El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi va anar a Cuba, a d'Ordo del Català,
al millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
Doncs ja tenim aquí amb nosaltres, Javi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com es troba?
Com sempre, eh?
Bé, com sempre, no.
A més, avui una mica més contents.
Jo no sé per què a mi m'influix això que sigui divendres.
Mira, doncs...
No?
Sí, perquè és un dia més.
A més, s'acaba el mes, també.
Té tots així amb...
No, no t'has fixat en aquestes coses.
Has de passar la vida tal com ve.
O sigui, les hores passen, els dies passen, els anys passen.
Vull dir, t'ha quedat un record de lo que has passat,
però no preocupar-te pel que vindrà.
O sigui, anar seguint lo que ve.
Sí, sí, sí.
Home, tens unes idees determinades
i procurar que allò et vagi venint el més bé possible.
I seguir així, seguir així.
Sé que havia de vindre aquí,
seguir distribuït a vosaltres,
esperen a veure què hi ha el cop de la cosa,
perquè a vegades també serà el tanto
perquè no saps per on t'atacaran.
No, no, no, t'atacar res.
Però vull dir...
El que vull que escolti és això.
Escolti, escolti, escolti.
A veure, a veure.
Participa a la passejada inaugural del nou tram
de la Rambla Nova de Tarragona.
Aquest diumenge 29 de gener, a les 12 del migdia,
t'esperem al balcó del Mediterrani.
Tots junts farem una passejada per la Rambla
fins al nou monument de la Torre dels Vents
a la plaça de les Corts Catalanes.
Vine a fer realitat l'històric projecte
de la Nova Rambla,
que unirà el mar amb el riu Francolí.
T'esperem aquest diumenge, a les 12 del migdia,
davant l'estàtua de Roger de Llúria.
Els participants rebran un diploma acreditatiu
de l'esdeveniment.
Organitza Ajuntament de Tarragona.
T'ho recomana, Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
Què li ha semblat a vi?
Doncs mira, que això em porta molts records.
Sí?
Molts records, clar, perquè estàs parlant d'unes coses
i uns fets i coses que s'estan fent.
No, no, que es farà.
La inauguració en tal es farà aquest diumenge
i ja estem tots convidats.
Comença amb Roger de Llúria, dius, no?
Sí, començarem amb Roger de Llúria
fins a les Corts Catalanes.
Aquest és el primer monument que hi ha
a la Rambla a Tarragona.
Clar, llavors Tarragona més era del Mediterrani,
el Cantàbric, no?
Ai, l'Atlàntic.
L'Atlàntic.
Home, però era teòricament la Rambla
més grossa del món.
Ara s'ha quedat més petita, eh?
Doncs bueno, comencem des de l'aigua
aquesta estàtua.
Alguns deien que si aquest Almirant
era molt fort,
si era una miqueta sanguinari
o si era, no sé...
En fi, una miqueta se'l jutjava una miqueta,
però si transportes l'època
en què lluitava ell,
havia de ser així.
No, no, sí, havies de ser fort
i havies de ser de aquesta manera.
Perquè a vegades nosaltres
som molt bona gent,
però a vegades tenim uns pensaments
també que si poguéssim...
Però clar...
Sí, jo crec que tothom té
alguna cosa força dins a guardada.
Per això ho dic, porta fora.
I mentre no t'hi trobes, no d'allò.
Però ell, clar, havia de lluitar
contra aquell tipus de gent
que hi havia llavors.
I per això, bueno...
Però llavors,
la gent comença a fer la passejada
des d'aquí,
del Paco del Mediterrani,
fins allà baix.
Bé, però abans la gent
passejaven ja
pel passeig de les Palmeres.
O sigui, la gent en aquell temps,
a prendre el sol,
aquells marinyacs,
aquells vestits ja d'allò,
després s'ha anat modernitzant.
I la gent, sembla estranya,
passejaven sempre
pel passeig de les Palmeres,
que inclús allí
feien cine a l'èrie lliure.
Hi havia aquells robos...
A dalt hi havia aquell parque
que hi havia aquelles mones
i aquells
que aquest d'aquí de...
van deixar
aquest de parque.
Hi havia a dalt,
doncs aquest de parque.
D'aquí aquest...
Puesto que hi ha aquí
tocant
més amunt de Salou.
Bueno, recordo...
A la Pineda.
A Parsama, no.
A Parsama, perdó.
S'ha de buscar
per la banda de Cambrils.
Sí, sí, sí.
No sabia, però no anava.
No, m'ha de perdonar
perquè a vegades se'm cruza
el parlar d'una cosa
i el canviar a vegades
t'en marxa...
Però, bueno,
menys mal,
que després m'ha de fer
a Parsama,
doncs van deixar
unes quantes fieres,
bueno, fieres monos,
fàlmos reals...
Sí, sí, era molt boniquet
perquè pujaves
allà una miqueta
i allà,
allà unia l'imperial Tàrraco,
eh?
Darrere del convent
de Santa Clara
hi havia un espai
i allí, doncs,
hi havia un petit parque
i la gent, doncs,
passejaven per allà.
Després, cosa curiosa,
que la gent a la Rambla
passejaven
més aviat per un costat,
cosíssim.
A veure,
com que per un costat?
Sí, comencem pel costat de...
Bueno, depèn,
venint del balcó milterrani
per la dreta.
Anda!
Eh?
O sigui,
baixaven per la banda
on està la geladeria
servent, no?
No l'altra.
No l'altra.
Escolt,
em refereixo
que la gent passejaven.
Dallà em tastava,
per exemple,
posem el carrer
de Sant Francesc,
sí,
fins allà dalt,
aquell costat
la gent passejaven
prenent la...
Mira,
passejava.
Quina mania, no?
I a l'altre costat
no hi passava la gent.
Què diu?
No hi passava tant.
Jo crec que era també pel sol.
Ah!
Pel sol, eh?
D'acord.
Pel sol.
I era curiós
perquè allà al costat
d'aquest carrer
ja començava
a vendre una casa
de barrets,
de barrets i gorres, eh?
Però de barrets, barrets?
Barrets i gorres.
D'acord.
Perquè la gent a vegades
es prendeix...
No, no, que no confonguem.
La gent amb bromes
sempre ho deien.
Saps allà on hi ha
aquella casa de barrets?
Allí,
eh,
no,
que això és la part...
No!
Barrets i gorres
i boines
i coses d'aquestes, eh?
La gent molt coneguda
aquí a Tarragona.
Coses que es posen al cap
que és per tapar-lo.
Per tapar-lo.
Doncs la gent acostumaven
més aviat a passejar
amunt i avall
per aquell costat.
Cosa curiosa, no?
Hi havia els bars,
hi havia...
I en canvi a l'altre costat,
des del carrer La Unió
fins allà dalt,
hi havia diferents botigues,
cap allà dalt,
hi havia el govern civil,
allà dalt també,
hi havia aquella casa de banys,
que hi havia una casa, doncs,
amb banys,
amb banyars de gent,
i aquell costat
sempre quedava més desert,
no?
Que curiós, no?
I en canvi hi havia més botiga.
Però ara s'ha fixat
que la gent involuntàriament
o voluntàriament
també gairebé fem el mateix,
ens quedem moltes vegades
en aquella banda d'allà,
i només és per creuar,
per buscar alguna punta,
una cosa determinada,
alguna punta determinada de Tarragona,
que és quan anem
a l'altre costat de la Bambla.
Doncs sembla que hi ha uns carrers
que cridin a passar, eh?
Com el carrer Sant Agustí,
sembla que sigui un carrer
que també has de trencar.
Bé, potser té una explicació,
perquè és més pla
que el carrer de l'Hospital.
Ah, clar.
El carrer Sant Agustí
és més pla.
I a vegades potser el cost
t'emporta.
Doncs mira que teòricament
són iguals.
Són iguals.
No, perquè són iguals, no?
La més enrada,
la més amplada...
Arriben tots al mateix lloc,
surten al mateix lloc...
Ara hi ha el plaça Verdaguer,
que abans era quartel, allò...
Però el carrer queda paral·lel
un a l'altre.
Per això.
Perquè tampoc...
La gent té tendències
que sembla més al carrer Sant Agustí
perquè és pla aquell.
i també, clar, fas cap allà
al portalet...
Ja sembla que...
Ja passes directament
cap al mig de l'Ajuntament
o a l'inici d'una de les parts
de l'Ajuntament.
Per anar per amunt.
I en canvi,
sembla estrany
que molta gent per anar-se
a on t'hagis d'anar,
agafes el carrer d'hospital
per agafar la boca a calle
i trencar...
I cruzar...
I cruzar tota la plaça de la Fora.
Sí, sí, sí.
I anava ja per aquí, ja.
Per anar a buscar aquell carrer
per anar a pujar cap a la baixada
que és una pujada,
però bueno, la baixada...
Solia sempre amb el germà.
Aquesta a Tarragona
que l'han fet tota de pujades
encara que portin nom de baixada.
Bueno, es van començar
per la part antiga.
I com que es van modelitzant
anant baixant, anant baixant,
doncs van posar baixades.
Baixada Patriarca,
Baixada de Biscòrdia...
Però s'ha de pujades
però és de baixar, eh?
Sí, sí.
O sigui, inclús aquí baix,
el casc, aquí baix al port,
la baixada,
el carrer de Sant Magí,
vull dir, ja tot són baixades.
I llavors...
Avi, que nosaltres hem de baixar,
que el nostre temps ja s'ha esgotat.
Bueno, ja...
Baixant, baixant, baixant...
Bueno, ja hem caminat un tros, no?
Vita, ja estic esgotada, ja, eh?
Ja estic esgotada.
Ja continuem.
Demà continuem...
No, demà, no, divendres.
Avui és divendres, toca dilluns.
Dius, dius,
com que haurem descansat.
Ui, que estem despistats.
Avui, diu,
a mi el divendres no m'afecta.
Avi, millor que no parlem més, eh?
Bon cap de setmana.
Doncs llavors, ja,
com que haurem descansat o cansat,
perquè a vegades, no saps,
si els caps de setmana són per cascar...
Ja ho mirarem, ja ho mirarem, a veure què és el que ha passat.
Gràcies, avi.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.