El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Avi Ramon, molt bon dilluns, bona tarda.
Ai, que no m'assento, eh? Hola, hola, ara.
Com passen els dies?
Oi, que estava fluixeta avui, eh?
Sí, trobo que sí.
Això és el cap de setmana, no, és pel cap de setmana, jo crec.
Que quan comença després a arrencar, com cap motor...
Sí, avi, estem en directe.
Que no s'ha sent pels cascos?
Sí, però n'està parlant del dia...
És que és això, que com a l'aví jo, algunes vegades xerrem abans de coses de...
Avi, i això, i què tal com va anar l'expressió?
Això vol dir que estem fent les coses en directe i no d'allò, perquè estem aquí tan tranquils parlant.
Sí, vostè i jo, obrim el telèfon, obrim el micròfon i vinga, que sí, que ho vulgui.
Però que vingui algú aquí, que vingui qui un dia nosaltres, home.
Home, que ens abiguin, sí.
Que algú digui, que algú digui, que algú digui, que tal dia vindré.
Doncs vinga, nosaltres esperarem.
I llavors farem una cosa, que vingui, doncs, en vez de vindre al migdia, que és l'hora que déixos,
aquest dia ho farem a la tarda.
Ho farem especialment.
Exacte.
Ho farem a la tarda.
Si algú digui, és que al migdia no puc, doncs...
Perquè he de treballar o perquè estic sortint o que ha de venir...
Perquè jo tot el dia, a les sis i mitja, estic lliure i puc vindre.
Llavors, farem el programa a les sis i mitja.
Doncs vinga, on registrarem, aquell dia ho direm.
Està enregistrat i ho passarem el dia següent i tal.
Com si és artista, com si és literat, com si és veí, com si és contra Tarragona...
El que sigui, però que vingui, no?
Molt bé.
Que vingui, home.
A mi, com va anar bé l'exposició, espero, no?
Sí, sí.
Ben bonica, amb tota la gent, i segurament que la gent també abocada.
Sí, sí, sí.
Home, aquestes coses són interessants.
Sí, per això sempre.
El que passa és que et trobes un per l'altre, un que pregunta l'altre, que et diu l'altre, que et diu l'altre...
Vull dir que et donen bien.
Entre vostè i jo, jo quan...
I sobretot vostè, coneixent tanta gent, deu haver acabat avalat.
El que passa és que a vegades...
Que ho fessi obertament aquí a la ràdio.
Això em passa quan exposicions com ara aquesta que fem al Port, que farem al juriol, que ja en parlarem,
pensa que a vegades participen cent... passa de cent artistes.
Què passa?
Que acabes i veus que tots van corrents a agafar la copa de cava, i a vegades algú me la porta.
Ah!
O no.
Però, llavors, resulta que jo, quan vaig agafar una copa de cava, no és perquè sigui una cosa...
Això com a plan de comentari.
Un que et crida, l'altre que et pregunta, l'altre que et diu, l'altre que diu que sigui això,
l'altre que sigui la pintura, l'altre que sigui l'artista, l'altre que...
Això és...
Quan arribo, ja quasi que està tot net.
I llavors queda una copa, o queda una pasteta, i me la menjo.
Dic, mira, mira que ella encara està menjant, encara està bevint.
Això és en plan...
No, això ho dic perquè passa...
El que ha de fer és anar directament al primer.
El primer, dius, perdoneu-me, perdoneu-me.
Això ho dic rient, perquè és el que passa amb aquestes exposicions.
Perquè a vegades fan exposicions o conferències i pregunten, que hi haurà alguna cosa.
Sí, és veritat.
I s'ha fixat també que quan hi ha alguna cosa està més ple de gent?
Oh, és que això ho pregunten.
Però això normalment.
Home, tu vas a veure els quadres, i si hi ha més a més, i allò, doncs perfecte.
No, no, ara normalment, normalment, i és en plan de broma, no és en plan de crítica, no?
