Avui dimecres 4 d'octubre, el Ja Tardes se n'orgulleix
en donar la benvinguda a una nova temporada
al Manel Magí i al Jordi Ximeno, no en vinguis amb històries.
Bona tarda, nois.
Molt bona tarda.
Ei, què tal?
Després de tres mesos, eh?
Sí, des de finals de juny.
Sí, sí.
Però jo n'hem fet alguna junts aquest estiu, pot ser de dir.
Sí, heu fet excursionetes culturals?
Alguna, alguna.
Sí, sí, culturals, culturals.
Esteu igual que l'any passat, és que no us ho he provat gens l'estiu,
esteu pàl·lits, blancs, verbuts, una cosa.
Perdona, perquè nosaltres treballem molt i arribem aquí destrossats
i encara ens queden 30 minuts per fer un magazín d'història
que ens agrada molt, però bé, què li podem fer?
És feina, és feina.
I tant, què és feina?
Presenteu-ho en novetats tot el seu temps.
Bàsicament la línia del programa serà igual, no?
Però hi ha alguna novetat que altra?
Hi haurà alguna novetat.
Sí, sí, deixa-m'ho com a sorpresa, després ja ho veurem.
Va, Jordi, digues allò que deies, va, la temporada passada.
Sí, és que no me'n recordo.
Programa número 1.
Benvinguts al No em vinguis amb història,
programa número 1 de la tercera temporada
al magazín de divulgació històrica de Tarragona Ràdio.
Molt bé, eh? Se'n recorda.
Ostres.
No em vinguis amb històries, aquesta setmana.
I nosaltres aquí al No em vinguis amb històries
són molt tradicionals i no hem trencat l'esquema habitual.
Comencem amb les efemèrides que avui tractaran sobre carlisme
i un octubre revolucionari, en concret el de l'any 1934.
També el nostre monogràfic, que anirà sobre el Molí
i la figura del Moliner durant l'antic règim.
Això sí, arriba la secció sorpresa que ens representa el Manel.
Avui fa 100 anys a Tarragona.
Estigueu atents si prenem nota.
També les curiositats, notícies a l'agenda
i per finalitzar parlarem del llibre Història del franquisme a Catalunya,
publicat per un editorial i escrit per Martí Marín.
Afemèrides
1833, aixecament a Prats de Lluçanès, a Osona,
a favor del pretendent a la corona d'Espanya,
l'infant Carles Maria Isidre de Borbó.
El carlisme tenia la seva màxima implantació al País Basc,
Navarra i a la zona fronterera amb França
i al nord de la regió valenciana al voltant de Cantavieja i Morella.
Però a Prats de Lluçanès es va produir l'episodi inicial
de la primera guerra carlina a Catalunya,
una primera guerra carlina que es va produir entre 1833 i 1839.
L'origen del conflicte, per qui no ho sàpiga,
i si voleu més informació sempre us podeu adreçar
a la Fundació Caixa Tarragona,
que hi ha una interessant exposició anomenada
El carlisme, llum sobre un passat amagat.
Com dèiem, l'origen del conflicte el trobem
en l'enfrontament entre dues línies dinàstiques
per regnar a Espanya.
Es troba també en la derogació de la llei sàlica
per Ferran VII abans de morir.
Aquesta llei, implantada per Felip V,
impedia que les dones accedissin al tron.
Així, la filla del rei Isabel va succeir a Ferran VII en el tron,
en detriment del seu oncle, Carles Maria Eixitre.
La formació del nou govern d'Alexandre Lerrux
amb tres ministres de la seda
va ser l'origen d'una vaga general a Espanya
que portaria a un procés revolucionari.
La dretanització de l'executiu,
iniciada uns mesos abans,
es va refermar amb el reajustament de l'octubre.
Davant d'això,
la UHP,
Unió d'Unió d'Hermans Proletàries,
integrada per la UGT i la CNT,
i altres partits de l'esquerra,
van convocar una vaga general
que el govern ja preveia,
atès que havia ordenat la quarta mena de les tropes.
Arreu d'Espanya va haver revoltes,
però especialment a Astúries,
Catalunya i el País Basc,
llocs de forta tradició esquerrana.
