El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Ja som aquí i hem arribat, no?
Mira, com sempre, no?
Que no m'ha sentit bé.
Sí, sí.
Sí?
Et sento, et veig, però que clar, quan te veig ja saps la cara que fas i et tremolo.
No, no, no.
Ja tremolo.
Avui he estat molt tranquil, no sé si és que és l'ambient...
Millor, millor, millor.
Que arriba el cap de setmana, moltes vegades el cap de setmana m'agafa a mi,
que per estar molt eufòrica, dius malament rai,
i d'altres, com avui, que estem així com tranquils, eh?
Dius, mira, el cap de setmana el tenim propet, eh?
Què farà, que el cap de setmana avi?
No ho sé.
Es mourà, no es mourà, avi es farà...
No, és el que passa, jo tinc per costum agafar, per exemple, i no prevenir les coses,
perquè a vegades dius, ara faré això, faré allò, i una cosa tan simple
que no saps el que i com, te canvia completament el dir, agafaré això.
No t'ha passat alguna vegada?
Sí, sí, sí.
I si no, t'ho canvien tot, eh?
Sí, sí, si no, m'he trobat moltes vegades amb això de dir
que ta mare faré això, això, i llavors el que menys te penses em ve,
bueno, mal, molt més no d'això, no?
Però mal no és mai, perquè a vegades perdent i guanyes, no?
És una de les coses que jo sempre dic, m'ho prenc així,
a vegades no conço normalment i dic, mira, potser m'he salvat d'una altra cosa.
I no saps saber quin gir te pot donar a la vida, perquè no saps mai, eh?
Sí, sí, sí, però fins i tot un detall que a vegades vas per anar per un carrer
i no saps com i què, canvis d'aquest carrer.
A més per aquest carrer, he anat per aquest carrer.
Llavors trobes una persona o algú que fa temps o t'interessava o el que sigui.
Llavors dius, coi, com ha sigut que m'ha fet passar?
Sembla que...
És veritat, eh?
Vull dir que hi ha coses aquestes que tal com ve, ve la vida.
I aconsello això, eh?
I algunes vegades, avi, passa...
A veure, que tot hi ha, eh?
Hi ha coses bones i hi ha coses dolentes.
I potser no volies passar per aquell carrer perquè saps què va passar, no sé què.
I potser vols evitar per qualsevol circumstància
i acabes caient en aquell carrer i te passa el que no volies que te passés.
I sempre com diuen, oh, tu ho prens així, t'ho has d'aprendre així.
Que et fa mal aquí?
Bé, potser és coses que el cos va...
Que et surt una cosa que havia de sortir i no t'ha sortit.
Dius, bé, potser t'ha evitat una altra.
O sigui, prendre-se una miqueta així.
Home, està pendent de tot, no?, de circumstàncies.
Però en part hi ha coses que has de pensar, no desanimar-te.
No, no, al contrari, al contrari.
Perquè a vegades encara és pitjor.
Sí, sí.
I mira.
Ah, vi, que estàvem parlant ahir, vam parlar...
És que vam parlar de tantes coses que avui porto un batiburrillo aquí mental
perquè vam parlar del parc de la ciutat, de com ha crescut...
L'Avinguda Roma, la banda de Torrent Jordi...
I vam fer-ho així perquè hi ha coses que a vegades, doncs, vol més recordar-les.
A potser són repetitives, a potser ho han parlat, però lligues una cosa amb l'altra.
I ahir em va ser greu que no em sortia aquella família...
Però al final ho va dir.
Sí.
Ho va dir que li va venir a la ment i ens vam en recordar.
Sí, perquè aquesta família de Puig i Valls eren dos germans, però molt coneguts, molt bones persones.
I aquests, com que eren molt amants de la natura i el que sigui, són els que van fer el primer dia de l'arbre a Espanya, precisament.
Sí, sí.
Vas fer a Tarragona.
I van ser, o van fer, els pins de l'oliva.
Ah.
O sigui, aquells pins tan macos de l'oliva, no?
Vull dir que era una gent...
Després també, allà al punt del miracle, en algun temps, també van posar, van començar a fer arbres.
El que passa que a vegades, segons quins puestos, potser l'oliva està més deixat o més, menys, com te diré, o perjudicats que altres, se m'anarà aguantant.
Tenint en compte, tenint en compte que ara parlant de...
Ara vaig, me'n recordo d'una part dramàtica.
De què, ha vist?
Que molts pins d'aquestos, no sé si encara, però molts estan assenyalats perquè, amb la guerra, allí portaven a fusellar els uns i després els altres.
O sigui, que no dic coses d'aquesta perquè, com que uns i altres, cadascú té la seva culpa...
No tirava, clar, no? I tirava per la seva banda i cadascú no pensava en aquell moment.
Uns han fet coses bones i han fet coses dolentes, i altres han fet coses bones i dolentes.
O sigui, per sempre, el que a vegades és dolent per un, és bo per un altre.
O a vegades no es veu d'aquesta manera, que és el que deia l'altre dia, no?
