Què dius, què dius?
No me deixa acabar de posar el micròfon bé, que ja està xerrant?
No veus que des de la peixera no t'escolto?
Però és que vaig davant del vent sempre.
A veure, tu el que m'has de dir?
Sí, ja, el micròfon.
Però no parlis.
Però que tinc les mans ocupades.
Jo ho sé, per què agafes totes les revistes, d'acord?
Perquè m'agrada mirar les fotos.
El que passa és que sempre... T'has fixat?
Què?
He estat sentint els programes darrerament
i parlem de totes les notícies que sortim
o que diem.
Quatre estan a la revista.
Les altres, tu i jo, xa-xa-xa.
És el que té, perquè aquesta llengua no hi ha qui la pari.
Quan comença...
Però va sola, eh?
De totes maneres, molt bona tarda.
Avui ja és divendres.
Estàs segura?
Ho tinc claríssim.
D'acord.
I comença bé, eh?
Quatre bodes i un funeral.
A veure per on me surt.
Per què ja m'ha anat dient tota la música, eh?
A veure, a veure què és el que passa.
És el que t'estava a dir, deixa'm, a veure.
Digues, digues.
Deixa'm explicar a la petita audiència, o la molta, no sabem mai.
Un dia, no sé, no sé si un dia...
Jo tiraria per molta, eh?
No ho sé, no ho sé.
Li deia, posa'm aquesta cançó, posa'm aquella altra, prepara'm aquella.
I m'heu enganxat allò, m'ha obert el micròfon abans que jo li acabés de dir quina cançó volia.
És que molt intranquil, allò.
Jo vaig davant del ben i tu bufes quan ho veigis.
Oh, que lletja ha quedat això.
Bueno, total, total.
Què m'hi ha, m'has?
Carlos d'Inglaterra?
No, no, no.
Ho dic per les orejas?
No.
No hi miento.
Per l'aire.
No, però tenim un programa molt britànic.
A veure, com ens hi ha?
Parlarem, parlarem, recordem aquesta pel·lícula fantàstica.
Nota res a veure amb aquesta pel·lícula, eh?
M'ha fet venir la idea de Liz Harley.
Home, però clar, és que estava el seu ex aquí.
Ah, exacte.
Era el protagonista.
Aquesta música...
Aquí ho gran.
Bé, amb Liz Harley.
La qüestió és que el seu nòvi, aquest noi índio, a veure si ho pronuncio bé, Arun Nayar...
Fantàstic.
Es veu que aquesta parelleta ha anat plaçant la moda, perquè s'havien de casar el febrer, el mes passat.
I no era pel dia 14, hi ha pals enamorats...
No s'hi han casat.
El dia que fos, no s'hi han casat.
O...
Ja fa tres anys que va amb aquest xiquet.
O que ningú s'hagi assabentat, que aquesta és una altra.
No sé, no sé.
O amb algú s'hagués anat de la llengua, seguríssim.
De fet, són inseparables.
I prova d'això és que ell, aquest magnate índio, acompanya a Londres, en aquesta dona, portar el nen al pediatre.
Que també és una cosa de dir, mira, faig inclús de pare, encara que sigui postís, d'aquest xiquet.
Es diu Damien, té quatre anys, ja, aquest nen.
La qüestió és que el cap de setmana anterior havien estat a Madrid, i no per passar per la vicaria.
No, no, no.
Van venir a Espanya perquè tenien un sopar a Casa Lúcio, que és un restaurant molt renombrat en aquesta capital, a sopar amb els Beckham.
No poses aquesta cara de bacallà, perquè això sí.
Estava pensant que si hagués pres nota de tal com va la vida familiar dels Beckham, potser és això, que s'ha tret la idea.
No casar-se.
No, no casar-se, eh?
Bé, no ho sé.
La qüestió és que ells dos s'han marxat a viure junts fa uns mesos, tot i que porten tres anys com a parella, fa mesos escassos, que estan vivint tots dos junts,
i que rumoregen, i aquí és on ve el punt, que ella podria estar esperant un fill d'aquest magnate indi.
Què dius?
A veure, xatona, jo no sé si a tu no te n'han ensenyat bé a les escoles de... com ho diríem?
¿Cómo que farà un hombre?
No, no és allò de dir...
Oh!
