Fins demà!
Quasi que no em fas cap enveja, ni molt menys.
No, jo t'ho dic que no.
Perquè tu, diumenge, crec que festa, no?
Sí, clar, sí.
Dissabte no, però diumenge sí.
No, dissabte jo treballo perquè, com les bones treballadores,
he de fer moltes hores.
Has vist que he fet un reunió?
Hem de saber alguna cosa, potser interessant, de Tarragona,
en aquestes dates?
De la meva vida social?
Per exemple?
No.
Algun concert que ens vulguis recomanar especialment?
No?
No.
A veure, n'hi ha molts, i tots són recomanables.
Però jo no hi aniré cap, aquesta setmana.
Bé, però si ens centrem, sí.
Però escolta'm, Sílvia, és que no he vingut a cap a parlar de mi.
Home, jo aquí podríem discutir llarg i extens.
Podríem fer un dia, eh?
El meu gust d'entrisme no arriba tant.
Ni penso escriure una novel·la amb les meves històries per no dormir.
Avui, entre d'altres, parlarem de...
Els Beckham, com no, Francisco Rivera, la seva ex-senyora, Eugenia, Luis Miguel, Alejandro Sanz, sí, Sílvia, Alejandro Sanz, Madonna, Ernesto Neira, Paris Hilton i Leonardo DiCaprio.
Comencem?
Som-hi.
De qui comencem a parlar?
Bueno, què sembla si comencem per l'inevitable?
Els Beckham.
Dedicada especialment a la senyora Beckham.
Doncs sí, ella es preguntava què puc fer perquè les meves festes siguin més glamuroses que mai, més glamuroses...
Doncs sí, ella no volia, volia ser més que la Pressler amb aquells bombonets tan bons.
Amb el Ferrerrer.
Amb aquells bombons tan bons, i ella va dir, jo ho he de fer millor encara.
Ai, ai, ai, quina por.
Bé, doncs ha volgut, com és dir, arrissar el ritxol i fer un tiraboixó perquè ha donat dos, i llegeixo bé, dos invitacions per una festa privada que prepara amb motiu del Mundial de Futbol.
Que dius!
Ha donat aquestes dues entrades a, això sí, em sembla molt bé, a una organització britànica per la protecció dels nens.
Veus?
Aquesta organització la subhastarà per recaudar fons, que se'm fa brusca la paraula.
Sí, que d'alguna manera, en vez d'haver rellat directament les entrades i donar aquests fons a aquestes gent, fan que ells ho venguin perquè després treguin els diners i els careroses quedin ells.
Ja, tu, a veure...
Jo hi vaig directament al gran, no?
Tu posa... No, la idea és que perquè...
Mira...
Una manera d'ajudar com una altra.
Exacte, dono això i hi ha gent que pujarà per venir a la meva festa i vulguis que no, doncs jo també quedaré com una senyora.
La qüestió és que la festa es fa el proper dia 21 amb una menció que tenen al sud d'Anglaterra i que servirà per acomiadar la selecció anglesa de la que David és capità abans de la concentració per al Mundial d'Alemanya.
Bé, tu imagina't aquells, a veure, ho dic amb la boca plena i la consciència molt tranquil·la, aquells dos pobres desgraciats que els toquin a aquella festa...
És que no crec que siguin ni pobres ni desgraciats.
Home, a veure, a veure...
Ja veuràs, ja veuràs per on vaig.
Segurament que deuen tenir uns quants calerons per poder fugir.
No sé fins a quin punt, perquè si a tu no t'han convidat a aquella festa, ja has de pagar per entrar en una festa que fa algú casa seva.
Ja agafaran, ja agafarà el padrí Elton, ja agafarà amb algú d'aquests coneguts que posi calerons...
Per comprar dos entradetes.
Clar, i a més a més després serà, Elton John va ser el que més va donar calerons per aquesta urbanització benèfica.
No hem de perdre el nord i hem de veure que aquests diners no són destinats a cap més cosa que no sigui protegir els nens.
No, no, això sempre, això sempre.
Fins d'aquí, perfecte. Però jo no sé, pagar per anar a una festa d'aquests dos poques soltes, és trist, eh?
Ah?
És que és trist.
Ah, chata, cadascú se gasta els quartos com pot i com vol.
Tens sort que no et convidin i puguis esquivar.
És que si a més a més has de pagar per anar, ja, tio...
Bueno, jo no puc anar, eh?
A mi que no m'enviguin, a mi que no m'enviguin la...
Que no, que no ens enviuin.
I hi ha altres coses que sí que ens agradaran que ens enviïn.
Parlem de bodes i de no-bodes.
Comencem amb les bones, no?
Amb les bodes, va.
Bé, a banda de Nicole Kidman, que és que serà una setmana abans que el seu ex, Tom Cruise...
I que, a més a més, diu que, tot i que no és el seu marit, tot i que ell va abandonar com si fos un...
fer el pudor, ella encara se l'estima.
Però saps per què ho va fer, tot això, no?
Recorda el gran contracte que tenien i que caducava dos dies després que es trenquessin.
Els deu anys del matrimoni.
Perquè a partir d'allà hi ha molts diners en compte i moltes històries que el Tom Cruise, jo crec que algú li va assessorar que tallés d'arrel aquesta relació, eh?
Ja.
El que fa el money, money.
Ho trobo molt lleig perquè, bueno, que s'haguéssim fet un contracte prematrimonial abans i...
I ho van fer, eh? Per això que a partir dels deu anys s'havia de passar altres coses.
Bueno, no sé.
Que van dir, tallem-ho d'aquí abans que arribin.
Però anem a parlar de coses boniques i romàtiques, vinga.
Sincerament, no se la devi estimar perquè, si no, una vegada et separes, pots tornar a tenir unes relacions sense haver-te de tornar a casar.
Però, bueno, no hem vingut aquí tampoc avui per sort a parlar del Tom Cruise.
No.
Parlem del senyor que està de fons, Luis Miguel.
El senyor perpetuo de la moda.
Perpetuo que enamora més d'una i més de dos, es casa.
Es casa al maig.
Qui dius!
Que deia un raig.
És a dir, ja...
Amb la presentadora aquella, noia...
Sí, sí, sí, sí.
El 20 de maig es casa a...
A veure si ho pronuncio bé.
O a Xaca.
Sí, a Xaca.
Exacte.
Amb una actriu que es diu Araceli Aràmbula.
I l'organització de la boda estarà totalment controlada per ell.
Perquè es veu que està motivat el tema de jo, tranquil·la, jo, jo, l'organizo.
Es veu en el tema que la seva futura esposa està embarassada de dos mesos...
Ahà, que no es posi nerviosa, clar, no?
L'illògic, l'illògic.
Ja li dius, mira, carinyo, tu et quedes aquí amb les cametes en l'aire, així a xecadetes, reposant...
Mira que guapa aquestes.
Mira que guapa aquestes.
Que no t'agafin gasos i t'agafin coses rades.
Exacte.
Que allò m'encarrego de tot.
Veus quin bon home.
Tu només has d'anar a buscar-te el vestit i ja estaràs.
Però aquesta noia és la que tenia el fill que se li va escapar, que el papa i la mama o el futur nòvio de la mama se van a casar i tot això.
Que te'n recordes que va haver una mica de rebombori?
No me'n recordes, això.
Sí, això fa temps que ho vam comentar, perquè no sé si era aquesta noia, tenia un fill petit i un dia anaven pel carrer i diuen, sí, que la mama i això es casaran.
I a partir d'aquí tots els periodistes van posar orelles.
No ho recordo, no ho recordo ben bé, eh?
No ho sé, no t'ho puc assegurar.
Ho investigarem, ho investigarem, perquè a això estem, per investigar les coses.
Sobretot ella, i jo no, jo estic aquí per fer bonic.
Clar que sí.
I ara anem a l'altra banda, no?
Al no boda.
Olvida mi nombre, mi cara, mi casa, y pega en la vuelta.
Veus?
Justament, per això mateix van acabar com el gat i el gos.
Bé, Eugènia, l'Eugènia d'Espanya, perquè ja l'hauríem de dir així, demana l'anul·lació matrimonial de Francisco Rivera.
Ell no s'oposa, perquè té una relació estable i la mar de bé,
i és que ell ha sol·licitat al tribunal d'ell la rota l'anul·lació matrimonial, perquè és bo que...
Que no hi ha manera.
Bé, que potser ja no vol tenir cap mena d'llaç amb aquesta persona.
Recordem que es van casar a la catedral de Sevilla el 23 d'octubre del 98,
amb tres emisores de televisió posant-ho en directe.
Sí, sí, amb aquella Carmina plorant.
Era un boom.
Mi hijo, mi hijo, mi hijo, que me lo que le voy a perder, mi hijo.
Exacte. Va ser ella, Eugènia, la que va demanar fa quatre anys la separació, és a dir, de dir, bueno, mira, saps què?
Això tallem-ho? Doncs ara és ella una altra vegada perquè, bueno, es veu que...
Deu tenir més pressa.
No, i a més, a més, recordem que s'especulava, creien, que tornarien una altra vegada a juntar-se, que estarien allà, que no, que sí, que sí, que no, que sí.
Sí, que sí, tomba, però la qüestió és que ara ella ho deixa claríssim, és a dir, no només no hi ha una altra possibilitat, sinó que no en queda cap.
I ja tenim el sac buit.
Exacte, jo ja estic amb aquell senyor que teòricament és actor, director, que està estudiant, que va i ve, que va i ve, que va i ve, que toma, mira que no es mereixi pel camí, eh?
Perquè jo no sé si deu tenir un bono 10, un bono 30, un bono estudiant.
Jo el que em sembla que no, d'estudiant no, perquè deu estudiar a l'avió, anant i venint, perquè si no no s'entén.
No anem a temps, eh? Jo crec que arribarà allà i diran, bé, gràcies, com era la classe? Passa'm els apunts.
Mira, presente.
Gràcies.
I survo tant.
Bueno, i experiència com jo no tinc per posar.
Vale, ponmela.
Alejandra Sán.
Què li passa a la boca?
Està cantant en portugués, dona.
Ai, però avisa, fill meu, jo dic què li ha passat, una feridura o alguna cosa.
Escolta, escolta.
Què li passa al meu Alejandro Sán?
Digue'm, digue'm.
Doncs hi ha una frase que a mi, a mi em fa molta gràcia, que és el, bueno, de fet és que estic parlant sola.
Podria dir qualsevol cosa, podria dir qualsevol cosa, perquè ja em sap l'efecte.
Jo no sé si algú m'escolta.
Queta mosca.
És que la Sílvia no m'escolta.
Queta mosca.
Queta la mosca.
Ai, perdona, el teu veneno, el teu veneno, el teu veneno.
Ho veuràs tu per on me sale.
Digues, digues, va.
Com t'anava dient, abans que l'Alejandro Sán em deixés muda, és que hi ha una frase de Peu de Pàgina que a mi m'encanta d'aquest reportatge.
El titular és El corazón de Alejandro Sán podria estar ocupado.
Què dius?
Tu no ho sabies, però podria ser.
No, no, a mi no m'informen d'aquestes coses.
I ara tranquil·litzaràs i respiraràs fort i tranquil·lament perquè el Peu de Pàgina diu
¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir por emoción?
Ah, acompaña.
Vale.
Ah, acompaña.
Se li atribueix un nou amorío.
Sí, amb una noia que teòricament...
La suposada Fortunada és una espectacular cantant i actiu puertorriqueña llamada
Rosalín Sánchez, que, i aquí ve el Cotarro, en breus setmanes traurà un nou disc al mercat.
Doncs així ja va passar amb l'altra noia, que també van registrar el vídeo i no sé quina història més.
Va xerrar.
No, no, amb una altra, que també era la presentació a Espanya del seu vídeo i de la seva cançó,
que comparteixen música amb l'Alejandro Sán.
I que, mira...
Se'ls hi va atribuir.
Una altra, per l'amor de Déu, Alejandro, no pares, no pares.
Jo, de fet, no sé.
Va, xomen, aquest home.
Li podríem dir si vol venir col·laborar amb naltros.
Oh, mira, programa.
A veure si muntren una fera amb tu o alguna cosa, Sílvia.
No, ara ja no.
Li ocupes el cor.
No, no, jo també ja...
Però una cosa platònica.
No és res, mire això aquí per la ràdio.
No, no, no.
Alejandro, jo estic molt contenta que estiguis feliç.
Sí, Lluia, si no ens sent ningú...
Deixa, deixa, que internet...
Encara estem per descobrir coses, eh?
Deixa, deixa.
Sí, que sí, que sí, home, mira ell, no, que no, que no.
Em sona rara, a mi també, eh?
A mi també.
Bé, que tenim la Madonna preparadíssima, sí?
Què li passa a aquesta bona dona?
De fet, no, el tema és que no està preparada.
No?
No, però no gens, eh?
Home, nosaltres sí que la teníem, eh, per posar-la.
Tu sí, perquè tu sí ets una mare d'avui en dia treballadora i preparada.
Home, és el que es pot.
Tampoc, tampoc.
No li posem més, no li posem més.
Què ha passat, què ha passat, què ha passat?
Doncs bé, és això que tu deies ara, no li posem més.
És a dir, hi ha milions de dones en aquest món que compaginen el ser mares amb una vida laboral.
O inclús compaginen la lluita de ser mares amb la lluita de la vida real.
Bé, doncs, Madonna confessa que se sent un desastre de mare.
Per culpa de les pressions que ha estat sumesa per la seva carrera professional,
diu que, i llegeixo textualment,
és una lucha encontrar el punto de equilibrio entre mi carrera y mis hijos.
Lògic.
Siempre me digo a mi misma, Dios mío, eres un desastre de madre.
Me den ganes de ir a casa a acostar a mis hijos.
Bé, jo crec que això no és res de l'altre món.
Hi ha milions i milions de dones que en qualsevol moment del seu dia laboral
deuen estar pensant, què fan els meus fills?
Exacte.
A veure si ara tu vulguis penjar una medalla perquè siguis una mare treballadora.
Home, el que passa és que, clar, la feina que té ella és molt complicada
perquè així com moltes arribem a casa a segons quines hores bones,
ella, clar, si té un concert o té una promoció i ha d'anar viatjant per tot el país.
Bueno, també hi ha senyores que treballen a la plaça,
que venen peix i que s'han d'aixecar a les 4 del matí.
També és veritat. I si no, forneres, etcètera, etcètera.
I un llarg, etcètera.
I clar, no cobren tant com la Madonna.
Ho sento, Madonna, però no tens cap mèdic.
No cola, eh? No cola, guapa.
L'entenc, però no cola, eh?
A veure, m'has dit que passi una sequera d'una història del Don Dinero.
A veure, explica'm.
Ho pots liar o...?
Sí, sí, sí.
I parlem d'Ernesto Neira.
Poderoso caballero,
és don-don-do-don-din-don,
és don-dinero.
Ai, que mal que és aquesta cançó, eh?
Sí, sí, sí.
Poderoso caballero,
és don-don-do-don-din-don,
és don-dinero.
Bé, doncs aquest trosset de cançó
te l'he fet buscar així com a fanàtica per internet
perquè el necessitàvem.
Volem parlar d'Ernesto Neira.
Jo cada vegada hi trobo més farum exclusiva.
