This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, colinetes i turons.
Potser tinc ànima, no ho sé.
Sí que té ànima, sí, nosaltres sí que ho sabem.
És en Beta i ve com cada 15 dies els dilluns
a explicar-nos notícies d'àmbit tecnològic.
Beta, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què? Avui què?
Avui què?
Avui repetim, eh?
Després, sí, repetim, però voldria introduir el tema.
Després d'anar per l'espai tan sovint,
si anem a caçar cometes, si anem a investigar aquest planeta,
si això o altre, tornem a la Terra
i en aquest cas tornem a insistir en un tema
que vam tractar, aquí és on t'agafo la paraula, repetir,
vam tractar, abans que s'acabés, el 2005,
la televisió digital terrestre.
I tornem.
Jo em pensava que ja ho sabíem tot, eh?
No, no.
Ara no.
Ho sabíem gairebé tot,
perquè és una cosa que, si no mal recordo,
en el seu moment vam dir que en continuaríem parlant.
Home, és que el tema donava de sí.
Sí, perquè representa que la pagada analògica
que està prevista a Catalunya el 2008,
doncs d'aquí al 2008 poden passar moltes coses.
El 2008 està prevista aquí a Catalunya?
A Catalunya el 2008.
I a l'estat, el rest de l'estat,
doncs, en principi el 2010,
però potser també avancen el 2009.
Però la qüestió és que portem avançada aquí.
Molt bé.
Doncs ja ens podem posar les piles
o posar l'antena corresponent.
Per què no?
Aquest és el primer pas, dèiem.
Bé, després ho acabem de recordar,
això de les antenes,
perquè depèn de com sigui,
no cal canviar antenes.
Ah.
Sí, tornarem a incidir,
perquè em sembla que no ho acabes de tenir clar.
La qüestió de l'antena, en aquest sentit,
no és tan important.
Però bé, abans de tornar a recordar
el que podíem dir com a equip bàsic,
si antenes, si decodificadors, si etcètera, etcètera,
anem per una qüestió de referent, evidentment,
a la televisió digital terrestre,
que van passar així una mica de puntetes l'altre cop,
l'altra vegada,
la primera vegada que en parlàvem, l'any passat.
Sí, perquè, si no recordem malament,
vam incidir en el fet que s'havien assignat
ja les freqüències pels canals d'àmbit estatal,
les freqüències pels canals d'àmbit català,
que en aquest cas serien els de la TV3,
o la Corporació Catalana de Televisió,
i després la Generalitat que havia assignat
també un canal privat per l'àmbit català,
que en aquest cas va ser l'escollit del grup Godó,
amb la City TV, que és la que serà...
Que vam dir que era la primera televisió catalana privada.
Això mateix, sí, sí, sí.
Va ser la primera llicència que va conseguir la Generalitat
a un canal privat d'àmbit català.
En aquest cas, el canal...
Bé, en el canal Godó.
Anàvem dir, el canal Godó seria el grup Godó,
que té molt d'interessos a la premsa,
al Mundo Deportivo, a la Vanguardia,
i en el cas de la ràdio té RAC1, RAC105,
i en el cas de la televisió, doncs, és City TV,
que forma part d'aquesta ona del grup Godó.
Doncs bé, aleshores vam anar rebaixant l'escala.
Sí, vam començar per l'àmbit estatal,
vam seguir per l'àmbit català,
vam arribar finalment a l'àmbit local.
I aquí ho vam deixar una mica així a l'aire,
la qüestió, perquè representa que fins en aquell moment
encara no estava clara la cosa.
Però bé, avui podem parlar una mica més
sobre com afectarà la televisió digital terrestre
a l'àmbit local, perquè, com tothom sap,
en aquest àmbit hi ha moltes, però moltíssimes televisions.
És un, podríem dir, com un desgavell.
És com si cada municipi en tingués una,
que no és ben bé així, però bé,
només que siguin la meitat de municipis,
doncs ja són moltes.
Sí, sí, i a més a més, de les municipals,
hi ha les privades, perquè, per exemple, Reus,
que en el Reus Televisió és mig pública,
mig municipal.
En canvi, la que s'emet des de Tarragona,
que és que en el català Tarragona,
que van ser el Meix Tarragona,
sembla, si no tinc mal entès,
és d'àmbit privat.
Aleshores, aquí, esclar,
entre les privades i les municipals,
hi ha un petit caos.
I és aquí on volem explicar
com s'acabarà la cosa,
o com s'aparsfilarà la cosa
mitjançant aquesta televisió digital terrestre.
