Tornem de les vacances de Setmana Santa
i no els hem donat ni un dia de mes de festa
que no s'ho mereixen
Manel Magí, Jordi Ximeno, bona tarda
Bona tarda, no ens ho mereixem
Vam plorar, vam plorar
Si us plau, deixa'ns una setmana més de vacances
La veritat, aquest programa
el No vingués a mi històries viu millor que els professors
perquè tenim vacances de Setmana Santa
tenim vacances de Nadal
Nadal no el vam arribar a fer del tot
de vacances, però bé, i després tot l'estiu
No hem de corregir exàmens
És millor ser locutor
del No vingués a mi històries que professor de secundària
i a més a més, com a màxim hem d'aguantar la Núria
i no a 30 depravats
en plena adolescència
La Núria s'aguanta bé, jo crec que sí
A part de les preguntes impertinents
Bé, s'ha acabat ja la Setmana Santa
ja les penes, el sofriment, els martiris
les potejades a l'esquena
I una setmana també carregada
d'una certa polèmica religiosa
amb l'Evangeli d'Ajudes, no?
Sí, ja en parlarem
I una Setmana Santa, una primavera molt republicana
per una altra banda, també, no?
75 anys
75 anys
De la proclamació de la segona
Dia 14
Sí, dia 14
Molt bé, benvinguts
No em vingués a mi històries
i ara la gent pensarà el mateix
el Jordi i la seva frase
No em vinguis a mi històries
al magazín
de divulgació històrica
de Tarragona Ràdio
No em vinguis a mi històries
aquesta setmana
Aquesta setmana
després de l'operació
retorn
tornem
No em vinguis a mi històries
efemèrides
Lord Byron
i també
els exiliants cubans
i la bahia de cochinos
les nostres efemèrides
els misteris
de les pintures
o els retrats
de El Fayum
notícies
exposicions
curiositats
que avui
tindran certa
també potser polèmica
amb pintures
i quartos de bany
i segurament
no es vindrà al cap
Marbella
potser sí
potser no
Parlarem de Marbella
i un llibre
i un llibre
La caïda de Catalunya
de Jorge Martínez
en Reverte
publicat per Crítica
Ens quedem, Manel, doncs?
Sí, sí, i tant, i tant
Benvinguts
Efemèrides
1824
Lord Byron
mort a Missolonghi
lluitant per la independència
de Grècia
Què faria
que el Sinoa
lluitant
per la independència
de Grècia?
En fi
Què podem dir
del senyor Lord Byron?
Doncs bé
aquest senyor
va estudiar primer
a Harlow
i més tard
a Cambridge
i després de la mort
del seu
bé, d'un germà
del seu avi
el del baró
Byron
va heredar una fortuna
i es va convertir
en membre
de la càmera dels Lords
Entre els anys
1809 i 1811
va iniciar
un llarg viatge
que el va portar
primer a Espanya
després a Portugal
i a Grècia
L'any 1812
va publicar
els dos primers
cants
de la peregrinació
de Child Harlow
on relata
les aventures
que li passaven
en els seus viatges
per Europa
aquesta obra
que va anar ampliant
segons experimentava
noves experiències
en els seus viatges
es va convertir
en el seu llibre
més popular
el protagonista
de l'obra
s'identifica
amb el propi Byron
al descriure'l
com un heroi
carregat
d'emocions
que
fuig
de les seves
propies culpes
aquesta obra
li van succeir
altres
com la nòvia
Davidos
i el corsari
un matrimoni
que li va sortir
malament
amb Anna Isabel
a Milbanke
i les hospites
que l'acusaven
d'incest
amb la seva germana
van provocar
que fugís
d'Anglaterra
l'any 1816
en aquest temps
es va traslladar
a Itàlia
on es va establir
primer a Génova
juntament amb el Xili
i Claire Claremont
i més tard
a Venècia
al llarg d'aquests anys
va continuar la seva obra
i els poemes
de Child Harrell
l'any 17
va escriure Manfred
obra
que el va posar
en contacte
amb Goethe
4 anys després
es va instal·lar
a Pisa
on va composar
Caín
i Sardanàpolo
el seu caràcter rebel
i liberal
per naturalesa
ràpidament
es va manifestar
l'any 1823
coincidint
amb la rebel·lió
que va protagonitzar
Grècia
en contra dels turcs
la seva reacció
no es va fer esperar
i el mes de juliol
d'aquell mateix any
es va unir
a les tropes helèniques
per defensar
la independència grega
això és el que feia
el senyor allà a Grècia
el seu
recolzament
a la causa
no només
es va concretar
en la seva presència
sinó que
va contribuir
amb aportacions econòmiques
l'any 1824
va morir
però no en combat
sinó
a causa d'unes febres
1961
les forces d'invasió
d'exiliats cubans
es rendeixen
a les milícies castristes
a Badia de Cochinos
i de Grècia
cap al Carip
segurament
dos destins
força interessants
i turístics
no?
1961
en les successives
crisis provocades
pel xoc de blocs
sorgits
després de la Segona Guerra Mundial
entre els Estats Units
i la Unió Soviètica
el que anomenem
la Guerra Freda
un dels fets
més importants
va ser quan
l'abril de 1961
un grup d'exiliats cubans
amb el suport
de la CIA
i també del Departament
d'Estat
d'Estat dels Estats Units
va desembarcar
la Badia de Cochinos
per enderrocar
sense èxit
després de diferents dies
de combats
a Fidel Castro
aquesta espiral de tensió
va augmentar
un any després
quan els soviètics
van començar a instal·lar
a Cuba
coets que apuntaven
cap al cor dels Estats Units
per primera vegada
bases nuclears soviètiques
estaven només
a decenes de quilòmetres
del territori nord-americà
el Consell de Seguretat
Nacional
dels Estats Units
va plantejar
tres vies d'actuació
la primera
el bombardeig
la segona
el desembarcament
i l'ocupació
de la illa
i la tercera
el bloqueig de la illa
com molts ja sabreu
ja sigui per curiositat històrica
o pel cinema
perquè també ha estat tema
de pel·lícules
finalment
el president Kennedy
va optar
per la darrera opció
és a dir
el bloqueig de l'illa
i aquest bloqueig
va obligar Khrushchev
a fer marxa enrere
ordenant el retorn
d'uns vaixells
que portaven armament nuclear
i que es dirigien
cap a Cuba
i que va tenir
intenció
tot el món
durant uns dies
pensant que
podríem arribar
a una gran crisi nuclear
no envinguis
amb històries
el monogràfic
i avui m'heu dit
parlarem d'Egipte
però és que parlarem
d'una part d'Egipte
jo crec que
de les més desconegudes
almenys per mi
sí
per desgràcia
no per tu
i per la majoria
de gent
que no coneix
aquesta manifestació
artística
de la qual parlarem
avui
es tracta
del que es coneixen
com a retrats
del Fayum
el Fayum
ara ho explicarem
és una regió
d'Egipte
es tracta
de les representacions
artístiques
més peculiars
a l'antic Egipte
una de les més peculiars
perquè no es corresponen
als patrons
que tots coneixem
de l'art egipte
sinó aquells retrats
de perfil
molt estereotipats
i que es coneixen
com dic
amb el nom
de retrats
del Fayum
i que
tant pel gran públic
com també
pels historiadors
de l'art
han passat
durant
des de sempre
desapercebuts
per què?
