El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba, a dors.
I sembla que no passin els dies, eh? Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Mira, tornem a estar aquí.
Com prova, avui és dijous, avui és un dia molt especial,
perquè tenim la inauguració d'una exposició que avançàvem ahir,
i avui també, igual que ahir, tenim amb nosaltres a l'Antonieta Agustí, que saludem.
Bona tarda, Antonieta.
Hola, molt bona tarda.
Escolta'm, pensa això, que per exemple ara estan liats, acaben de muntar la cosa...
Sí, jo ho sé, que li agraeixo especialment, perquè avui anem una miqueta així.
L'hem segrestada, ho comentava ahir, però és que és veritat.
I a mi, doncs clar, m'ha dit com sempre, que m'aprecien,
i es pensen que jo he fet la presentació com normalment puc, no?
Però clar, sí, sí, escolta'm, si venen a dir...
És que li han dit a l'avi Ramon que venen un munt de personalitats,
i ara ja com que se m'ha quedat petitet l'avi.
No, escolta'm, de fet, jo les personalitats,
quan estic davant d'una personalitat,
me'l miro i veig el que és.
Si una persona, al cap i a la fi, exacte.
I a vegades t'hi miro com és,
i a vegades em caldi més confiança.
Ah, perfecte.
Perquè no perquè sigui una personalitat,
és una cosa diferent.
No, però a l'avi depèn de com imposa això, eh?
No és el mateix i bona tarda,
que sigui tota la família i bona tarda,
és una personalitat.
No, t'explicaré.
Jo, per exemple, amb els anys,
he tractat tota classe de gent, persones,
no vull un dia...
Tu ja saps que em busques, em busques,
ja saps que he tingut ocasió o circumstàncies, per tot.
A mi, el que més m'imposa, per exemple, avui,
és el treball d'aquests artistes.
Entens com vull dir?
Sí, sí.
La part artística de les persones que he de presentar.
Per exemple, veus que amb un any...
La part artística o la part humana, Martí?
Jo crec que un company de les dues coses, no?
No, no, no, es plena.
Es que jo, a la part artística,
quan jo veig un treball artístic,
veig la persona que hi ha darrere.
O sigui, que jo et jujo la persona...
A través de l'obra.
A través de l'obra.
O sigui, per exemple, jo quan veig
que veuré aquells carovins, aquells angelets,
aquelles coses, veig la part sensible
de qui ho ha pintat.
Quan veuré els quadres, per exemple, de la Gemma...
Sí, que hi començàvem a parlar.
Sí, que la Gemma és l'altra pintora,
doncs jo he vist algunes coses
i, clar, aquesta es va sensibilitzar d'una altra manera.
Aquesta etiqueta amb un cartapàs,
amb uns llàpissos, amb un d'això,
davant de la catedral,
va començar a dibuixar les pedres de la catedral
i potser això li va portar
a fer obres més aviat fortes.
Per exemple, La medusa,
coses de Tarragona,
un altre estil tan diferent
de l'Antonieta.
Sí, sí, sí.
Jo veig...
Per això ens hem ajuntat amb les arts,
perquè som molt diferents.
Per això, sempre quan parlo,
jo acostumo a no parlar de la pintura.
Sino del que suposa per la persona
i com és la persona que...
Per la pintura hi ha una cosa.
Allí demà...
Avui, avui, avui.
Avui, avui.
Com que ells estàvem parlant d'això,
ja no d'això.
Doncs, allà hi haurà tota classe d'artistes,
bons, precisament.
En aquests senyors jo no els puc parlar de la pintura.
Ja saben el que és.
I el que no hi entén,
encara que l'hi expliqui,
no sabrà apreciar el que és la pintura.
En canvi,
jo puc parlar del que hi ha darrere el quadre,
darrere l'arbre.
Aquella sensibilitat,
aquella estimació,
aquella força de la persona.
després, la mica aquesta
fa unes escultures, doncs, fortes,
d'otre vides.
Sí, sí, amb molta personalitat.
Amb una personalitat.
Doncs, clar, aquí està la persona.
Aquí està la humanitat,
la cosa de la persona.
Per això jo m'agrada presentar això.
Qui és la persona?
I de la persona ve l'obra.
O de l'obra ve la persona.
Per això jo, quan parlo,
parlo més de l'obra,
perquè l'obra reflexa qui sou
i de la manera que sou
i com actueu.
O sigui que això, doncs, clar,
i la Gemma ja és un altre estil,
molt diferent de la...
I són, clar, són tres facetes
molt diferents una de l'altra, saps?
I a mi m'agradaria que l'Antonieta
ens expliqués com va néixer aquesta associació.
Això d'estar tres persones
tan diferents com en comentaves,
juntes en aquesta associació.
Però, perdona, perdona un moment.
És que aquí són tres persones,
però és que són una associació
d'artistes internacionals.
Escolta'm que...
A part això m'agradaria que m'ho expliqués.
Per això dic, explica tot això.
Són dos temes diferents.
Una és el fet que ens sortigués
aquesta oportunitat a través de cultura
d'exposar l'Ajuntament
i llavors vam considerar
que una persona sola
tampoc no té la suficient obra
com perquè el pati de Jaume I
és supergran.
I llavors vam pensar
que ajuntar forces
té, doncs això,
moltes més possibilitats
en tots els sentits.
I llavors que, verdament,
tenien que ser dones.
perquè, com tu ho sabràs,
dintre de totes les arts
la dona és la que està
menys...
Sí, menys protagonisme.
Valorada, exactament.
I llavors van dir, bueno,
doncs ajuntem-se
que almenys hi veurà més força.
I amb tot això,
la Núria Gómez
perteneix a una associació
que es diu AIMA,
que és
Associación Internacional
Mujeres en las Artes,
que té la sede a Madrid,
però que és internacional.
I llavors,
a través d'aquesta associació,
doncs clar,
igual poden entrar
pintores,
que escultores,
en aquest cas,
com música,
com poemes,
com...
Tot el que tingui relació
amb l'art.
I amb la cultura, sí.
Llavors, clar,
a través d'aquí,
doncs hi ha
una força
que pot anar
més enllà
de les nostres fronteres.
O sigui, de moment,
estem a Tarragona
i estem molt contents
i avui espero,
doncs,
que per part de la gent
de Tarragona
hi hagi una bona resposta,
Tarragona i província,
perquè, com tu saps,
jo sóc de Torredembarra
i la resposta
ha de ser de tot arreu.
Sí.
I, bueno,
i els amics,
en general,
doncs és...
tot...
inclús vindrà
gent de Barcelona
i gent nostra,
no?
I sí que haurà
el carrer...
Home,
és molt gran,
és molt gran,
però sí,
el fet és aquest,
l'avantatge,
que el ser tres persones,
doncs clar,
cadascú portarà
les seues amistats
i d'alguna manera
tots estem molt vinculats
ja amb el món de l'art,
com dèiem ara un rato
el senyor Martí,
doncs ja ha anunciat
moltes personalitats
i, si més no,
també personalitats
amb el món de l'art.
Bueno,
el Jaume Caral,
que és molt conegut nostre,
de pintor,
confirmava l'assistència,
el Mauri,
el Siuró,
de Torredembarra,
que és un personatge
del món de la pintura,
els professors...
i, bueno,
i també estava
per confirmar
la Lucía Bossé,
que, bueno,
ens han posat en contacte
i, com que...
Vindrà especialment
a veure els teus
quirovins,
els meus àngels.
Jo crec que sí,
que els meus àngels
són els seus fills,
perquè
el d'ella
pinta,
doncs,
arcàngels,
no?
I jo, bueno,
els quirovins
són pràcticament
els fills,
no?,
dels arcàngels,
però, bueno,
estaria molt honrada
i estaria molt contents
que vingués.
Si més no,
amb la Lucía Bossé
hi ha un altre lligam.
és una dona que,
ja tu saps
que ella fa molts anys
que porta el cabell blau.
Sí, exacte.
I tu te'n recordaràs
que jo
l'he portat molts anys,
el cabell blau.
És veritat.
He vingut a aquesta emissora
moltes vegades
amb el cabell blau.
És un color de cabell
que sempre m'ha agradat molt.
En aquest moment
no el porto,
però,
i llavors, bueno,
vam tindre una conversació,
vam quedar que m'agradaria,
perquè tenim aquestes dos,
podria dir...
Similituds, no?
Sí.
Color.
Els he tret amb color.
Exacte, eh?
Però he vingut el dibuix,
però el color els he portat.
I potser, doncs, clar,
a través del cabell,
el més amunt
i després ja hi ha el cel,
és blau com el cel,
vull dir,
hi ha moltes casualitats
entre cometes, no?
Sí, sí, sí.
En fi,
que les tres persones,
les tres dones
que ens han reunit,
com has dit molt bé,
doncs,
la Gemma,
que fa aquesta pintura
molt especial
dedicada a tot
el que és la Tarragona,
podríem dir,
el patrimoni de Tarragona,
i l'Enrica,
que és, bueno,
la joiera de Tarragona,
però que ella,
doncs,
aquesta vegada,
així com jo,
no vinc com a peluqueria,
no vaig com a Antonieta de peluqueria,
sinó que vaig la nova faceta,
podríem dir que neixo de nou,
i neixo entre criatures,
eh?
Doncs l'Enrica
ve com a escultora,
perquè ella també ja està,
doncs,
té obra a Tarragona,
donada...
Sí, sí, sí,
i el passi mateix
ja una cosa seva.
Sí,
ja està molt d'allò,
però, bueno,
fa una nova faceta
i llavors ens fa il·lusió
fer les tres juntes.
Bé,
fent referència a això
que comentava ara
d'això de tornar a néixer de nou,
entre Cotofluix
i també entre núvols.
Entre núvols,
aleshores.
Anava per aquí, no?
M'assento així, eh?
Vull dir,
m'agradaria molt que vinguéssiu,
perquè de cava no em faltarà
per poder brindar
per aquest nou naixement
una mica de les tres, eh?
Una altra de les coses
que ens comentaves ahir,
que crec que encara
no ens hem posat els peus de terra,
és que aquesta exposició
anirà a diferents llocs
i un d'aquests
està previst fins i tot
anar a Nova York.
Sí, sí, sí.
La dona va jo el s'ha de confirmar.
Però que també pot arribar allà, no?
Ahir, precisament,
doncs,
estava a Barcelona
i m'ho van proposar.
Llavors,
elles dues
encara no saben res
perquè, doncs,
Déu-n'hi-do,
si que ho estaran sentint
per la ràdio.
Sí,
no, no crec,
perquè estan molt enfanyades.
Però, doncs,
clar,
amb portes de la inauguració
no he pogut parlar amb elles
i no saben res
d'aquesta última.
Però, bueno,
tot comença
tot comença amb una idea
i llavors acaba,
doncs,
mira,
amb una realitat.
Jo crec que sí,
que...
Jo, avi,
ja és com em fa feliç
quan faig aquestes coses
perquè em diuen,
oh, no, pares,
com he de parar
davant d'una circumstància
com aquesta?
No el deixem, avi,
no el deixem.
però, de fet...
De naixement
i de creixement
de les coses,
oi?
De fet,
perquè he vist,
perquè hi ha pintors
que el presentes
i parles,
i això ja han fet
les seves carets,
però quan veus
que t'has trobat
amb un naixement,
com diu ella,
d'aquesta manera
i veus l'evolució
i veus aquesta confiança
que et tenen
i et pregunten
o dius
o t'expliquen
i d'això
te sents,
te sents al cel,
com diu ella,
ja,
em sento ja,
em sento rodejada,
saps com ho dic?
i és el que a mi
em dóna vida
i tu dius
quin és el teu secret
d'aguantar els anys?
És veritat,
és veritat.
Doncs és això.
La il·lusió.
És això.
No perdre la il·lusió.
És apartar una miqueta
aquestes males
d'això que hi ha
a la vida
i procurar,
doncs,
tindre com viure
amb gent
que veus...
T'imagines tu...
Que dona energia,
no?
T'imagines tu
quan sentis dir
que hem fet una exposició
a Nova York
o...
Escolta...
I jo vaig ser el padrí.
I jo vaig ser els padríors.
Allí no vindràs?
No podré vindre.
Tens por a l'avió?
No.
Més m'agrada
és l'avió no a mi.
Ah, sí?
Ni el teu cars
ni tot això, no.
Jo a l'avió
no sóc feliç.
Ah, doncs,
és una indirecta, eh?
És una indirecta.
Mira,
no queda més temps.
No tindre amics.
Doncs convidem,
recordem que serà avui...
Avui a les 8.
Sí, sí.
Al Pati del Rei Jaume I
a l'Ajuntament de Tarragona
aquesta magnífica exposició
que donarem aquest naixement
de nou que em comentàvem
fa un moment
tant a l'Antonieta
a la Gemma com l'Enrica.
Esperem trobar-se
a dir el cel
i Tarragona
i són tres temes
tan diferents
i tan tarragoní.
Sí, exacte.
Molt bé.
No ens queda més temps.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Moltes tard.
Gràcies a vosaltres.