Aquesta tarda, des del Ja Tardes, us proposem una altra sortida,
una altra visita amb una d'aquelles poblacions que adonen a la mar
i que també, com Tarragona, tenen molt a veure amb el mar.
Marxem cap al Museu de la Nàutica del Mas Nou, al Maresme,
i visitem el museu gràcies a la seva directora, la Cristina Espuga.
Cristina, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com esteu al Museu del Mas Nou?
Molt bé, molt bé, amb molts projectes i amb moltes activitats.
Sí, preparant ja l'estiu, que suposo que no sé si és una època
que a vosaltres us afecta a nivell de més visites i tot això que passa a vegades.
Bé, nosaltres, com que estem a prop de Barcelona,
llavors aquí els estibujans més aviat van de viatge a altres llocs,
no rebem els turistes de Barcelona.
El que passa és que aquest estiu estem preparant un projecte
que es diu els juriols de la Universitat de Barcelona
amb un curs que es diu l'art de navegar.
I per això nosaltres aquest any, en principi, acollirem universitaris
que podran dur a terme un crèdit que puntua, diríem,
dins de la seva carrera de lliure elecció,
que es dirà l'art de navegar.
Els ensenyareu a navegar?
Ens ensenyarem a nivell teòric a navegar,
és a dir, ens ensenyarem tot el que és la història de la navegació,
sobretot des del segle XVIII, XIX i XX,
i després sí que els que ens vulguin podran fer pràctiques
i navegarem amb una embarcació que es diu el Sant Ramon.
I uns altres, un altre grup, ens dividirem en dos,
podran navegar amb el que se'n diu aquí al Mas Nou,
el Club Nàutic, que fan el que és un bateig de mar.
Molt bé.
És a dir, que per això diem que a l'estiu tenim molts projectes engegats.
Heu obert ja inscripcions?
Suposo que és un curs molt atractiu, se us haurà apuntat molta gent.
Sí, estan obert ara.
El 4 de maig es van obrir
i ja determini fins a principis de juliol.
I llavors bé, doncs sí, esperem que sigui molt engrescador
i que està obert a tothom, és a dir, independentment d'universitaris,
doncs aquestes persones poden aconseguir aquests crèdits, no?,
que els hi puntuaran, però està obert a tothom.
Molt bé.
A totes les persones que els interessi la matèria.
Doncs Cristina, a part d'aquestes activitats paral·leles,
parlen-nos en general del Museu de la Nàutica del Mas Nou.
Pel que estic veient és un museu especialitzat únicament en tema mariner.
Sí, principalment sí.
És a dir, el Mas Nou, com moltes poblacions de la costa,
doncs té una tradició de la població, doncs,
molt vinculada amb el mar, no?,
i amb el comerç en Amèrica i amb la navegació,
sobretot això, a l'altre continent, no?
I llavors, doncs, nosaltres expliquem una mica la història, doncs,
dels masnovins, no?, i dels capitans que va bé
i de tota la formació que havien de tenir,
perquè també va haver-hi una escola de nàutica al Mas Nou.
i, home, doncs, convidem-me que vinguin a visitar-ho, no?
És un museu petit, però força atractiu, sí, sí.
Quina seria la peça estrella que teniu al museu?
No ho sé, d'una part tenim un fons arqueològic,
també, que és molt important,
i així, doncs, tenim un exbot que parla del contraband,
que també és molt curiós, no?
Què és això? Què és això?
No, és una peça, doncs, això,
que diu que un pescador de tos,
doncs, això, s'encomana una verge,
doncs, perquè l'ha deslliburat de...
de que no l'han enxampat sent contraband, no?
Ah, que és una peça escrita o una mena de pintura?
Sí, sí, un exbot.
Un exbot, recordem que era com una mena d'ofrena, d'agraïment, no?
Sí, sí, sí, una mena d'agraïment a una...
a una ermita i a una verge.
Sí, sí.
Potser no és la peça més singular, eh,
és a dir, tenim maquetes, sobretot,
i precisament ara tenim una maqueta força important,
que s'ha fet ara,
que és d'una embarcació del Mas Nou,
que es diu Coupolican,
i, doncs, també, doncs, són col·leccions,
peces d'aquestes úniques i molt ben fetes.
Ara parlarem de l'escola de maquetisme,
que em sembla que està ubicada dins del museu,
o almenys ho coordineu des d'aquí, no?
Sí.
Alguna cosa hi teníeu a veure.
Sí.
Com està estructurat el museu?
Hi ha una part dedicada a la pesca, o...?
El museu, d'una part, tenim el que és...
Hi ha diferents àmbits.
El primer és un recull, doncs,
o una aproximació,
el que és el fons marítim més proper per a les escoles,
sobretot amb una visió molt didàctica,
i totes les peixos i la fauna, doncs,
que tenim aquí molt a prop, no?
Que teniu algun tipus de peix, allò, concret, o...?
Tenim fotografies,
i després una col·lecció de malecologia,
que són peixines,
que es poden veure amb uns calaixos,
es poden veure, i ja no sé si pot explicar als alumnes,
doncs, el que queda, no?,
després de la vida d'un molusc, no?
Clar.
I després tenim una part d'arqueologia,
del Mas Nou, també,
perquè va ser molt important,
unes viles romanes que hi havia aquí.
Així esteu una mica germanats amb Tarragona, eh?
Sí, sí, amb Tarragona és important.
És que, clar, el mar i els romans era tot un.
Sí, sí, sí.
Llavors, com que aquí també hi havia una fàbrica,
que comerciant amb el vi, no?,
i d'Ànfores, doncs, llavors també hem de dedicar-hi un àmbit.
I tota la resta ja es dedica més al que és el mar,
el Mas Nou, no?,
i tota la vinculació de la població amb el mar.
I llavors, doncs, hi ha l'història dels capitans,
l'història de les embarcacions,
del Mas Nou,
què més?
a l'escola de nàutica,
a la pesca també hi ha un àmbit especial,
que és de la pesca,
però sempre entesa com a activitat complementària
de la vida quotidiana d'un ciutadà.
Perquè avui en dia aquesta convivència quotidiana amb el mar
en la població del Mas Nou encara es dona?
La gent viu del mar o viu a prop del mar o...
Mira, avui en dia, no.
És a dir, hi ha molt...
A nivell de pesca i a nivell, clar,
del que és comercial vinculat amb el segle passat, no.
El que passa que sí que és molt curiós
és que el Mas Nou, el Club Nàutic Mas Nou, precisament,
que és una entitat instal·lada al Mas Nou,
doncs tenim moltes medallistes olímpiques, no?
I totalment distanciat, no?,
amb el que és l'activitat comercial,
sí que avui en dia s'ha iniciat tot el que és una escola,
on es formen persones que van a diferents olimpiades, no?
Per tant, el mar entès com a...
Com a lleure.
Com a lleure, sí.
Com a lleure i com a esport.
Molt bé.
A nivell de pesca, doncs, me dius que ja no, no?
No, no, no.
És que és molt residual, eh?
Molt, perquè tenim molt a prop a Aréns de Mar,
Badalona...
I llavors, doncs, és impossible competir,
i a més a més, ni tan sols el port del Mas Nou
és alcalat suficient perquè certes embarcacions
hi puguin entrar.
Queden però encara generacions vives, diguéssim,
que han viscut 100% la pesca, sí.
Sí, sí, i tant.
Nosaltres, precisament, ara tenim una exposició
que és de la xarxa de la Mar de Museus,
que és una xarxa de museus maritins de la costa catalana,
i llavors, doncs, hi ha peces i hem portat objectes
d'una persona, doncs, que és un testimoni
i viu en Caradel, que és la tradició marinera del Mas Nou,
que es diu Anton Costa.
Quines peces teniu, per exemple?
Quin tipus d'objectes?
Aquesta és l'exposició que teniu en actiu ara.
Sí, és a dir, imatges de vora mar i llavors hem combinat
el que són les fotografies de tota la costa catalana
amb un reconeixement amb una persona del Mas Nou
vinculada a l'àmbit de la pesca, que és l'Anton Costa.
Llavors hi ha les típiques nances, llums de pesca
i estris diversos de pesca.
Molt bé.
Escolta, qui visita normalment el Museu de la Nàutica del Mas Nou?
Qui són els usuaris?
Suposo que molts escolars.
Sí, funcionen molt bé les activitats escolars
amb un programa didèctic que tenim, molt variat.
I després també és un públic molt local,
perquè nosaltres fomentem molt el que és exposicions vinculades al territori
i ens anem renovant en aquest sentit.
I llavors també el visitant que tenim és local pròpiament,
perquè de fora també en venen, però no tants.
El Mas Nou encara no és conegut com una ciutat turística.
i llavors anem mantenint molt bé, molt viu,
a través d'exposicions temporals.
Que en fem 6-7 l'any.
I pel que sé jo, a veure si m'han informat bé,
aquí al Mas Nou teniu com a certa documentació,
no sé si tradició, pel que fa als indianos.
Sí, sí, sí.
Explica la relació.
Sí, com tota la costa.
El que passa és que els del Mas Nou són més discrets que altres llocs, no?
I sí, hi ha cases.
Ara nosaltres des del museu també estem iniciant unes rutes
caminant pel Mas Nou per descobrir el patrimoni arquitectònic.
I llavors n'hi ha una que hem iniciat aquest any,
precisament, que és dels indianos al Mas Nou.
Perquè què representa?
Que hi va haver molta gent per aquí que se'n va anar a fer fortuna.
Que va anar a fer fortuna a Amèrica,
però l'indiana en concret també seria una persona que tenia una manera de fer molt singular.
Perquè de diners en va fer molta gent,
però eren unes persones que ostentaven molt els diners que...
Que després tornaven aquí amb els diners i es feien construir aquelles...
Sí, aquelles construccions i amb unes costums diferents de les d'aquí.
Fins i tot amb menjar i amb música i amb...
S'emportaven un trosset d'Amèrica, de les Amèriques cap aquí, no?
I llavors aquí al Mas Nou, per exemple, hi ha un edifici que ara no s'ha conservat de forma complerta
perquè es deia la Torre Xina, que precisament el nom ja ho indica, no?
Que és una torre, això, pròpiament, com si fos una casa xinesa.
Sí, sí, es conserva en fotografia, és molt maca.
I ara dius que esteu recuperant aquest patrimoni?
Esteu muntant una mena de guies?
Sí, perquè ara hi ha, per exemple, un edifici municipal que actualment és la casa de cultura,
que també és d'una família d'indianos, d'ascensats,
i llavors és com una casa neoàrab.
Bueno, no? Petitona, però molt particular.
A la Nacional 2, que és un lloc on hi passen molt de trànsit, no?
Hi ha altres cases, no?
Hi ha altres racons del Mas Nou que potser no són tan espectaculars,
però que a nivell interior, perquè a més moltes cases externament poden ser molt discretes,
però a nivell... la decoració interna pot ser espectacular, no?
Llavors n'hi ha alguna que en alguns casos es pot visitar,
doncs que sí, que té una decoració molt bonica.
En tots aquests projectes de recuperació del patrimoni indiano, diguem-li així,
col·laboreu directament com a Museu de la Nàutica?
Sí, sí, sí. Bueno, això ho iniciem des del museu, aquests itineris es fan des del museu.
A part de tots aquests projectes que teniu encetats des del museu,
l'activitat és contínua pel que fa a l'escola de mecatisme.
Què és l'escola de mecatisme?
Doncs és un centre educatiu, discret, no?,
perquè tenim una capacitat actualment per 12 persones,
on s'exerceix, no?, el que és l'aprenentatge amb el que és el mecatisme naval.
Hi ha un professor que en 3 anys ensenya als alumnes de l'escola a construir maquetes.
Fa molt de temps que funciona l'escola?
L'escola fa ara, sí, ja fa 6 o 7 anys, sí, sí.
I quin tipus d'aprenents teniu?
Aviam, o hi ha gent jove o sobretot gent més aviat gran,
perquè com que venen a classe cada dia...
Cada dia?
Sí, cada dia de la setmana, perquè per fer una maqueta necessites molt temps.
Clar, i si no, no s'acabaria mai.
Sí, a més és un nivell, a nivell històric, molt rigorós, no?
Llavors, clar, necessiten, no són les maquetes que s'acostumin a veure en una botiga, no?
O en un kit d'aquests que es compren, no té res a veure.
Ells construeixen peça a peça,
i fins i tot en alguns casos s'han fet fosa de canons,
amb plom o amb el material que sigui, no?
Déu-n'hi-do, perquè recordes com va començar l'escola de maquetisme?
Si va ser iniciativa d'alumnes o vosaltres?
No, va ser iniciativa de l'Ajuntament,
i va començar cap a l'any 98, aproximadament.
Llavors vam canviar de professor, al cap de 4 anys, 5 anys vam canviar de professor,
i actualment hi ha l'Enric Juer, que és el professor de l'escola de maquetisme,
i amb ell es va fer una empenta, i ara ja està continuant amb aquests alumnes.
Alguns són des dels inicis i d'altres s'han incorporat.
També tenim un parell d'alumnes més joves.
Molt bé, es deu treballar en algun projecte.
Vaja, treballen en projectes comuns o cadascú fa la seva maqueta?
No, cadascú fa la seva maqueta, i el professor fa una maqueta.
Precisament ell va fer el que era el Caupolican,
que s'hi ha estat pràcticament 5 anys,
que és una embarcació d'una família del Masnou, que és dels Millet.
I ara el van acabar fa poquet,
i ara està començant a estudiar a nivell del territori,
perquè es basa en midbooks, en planos, en informació,
en quadres d'una família del Masnou.
Ara estem buscant quin altre projecte iniciem.
Va fer un autílus també, això sí.
Ah, mira.
Sí, perquè els ensenya als alumnes,
per ensenyar-les les tècniques de construcció,
a vegades de forma més ràpida,
fa alguna peça o alguna maqueta,
i ara els va fer un autílus,
perquè és bo que els havia d'ensenyar
com construir unes peces,
bueno, de cas.
Ha de ser complicadíssim,
i més si ho fan tot a mà, no?
Tot, tot, tot, tot.
És espectacular, realment,
jo sí que convido les persones que vinguin a veure-la.
Clar, perquè mentre ells treballen,
deveu tenir espectadors algun dia,
que van anar mirant per allà.
Sí, tenen portes obertes,
sobretot per la Senada de la Ciència,
aquest any i vam fer portes obertes,
llavors la gent ho va poder venir visitar,
i després també fem exposicions,
ells participen en bastantes exposicions
que nosaltres puguem fer,
i que segons les peces que ells hagin construït,
doncs ens poden aportar,
es poden venir a l'exposició.
Perquè fan maquetes des de l'època romana,
o vikinga, o clar, hi ha tantes modalitats,
i llavors, doncs, en alguns casos,
doncs les hem portat, sí, sí.
Fins i tot se m'acut que potser sou de les poques,
és de les poques escoles de maquetisme que hi ha a Catalunya.
Sí, jo no en conec cap més.
Perquè de fer maquetisme, jo crec que hi ha associacions,
i hi ha gent que ho fa, ara que se n'ensenyi,
això no és gaire habitual.
Jo sé que al FARC hi ha un maquetisme,
però que no té res a veure,
que és molt basat en maquetes de forma molt ràpida
per fer demostracions, o exhibicions, o exposicions d'aquestes,
de projectes que després es donen a terme,
i ja està, jo no en conec cap més,
és que no en coneixem cap més,
a Catalunya no ho sabem, no, no.
I ara volem donar,
ja fa temps que ens estem esforçant
per fer-hi difusió, sí, sí.
Perquè el cost, a més,
els alumnes paguen entre 20 i 30 euros al mes.
Això està molt bé.
El material l'han de posar ells, però?
No, tota aquesta maquinària,
totes les instal·lacions,
l'únic que es posen són les fustes,
però ni tan sols les fustes,
perquè moltes vegades
nosaltres, l'Ajuntament, recull les millors fustes que trobi
i els hi dona, perquè no totes els serveixen.
Molt bé.
Sí, sí, ells només han de portar les eines,
clar, hi ha eines molt especiales,
i ja està, però el que és la serra
o el que sigui, ho tenen ells.
Sí, sí.
Molt bé.
Escolta, doncs, a veure si heu d'ampliar sala,
fins i tot, eh?
Sí.
A veure si acaben més de 12 alumnes,
a veure si he tret prou èxit.
De 12 a 15 tenim cap.
Que esteu planificant,
hi ha alguna d'aquestes exposicions que dèieu?
Ara en vam fer una fa poc,
ara fa molt poquet.
Vam acabar amb un centre que tenim aquí,
aquí el Mas Noi,
un centre força gran,
que és un centre geriàtric,
però que per les persones,
doncs que va ser una iniciativa nova,
per les persones que tenen molta,
o volen desenvolupar la psicomotricitat,
i a través que hi ha un alumne d'allà
que hi és, no?,
i té vinculacions,
doncs en vam fer una
i va anar molt i molt bé.
I clar, ara descansarem,
perquè fer una exposició de maquetes
pel trasllat i tot és molt complicat, eh?
Sí, s'ha d'anar molt en compte, no?
Clar, és molt delicat,
i ara ens esperarem, suposo,
sis mesos o així,
i potser de cara a l'any que ve
en farem una altra.
Parlaves que el vostre professor de maquetisme
ha elaborat una maqueta d'un vaixell concret
que, a més, dius que és del Mas Nou,
com has dit que es deia?
Tau Pulikant.
Tau Pulikant.
Tau Pulikant, sí.
És molt estrany el nom, eh?
Sí, sí.
Quina història té?
És que estem descobrint
que cada població té un vaixell,
un vaixell estrella.
No, això, sobretot, és la família.
És a dir, la família Millet
és una anissaga de capitans
de tota la...
Ah, sí?
De que en tenim coneixement,
i a més, per moltes granques familiars.
L'història en concret del vaixell
i el nom ara no té la seva i.
Crec que és un topònim, eh?
Però ara mateix no t'ho podria concretar.
No, més que arreu el vaixell.
Quin tipus de vaixell és?
És un bergantí rodó.
És un bergantí
i és una maqueta
que farà...
És força gran,
fa quasi quatre metres.
Ui, això és molt gran?
Clar, és molt gran d'escala,
tres i mig.
És que, clar, amb la botabara,
el botal,
doncs és força gran.
I tot complet farà uns tres metres i mig.
I llavors, clar,
és una mica difícil de traslladar-lo.
Passa que deu ser més fàcil de fer, no?
Potser com més gran és la maqueta,
perquè com més petita és,
les peces també ho han de ser.
És complicat.
Sí, però de fet l'Enric
és la primera beva
que ha treballat
amb una mida tan gran,
amb una escala,
i ells acostumen a treballar
en mides molt més petites,
molt més petites.
De fet, hi ha un altre alumne
que fa un cop publicat
amb més petit,
amb una escala més reduïda.
Però, no sé,
també és una decisió
que ell va prendre, suposo.
A part,
totes aquestes embarcacions
van a l'aigua,
floten,
i serien navegables.
Totes les maquetes?
Sí, ho hem comprovat.
Ah, sí?
Sí,
ho vam posar a la platja.
Ostres!
I tant,
vam patir molt.
Però sí, sí,
jo dubtava per algun moment,
i no, no,
vam fer un programa
del Talassa,
i llavors,
doncs,
una idea
que vam tenir,
doncs,
és que nosaltres
fem la botadura
de l'embarcació
amb una piscina,
no?,
petita.
Sí.
I totes les ho fem.
I llavors vam dir,
doncs,
perquè no,
realment no la portàvem
al lloc
on són,
on procedeixen,
no?,
i l'havíem portat a la platja,
sí, sí,
i evidentment,
doncs,
és inavegable.
Jo ja us veig,
bé,
construint unes dresanes
amb els nou
per poder fer vaixells
de veritat,
eh?
Però sí,
sí,
és veritat.
Doncs,
Cristina,
es puga,
no ho sé,
et volíem preguntar
per projectes futurs,
de moment ens has dit això,
que esteu obrint
unes guies,
uns itineraris,
sí,
per visitar.
Els juliols,
sobretot el projecte
dels juliols,
i de moment,
no ho sé,
de cara l'any que ve,
si vam al juliols potser es repetirem,
el projecte de l'escola,
i de cara a l'any que ve
també volem fer bateig de mare
amb escolars,
s'està plantejant,
estem fent un audiovisual
al museu també,
que s'inaugurarà a final d'any,
i bé,
i una mica compaginem
el que és la història local,
i sobretot
amb vinculació marítima.
Escolta,
per curiositat,
què fa una directora
d'un museu marítim
amb vacances?
En el sentit que...
Sí,
què feu?
Ara família,
però jo durant molt temps,
i sobretot quan vam inaugurar,
perquè el museu
és del 2001,
tenia una història
molt antiga,
des dels anys 60
que es va crear,
però vam inaugurar el 2001,
i evidentment,
els estius m'has de passar
a mirar museus
sobretot a la Bretanya Francesa.
Sí,
és que ara t'anava a dir,
o te desvincules totalment
del mar,
de dir ja estic aquí
tot l'any,
o precisament
aprofites el mar
com a lleure.
Jo crec que,
i encara que tinguis família,
no sé,
jo quan vaig a viatge
el primer que miro
és quins museus hi ha
al lloc on vas,
no?
I tries a les vacances
en funció una mica
del museu que pots visitar.
Mare de Déu!
Sí,
això és un defecte professional,
però...
Déu-n'hi-do.
Cristina Espuga,
directora del Museu
de la Nàutica del Mas Nou,
moltes gràcies
i ja us farem una visita.
Vinga,
adéu!
Gràcies!