Al meu abi...
Al meu abi...
Al meu abi...
Ami, Ramon, ui, quina tos. Això és de ballar.
No.
És que canvia, canvia.
Que rico, chachachachà.
No és que el temps canvia i aquests canvis de temps que tenia.
Tenim uns dies una mica ravi.
Jo també vaig canviant perquè estem parlant d'una època
i a la que tinc ara els anys, clar, també.
Home, ara anem parlant d'altres coses, eh?
si no recordo malament ahir vam acabar
que començaríem a parlar del tango
o de la forma de ballar el tango
sí, és que també
el tango, molta gent mira el ball
però és que aquesta música
tant el tango
com el rock, jo la trobo molt forta
el tango, molt forta
de sentir, però aquí el tango
ja és la dona, a l'hora de ballar
i la forma de passar les cames
d'entrelligar-les i de moure's
acabaries a terra si no ho saps fer bé
més aviat amb el tango
l'home fa de puntal
per mi, ara jo tinc una opinió
també acompanya força
però vull dir, és el puntal on la dona
és la inspiració
i en segle l'home també l'ha d'aguantar
donar-li un punt a ella perquè ella també
tingui motius per caure, no caure
deixar-se caure, moure una mica
amb les cames, aquell moment de cames
que Déu-n'hi-do, jo no sé com ho fan
tan ràpid i tan bé aquesta gent
vull dir que hi ha uns balls, per exemple
que a l'escola no els ensenyen això
perquè a l'escola ensenyen unes matemàtiques
i jo crec que el ball, i que em perdonin
és molt bonic, l'escola
però el ball és
inspiració pròpia d'una persona
mai dues persones, dues parelles
que sentin la música i un ball
poden ballar igual
i després sàbia també
pot passar una altra cosa
que depèn de com sigui l'altra parella
aquí està el cas
si la tens
aquí està el cas
no sé, us heu compenetrat des del principi
perfecte
sí, sí
però com no hi hagi entesa
per una banda o per una altra
però hi ha una cosa també
pot coincidir
que són dos que els agrada el ball
i no han ballat mai
però quan comencen a sentir la música
al cap de 3 o 4 passos
veus que s'adapten d'una manera
perquè és la música la que mana el ball
i veus que aquella noia
o ell
s'adapten d'una manera
i dius
sí, sembla que hi ha tota la vida aquí
sí, sí
m'entens?
perquè ho senten igual
perquè és la música
perquè tu mateix estaràs sentada
en un lloc
i sentiràs una música
i sense donar-te'n compte
veus que el cos
segueix aquella música
i a més avi sense voler
i tímidament
el primer que fem
és moure el peu
ja et dic
ja et dic
ja et dic
perquè aquella música t'entra
sí, sí
t'entra
i en un ball és el mateix
la música t'ha d'entrar
i en un rock
que dius tu
doncs clar
si estàs en condicions
i ganes de marxa
doncs imagina't
i si estàs en forma
a mi
t'agafes
t'llances
t' tires
et llances
torna a vindre
torna
vull dir que
és això
la música és inspiració
sí, sí
i a més
allò que dius
inspiració divina
sí, sí
avi quins grups
li agradaven a vostè
allò que a algun grup
de música especial
no sé
li agradaven
els círics
no és com ara
o el latkin col
per ballar
o arrimados
ara per exemple
ara a vegades
t'agrada o no t'agrada
i la televisió
per exemple
et porten uns músics
o et porten uns números
pocs
que t'acostumes
i t'agraden
te'ls matxacan
però avi
hi ha pocs
programes de música
ara per a la televisió
per això et digui
o sigui que ho has de mirar
a la franja determinada
vull dir que a vegades
volen
passa això igual que amb còmics
et passa amb una sèrie
te pren una sèrie de còmics
que dius
bueno
escolti
i abans no passava el mateix
també
però d'una altra manera
no perquè abans
per exemple
quan una persona
es presentava en públic
t'exposaves
i ja sabies
que havies de respondre
perquè era el gènere
molt exigent
més acabar de la guerra
acabar de la guerra
com que
molta gent
estava acostumada
a aquells cantants
aquella gent
davant de la guerra
de classe
de categoria
d'escola
la guerra
doncs
no van poder disfrutar-ho
i al tornar
a vindre
després de la postguerra
per exemple
et van començar
a vindre
aquests artistes
m'entens
i llavors
la gent
com que eren gent gran
exigien
exigien
i no podies
volien una qualitat
i no podies presentar-te
davant d'un públic
així por les bones
perquè t'eliminaven
i era
abans
a veure
no sé
és una cosa
aquelles llegendes
la tirada de tomàques
cap al cantant
es feia efectiva
en algun moment
no
això
tomàques
això
és un còmic
la gent
ho demostraven
d'una altra manera
o marxar
marxaven
imagina't tu
amb un espectacle
quedis allí
amb quatre
i el sergent
tu m'entens
i la prova està
que quan va acabar
la guerra
per exemple
Tarragona
va ser una
Tarragona ha sigut
una ciutat
una capital
doncs de teatro
i de sarsuela
de cantants
veus a mi
la sarsuela
sempre m'ha agradat
aquí doncs
venien d'allò
i quan va acabar
la guerra
què va passar
que molts cantants
bons
el Marco Redondo
el Mayral
en fi
diferents cantants
d'aquestos
doncs
clar
no tenien companyia
no podien muntar
una companyia
així com així
després de la guerra
sense més
com amb el teatre
amb el teatre
tot aquest munt d'artistes
de xina
que va haver
en aquelles èpoques
jo els he vist
en teatre
i llavors
a Tarragona
feien
un dia a la setmana
feien teatre
el Tarragona
i sarsuela
el modern
saps
combinaven
així d'aquesta manera
no es trepitjaven
la gent podia anar
totes dues
i s'omplia
això que fent
dos dies a la setmana
s'omplia
el que passa
molta gent
anaves a que lliner
a delantera
qui podia
anava més a baix
i tenen en compte
per exemple
quan sortia
se'n recorda
quan valia l'entrada
no me'n recordo
però arribava la peseta
o dues pesetes
jo recordo
que anava amb la dona
i comprava
els dos
i encara en quedava
alguna cosa
per comprar
quatre cacaüets
o quatre allò
de xocolatí
alguna cosa
perquè era costum
per picar
anava així com ara
tot són pipes
i d'allò
llavors les pipes
no tot això
no era
i me'n recordo jo
per exemple
que aquí doncs
van vindre
alguns
companyies
ajuntades
per exemple
em recordo jo
una que va vindre
Marco Redondo
Ricardo Meiral
el Beut
en fi
diferents cantants
en dic d'altres
perquè són molts
m'entens
i en aquell moment
clar venia
una companyia
de tot cantants
i la gent
escoltam
a la nit
clar
tampoc hi havia
televisió
m'entens
la ràdio
el que t'acompanyava
una mica
però hi havia afició
hi havia molts aficionats
al teatre
que t'agrada
hi havia diverses
companyies
d'aficionats
sigui la Col·laboració
Cretriana
sigui aquí
el Rambla Vella
d'això
en fi
diferents
companyies
d'aficionats
saps com vull dir
avi
parlem demà
de les companyies
d'aficionats
és que m'agradaria
acabar
perquè es vagi content
cap a casa
i ballant
no
podem parlar
d'una època
que tingui una cançó
ara preparada
per vostè
per que balli
no sé si coneixi
un senyor
que es diu
Pérez Prado
que ens va cantar
un mambo
el número 8
potser
li sona?
aquesta sí
li sona?
sí
aquesta també
l'ha ballat
seguríssim
demà
continuarem parlant
de teatre avi
fins demà
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
de teatre avi
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 8, 9, 10.