Un dimecres més, al Ja Tardes, fem una ullada cap al mar.
Concretament cap al Mediterrani, és el que ens queda més a prop.
Tot i que marxem de Tarragona, anem cap al Museu de Palamós.
Parlarem amb el seu director, el Miquel Martí,
perquè allà, a part de les activitats habituals d'un museu
en part dedicat al mar, també organitzen una exposició
que podeu visitar fins a aquest proper cap de setmana.
Una exposició que es diu Marina de Joguina.
Miquel, bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Escolta, ens hauries de fer una miqueta d'introducció
per a la gent que no hagi visitat mai el Museu de Palamós.
Jo no sé si està tot dedicat al mar o només una part.
No, tot.
El Museu de Palamós és l'únic museu que monogràficament,
exclusivament, parla del món de la pesca.
I ho fa des d'una perspectiva històrica,
però també parlant del que és el present del sector pesquer
en l'àmbit català.
I pels nostres oients de Tarragona,
cal dir que també tenim objectes que provenen
del port de Tarragona i dels pescadors tarragonins.
Per tant, vosaltres heu anat encara més enllà,
no només heu agafat l'àmbit del mar en general,
sinó que us heu centralitzat en un punt específic,
que és aquest de la pesca.
I no només recolliu la història de Palamós,
sinó és això, no?
Tot el que tingui relació amb la pesca de Catalunya?
Sí.
De fet,
el Museu de la Pesca va obrir les seves portes
pel setembre del 2002
com a únic museu de la Mediterrània,
no només de l'àmbit espanyol,
sinó també mediterrani,
que es dedica exclusivament al món de la pesca.
Ens sembla que és un món apassionant,
que és un món important,
que està en una situació molt difícil,
que forma part molt de les nostres arrels i tradicions,
i que val la pena que hi hagi una institució
que velli per la conservació i la divulgació d'aquest patrimoni.
Parlem ara en general de tota aquesta mostra que teniu sobre la pesca.
Després ens centrarem en l'exposició de joguines.
Escolta,
quina diries que és la peça relacionada, doncs,
amb això, amb la pesca més antiga que teniu?
En general,
en general són peces que formen part del quotidià.
Efectivament,
el món de la pesca
ha passat en poc temps,
ha viscut uns canvis importantíssims,
que ha fet obsolet,
que ha fet passar a la història,
i que ha fet deixar en total desús
molts instruments,
concretament de pesca,
i de navegació i de localització d'espècies i de fons marins,
que en pocs anys han desaparegut ja de l'ús
i formen part del record i de l'història de la gent.
Tot i amb això,
tenim arts de pesca molt antics,
del segle XIX,
que s'utilitzaven per la pesca,
diguem,
de bunyítols i tonyines a la zona del Cap de Creus.
Jo destacaria un art d'aquest estil,
que es llevava des de Terrestant,
un art molt gran,
que és únic en la seva, diguem, naturalesa.
Em sembla que aquesta és una de les peces més emblemàtiques del museu.
Però també tenim molts objectes del quotidià,
objectes d'altres oficis vinculats,
o complementàries al món pesquer.
També tenim un conjunt de maquetes
de les embarcacions tradicionals de la costa catalana
dedicades a la pesca.
Tenim també un conjunt de maquetes molt important
que recull els diferents sistemes i modalitats de pesca
tradicionals i també actuals.
I jo em sembla que és una visita obligada
per tota aquella gent que estima la mar
i que vol conèixer una mica més aquests orígens marítims,
pescadors de la nostra terra.
Si em permets, el museu comença parlant del present.
A través d'un muntatge audiovisual
volem introduir el visitant en el que és el món del peix
i el món de la pesca.
Una mica amb la idea fàcil, si tu vols, senzilla,
però necessària que cal dir que darrere un bon plat de peix
hi ha tota una tradició, una tècnica, una indústria,
un saber fer, tot un món que cal descobrir.
I és a partir d'aquest muntatge audiovisual introductori
que plantegem un recorregut sobre el que és pesca,
on es pesca, qui és quin el sector pesquer,
com es pescava abans i com es pesca ara,
les transformacions que hi ha hagut en el sector,
tant en l'àmbit de la tecnologia
com en l'àmbit de les condicions de vida i socials dels pescadors,
per arribar a un altre bloc, l'últim, el tercer,
el que ens serveix una mica d'epíleg,
una mica de tancament d'aquesta història que volem explicar
i que és un apartat que parlem del futur.
Un futur que no podem ensenyar, perquè el futur no el coneix ningú,
però sí que el podem desitjar.
I en aquest desig volem que aquesta activitat tan ancestral
com és l'explotació dels recursos marins per part de l'home,
pugui permetre que la gent es guanyi la vida fent això, pescant,
i a nosaltres ens pugui permetre, els que no anem a pescar,
seguir podent menjar peix fresc de la costa,
que és una cosa que potser ara la tenim molt propera
i no li donem molt de valor,
però la veritat és que és un element estrella de la nostra cultura
que val la pena valorar.
Per l'experiència que teniu des del museu,
es pot dir que avui en dia és més fàcil dedicar-se a la pesca que fa uns anys?
O encara fa l'efecte que potser s'ha millorat molt,
però que encara és un ofici molt sacrificat?
És un ofici que té una dimensió de duresa,
d'electorietat, perquè no tothom,
no sempre saps el que pots guanyar,
és un ofici perillós,
encarar-se a la mar no sempre és fàcil,
no tothom ho pot fer,
i el risc, el perill, la incertesa del que guanyaràs
fa que no sigui en aquests moments una activitat,
des del meu punt de vista,
una activitat molt estimulant per a la gent jove.
La prova és que costa trobar tripulacions,
costa que els joves es decideixin embarcar,
i jo penso que s'ha de treballar molt
amb el que és la dignificació de l'ofici,
amb la millora de la formació de la gent,
i amb fer que el producte pesquer
sigui realment un producte molt valorat,
que ens permeti poder-nos guanyar,
o que els pescadors puguin guanyar la vida de forma digna.
Comentaves això,
que costa trobar tripulacions i joves que s'hi vulguin dedicar,
no sé si us passa com aquí a Tarragona,
que molts joves continuen aquesta tradició pesquera
per motius familiars,
perquè els pares ja eren pescadors,
suposo que això també es deu passar, no?
Sí, sí, realment,
qui va en marc ara,
jo diria que és perquè té un vincle emocional,
sentimental,
de tradició,
d'inèrcies, si tu vols,
molt important amb la mar,
perquè realment anar a pescar ho has de sentir.
No tothom, ja dic,
no tothom serveix,
ni tothom està disposat, doncs,
a encarar-se a la mar d'aquesta manera, no?
És un ofici molt, molt diferent a qualsevol terra,
i això li dota, diguem,
d'uns valors que em penso que els hem de valorar.
I en aquests moments jo penso, doncs, això,
que la gent prefereix disposar d'un sou fix,
que no anar a la part,
prefereix tenir uns horaris que no tenir-los,
prefereix estar en unes condicions climatològiques més estables,
que no suportarà la fred de l'hivern o les solellades de l'agost,
i això fa, doncs, que en aquests moments sigui un ofici,
diguem, no més d'ho que abans,
perquè realment les tecnologies, els equipaments,
la seguretat que hi ha en aquests moments a les embarcacions
és superior, com mai,
a la que la gent estava acostumada,
però també, diguem, els estímuls econòmics
ara són realment molt minsos.
Al vostre museu, al Museu de Palamós,
teniu representada, doncs, l'ofici de la pesca
a nivell de la Mediterrània,
però quina és la relació entre Palamós i la pesca?
Sí.
Bé, Palamós, fonamentalment,
és a partir del segle passat,
però cap allà als anys 30,
que realment la flota pesquera de Palamós
té un paper rellevant en el conjunt
de l'activitat pesquera catalana.
I amb el temps, especialment a partir dels anys 50,
es converteix fonamentalment gràcies a la flota d'arrossegament,
de l'arrast,
es converteix en un port important,
tant pel que fa al volum de captures
com al volum, diguem, de diners,
del valor d'aquestes captures.
El port de Palamós, en aquests moments,
doncs, dóna feina a més de 300 pescadors
que viuen directament de la mar,
repartits fonamentalment el que és la pesca d'arrossegament
i la flota, diguem, més petita,
més artesanal, de palangrés i gent que es dedica a el transmall,
i també hi ha representada la flota d'encerclament,
però amb una...
molt més testimonial.
I, en qualsevol cas,
al costat d'aquesta activitat extractiva,
hi ha també tot un procés
de transformació,
de comercialització,
i també d'aprofitament d'aquest recurs,
el peix,
que està en la base d'una gastronomia
que entra ja en el món dels serveis
i que entra, per tant,
en el món de les activitats del sector terciari
que es basen en aquest sector primari extractiu
i que justifiquen el fet que Palamós
sigui un element, un punt de referència
en el que és el món de la pesca a Catalunya.
Quin és el producte estrella de Palamós?
Què és pesca a Palamós?
A Palamós es pesca la millor gamba del món.
Vinga.
Sí, ja ho diuen, no?
Tenim aquí quasi com la marca i l'eslògan, no?
S'ha convertit aquest producte, el crustaci,
la gamba vermella,
s'ha convertit en l'estrella de la llotja,
s'ha convertit també en el motor
d'una campanya gastronòmica
que treu molta gent
i s'ha convertit també en un símbol de la població.
Déu-n'hi-do.
A nivell de gastronomia,
hi ha algun plat que sigui,
suposo que qualsevol tipus de plat
que es pugui fer amb gambes, no?
Que sigui autòcton.
Sí, però em sembla que els pescadors
i la cultura marinera és una cultura molt àmplia
que no s'està, diguem,
de termes municipals
i combrega d'uns principis generals
d'aprofitament, doncs,
del peix,
que a vegades no té una...
no és apreciat econòmicament
o no és, diguem,
molt conegut,
però que els pescadors saben treure-li
tot el suc, millor dit.
Tot el suc, no?
I, per tant,
tot el que són guisats de peix,
tot el que són
suquets,
tot el que són
l'utilització del peix,
doncs, en totes les versions,
i fregit,
amb la prasa
o amb suquet
i caldo, doncs,
l'arròs,
els fideus,
la gamba mateixa,
la planxa
o els escamarlans,
en fi,
jo em penso
que qui li agrada el peix
sabrà que...
sabrà que,
que, bueno,
que els pescadors
i, en general,
hi ha una cultura gastronòmica
important
i que el peix
és un, diguem,
una de les bases
més importants
que serveixen també
per promocionar la ciutat,
com és el cas
de la gamba de Palamós,
però que també
formen part, diguem,
d'aquesta nostra cultura
i d'aquesta nostra manera de fer,
que és molt diferent
a altres cultures
i altres àmbits geogràfics.
Sortim de la cuina,
tornem cap al Museu de Palamós,
i jo no sé
d'on heu tret
la majoria d'aquestes peces
que s'hi poden veure.
Són donacions particulars?
N'hi ha alguna
que sigui estat
especialment difícil
d'aconseguir?
No.
La veritat és que
Marina de Joguina
és una exposició temporal
que es basa
en la mostra
d'una col·lecció
de joguets marítims
d'un senyor
de Palma de Mallorca
que es diu
Toni Juncosa.
Aquest senyor
que...
mallorquí,
tal com he dit,
doncs és un bon col·leccionista
d'aquests joguets
de caràcter marítim,
ens van posar en contacte
amb ell
i el Museu de la Pesca
els va acollir
doncs
en aquesta temporada
sobretot
de Nadal
i de Reis
per demostrar
a la nostra joventut
i als nostres infants
doncs que fa
50, 60
o 70 anys
la gent s'entretenia
amb altres tipus
de jocs.
Sabeu d'on li va venir
l'afició
amb aquest home
de Mallorca
d'anar col·leccionant
joguines
que tenien a veure
amb la mar?
No, la veritat
és que
la flota
que realment
reuneix
perquè fonamentalment
són vaixells
fonamentalment
són vaixells
però
la veritat
és que
sabem
que és un bon
col·leccionista
d'aquest tema
i la veritat
és que
no deixem
l'origen
d'aquesta ficció.
Et dius
fonamentalment
són vaixells
per tant
són joguines
no
vaja
relacionades
amb el mar
però
de peus en terra
diguéssim
joguines
de nens
que no estaven
no eren joguines
per tenir dins
d'un vaixell.
No
eren
són
joguines
que es situïn
fonamentalment
a principis
del segle XX
1920
1930
fonamentalment
de fabricació
espanyola
i són fetes
de llauna
o de fusta
a partir dels anys 40
s'utilitza molt
la fusta
perquè és un material
més econòmic
i hi ha molts
de barquets
moltes llanxes
moltes figuretes
que s'utilitzen
que tenen
un origen marítim
i que
formaven part
diguem
de
de
de la col·lecció
de jocs
de la gent
aquí a Espanya
se n'havien construit
molts
i de fet
hi ha una bona col·lecció
de la casa
Pallà
i de la casa
Rico
que són
cases
que la nostra
joventut
també
treballava molt
i tothom
els té molt
en el record
i en la memòria
per aquí
per aquí
allà a València
s'havia dedicat
molt
a les fàbriques
de jovines
també
la veritat
és que també
hi ha una peça
que ve de França
d'Anglaterra
i de la pròpia
Alemanya
però
aquestes
100 peces
que nosaltres
vam portar
des de Mallorca
doncs
recull més
aviat
la tradició
de la construcció
de
de jovines
per part
de fàbriques
espanyoles
perquè ens fem
una imatge física
de com pot ser
alguna d'aquestes peces
com diries que són
aquests vaixells
o hi ha de tot
ho dic en el sentit
de si són molt detallistes
o són molt bàsics
sí
bueno
n'hi ha una mica
de tots
diguem
el que podria
anomenar
joguet ric
i el joguet ric
doncs
és aquell vaixell
de plàstic
ai perdó
de plàstic
no
no existia
de planxa
aquell vaixell
diguem
metàl·lic
que
està molt ben
il·lustratat
molt ben pintat
molt ben
retallat
i que a més a més
té algun mecanisme
que li dóna
un cert moviment
que li pots donar corda
i mou l'èlissa
que li dones corda
i gira la cua
o el timó
en fi
que podien flotar
fins i tot
i que et servien
diguem
per jugar
vora la platja
a trenc d'onada
n'hi ha d'altres
que són molt més
espartans
o més
més auster
que són els joguets
molt més
simples
d'un taco
de fusta
convertit
en un creuer
o en un
transatlàntic
que són molt més
matossers
però que agafats
amb un fil
i dues rodetes
doncs també
entretenien
a la canalla
de l'època
i al costat d'això
dels barcos
que tenen protagonisme
doncs molt rellevant
doncs hi ha també
doncs balenes
que mouen
la cua
submarinistes
de l'època
o gent que es vol
guanyar
doncs que estan
en unes posicions
o unes altres
i que es mouen
en fi
hi ha un ventall
bastant divers
de
juguets
tots ells
relacionats
amb la temàtica
marítima
i la veritat
que és una mostra
interessant
perquè
no sempre
un té
l'oportunitat
doncs de veure
com jugar
davant
els nostres avis
o la gent
o els nanos
de l'època
dels nostres avis
Joguina de Marina
de fet esteu
a les acaballes
ja d'aquesta exposició
tanqueu aquest diumenge
si no m'equivoco
i el plat fort
suposo devien ser
els dies
que coincidien
amb l'època de Nadal
com valoreu
de moment
l'exposició
ha passat molta gent
i quin tipus de gent
ha vingut
sí
de fet
la valoració
és positiva
en tant que
que vam reforçar
aquesta idea
doncs
d'exposar
aquests joguets
amb una mostra
que teníem a la venda
de joguets
d'un cost
molt molt molt
molt baix
molt baix
però que també
utilitzant el pretext
de l'home marítim
de peixets
que es mouen
de pocs
que es belluguen
de barquets
que corren
doncs vam tenir
vam donar l'oportunitat
a la gent
doncs
d'acompanyar
a les festes de Nadal
els tions
i els reis
doncs d'aquests objectes
tan singulars
molt simples
però també
molt
molt diferents
i això ha fet
que al museu
hi passessin gent
gent jove
gent crios
i sobretot
acompanyats
dels avis
o dels pares
que així
també tenien
l'oportunitat
d'emportar-se
a algun dels joguets
que nosaltres
exposàvem
però en versió
moderna
i aquesta versió moderna
doncs
també passa
per la planxa
per la xapa
i també
evidentment
passa
pel plàstic
que és el material
actual
per excel·lència
Déu-n'hi-do
doncs
convidem a tothom
de per aquí
de Tarragona
que ens estigui escoltant
si volen pujar
a Palamós
encara ahir són a temps
fins al diumenge
encara fins al que queda
de setmana
a Palamós
al museu
hi trobareu
Marina de Joguina
aquesta exposició
Miquel
jo no voldria acabar
aquesta entrevista
sense que
no se'ns expliquessis
quins són els projectes
que teniu des del museu
alguna altra exposició
o la recuperació
d'alguna peça
sí
ara tenim dos projectes
en marxa
el primer
és
el muntatge
d'una exposició
que anomenarem
veles al port
que és una exposició
on combinarem
les fotografies antigues
i les maquetes
de
modelisme naval
on podrem
veure
els diferents tipus
de vaixells
que anaven aparellats
a la vela
i que formaven part
dels escenaris habituals
i dels paisatges marítims
de tots els ports
de la nostra costa
des d'una perspectiva
molt àmplia
i
diguem
i molt diversa
no?
i per l'altre costat
tenim
un projecte
diguem
de consolidar
la pròpia oferta
del museu de la pesca
a través
de la incorporació
d'embarcacions
de pesca
i en aquest sentit
estem acabant
d'arreglar
de posar a punt
una
taranyina
una
una cinta
dedicada
a la pesca
d'encerclament
que són responsables
de les captures
del peix blau
de la sardina
i de l'anxova
i després
també tinguem
a punt
una barca
d'arrossegament
això
completarà
la pròpia visita
al museu
i ens permetrà
tenir una extensió
a mar
flotant
de la mateixa història
que expliquem
al propi museu
però donarem
l'oportunitat
a la gent
que es pugui embarcar-se
amb una
embarcació autèntica
dedicada
fins fa poc
a la pesca
Doncs us desitgem
molt d'èxit
amb aquests projectes
i els futurs
que puguin sortir
Miquel Martí
director del Museu
de Palamós
moltes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres