma
perquè quedés més
i el que és curiós
d'aquí
és que el primer retrat
humà
que es conserva
de les pintures
prehistòriques
perquè no apareixien
en el que són
les pintures
franco-cantàbriques
que s'anomenen
després a l'art llevantís
I on està això?
On ho han trobat?
Dius?
Això està al nord de Bordeus
a França
a un poblet
que es diu
Viloner
Interessant
Sí
Jordi
Molt bé
diferents exposicions
la primera
que n'ha parlat tothom
però ho saps
també es farem esment
a Madrid
sobre obres de Picasso
en commemoració
del retorn del Guernica
i també sobre el 125è aniversari
del deixament
de l'altista Malagany
Tot
Però bé
L'altre
a la Moció d'Art Contemporània
de Barcelona
el MACBA
a la Plaça dels Àngels
això dura
fins
fins no ho sabem ben bé
porta per títol
vinil, disc
i caràtules
diferents artistes
o creadors d'art
des d'Andy Warhol
Josep Biss
John Baldessari
Roy Lichtenstein
Miró
Dalí
etcètera
van també sentir fascinació
perdó
pel que és el vinil
segurament
un material que avui dia
molt jovent
no coneix
aquests discos antics
sí
no tan antics
però nosaltres no som tan vells
tampoc
bé
Déu-n'hi-do
encara són coses
i tant
i tant
però com que avui dia
s'ha passat tan ràpid
del CD
a l'MP3
doncs hi ha nens
que pensen que la música
surt d'un aparell reduït
igual que els sous
venen de la nevera
doncs bé
tota una sèrie d'artistes
treballant
artistes gràfics
treballant
per Rolling Stone
Sarita Franklin
Miguel Bosé
la Velvet Underground
etcètera
etcètera
els Beatles
molt bé Manel
com no te'ls podies deixar
etcètera
etcètera
tota una exposició
que recull
més d'un miler
de portades
i que podeu gaudir
al MACBA
a Barcelona
jo la veritat
preferiria parlar
d'aquesta exposició
després de haver-la vist
doncs vés a la vora
i després
en tornem a parlar
i ja està
també notícia
ja està bé
tenim llibre avui
no?
notícia
www.nominixemhistorias.blogspot.com
i si no
la nostra adreça
de correu electrònic
Manel
tu va
digues
ara no me'n recordo
historia.tarragonaradio.com
Manel però això és fàcil
a veure
historia
arroba
arroba
tarragonaradio.com
a veure
historia arroba
tarragonaradio.com
sí?
sí
vinga
molt bé
és que no ho entenc
després us apreneu
un munt de dates
insustancials
de l'any que Franco
va fer no sé què
escolta és molt substancial
l'any que Franco
li va agafar la maneta
a aquella senyora
del ferrol
a unes quantes
Déu-n'hi-do
per això és dir
la ferrol del caudillo
perquè havia festejat
en totes les dones del poble
què hem de fer xics
tenim un llibre
per recomanar avui
no?
i tant
sí
sí
el Manel Busca
avui anem per 10
carregats de papers
vinga
quin títol és?
España y la independencia
de Estados Unidos
quin autor?
Tomás Chávez
editorial
Taurus
pàgines
432
i la butxaca
com va
23 euros
doncs el senyor
Tomás Chávez
no té res a veure
amb el president
amb el president
de Venezuela
amb l'Ugo
no té res a veure
amb l'Ugo
és un doctor
és un doctor
es va doctorar

xillerat. Malgrat l'efecte
negatiu que l'exemple nord-americà
podia exercir sobre les possessions espanyoles
a Amèrica, les joves colònies britàniques
van rebre una important ajuda d'Espanya
a través de provisions, diners,
inclús un recolzament directe
a la guerra, ja que
al voltant de moltes
colònies espanyoles es van reclutar
soldats que van lluitar per la independència
de les colònies nord-americanes
del poder de la metròpoli britànica.
Thomas Chávez, en aquest llibre,
Espanya i la independència dels Estats Units,
se'ns apropa a un tema
poc conegut i també poc estudiat
i la veritat una bona lectura
i força interessant.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio.
Veia, avui sí, eh?
Quins 30 minuts més ben aprofitats.
Hem parlat del corpus de sang a Barcelona,
de Paul Gauguin,
de la baixada de Misericòrdia,
del frau electoral
i de les nòvies de Franco,
que ha donat molt a parlar.
Però jo vull que em digueu
que tocarà la setmana que ve,
que fa setmanes que no anunciem
el programa proper.
Sí.
Va, mulleu-vos.
I el proper...
No em vinguis amb històries...
Mira, d'on estic d'aquí?
El monogràfic anirà de sexe.
Uuuh.
Bé, no sé si es pot considerar sexe.
Vendrem molts exemplars
amb No em vinguis amb històries.
I les efemèrides de vampirs.
De vampirs, sí.
I d'alemans a París.
Que no vol dir que els alemans
siguin vampirs a París,
però hi havia un home i l'home a París, no?
Sí.
Això ho diuen a la Unió.
i, per a més detall,
sexe a l'edat mitja,
sexe brut.
Ai.
Decadent.
Això a la setmana que ve.
Ja tinc ganes que torneu a venir.
Manel, Jordi, gràcies.
Senyora, adeu.
Adéu.