.
Andrés i Andrés, bona tarda, benvingut.
Moltes gràcies, bona tarda.
Comprova tot.
Comprova tot magníficament bé.
Bé, sí?
Sí.
Molt bé.
Vols vindre al cinè?
Sí.
Aquest vespre.
Sí, però abans me deixes...
Amb el permís del teu marit.
I dels dos peques.
I dels dos peques.
Sí, sí, m'agradaria.
No, els peques segurament que no podríem vindre amb tu.
Però es toca dormir, eh?
Es toca dormir.
Una cosa, abans d'anar al cinema que avui tindrem al magatzem,
la veu amb la qual vam acabar ahir era la Frank Sinatra, no?
No, era la Frank Sinatra.
Sí, que ens vam despistar i no vam dir-ho, sí.
Bueno, jo crec que la gent ho va reconegut de seguida
la magnífica veu de Frank Sinatra.
A més, és la voz per excel·lència del món, eh?
I tant, tant.
No només americana, sinó del món.
Sí, sí, sí, ja ho pots ben dir, ja.
Ara sí, anem pel cinema, anem al magatzem,
perquè avui a les 10, què tenim?
Sí, anem al magatzem, seguim amb la ciència-ficció
i avui fem una de les pel·lícules antològiques
que s'ha creat amb aquest sistema de la ciència-ficció,
La Guerra de los Mundos.
Ostres.
No aquesta última que es va fer ara,
que segons la gent que l'ha estat veient,
quasi, quasi, prefereixen més la primera,
aquesta que veurem aquest vespre, que no pas l'altra,
i això que l'altra és molt espectacular,
però potser dintre la fantasia,
que és el que jo sempre dic, no és tan creïble.
perquè una cosa és que sigui una fantasia, un conte,
alguna cosa que no pot passar mai,
però que realment un cop la veus,
t'hi sentis a gust amb la pel·lícula,
ja està, sigui creïble, te'l traguis.
Però, esclar, sobretot els crítics sempre han dit,
quan han de comprar una pel·lícula o l'altra,
que és més creïble la primera, que no pas la segona.
Abusen massa els efectes.
A mi també m'han comentat, Andrés,
sobre aquesta pel·lícula, sobre la darrera,
que més que la Guerra de los Mundos,
seria la guerra, el mundo de Tom Cruise.
Sí.
Perquè és gairebé un especial dedicat a ell.
Sí, sí, sí.
O sigui, surten moltes coses, molts efectes,
però surt massa el Tom Cruise.
Sí, sí, sí.
Després aquí es domina molt la busca dels seus fills i coses així.
Clar, ho centren tot massa el Tom Cruise
i deixen tot el que és al voltant,
perquè clar, teòricament,
la Guerra de los Mundos és una invasió a tot el planeta.
Exacte.
I aquí no, aquí representa...
Només a Erika.
No, i aquí representa que és ell
que té el problema de trobar els seus fills.
Exacte.
Bueno, anem a el que ens interessa.
Vinga.
Sí, ahir vam deixar el Frank Sinatra cantant amb la pel·lícula aquesta de Can Can
i estàvem parlant del director, de Walter Lang.
Aquest home va fer una sèrie de pel·lícules
i vam acabar dient que l'última, a part de Can Can, va ser El rei i jo.
La comèdia musical, que no deixa la picardia a part,
com la decoració quiche, típica de Hollywood,
que ja sabem que Hollywood fa unes decoracions dels països
que representen les seves pantalles a l'hostil particular de Hollywood,
doncs aquí, quan intenta recrear París
i el seu ambient ho fa amb l'interior dels estudis.
Lògicament, Can Can té unes excel·lents i famosos números musicals
de Cole Porter, com són
Ces Magnifique, Hello Paris, Let's Dole,
que canta Sinatra i la Sille MacLenç,
You Son Of Tus Twins, que canta Maurice Chevalier,
Montmartre, que canta Sinatra i Chevalier,
i s'ha de recordar també com detall anecdòtic
que amb la seva gira pels Estats Units,
Nikita Khrushchev va anar a Hollywood
a veure precisament el rodatge d'unes escenes de Can Can.
