El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar...
Mira que enlloràvem aquesta sintonia, perquè ja feia, ja m'he descomptat.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com feia que no sentíem ja aquesta sintonia per aquesta emissora, eh?
No et creguis que...
Jo crec que aproximadament un maiget, eh?
No et creguis que enlloràvem, perquè casualment estan fora,
la vaig sentir a un puesto, i, coi, m'ha fet una mica de sobressal,
Corre, que comencem a la ràdio, corre, que comencem.
Me pensava, dic, ara et trobaré aquí també, que hauré de...
Jo, hola, bona tarda, hola, bona tarda, ja es col·locava ja els cascos, no?
Jo, corre, que hem de parlar, corre, que hem de parlar.
Sembla estrany quan marxes i estàs fora, doncs el primer dia o segon dia,
doncs mira, encara tens aquello que ets pendent d'on estàs,
o que has de fer, com has de fer les coses, l'hotel, l'hotel...
Però llavors ja vas assimilant les coses i vas recordant.
I et queda també una cosa de... no enyorança,
una espècie de cosa de satisfacció,
de llavors reconèixer-se quan te trobes bé amb qui et trobes bé.
Sí, sí, sí.
Perquè trobar-te com que la vida és un contínuo
i convius amb tota classe de persones,
doncs arriba un moment que no saps...
Sí que saps diferenciar, però quedes...
Segueix la rutina.
Hem de confessar una cosa, em deixa que ho digui, avi?
Sí, sí.
Abans de sortir a l'antena,
estàvem comentant que si parlaríem de la Setmana Santa,
que si ho deixàvem estar perquè m'ha d'explicar un munt de coses
de les que ha viscut i de les que on han estat.
Sí.
I hi havia... jo l'he de preguntar directament.
Avui, que estava una miqueta nerviós?
No.
Una miqueta així...
No, no.
Nerviós...
És com tornar una altra vegada de zero.
Nerviós no, satisfacció.
Satisfacció, però crec que estava dient.
Llavors, com que...
Llavors estàs vivint, doncs, una altra espècie de vida, no vida,
una altra circumstància, llavors vas assimilant i vas veient el que deixes i no deixes,
amb el sentit de les companyies que deixes,
amb qui parlaves, amb què ets obligat de parlar,
aquell que et deia això, et deia allò...
Llavors vas recordant els moments agradables que has passat en puestos,
a la ràdio, per exemple, en el diari,
un del carrer, que sigui un del sindicat, l'altre que és un pintor...
Llavors vas quedant, doncs, vas pulint una miqueta.
I també vas una miqueta veient que et valoren, que t'estimen, que es nota, no?
Llavors vas veient qui aprecies.
i també vas veient qui t'aprècia.
Però llavors vas dient, bueno, a mi em va passar això, això, i aquell, allò...
Però aquell, saps? Llavors vas veient qui et rodeja.
Sí, sí, sí.
És molt interessant això, saps?
A més, és ara llunyant i avi, com que es veu amb més perspectiva, no?
Que es veu d'una altra manera.
Sí, sí, sí, si veus.
I llavors que estàs sol, i clar,
i avui et sents en un banc i veus passar gent,
veus un passeig, veus passar gent,
i vas veient la gent que passen, com passen,
com van, com van vestits, com no van vestits.
i això te va recordant gent.
Sí, sí, sí.
I moments de la teva vida que has passat en un país,
en un altre lloc,
i llavors vas veient el que és la vida.
Veus que la vida és això, viure-la i res més.
Avui, es pot explicar on ha estat durant aquest temps?
Sí, sí, no, no, escolta, ho he dit...
Quants ho dic, quants ho dic?
No, no, ho he dit perquè a vegades he anat, doncs clar,
molts dius, oh, tu, no, vaig jo de pobra.
Home, s'aprofita, no s'aprofita on es pot?
Vaig amb l'incerso, quan, escolta, quan d'això anem amb la dona i jo,
anem a un país per a nostre compte o així,
però aquí agafem l'any i també anem amb l'incerso.
Allà hi ha gent que diu, oh, t'avorreix, l'altre no és...
El que passa és que cadascú sàpiga viure la seva vida,
perquè hi ha gent que no han sortit mai de casa,
altres que han viatjat sempre, però sempre amb aquestes circumstàncies.
jo a les cartes, l'altre que s'adorm,
l'altre està pendent del menjar, l'altre que d'això és...
Però, llavors, vas veient el que és la gent
i vas veient les diferències que hi ha o el que sigui, no?
Però, llavors, és bonic,
perquè nosaltres, la dona i jo, que sempre ens agrada viatjar,
que fèiem una autocarta en un poble,
l'autobús en un altre poble,
el tren...
I, clar, vam estar...
Perquè Andalusia,
he de dir una cosa,
Andalusia la conec,
la meva senyora com és component, no?
La conec tota,
tota pràcticament,
dient, oh, sí, sí,
perquè quan tenia la botigueta i tenia el taller,
el mes de desembre,
s'anava el mes de desembre a passar a Andalusia
a les fàbriques on hi havia ceràmica artística,
punts artístics.
Ah, una manera de posar-se al dia també i, mira, fer turisme.
I quan tenia confiança en les fàbriques,
anava a consellers a casa meva.
Què passava?
Anaves a Jaer, anaves a Serilla, anaves a Córdoa,
i, clar, en aquest temps anaves a voltar.
En aquell temps a mi no em feia res caminar 3 hores
o 4 hores al dematí i a la tarda.
Ara ja crec que s'ho pens una miqueta, no?
Sí, ara ja...
Només una miqueta.
Ara ja el peu i la cama i per ser que vaig caure
i el tendó del peu, una miqueta d'això.
Però, bueno, això, la vida segueix,
no m'entens com vull dir?
I per fer això, doncs que ara vam anar a Guadulce,
15 dies, allà almeria...
Maco, maco, allò.
Està tot en obres.
Tot en obres?
Tota la part d'aquella, tot és ciment.
Què diu?
Obres, urbanitzacions,
que si arriben ja a la platja,
que si arriben al mar...
Ui, compta amb la costa...
Ara hi ha protestes que ara ja estan menys a les muntanyes.
Sí, sí, sí.
No, no, i a més la gent està ara...
Que surt.
I pisos, i cases...
És que hem de viure a algun lloc,
però, avi, que no es mengin la costa
ni tampoc les muntanyes,
perquè al final no quedarà res.
No m'estranya que hi hagi aquests raons que hi ha hagut ara a Marbella
i tot això.
Uf, no parli de Marbella.
Perquè els quatre edificis de 12 pisos, vinga, i dale,
i urbanitzacions molt boniques, de gent molt bonica, coses...
I llavors, després d'aquí...
Però deu haver alguna part històrica, no?, o alguna cosa.
Sí, després també aquí d'això vam anar també 14 dies aquí a Torremolinos.
Torremolinos, hi he estat diverses vegades, jo coneixes...
És com un espècie a Torremolinos,
hi ha uns carrers que saben hi ha socos de roba i tot això.
I ve de preu, ve de preu.
La gent, escolta, marxen i molts s'han de comprar maletes per tornar
perquè omplen de roba, coses, saps?
Bueno, vull dir que és així, saps?
Avui, això em va passar a mi a Benidorm.
Vam anar a Benidorm dos dies i vam estar allà
i clar, és això, que la banda que és turística per excel·lència
és com els carrers de Salou, per entendre'n.
Sí, sí.
Que està ple de botiquetes,
d'aquestes especialment dirigides al turista,
amb la qual hi ha jerseis, pantalons, coses d'estiu
que posen gran benidorm.
Hi ha un altre objecte que trobes com una botiga d'espelmes
que jo em vaig quedar paradíssima,
però que va aflar espelmes de moltes classes.
I allà veus xinos, veus tota classe de països,
i carrers que són mig estrets,
encara fa més bonic.
Saps com un llit?
I passeges per aquells carrers i trobes...
Després tens la platja per Torremolinos.
Sí, 15 dies a un costat, avi, 15 dies a un altre.
15 i 14.
15 i 14.
I llavors hi ha una cosa molt important.
Sí.
I vas veient lo bo que tenim a Tarragona
i lo que...
Ens falta encara per a construir, no?
I lo que hem perdut, que és més important encara.
Lo que hem perdut a Tarragona per ser la capital
que hauria de ser dintre el turisme que volem que sigui.
Avui, demà ens dona més pistes, si li fem la sí.
Sí, sí, sí, sí.
Demà continuem parlant de que li manca una mica,
perquè, clar, si donem aquestes idees
i algú les agafa i de cara a l'estiu les podem posar en marxa...
Sí, però el mal d'aquestes idees
és que segons qui les posa les accepta,
però segons qui ha de ser algú que...
Millor ho posem en positiu
i que les acceptin i veure què passa.
ser-ho satisfet del que he vist.
Ho comentarem.
Doncs, avui, demà continuem parlant, sí?
Molt bé.
Gràcies.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.