Sí, no, no, no, al contrari.
Però normalment fins i tot que ara quan fan alguna cosa o altra, posen, se servirà una copa de cava.
Ah, és veritat, és veritat que ja ho passen a la invitació.
Llavors no es posaven, ara ja es posa.
Clar que diu la copa de cava, es va acompanyada, no?
Sí, amb algun mot.
Però ja és com una invitació, saps com vull dir?
Vingueu, que alguna cosa et trobareu, no?
Això és igual que tu vas a una fira, i veus que hi ha estants d'aquells que estan buits.
I és bonic.
I ens veus un que està ple de gent.
I dius, ai, què donaran?
Allí hi ha un.
I sí, sí, allí estan picant la gent, o estan bevent, o estan donant alguna cosa, o el que sigui.
Vull dir, és que és normal.
Sí, sí, no hi hagi.
És normal perquè ho creem nosaltres mateixos, no?
A més, ens agrada molt això, podíem dir aquesta picardia de que, ai, mira, agafaré un trosset, ara agafaré no sé què, aquestes cosetes que ens donin alguna cosa gratuïta, que normalment...
Tot ens passa molt.
I a vegades, si no hi ha gent, i hi ha allí formatge o el que hi hagi, no goses.
Sí, fins que no arriba algú, i llavors pregunta i agafa, i llavors en aquell moment tot s'apunta.
Que et pot provar?
Diu, sí, sí, llavors tu ho agafes i veus que de seguida hi ha tres o quatre o cinc al teu costat.
I dius, aquesta gent on estava?
Que jo estava sola aquí i de cop i volta n'ha aparegut tot de cop, no?
Per això que la vida és una comèdia, i em fa gràcia, per això dius, oh, tu ho prens rient, és que és la manera de conservar-te bé la vida, perquè si no, llavors et passa el mal i passa tot rient.
Això segurament que és el que ha passat aquest cap de setmana al Palau de Congressos, que es feia aquesta fira, que hi havia de tast, hi havia coses...
I a l'entrada ja et donava una copeta.
I a l'entrada ja et donava una copeta.
I a l'entrada ja et donava tres euros, però hi havia tres, tres deixesos.
Hi havia una copeta de vi, no, cinc euros crec que valia, ara no ho sé.
Jo crec que cinc, eh? Crec que ha pujat una miqueta aquest mes.
Sí, no me'n recordo perquè jo vaig anar a invitar un dia.
Sí, per això li deia, eh?
No puc dir, jo vaig anar a invitar, no sé ni el que donaven, ni donaven de donar, jo no vaig gosar demanar, oi, així, no?
Però em refereixo...
Home, alguna cosa va picar.
Home, home, per això.
Llavors farà un desaire per a aquella gent.
Per això mateix, ja que ho posen allà, no?
Ja que ho posen.
Ja fem per ells.
Deixi, deixi, deixi.
No, no, però és que en realitat som així, no?
Amb tot, eh? Amb tot.
Perquè a vegades veus una persona molt ben etiquetada i quan és el moment també l'etiqueta és esperta, eh?
Som humans i és així.
Home, a veure, les males, una cosa són les bones i les dolentes maneres.
Sí.
L'hora de fer les coses, que no és el mateix.
Hi ha un cert aport al plat que demanar, sisplau, si es pot agafar, no?
Però que normalment, quan és la manera de picar i la manera de fer, tots anem, eh?
Tots anem, eh?
Sí, no?
Llavors diuen, mira, avui no cal sopar.
Són maneres que s'hi vas acostumant i et vas a deixar.
Vull dir que és normal i és la vida, eh?
I tant.
Abi, que hem de marxar, eh?
Ja.
Ho he fet curt.
Ho he fet curt.
Ui, ui, ui.
Anem a picar, anem a picar, vostè i jo.
Gràcies.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.
Sort defront.
Adéu-siau, bona tarda.