I es va dir llavors que el premier, aquest gran líder soviètic,
va quedar algo escandalitzat pel número del ballet
que surt d'Adam i Eva,
que per cert va ser censurat i suprimit
quan el film es va estrenar a Espanya l'any 1961.
No és d'estranyar, no és d'estranyar.
Ja no hi ha cap dubte
perquè també es va escandalitzar amb els censors de l'època.
I estàvem dient el Can Can, imagina't.
Però clar, segurament que més que el ballet en si,
jo potser el vestuari.
No, no, és que surten nus.
Ah, però això et deia.
Queden tapadets amb les parts justetes.
Amb les fulles, però això ja es diu a la nieva, saps?
Ja m'ho imaginat.
I, bueno, aquí va vindre el follon
i ell va quedar també una miqueta escandalitzat
de veure això com es feia.
Per això et deia que el vestuari devia ser mínim.
Exacte.
I ara tu m'ho has acabat de confirmar, que sí, que és veritat.
Bueno, ahir vam sentir el Frank Sinatra
i jo voldria proposar-te que avui sentim la veu
d'una altra cantant i actriu i ballarina,
com és la Siglery MacLenck,
amb un tema que es diu
Come along with me.
From down to up
About this town
I've drunk my cup
From up to down
But being a connoisseur
And a great social pet
The circle which I prefer
Is the Dillingham tea set
If you want to pass through the gilded gate
Where the bourgeois meet the sophisticates
To exchange their views
And to compare their mates
Come along with me
If you'd like to dine
With that old marquee
Who will swear that technically he's free
But his wife's the only technicality
Come along with me
Let me open your eyes
In this great big wicked city
It is folly not to be wise
And if any night baby you would care
For an unconventional love affair
I'll improve your mind
If you let down your hair
Come along
Come along
Come along
Come along with me
There's a prince whose home
Has become a must
For the lower men of the upper crust
Cause his high-born wife
Has such a low-cut bus
Oh, come along with me
There's a king
Who's on the town, dear
Who imbibes round the clock
He will show you his gold crown, dear
When he gets his crown out of hot
Come along with me
Come along with me
Come along with me
So, here's the piece
També pertany a aquesta panda sonora
Que estem passant
Can-can
I era la Shirley MacLean
I ja a continuació
I aprofitant el temps
Va ràpid, eh?
Ràpid, ràpid, ràpid
És que no arriben ni a dos minuts junts
Que el temps ens tira a sobre
Vinga
Escoltem el Maurice Chevalier
I l'Ui Jordan
Amb un tema que és curtet
Ja dic, que es diu
Life and let live
No, ara sí que ens acomiadem, no?
Ara sí
Fins demà, si de bo
Gràcies, Andrés
Adéu, endavant la música
Adéu
Live and let live
Be and let be
Hear and let hear
See and let see
Sing and let sing
Dance and let dance
I like Offenbach
I do not
So what, so what, so what
Write and let's write
Read and let read
Love and let love
Read and let breathe
Live and let live
And remember this line
Your business is your business
And my business is mine
Live and let live
Live and let live
Do and let do
Do and let do
Hear and let hear
All right, but sue and let sue
What for?
Dream and let dream
If you can hold it
Play and let play
Within limits, but I think you overdo it
I do not
So what, so what, so what
Pray and let pray
Sure, but sleep and let slip
Dress and let dress
That's fine
But sleep and let strip
Live and let live
And let live and let live
And remember this line
Your business
Your business, my business
And your business
Is mine
Your business is your business
And my business
Is mine
No
I do not
As if I should
I know
I do not
I
I
I
I
I
Of
Sky
Yeah
Things
I
Yeah
I
I