No ho acabo d'entendre.
Ernesto Neira es separa a poquetes setmanes
del naixement del seu tercer fill.
Dies després del seu quart aniversari de boda.
És a dir, falten dies comptats
perquè neixis un fill,
acaba de celebrar quatre anys de matrimoni
i ha decidit, paf,
Leli Céspedés ja no serà la meva senyora.
Però no es pot deixar això així, les coses?
De fet, la història te l'estan venent
en el plan de...
Ha sigut una cosa de mutu acord,
per un costat,
però en l'altre pots sentir que si un maltratador...
Maltratament, sí, sí, sí.
Com sempre passa.
A mi, a mi, em sona a...
D'aigua, si bé no mal.
Lo importante es que hablen de mi.
Jo crec que més que...
Jo crec que...
A veure, no sé com explicar-t'ho.
Hi ha moltes exclusives que es poden vendre.
Cubra.
Poderoso caballero
És don, don, don, don, don, din, don,
és don, dinero.
I perdó, no la pela, pela.
Pela, pela marinera, la que té, que te dona, eh?
No, no, la del sueño del Morfeo, eh?
La que parlarem ara.
El instinto me hace cuestionar
Y luego miro a los demás
Y empiezo a ver la luz brillar
Quiero cambiar
Es hora ya de despertar
Quiero vivir
Quiero sentir
Saborear cada segundo
Compartirlo y ser feliz
Això és el que ens agradaria més d'una
Saborear cada segundo
I tira, tira, que a mi m'és igual
Que no em ve d'aquí
No, però això ja ho fa la Paris Quilter
Aquest és el problema
Ai, que no tinc la que tonta soy posada
Això és el que t'estava demanant
Per això, eh?
Perquè jo l'hi estava fent
Allí com si estés parlant
Amb...
Sí, sí, ja
Com es diu l'idioma dels sordomudos
Aquests de la tele
Que fan al Telenotícies?
Això ho hem de saber
Bé, doncs jo l'hi estava fent gestos
Com si fos aquest tipus de senyora del telediario
De dir, posa'm allò
I ella, què dius?
Jo, que em posa?
I semblàvem aquí
Bueno, dos taronetes
No t'ho poso, no?
Parlem de Paris Quilter
Que tonta soy
I ja està
Bé, ja està
Ara ja ens hem entès
Bé, la qüestió és que
Paris Quilter
Es recupera i supera la ruptura
Amb Stavros Niarchos
Que bé, ho he dit
Amb un tal
No m'ho facis repetir
No, no, no
Amb un tal
Matt Leinard
I tu em diràs
Qui és?
Qui és?
Doncs no ho sé encara
Un altre multimilionari segurament
Segurament
Que ha de tenir dos vaixells
Quatre cases
I un món de quilos
I no a sobre d'ells
I no al cinturó de bacon
Bé, la qüestió és que
Per què no quedin dubtes
De la seva ruptura
Ella, a l'heredera
De tots aquests hotels
Hilton
Ha decidit demanar
Al seu representant
Que amatís un
Amatés, ara sí
Un comunicat
A tot el món mundial
Per decidir que ella
O sigui, per fer-nos
Que ella i l'Estabros
Aquell
Ja no estaven junts
Això ja ho sabíem, dona
Això ho va dir la setmana passada
Però jo en perdo
París, xata
Això ho has dit la setmana passada
O sigui, va canviar
De l'altre París
Que era també grec
Sí, de quartos
A l'Estabros
Ara de l'Estabros
Aquest Estabros
No, però l'Estabros també va tallar amb ella
Va ser ell
Que va dir que prou
Però qui era aquest senyor?
Un altre de quartos també
Ja no me'n recordo
Bé, i el mat aquest
Què fa?
No ho sabem encara, no?
Té un altre de quartos
Tu pensa que aquesta noia
Va de quartos en quartos
Però si en té un munt de quartos
És bastesa d'un munt d'hotels
No, però això és un pare
No, no
Ella és encara l'hereva
A ella li han de caure els quartos
Quan son pare no sigui
A ella l'únic que li pot caure
Si ella el que fa és
Papa
Posa'm al banc
Aquella quantitat que necessito
I clar, el papa
A lo millor està d'ella
Fins una mica al nas
I per no veure-la
Jo he buscat un bon nòvio
Que tingui quartos
I que t'ho pagui ell
Que t'ho mantengui ell
Hosti tu
Jo crec que la història va per aquí
Sí, jo crec
D'aigua
Le pago el que sé
Per favor, que no salga nunca más
Escolta, i parlant de nòvios
Parlem de Leonardo DiCaprio
Volíem posar la música del Titanic
No, no
Millor que no
I hem triat aquesta cançó de revólver
No ens enganyis, Sílvia
No la volíem posar directament
No, però aquest es diu Marineros Varados
I per fer referència al mar
Bueno, parla del...
A veure, siguem sinceres
No, no, siguem sinceres
No sabíem quina música posar-hi
No volíem posar Titanic
Però en canvi ens feia gotes sentir aquesta cançó
També és veritat
Així que hem fet allí que ens ho vingués bé
Però no cal enganyar, Sílvia
No cal enganyar
Total, què és?
I tu també ho has d'explicar tot
I per què ho has d'explicar tot?
Perquè s'ha d'anar amb la veritat pel davant
Marineros Varados
Hem de parlar de Leonardo DiCaprio
Es va fer molt famós per Titanic
I ja està
I ja està posat
Dona
No és que me fas dir coses que no he de dir
Per l'amor de Déu
És que no sé si podré donar la notícia ara
Què li passa?
Què li passa?
Que confirma
Que té una espectacular nòvia
Que es diu
Bar
No és snack bar
Bar solo
Bar
Refany
L'Eli
L'he dit
Bar Lancaster
L'he enviat
I té bigoti
A veure, no sé
Segurament serà un nom molt conegut i molt famós i molt horrorós en algun lloc
Però aquí, bar solo de copes
Irrecomanable
Irrecomanable
Un bar
I amb teatre
I amb coses de bequeria
I té de tot
De fet, Leonardo
Que ens sembla perfecte
Que estiguis enamorat
Que te l'estimis molt
Però no et tires a la beguda
Sobretot
No, no
No se t'enganxa
No se t'enganxa res més
Del bar
Bé, de la bar
Marc, que tornem la setmana vinent, no?
O no
Sí, dona que sí
A més, te posaré una altra excusa
I posaré una altra de revólver
Ah, bueno
Així escoltarem tot l'àlbum, eh?
Rai
Però no m'agradaria tornar a sentir l'Alehandra Sánza en portugués
No
No et sàpiga greu
Però és que no l'entenc
Bé, te'l buscaré a italià
És que no l'entenc
I clar, diu coses molt rares
Sí, sí, això és veritat
Alejandro, no t'ha quedat massa bé, eh?
Molt bon divendres
Molt bon cap de setmana
Fins dilluns
Ei, a què queda com de tal notícies
I a la mare el divendres, eh?
Bueno
Ja em talla el rotllo
I ja no sé com hem d'acabar
Que pesada
Tu t'adones que en quasi 10 anys
Que fa que fem el programa
No hem sabut acabar mai un programa
Vinga, acaba, acaba tu
És que no sé
Digues bon cap de setmana
A la Sílvia fins dilluns
I a mi fins divendres
Però si tu i divendres no ens veiem
Si tu fins divendres no ens veiem
Per això te deia que a la Sílvia fins dilluns
I a mi fins divendres
T'acomiades a mi
T'acomiades a l'audiència, home
Ja l'he liat, ja l'he liat
Tu què t'has posat el cafè?
No, no, eh?
Gràcies, ens veiem
Gràcies a tots
Gràcies a tots
Gràcies a tots
Gràcies a tots