Comencem amb més i comencem una nova edició del No en Vinguis amb Històries.
Manel, Jordi, bona tarda.
Què tal? Com estem?
Molt bona tarda.
Ja ha arribat el mes de març.
El mes de març, per cert, que m'he oblidat de dir-t'ho, amb micro tancat.
Avui fem el programa número 20.
L'any passat, a la primera temporada del No en Vinguis amb Històries,
el nostre programa número 20 es realitzava un 29 de març i no és cap efemèride.
És a dir, aquest any, ara per ara, portem molts més programes que l'any anterior.
Potser és que hi ha més setmanes, aquest any.
No, simplement que vam treballar també de gratis al Nadal.
Te'n recordes o no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Tenim moltes notícies impressionants avui per mi, no?
Jordi, explica, explica.
Sí, No en Vinguis amb Històries, el magazín de divulgació històrica,
de Tarragona Ràdio, benvinguts.
No en Vinguis amb Històries, aquesta setmana...
Tic-tac.
Tic-tac.
Què tenim aquesta setmana, Jordi?
Vinga, va.
Tic-tac.
Aquest podria ser el títol del nostre petit monogràfic,
ja que n'era dedicat als riotges i la història
o al control del temps per part de l'home.
També tindrem les nostres efemèrides,
són protagonistes, protagonitzades per les tropes britàniques a l'Índia,
l'any 1948, o l'Europa dels 15, l'any 1994.
Parlem també dels matrimonis babilònics,
sobre el llibre de Josep Fradera,
Colònies per a després d'un imperi.
El Baid en Serrallonga, no, Benel?
Tu ens parlaràs?
Sí, també parlem de Cuenca, d'Egipte i de moltes coses més.
Notícies, Conferències, Exposicions, Efemèrides, ETC, ETC, Tic-tac, Tic-tac.
Efemèrides.
1948, les darreres tropes britàniques surten de l'Índia.
El procés d'independència de l'Índia britànica va ser un procés ràpid
que es va fer a través de l'acord entre el govern britànic
i els moviments independentistes,
que principalment estaven al voltant de dos partits,
el partit del Congrés de Gandhi
i la lliga musulmana liderada per Llinar.
El febrer de 1947, el primer ministre britànic, Adli,
va fixar la data de transmissió del govern a mans índies
com a molt tard, pel juny de 1948.
Això va accelerar tota una sèrie d'esdeveniments
i l'agost de 1947 l'Índia va accedir oficialment a la independència.
I tal dia com avui, de 1948,
les darreres tropes britàniques sortien de l'Índia britànica
partint la colònia en dos països.
L'Índia de majoria hindú i el Paquistan de majoria musulmana.
També hem de recordar que tot aquest procés de descolonització
es produïa després de finalitzada la Segona Guerra Mundial
i que dins de l'escenari asiàtic van ser tres els protagonistes.
L'Índia anglesa, la Indonésia holandesa i la Indochina francesa.
Escolta, deixa'm dir-te una cosa, home,
t'anaves a un comentari i estaves embelat aquí com el Trenbala.
Escolta, que precisament...
Quin símil més bo.
Que precisament esta descolonització va ser causa de problemes
que encara existeixin avui en dia.
A partir del que era la Índia en Pakistan i la Índia,
va originar tres guerres, grans guerres que han hagut entre estos països
al llarg d'estos 60 anys,
i conflictes que encara duren ara a la regió de Kashmir.
I és que els britànics van fer allò que fèiem molts pobles colonitzadors,
que sí, sí, nosaltres marxem perquè ens obligueu a marxar,
però us deixem el país partit en dos.
Divide i venceràs.
Que és possible que arribi a succeir el mateix amb l'Iraq,
però això ja veurem.
Els nord-americans també diuen que marxen d'aquí un temps
i també hi ha un món de faccions,
hi ha amb els seus grups militars armats
i bé, ja veurem què passa.
Però l'Iraq no haurà de partir almenys en 50...
Això és una altra història.
Seguim amb les efemèrides.
1994, neix l'Europa dels 15,
amb la incorporació de Suècia, Àustria i Finlàndia a la Unió Europea.
Gràcies al Tractat de Roma,
que es va firmar el 25 de març de l'any 1954,
neixia el Mercat Comú Europeu.