Tenim a vegades, som molt solidaris, som molt bona gent, som...
Però dintre, a vegades tenim una reacció que faré que jo em quedo agafant...
Sí, no, no, és la...
Moltes vegades és l'instint de supervivència mateix.
Sí, sí, hi ha coses...
En segons quines situacions, hi ha moltes vegades coses que pots tolerar perquè dius, bueno...
Són coses que han de passar, però d'altres vegades no, que són més superiors.
A vegades fem judicis de coses, però llavors, quan reflexiones, dius, escolta'm, això em sembla que també...
Oh, saps com ho deia, és una cosa d'aquestes.
I doncs a Tarragona, ja et dius, aquests senyors tenien aquest xalet aquí, que era fantàstic,
perquè com que era tan amants de la natura, allà tenien una sèrie...
El lloc aquí és molt bonic.
Uns arbres, uns jardins, amb uns passejets per allà dintre,
i aquella torreta tan mona allà al fons, saps?
És fantàstic.
Així com ara la veus d'un quart d'altre, la veus com si fos una cosa artificial de joc.
Home, ja comença que està una mica més cuidada, eh?
A veure si entre tots...
Però va estar abandonada, es va cremant, es va cremant, ha vint de fer un museu, ha vint de fer no sé què,
i a última hora el que passa.
Però, avi, això està passant amb moltes coses, no només aquí a Tarragona,
sinó amb moltes coses en general.
Sí.
Coses que dius, a veure, això ara, per què no ho cuiden?
Ho cuidem ja quan ja sembla que no pugui alliurar-se, no?
Jo que dius, ho cuidem ara o...
És que a vegades hi ha coses que es fan, a vegades, per influència d'amistat, de partit, de...
No ho sé, a vegades hi ha més influència per fer coses, s'adavanten o s'adavanten, el que sigui, no?
I a Tarragona passa això, a Tarragona i a tot arreu...
A tot el món, avi, de veritat.
Mira, va venir a la ment ara que fa res va llegir les notícies de les balenes.
Hi ha països que encara consumeixen balena i encara les estan matant.
I fins i tot maten més del que poden arribar a consumir.
A veure, si tens un munt de carn que s'està fastiguejant als magatzems i veus que no vens balena,
no matis més balenes perquè les balenes s'acaben.
Però pensa una cosa, que encara que...
I això tot, eh?
No, no, això tot.
Això és com aquell que dius, mira, cada d'això que surt hi ha una gent que es beneficia d'allò,
encara que després se perdi.
Ah, però no.
I les balenes ara fas recordar que...
Les balenes necessiten molts anys per fer-se grans i grosses, eh?
Jo recordo ara el munt de balenes que vam veure al Canadà.
Què dius?
Sí, hi ha un puesto que vas amb una barqueta, una barca a poc a poc,
i veus que van passant pel costat, s'enfonsen, surten, bufen...
Què dius? Sí, deu ser fantàstic.
Sí, sí, ara que deixen les balenes i que dius, vaig veure la pel·lícula que és de Moby Dick...
Oh, no, veus?
Ho juntem.
Vull dir que a la vida, si veus coses i ets tolerant i el que sigui,
sempre hi ha alguna cosa que et recorda i és bonic.
I a més s'agraeix, ah? Que sí, a dir?
Sí, sí, sí.
Però dius, a veure, ara imagina, no sé, fins i tot les foques petitonetes que les maten,
de quina manera, per agafar la pell, que nosaltres ara ja tenim sintàtic
i que serveix perfectament com l'altra pell.
O aquestes balenes mateix, que ens comentava.
Sí, però és curiós...
Si no hi ha hagut ningú.
És curiós que a vegades veus coses que no hi dones gaire importància,
passen de rebot, passen d'allòs...
I llavors, quan hi veus la importància és quan te surt un reportatge,
o te'n parlen, llavors...
O veus el tros, aquella cosa que et recorda.
I després, aquell ego que tenim de dir, jo ja ho he vist, això.
Ai, sí.
Som així, eh?
Vull dir, no, tothom és prudent, tothom diu això,
però sempre hi ha aquella miqueta d'ego, no?
De dir, això jo hi vaig veure...
Avi, això ens passa...
Tornem a dir, encara que ens generalitzem, però això ens passa a tots.
Sí, sí, sí.
I que dir que no, m'entéis com un vellaco, que es digui abans, eh?
Perquè si no és per una cosa, ja que dius,
ai, doncs això ho he viscut jo, o això ho he vist...
El jo, de tant en tant surt.
Quan veus que un parlo d'això, es dius, ai, doncs això ho he vist.
Doncs, avi, jo amb el seu permís l'he d'acomiadar, eh?
Molt bé.
Tornem al dilluns?
Sí, sí, no faltaria més.
D'acord, si no el vindrem a buscar, eh?
Estic al Canadà, a Istanbul, on sigui, eh?
No, no, ja no.
Gràcies, avi. Adéu-siau.
Gràcies, avui!