doncs
ara ho explicarem
no et vulguis
avançar
el Fayum
jo ja ho sé
però et faré preguntar
tonta
perquè no ho sàpiga
el Fayum
és el nom del pintor
és el nom d'una ciutat
és el nom d'una planura
molt fèrtil
situada a l'oest
del riu Nil
és que ja ho ha dit
molt bé Jordi
molt bé
la C
la C
què és el Fayum
doncs bé
és una planura
una planura molt fèrtil
que hi ha a l'oest
del riu Nil
on hi ha un oasis
als 60 km del Caire
si has estat
no tu Jordi
no
t'has llegit la xuleta
molt bé
just al límit
del marge oriental
del desert líbic
en esta regió
des de l'època
helenística
els seus habitants
enterraven els seus difunts
en els terrenys
més elevats
que no eren inundats
per les crescudes
anuals del Nil
va ser en esta regió
on durant
els tres primers segles
de la nostra era
o sigui
ja quan Egipte
era una província romana
que les famílies
més riques
evidentment
enterraven
els seus difunts
momificats
i amb un retrat
del mort
situat
sobre la cara
de la mòmia
aquest retrat
es podia realitzar
o s'ha trobat
realitzat
directament
sobre el sudari
o bé
sobre una
fina tauleta
o placa de fusta
el més sorprenent
d'aquests retrats
és un realisme
realment
però estem parlant
però estem parlant
de retrats
no estem parlant
de la màscara
la màscara típica
que es posava
un retrat
en tela
diguéssim
sí
però és que
en la cultura egípcia
sempre ha sigut
tradició
ficar
el rostre
del difunt
però abans
era en una màscara
com tu bé dius
tots recordem
la de Tutankham
per exemple
o en un sarcófag
en forma humana
però a partir
del segle primer
de la nostra era
són retrats
fets en fusta
d'un realisme
molt
però que és el que deies
tu
res té a veure
amb aquelles pintures
que tots associem
a egípcies
de perfil
són retrats
són uns retrats
que podríem passar
perfectament
per qualsevol obra
actual
tot s'ha de dir
en aquests moments
ens estan ensenyant
unes fotografies
que desgraciadament
al mitjà de la ràdio
no es poden arribar a veure
però tenim un blog
que és
www
www
www
no en vinguis a m'històries
punt bloquespot.com
on quan actualitzem
els continguts
del darrer programa
podreu veure
alguna de les fotografies
aquestes
doncs bé
com dic
el realisme
d'estes
d'estos retrats
és extraordinari
els pintors
van tenir
la capacitat
de reproduir
la vida
en si mateixa
sembla que t'estiguen
encara mirant
és com si
fos una finestra
al passat
realment és com si
veigues
en aquesta persona
que va viure
fa gairebé
20 segles
que t'estés
mirant
observar
aquests retrats
fascina molt més
que veure
qualsevol
altra representació
de l'antiguitat
per què?
siguen mosaics
escultures
o frescos
primer que tot
per l'extraordinària
execució
ja ho hem dit
i la factura
dels retrats
que mostren
fins i tot
els trets psicològics
pots dir
ui
este era mala persona
o este
devia ser una víbora
tenen expressió
als ulls
tenen expressió
als ulls
a la cara
que reprodueix
fidelment
com devia ser
inclús
a nivell de personalitat
d'aquella persona
que això ve
en uns mosaics
o en una estàtua
les estàtues
han perdut també
la policromia
i no són tan expressives
no s'aconsegueix
tan mosaics
o en uns frescos
tampoc
o sigui que
podem dir
que són
de l'antiguitat clàssica
són les representacions
més reals
que s'han
sobreviscut
fins als nostres dies
que també és curiós
que hagin sobreviscut
en bones condicions
doncs sí
això és gràcies
al clima d'Egipte
que també permet
conservar
les mòmies
recordem allò
que us deia abans
a Egipte fa calor
fa calor
i és molt sec
clar
perquè si fa calor
o humida
tot es podriix
però
aquí per exemple
de l'època romana
no conservem
cap resta orgànica
per què?