Mira, resulta que a partir del juny d'aquest 2006,
la província de Tarragona comptarà
amb 16 canals de televisió local,
6 d'ells de titularitat municipal
i 10 privats.
O sigui, guanya el privat
sobre el públic, el municipal.
Sí, la cosa està així.
Però no tots els tarragonins,
en aquest cas se refereix
als habitants de la província de Tarragona,
podran veure els 16 canals,
sinó que hauran de conformar-se
amb els 4 que correspondran
a cada una de les 3 demarcacions
en què s'han subdividit la província
més la comarca del Baix Paneres.
O sigui, en lloc de donar llicències
per ciutat o per població,
ho han fet com per demarcacions.
Per demarcacions, sí.
I aleshores, les demarcacions
en les quals han subdividit
la província de Tarragona
són la demarcació del Tarragonès
que inclou la comarca del Tarragonès,
l'Alcamb i la Conca de Barberà.
Aquestes 3 comarques han d'anar juntes,
han d'unir esforços,
perquè amb aquesta demarcació
només podran accedir
un canal públic i 3 de privats.
La segona demarcació
en la qual es subdivideix aquesta província
és la del Baix Camp,
que inclou Baix Camp i Periorat.
En aquest sentit,
tenen dos públics i dos privats.
Curiós.
I s'acaba la divisió
o la subdivisió d'aquesta província
en la demarcació de les Terres de l'Ebre,
que, evidentment,
compren totes les comarques històriques
d'aquesta futura vagueria,
que és la Ribera d'Ebre,
la Terra d'Alta,
el Baix d'Ebre i el Montsia.
En aquest cas,
tenen també un públic
i tres privats,
com la demarcació del Tarragonès.
Quan dius la distribució
de públics i privats,
vol dir que ja està adjudicat
o que hi ha espai?
Hi ha espai i s'ha d'acabar adjudicar.
Encara no està,
perquè això es farà
a principis del 2006,
quan el govern
de la Generalitat
haurà de concedir,
sense concurs previ,
els canals municipals.
I també,
al voltant d'aquestes dates,
s'hauria de concedir
les llicències
als quatre canals privats.
En el cas de les televisions
no públiques,
o sigui, privades,
s'aconvocarà un concurs
que les bases
s'estan redactant
pel Consell Audiovisual de Catalunya.
Serà el propi CAC,
el Consell Audiovisual de Catalunya,
qui haurà de decidir
quines televisions privades
sobreviuran.
O sigui, les privades
entren a concurs,
les públiques no?
No.
Les públiques seran
més o menys a dit.
I les privades
podran accedir a un concurs.
I aleshores,
el juliol del 2006,
totes aquelles televisions
municipals o privades
que no hagin obtingut llicència,
no podran emetre
i hauran de tancar.
Coses de la vida,
coses de la televisió digital terrestre.
Doncs,
t'acabo d'explicar això
de les tres subdivisions.
I aquí hi ha una comarca
que queda fora,
que és la del Baix Penedès,
que actualment forma part
de la Provincial de Tarragona,
però s'ha inclòs
dins d'una altra subdivisió,
que en aquest cas
és la del Baix Penedès,
si ho hem dit,
que s'inclou
dins de la subdivisió
de l'Alp Penedès
i del Garraf,
a la Provincia de Barcelona.
Sí, sí.
Tallen pel mig.
I ho diuen.
Aquesta comarca,
doncs,
cap a Vilafranca
i cap a Sitges
o Vilanova
i la Geltrú.
haurà de compartir
les freqüències
amb aquestes altres dues.
Ah, per proximitat ja és això.
Sí.
I aquí, doncs,
nosaltres tenim
aquesta història,
no?,
que disposarem
d'aquests recursos limitats
i cada una
de les demarcacions
comptarà
amb els esmentats
quatre canals
que seran d'àmbit
supercomarcal.
D'aquesta manera,
la televisió local
de Tarragona,
per exemple,
podrà ser vista
a Valls
o Montblanc.
O una emissora privada
de Valls
es podrà veure
a Tarragona.
Bé.
Ho vas agafant.
Més o menys.
Si tu ho vas agafant,
espero que la gent
també ho agafi.
Jo em plantejo
si una televisió privada
podrà emetre
per dos demarcacions,
diguem-ho així,
diferents.
Doncs,
aquí és on volia arribar.
Bona pregunta.
Perquè
aquest pla
és un arma
de doble filament.
Perquè
els canals
d'una demarcació
en principi
no podran ser vistos
en una altra.
D'aquesta manera,
els tarragonins
que captaven
les emissions
de Canal Reus Televisió
hauran d'oblidar-se
d'aquestes
a menys que es realitzi
unes modificacions
específiques
en les antenes
que els permetran
rebre un multiplex
veí.
I no pot ser
que Canal Reus,
bé,
en aquest cas no
perquè és una
semipública,
però imagina't Canal Reus
privat,
no pot ser
que també agafin
llicència
per Baix Camp
i Priorat
i també agafin
llicència
per Tarragona,
el Camp
i la Conca.
No,
suposo que
serà llicència
per una demarcació.
Però
és el que
estava explicant
els multiplex
veïns.
multiplex
és com
es divideixen
els canals.
Per exemple,
un multiplex
té quatre canals
i tornem a repetir,
la demarcació
del Tarragonès
que inclou
el Tarragonès
al Camp
i al Baix
i a la Conca
de Barberà,
el multiplex
de quatre canals
un és públic
i tres privats.
Són quatre,
però es poden
fer com es vulguin.
Per exemple,
el cas del Baix Camp
es reparteixen
els públics i dos privats.
El cas
de les Terres de l'Ebre
són un públic
i tres privats,
com en aquest cas.
Però un multiplex
només són quatre canals
i només es podran veure
en cada demarcació.
Però
la connexió
entre un
i l'altre,
que en principi
no es pot veure,
si fas un
arranjament
tècnic
es podrà
es podrà
arreglar
perquè
segons els tècnics
es pot
se pot
comunicar
tècnicament
de manera fàcil
un multiplex
amb un altre.
Es construirà
consultant
amb els tècnics.
De manera fàcil?
Sí,
diuen que és fàcil.
Però has de modificar
una història a l'antena.
És que si no és una llàstima,
perquè estem parlant
de poblacions
que tenim aquí
al costat mateix, no?
Sí, però aleshores
tu ja has de fer l'esforç.
És com
si vols veure
de digital
has de comprar
el codificador
per poder
veure-les.
Doncs en aquest cas
si a més a més
de comprar
el decodificador
per poder veure
la televisió digital
vols veure
els veïns locals,
en aquest cas Reus,
doncs hauràs
de comprar
un altre aparell
per també
poder veure-lo.
O sigui,
si hi ha molta gent
que fins a la revia
la televisió de Reus
de manera
gratuïta,
sense voler
gairebé,
ara qui estigui interessat
haurà de
fer una mica
més d'esforç, no?
Però tecnicament
és molt senzill
de fer.
Llavors bé,
ja per acabar,
després d'haver explicat
com anirà la cosa,
que s'ha dividit
la província
en tres subdivisions,
en els quatre canals,
n'hi haurà
de privats,
públics,
i això també obligarà
les televisions locals,
evidentment,
perquè en el cas
de la Tarragonès
només hi haurà
un públic,
això què vol dir?
Que si el gent
de Tarragona
vol tenir el seu canal
municipal
i el de Valls
també,
doncs hauran
d'unir esforços
i si s'uneixen
esforços
potser podran tenir,
però el que passa
és que aleshores
la programació
haurà de ser compartida.
I com és
que només s'accepta
un públic
en el cas
de la demarcació
que ens toca a nosaltres?
Un públic
i tres privats?
No se sap,
perquè això és
qüestió governamental?
Sí.
Aquí només hi entra,
només decideix el govern
i suposo que el Consell
de l'Audiovisual
de Catalunya
també té el seu a dir.
Sí,
en aquest cas
si ells han decidit
això,
les causes
doncs no les sé
però si em demanes
que investigui
doncs agafarem internet
i cercarem
perquè
a la demarcació
del Tarragonès
tenim un públic
i tres privats
i perquè a la Baix Camp
tenen dos públics
i dos privats.
Hem fet així
50-50.
Potser en funció
ja de la demanda
que preveuen,
del que estan veient
que pot passar.
Igual pot ser,
però podem investigar,
podem investigar
i en una propera edició
de la Terra Esplana
podem dir
per què,
el per què.
I perquè quatre canals
només en cada una
de les demarcacions.
Això són qüestions tècniques?
Sí,
això és per repartir
totes les freqüències
de Catalunya
i a nivell de tot el país
es reparteixen
per aquestes subdivisions
quatre canals
per cada una.
Excepte,
fan excepció,
fan excepció
com sempre passa
a les comarques
del Barcelonès,
al Vall d'Obregat
i al Vallès occidental
a la que
se li s'assignaran
no quatre,
sinó vuit,
el doble.
Serà també per població.
Pot ser.
Pot ser.
El que em pregunto jo
i aquí venia
l'observació
és si això és ampliable,
si passats deu anys.
Bé,
la concessió
que es donen
aquestes emissores
seran
per un termini
de deu anys.
Possiblement,
com ha passat
en les privades
que primer en van ser unes
després en van ser més,
doncs possiblement
que al cap d'uns anys
puguin ampliar
de quatre canals
per subdivisió
puguin passar a vuit
com passa a Barcelona.
Possiblement
podria ser perfecte,
però de moment
arrencant d'aquesta manera,
no?
Sí, sí, sí.
No crec que no hi hagi
cap problema,
però també podríem
seguir investigant
en aquest punt.
Bé,
deixa'm dir-te
abans d'acabar
el tema de la TDT
que recordem
a la gent
per si s'ha perdut
alguna cosa,
les avantatges
que tindrà
aquest sistema
de recepció.
En primer lloc,
la senyal digital
no es degrada
a l'allunyar-se
de l'emissora
per la qualitat
de recepció
és perfecta.
Segon punt,
a l'estat
de la senyal
comprimida
es poden emetre
més canals
utilitzant
el mateix
ample de banda
que la televisió
comercial analògica.
És el que dèiem
de...
en un múltiplex
entra en quatre canals,
no?
I tercer punt
de les avantatges
és que no es produeixin
interferències,
ja que el soroll
que pot sorgir
de la senyal
s'elimina
en el sintonitzador
digital
dels usuaris.
Després,
l'equip bàsic
doncs és que
en molts casos
no és necessari
canviar l'antena.
Si tens...
ho sabem,
ens ho han de dir
els tècnics
en tots els uns.
Sí,
si tens una antena
de caire individual
no cal,
només has de comprar
el decodificador.
Si tens l'antena
col·lectiva
en un edifici
aleshores
l'antena tampoc
no es canvia,
es canvien
els amplificadors,
s'han d'amplificadors
analògics
a amplificadors
digitals.
És l'única despesa
que pot...
Però si són edificis
antics,
perquè hi ha una normativa
que s'edificis
de no més antics
de quatre anys
ja hi obliguen
a posar
amplificadors digitals,
o sigui,
estan preparats
per rebre la TDT.
I per acabar,
doncs,
hi ha dos tipus
per veure
la televisió digital
terrestre.
O tu compres
un televisor adaptat
però té l'inconvenient
que són molt cars,
4.000 euros
per aquí.
O sigui,
un televisor
amb el decodificador,
una mica carillo,
no?
Sí.
O tens l'opció
més bàsica
que és el decodificador
que recull la senyal digital
de l'antena
i la transforma
en una senyal apta
per les televisions
que tenim
qualsevol a casa.
És un aparater
que connectes
a la tele.
Això mateix,
amb l'aeroconnector,
no?
Aleshores,
que també tens
dues modalitats
de decodificadors,
els bàsics,
que et permet
veure
els canals
de televisor
i l'interactiu
que et permet
per exemple
participar en programes,
realitzar compres electròniques
i fins i tot
descarregar-te
en un disc dur
una pel·lícula
per veure-la
quan la vulguis veure.
Sí,
això ho fan
els interactius.
Dius,
ostres,
fan aquesta pel·lícula
i em va malament.
Doncs te la descarregues
en un disc dur
que tinguis
el mateix decodificador
interactiu
i quan te dona gana
la veus
i ja està.
És les avantages
de la interactivitat,
no?
Doncs bé,
em sembla que
ho hem tornat
a deixar
mitjanament clar
el que és la TDT.
Sí, sí, però
com que això portarà cua
jo per veure
que hi ha un altre
més endavant.
Sí, possiblement
d'aquí al 2008
possiblement
que tindrem
ocasió
de tornar a parlar.
Però no és l'única notícia
que portes avui
ni que sigui molt ràpidament
que no tenim temps beta.
Vinga, va,
anirem ràpid
i parles sobre internet,
els perills d'internet
perquè la notícia
diu així
But what are
no gràcies.
És com allò
que de nuclears
no gràcies,
doncs en aquest cas
el logo
seria el
But what are
no gràcies.
I neix una nova web
enfocada a combatre
l'Spyware,
una amenaça
considerada
ja pitjor
que els virus.
But what are
i spyware
és el mateix, eh?
Mira,
t'explico.
Si des que
engegues l'ordinador
fins que estàs
totalment operatiu
tens temps
d'anar a fer un cafè
i fa coses rares,
la teva màquina
té molts números
d'estar afectada
per l'anomenat
But what are.
Aquesta paraula
que seria sinònima
de l'Spyware
engloba
tots aquells programes
que s'instal·len
al teu PC
molts cops
sense el teu permís
i realitzen
tot tipus d'accions
malicioses.
Aquestes poden anar
des de canviar-te
la pàgina d'inici
del navegador
fins a robar-te
contrasenyes
entre moltes altres coses
i a més,
esclar,
faran que l'ordinador
vagi més lent.
Actualment
existeixen webs
que ofereixen
consells als internautes
sobre com protegir-se
d'aquestes amenaces
com la mateixa
AUI
que és l'Associació Universal
d'Internautes.
En aquest sentit
acaba de néixer
un portal
que pretén
ser tota una referència
en aquest àmbit.
És l'StopBatWare.org
Es tracta d'una web
que amb l'ajuda
dels internautes
vol crear
una gran base
de dades
en la qual
es pugui trobar
informació
i eines
per desfer-se
d'aquests programes.
Al llarg termini
també es proposa
crear una definició
específica
de què és
Badware
i què no ho és,
de manera que
s'hi pugui lluitar
en contra
d'una forma
més eficaç.
Com a internauta
us aconsellem
que feu
una ullada
i que
si no en teniu
cap encara
us instal·leu
un programa
anti-spyware
al vostre equip.
Per exemple
l'At-Aware
un programa gratuït
fàcil d'utilitzar
i molt útil.
At-Aware
Molt bé.
No són virus
però vaja
són...
Però poden ser pitjors
que els virus
perquè és clar
que t'entri un programa
d'aquestos
i et comenci a canviar tot
i et faci a l'ordinador
anar a boig
i és el que deia
al principi de la notícia.
Si quan
engegues l'ordinador
tu dones temps
de fer un cafè
i moltes més coses
vol dir que alguna cosa
no va bé.
Perquè
la finalitat
d'aquests programes
que hem dit
és
agafar informació
sobre...
Sí, perquè te poden
robar les contrasenyes
i les poden utilitzar
per beneficiar.
Programes espia.
Sí, sí, programes espia.
Si spyware
doncs
ja ho diuen l'home
o no em fa la cosa
en aquest cas.
Beta
fem un viatge.
Vinga va
anem a fer el viatge
vinga.
Ja no sé si el que m'has portat avui
sonarà molt antic, eh?
Home, doncs
ja fa unes quantes setmanes
que
que sona antic
perquè
ho vam dir
des de...
em sembla que va ser
des de començaments
d'aquest any
que
amb motiu
dels 20 anys
de l'emissora
doncs
fins a arribar
a l'aniversari
que és el 17 de febrer
volíem
volíem
rescatar
cançons
cantades en català
editades
el mateix any
que va haver-la llum
aquesta emissora
Radio Fòrum
i ara Tarragona Ràdio
1986
doncs
avui toca el torn
a una gent
que portaven
per nom
Bocanegra
i la cançó
formava part
d'un disc
que es va anomenar
com U
tal com sona U
el tema
escollit
es diu
El Miseret
però abans
abans
abans
abans
d'escoltar-lo
dir que
hem pogut
recuperar-lo
en format digital
perquè el teníem
en format vinil
per això
el viatge a vinil
ja
doncs
l'hem pogut recuperar
gràcies a la revista
Enderrock
d'aquest mes de febrer
perquè
ha fet un avançament
del que serà
un disc
que s'apareixerà
el mes d'abril
un disc
que porta per títol
torna als 80
i que
podíem trobar
tots els grups
que van obrir pas
van fer forat
als anys 80
cantant en català
entre ells
els Boca Negra
us recomanem
us recomanem
molt
molt
molt
molt
a l'Enderrock
d'aquest mes
pel fet que
ha tingut
el detall
de recordar
uns grups
com aquest
que està sonant
que van fer
el seu granet de sorra
perquè avui dia
més o menys
estigui mig normalitzat
cantant en català
i recordem que
el 50%
de Boca Negra
el Víctor Boca Negra
encara està en actiu
això mateix
s'hi acaba de posar
fa relativament poc
fa cosa d'un anyet
mig anyet
sí sí
amb un disc
un homenatge
al Joan Sales
que va ser
l'altre 50%
de Boca Negra
Beta
moltes gràcies
fins d'aquí 15 dies
vinga
com creus que es pot ser així
quan badalles i et caraboles
i mossegues els coixins
se m'enfot
d'acabar el maco
si jo tinc
el que jo vull
vinga
vinga ja
treu-me el tatano
ve de tu
que vull fugir
tu no saps res de mi
tu no saps res de mi
tu no saps res de mi
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!