No envinguis amb Històries,
el monogràfic.
Porteu un cop més un monogràfic d'aquells curiosos, no?
Home, sí.
Bé, suposo.
Sí, ho trobo molt interessant.
La nostra gran audiència haurà de decidir.
Ho s'haurà apreciat.
Home, la farina és un element molt important.
Molt, molt. És com el dia que parlàvem de les màquines de coser.
També.
Doncs sí, el moler.
Doncs avui ens hem de desplaçar...
Bé, primer un incís.
Recordeu que tenim una adreça de correu,
a la web, no?
Que és nonvinguis amb històries.blogspot.com,
on podeu seguir les novetats del programa.
Doncs bé, ara sí.
Deixem el segle XXI i anem cap al segle XVIII,
a l'Europa del segle XVIII.
És a dir, entre 1700 i 1800.
D'acord?
És l'Europa de l'antic règim.
Una Europa dominada per unes estructures socials
d'una societat estamental,
on podem dividir la societat entre privilegiats i no privilegiats.
Entre els privilegiats trobaríem dos primers estats,
la noblesa i el clargat,
que representarien menys del 5% de la població,
d'acord?
I que serien els que reben tota una sèrie de privilegis,
i sobretot són els que tenen dret a cobrar els impostos.
I els no privilegiats,
que també ha anomenat tercer estat o estat pla,
que representava aproximadament el 95% de la població.
Tots aquests grups eren grups no homogenis, d'acord?
Així no hem d'entendre la noblesa com un grup homogeni,
sinó que hi havia l'alta noblesa i la baixa noblesa.
Al clargat ens trobem el mateix,
no era el mateix un bisbe,
com pobra capella que estava per tot un armita.
I dins dels privilegiats també és un grup bastant heterogeni.
No era el mateix el senyor Burgès,
que vivia a la ciutat i que tenia importants accions
i comerciava, o practicava el comerç colonial
amb altres territoris del planeta,
que aquell vagabunt o un camperol,
que dins dels camperols,
que per aquí arribarem al Molí i al Moliner,
doncs trobem, dins del grup dels camperols,
trobem els xerps, els jornalers, els propietaris,
els arrendataris, etcètera, etcètera.
Però els camperols i els moliners també eren privilegiats.
No, no, camperols no.
Tots aquests són no privilegiats.
I els burgesos, com poc?
Per això que diem, que dins dels pagesos
hi havia diferents tipus.
Ah, val, val, val.
Els burgesos, el tercer estat
era el grup de no privilegiats
i hi havia dos extrems molt diferenciats, d'acord?
Dins del món rural,
perquè estem en un segle XVIII
de caràcter marcadament rural,
una economia de base agrària,
dominada per llogarets i senyories,
doncs també trobem la figura del Molí
i la seva eina de treball...
Ai, no, la figura del Moliner
i la seva eina de treball,
que seria el Molí, d'acord?
Exacte.
El comerç de grans
era una necessitat
pel proveïment de les ciutats,
com és habitual, no?
En conseqüència,
el Molí i el Moliner
es van convertir
en una de les principals institucions
de la vida de l'antic règim,
tan important com el mercat,
l'església,
el Tribunal de Justícia
o la taverna.
També hem de recordar
que el pa,
durant aquesta època,
s'elaborava a partir de la farina
i no pas del blat.
En certa manera,
doncs anirem parlant
de certs aspectes
sobre el Molí...
Ara no t'entens, Jordi.
Què?
Que el pa s'elaborava
a partir de la farina.
Només amb farina.
Però farina de blat.
Clar, que s'havia de moldre.
Sí, clar,
s'havia de moldre.
Cal consultar directament
la planta no es pot...
O com avui en dia,
de tota la vida.
Per això la importància del Moliner.
D'aquí la importància del Moliner.
Per a fer pa
se necessita primer
un Moliner i el seu.
És que semblava,
de la manera que ho he dit,
et semblava que abans fos així
i avui no.
Veus, no vinc relançat,
no vinc despensat.
Perdona.
Anirem tractant
diferents aspectes
que hem trobat bastant curiosos
d'aquesta relació
del Moliner-Moliner
i la societat en general.
En certa manera,
la tecnologia dels Molins
determinava el tipus de relacions
que el Moliner tenia
amb el món exterior.
Així trobem principalment
dos tipus de Molins.
El Molí de vent
i el Molí d'aigua.
El Molí de vent
era més fàcil de construir
i el seu cost econòmic
era menor que els d'aigua,
però tenien l'inconvenient
que eren irregulars
i molien una farina
de qualitat inferior.
Per què eren irregulars?
Perquè si no hi havia vent,
el Molí no funciona.
Lògic.
Pel contrari,
els Molins d'aigua
eren apreciats
per la seva regularitat
ja que podien funcionar
de nit i de dia
i durant totes les estacions de l'any.
Però el seu funcionament
també podia ser interromput
per sequeres,
gelades o inundacions.
I era més car
pel que dius de construir.
També era més car.
El lloc ideal
per situar un Molí d'aigua
era al costat normalment
d'un salt d'aigua.
Perquè hi ha Molins d'atracció
Molins d'atracció animal
això ja no...
Això ja a l'antic règim
és possible que n'hi hagués algun
però ja no s'estilava.
Així, carpinters,
artesans
o fusters,
millor dit,
artesans
sota la direcció del Molí
normalment
construïen els Molins
fins que les innovacions tècniques
van fer aparèixer
un ofici especialitzat.
Només aquella persona
que s'encarregava del Molí
de construir-lo,
de mantenir-lo,
d'arreglar-lo, etc.
Hem de pensar
en la tecnologia
i principalment
els queixals.
les mueles
que li diuen en castellà
del Molí
constituïen
l'element fonamental
del procés
de molde del gra
un procés
que es complicava
segons les característiques físiques
del gra de blat.
Els queixals
no podien exercir
una pressió excessiva
sobre el gra
i havien de garantir
un màxim rendiment
en termes de qualitat
i de quantitat
fet que requeria
una tensió constant
i especial
sobre el molí.
És a dir,
per diferents tipus de gra
s'havia de
precisar
la pressió
que havien de fer
les rodes
per moldre'l.
Era una feina
molt tècnica.
No era tirar el gra
i vinga,
fot-li.
L'univers del Molí
com hem dit
ja era intemporal
ja que el Molí
havia de funcionar
sense interrupció
dir-nit,
setmana,
darrere setmana
sense distingir
el bon temps
del mal temps
o les estacions
de l'any.
La jornada de treball
era interminable
entre 12 i 18 hores diàries
i el Moliner
rebia l'ajut
de la seva dona
i normalment
també d'alguna ajudant.
També hem de tenir en compte
que hi havia molts Moliners
que havien fet negoci
i eren bastant rics
i inclús tenien
treballadors assalariats.
Perquè, clar,
allò no funcionava sol,
s'havia d'estar
vigilant.
Només durant les grans
festes religioses,
Pasqua,
Nadal,
de costès,
etcètera,
s'aturava
l'activitat del Molí.
Els Molins d'aigua
podien servir
de vivenda
per a tota la família
encara que els Moliners
més rics
preferien construir-se
una casa propera
tractava, com he dit,
a joves camperols
que prenien l'ofici
i vigilaven també
el Molí
fent-se de seguretat.
La gran majoria
de Moliners
de l'època
tenien una segona
activitat econòmica,
ja sigui per tradició familiar
o per necessitat econòmica.
Eren venedors de fenc,
d'eno,
feien de transportistes,
fusters
o reparadors de Molins,
però era l'agricultura
i els forts de pa
on s'instal·laven
majoritàriament
aquests Moliners.
Inclús,
alguns van arribar
a obrir establiments
a ciutats com París.
Per nom general,
els Molins
estaven rodejats
d'una porció de terra
que era treballada
pel Moliner
i la seva família,
una terra que garantia
el consum familiar,
la autosubsistència,
encara que
també es donava
la circumstància
que alguns
inclús augmentaven
la producció
de blat
de les seves terres pròpies
per augmentar
el comerç
també de la farina.
Eren més gestos,
sembla ser.
Els campers
més pobles
de la regió de París
sovint es van queixar
en dates properes
a la Revolució,
ja que els Moliners
i els grans
lliuredors units
en el comerç
de la farina
monopolitzaven la terra
i el comerç
de la farina.
És lògic.
Els clients
dels Moliners
principalment
eren camperols
i forners.
En aquest sentit,
el Moliner
era més un artesà
que un comercià.
n'oferia el seu servei
molt de la farina,
el transport de la farina,
etcètera,
a canvi d'un sou
en metàl·lic
o en espècie.
Hem de recordar
que no només
es pagava moneda.
Jo tinc una pregunta
molt, molt bàsica,
molt bàsica.
Digues.
Com és que és tan important
la farina
en aquesta Europa
del segle XVIII?
La farina és important
des del Neolític.
Per què?
Per què?
Per què la farina
i el pa?
Per què?
Per què els cereals?
Perquè hi ha molta producció,
hi havia molta producció,
són aliments bàsics,
com és que el pa és tan important?
Tornem de l'estiu
i no m'ha estudiat gaire
aquest estiu.
No, són aliments bàsics.
El seu cicle natural
va ser dels primers
que l'homo
va descobrir,
el Neolític.
I és de fàcil conservació.
I són la base
de l'alimentació, també.
Si tu mires la piràmide
de la població,
la part més ampla,
la que s'ha de consumir més
són cereals.
Cereals,
papilles,
o com li vulguis dir,
però pa...
Molt bé.
O sigui,
és la base
de tota l'alimentació
i ha estat la base
durant...
Ara mengem moltes més coses,
però durant
molts segles
a la llar de la història
s'han alimentat
bàsicament de cereals.
Ja està, eh?
I a més,
els cereals també
és molt fàcil
de conrear,
no?
No necessita...
És de secar,
és diferent
de les plantes
que s'han de plantar
en regadiu.
Ja està, eh?
Gràcies.
Molt bé, de res.
I tots aquests serveis
que oferia el Moliner,
molt de la grà,
de la farina,
els feia,
els realitzava
protegit
pel monopoli senyorial,
que a més a més
impedia que moliners
d'altres zones
competessin amb ell.
És a dir,
el Moliner
tenia un estatus important
dins de l'antic règim
com a punt de connexió
entre la ciutat
i el món rural,
però a més a més
no trobava competència
ja que
el senyor feudal
d'aquell territori
ja s'encarregava
que ningú
que ningú
doncs
entrés en aquest negoci,
en aquell territori.
I el senyor feudal
ja tenia assegurat
el seu...
al monopoli.
A canvi de la concessió
del monopoli
els senyors guanyaven
més diners
però això anava
en contra del lliure comerç
que existia a les ciutats
i les administracions
reials per una banda
i les autoritats urbanes
per una altra
es trobaven habitualment
amb seriosos problemes
de provisionament
a les ciutats.
Per tant no era tal negoci
perquè tampoc no tothom
podia venir de nou
i instaurar un negoci
de Moliner
o era dins de la família
o era un negoci familiar
que passava de pares a fills
i ja no hi havia
més lloc on posar-se.
És el que tenia
aquest sistema feudal
que no evolucionava.
I deies Jordi
que fins i tot
no hi havia prou quantitat
a vegades?
No és que hi hagués
prou quantitat
és suposo que si tu
monopolitzes el comerç
o la producció
d'un producte
si t'interessa
deixes de comerciar amb ell
simplement perquè puja el preu
que és el que va passar
més endavant
amb els motins de subsistència
a mesura que la comercialització
de la farina
es desenvolupava
en relació amb el comerç urbà
la figura del Moliner comerciant
es va imposar
sobre la del Moliner tradicional
que el seu àmbit d'actuació
era molt més local
es dirigia a una clientela
molt més local.
I per acabar
recordar
el que comerciava
més a més amb les ciutats
no aquell que...
No es quedava només a moldre el gras
sinó que ho anava a vendre.
Sí, sí, l'anava a vendre
i el seu àmbit
de vendes
la seva zona de venda
és molt més àmplia.
Finalment
per acabar
recordar-ho una mica
antigament
durant bona part
de l'edat mitjana
i no ens estranya
la imatge popular del Moliner
havia estat
la d'un artesà misteriós
i llunyà
que movia una màquina
mitjançant pactes
amb el diable
i gaudia d'una vida
plena i sensual.
Ah, sí?
Els Moliners
eren així vistos?
Sí, eren vistos així.
Segurament aquesta imatge
al Moliner
no estaria gaire d'acord
si havia de treballar
entre 12 i 18 hores.
Aquesta imatge
es va afegir
la del Moliner
durant això ja
l'antic règim
enriquint
mitjançant el robatori
i l'especulació
a costa de la fam.
En els pitjors anys
d'escassetat
molta gent pensava
que les trampes mercantils
dels Moliners en rics
eren contràries
a la moral
del pa
pels pobres.
Per aquesta i altres raons
els motins de subsistència
provocats per les crisis
de subsistència
habituals a l'antic règim
es van dirigir
contra aquest tipus
de Moliners comerciants
als quals
se'ls acusava
d'estendre la fam
en pràctiques mercantils
que elevaven el preu
de la farina
i el del gra
i provocaven
encara molta més gana
etc.
Motins de subsistència
que es van donar
arreu d'Europa
o potser hi havia
altres països?
Sí, bona part
d'arreu d'Europa
i algú tenia que pagar
la gana
i clar
els primers eren
els Moliners.
Sí, sí
el que qui monopolitzava
doncs el menjar
si tu tens gana
i el menjar
està al Molí
doncs on vas
al Molí.
Doncs bé
aquestes són les quatre
pinçallades
que volíem presentar
sobre
sobre el Molí
i el Moliner
a finals
de l'antic règim
però normalment
no acabà
amb aquesta frase.
No, ara t'ho anava a dir
va, corre tu
va, corre tu
ara la veritat
Motins de...
No, ara no em ve
res al cap
però això...
Sí, sí, sí
si recordes bé
un conte infantil
el de les set cabretes
que va fer el llop
per enganyar les cabretes
va anar
a un Molí de farina
però això...
és una altra història.
Avui fa cent anys
a Tarragona.
Ai, que estrenem secció...
Una secció nova
És cúbic, cúbic
o...
A veure què us sembla
jo em sembla
que està molt bé
molt divertida
se tracta bàsicament
de que cada dia
que farem programa
presentarem
una o dues notícies
d'àmbit local
que van aparèixer
a la premsa tarragonina
justament fa cent anys
és a dir
tal dia com avui
4 d'octubre
Avui és 4 d'octubre
de 2006
doncs
què va passar a Tarragona
un 4 d'octubre
de l'any 1906
1906
I hem trobat
una notícia
curiosa
si més no
a la crònica
local i regional
Fica
audiència provincial
o sigui
una notícia
referent als juzgats
aquí es jutjaven
casos de tota la província
i es titula
Atentado
a la qual cosa
em va cridar l'atenció
que havia hagut
un atentat
aquí a Tarragona
Pensa que es 1906
potser volies pensar
amb els anarquistes
perquè Meta
no
el Gal
tampoc
Eta encara no
Bueno Eta
no ho sé
igual tenia alguna connexió
i el Caeda
en fi
diu lo següent
ho reproduirem
textualment
diu
Vio ser ayer
un juicio
en juicio oral
perdó
una causa
contra un mendigo
suponiendo
que pegó
al guacil
Vicente Calatayut
al prohibir-le
este la mendicidad
por las calles de Tortosa
o sigui que és un delicte
que va a pasar
a la ciutat de Tortosa
y se va a lluchar aquí
el procesado
manifiesta
que el guacil
perdó
le registró
y no encontrándole
arma alguna
la emprendió
contra él a bofetones
quitándole
un palo que llevaba
el guacil afirma
que el procesado
le pegó
con un paraguas
si bien
no le produjo
lesión ninguna
el ministerio fiscal
representado
por el señor
por el señor
Arco
conceptuó probada
la culpabilidad
del procesado
calificando
el delito
de atentado
este era el atentado
que le habían pegado
en paraigües
a un aguasil
aun cuando
que no haya causado
lesión
y como existe
en el hecho
el agravante
de reincidencia
pide
se imponga
la pena
de seis años
y un día
de prisión mayor
atenció
per pegar-li
un cop
de paraigües
a un
un rodamón
un vagabund
a un aguasil
li demanen
seis años
un día
de prisión mayor
però per bon comportament
potser en feia dos o tres
a la més famosa gràcia
com està escrit
perquè dona tots els detalls
primero le pegó
con el paraigües
el letrado
el señor Valls
estima que
del resultado
de la prova
no es verdad
nada
de lo dicho
por el señor
Calatayut
cuya declaración
no puede
aceptarse
en ninguna
de sus partes
el único
que
ha dicho
la verdad
es el infeliz
procesado
que cuya
desgracia
fue
ir a pedir limosna
a Tortosa
termina el informe
la defensa
sosteniendo
que el golpe
de paraguas
no lo dio
el procesado
como agresión
sino como defensa
concluso
para sentencia
i no sabemos
que va a passar
com va a acabar
per tant
un diu
que un demana
6 anys
per agressió
i l'altre diu
que era una defensa
pròpia
això potser no és l'inici
d'una gran amistat
però potser és l'inici
d'un gran culebron
d'un gran culebron
i l'inici de 1906
en vez de saber
com va acabar
no ho sabem
ok clar
i jo
a mi m'has
m'has descol·locat
però clar
Tarragona
però bueno
Tarragona província
sí perquè aquí
se jutjaven
a Tortosa
això va
és que jo penso
hòstia el nen
es compra cap a casa
clar clar
hòstia aquí
no no no
aquí se jutjaven
delictes
que havien passat
a tota la província
i se feien ressò
doncs
des de
des de judici
que havia tingut lloc
aquí a Tarragona
i després també m'agradaria
ressenyar
un anunci
que sortia
en aquell dia
de 4 d'octubre
de l'any 1906
això és del diari
del diari
de Tarragona
estan extretes
entre les notícies
que tenien unes invencions
una mica més grans
que els diaris actuals
d'extències
sí però només eren
i que eren 4 pàgines
com a màxim
un gran full plegat
per la mitjà
ja està
i a la contraportada
podríem dir
trobem este anunci
Gramo Fons
era tecnologia
a punta de l'època
venien catàlegs gratis
a qui els demanés
diu
la màquina parlante
més perfeccionada
i més barata
aparatos completos
des de 50 pessetes
us podríeu trobar
a la casa d'un rellotge
Eferrigau Relojero
que es trobava
a la baixada
de la Misericòrdia
número 14
de Tarragona
mira
aquí al nom
en què estem històries
que no tenim cap patrocinador
acabem de fer propaganda
de fa 100 anys
de fa 100 anys
vols dir que cobrarem algo
no crec
no en vinguis
amb històries
curiositats
doncs ens desplacem
cap a Marató
i és que
directament direm
que
el famós relat
de l'eroïcitat
ara m'ha sortit
del soldat de Marató
que suposadament
va córrer
des de l'escenari
de la batalla
fins a Tènes
per anunciar
la victòria grega
on és fals
ah sí
així no
les maratons
no es poden dir
maratons mai més
ja
t'explico
segons el relat
d'Erodot
un soldat
anomenat
Filipides
va ser enviat
abans de la batalla
no després
a Esparta
no a Atenes
això segons
d'Erodot
per anunciar
l'arribada
dels Perses
i sol·licitar
reforços
tampoc va córrer
40 quilòmetres
ni molt menys
els 42
com a
195 metres
actuals
que consta
avui
una marató
sinó que va córrer
240 quilòmetres
en dos dies
això és molt
això doncs
és molt més important
l'aerobicitat
que va realitzar
no van ser 40
sinó dos dies
corrent
si no
va anar a Esparta
una
una Esparta
Esparton
un Esparton
240 quilòmetres
corrent durant dos dies
les Espartons
serien dos dies
imagineu-vos
i sense trobar cap molí
que et donin de menjar
notícies
vinga
portem un munt de notícies
però mos tindrem
que centrar en una
perquè com sempre
el tempo
apremia
resulta que
al sud de Macedònia
això està al nord de Grècia
sur de Macedònia
nord de Grècia
un llac que hi ha