Si tu tenies previst casar-te, doncs casa-t'hi, perquè quedant embarassada no lligaràs.
Sembla mentida que a tu no t'hagin ensenyat que tens un crió que no té un pare reconegut.
Com que no?
Home, sí que té pare reconegut, però que passa ben com de les bosques.
I calla, que tenim notícia exclusiva, exclusiva, exclusiva.
I tant, es diu Stephen Bing, aquest senyor.
Però que li va costar, però plos, mans i mànigues, eh, aconseguir que aquest senyor digués que, bueno, sí, és cert, és fill meu.
Veus?
A final no ho ha aconseguit.
Que no ha après que tenint un fill amb un senyor no acabarà de lligar-lo a prop?
Home, però jo crec que aquesta noia ho fa amb vista.
Amb vista de què?
Amb vista de ser les tres?
No, li han de deixar els quartos.
No ho sé.
Clar, si ella no és casa, aquell senyor li ha de continuar a passar la paga, eh?
Jo no sé, sempre havia pensat que era la parella ideal, no?
No el Stephen Bing, sinó amb el...
Amb el Hugh Grant.
Amb el Hugh Grant.
Jo també els veia, també.
Els veia d'allò de tota la vida, d'acord?
El fet que després segueixin tant amics, em donava el fet de dir, hòstia, a veure si algun dia...
i dic, hòstia, perquè jo soc de sucre, puc dir paraulotes, eh?
A veure si algun dia hi tornaran.
Com l'Estefanía i l'altra?
I el Ducret.
I el Ducret.
Bé, ara això em descarta moltes coses.
Jo no sé si aquest bon senyor podrà carregar una litzarra i amb dos crios, ja.
Home, si té tantes peles i tant, dona.
No, l'indú, home, no, l'indú.
I així l'indú la torna a deixar.
És que m'hi fa com a pena, aquesta xica.
Ai, deixem-ho.
Que mal rotllo, que mal rotllo.
Anem a parlar de coses boniques, vinga.
Que ha nascut el Beltran, que ja està.
Quin Beltran?
Mar?
Flores?
Que hi ha estat mama una altra vegada?
Què, Flores?
La Mar Flores?
Ah, sí?
Anda.
No, no, no, t'ho juro que no ho sabia.
Serà perquè la Mar Flores no m'importa res, absolut?
Home, home, no ho diguis a jo.
T'ho juro, t'ho juro que...
Això no es diu.
I més tu, que t'estàs fent una de les revistes del Cor, un programa, no?
A mi ella no em fa cap favor, eh, guapa.
A mi ella de favor cap no em fa, eh?
Vostè, les revistes del Cor es fan eco.
Eco?
La societat que hi ha nascut.
I es diu Beltran.
I m'ha fet molta gràcia veient les imatges de televisió,
la presentació, que el pare continua tan sense moure's,
ja pot tocar-li la loteria, com que ja li pot néixer el fill.
Que no riu ni a la de quatre.
No, no, ni és d'espantina.
Exacte.
I després una altra de les coses, les preguntes...
Que li feien?
Sí.
Els previstes.
Per què Beltran?
Ens gustaran els dos?
Sí, que dirà.
No estàs atontat, però clar, si no, no li posaria...
Li posaria...
Juanita Valderrama.
Una cosa d'aquestes.
Qualsevol nom que li hagués agradat.
Tresillo.
Alguna cosa així.
Més familiar, jo què sé.
Bueno, de fet, mira...
Més a camilla.
Ja veus que ni ho sabia.
Ni ho sabia.
No, ja he vist que no...
Bueno.
Que no estaves...
Ja està bé, ja està bé.
Així està n'ocupada.
Aquest és meu, eh?
Aquest és meu, per aquestes notícies meves, que m'ho podeu comprovar.
No, no, però que ja m'està bé, que així està n'ocupada.
Tinc una altra, eh?
Tinc una altra notícia meva.
Més nens?
No, no.
Posem una sonora.
És que ara l'estic sorprenent a la Marc, això no s'esperava.
Una vegada, cada any que es llegeix les revistes,
i en sap més que jo.
Anna.
No, a vegada tothom ha de saber que tu no llegeixes les revistes.
Ets una mica punyetera, tu, eh?
No, no.
Ho saps, no?
Se no diu sinceritat.
Que no llegeixo...
Les revistes.
No llegeixes ni les nòmines, les pico així, ja està.
Això no ho diguis, dona.
Vols dir que hi ha algú?
No, deixa'm correr el teu nòmines.
El xòfer de Lady Di era un espia francès.
No, i pensava que anaves a dir una altra cosa.
Era un, un què?
Un espia francès.
Un espia francès?
Sí, això ho ha descobert el senyor John Stevens,
que és l'antic jefe de l'Escola del Llarg,
i que actualment investiga oficialment
el que és la mort d'en si de la Lady Di.
Teòricament, aquest bon home...
I què feia a França pel mig?
El senyor Henry Paul, aquest espia francès,
tenia en diverses comptes
aproximadament uns 25 milions de pessetes,
de les antiques pessetes.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
Un xivetassos.
I aquí ve la història,
que clar, molta gent,
sobretot un d'ells, el senyor Alfallet,
que sempre va veure a la mort de Lady Di,
de son fill,
una mà negra,
una mà negra d'aquí darrere.
Sí, una mà rellal, més aviat rellal.
Exacte.
El que passa aquí ve la història,
que clar, ella es pensava
que l'espia seria anglès
i que darrere seria la monarquia,
i tot a...
Imaginem com va la història,
perquè recordem que darrerament
també es va interrogar
Carles d'Anglaterra
pel mateix a fer
i que, clar,
ara estan pendents
d'haver cap a on desembocat tot això.
Jo no sé fixa aquí.
Perquè segurament que hi haurà
un altre judici
en el qual s'aportaran,
segurament,
noves proves
que aniran sortint de mica a mica.
I una altra de les coses
que sempre també es va rumorejar
és que la Diana de Gales,
Lady Di,
estava embarassada.
i una de les coses
que encara et dona més peu
és que, teòricament,
i això no es pot fer,
o no sé si,
bueno,
posa per aquí que estava prohibit,
era que la van buidar per dins.
La van embalsamar,
però abans li van treure tot,
la van buidar literalment per dins
i la van embalsamar.
I ara no hi ha manera
de tornar a fer cap autòpsi
ni cap...
Exacte.
Però no hi ha
no estan les proves,
no hi ha gairebé res.
Què?
Què t'hi parece mi notícia?
Oi, nena,
estàs instruïda.
Per una vegada,
per una vegada,
estàs instruïda.
I és un perill
perquè està fullejant la revista.
Que ara trobaré alguna cosa.
Que ara trobaré alguna cosa.
Escolta'm,
digue'm.
Passa'm el George Michael.
Nena,
que ràpida.
Què?
Què?
Tu s'ordenes,
com era allò?
Tos d'això s'ordenes.
És a més bo.
Veus?
Veus com no llegeix?
Que sí.
De revista.
el George Michael.
Bé, que se m'acaba el temps
i aquí me'l prenço,
ja ho estic veient.
Vinga, anem.
el George Michael,
que resulta que la poli
el va trobar
com a desmaiat.
De policia.
De poli de policia.
De polis.
No, els de polis,
no, que estàvem lluny.
La policia
el va trobar
desplomat
sobre el volant
del seu cotxe.
Què dius?
A prop de Hyde Park
i el registrar,
no sé per què
el devien cachejar,
no sé si és que devien tenir
algun tipus d'interès
o què.
Oh, m'hi va perillant.
Aquí és on ve la qüestió.
Drogues de categoria C.
Què és això?
Quin culte soc?
Ai, no sé.
La qüestió és que diuen,
segons aquesta policia,
que són les menys peligroses.
Veu que n'hi ha de menys i de més.
Jo crec que les drogues
són tot drogues,
però bueno.
La qüestió és que ell,
quan va tornar en si
a veure que li havien remenat
i li havien trobat tot allò,
va dir que era un estúpid error seu,
com sempre,
ell mateix va dir
com sempre m'he equivocado
a ser un error
i que prometia no fer cap disc
amb aquesta experiència.
Recordem que va escriure
una cançó sobre una vegada
que el van trobar
fent amistat
amb gent al lavabo públic.
Home, amistat, amistat.
Amistat, sí, sí.
Relacions públiques,
diria jo, eh?
Com més amics.
Com més endins.
Que dolenta.
Si t'ha quedat un marrano ara, eh?
No.
Estàvem parlant d'amistat?
Sí, sí.
La qüestió...
Vinga, tira, tira.
Exacte.
M'has deixat així com a parada.
Jo pensava que ara
posaria la música
i quedaria la cosa així
com a increixent
i la cosa m'ha deixat així
com a penjant d'un fil.
La qüestió és que
quasi que li agraïm
al George Michael
que no ens expliqui
què és el que es posa pel nas
o per allà on s'hi suposi.
Perquè seria, no?
Marr.
Només li faltava això.
Que et censuraré, Marr, eh?
Les drogues, carinyo.
Les drogues són dolentotes.
No, del nas.
O és que hi ha drogues
que es posa un pel nas, Silvia,
que en aquestes alçades
t'ho hagi de dir, o?
No, no va per aquí, tu ho saps.
Tu ets que tens la ment malalta.
Sí, sí.
Que no llegi les revistes.
Home, i aprofite amb l'eminentesa
que podem parlar
d'això que em deia
això del Brook Mountain.
Que no va ser la gran guanyadora,
no va ser la gran guanyadora
dels Oscars,
que no t'ho havia dit encara
de Brook Mountain, eh?
No.
Brook Mountain,
com se digui això.
Brook Mountain.
Mountain.
La Montaigne.
La pel·lícula aquesta
que no s'han portat
totes els dos que esperaven.
Sí.
Però això t'hi ha música,
Sílvia.
Quina música era?
Una música que t'he demanat jo abans.
Quin desastre de programa avui.
Jo t'he dit.
Oh.
Comença la pel·lícula.
Fem-ho bé.
Ara comença a estar la cosa
una mica més adreçada.
Ara que ja tenim...
És que ojo avui
si estem despeses, eh?
Bé,
ara que ja estem en situació
i que tenim
a tota l'audiència
assentada damunt d'un cactus
al Far West,
a veure,
explica'm.
Què?
Explica'm què m'anaves a dir
d'aquesta pel·lícula.
No, és que
es veu que la roba,
saps que sempre passa
amb moltes,
sobretot vestits,
doncs sempre els fans
o les fans
els volen adquirir.
Ah, exacte.
Però acaba tu,
acaba tu.
No, no,
la qüestió és que
aquestes camises de quadros
que pots comprar
en qualsevol supermercat
a quilos,
doncs aquelles que estan usades,
o sigui que no sé ni si
les ha rentat,
tenen...
O sigui,
i han arribat a pagar
100.000 dòlars,
83.900 euros.
Què dius?
Sí, sí,
un senyor que es diu Tom,
que és un home que està
en l'activisme,
sí,
estava fent així el tema
ella,
sí, sí,
que és un activista
però homosexual.
Veus,
ja m'ho imaginava.
I que diu que aquelles camises
simbolitzen la lluita
dels gais
per ser acceptats.
a més,
tenint en compte
que aquesta pel·lícula
ha estat vista
arreu del món
i que d'alguna manera
esperem entre cometes
que es normalitzi
el que seria
el moviment gay,
no?
Però, a veure,
si esperen
que una pel·lícula...
No, no, no.
No?
Però, clar,
ja és un pas
molt important cap endavant.
Jo trobo que encara
és un problema
que es parli d'aquesta pel·lícula
com una cosa...
Vull dir,
l'amor homosexual
és una cosa tan normal
que haurien d'admetre.
No haurien de fer rebombori.
Ai, mar.
De fet,
mira si aprofitem.
Ja s'arribarà a aquest punt.
Espero, espero.
Que arribi un dia
en què sigui una cosa
tan natural
com ho veuen ells.
La qüestió és
que fins on arriba
el punt
de dir
aprofito el moment
que el mateix director,
el senyor Angli,
està projectant
portar a la pantalla
una versió femenina,
o sigui,
una parella lèsbica
que estarà inspirada
en la vida
d'una escriptora
i que,
ojo, ojo,
les actrius serien
Kate Moss
i Charlize Theron.
Què dius?
El que sents.
En principi.
És un projecte.
Ara tenim per aquí
una pregunta
amb una pregunta.
Sí, una pregunta.
Mira,
l'he dit així,
m'ha sortit així de casualitat,
però és veritat.
Perquè saps que la Madonna
es va donar un petonet
amb la...
amb la...
Ai, anava a dir
amb la Britney Spears
i també amb l'altra noia.
Sí.
Doncs la seva filla...
I et posava per aquí la Madonna.
Madonna, vine, guapa.
Vine, vine, vine,
mira, que et posarem.
Doncs això,
la seva filla
Sí.
no en tenia ben bé...
Per què li feia un petó
a la senyora?
Això, mama.
Clar.
Per què aquests petons,
mama?
Ja.
I el papa?
Clar.
Com li responsa això
a la teva filla?
Clar, en aquell moment,
m'entens, no?
Sí, explicar-li
a una persona
que tu pots estimar
a qualsevol
sense tenir en compte...
O que només són amics.
Exacte,
era un petó d'amistat.
Bueno, que pots estimar algú
sense haver de necessitar...
Crec indicatives
que estem ara, eh?
Estem, estem...
Molt bé, molt bé.
Bueno, com estem?
Que estem que se sortim
per tots els costats
de la cadira.
Molt bé.
Bueno, ja hem acabat
el tema Far West.
Sí?
On hem d'anar?
Perquè ja m'estic perduda, eh?
Perdut el guió,
m'ha quedat a la revista.
Mira, mira, mira, mira.
La Quil Vinoj,
que també me l'has demanat.
Sí, ja t'ho he demanat
perquè ara,
com que es veu
que no deu tenir
molt de temps
per cantar ni per fer
ni tampoc deu estar
exacte,
doncs escriu llibres
i ho trobo perfecte.
Escriu,
perquè deu ser una moda,
contes infantils.
Com la Madonna.
Veus que t'he deia abans?
Que he posat de la Madonna
i aquí...
Marca, marca, territori.
Que te xiqueti
i van totes al darrere.
Tu, tu, com a formiguetes.
Bé, la qüestió és
que el seu llibre
es dirà
Show Girl Princess.
Que bonic.
I és,
explica la vida
d'una guapa cantant.
Vale?
La idea és
portar a un llenguatge
que els crios entenguin
la seva vida.
Anna.
És com fer
una autobiografia
a molt de contes
per nens.
Ah, molt bé.
Mira, està bé, eh?
Una nena que li agradava cantar
i que va gravar discos
i que un dia
s'ha posat mal altona
i pim, pam, pam, pum.
A veure.
De fet, el llibre
està il·lustrat
amb un munt de fotografies
d'ella, a més a més.
De tota la seva època
i de tot.
Mira,
és diferent.
Està bé, està bé.
No, no, sí, sí.
Molt bé.
És una altra manera
d'ocupar el temps
que, mira,
la xiqueta no fa mal a ningú, eh?
No, al contrari.
A més a més,
si quan millor
i tothom volem entendre
aquesta malaltia
que va tenir
i que va passar,
millor que millor, també, no?
Molt bé.
Jo ho trobo perfecte.
Com és veritat
que avui no és normal
tot això
que està passant avui, eh?
Per això petar
per l'un costat o altre.
Sí, ara, per exemple,
podem petar cap als aniversaris, eh?
Vinga.
A veure, a veure,
aquella lleió.
Què has dit?
Aquella lleió.
L'última,
que la guardo per l'última,
és d'aquelles de...
Què dius, què dius?
Sí.
Bé, total, comencem, va,
que ja se'ns acaba el temps.
L'Àlex Crivillac en fa 36.
Molt bé.
Bé.
Oh, en fa uns bons, eh?
No és superníssim, dona.
Bé, sí.
El Felipe González en fa 64.
Molt ben portats.
Sí?
Sí.
La Sílvia Marçó, 43.
Sí, Marçó, sí, Marçó, sí, Marçó.
Una altra Sílvia,
la Tortosa, també actriu, 59.
També bé.
Oh, ben portadíssims, eh?
Sí, perquè a vegades
no vam poder veure en un concurs,
no me'n recordo quin.
No veu un d'aquests vips
que va sortir per la tele, no?
No en tinc ni idea, jo.
La Mia Farrow, aquesta em fa dubtar, nena.
La Mia Farrow, 61 anys.
La Mia Farrow?
Jo crec que sí, eh?
Sí.
La exsenyora Woody Allen, sí.
Sí?
Bueno, no ho sé.
La Sharon Stone, 48.
48, amb unes fotografies últimament...
Que ja han ido fortetes, fortetes, eh?
Impressionants.
Com és tan insíntomàsico, eh?
Incluso ha comentat,
després d'aquelles fotografies
en les que no ensenya res,
però ho insinua tot,
que és llàstima
que no es mostri més del seu cos,
perquè en el fons a ella li agrada.
i, escolta'm,
i a mi, camellaria, també.
I recordem que també hi ha
història lèsbica
en aquest darrer instintomàsico, eh?
Ah, ah.
Bueno, que també estarà bé canviar,
perquè arriba el moment
que sempre el mateix és com avorrit.
També.
I aquí ve, aquí ve la bomba.
A veure, a veure, a veure.
Suprem-me, Suprem-me.
Una bomba.
Montiel.
Sara Montiel.
Això s'ha vist?
I te poso una música.
No caldrà,
tampoc que me la poses amb ella.
No caldrà, no caldrà.
Però ja t'ho fa jo.
La, la, la, la...
No, ja està, ja està.
Sara Montiel.
Sí.
Sara Montiel.
Ai, coi, jo dic, no sé d'ara de què va això, ara.
La Maciel deixa-la tranquil·la.
Total, que la Sara Montiel fa 78 anys.
Què dius?
Què?
78.
S'ha quedat una cara de croissant.
S'ha fet com a 13, eh?
S'ha fet com a 40, al menos.
Aquesta senyora no caminava amb el filosaure?
Aquesta senyora li havien de fer el Carbono 14
per saber exactament de quina era és.
Perquè a mi em sembla que aquesta dona ja li comença a anar malament al cap
i perd, perd anys.
Perd anys perquè no pot ser, 78 anys.
A mi no em quadren.
A mi tampoc, eh?
A mi això no em quadra, Sarita.
Lo de Sarita, menys ja.
Mira, avui hem tingut un programa una mica raro, eh?
Però raro, raro, raro.
Està un poc reivindicativa, hem anat d'un costat a l'altre.
No hi està bé?
Sí?
Perquè, clar, a veure, a revistes del cor moltes vegades se'ns porten en això, eh?
És que sempre perfecte no ho podem fer.
No, no, no.
No, però ha estat bé, ha estat bé.
Alguna setmana hem de fer alguna cosa una mica diferent.
I millor ni pitjor, eh?
Diferent.
Acabem amb una que ens agrada a tu i a mi.
De cançó?
Sí.
A veure.
I esperem que tota la gent que s'escoli també,
perquè des que no dormim, així estem.
Des de que tengo insomnio me he vinviado a buscar el placer.
Mar, la setmana vinent et diuen altres piles, eh?
I jo també me les canviaré, eh?
Per què?
Home, perquè...
No ho sé, per donar un altre rollete.
Vinga.
No, no.
Repte, eh?
Repte per la gent normalment.
Programes com aquest, no gaires més, eh?
No sé, és que hem entrat d'una manera rara.
Avui hem entrat raros.
Sí, sí, sí.
I sortim pitjor, eh?
Hem entrat raros i sortim pitjor.
I la setmana vinent.
De totes maneres, molt bon cap de setmana.
Adéu, adéu.
Prefiero ser el pep que se muerde la cola
A ser el surfista que espera tu hola
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Que ser tu sabueso, tu mano, si quieras
Desde que tengo insomnio
Soy califa virtual con todo un harén
Las sirenas del banner me ofrecen
Sus bailes psíquicos y su piel
Desde que tengo insomnio
Soy amigo de loli madrileña y madame
Las cervezas con luces son calientes y caras
Pero no saben a sal
Prefiero ser el pep que se muerde la cola
A ser el surfista que espera tu hola
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Que ser tu sabueso, tu mano, si quieras
Prefiero ser el pep que se muerde la cola
A ser el surfista que espera tu hola
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Que ser tu sabueso, tu mano, si quieras
Y tú me llamas loco sin vergüenza
Y tú me has echado de la fiesta
Labios de cera, corazón cobarde
En mi amor no hay más leña
Que la que arde
Prefiero ser el pep que se muerde la cola
A ser el surfista que espera tu hola
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Que ser tu sabueso, tu mano, si quieras
Prefiero ser el pep que se muerde la cola
A ser el surfista que espera tu hola
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras