Senyors, molt bona tarda a tothom i benvinguts
al No em vinguis amb Històries Manel
Jordi, bona tarda
Bé, tot bé?
I tant, com sempre, molt ràpid, molt ràpid, molt ràpid
tenim 30 minuts per dedicar al No em vinguis amb Històries
Una miqueta menys avui, eh?
Una miqueta menys?
Una miqueta menys
Són una miqueta menys de 30 minuts
és a dir, no perdem el temps
No em vinguis amb Històries
és el programa de divulgació històrica de Tarragona Ràdio
Qui juga el Nàstic?
No, però estem en plena setmana de la comunicació
i hem de connectar amb el Pep Sunyer ara de seguida
Però aquest és el problema nostre, no?
Però el meu sí, jo tinc ganes de saber
què estan fent allà, a aquesta Tarragona
En fi, som-hi, som-hi
Som-hi
No em vinguis amb Històries
Aquesta setmana
Aquesta setmana al programa
doncs us parlarem sobre la ciència de la ideologia
també sobre el primer, no mentira
sobre l'Estatut de 1979
l'Estatut d'Otormia de Catalunya aprovat l'any 1979
la segona part del nostre monogràfic
dedicat als mals usos
les curiositats
avui fa 100 anys a Tarragona
i us parlarem del llibre
L'Amenaza del Canvio Climático
Historia y Futuro
de Tim Flanery
Afemèrides
1795
es crea la ciència de la ideologia
L'honor, membre de la Convenció Francesa
va fer crear per llei l'Institut
amb el propòsit
d'eclipsar en esplendor
totes les reials acadèmies
i d'establir
el cos representatiu
de la República de les Lletres
L'Institut comprenia tres categories
ciències físiques i matemàtiques
ciències morals i polítiques
i lletres i belles arts
pensadors com l'Estatut de Trassí
cabanis o científics com la Plaç o la Canal
constituïen, juntament amb Donó
la generació que va arribar al poder
amb el directori
de Trassí
els va donar
el nom d'ideòlegs
pel seu desig
de fundar
una nova ciència
capaç
d'abastar-les totes
la ciència
de les idees
la ideologia
1979
s'aprova en referèndum popular
l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya
La Constitució espanyola
aprovada el 1978
i votada per la gran majoria
de la població catalana
marcava els límits
que havien de tenir
els Estatuts d'Autonomia
amb aquesta referència
una comissió
de parlamentaris catalans
elegits
en les eleccions
de 1977
es va reunir
a Sau
Osona
per redactar
un projecte d'Estatut
que es va presentar
a les Corts espanyoles
perquè l'aprovesin
després d'algunes retallades
tal dia com avui
de fa 27 anys
els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya
van aprovar
i ratificar
el text en referèndum
amb un 79
no
74,9%
de vots a favor
24,6%
d'abstencions
i un 0,5%
de vots
en contra
o nuls
les principals competències
exclusives
sent reconegudes
en l'Estatut d'Autonomia
de l'any 79
eren
en els àmbits
del dret civil català
en el patrimoni històric
i artístic
en els espectacles
en la legislació
sobre l'ús del català
en urbanisme
i paisatge
en assistència social
o en polítiques
de promoció
de la dona
entre d'altres
cal recordar
però
que no era
el primer
ni l'últim
Estatut d'Autonomia
de Catalunya
ja abans
durant la segona república
s'havia aprovat
l'Estatut de Núria
i fa ben poc
l'actual Estatut de Catalunya
però això
com ens agrada dir
aquí al programa
ja és una altra història
No envinguis amb històries
el monogràfic
avui
segona part
no?
avui
com ho podríem titular això?
Mals usos
el desenllaç
això
molt bé
es nota que ets un consumidor habitual
de telenoveles
de teleporqueria
d'esta no?
bé
fem una miqueta de memòria
del que havíem dit
la setmana passada
si us sembla bé
recordem que
l'origen dels mals usos
i de la remensa
se situa a mitjans
del segle XI
quan el senyor Comte de Barcelona
que si no recordo malament
era Ramon Berenguer I
va perdre poder
i
els senyors feudals
locals
van guanyar
aquest poder
que havia perdut
el Comte de Barcelona
van començar
a tindre
potestat
o capacitat
de
de fer
ells mateixos
la llei
i de
la jurisprudència
estava en les seues mans
i
i què van fer?
ho van utilitzar
per crear
tota una sèrie de lleis
per exprimir
econòmicament
els pagesos
que estaven
treballant
a les seves terres
aquestes lleis
o usos
quins eren
els més habituals?
sí
així ràpidament
ben aviat
es van conèixer
com a mals usos
sí
eren
l'Àrcia
no?
sí
la Inèstia
la Xòrquia
la Cugúcia
l'Àrcia
en fi
que bàsicament
deien que el pagès
estava sotmès
gairebé
fins i tot
tracta d'esclavitud
si un pagès
moria sense
fer testament
la major part
del que
podia heredar
és que ho quedava
el senyor
o en fi
hi havia algunes altres
que no estaven
entre les més conegudes
per exemple
la farga de destret
en què el pagès
tenia l'obligació
de comprar i reparar
les eines
a la farga
del senyor
etc
era tota una sèrie
de lleis
en què
a part dels impostos
que ja pagaven
de per si
els pagèsos
encara els exprimien
una mica més
què va passar
són tot una sèrie
de drets
onerosos
que els senyors
podien exercir
sobre el remensa
sobre els pagèsos
a Catalunya
entre el segle XI
i el XV
i recordem que també
estava la remensa
que era
o sigui
que els pagèsos
no podien abandonar
l'home
on treballaven
la terra on treballaven
si no li pagaven
una quantitat
de diners
al senyor
tant els pagèsos
adscrits a la clave
exacte
molt bé
i recuperant una mica
el que vam dir
també les noves passades
finalitzaven el segle XV
amb la sentència arbitral
de Guadalupe
sí
que veurem
veurem el final
molt bé
què va passar
havíem dit que
a partir del segle XIV
fins al segle XIV
va haver-hi molta prosperitat
al camp
ja
tant pel clima
que era un clima
molt bo
com
no van haver-hi ni pestes
ni grans guerres
llavors va ser una època
de prosperitat
i els pagèsos
tot i que els apretaven
tant
més o menys anaven tirant
perquè ens podien menjar
també
sí
a partir del segle XIV
què passa
comença
hi ha uns canvis climàtics
importants
comença a fer més fred
però a part d'això
venen les pestes
venen també molts anys
de fam
crisi de subsistència
i això
va provocar
una davallada demogràfica
bestial
a l'època
què va passar
que el senyor Feudal
se van quedar
sense mà d'obra
que els treballi a les terres
i els seus ingressos
van mermar
els que havien quedat
què van fer?
els van apretar molt més
van decidir
apretar
els mals usos
al màxim
treure profit dels pocs
ja que aniria menys
treu el mateix profit
treure tot el suc que poguessin
això va
va originar
tota una sèrie
de
de revoltes
no només a Catalunya
sinó també a la resta
de la península imèrica
i a més a més
també a tota Europa
per exemple
a Inglaterra
va haver una gran
revolta de pagers
l'any 1381
a Bohèmia
va haver-hi
la nomenada rebel·lió
dels taboristes
entre l'any 1420
i 1452
a Alemanya
entre el 1473
i el 1477
també van haver-hi
revoltes
o a França
l'any 1358
etc.
Eren normalment
unes rebel·lións
en què
tenien una base religiosa
basada en la igualtat
del cristianisme primitiu
i tenien un lema
que solia dir
quan Adam
cavava la terra
i Eva afilava
qui era
gentilhome
o sigui
per dir
això de la noblesa
no té cap
fonament
però aquestes bases
religioses
que servien
com a ideologia
per a aquest moviment
revolucionari
i llibertador
eren promulgudes
per l'Església
o no?
Perquè l'Església
en realitat
s'hostentava tot això
la Igésia no
la Igésia
com veurem
ara més abans
no es va posicionar
a favor dels pagesos
què va passar?
que ja a finals del segle XIV
hi ha un canvi
en la posició
real
del rei
recordem que eren reis
sense gaire poder
era com un senyor feudal
més
pràcticament
però ja a canvi de segle
tant Joan I
com Martí l'Humà
que entre els dos regnen
entre 1387
i 1410
doncs
orienten la política real
a atendre
les supleques
dels pagesos
que demanen més llibertat
i l'evolució
d'aquests mals usos
però l'any 1410
Martí l'Humà
mort sense descendència
i hi ha un canvi
de dinastia
pel famós compromís
de Casp
Trastàmara
sí
el Trastàmara
amb el rei Ferran
què passa?
doncs que
aprofitant
aquest canvi dinàstic
els senyors
la noblesa
li donen diners
al senyor Ferran
a canvi de que
tot el que s'havia guanyat
en els dos últims reis
de la dinastia anterior
torni a trascen
és a dir que la corona
pren partit
a favor de la noblesa
en lloc de
en favor dels pagesos
però per què?
perquè li pagàvem
el rei necessitava diners
per les seves guerres
per la seva activitat
i
qui li proporcionava
als senyors feudals
per tant
els tornat
els privilegis
què passa?
això continuarà també
a l'època
del fons el magnànim
que arregla entre l'any 1416
i 1458
com veurem
hi haurà èpoques
de tot
èpoques en què sembla
que la cosa
que els pagesos
guanyen
en les seves reivindicacions
i èpoques en què no
per exemple
a les Corts de Tortors
de l'any 1430
els senyors van declarar
que
els pagesos
havien de continuar
vivint
com ho havien fet sempre
i que no tenien dret
a proclamar
la seva llibertat
i l'Església
pensava
en els mateixos Corts
que els pagesos
havien de continuar pagant
els mateixos drets
que pagaven
abans de la injusta
demanda de llibertat
per tant
trobem
per una part
els senyors feudals
entestats
en continuant
els seus privil·legis
i els pagesos
que ja es comencen
a moure
també hem de recordar
que entre 1380
i 1390
hi va haver diferents
agitacions
que van
provocar la crema
d'escriptures
és a dir
de qui era
el propietari
de la terra
els pagesos
ja ho feien
expressament
exacte
és com dic
tot originat
per estar
la propietat
de la terra
crisis del segle XIV
anteriorment
no hi havia hagut
revoltes
què passa
aquestes tensions
aniran augmentant
i
el rei Alfons
li interessava
afavorir
aquí
a qui diries
Núria
a la vera
aquestes tensions
sí
aquestes tensions
aprofitant
aquestes tensions
el rei Alfons
és una època
ja en què
ens estem aproximant
a l'època del renaixement
en què els monarques
volen agafar més poder
per la tant
li interessava
afavorir
els pagesos
per què?
per a
s'ocavar
per a debilitar
els senyors
sudals
per a feia nombra
per a tant
l'any
este senyor
vivia a Nàpols
este rei
dicta l'any
1448
recordem que Nàpols
formava part
de tota la corona
aragonesa
una real provisió
per la qual
permet reunions
de pagesos
per tractar
la supressió
dels mals usos
se forma així
un gran sindicat
remensa
que durant
l'oviani
de 1448
i 1449
va tindre
més de 400 reunions
controlades
per un
oficial reial
i 20.000
persones
afiliades
al sindicat
o sigui
Déu n'hi do
per l'època
què passa?
que al bando contrario
trobem la diputació
del general
que defensa els interessos
dels senyors
i de la gran
podríem dir
burgesia
si es pot dir
de Barcelona
canviarà
ambaixades
a Nàpols
dient-li
que no
que no
faigui
que no
doni
els privilegis
als pagesos
tot i això
com dic
el rei
encara trontollava
una mica
entre qui
li donava
més diners
les cors
li van oferir
400.000 florins
l'any 1452
sembla que això
li va fer
tornar una mica
atràs
però
noves contraofertes
dels pagesos
i la negativa
de les cors
a donar-los
d'ajuda
mentre no tornés
a Catalunya
lo van portar
a recolzar
de nou
els remenses
i així
arribem
a
l'any 1462
en què
esclata
la guerra civil
entre el successor
del rei Alfons
que és Joan II
i la diputació
del general
que durà
deu anys
sí exacte
durarà
fins a l'any 1472
immediatament
els remenses
es posaran
de part del rei
aquí veuen
com una figura
que els pot alliberar
de tots els mals usos
i realment
no ho van fer
gens malament
encapçalats
o com
tenim per capdill
principal
el senyor
Bertallat
l'os dels remenses
es començarà
a fer forts
a prendre castells
sobretot a la zona
del nord
de Catalunya
a Rocacorba
Colltor
Rupit
Castellfollit
etcètera
eren zones de muntanya
zones de molt buscoses
i s'aconseguiran
fer forts
en aquestes zones
i tindre
una influència
en la guerra
al final la guerra
l'acaba guanyant
Joan II
i tot i que
durant
el conflicte
havia assegurat
que ell
trauria els mals usos
i que
de fet
va promulgar
algun edicte
en què
aquests mals usos
a les zones controlades
per els remenses
desapareixien
quan va morir
sota la pressió
de problemes econòmics
i socials
de la postguerra
etcètera
no va solucionar
el problema
van continuar
els mals usos
els excessos
dels camperols
van ser reprimits
per l'exèrcit
del monarca
perquè molts camperols
o molts pagesos
van aprofitar
la confusió
d'aquests
deu anys
a guerra civil
per deixar de prestar
les seves servituts
i per
no complir
amb els mals usos
per alliberar-se
i què passa
arribem finalment
a l'any 1485
en què esclata
una segona revolta
remensa
encapçalada
per un pagès
per un remensa radical
Pere Joan Sala
sobretot a la Garrotxa
a les Guilleries
i al Montser
exacte
al nord de Catalunya
i que
tot i que
ser esclafada
el rei
Ferran II
Ferran el Catòlic
s'han donat
a compte
que la situació
ja no pot anar
a més
que allò és un conflicte
que es pot eternitzar
i
este rei
Ferran II
dictarà
la sentència
arbitral
de Guadalupe
de l'any 1486
en esta sentència
redimeix
els mals usos
previ pagament
de 60 sous
per mas
i aboleix
el dret
de maltractar
i molts altres
abusos
senyorials
o sigui
gràcies a nesta
nesta sentència
de Guadalupe
recordem
de l'any 1486
pues
los pagesos
s'alliberen
de totes
aquestes prestacions
aquestes
obligacions
que tenien
però hi havia pagament
un pagament
de 60 sous
i ja quedaven lliures
de per sempre
i a més
recuperen també
la dignitat humana
ja que
s'anul·lava
el dret
de maltractar-los
el principal capdí
va ser el Pere Joan Sala
capdí de remenses radicals
en aquest segon
de l'any 1485
i això va ser
es va produir
l'avançament de Mieres
Mieres
però no és Astúries
en aquest cas
és a la Carrotxa
si tu ho dius
deu ser veritat
jo
i què va passar
que a partir d'aquí
va començar
una època
de gran prosperitat
al camp català
ja sense
això no va significar
la desaparició
del règim feudal
no
perquè continuaven
prestand
vasallatge
i pagant
els impostos
que tenien
que pagar
al senyor feudal
però aquestes càrregues
tan abusives
els mals usos
ja desapareixen
i aquesta prosperitat
de la que parlava
ja és una altra història
segurament
portar texans
és un signe
d'anar a la moda
avui dia
sí o no?
sí
incòmoda
i fa molts anys
és segurament
un dels pantalons
que més dur
la joventut
no
però aquesta peça
de roba
és que
per començar
crec que estem fent
una curiositat
que molta gent
ja coneix
però bé
avui serà una curiositat
però potser hi ha gent
que no
doncs aquesta peça
de roba
té el seu origen
la necessitat
d'utilitzar
un tipus de roba
laboral útil
i barata
capaç de suportar
la duresa
del treball
a les mines
l'any 1846
un senyor
anomenat
Òscar Levi Strauss
us sona alguna cosa?
Levi Strauss
sí
no era l'antropòleg
un jove jueu
i sastre de professió
es va traslladar
a Sant Francisco
per proveir
de roba
als treballadors
de les mines
la tela que utilitzava
per elaborar
els texans
en un principi
la va obtenir
de les veles
dels vaixells
que ja no eren necessàries
ja que van ser
reemplaçades
aquestes veles
per la propulsió
a vapor
posteriorment
quan degut
a la gran demanda
d'aquesta
aquesta tela
es va esgotar
va ser substituïda
per una altra
blava
elaborada
amb la fibra
d'una planta
anomenada
sarga
els texans
que en un principi
van aparèixer
lligats a les classes
populars
nord-americanes
de mitjans
del segle XIX
com ja sabem
durant tot el segle XX
han acabat
convertint-se
en una arma
d'igualtat
entre rics
pobres
homes i dones
és una home
o sigui que tenim
texans
gràcies al vapor
podríem dir
sí
també
encara que crec
que hi ha també
un fil conductor
que diu
que els texans
són d'origen
ja
que a la terra
aquesta
es feia servir
a les mines
asturianes
ja pel segle XIX
potser els americans
no són els
creadors
del texar
interessant
avui portem una notícia
molt curiosa
perquè
a Egipte
s'ha fet una troballa
molt curiosa
segur
a mi m'agraden aquestes notícies
han trobat tres tombes
dius
això és normal
a Egipte
jo més que notícia
d'Egipte
tenia notícies
del Manel
perquè sempre som d'Egipte
o a Subtàmia
resulta que a Sàcara
que és on hi ha
aquella piràmide escalonada
del senyor Sòser
us sona
no?
no a mi no
perdoneu
Sàcara és una necròpolis
de l'antiga ciutat de Memphis
està a prop del Caire
no penges Memphis
en els Estats Units
un altre Memphis
que és un tipus de piràmide diferent
bueno
allí hi ha una piràmide escalonada
la primera que es va construir
ah ja sé quina és
doncs ara sí
ara sí
allà al voltant d'esta piràmide
està plena de tombes
i de tant en tant
encara em van traient a la llum
com ha passat ara
n'han entrat tres
i el que no sabeu aquí
de qui eren
és que sempre fa unes preguntes
Jordi
com si ho haguéssim de saber
de qui eren
de qui eren
del Tiet de Tottenhamot
sí
molt bé
no
del dentista del faraó
va
i com ho saben
perquè van trobar les factures
van trobar les dents del faraó
home no
però els geoglífics
ara veuràs
resulta que han trobat
tres tombes
que perteneixen
a l'imperi antic
o sigui que estem parlant
d'uns 4.200
4.500 anys d'antiguitat
i
perteneixien
són tres tombes
a tres
dentistes diferents
la primera
d'un senyor
anomenat
E.M. Mary
que va ser el cap
dels odontòlegs del faraó
no t'ho perds
sí, jo no parlo d'època
ara ho passa
amb Mary
exacte
uuuh
que nivell
tan i fa
no farem comentaris
home no
no està mal
del tot
si l'analises bé
vinga
entre les escenes
que han trobat
en esta
en esta tumba
destaca
en una porta
fictícia
perquè
feien portes
fictícies
on hi havien
gravats
per encanyar
aquí hi ha
no hi havia res
d'etres
doncs apareix un cocodril
i una serp
menjant-se les cames
d'una persona
i que això
per què ho feien
a l'època
doncs per espantar
els possibles
saquejadors
de tombes
és un bon sistema
sí, sí, sí
no funcionava
perquè les van saquejar
totes
però bé
la segona tomba
que va perteneixer
a un dentista
nomenat
Kam Su
que no era xinès
en egipti
de forma rectangular
i dins han trobat restes
de l'estàtua
del difunt
i del seu fill
i la tercera tomba
que també era
d'un dentista
nomenat
Recem
té una altada
d'ofrenes
i una porta
d'estes
falses
amb imatges
d'ell
i de la seva filla
com han sabut
que era
d'un dentista
doncs perquè
ha aparegut
un jeroglífic
amb un ull
i un ullal
que s'hi diu
un colmillo
un queixal
sí, un queixal
un ullal
el símbol d'un queixal
que sabeu què
vol dir dentista
clar, això és universal
està clar
està clar
i a més
com ho han trobat
com han fet
aquesta troballa
doncs perquè
uns lladres de tombes
se van ficar a cavall
enmig del desert
i els van veure
evidentment
i els van
enxampar
molt bé
i van veure
que havien de descobrir
alguna cosa
i eren
aquestes
tres tombes
de tres dentistes
de fa
4.000
i del faraó
d'elles
no del faraó
no
ah
dentistes
que sembla ser
que tenint el privilegi
d'estar enterrats
propi del faraó
a qual cosa
vol dir
que eren valorats
però molts rics
no eren
perquè les tombes
no són
són modestetes
i demà hem vist a Egipte
cap a Tortó
seia que Carles Huck
de Bourbó
inaugura dijous
és a dir
demà
el congrés
sobre el carlisme
un congrés
organitzat per amics
i amigues de l'Ebre
per ser l'Ebre
teniu de tot
la URB
i l'Institut Ramon
Montaner
som molt friquis
l'actual pretendent
carlista
al Troc d'Espanya
Carles Huck
de Bourbó
Parma
presidirà dijous
aquesta inauguració
del congrés
un congrés
que durant 3 dies
es trobaran
prestigiosos
especialistes
sobre temes de carlisme
com Pere Anguera
Jordi Canal
Josep Sánchez
Cervelló
Josep Fontana
o Fàtima de Sà
que cadascú d'ells
farà les seves aportacions
sobre el carlisme
a més a més
de diferents
comunicacions
d'historiadors
a més a més
hi ha una visita
comenta l'exposició
Espais Viscuts
de Ramon Cabrera
al Museu de l'Ebre
i un recorregut nocturn
i guiat
pels diversos espais
significatius
de la ciutat de Tortosa
relacionats en aquest cas
amb el carlisme
Ràpidament
alguna altra notícia
tenim?
Sí, bé, només comentava aquí
que este congrés
es fa
per commemorar els docents
el bicentenari
del generador Cabrera
del nasciment de Cabrera
a més a més
recordeu
que aixec a Tarragona
exposició sobre el carlisme
i el nom
Incessant Històries
d'aquesta setmana
et recomanem
el següent llibre
L'Amenaça del Canvio Climático
Historia y Futuro
Quin autor?
Tim Flanery
Editorial?
Taurus
Quantes pàgines?
393
I el preu?
21 euros i mig
Tim Flanery és un escriptor científic
que ha publicat diferents llibres
i numerosos articles
en revistes científiques
com és habitual
destacat pensador
de ciències mediambientals
Flanery
ha estat professor a Harvard
i actualment
és el representant
de la National Geographic Society
per a Australàcia
i assessor
del primer ministre australià
en aquest llibre
dona resposta
a diferents preguntes
com ja podeu veure
el títol
L'Amenaça del Canvio Climático
Historia y Futuro
Què significa el canvi climático?
Tim Flanery ens ho explica
Com afectarà
l'escalfament global
a les nostres vides?
Doncs més o menys
també ho fa
És la causa
aquest escalfament
de les tempestes extremes
i de les sequeres
cada vegada més freqüents
doncs també dona
les seves explicacions
Són inevitables
aquests successos?
Doncs també dona propostes
per evitar-ho
Jo crec que és una explicació clara
i molt sintètica
sobre una de les qüestions
més importants
i polèmiques
de l'actualitat
i això
justament
un dels problemes
que a curt
i a llarg termini
ens hem de fixar molt més
El rellotge del temps s'avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
Ens veiem la propera setmana
a...
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
No, no, no
No ens veiem la propera setmana
Bueno, mai ens veiem
la propera setmana
perquè això és la ràdio
no la televisió
La qüestió és que el proper dia i mecres
és 1 de novembre
i a part de ser el dia de tots sants
és el dia de les eleccions
Ah, també
Sí, sí
I per tant no podeu
no perquè influiríeu
si féssim el programa
influiríeu en el vot
i no pot ser
Algun pronòstic?
No deixaríem de cobrar
Voleu fer porra?
Sí
Jo em sembla que Montilla
donarà la sorpresa
Sí? Vinga, va
Jordi, vols fer porra?
Jo, mira
jo crec que repetirà el tripartit
Quedem-nos amb aquestes dues
No és que em faci molta gràcia
però potser
seria una segona oportunitat
Bé
No sé si se la mereixen
Què ens hi juguem?
Un cafè
Sí
Un cafè i un bombó
Nois, que vagi molt bé
aquesta setmana llarga
i ens retrobem d'aquí 15 dies
Gràcies
Molt bé, d'aquí 15 dies
sí que parlarem
de la Croada contra Catalunya
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies