El divendres, dia 23, Andrés i Andrés, bona tarda.
Bona tarda, s'està acabant, s'està acabant.
Què farem aquesta nit? Què fas? On vas? Informa'm.
Aquesta nit vaig a Vilaseca.
No, però no aniràs a la família? Menjo una mica de coca i això.
Però de la nit de Sant Joan.
L'altre dia va a s'enganxar-me i ja t'enganxo jo tu.
No pot ser això, eh? Estic immers en tots aquests diàlegs.
Tens tanta feina, tanta feina.
Aquesta seria cosa, saps? Si és veritat.
Oia, no me'n recordo. Si et dic que, escolta, passa l'altre dia,
va ser l'aniversari de casament i no ens vam recordar ni l'adona i jo a l'endemà.
Com va ser? Va ser primers de mes, el dia nou.
Que dius.
I escolta, fins l'endemà no ens vam recordar.
I això que ho tinc apuntat a l'agenda i no ho vaig saber de llegir.
Perquè vegi és com vaig, eh?
I no vau anar ni al cint, si no se'n recordeu, res.
Però vam celebrar, l'endemà ho vam celebrar.
Home, teòricament, el dia del casament com que no t'assabentes massa del que està passant
perquè va molt ràpid.
Sí, sí, sí.
Jo crec que te'n recordes més de tot al cap d'un mes.
O sigui que encara podeu tenir una amassada per poder fer coses, eh?
Sí, cap problema.
Bé, doncs avui no tenim cine, no tenim res.
Avui Sant Joan, per celebrar, per festejar i per felicitar tots els joans.
Hem d'anar avui, que ens van convidar per anar a algun post.
On hem d'anar? A mi també, eh?
Sí, avui no, ens van dir d'anar a menjar la coca.
Ah, sí, sí, sí, a la part alta, sí.
A casa onze i mig, eh? Me'n recordo.
I anireu?
Sí, esclar, aviam si me'n recordo.
Aquí per dissimular.
No, no, no, és que ho vaig dir així, eh?
Perquè, escolta, esticament, m'ho vaig anar apuntant tot.
Bueno, teníem deures d'ahir.
Sí, mira, teníem l'Imperi Argentina.
No, no, no, no te me'n vagis.
No, ai que rissa, no me'n recordo.
No, no t'ho vas en recordar, no vas poder mullar.
N'he recordat de mirar la filmografia.
És el que deia, massa feina tens, Andrés, massa feina.
No, més que res, preparar el guionatge d'avui i saber coses d'aquestes.
Vinga.
Bueno, amb les actuacions en directe que feia l'Imperi Argentina,
la gent deia que aquesta dona no parava mai de tindre un somriure,
uns ulls que li billaven amb una lluminositat tremenda,
la gràcia en tocar les castanyetes,
els pas de vall que ella, en fi, enredava amb una gràcia tremenda,
sobretot allà dalt de l'escenari,
dic sobretot allà dalt de l'escenari,
perquè a vegades, quan estava fora de l'escenari,
entre vestidors o entre mig,
de quan en quan li sortia així, com aquell que es preia una gràcia,
i feia unes quantes piruetes que ens quedaven tots bocadalats,
i ella contenta més un poquet.
Com aquella nena petiteta que pega uns saltets,
per donar alegria amb l'ambient que hi ha.
Aquesta dona, que sempre va estar a l'actualitat,
molt al dia treballés o no treballés,
ella sempre anava per endavant amb tot el que feia.
Ella era amiga dels poetes, d'escritors, d'artistes d'arts plàstiques,
era tota una senyora Magdalena Nile del Río,
que així es deia.
Amb un homenatge que se li va fer allà a Benalmàdena,
un sopar de gala,
hi va haver un passeig amb barca,
una projecció precisament de Carmen de la Triana,
i es va visitar amb una residència de la tercera edat,
que allà es va fer precisament una missa solemne.
Allà els crítics diuen que estava radiant, com sempre,
i això sembla que va ser un encert,
perquè després d'aquí va tornar al cine,
després de molts anys de no fer res,
amb una pel·lícula que, bueno,
fent, potser s'ho mereixia que l'anéssim a veure,
ja no eren aquelles pel·lícules d'abans,
però val la pena també que va ser
Tata Mia a les ordres de José Luis Borau.
Artista, jo crec que admirada i respectada
per tothom, inclús aquí com a Amèrica,
que va fer molts viatges per realitzar bastantes gales.
Ella era partidària de portar sempre coses interessants.
Li agradava, quan estava a casa seva, cuidar el seu jardí,
estava molt constantment allà.
Estimava els animals de casa, en tenia bastants.
Diuen que sempre va preferir els homes amb experiència,
és a dir, un tant madurs,
uns homes que ja fossin madurs.
Va estar casada dues vegades,
una, com vam dir, amb Florian Rey, que va morir,
i una altra amb un noble espanyol
que el casament per ser es va celebrar en terres americanes.
Va tindre un fill,
que per ser es va suïcidar per amor,
era igual que la seva mare.
Era un xiquet clavat a la seva mare.
Això, esclar, això va marcar la seva vida,
però tremendament.
I té una altra filla, Alejandra,
que, si els datos no en fallen,
va néixer durant una llarga estança
d'imperi argentina a Portugal.
Últimament cuidava dels seus nets amb alegria,
amb un aire de gran estrella
que havia triomfat en França, Amèrica i Espanya,
i que va poder ser una gran diva a Hollywood.
Malena, ja sabem que així la deien els seus amics,
va significar molt pels aficionats al cinema de l'època,
i jo crec que els que la veuen ara,
també, perquè tenien molt d'art,
i sobretot a la cançó.
Gent molt important,
posant homes que van ser ministres,
tenien com a hort del seu ànima
els seus discos.
No m'estanya.
Molt important que tenia els seus discos.
I segurament si els tenia assignats
i els tenien, com que diu, personalitzats,
encara més.
Sempre, sempre, sempre ha sigut un de l'hi,
escoltar-la,
i en aquesta ocasió
jo voldria ja acabar
escoltant d'una manera,
no sé,
deleitant,
una i una altra vegada,
la seva veu,
i jo crec que seria convenient
posar l'última cançó,
que va ser un dels grans èxits d'ella,
no solament,
sinó d'altres grans cantants,
que va ser aquell tema de
Echa le guindas al pavo.
Echa le guindas al pavo.
en un corra de gallina
y que es lo que allí encontró
con una pavita fina
que a un pavo le hacía el amor.
Sartó la tàpia el gitano
con muchísimo talento
y cuando se fue a la cuenta
con un saco estaba dretto.
¡Jale!
A los dos los cogió
¡Vamos a verlo!
Con los dos se enajó
y llamando a su costilla
de esta manera le habló.
¡Vamos a verlo!
Echa le guindas al pavo,
echa le guindas al pavo,
que yo le echaría la pava,
azúcar, canela y clavo,
que yo le echaría la pava,
azúquita, canela y clavo.
Estaba ya el pavo asado,
la pava en el asado
y llamaron a la puerta
¿verá usted lo que pasó?
¡Fijarse, fijarse!
Entró un cebí con bigote
¿Qué bigote?
¡Oh, uy, qué miedo, chavo!
¡Se echó el fusil a la cara!
¡Sí!
Y de esta manera habló.
¡A ver dónde está ese pavo!
¡A ver dónde está esa pava!
¡Porque tiene mucha guasa
que yo no pruebe ni un ala!
¡A ver!
Se sentó con los dos trajeros
y el gitano a la gitana
de esta manera habló.
Echa le guindas al pavo,
echa le guindas al pavo,
que yo le echaría la pava,
azúcar, canela y clavo,
que yo le echaría la pava,
azucita, canela y clavo.
¡A ver dónde está ese pavo,
y la guindas al pavo,
que yo le echaría la pava,
azúcar, canela y clavo,
que yo le echaría la pava,
azúcar, canela y clavo.
¡A ver dónde está ese pavo,
que yo le echaría la pava,
que yo le echaría la pava,
¡A ver dónde está ese pavo,
Eixa l'éguinda al pavo que jo l'eixaré a la pava.
No, no, no, no, així no ho fa ella, així no ho fa ella.
Tu l'has sentit ara i t'has pensat que sonaria igual?
No, no, no, no.
Així s'ha notat la gran qualitat que tenia la dona.
Doncs retiro, no he dit res, eh, no he dit res.
Andrés, que tornem de cara a la propera temporada.
Si Déu vol i m'ho permeteu.
Si potser, després del que acabes de dir, no ho sé, no ho sé.
Dona, tu segueix com fins ara, que aniràs triomfant ara, no vulguis cantar, eh.
Home.
No vulguis cantar perquè jo t'ho recomano, perquè si has de cantar tu, canto jo i fem un duo, eh.
Doncs vinga, assegat puntes.
Sí, això, sí. Mai halem ni halarem.
Això mateix. Però que tornarem de cara a la propera, eh, que t'esperem aquí amb els braços oberts.
Moltes gràcies.
Que tinguis un boníssim estiu.
Gràcies, igualment.
I ens trobem una altra vegada després de l'estiu.
I els ruïdors també, i gràcies per l'atenció que ens han anat dispensant, aquells que hàgim volgut i els que no, doncs paciència.
Que s'apuntin de cara a la propera temporada.
Paciència, que mirem d'anar posant música bona i compensar...
I ja sé que no he de cantar més.
Doncs gràcies.
Fins la pròxima.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Covid
Brusààààààààààààààààà.