Un dilluns més, us posem al dia pel que fa a les activitats del magatzem,
perquè us aneu planificant la setmana.
Marc, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Ens acompanya el Marc Xornet, és un dels responsables de la programació.
Si us agrada, el feliciteu, si no, li podeu pagar.
Bueno, com va dir no sé qui, si us ha agradat podeu dir-los als vostres amics
i si no us ha agradat els hi podeu dir als vostres enemics.
Bé, de moment agrada, que sabem que va bé, no?
Sí, tinc la sensació que sí.
Molt bé.
Marc, què et toca aquesta setmana?
A veure, a grans trets parlem de teatre infantil?
Bé, parlem de teatre infantil.
Bé, podem parlar de tot, perquè és que aquesta setmana, a nivell de teatre,
fem... el Sergi Chirinax fa un doblet.
Bé, ell ja ho faig, jo.
És l'únic que ho pot fer.
El Sergi Chirinax, omnipresent, on els hi hagi en el món del teatre tarragoní.
Digue-li omnipresent, digue-li esquizofrenic.
Doncs estrenen un petit espectacle el dijous, que el repeteix el diumenge, i a part un espectacle seu també el tenim al cicle de teatre infantil, el dia 20, el dissabte a la tarda, que és la Marina.
I també coincideix la Cristina Prats, que està actriu també a les dues obres.
El doblete treballa per doble.
Sí, sí, sí, sí.
Explica, parlem si cas d'aquest espectacle infantil, la Marina, que de fet ja és bastant conegut.
Està molt rodat i triunfa molt, eh?
Està molt rodat i agrada molt.
Bé, ja és l'última vegada que el podrem veure en guany, diguéssim.
El que hem fet en el cicle de teatre infantil és anar saltejant els espectacles, no?
O sigui, donat que Tarragona ha estat relativament petita, no podem tenir un espectacle en cartell, doncs allò, dos mesos, no?
I el que fem perquè el públic pugui anar, diguéssim, fent-se el seu menú, és repetir-los, però d'una forma molt saltejada, no?
De tal manera que la majoria d'espectacles s'han pogut veure dos, tres vegades alguns al llarg de tot l'any, no?
Doncs la Marina és l'últim dissabte que el podem veure.
Com ja hem explicat altres vegades, és un espectacle que està construït a partir de textos de l'Olga Chirinax, dels seus llibres per a nens.
Llibres, un, la Marina, de poesia, i l'altre, Soc un arbre, amb prosa poètica o prosa així més literària.
I bé, és un espectacle que és molt juganer, en el sentit que el que fan els actors és treballar el que és la poesia des d'un punt de vista molt visual, molt juganer,
de tal manera que al nen li sigui un llenguatge fàcil i pròxim, no?
I bé, funciona molt bé, ja hem comentat que fa molts anys que funciona aquest espectacle i tothom està prou content.
Amb l'afegitó que agrada als nens una mica més crescudets i distreu molt els nens petits.
És un espectacle que admet un públic molt, molt jovenet.
Sí, avui en dia el que s'està treballant molt a nivell de públic infantil,
clar, encertar la franja d'edat a qui va dirigit un espectacle tot sovint és difícil, no?
I el que s'està treballant és que en la majoria d'espectacles, doncs, des que hi hagi petits gags que només facin gràcia als pares,
que és una cosa important, que el pare quan porta el seu nen doncs s'ho passi bé, no?
O sigui, si no s'ho passa bé el pare difícilment tornarà el nen.
Clar.
I la majoria de companyies de teatre infantil el que ja fan és introduir petitets gags,
molt petits, molt breus, en què el pare pugui treure una rialla, volent dir
aquesta broma l'he fet per tu.
I a més aquella complicitat, no?
Sí, sí.
Llavors, bé, hi ha la franja d'edat típica a qui pot anar a dirigir l'espectacle a nivell de temàtica,
a nivell de quin llenguatge s'utilitza, però també el que es fa és nodrir molt els espectacles
d'elements molt visuals i també molt musicals, de tal manera que els nens petits, els més petitets,
si bé no poden comprendre el que és la totalitat de la història o la totalitat de l'espectacle,
si per ells és un moment entretingut, no? En què no és una obra d'allò de tres quarts d'hora
en què dues persones estan parlant i el nen petit no troba res en aquell espectacle, no?
En canvi, si en aquell espectacle li posem aliments musicals, aliments molt de moviment,
elements molt visuals, que, diguéssim, elements que a ell li siguin fàcils de comprendre,
doncs evidentment es capta l'atenció d'aquests nens més petits.
i bé, és una pràctica que cada vegada s'estén més.
La Marina té tots aquests components, sí.
Això és la Marina? Podrà veure aquest dissabte a les 6 de la tarda en el que és el segle de programació infantil, teatre infantil.
Però continuàvem parlant del Sergi Xirinax perquè dius que estrena un espectacle.
Sí, estrena un espectacle el dijous a viatges, a partir d'uns textos de la Mercè Rodoreda.
Té com a tirada aquest home amb la Mercè Rodoreda, no?
Sí, em sembla que sí, em sembla que li agrada.
Ja la Mercè Rodoreda ja té aquest punt de surrealisme que també li escaua al Sergi Xirinax.
Sí, a la tardor ell va estrena un espectacle amb el Conrad Sató, que en va fer la música, que era Les Flors,
i ara fa els viatges. Viatges i flors forma part d'un mateix recull de textos de la Mercè Rodoreda,
o sigui, està editat conjuntament, no?
Una part es dedica a les flors, és a dir, són proses relativament breus, parlant sobre flors diverses,
i ara aquí el que fa és el mateix, o sigui, el mateix format literari, proses, contes curts, parlant de viatges, parlant de...
És un text que parla molt de la guerra, o sigui, és un text que la Mercè Rodoreda escriu durant el seu exili per Europa,
i és un text que el que fa és una... des d'aquest punt un tant surrealista, una reivindicació molt dura per la Pau, no?
Una crítica, una crítica bastant ferotja, encara que bastant amagada, no?, dintre d'aquest món surrealista de la guerra.
I bé, el Sergi ho porta escena, són tres actors, la Txell, la Cristina i el Miquel Villalba,
ho fa amb la complicitat de la Biblioteca Pública, aquesta vegada també.
Però no s'escenifica la Biblioteca?
No, ara en aquesta edició del cicle ho hem fet diferent.
El que estem fent és treballar, diguéssim, escènicament, textos que la Biblioteca, dintre dels seus clubs de lectura,
que és una iniciativa cultural de la Biblioteca que està funcionant molt bé, molt potent,
doncs treballa, no?, el club de lectura, el que fa és els aficionats a la lectura,
doncs posar en comú uns textos que es llegeixen allà i després es debaten, se'n parlen i tal.
Doncs aquest mateix text és el que està treballant ara mateix, aquests dies, el club de lectura de la Biblioteca,
i llavors aquesta gent tindrà l'oportunitat d'anar a veure al magatzem l'espectacle.
De tal manera que se'ls ofereix també una visió diferent, no?,
vull dir, primer el lector s'ha fet en el seu cap, el seu món, la seva imatge de què és aquell text
i després hi ha algú, un artista, que posa una escena allò, no?, i ofereix una altra visió d'allò.
Trobo que la iniciativa és molt interessant.
També és molt interessant, diguéssim, per apropar nous públics, no?,
la recerca de nous públics pel teat del magatzem, això és molt interessant.
gent que estigui inquieta per la literatura, que veia la literatura, s'apropin al teatre,
doncs bé, és una forma de seduir també públics que en un principi potser no estaven, diguéssim,
interessats en arribar a una sala de teatre.
I trobo que la iniciativa és molt interessant.
La mateixa fórmula la repetim a final de temporada amb el munt de plats
i esperem poder-la revisar a la tardor.
Molt bé. Això pel que fa al cicle de teatre per adults, diguem-ho així.
La cita amb aquests viatges de la Mercè Rodoreda, recordem, serà dijous,
sí, aquest dijous...
Dijous a les 8 i diumenge a les 7.
Està anunciat dissabte a les 10 del vespre,
però hem de dir que per causes alienals a la sala
hem de suspendre la representació per qüestions de la companyia.
La sessió del dissabte no la podrem fer.
Abans la podrem fer dijous a les 8 del vespre
i diumenge a les 7 de la tarda.
Molt bé.
Doncs aquí acabaríem, no, Marc?
Aquesta setmana la tenim curteta, sí.
Molt bé, ens esperen, però per la setmana que ve, doncs...
Doncs un munt de coses, la veritat.
Un munt de coses, estrenes, ens queden estrenes
durant aquesta temporada i ens queden coses molt interessants.
Jo no et puc deixar marxar sense que em diguis
com va anar aquella comèdia de l'arte
que tan efusivament ens recomanaves la setmana passada, eh?
És que us ho he de recomanar molt efusiva, perquè...
Molt.
És que saps què passa?
Que són una gent que fa un tipus d'espectacle que no...
No és habitual.
No és gens habitual.
I jo estic molt content que hagin pogut venir al magatzem.
I trobo que el magatzem ha de complir aquesta funció, no?
De portar a Tarragona espectacles un tant diferents, no?
I va anar molt bé.
No va anar tot el bé de públic que m'hagués agradat.
Ja se sap que quan s'acosta la primavera,
comença la calor,
a la gent li fa més mandra anar al teatre.
Ho acceptem, però bé,
la gent que va venir s'ho va passant molt bé.
O sigui, és un espectacle que vam riure d'una hora i mitja.
Sí, van estar a l'alçada de les previsions, no?
Sí, sí, sí, sí.
Un espectacle molt divertit.
La gent que no els coneixia cap van quedar molt fascinats, diguéssim,
pel que és el plantejament de l'espectacle.
I bé, van funcionar molt bé.
Bé, bé.
Estic molt content de com ha anat.
Tant d'aquest dissabte com a l'anterior amb els de guerrilla, bé, n'estic molt content.
Doncs que segueixi la bona ratxa.
I el treball dur.
Esperem.
Marc Jornet, gràcies.
Fins la setmana que ve.
A vosaltres.
Fins la setmana que ve.