perquè es descomposa
i al cap d'uns anys
no queda pràcticament res
en canvi
a Egipte
es pot conservar
fusta
teixits
pel
qualsevol matèria orgànica
dura
durant molts de segles
també sorprèn
d'aquests retrats
de gran quantitat
en conserven
més d'un miler
és com si una gent
fa dos mil anys
retornés a la vida
i també són molt importants
pel valor documental
dels mateixos
ja que
no es limiten
a reproduir
el difunt
sinó que també
els seus pentinats
les seues joies
el seu vestit
o sigui que
és una font d'informació
molt important
per saber
com anava a vestir
de la gent
com se pentinava
com
el tipus de joies
que utilitzaven
a cada època
i no obstant
este valor incalculable
estos retrats
com hem dit abans
han estat tradicionalment
oblidats
tant pel gran públic
com pels estudiosos
perdona Manel
que t'interromp un moment
només s'han trobat
en aquesta zona concreta
aquí bàsicament
s'han trobat
la gran majoria
en alguna altra ciutat
com per exemple
les ruïnes
d'una ciutat
que es diu Antinòpolis
també n'han aparegut
o sigui en altres parts
però sobretot
provenen
d'esta zona
del Fayum
bàsicament
concentrava
molta població grega
ja ho veurem
podria ser això
un factor
en fi
per què no s'han
no s'ha donat
a conèixer
o no s'ha estudiat
prou
doncs potser
en part
es pot deure
que tots són anònims
que no es coneix
l'autor
potser s'han associat
a un nom
d'un pintor
famós
segueixen estudiant
més
comparteixen característiques
però
se podria dir
que estan fets
per una mateixa persona
no s'ha estudiat
encara no s'ha estudiat
tampoc ha estudiat
no s'ha estudiat
si
que això
s'hi podria fer
fer un bon treball
d'investigació
suposo
i quan s'investiguen
el tipus de
pincellades
i tal
per determinar
si són
el mateix o no
sembla ser que
almenys
fa uns pocs anys
no s'ha fet
cap estudi
a més a més
també
estan molt dispersos
si estàs sent
tots concentrats
a un sol lloc
potser la gent
arribaria
o veuria
tot junt
i tenia més importància
però estan
dispersos
per mig món
i a més a més
tampoc
no s'han acabat
mai
de classificar
què és art egipci
és art grec
és art romà
què vols dir
dispersos
dispersos
per col·leccions privades
per museus
no hi ha cap museu
que tingui
la major part
llavors això
dificulta molt
que la gent
ho pugui veure
a nivell global
res que també
va influir
en que
potser
aquesta falta
de valoració
que durant
algun temps
van ser considerats
com a falsificacions
al segle XIX
quan van aparèixer
va haver una mica
de lío
després ho explicarem
a l'hora de definir
la datació exacta
i va haver gent
que va dir
ui
està massa ben conservat
són massa realistes
això és una falsificació
i la gent que surt representada
és gent benestant
és gent pobra
són egipcis
són romans
són grecs
pertanyen al segle III
primer, segon i tercer
era gent
amb diners
evidentment
o sigui que segurament
tenien que ser
grecs
benestant
gent
gent
benestant
que
la gent pobra
evidentment
no es podia
permetre el luxe
de pagar-se
una pintura
així
el que sí que no hi ha
dubte és que
aquests retrats
acompanyaven
cossos mumificats
a l'estil
egipci
però en canvi
els pentinats
vestits
i les joies
eren romanes
però a més a més
el tipus de retrat
realista
era d'origen
clarament grec
per entendre
aquesta multiculturalitat
que cal que ens mirem
una mica
l'Egipte dels primers segles
de la nostra era
Egipte arrossegava
per una part
la seva mil·línària cultura
que tots coneixen bé
que resistia a desaparèixer
tot i estar sotmes
a potències estrangeres
per altra part
des de l'any 332
Alexandre Magne
havia conquerit
el país
i s'havia instaurat
després
el govern
dels Ptolomeus
que era
d'un general seu
que eren grecs
hi havia anat
molta gent
grega
a viure a Egipte
i s'havia
empapat
el país
de l'elenisme
i a més a més
a partir de l'any 30
abans de Cris
amb el suïcidi
famós
de Cleopatra
a Egipte
va passar a ser
una província romana
per tant
hi havia
una mescla
molt gran
una societat
multiètnica
de diferents cultures
de moltes
gent de diferent procedència
exacte
com hem dit
els retrats
van ser pintats
entre els segres
primer i tercer
de la nostra era
quan Egipte era
com tu dius
aquesta societat
multiètnica
barrejada
que a més a més
d'egipcis
grecs i romans
doncs també hi havia
jueus
hi havia libis
hi havia siris
o sigui
estava tot
una olla barrejada
això va donar
com a resultat
una cultura
sincrètica
o sigui
que va agafar
de moltes
cultures diferents
i que va tenir
el seu màxim
esplendor
durant el segle
segon
de la nostra era
que és quan
es produeixen
la majoria
d'aquests retrats
aquesta mescla cultural
també va afectar
el món de la religió
d'aquesta manera
algunes divinitats
per exemple
de cultures diferents
es van arribar
a identificar
com una sola
per exemple
en el cas
d'Isis
i Demeter
també la tradició
de divinitzar
el faraó
encaixa amb la divinització
dels emperadors romans
i en el referent
a les tradicions funeràries
però això sí
va haver un domini
destacable
de les costums egípcies
la mumificació
va continuar sent
la forma tradicional
de tractar els cadàvers
també és cert
que la cultura egípcia
tenia
com hem dit abans
l'acostum de reproduir
la cara
en una màscara
i que
aquesta tradició
va continuar
aquí
en forma
de pintura
això es produeix
a partir del regnat
de Tiberi
que l'emperador
romà
que va regnar
entre l'any 14
i l'any 37
de la nostra era
i per quina raó
doncs
no se sap
encara
exactament
perquè
perquè es va
produir el canvi
d'utilitzar
màscares
el retrat
a utilitzar
el retrat
això és una cosa
que no
no se sap
i bé
des de quan
se coneixen
aquest tipus de retrat
no és un descobriment
nou
de fet fa molt de temps
sembla ser que
la primera troballa
a la regió
del Fayum
la va fer
un italià
anomenat Pietro
de la Valle
l'any 1605
molt abans
de l'inici
de la egiptologia
però no va ser
fins a finals
del segle XIX
quan va començar
a circular
per Europa
i als Estats Units
una gran quantitat
d'aquests retrats
les primeres
excavacions
importants
del Fayum
les va dur a terme
l'arqueòlic
anglès
William Petrie
Estome
va començar
a excavar
a Hawara
que era
la ciutat
més important
de la regió
del Fayum
l'any 1888
i va realitzar
nombroses
troballes
d'aquests
retrats
funeraris
abans però
els saquejadors
de tombes
sembla ser
que ja ho tenien
localitzat
i que ja
havien
aconseguit
reunir
un bon
grapat
prova d'això
és que l'any 1887
un any abans
que el Petri
començava
les excavacions
un comerciant
austríac
nominat
Theodor Graf
va comprar-ne
una partida
molt important
l'interès
d'aquests retrats
va pujar
de to
amb els articles
publicats
per George Evers
que era un
egiptòleg
fantasiós
un home
que se n'anava
bastant
de la pilota
sembla ser
i que
els va datar
erròniament
se va precipitar
a l'hora
de datar-los
i els va
datar
en època
tolemaica
o sigui
els segles
tercer
segon
abans d'Eclis
basant-se
en proves
poc sòlides
això va fer
que
aquesta
falta de decisió
en la datació
trontollés
una mica
o sigui
el fet
de considerar-ho
autèntic
o sigui
van arribar
a considerar-se
falsos
finalment
el propi
Petri
va corregir
la datació
avançant-la
fins als
tres segles
de la nostra era
a Petri
el sistema
ha utilitzat
fins ara
per datar-los
i ordenar-los
cronològicament
com que es van
excavar
de qualsevol manera
i molts
trets de manera
il·legal
per lladres
no se sap
exactament
clar
si tu excaves
una necròpolis
tens molts elements
per poder datar
però si te'ls
entreguen
de forma desordenada
exacte
que no saps
ni d'on provenen
a la millor
o res
no tens
en què agafar-te
per dir
és d'aquesta època
o de l'altra
i què va fer
el senyor Petri
doncs es va fixar
en els pentinats
sobretot en els pentinats
de les dones
perquè a nivell
d'estatuària
sí que es coneix
molt bé
la evolució
dels pentinats
també hi havia moda
com avui en dia
i clar
tu veus
els bustos
de les senyores romanes
i a una època
porten el permanent així
a l'altra època
porten un pentinat diferent
i es pot ordenar
cronològicament
això el que va fer
a partir d'aquí
és quan va poder datar
que les primeres representacions femenines
eren de l'època de Tiberi
com hem dit
entre el 14 i el 37
de la nostra era
i les últimes de mitjans
del segle III
també de la nostra era
en quant als homes
una mica més difícil de datar
però
els darrers pentinats
masculins identificats
corresponen
a l'anomenat
tall militar
que també es va
utilitzar bastant
a la primera meitat
del segle III
durant aquell segle
poc a poc
aquell segle III
ja de la nostra era
va anar decaient
l'ús d'esta pràctica funerària
fins que va ser abandonada
doncs
poden haver-hi diverses causes
una
la decadència econòmica
de l'imperi
que pateix el segle III
i també la difusió
del cristianisme
que era
que el retrat
no fos una pràctica cristiana
sí
no
estava en contra
tot i que s'han trobat
alguns retrats
en símbols cristians
o sigui
sí que sembla
que va haver-hi
algun moment
de
el canvi
segurament no es produeix
d'un dia per un altre
però
ja a partir de la meitat
del segle III
aquesta pràctica
però
estem parlant d'una pràctica
que dura
entre dos i tres segles
sí
uns 250 anys
molt això
doni-do
és una pràctica
ja
com a mínim
el que s'ha conservat
és possible que abans
ja es practiqués
però no
escolta
i que ho feien això
a Grècia
els enterraments grecs
eren així o no?
a Grècia
abans que ho he citat
que era d'origen grec
el retrat
o sigui
la costum de retratar
o de
la pintura realista
prové de Grècia
però no és que Grècia
tinguessin costum
de fer un retrat
o sigui
la tradició grega
de fer retrats
la van introduir
diguéssim
als costums religiosos
als costums funeraris
de l'època
i per això
és una mescla
hi ha una mòmia
que és egípcia
o sigui
la forma d'enterrar
és egípcia
el retrat
és un costum grega
i en canvi
la persona representada
està vestida
com un romà
i dóna
un exemple
de
multiculturalitat
aquesta paraula
que has dit tu
que està parlant de Mora
i aquests retrats
eren pintats
un cop la persona
havia mort
encara estava viu
doncs sembla que no
sembla que no era
com allò de les màscares
mortuories
que a vegades se fan
quan s'ha mort una persona
sembla que es tractava
de retrats
realitzats en vida
i que eren
inclús
en molts casos
retrats exposats
a casa del propietari
com avui en dia
aquí té un retrat
penjat al menjador
era un quadre
i que llavors
quan se moria
lo retallaven
en la forma
per adaptar-la
a la mòmia
això en cas
que fos sobre fusta
en altres casos
com he dit
també eren sudaris
pintats
en aquest cas
era una pintura
podien aparèixer
també diversos déus
o més figures
però en el cas
que fos una taula
retallaven el quadre
i li enganxaven
a la mòmia
hi ha una discrepància
entre la figura
representada
que normalment
són gent jove
i les mòmies
que algunes vegades
o bastantes vegades
són gent vella
són grans
o sigui que devia ser
un retrat
que es feia
en la plenitud
de la vida
i que després
i que anaven aguardant
per arribar el moment
anaven aguardant
suposo que molts
també es morien
amb cara de jove
suposo que
no no
ara veuràs
per què ho feien això
i molts també
se devien morir joves
perquè en aquella època
la mitjana d'edat
no era com ara
però bueno
en alguns casos
s'han trobat
una joveneta
i la mòmia
és una persona
de 50 anys
per què ho feien
això
doncs sembla ser
que
aquestes mòmies
no s'enterraven de cop
sinó que
perquè les tombes
que s'han trobat
aquestes mòmies
eren tombes
molt descuidades
abandonades
abandonades
en fi
que contrastava
una mica
en la riquesa
de la mòmia
i del retrat
sembla ser que
durant fins i tot
estes dues generacions
es tenien a casa
si moria la persona
la mòmia
li ficaven
li ficaven
el retrat
i allí així
el podien continuar
doncs
vetllant
i tenint
a casa
o sigui
no acabava de marxar
o tenien a casa
en una habitació concreta
o no se sap
això ja no ho sé
suposo que
potser sí
i això com s'ha sapigut
doncs perquè
algunes d'estes mòmies
presenten
dibuixos infantils
o sigui
que estava el crio
jugant
i ratllava la mòmia
i l'iaio
imagina't la situació
o
estan deteriorats
que demostra
que van estar
a l'aire lliure
exposades
durant un temps
prollongat
bastant prollongat
i després
al cap d'aquestes
dues o tres generacions
quan ningú
se'n devia recordar
qui era
llavors
anava allà
a la tomba definitiva
era una manera
d'estar
en contacte
amb la persona difunta
interessant
els misteriosos
són retrats
del feium
del feium
molt bé
i això
a veure
a veure com ho llegueu
normalment
podríem dir
que
vam desaparèixer
al segle III
per l'arribada
del cristianisme
que vam imposar
nous usos
funeraris
però això
ja és
una altra història
no em vinguis
amb històries
curiositats
si fem
si fem la pregunta
directa
què tenen en comú
la joconda
i un quadre
de miró
doncs
i amb la introducció
que hem fet
a l'entrada
a l'entrada
del programa
del nominguis
amb històries
segurament
molts ja
es relacionareu
però la nostra
curiositat
d'aquesta setmana
va del següent
el celebre quadre
de la joconda
va ser adquirit
l'any 1517
pel rei francès
primer de França
a l'acord
del qual
va passar
Leonardo da Vinci
els darrers
tres anys
de la seva vida
el monarca francès
va pagar
492 onces d'or
per un quadre
que va servir
per a decorar
punts suspensius
on va posar el quadre
perdona un moment
492 onces d'or
devia ser molt
molts diners
per a aquella època
i què va decorar?
què va decorar?
la joconda
la joconda on?
si jo dic
o a la introducció
ja hem dit
què tenen de relació
la joconda
i un quadre de Miró
i en aquest cas
l'acord
de la francès
primer de França
i Marbella
on va acabar el quadre?
tic tac
tic tac
un xeroglífic
tremendo
yo no puedo
no podeu
el bany
el bany
el quarto de bany
la joconda
el primer destí
de la joconda
o un dels primers
destins de la joconda
va ser el quarto de bany
del senyor francès
primer de França
com si es tractés
de
com es diu
l'estafador aquest
de Marbella
jo no ho he pillat
què té a veure això
amb Miró?
no ho has pillat
no estàs al dia
no estàs al dia
què té a veure amb Miró
i amb Marbella
sí
a veure
què m'he perdut
és un dels estafadors
d'un dels estafadors
d'aquest boom immobiliari
de Marbella
en el qual hi ha
30.000 cases
que són il·legals
doncs bé
tenia un miró
al quarto de bany
de casa seva
igual que el francès primer
de França
amb la joconda
la joconda
el senyor francès primer
quan anava al lavabo
tenia la joconda
mirant-lo
i ara que la tenen
tan protegida
amb tot de cristal
i milions de japonesos
tirant fotos contínuament
i estigués on estigués
assegut
fent les seves necessitats
la joconda
continuava mirant
i és curiós
el que ha arribat
a veure la joconda
notícies
notícies
en recte final
del nom
Miquis amb Històries
jornades de portes
obertes
al Museu Bíblic
Tarraconense
tots els divendres
de 17 a 20-30 hores
fins al 16 de juny
i que té d'especial
el Museu Bíblic
de Tarraconense
o de Tarragona
doncs
entre altres peces
que es poden observar
destaca una col·lecció
de paleolític i neolític
de Terra Santa
una màscara egípcia
i una rèplica a escala
de la pedra rosseta
entre altres coses
sí
també hi ha
una reproducció
d'una maqueta
del temple de Jerusalén
crec
ja pot ser
sí
crec que pot ser interessant
també una altra notícia
que s'ha donat a conèixer
esta passada
Setmana Santa
que és l'aparició
de la nominat
Evangeli de Judes
no sé si n'heu sentit
parlar
sí
sembla ser que Egipte
es va trobar
un paper
un còdex de papir
l'any 1978
va passar
a diverses mans
i al final
fet caldo
completament
però bueno
l'han pogut restaurar
ha resultat
ser
un nou
Evangeli
atribuït
o que porta
per nom
Evangeli
de Judes
on se dona
una visió
d'este personatge
del Judes Iscariot
un dels personatges
més abominats
de tota la història
de la humanitat
molt diferent
al que donen
els altres evangelis
quina visió
diga-la
doncs que
segons sembla ser
era
el més llest
l'únic
que deixeble
que s'enterava
una mica
que anaven les coses
o que hi era Jesús
i que Jesús
que era el que
li tenia més confiança
li va encomanar
la missió
difícil
de
sacrificar-se
de trair-lo
per provocar
la seva mort
trair-lo
provocar la seva mort
i
no sé
per què
i donar peu
doncs
21 segles després
a una nova polèmica
sí
a un reportatge
del Nacional Geogràfic
bàsicament
sí
aquestes coses
que tenen
és una sèrie
de pergaments
que daten
del segle III
és a dir
300 anys
després
de la mort
de Jesucrista
encara que hi ha
certa documentació
que diu
que
que sembla que l'any 177
o 180 ja existia
sí
però bé
són 180 anys
també
no sé
la polèmica està servida
en tot cas
ha sortit ara
aprofitant aquestes dates
de Setmana Santa
no?
la setmana passada
sí
no
fa aproximadament
un mes i poc
sí
ja
hi havia notícies
els diaris
i tot això
només que
la Setmana Santa
doncs
ha sigut el moment ideal
per fer el boom informatiu
i ho signen
el Nacional Geogràfic
que no és qualsevol
sí
no és qualsevol
què passa és que veus
el que passa
a vegades del furtivisme
el que diem abans
de les màscares
estes
dels retrats
perdó
del Fayum
que eren furtius
que les traïen
i que això
va dificultar
després
el seu estudi
i tal
doncs aquí també
va ser un lladre
un de tumbes
que s'ho va trobar
i ho va vendre
un col·leccionista d'art
com passa
a Egipte
moltes
dels objectius
que es recuperen
i després
no se sap
d'on prové
no es pot datar bé
i a més a més
s'heu que s'ha estat
deteriorant
durant estos anys
va estar l'any 1978
que es va fer la troballa
va estar una vintena d'anys
en una caixa fort
d'un banc
sembla ser que allí
les condicions
no eren
les idònies
per conservar
i bé
el que passa
és que han fet
un procés
de recuperació
bastant bo
i s'ha pogut recuperar
un 85%
i d'Egipte
cap a Persia
recomanem
l'exposició
Persepolis
a la fundació
a Caixaform
de Barcelona
no Manel
dis-ho Jordi
dis-ho
la vam anar a veure
sí
la vam anar a veure junts
i què tal
primera excursió
després
de dos anys
del No vinguis amb històries
s'havia portat
dues persones
però vam acabar
tu i jo sols
no sé per què
però bé
jo li fico
com a noto en buit
a l'exposició
sí
va estar bé
però
deixa'm
digues
va ràpid
vinga
doncs que
jo vaig trobar
una mica montegat
una mica
claustrofòbic
no ho sé
sense ordre
sense massa ordre
sense
no ho sé
és la sensació
una mica
i qui vulgui viure
de veritat
el món de Persèpolis
té diferents opcions
primera
anar a Iran
abans que l'atac
en els americans
segona
anar-se
al British Museum
de Londres
o tercera
anar al Louvre de París
perquè d'aquesta exposició
venia material
del Museu d'Iran
de manera
qui no pugui
doncs bé
no és recomanable
però és recomanable
perquè hi ha peces
bastant
o molt significatives
d'entrada gratuïta
sí
en un marquí incomparable
amb una fàbrica modernista
i d'on a conèixer
també una civil decisió
no massa
coneguda
com és la dels Perses
el rellotge del temps
s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i la setmana que ve
al
No em vinguis amb històries
això s'ha de repetir
la propera setmana
al
No em vinguis amb històries
ni idea
no ho sabem encara
ja veurem
amb el que surti
si hi ha sugerències
estimats oients
ja ho sabem
història arroba
tarragonaradio.com
Jordi Manel
moltes gràcies
ben trobats
i ala
fins la setmana que ve
ben trobats
Arte
adeu
mòra
i alam
mòra
tons
i flor
i
a
alguna
un
o
i
i
o
See you
a
bee
o
te
Por
as
e
the
tulee
funds
a
el
i
a
Glen
Fins demà!