57.
57, és veritat.
Ui, 54.
És que la copeta de vi que m'he pres abans d'entrar.
En fi, aquell embrió de l'actual Comunitat Econòmica Europea
va ser formada per França, Itàlia, Alemanya Federal,
Països Baixos, Bèlgica
i Luxemburg.
Que molta gent avui en dia, els joves, sobretot, es preguntaran
Alemanya Federal.
És que hi havia una altra Alemanya.
Hi havia l'Alemanya Democràtica, no?
Estava partida en dos pel debut de la Guerra Freda
i l'occidental era l'Alemanya Federal,
en capital, a Bonn.
Molt bé, molt bé.
I en tot el procés d'adhesions,
destaquem que Espanya ho va fer durant Portugal l'any 1986,
després d'haver-ho sol·licitat en diferents ocasions sense èxit.
Així, tal dia com avui, de l'any 1994,
Suècia, Àustria i Finlàndia s'afegien a la Unió Europea,
formant el que alguns encara recordem com l'Europa dels 15.
Espanya en diferents ocasions sense èxit.
Una d'elles va ser l'any 1962.
I també molts es preguntaran, i si no ho fan,
doncs que ho facin, per què no es va deixar entrar a Espanya
l'any 1962?
Pensem, qui m'anava?
Segurament perquè al Pardo, a Madrid,
hi havia un senyor baixet amb bigoti que es deia Paco,
que no caia massa bé a Europa, no?
A Europa.
Però, per una altra banda, el toleraven.
No el toleraven perquè era visceralment anticomunista
i en aquella època això ja anava bé.
No envinguis amb històries, el monogràfic.
Tic-tac, tic-tac.
Ui, tic-tac, el meu sorprès, jo no estava preparat.
Els riotges en la història.
Al segle V, Sant Agustí es preguntava,
en aquest moment, amb la veu d'Almanel,
que no té res de sant...
Ni d'Agustí, tampoc.
Què és el temps?
Qui pot explicar-s'ho de forma immediata i amb poques paraules?
El mateix filòsof responia...
Si ningú m'ho pregunta, ho sé.
Però quan vull explicar-ho a algú que m'ho pregunta, no ho sé.
Està clar que el riotge només es limita a mesurar el pas del temps,
però de cap manera ens diu què és el temps.
Per una altra banda, en l'actualitat,
tots nosaltres organitzem el nostre dia a rima del riotge,
fins al punt que resulta inimaginable una vida sensei.
estem esclavitzats al riotge i segurament el temps,
que si ens hem d'aixecar a les vuit,
que s'entrarà a treballar a les vuit...
Malament, doncs, si estàs d'aixecar a les vuit...
Ara s'ha debatat, ara s'ha debatat, etcètera.
Arriba més tard, Jordi.
És a dir, el riotge respon a una sèrie de necessitats
plantejades per la societat
i està relacionat també amb els nostres hàbits i costums.
A la vegada també és resultat de l'enginy humà
i del procés tecnològic de la humanitat.
L'astronomia i els moviments de la Terra
tenen la darrera clau per desxifrar els mecanismes del riotge.
Com sabeu, els moviments de la Terra són dos.
En primer lloc, el moviment de rotació,
és a dir, el moviment del planeta sobre si mateix
i que produeix el que serien el dia i la nit
amb una durada aproximada de 24 hores.
Però, d'altra banda, hi ha el moviment de translació,
pel qual la Terra descriu una trajectòria al voltant del Sol
que triga 365 dies a completar-se,
és a dir, un...
Un any.
Molt bé.
Així, a partir dels efectes produïts per aquests dos moviments,
el de rotació i translació,
les diferents cultures de la Terra
han segmentat de formes diferents el dia i la nit
o l'any amb l'ús de riotges i calendaris.
Si la Terra modifiqués els seus moviments,
els nostres riotges serien inservibles,
no servirien per gaire cosa.
Per exemple, a Venus, el dia és més llarg que l'any
i, en conseqüència, un riotge terrestre no serveix per a res.
Què vols dir, que el dia és més llarg que l'any?
Que tarda més en fer el tomb sobre ell mateix
que no pas a fer el tomb al voltant del Sol?
Exacte.
Molt bé.
Llavors, tindríem que inventar un rellotge
especialment per a Venus.
Sí, clar.
Amb les característiques pròpies
dels moviments de rotació i translació d'aquell planeta.
Déu-n'hi-do.
I us preguntareu...
D'on venen els primers riotges?
D'on venen?
D'on ve aquest afany de l'humanitat
per controlar el temps?
Les primeres civilitzacions van aparèixer a l'Orient Mitjà
en relació amb grans cursos fluvials
com el Nil, el Tigris, l'Euferatès, l'Indus, etc.
Però no va ser ni la sorra ni l'aigua
que a la vegada són substàncies que es flueixen
i que podrien arribar a permetre el pas gradual del temps
en una espècie de mesura
les que van ser usades a l'antiguitat.
El riotge més utilitzat a l'antiguitat
va ser el riotge de sol
possiblement degut a que no requeria
de recursos tècnics complicats per a la seva construcció.
Tots n'hem vist, els riotges de sol, suposo.
Sí, encara n'hi ha hagut.
Fins al segle XIX eren bastant habituals.
El riotge de sol serveix de la longitud
o de la direcció de l'ombra
que projecta un nomon
que és un pal vertical al llarg del dia
per indicar l'hora.
Però us preguntareu...
Què passa quan és de nit o no hi ha sol, quan fa núvol?
Molt bé, o us tornareu a preguntar...
Què passa quan el dia d'estiu és més llarg que el dia d'hivern?
Molt bé, les hores s'estiren o se'n conlleixen
depenent de l'època de l'any
i, en conseqüència, les hores van ser hores temporals
fins que no va arribar fa aproximadament uns 500 anys
el riotge mecànic
que va impulsar el sistema d'hores uniformes
que coneixem avui dia.
Vols dir que amb el riotge de sol
eren les 4 de la tarda durant molt de temps?
Sí, és possible.
Depenia si era hivern o estiu
les hores vas colar...
O quan sortia el sol a la ciutat A
començava el dia, per exemple
però la ciutat B encara no havia sortit
i és a dir, el dia la ciutat B encara no havia començat.
Clar, avui en dia en un món tan comunicat, tan globalitzat
és inconcebible.
Això va ser un facte important també
dins del procés de la revolució industrial
perquè, clar, imagineu-vos
apareix el ferrocarril
i en aquell moment
el tren ha d'estar a les 4 de la tarda
a la ciutat A
però no són les 4 de la tarda
la ciutat B.
M'explico o no?
Sí, sí, sí.
El tren havia d'haver...
A cada ciutat la seva hora
i així se va uniformar.
Per exemple, a l'estat espanyol
és una única hora a tot l'estat, no?
Sí, sí, a tot l'estat.
Però tot això ho explicarem més endavant.
Però ara seguim a l'antiguitat.
Rellotge de sol, hem parlat.
Sí, a banda dels rellotges de sol
també estan els rellotges d'aigua
que reben el nom de clepsidres.
La versió més senzilla
consisteix en un recipient
que s'omple d'aigua
i en el que hi ha un forat al fons.
El recipient ha de tenir una forma d'embut
i en l'espereig del recipient
es marquen unes senyals
que indiquen l'hora
que en un principi està submergida sota l'aigua
i tal com va perdent aigua
les marques queden al descobert
i ens permeten saber l'hora.
Com un rellotge de sorra però amb aigua.
Sí, però el d'aigua té les marques
més a aquesta hora i així.
Un avantatge sobre els rellotges de sol
és que durant la nit
els aigua continuen funcionant
però també tenen una sèrie de problemes.
Als llaves de molta calor
l'aigua es pot evaporar
i als llaves de molt fred
l'aigua es pot congelar.
Què passa?
Doncs que el temps no és sempre el mateix
amb un rellotge d'aigua.
Durant l'edat metjana
es van dissenyar clepsidres molt complexos
en els que s'aprofitava la força de l'aigua
per amoure autòmats
que en definitiva eren els rellotges.
Però el seu ús no es va generalitzar
d'acord que la fabricació
i el manteniment d'aquests clepsidres
o rellotges d'aigua
era molt costós.
Per últim, el rellotge de sorra.
Aquest sí.
Aquest és el típic
inclús de Juegos Reunidos.
Hey, per...
dels jocs, no?
De Juegos Reunidos
ho deixem aquí, no volíem dir marques.
Els rellotges de sorra
són útils per a calcular lapsos breus de temps.
Aquest va ser el seu ús principal
a Grècia i a Roma.
És a dir, rellotges petits,
de butxaca, gairebé.
I potser a Roma, igual que avui dia,
la gent porta un mòbil
abans portant rellotges de sorra a la butxaca.
Però són ineficaços
quan es tracta de calcular
períodes més llars de temps.
Perquè, per exemple,
hauríem de tenir un rellotge tan gran
com l'Empire State Building
per calcular potser
tot un dia o tot un any.
A més, com que clar,
ets molt comprensiva, eh?
A més, presentaven altres problemes
com haver d'estar atent
per girar el rellotge
després que caigués
el darrer gra de sorra.
Rellotges de sorra, aigua o sol
van ser utilitzats a l'antiguitat
i durant l'edat mitjana.
Però la vida social a l'antiguitat
i a l'edat mitjana
no estava tan lligada
a l'hora del rellotge
com ho està avui en dia,
que som gairebé esclaus del temps.
L'autèntic rellotge
durant aquests períodes,
l'antiguitat i l'edat mitjana,
era la natura
i els seus cicles naturals.
Clar, és que no se sap mai
si va ser primer l'ou o la gallina,
és allò que dèiem.
Perquè, a lo millor,
estem esclavitzats
precisament perquè tenim
i hi ha un rellotge
que ens marca.
fil per rada.
Clar, perquè el temps passa igual.
El temps...
El temps passa.
El temps passa i ja està.
El que passa és que
si el marquem en hores
i si el dividim i tot
és quan ve l'esclavitud
i la dependència.
No va ser fins l'any 1386
que trobem,
o com a mínim està adaptat,
el rellotge més antic
que es conserva
i es troba a la catedral
de Salisbury,
a Anglaterra.
Però està documentat
que els primers rellotges mecànics
es van començar a elaborar
a finals del segle XIII
i que el primer
es va instal·lar a Milà
l'any 1356.
Aquests aparells
es van posar de moda
a tot Europa
i a finals del segle XIV
moltes ciutats europees
tenien un rellotge mecànic.
Les campanes
assenyalaven les hores
i en alguns casos
també marcaven
els quarts d'hora.
Eren rellotges
molt diferents
dels actuals
perquè no tenien esfera
amb les marques horàries
degut a que la majoria
de la població
era analfabeta
i en conseqüent
era incapaç de saber
si eren les 12,
la una o tres quarts
més cinc de quatre.
O sigui, no tenien esfera.
No tenien esfera.
I llavors com es mirava l'hora?
No, quan senties les campanes
sabies que era l'hora 4,
etc.
Molt bé.
L'origen dels rellotges mecànics
és desconegut
com el Big Bang.
Algunes veus diuen
que provenen
de la necessitat
de les hortes religioses
per saber
quan era l'hora de reçar.
Com sabeu,
en totes les hortes religioses
doncs a certa hora del matí i seixen
i resen
a unes hores després
també ho fan,
etc.
Si tenint en compte
que la tecnologia
més avançada
de l'època,
recordem que estem parlant
del segle XIII i XIV,
eren els molins d'aigua,
s'ha d'afirmar
que per l'època
va ser tota una revolució
i eren artilugis,
els rellotges,
realment complicats.
I quina era la font d'energia
d'aquest nou moviment?
Doncs la gravetat.
Ah, sí?
Sí, la gravetat.
La maquinària dels rellotges...
L'època no funcionava prou bé,
el llum del sol s'apagava i tal.
La maquinària dels rellotges mecànics
tenia uns pesos lligats a una corda
que s'enrotllava al voltant d'un tambor.
Tal com el pes descendia,
la corda feia moure el tambor.
El mecanisme es completava
amb un regulador de l'energia
que era el veritable secret
dels rellotges mecànics,
és l'anomenat escape,
que oscil·la a intervals regulars
i que acciona els engranatges
cada X temps.
Finalment, aquest moviment
es transmetia a les manetes
que indicaven l'hora.
El rellotge personal
té el mateix mecanisme,
però ocupa un espai molt més reduït.
El rellotge personal
sí que sabem qui el va inventar, no?
Sí, qui el va inventar?
T'ho pregunto, jo m'ho pregunto.
Hi ha un nom,
però molta gent
o molts historiadors
s'opinen que segurament
va ser aquest nom
que ens ha arribat,
però que hi ha
una sèrie d'antecedents
que desconeixem.
Qui va ser,
qui va inventar
el primer rellotge mecànic personal?
Doncs diuen alguns historiadors
que va ser el serreier
Peter Henley
l'any 1504.
Aquests primers rellotges
no eren molt precisos
i per aquest motiu
a l'etapa dels primers rellotges
personals
s'incorporava un rellotge de sol
que servia per ajustar l'hora
cada dia.
Això és curiós, també.
i degut a l'elevat preu
d'un rellotge
o d'una obra d'enginyeria
realment complicada
per l'època
es va convertir ràpidament
en un objecte
i símbol
de prestigi social.
Després hi ha tota una sèrie
d'innovacions
com per exemple
serien el pèndol
que va ser una aportació
del físic
Christian Hughes
l'any 1656
o per exemple
l'escap d'àncora
i us preguntareu
què és l'escap d'àncora?
Doncs ben bé
no ho sé
però podríem dir
que és una innovació
que prové d'Anglaterra
i que com diu
la mateixa paraula
l'àncora
té la forma
d'una àncora
de vaixell
com un ancle
i que és la típica
que segurament hem vist
en rellotges
de caixa alta
o de paret
que també van ser
molt populars
però després
la part inferior
del pèndol
va ser també
molt popular
al segle XIX
i ens quedem
al segle XIX
i com parlàvem abans
de la revolució industrial
ja que l'historiador
Lewis Mumford
afirmava
que no va ser
el motor de vapor
sinó el rellotge
la màquina decisiva
de l'era industrial
i per quina raó?
Doncs simplement
perquè la industrialització
només era possible
si la societat
es coordinava
una cosa impensable
sense el rellotge mecànic
és a dir
el rellotge
el controlar
o bé
més que controlar
l'enquadrar
el temps
amb unes franges
horàries
uns minuts
uns segons
etc.
va fer possible
tota aquesta coordinació
necessària
pel procés
industrialitzador
el rellotge
també va ser important
per al desenvolupament
de la ciència moderna
i que va permetre
dur a terme
mesures molt més precises
la seva influència
la seva influència
també va arribar
la filosofia
dins de la corrent
filosòfica
que deia
que si tot
estava regit
per franges horàries
i que si
doncs
la nostra vida
també ho estava
o per exemple
els engranatges
d'un rellotge
es comparaven
amb l'univers
que era perfecte
o que és perfecte
diuen
sí?
ho pillem?
és perfecte l'univers?
no ho sé
diuen
hi ha gent que diu
que sí
diuen tantes coses
però
massa
no va ser fins a finals
del segle XIX
que no hi va haver
la necessitat
d'uniformitzar
les hores
d'un mateix país
fins aleshores
cada ciutat
utilitzava la sortida
del sol
com a punt de referència
i és l'exemple
que explicàvem
dels trens
per exemple
la construcció
de línies fèrries
va fer necessària
que va amb aquesta
anarquia horària
ja que no es podia
permetre
o no es podia
dependre
de l'hora local
en cada ciutat
o poble
estar a cada moment
al seu lloc
l'any 1852
l'observatori
de Greenwich
que a tothom
ni sonarà
clar, jo dic
a veure quan diu ja
Greenwich
vinga va
va començar
a determinar
l'hora oficial
de la Gran Bretanya
mentre que els Estats Units
es creaven
per la mateixa època
quatre zones horàries
diferents
de tot el país
finalment
l'any 1844
es declarava
es celebrava
a Washington
la conferència internacional
del Meridià
on després
de diferents debats
i
molt
molt famosos
molt apassionats
doncs
es va
doncs
es va aconseguir
establir
un Meridià
de referència
que va ser
el mateix
observatori
de Greenwich
a partir del qual
s'establiren
24 fussos horaris
des d'aquí moment
per exemple
una persona
que viatja
dels Estats Units
a Japó
retrocedeix un dia
això no vol dir
que viatgi
al passat
ni que rejuveneixi
el que has dit
perdona
de fussos horaris
un fuss
seria
una franja
que té la mateixa hora
que va des del Pol Nord
hasta el Pol Sur
no m'entenc
no
els fussos horaris
divideixen
el que és
el globo de la Terra
en 24
com si fossin
els gallos
d'una taronja
ah sí home
sí tant i tant
ah molt bé
molt bé
per què en 24
tu ets punyetera
eh
tu ets punyetera
no perquè
deu tenir a veure
no
amb les 24
és possible
ah segurament
segurament
ara m'ho s'ha pillat
sí
m'ha pillat
principalment a mi
perdona
perdona
si hi ha algun oient
que ho sap
pot escriure
historiarroba
tarragonaradio.com
molt bé
i el rellotge
és a l'actualitat
què passa
a l'actualitat
doncs tothom
gairebé
porta el rellotge
inclús avui en dia
s'ha ficat en moda
no portar-la
i portar-la
a portar l'hora
al mòbil
o sempre pots
depèn de les cabines
de telefònica
avui en dia
ja no es lliga
demanar l'hora
a quina hora tens
ja no
s'ha lligat mai
sí
doncs al segle XIX
es van desenvolupar
tècniques
per a la producció
en sèrie de rellotges
i qui ho van fer?
els nord-americans
que construïen rellotges
en sèrie
molt més barats
Suïssa
fins aleshores
havia estat el gran fabricant
de rellotges
i possiblement
Andorra
la gran tenda
de rellotges
al món
el rellotge de pulsera
que en un principi
va formar part
del material bèl·lic
dels soldats nord-americans
durant la primera guerra mundial
ràpidament
es va posar de moda
entre la població
clar, perdona
el rellotge
amb finalitats bèl·lices
sí
clar, clar
perquè no podíem dir
a les 4 pm
ataque
i un podia pensar
que eren les 3
i per què ho ha fet
en Castellà i això
mira el sol
avui està nuvo
no ho sabem i tal
tots els rellotges
pot ser
però el gran descobriment
del segle XX
va ser
el descobriment
dels cristalls de quarts
produït l'any 1928
que va ser important
ja que va millorar
la precisió
dels rellotges
per a qui no sabia
com funcionen
cal dir que els cristalls
de quarts
vibren amb una freqüència
regular
quan s'exciten
tranquil manel
amb correnta elèctrica
el que permet utilitzar
ja ho sé que estàs parlant
de cristalls de quarts
el que permetia utilitzar
les vibracions
com a reguladors temporals
l'any 1948
es van començar
a construir rellotges
atòmics
de SESI
que fins ara
són els més precisos
estables
i segurs
que existeixen
i per aquest motiu
el temps universal
coordinat
és a dir
el paràmetre utilitzat
avui dia
per calcular
l'hora
de tot el planeta
a partir de diversos
rellotges
de SESI
situats
en diferents punts
del planeta
ha substituït
la meridian
de Greenwich
que potser és
el tipus de rellotge
que tenim
sí que de tant en tant
ara es para
un segon
fan aquestes correccions
saps que
l'últim minut
de l'any passat
va durar un segon mes
no ho sabia
l'últim minut
de l'any passat
va durar un segon mes
és perquè
aquests rellotges
que calculen
el temps
d'una manera tan precisa
van acumulant
certs retards
degut a la rotació
del planeta
que no és exactament
de 24 hores
llavors de tant en tant
enlladeixen
un segon
és que són els més precisos
però no són precisos
no, no és que siguen
no siguen precisos
és que el moviment
de la Terra
no ho és
no s'ajusta
prou exactament
i per això
de tant en tant
acumulen
algun segon més
molt bé
i ja per acabar
sabíeu que existeixen
rellotges
per mesurar
el temps passat
com?
curiós
sí o no?
jo clar que ho sabia
home
perquè estudia història
igual que tu
es tracta del plom
i del carboni 14
gràcies a aquests rellotges
s'ha pogut datar
quan es formava la Terra
o en quin moment
es van pintar
les pintures rupestres
etcètera
però això
ja és una altra història
però ens explicareu un dia
allò del carboni 14
com funciona?
on vulgués
no en vinguis
amb històries
la nostra història
avui parlarem
del ball
d'en Serra Llonga
qui era Serra Llonga?
un bandolè
un bandolè suposo
molt bé
sí senyor
era un bandolè
molt famós
del segle XVII
que va acabar
justiciat
l'any 1633
un home que procedia
al món de pagès
i que va esdevindre
una mena de Robin Hood
a la catalana
la llegenda posterior
no?
doncs bé
a partir d'aquest personatge
va derivar
un ball
un ball parlat
que avui
encara en dia
podem trobar
a les festes majors
de Tarragona
en quant al ball
de Serra Llonga
es suposa que
possiblement va neixer
en algun moment
del segle XVII
hi ha alguns textos
que es conserven
del segle XVIII
i constància
de la seva representació
ja als segles XIX i XX
els balls
que més acosten
al que representa Tarragona
per exemple
els de Mataró
o Alcover
són comèdies
paròdies
de clar regust popular
distants
d'obres cultes
com el Don Juan
de Serra Llonga
de Víctor Balaguer
és un ball satíric
i burlesc
popular i crític
davant dels poders
fàctics
de cada moment
és una espècie
de vàlvula
d'escapament
dels sentiments
i pensaments
del poble
que difícilment
es podrien expressar
o mofar-se
dels poderosos
d'una altra manera
les notícies
més antigues
de la representació
de Tarragona
són de mitjans
del segle XIX
veiem ara
algunes notícies
relacionades
amb aquest ball
aproximadament
d'estes dates
de mitjans
del segle XIX
per exemple
l'any 1854
l'alcalde demana
al govern militar
les armes necessàries
per fer el ball
dos anys després
l'any 1856
es prohibeix
disparar
i se suposa
que només
se van fer
parlaments
i coreografia
sí perquè recordem
que el ball
de Serra Llonga
es fa amb uns trabucs
d'aquells
que es disparen
i l'any 56
havia estat
el final
crec que va haver
un cop d'estat
si no m'equivoco
final del
bieni
progressista
d'Odonald
en fi
en una època
una mica confusa
i clar
que es fes un ball
en armes de foc
també
l'any 1862
es constaten
armes de foc
un altre cop
l'any següent
l'any 63
es prohibeix
disparar
ordre que
es incompleix
la qual cosa
va motivar
que l'any següent
este ball
no quedés
prohibit
l'any 1876
després de les
inestabilitats
polítiques
econòmiques
epidèmies
etcètera
que van haver-hi
els anys anteriors
els valls
retornen al carrer
entre ells
també el de Serra Llonga
o l'any 78
per exemple
se prohibixen
els valls
amb pòlvora
perquè l'any anterior
havia hagut
un accident
durant tot el segle XIX
el vall apareix
desapareix
armes
no hi ha armes
etcètera
el país
viu en un estat
de contínues
guerres
llavors
que hi hagués
un grup armat
i a més un ball
on se disparaven
armes reals
podia confondre
i la guarnació
podia sortir
al carrer
pensant-se
que allò era
una revolta
i al segle XX
quan es recupereix?
doncs això
com la majoria
de valls
o de folclore popular
es va perdent
durant el segle XX
i serà ja
a partir de l'any
1986
quan se començarà
a recuperar
i no serà
una recuperació
fàcil
mantindre molts
de problemes
s'ha d'òpera
que els donéssim
permisos
per trobar les armes
també per
la pòlvora
que s'utilitzava
en fi
és una cosa complicada
no és com fer
un ball de bastons
és una cosa
i per sort
s'ha recuperat
i que cada any
ho podeu veure
a les festes
de Santa Té
No em vinguis
amb històries
curiositats
Tu Manel
què opines?
A la Núria
la caçàvem
a la primera
o a la segona?
Possiblement
no
Manel
s'hagués caçat
pronte
pronte
pronte
algun babiloni
ricatxon
Home
que hagués hagut
de ser molt ric
doncs l'expliquem
home
escolta
tampoc t'hi passa
no tens preu
a tu
a què de tot això?
Tot això ve
perquè segons
se t'explica
Eurodot
els seus escrits
els babilonis
subestaven anualment
a les noies
en edat
de caçar-se
bé
la pregunta també seria
la Núria
està malat
de caçar-se
ja veurem
Home
suposo que a Babilònia
la Núria
seria iaia
iaia
abuela
l'afavada
doncs bé
tornem
lògicament
els homes
licitaven
per les dones
més maques
però amb els diners
que s'aconseguien
es constituïa
una bossa
en fons
amb els que
posteriorment
es formaven dots
perquè les noies
menys guapes
poguessin trobar marit
això és molt solidari
i tant
no
no és que fos solidari
és que s'havia de casar tothom
s'havia de
també
molt bé
perquè s'havia de reproduir
necessitaven gent
pels exèrcits
gent per treballar al camp
etc
no és que
pobretes noies
lletgetes
no no no
és que tenien que parir
totes
i segurament
la dona tenia
la funció
desgraciadament
de
simple procreadora
sí
com un electrodomèstic
de l'època
de fer fills
que això no és
la nostra opinió personal
que quedi ben clar
Notícies
Com sempre
apurats de temps
és l'última obra
sí
doncs no el perdis
vinga
ràpidament
ràpidament
aquesta setmana
s'ha fet la presentació
d'una troballa espectacular
a la província de Cuenca
a una localitat
denomenada
noeda
es tracta del mosaic romà
més gran localitzat
fins ara
a Espanya
té uns 80 metres quadrats
i és una gran
extraordinària
de qualitat artística
i tècnica
a Cuenca
que és de final del segle
de l'època de l'època
de l'època de Teodosi
i que apareix
en aquest mosaic
un gran seguit
mosaic polític
a break
que amb la figura de Bacus coronat per Victòries Alades i Mènedes
a dalt d'una carrossa arrossegada per quatre centaures músics, tu perdigues.
Al costat del seguici, Mènedes ballant i sàtirs amb torxes.
I a sota una escena nupcial amb un home i una dona.
La dona està assistida per tres servents que acabin de desembarcar d'un vaixell
on hi ha també quatre mariners.
Apareixen també joves nus pescant diferents espècies marines, atletes combatent
i totes les figures estan representades d'escala real.
Només s'ha excavat uns 50 metres quadrats,
o sigui, encara queda una part del mosaic per excavar.
I aquesta setmana, el No vinguis amb Història,
se't recomanem el següent llibre.
Títol?
Colònies per a després d'un imperi.
Autor?
Josep M. Fradera.
Editorial?
Vellaterra.
Pàgines?
751.
Uf!
I quin preu té?
30 euros.
Doncs sí, el Manel ja pot fer uf,
perquè el llibre és un bon totxo
i a més a més no és per a tots els públics,
però d'altra banda és un llibre força interessant.
El doctor en Història contemporana per a la Universitat Autònoma de Barcelona,
Josep Maria Fradera,
i en l'actualitat professor de la Universitat Pompeu Fabra,
ens presenta a Colònies per a després d'un imperi,
el treball de molts anys d'investigació,
on estudia de manera exhaustiva a través de quins camins va prendre forma
el nou domini sobre les tres possessions que a finals del segle XIX
Espanya encara tenia repartides pel món,
és a dir, Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Hem de recordar que a principis del segle XIX
va perdre tots els territoris continentals, Amèrica,
i aquest llibre, en definitiva,
rescata una variable fonamental de la història espanyola
de finals del XVIII i del segle XIX,
també restablint d'aquesta forma les dimensions autèntiques,
no només d'Europa, sinó d'un passat
que relaciona les colònies amb l'Espanya.
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història continua funcionant.
Ens veiem la propera setmana a...
No envinguis amb històries, a Tarragona Ràdio.
I la setmana que ve, què farem, noi?
Manel, això no es fa així.
I el proper...
No envinguis amb històries!
La veritat, portem unes setmanes que no sabem,
no planegem.
Ja improvisarem alguna cosa.
Doncs, com sempre, efemèrides, notícies, exposicions...
Parlem també d'una ciutat que han descobert...
A no sé quina illa, a Indonèsia...
Sí, una ciutat...
Una trobada...
Oriental, sí.
A veure què surt d'aquí.
Jordi Manel, fins la setmana que ve. Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
prepare-m'è?
Fins demà!