Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda.
Mira, mira, mira.
És que l'Anna Obregón surt cada setmana, eh?
Sí, posant-ne que la becam també, déu-n'hi-do.
Jo crec que la que s'emporta la palma és la duquesa,
que si no fos parella, la premsa del cor ja estaria tancada.
Ui, ara que parles de duquesa,
hi ha un concurs que et pregunten
quin personatge del cor surt més aquestes setmanes.
Ah, sí? I què he de fer per participar?
És molt fàcil.
Envió un missatge al 5588
amb la paraula clau cor,
seguida el personatge més popular d'aquesta setmana.
5588, paraula clau cor,
i jo voto pa...
Calla, calla, que jo també vull participar.
Podem guanyar una bandolera o una ronyonera de casa Guas.
Mira tu que bé.
Doncs és que no m'ho penso més.
Ara mateix envio un missatge.
Mar, bona tarda.
Et volia sorprendre, eh?
És que crec que aquesta falca
ha estat premonitòria, Mar.
Per allò de la duquesa?
Sí.
Jo crec que...
A veure, crec que sí
i crec que en parlarem i molt.
Sí, ara no, encara no, eh?
Fem un quicat.
Vols dir-me més o menys
de què parlarem,
de qui parlarem i com ho parlarem?
Entre d'altres persones...
Com? Sempre malament, ja ho saps.
D'aquí parlarem de Tom Jones,
de George Clooney,
de la Whitney Houston,
de la Raquel Mosquera
i, com no, de la duquesa real.
Però comencem amb canya,
comencem amb força.
Comencem amb Whitney Houston.
Comencem amb força.
de la Raquel Mosquera i, comencem amb força.
Comencem amb força.
Comencem amb força.
Comencem amb força.
Fins demà!
With somebody
Yeah, I'm a dance with somebody
With somebody who loves me
Oh, I'm a dance with somebody
Ai, quan ets, with somebody, i parlant de força, la que li falta a la Whitney Houston, no?
Doncs molta, perquè el titular és realment espaterrant.
Whitney Houston ha tocat fons.
Ya sabes dónde está. Vé, afronta el problema. Lucha, gana!
Vinga, Whitney, estamos contigo.
Doncs bé, la seva cunyada explica al diari de Sant que aquesta senyora, mal viu, tancada a la seva habitació sense sortir d'allí...
Què dius?
Per res més que no sigui, i ojo el tema, sortir pel barri a recollir les brosses dels veïns.
Recordeu, no sé si sabreu el que és el síndrome de Diógenes, que és aquella gent que acumula tonelades i tonelades de brossa a casa seva.
Doncs es veu que ella ha tocat tan fons que està en un inframont en el que només es dedica a sortir de casa per això.
i que ara ha canviat la modalitat d'addicció pel trac, fumatrac.
Això és, bueno, no cal que expliquem el dolent que pot arribar a ser.
Per tant, està patint un deliri constant i li fa veure dimonis i que té la sensació que contínuament l'estan perseguint.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, la Winnie Houston, on està arribant a acabar aquesta dona?
Si això és cert, realment és la decadència d'una estrella, no?
Doncs sí, doncs sí, doncs sí.
I aquí no poden, no sé, ficar-me d'alguna manera, donar-li, no sé, fins i tot el seu home,
que d'alguna manera ha desembocat tot això cap a...
Cap on t'ha anat a parar.
Jo està inclús, em fa gràcia, o no, em fa gràcia o no, a llegir el fet que això ho ha explicat la seva cunyada,
però i no fa res aquesta senyora per ajudar-la.
És el que deia, clar.
Home, la Winnie Houston ha estat una estrella, té una família segurament al voltant,
té uns fills, ara són petits encara, però bueno, té un marit i té uns pares, no?
I té una família al seu voltant que pot donar-lo un cop de mà.
Que s'adonarà que si això és cert, aquesta senyora no va per bon camí.
Exacte, i no pot continuar així, al contrari, sinó que posin durant un temps a un psiquiàtric
o que donin un cop de mà i que surti...
O una clínica de rehabilitació, simplement.
Qualsevol cosa, però que surti d'aquest forat de la qual s'ha ficat.
No sé, des d'aquí, Winnie, és allò de dir,
i a vegades, no sé si és pel fet que cada vegada és pitjor
el fet de mirar enrere i veure què era i en què s'ha convertit.
I possiblement arribi un moment en què cada vegada li costi més aixecar el cap.
Jo des d'aquí li demanaria que...
Si esgotes a través de tarragonaradio.net...
Exacte, només que arribés a la meitat del que era,
al món li agrairia, però moltíssim.
I volem èxits, eh? Volem recuperar aquella veu...
que tenien aquella veu...
De fet, jo soc de les...
Exacte, soc d'aquelles persones que...
Oh, pedazo de voz.
Sempre, sempre he venerat aquella veu
i en els últims discos hem de reconèixer
que tirava massa de bases, de massa música dents,
per no haver de lluir gaire veu,
perquè en el fons tampoc no tenia la mateixa veu d'abans.
No, no, i tant.
Doncs aquí, des d'aquí...
Ei, Whitney, força, eh?
Endavant.
A veure, a veure si ho aconseguim.
I com es sol dir, enrere, ni per agafar empenta.
Ah, és el mateix.
A veure, a veure, a veure, a veure si surt, a veure si surt.
És que tu ho tenia preparat.
No, vale, no ho fas, això.
És que el CD se m'ha mogut.
El mundo fue solo de los dos y para los dos.
Et sona o no?
No.
Sí, dona, la de sempre.
La de sempre?
La de sempre, que tinc preparada i al final resulta que salta per on vol.
És aquesta, aquesta, la de les mutxatxos del barri on la llamaven.
Res, eh? No hi ha manera, eh?
Ai, ara ja comença a agafar història, eh?
Comença a agafar empenta.
Que, que, que, que, que...
Té mi.
Veus? Per la Winnic, també, això.
I los mutxatxos del barri on le llamaban loca.
Ara sí.
Ara, oi, oi, a costat, eh?
Per l'amor de Déu.
Bueno, això és el que té la improvisació.
És allò que dèiem la setmana passada amb el guió.
Estava preparadíssim, de veritat.
Ja ha saltat, el pause, ha marxat, ha marxat.
Bueno, no hi ha excusa que valgui, Sílvia.
Me queixo, me queixo.
No passa res, no passa res, són errors, som humanes.
La qüestió és que, sí, hem de parlar de Raquel Mosquera.
Ella, ella que, bueno, últimament no ens està donant gaire de bones notícies.
Està venent cada vegada pitjors exclusives, ens està explicant cada vegada més coses sense cap tipus d'interès.
recorda que jo m'havia negat a parlar d'ella fins que no digués alguna cosa que a mi em semblés mínimament interessant.
Bé, no és que això sigui més interessant, és que era el més interessant que he trobat a tota la revista.
I és el fet que cada vegada es veu més clar que pugui endur-se la Raquelita, la seva filla, a Nigèria.
Perquè no tenia cap necessitat i es veu que està tramitant el passaport de la seva filla.
Això ha disparat els rumors.
Oh, i tant.
Que segurament vol sortir del país i viatjar cap a Nigèria.
No sabem en quina situació estarà allí, ni per què ha de marxar, ni si ha de marxar.
Però el fet que últimament parlin tant de sobre això, i a més a més ella hi aboni el tema del passaport.
El terreny, no?
Sí, sí, sí.
I dona molts punts.
No sé si perquè és cert o si és igual que parlin de mi.
Però que parlin, no?
És igual que parlin bé o malament, la qüestió és que parlin.
Doncs Raquel, facis el que facis, que sigui el millor per ella i per la família.
Que Déu-n'hi-do que els porta de corcolla tota la família.
El que deu estar patint.
Que si ara denunciu al germà, que si ara no sé què, que si ara me'n vull emportar la nena, que si...
La família que fins ara l'ha estat amb ella, deu estar fins al gorro d'ella.
Home, i que deu estar pensant, mira, és que sí que marxi, però que marxi lluny.
Doncs mira, parlant de marxar, jo em marxaria en la següent notícia, eh?
Sí?
Sí.
Home.
En el de la següent notícia.
Ui, i tant que em marxaria.
Estàs parlant de Clooney, George Clooney?
Hey, hey, sí, sí, sí.
Guapo.
Sí, senyor.
No, no, és que...
És que el veig, és que el veig, és com si el tingués aquí al costat.