que s'ha secat
durant els últims anys
ha hi hagut un procés
de retrocés
de les aigües
molt important
doncs
hi han aparegut
a un poblet
anomenat
Nacolec
tota una sèrie
de barques
que al retirar-se
les aigües
han sortit
a la superfície
de barques neolítiques
que sembla ser
que tenien
uns 7.000 anys
és un tronc
movidat per l'interior
com una canoa
d'aquelles típiques
dels indis
i fins ara
no s'han trobat
el que passa és que
com que no tenim pressupost
que les gens són molt pobres
s'han quedat allí
moltes s'han podrit
s'han desfet
el lloc que s'havia marxat l'aigua
s'ha ocupat
per una gran zona
de malesa
i només han pogut recuperar
algunes
i sembla ser que n'hi ha moltes més
hi havia un assentament neolític
molt important
i
s'ha perdut
per falta
de pressupost
aquestes coses
que passen
quan no hi ha
quan no hi ha guita
doncs bé
jo abans de tancar
aquestes accions
recomanar l'exposició
Marco Polo
i el llibre de les meravelles
aquí a la Fundació La Caixa
també recomanar
encara que no l'hem vist encara
el carlisme
llum sobre un passat amagat
a la Fundació Caixa Tarragona
últims dies
també per apropar-se
al Caixa Fòrum
a Barcelona
per veure l'exposició
de l'escultor britànic
Henry Moore
i segurament
n'hi ha moltes més
que ja us en parlarem
en qualsevol altre programa
i avui recomanarem
el següent llibre
quin títol té?
Història
ara sí
Història del franquisme a Catalunya
Autor?
Martí Marini Corbera
Editorial?
Eumor i Pagès Editors
És un totxo molt gran
376 pàgines
I la butxaca què tal?
18 euros
No s'ho espanteu
ni pel preu
ni per les pàgines
perquè Martí Marini
ha elaborat una panoràmica
completa i solvent
del priori
de la dictadura franquista
a Catalunya
examina en primer lloc
la naturalesa feixista
del règim
n'explica la implantació
a partir de la duríssima
repressió política
i cultural exercida
pels vencedors
damunt una Catalunya
majoritàriament republicana
exposa l'evolució
del franquisme
i la sortida
de l'autarquia
que va donar pas
a una liberalització
econòmica del règim
analitza també
les importants
transformacions econòmiques
i socials
que el país va experimentar
a partir de la dècada
dels 60
i les repercussions
en les condicions de vida
penoses als primers anys
i progressivament
millors als següents
remarca finalment
com la manca de suport
al règim
de les noves generacions
l'ampliar
i l'àmplia mobilització
social i política
antifranquista
van accelerar-ne
la descomposició
que va donar pas
a una transició
cap a la democràcia
una bona obra
publicada
per humor
editorial
i signada
per Martí
Marín
i Corbera
que porta el següent títol
la història
de la franquisme
a Catalunya
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol
de la història
continua funcionant
ens veiem
la propera setmana
a
No envinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i la setmana que ve
al
és que no ho sabem
no sé per què fem
el pallasso
no ho sabem encara?
sí
ja veurem
les accions de sempre
la veritat
jo estic content
d'haver iniciat
una tercera temporada
sí
i a més penso
que hem començat
amb ganes
i amb energia
sí
ja anirà a baixar
anirà a baixar
no patiu
no de veritat
escolta'm
molt benvinguts
i moltes gràcies
per tornar a ser aquí
recordem un momentet
l'email
el correu
el correu
no me'n recordo
història
no té més
història
arroba
tarragonaradio.com
molt bé
i el blog?
no envinguis mi històries
punt bloc
spot.com
és que ell se'n recorda
jo no
perquè sóc qui l'actualitza
encara que fa mesos
que no està
no cal dir-ho tot això
Jordi Manel
gràcies
i fins de la nit
és un plaer tornar-te a veure
igualment Jordi
adeu
a veure...
o m'g
jo no
Fins demà!