Què més voldries tu?
Quina banda, quina banda?
Qui més voldries tu?
Bé, doncs ell, George Clooney, el que no va aconseguir l'Òscar, el millor director, subhasta els regals que li van donar als Òscars.
Recordem que tots els que guanyen Òscars i la major part dels convidats reben unes bossetes de regal, en les quals algunes marques molt importants, i posen obsequis per aquestes persones que estan nominades.
Ai, a mi no m'ho abandona, eh?
No, perquè tu no estaves nominada.
Ai, quina llàstima.
Bé, en aquestes bosses hi sol haver coses útils i coses realment inútils.
En aquesta en qüestió hi havia, entre d'altres coses, un mòbil d'ultimíssima generació, un kimono, no sé si parlo de la geixa, no en tinc ni idea, un culleret de perles, entre d'altres coses.
És que és l'únic, amb el culleret de perles, com que no el veig?
Com que no, però sempre el pots regalar.
Exacte.
Coses de cosmètica, una infinitat de coses que poden fer o no ser veig.
Com era aquesta bossa? Havien d'anar amb la fragoneta.
Almenys, eh?
No sé com era la qüestió.
Tots carregats amb la motxilla.
Ella ha decidit subestar tot l'interior d'aquesta bossa per fins benèfics.
Vol dedicar els diners que tregui a les víctimes de l'huracà Katrina, que va arrasar Nova Orleans.
Sí, sí.
I, bueno, doncs és una cosa benèfica.
Però això està molt bé.
Hi ha una pàgina d'internet, es fa en algun lloc, se sap.
No ho sé, encara.
Però jo hi trobo dues opcions.
Una, o realment el que hi ha en aquest paquet no li interessa en absolut, o dos, en té tantes de tonteries.
a casa que ja no n'hi caben.
Jo crec que tiro per aquesta segona.
No ho sé per què, clar.
A veure, quantes vegades ha estat nominat a l'Òscar?
Quantes vegades se l'han portat?
Doncs, responent a aquestes preguntes, sabreu la de tonteries que pot arribar a tenir.
Entrem en discussions.
Macho!
Ui, que tenia més machos, no?
Anava a dir, de macho a macho, i tiro perquè me toca.
Ui, que macho!
A més, una de les clàssiques per excel·lència.
El tigre de Gales.
I saw the light on the night that I passed by her window.
Nina, nina, niii!
I saw the flickering shadows of love on her body.
Ui, la Marc com s'ha posada per la cançó.
M'encanta.
M'encanta per què?
Tocca, tocca, tocca, tu, movimiento.
Que em recorda fa molts anys, per aprendre anglès.
El Tom Jones és una persona que, al meu parer, pronuncia molt bé.
I per aprendre a parlar anglès és un monodelló.
Aprendre les cançons del Tom Jones perquè aprens a vocabolitzar.
Però deixem-ho par.
A vocalitzar.
No, però més.
Més que vocalitzar, vocabolitzar.
La qüestió és que Tom Jones ja no només serà el tigre de Gales,
sinó que més als seus 65 anys
ha sigut nominat
cavallero de l'ordre de l'imperi britànic.
Ui!
Tot això.
Un altre cir?
Un altre, exacte.
Com el...
Cir tigre de Gales.
Ui, mira!
Ui, que vestit que l'han puesto, no?
Sí, sí, escolta'm, ja n'hi ha uns quants.
Jo trobo que seria un plaer
estar en una reunió de tota aquesta gent, eh?
Ho he pensat.
Ho he pensat.
Sean Connery.
Oh!
El Tom Jones.
Claro.
Dos galesses.
Per cert.
Per això, el Tom Jones, per allà,
oh, senyor Tom, què tal?
Seria un plaer, un plaer.
Encara que fos per la midilla, eh?
No, no, no, allà, eh, presents.
Bueno, de totes maneres...
El vestit de nit,
aquells que marca,
aquells que te passes tu, tan macos.
En camison?
No.
No, de nit, aquells que tan xur...
Bueno, tu ja saps el que t'he de fer.
Jo ja sé el que m'he de posar.
La qüestió és que t'anava a dir
que enhorabona, Tom Jones...
Sí, felicitats, per molts anys.
Si ens vols enviar una foto amb el...
No ens enviïs la motxilla de l'altre,
del George Clooney,
perquè està per una altra feina, eh?
I tampoc no cal que ens enviï l'horra
o el que hi ha gent d'anar per ser així.
No, no, no.
Però, bueno...
O truca'ns, xato.
Més que venir o enviar res, truca.
977-24-4767.
Tom Jones, truca'ns que et felicitarem en persona, en directe.
Vinga, fes-ho.
No t'atreveixes.
No.
Ah, que no t'atreveixes.
No t'ajons, no t'ajons.
No t'ajons.
I parlant de Johnson's.
Mira, mira, mira.
És que l'Anna Obregón surt cada setmana, eh?
Sí, posant-ne que la becam també, déu-n'hi-do.
Jo crec que la que s'emporta la palma és la duquesa,
que si no fos parella, la premsa del cor ja estaria tancada.
Ui, ara que parles de duquesa,
hi ha un concurs que et pregunten
quin personatge del cor surt més aquesta setmana.
Ah, sí?
I què he de fer per participar?
És molt fàcil.
Enviou missatge al 5588
amb la paraula clau, cor,
seguida el personatge més popular d'aquesta setmana.
5588, paraula clau, cor,
i jo voto pa...
Xxxt, calla, calla.
Aquí jo també vull participar.
Podem guanyar una bandolera o una ronyonera de casa huasc.
Mira tu que bé.
Doncs és que no m'ho penso més.
Ara mateix envio un missatge.
Mana, mana.
Jo ho tinc tan clar.
Que pesada que soc una mica, eh?
Ho tinc tan clar.
Jo és que faria 5588, paraula clau, cor,
i després posaria duquesa de Alba.
I segons les memòries,
més d'una ballada o en teniu?
Todos.
Rodolí.
A veure, a veure, Marc,
què és el que passa amb la duquesa d'Alba?
Què és a Marc, està tota la gent tan esbrotada?
De la revista del Cor,
està pendent d'ella,
de com reacciona,
què és el que passa?
De què contesta?
Perquè aquesta cançó no te l'he fet posar per qualsevol cosa,
te l'he posat perquè es veu
que la duquesa de Calva
anava a dir-ho...
Home, més d'un us quedarien.
La duquesa d'Alba
s'ha carallat per una biografia
d'Antonio El Bailarín,
Antonio Ruiz Soler.
Bé, segons aquesta biografia,
el seu fill primogènit
seria fill d'aquell ballarí.
És a dir, es veu que van tenir una fe...
Què dius?
Que va ser un amor...
Apassionat.
Apassionat.
Aquells d'aventura.
El ballarí havia arribat a dir
que mai va estimar ni estimaria mai més
a ningú com s'havia estimat amb ella.
Sí, perquè teòricament només,
fins ara que no han sortit les memòries,
teòricament es rumoreixia
que tothom ho sabia
però que ningú ho volia dir.
Que era un secret a veus, allò.
De fet, la qüestió és que ha causat
moltíssima polèmica
i, bueno, en el fons
tampoc no sé per què.
És a dir...
Home, ell és de la realesa,
diguem-ho així.
No, no, de la realesa.
Però forma part d'un cercle reduït,
diguem, de...
Bé, però si no és cert,
no té res a patir.
I si ho és, què?
Ja, però tu ja saps com estàs ara
en les revistes del cor.
Però tu creus que algú...
Com en buides tothom.
Tu creus que algú obligarà a ningú
a fer-se proves d'ADN?
Ara mateix ja crec que no, eh?
Doncs...
Jo crec que fins i tot, si és veritat,
jo crec que el fill ja ho sap.
Que ho és?
Jo crec que sí.
I si no ho sap, tampoc no ho sabrà mai.
Sí, bueno, ara sí.
Ara sí, sí.
Perquè, clar, comencen a tenir dubtes,
sobretot a mi.
Home, el fill segurament que haurà parlat
aquest tema potser no directe
o indirectament amb sa mare,
però alguna cosa sí.
Precisament perquè no es trobi la sorpresa
de cara a aquest futur.
Que li digui ara a tus 40 i tantos
tens que saber...
Tenia a comentar, carinyo.
T'ho he ensenyat una foto de tu padre.
Perquè...
¿Vieres a que él tiene un problema
o a que él es el problema?
Me refiero a que o tiene un problema.
o te juro que lo va a tener?
Home, de fet, és que té molts punts.
Té molts punts perquè és un dels fills
que més desapercegut ha passat
i segurament ara es parlarà molt d'ell.
No sé si...
I segurament que me veig en plan
anar a Obregón,
tothom allà al carrer esperant
a veure si surt,
si fa declaracions de com les fa...
De fet, això mateix.
No sé si ell està preparat
perquè la premsa el persegueixi
per veure-li tots els perfils possibles
per comparar...
Quina por, eh?
Hosti, tu, ha de ser molt dur.
A més, que t'esperin allà 200 persones
fent cua a casa teva.
Oh, quina poc.
Te n'adones que no és l'any de l'eduquesa?
No.
No té gaire bonanya.
No té gaire bonanya.
No té gaire bonanya.
No sé si és clar que...
Encara li queden els quals mesos, eh?
I tant, i tant.
Mare, ens queden res.
Què, fem aniversaris?
Va, fem aniversaris.
Som-hi.
És que m'estàs fent fort, eh?
Què és això?
Cumpleaños feliz.
Uh-huh.
Te desean los pitufos.
Vinga.
Cumpleaños feliz.
Sí, ho he buscat la cosa més friqui
que m'ha volgut arribar a tu.
Cada setmana ho poses pitjor.
Vinga.
L'any de l'any de l'any de l'any.
Tenim molta gent que fa anys.
Tenim el Pelet, que en fa 71.
Qui dius?
Ah, ben portadets.
Home, roma catalana.
Diana Ros, que en fa 62.
Oh, que guapa.
Uau, uau.
Que guapa.
La Mariah Carey, que en fa 36.
Qui dius?
La Mariah?
Jo n'hi posava més.
Jo també.
Jo crec que s'ha 35.
El Quentin Tarantino, que en fa 51.
Oh, mira, fixa't la diferència, eh?
Bé, la Duquesa de Alba, que en farà 80.
És el que té la festa d'aniversari.
Patapam, en l'aire.
Este, la Rollo, que en fa 38.
A l'Ester, 38.
Bé, sí.
Sí, sí, sí.
La Celine Dion, també fa 38.
Si la compares, potser està millor l'Ester.
Sí.
L'Eric Llaton, en fa 61.
També ben posats, eh?
A tots ells, moltes, moltes, moltes felicitats.
Però...
Sí, ara ja trec la música, perquè volia fer-ho especialment avui.
Aquesta setmana, ens agradi o no, no podem esquivar.
A més a més és que volem.
No, no, sí, sí.
Ho hem fet, jo crec que comptades, comptades vegades, però no ho podem evitar.
Aquesta setmana dediquem aquest manà a la reina de les ranxeres.
Dediquem aquest manà a la reina de les ranxeres.
A la reina de les ranxeres.
Doncs a la gran senyora de la ranxera.
I amb ella, escoltant-la, ens acomiadem, Mar.
Molt bé.
Fins la setmana que ve i molt bon cap de setmana.
Tu, que te creías, el rey de todo el mundo.
Y tu, que nunca fuiste capaz de perdonar.
Y cruel y desviadado, de todo te reías.
O imploras, cariño, aunque sea por piedad.
Fins la nou!
CRE!
Gràcies.
¿Adónde está tu orgullo? ¿Adónde está el coraje?
¿Por qué hoy que estás vencido, mendigas y caridad?
Ya ves que no es lo mismo amar que ser amado,
hoy que estás acabado, qué lástima me da.
Maldito corazón, me alegro que ahora sufras,
que llores si te humildes ante este gran amor.
La vida es la ruleta en que apostamos todos.
Y a ti te había tocado, no más la de ganar.
Pero hoy tu buena suerte, la espalda te ha volteado,
Vaya este corazón, no vuelvas a buscar.
Maldito corazón, me alegro que ahora sufras,
Maldito corazón, me alegro que ahora sufras,
que llores si te humildes ante este gran amor.
Maldito corazón, me alegro que ahora sufras,
Que llores si te humildes ante este gran amor.
Maldito corazón, me alegro que ahora sufras,
Maldito corazón, te humildes ante este gran amor.
La vida es la ruleta en que apostamos todos.
Fins demà!
Fins demà!