5 minuts i mig i seran dos quarts de set de la tarda.
Ricard Monclús, bona tarda.
Bona tarda. Què tal?
El Ricard és el nostre economista particular,
professor de comptabilitat de la Universitat Rovira i Virgili,
i bé, dilluns i dilluns, no parlar-nos sobre economia.
Afers econòmics, es diu la seva secció.
Avui, Ricard, ens portes un tema molt adient per l'època,
és el darrer programa, la darrera secció que tenim abans de Nadal,
i ni que són ni a prematur, parlarem avui sobre com gestionar-nos,
una miqueta amb el que és el consum, allò de no tenir l'emaforadada,
com se sol dir, l'economia domèstica.
Bé, de fet, no estem, no és massa avançat.
Durant aquest pont, la gent ja se n'ha fet un tip de gastar.
Bé, jo el que t'havia proposat una mica avui era parlar del consum
i una mica de la bona planificació de l'economia familiar.
Llavors, estem en un període de l'any en què tot ens invita a consumir.
Per una part tenim la paga extraordinària,
després sortim als carrers, estan enlluminats, la música, els horaris, els regals.
Llavors, una mica això ens pot condicionar la nostra forma d'afrontar aquestes dates.
I llavors jo, la idea meva, una mica, la d'apostar per la moderació
i per la planificació de l'economia familiar.
Moderació en el sentit d'evitar aquella despesa que és absurda,
aquella despesa que és totalment innecessària,
aquella que, en definitiva, al cap d'uns dies te n'adones
que t'has deixat portar per un corrent consumista desmadrat.
Sí, perquè la veritat és que l'esquer que ens posen és molt fort.
És el que dius tu, estar tot el carrer, totes les botigues,
acondicionades de cara a aquest consumisme, no?
Sí.
Però, clar, els botigues tenen dret a fer-ho
i llavors és cadascú individualment que s'ha de refrenar.
És una forma lícita, diríem, d'impulsar el consum.
El que passa és que, clar, hi ha aquesta moderació que parlava,
possiblement és complexa de dur la terme,
però sense aquesta moderació difícilment tindrem una planificació
de l'economia familiar.
I aquesta planificació és necessària si nosaltres volem adequar
la despesa als ingressos.
Si gastem més del que podem, després ens ho passarem malament.
Per tant, jo el que diria és no ho féssim, no?
Cada cop és més habitual això, vosaltres que controleu dades i estadístiques,
és més habitual cada cop que la gent estiri més el braç que la màniga?
Que hi hagi aquesta, que la gent es moderi menys,
o es planifiqui menys i es tiri més de préstecs i de crèdit i tot això?
Bé, la moderació és difícil, ja que, com has dit abans,
es crea un ambient especial per afavorir el consum.
I llavors està perfectament estudiant l'efecte que els llums, la música,
tot aquest ambient genera sobre el consumidor.
I llavors és lògic que ens costa no ser arrastrats, diríem.
Però la planificació de la nostra economia personal o familiar
és imprescindible i no solament en aquest període, jo diria que sempre.
El que passa és que en una situació d'elevada despesa,
la planificació és més urgent.
Però llavors és que és el que dèiem, no?
Sí que podem dir fins a cert punt, doncs no,
no caiem en aquestes temptacions de comprar coses inútils.
Per exemple, però hi ha coses en què és gairebé inevitable caure.
Regals de reis, sopars d'empresa.
Clar, tot això ja ho abolim directament.
Amic invisible, eh?
Totes aquestes qüestions.
Amic invisible, rai que surt baratet, no?
Que normalment es posa un toc, eh?
A veure, jo no estic dient, lògicament,
que aquestes qüestions no s'han de fer.
El que estic dient, senzillament, és que no crec recomanable
viure aquestes dates com si s'acabés el món, no?
O sigui, és que moltes vegades ens dona una sensació de dir,
bueno, escolta, et deixes portar per aquesta voràgina, no?
I llavors, o sigui, en quant a aquestes qüestions que estaven comentant,
o que tu comentaves, els dinars d'empresa.
Sí.
A veure, tenint en compte la quantitat de moving que en aquest acosament laboral, no?
que hi ha en les empreses.
Els dinars d'empresa, moltes vegades, són un autèntic perill.
O sigui, amb una copa de mes, la persona es torna molt, molt atrevida.
I què passa?
Que després s'acaben aquestes festes,
i llavors hi ha molts dies de feina i de necessària convivència.
O sigui, que ja el de no anar a dos sopars d'empresa
ja no és una qüestió econòmica, sinó que ja és una qüestió...
És gairebé de supervivència.
O sigui, bé, o de no veure, no?
És com la qüestió d'aquell que conduís no veig,
o el que pot dir més coses de les que realment són necessàries,
doncs no.
En quant als regals, als reis, totes aquestes qüestions,
jo penso que els regals de reis estan bé,
però si parlem bàsicament a la canalla,
jo penso que amb una joguina possiblement n'hi ha prou, no?
O sigui, el problema de la nostra època és la sobreabundància.
I aquesta sobreabundància i aquesta quantitat de regals
fa que perdem l'intrés per les coses
i al mateix temps, si a un nen li regalem tot allò que demana,
pot arribar a pensar que la vida sempre es comportarà així amb ell.
I potser això no serà així.
Clar, Ricard, però això és molt fàcil de dir en teoria,
però el que no podem fer tampoc és aïllar-nos de tot el món.
I si un nen de 10 anys, tots els seus companys,
ja tenen la Game Boy,
doncs com li justifiques tu, que és l'únic de la classe
que no té la Game Boy?
Si a més és una criatura estupenda que es porta superbé.
El que passa és que jo sóc economista en aquest aspecte.
No és psicòleg infantil i això ja.
Aquesta és una pregunta en la que ho veig difícil.
El que passa és que des del meu punt de vista,
i parlo, diríem, lògicament, com tu has dit,
com a persona que no sóc psicòleg infantil,
i per tant el que puc dir no necessàriament,
o almenys no ho dic en la mateixa justificació
que pugui dir les qüestions econòmiques.
Però jo penso que els regals no han de ser el substitutiu de l'estima
i dedicació que els nens i nens requereixen.
No és, des del meu punt de vista, necessàriament millor pare o mare
el que més regals dóna al seu fill.
Sovint un fill agraeix més que algú estigui jugant en pilot amb ell
a la platja, per exemple, al seu pare,
que aquest crió es passi tres hores a casa jugant
en una meravella tecnològica
que en el millor dels casos l'acabarà robotitzant.
I dic robotitzant i no dic idiotitzant,
però també hi cap aquest perill.
Bé, Déu-n'hi-do.
Home, això és la teoria, és el que tots voldríem.
I fins i tot arribar a pactar allò que es diu sempre amb els nens
que aprenguin el valor de les coses.
Arribar amb un cert pacte...
És que sovint, ara que s'han ficat de moda
aquestes celebracions dels aniversaris,
un nen igual el dia 15 d'octubre
rep 10, 12, 15 regals per part dels que ha convidat.
Llavors, clar, aquest és el que parlo una mica.
Si a la meitat de l'estiu o a la meitat de l'hivern
o quan sigues reps aquests regals perquè és el teu aniversari.
Si després arribes a Reis
i demanes 10 coses
i són 10 coses les que rep.
El problema és una mica de...
Primera, una qüestió que tothom envies.
Aquí no és necessari tampoc ser psicòleg.
És veure que el crio moltes vegades s'aficiona a un joc
i deixa els altres totalment de costat.
És a dir, el fet de tindre la seva habitació plena de joguines
lògicament fa que prestigui menys atenció.
Doncs el problema, des del meu punt de vista més important,
és sobretot això.
O sigui, que s'arribi a pensar el nen
que tot allò que demana ho tindrà.
Perquè, lògicament, la societat
no és tan i tan
compleient amb els seus ciutadans.
És que, com dius,
per el que veiem cada dia,
ja des de començaments de desembre,
sembla que això del Nadal ho hagin inventat els botiguers.
Sembla una festa d'aquestes imposades, no?,
a nivell consumista.
Sí, però no...
A veure, el Nadal és una festa
de la que, lògicament,
els botiguers entraven en un partit,
entraven en un profit.
Però, en principi,
el Nadal
és una festa
que els seus orígens
són molt llunyans
i no tenen res a veure amb els botigues.
Potser caldria tornar, no?,
amb aquests orígens,
a celebrar la festivitat,
tenint en compte els orígens.
Bé, els orígens
és celebrar una mica
que s'acaben
les nits llargues
o que s'acaben
els dies curts, no?,
en definitiva.
O sigui, de la mateixa manera que per Sant Joan,
estem celebrant el solstici d'estiu
i allà el que se celebra
és la nit més curta de l'any.
Ara, al voltant de Nadal,
el que s'està celebrant
és el solstici d'hivern,
que és, contràriament,
el dia més curt de l'any
o, dit d'una altra manera,
la nit més llarga.
Llavors,
això és així,
senzillament per un fenomen físic,
que la Terra,
a la nostra hemisferi,
en aquests moments l'hemisferi nord,
està més inclinada
en relació amb el Sol.
Llavors, aquest moment
ha estat considerat per moltes cultures
com l'inici de l'any.
Llavors, aquest ha estat el motiu de les festes.
De fet, els romans celebraven
una setmana
que se'n deia la Saturnàlia
en honor del Déu Satur
perquè s'acabaven les tenebres
i els dies ja s'allargaven.
Llavors, durant aquesta setmana,
menjaven i bevien molt
i també, inclús,
s'intercanviaven regals.
És a dir,
que les festes aquestes nadalenques
ja se celebraven.
De fet, el 25 de desembre,
com a dia aici festiu
i des d'un punt de vista religiós,
els seus orígens els hem de buscar
a l'edat mitjana
i, de fet, va ser una mica
perquè la Iglesia Catòlica
va intentar contraposar
a les festes paganes
del solstice d'hivern
una festa seva.
i llavors ens deia
escolta, això no pot ser
que la nostra,
parlant-ho en tot el respecte,
la nostra clientela,
celebra unes festes paganes
i llavors nosaltres
els hi hauríem
que donar unes festes religioses
i llavors aquest va ser
el motiu del 25 de desembre.
I si busquem
aquest arbre de Nadal
i tot això,
l'origen el trobaríem
amb els pobladors
del nord,
del nord d'Europa,
els celtes,
que creien
que l'arbre representava
el poder
i llavors per això
en aquells moments
l'il·luminaven
i tot això.
La qüestió és que
l'edat mitjana
doncs això
es va instituir
aquesta data
com a celebració
religiosa cristiana
en tot cas.
Els romans,
com deia el Ricard,
ja ho celebraven
però ho celebraven
durant una setmana
i nosaltres
ja portem més i mig
celebrant.
Bé, més i mig
farà el dia 25.
Des de finals de novembre
que ja ve,
l'enllumenat de Nadal
es va encendre
ara a l'última setmana
de novembre
em sembla.
Cada cop ho allarguem més
i a més ara
que ens està canviant
que hi ha el canvi climàtic
aquest,
és curiós veure
gent encara
amb màniga de camisa
i ja tots els uns
de Nadal encesos.
Ara afortunadament
ens ha començat
a fer una mica de fresca.
Afortunadament
ho dius tu, també.
Dic afortunadament
en el sentit
que els pobres pares
no els passaria
molta calor.
Tots aquests
que ja pugen
per les finestres
que això també és un fenomen
que cada any
està més de moda.
Sí,
a veure,
és com tot.
Jo en aquest aspecte
em sentiria inclinat
a dir una expressió
d'aquestes
que la utilitzem
molt sovint,
que el negoci
és el negoci
i llavors
hi ha moltes festes
que tenen
un origen religiós
i la societat
les comercialitza.
Llavors,
aquestes festes
de Nadal
en aquest aspecte
s'ha d'aprofitar
el clima
que genera
a la festa
com he dit abans
és una festa
que té un origen
determinat
però en el fons
l'origen religiós
que se li ha donat
és un origen
alegre,
perquè per exemple
la Setmana Santa
l'origen
no seria
alegre
i llavors
allà s'ha reconduït
d'una manera diferent.
La Setmana Santa
és per fer vacances
i llavors
allà no hi ha
Holgorio,
no hi ha
Alegria,
no hi ha
Gresca,
Xirinola
i tot això.
Però aquesta
si es cau això
per una part
el naixement
i per una altra part
els reis,
és a dir,
són unes dates
en les que
inviten
a tot això.
Després
hem de pensar
que moltes botigues
fan el seu agost
en la campanya
nadalenca,
hi ha articles
que són molt estacionals.
A les joguines
per exemple
el 85%
del negoci
anual
es produeixen
aquestes dates.
Els torrons
de moment encara
es mengen per Nadal.
Si fa tanta calor
passarà una mica
com les castanyes
en les que
pràcticament
el seu consum
ha desaparegut
perquè en l'època
tradicional
fa calor
i amb els torrons
ens pot passar
una mica
degut a que són
uns aliments
propis d'hivern
molt calorífics
i que lògicament
sí,
amb calor
suposo que
costen més.
Que sí que entrarà
més al cava.
Sí,
el cava sí
i també
el cava
el seu consum
no diríem
aquí a Catalunya
s'ha anat
intentant
extendre
el seu
consum
el seu
diríem
al llarg
de l'any
però és evident
que no sé
en quin percentatge
perquè no tinc
aquesta data
però
estic convençut
que més de la meitat
del consum
del cava
de l'any
se concentra
en aquestes
en aquestes
dates.
Però
escolta,
clar,
és una època
diguéssim
en què hi ha molt
de producte
a la base
i a més
molt atractiu
i això
ens incita
aquest esperit
consumista
i fa que
es decanti
la balança
però
per una altra banda
el fet que s'hagi
allargat tant
que no es concentri
tota l'oferta
en una setmana
amb la setmana
prèvia a Nadal
sinó que ja
tinguem des d'un mes
i mig abans
de planificació
per anar comprant
jo crec que va bé
també a l'hora
de planificar-nos
perquè no hi hagi
aglomeraments
a les tendes
i per anar comprant
paulatinament
allò típic
de comprar
els quatre torrons
ara que encara
no és la setmana justa
i que potser
els trobaràs d'oferta
això ens pot ajudar
el fet que tinguem
més dies
abans de les dates
a veure
ens pot ajudar
a fer una compra
en responsable
és a dir
totes les altres qüestions
que hem dit
el que ens pot portar
és un desequilibri
del pressupost
abans parlava
a l'inici
de la necessària
planificació
de l'economia familiar
i si aquesta planificació
la tenim feta
i som una mica
rigorosos amb ella
no hi haurà
un problema
per afrontar
aquestes dates
i la posterior
costa
la cuesta d'aner
la costa de gener
com la fem
aquesta planificació?
bé
els economistes
planifiquem
a partir d'un pressupost
i aquesta
diríem
que és
la manera
més lògica
que nosaltres
utilitzaríem
faríem un pressupost
inclús
el faríem
per escrit
és a dir
els deures
agafaríem un paper
o una llibreta
i ens ficaríem
a fer un pressupost
ens expliques més o menys
com fer-ho
fins i tot així
gràficament
sona una mica
d'escola
però és que la veritat
és que val la pena
per no tenir ensurs
després de cada
més de gent
i a més
fer un pressupost
és una cosa
des d'un punt de vista
tècnic
senzilla
possiblement
el que és complicat
és explicar-ho
per la ràdio
és a dir
si tinguéssim
una petita pantalla
o es fos una televisió
seria
molt senzill
explicar-ho
per la ràdio
és una mica
el més complicat
però
fer-lo
en principi
és molt senzill
i llavors
el hem de fer
a partir
d'un tret
d'una característica
que des d'un principi
la tenim que tindre molt present
i és que
ha de ser realista
si no ho és
si el pressupost
que nosaltres volem fer
no és realista
no ens servirà de res
i després també
hem de tindre en compte
que ha d'estar adaptat
a la nostra situació específica
és a dir
als nostres ingressos
i a les despeses
que tenim
llavors
com l'estructurem
doncs en principi
molt fàcil
o sigui
agafaríem un full
i llavors
per intentar
gràficament
explicar-ho
el que tindríem
és que fer
com un tauler
d'escacs
d'ajedrés
llavors
on tinguéssim
14 columnes
i de moment
unes quantes files
14 columnes
sí
de moment
14 columnes
i diem que
7 o 8 o 10 files
perquè 14 columnes
sí
a la primera
a la de l'esquerra
li posaríem
a dalt de tot
concepte
llavors
des de la segona
fins la 13
hi ficaríem
els mesos de l'any
és a dir
hi ficaríem
gener
febrer
així
fins a novembre
desembre
i llavors
a l'última
li ficaríem total
per tant
ja tenim
14 columnes
d'acord
concepte
tots els mesos
i una columna de total
llavors
el següent pas
seria
passar
a les files
hem fet
7 o 8 files
per exemple
llavors
a sota
de la paraula
concepte
el que aniríem
és posant
els motius
d'ingressos
i despeses
que nosaltres
inicialment
pensem
que podem tenir
llavors
ficaríem
la nòmina
ficaríem
el lloguer
o la hipoteca
l'alimentació
telèfon
llum
aigua
transports
assegurances
vacances
cinema
imprevistos
és a dir
conceptes
pels quals
nosaltres
tenim entrades
o tenim sortides
de diners
d'acord
com en principi
sempre
ens en podem
deixar alguna
per això
he dit
que féssim
7 o 8
7 o 8
files
però
el que interessant
seria deixar
unes quantes
files
per si
després
ens trobem
en algun fet
que considerem
que mereix
un apartat especial
perquè també
podem utilitzar
un apartat
d'altres
per posar
totes aquelles
qüestions
que són
una mica
una espècie
de calaix
de sastre
llavors
el que sí
hem de fer
és
les tres últimes
files
llavors
a les tres últimes
files
hi hem de posar
un total
ingressos
un total
despeses
i després
una fila
salva
tots els ingressos
els podeu escriure
en vermell
o al revés
en blau
i les despeses
en vermell
sí
perquè tal com
he fet aquest pressupost
si t'hi fixes
no he dit
fiquem primer
tots els ingressos
i fiquem després
totes les despeses
clar
si ho fem això
què pot passar
que potser
després
tenim un ingrés
que no hi havíem pensat
i llavors
no hi tenim un espai
de fet
a nosaltres
el que ens interessarà
serà els totals
llavors
lògicament
si tenim barrisats
ingressos
i despeses
dins d'aquest tauler
d'escacs
doncs
a l'hora de sumar-los
els tindrem
que anar buscant
però per exemple
tu has dit
una bona suggerència
és a dir
els ingressos
en color blau
i les despeses
en color vermell
i llavors
ja per seguir
aquesta
aquesta
forma
de fer les coses
cromàtica
doncs llavors
el saldo
si el tenim
positiu
diríem
que serà positiu
si els ingressos
són més grans
que les despeses
doncs el ficaríem
en blau
i si el tenim negatiu
doncs llavors
el ficaríem
en barmés
Escolta
i això
és una planificació
que hem de fer
abans
de cada mes
perquè abans
nosaltres
ja sabem
o a mesura
que va passar
en el mes
això ens ho
plantegis
com a planificació
Sí
a veure
és interessant
que inicialment
nosaltres féssim
un pressupost
tinguéssim
el que podríem dir
una història
pressupostària
si nosaltres no hem fet mai
un pressupost
intentar
fer una planificació
amb una mica
el que tu estàs apuntant
d'una previsió
i la realitat
possiblement
no ens en sortirem
és a dir
la persona
que no porta un pressupost
aquella persona
moltes vegades
no té massa
clars
els ingressos
i les despeses
que té
llavors és difícil
que faci
aquesta planificació
llavors jo diria
que el primer any
fora suficient
anem plenar
aquest pressupost
parlo del primer any
a mesura que anem
anant fent
al final de gener
sí
a mesura que nosaltres
anem tenint
la nòmina
la cobrem
el dia 2 de gener
per exemple
la posem
a partir del 2 de gener
comencem a fer
tindre uns pagaments
habituals
els anem col·loquant
i a l'acabal mes
el sumem
i anem determinant
els saldos
i dic
que per començar
ho fem a temps real
sí
exacte
inicialment
jo ho faria així
llavors
quan ja ha passat un any
llavors nosaltres
ja tenim una història
és a dir
nosaltres
segons com ho hem fet
tindríem 12
d'aquests fulls
un per a cada mes
o bé
ja que han ficat
tots els mesos dalt
llavors
allí tindríem
la història
de tot l'any
llavors
a partir d'aquí
el que podem fer
el següent any
és agafar
i a cada fila
ficar-li una ratlla
entre mig
és a dir
cada fila
partir-la
i llavors
fer un apartat
de previsió
i un apartat de real
llavors
clar
el que nosaltres
ens fixarem
a l'hora de fer
si per exemple
això ho comencem
el gener del 2007
doncs
el gener del 2008
nosaltres ja tindríem
aquesta història
pressupostària
i llavors
el que tindríem
és que fer una previsió
si l'any passat
vam gastar en telèfon
tant
al mes de gener
aquest any
doncs
tenint en compte
que
per exemple
ens el puix
en un 3%
doncs
tenim que gastar tant
no?
llavors
d'aquesta manera
nosaltres anem fent
una planificació econòmica
és a dir
nosaltres
tenim clar
el que
aquell mes
gastarem
d'això
i de l'altre
evidentment
ens podem equivocar
els pressupostos
s'equivoca
també
el govern
i s'equivoquen
les institucions
és a dir
hi ha desviacions
clar
però també
ens donarà
una eina
per saber
on ens hem equivocat
i per tant
potser
el que hem de reduir
de cara al proper mes
de dir
ostres
he gastat més en telèfon
del que jo
m'havia pressupostat
per tant
aquest mes que ve
intento
reduir una miqueta
clar
això
és el que
s'hauria de fer
el perill
a vegades
és que
he gastat més
del que
tenia previst
i per exemple
utilitzo
la visa
o utilitzo
aquests
préstecs
que s'anomenen
llampec
en el sentit
que són molt ràpids
o almenys
els anuncim
com molt ràpids
això en tot cas
és negatiu?
o val millor
val més
si ho necessitem
en cas de necessitat
tirar de crèdit
de visa
que no pas
tirar d'aquests
préstecs
llampec
a veure
en principi
depèn de les condicions
hi ha vices
en què
aquests descoberts
són elevats
o sigui
això
jo diria
que depèn
depèn
de
jo
en aquest aspecte
el que m'inclinaria
és
a que
a la mesura
el possible
no s'utilitzessin
en el sentit
que si nosaltres
el que estem fent
és un pressupost
i nosaltres
el que
tenim
és que fer bondat
en aquest aspecte
i tenim que complir
si nosaltres
aquest mes
hem gastat més
el que
la forma
una mica
intel·ligenta
d'actuar
seria
disminuir
les despeses
al mes següent
si resulta
que hem gastat més
i llavors
demanem un crèdit
d'aquests
o un préstec
d'aquests
llampecs
la situació
no l'estem solventant
no l'estem solventant
no sigui
perquè aquest préstec
lògicament
endevingarà uns interessos
és a dir
nosaltres
tindrem que pagar
la quantitat
que ens han deixat
més uns interessos
amb el qual
clar
si la situació
és una situació
que s'ha produït
fruit
d'un imprevist
important
però que la situació
al mes vinent
no succeirà
i tal
llavors
llavors
lògicament
aquesta és una situació
el crèdit
ens pot fer el paper
o l'avís
se'ns pot fer el paper
però clar
es converteix
en una situació crònica
de cada mes
llavors
es fa una mica
el que se'n diu
una pilota
és a dir
amb un crèdit
tornes un altre crèdit
però
aquestes són situacions
que són una mica
perilloses
està clar
que estirar més el braç
que la mànica
no és recomanable
ja no és recomanable
tirar de crèdit
llavors
l'opció contrària
seria estalviar
recomaneu
els economistes
estalviar
bé
o l'ideal
seria gastar-se
tal com ho tens
allò
tot el que tens
ho gastes
què fem?
des del punt de vista
de l'economia
és a dir
estalviar i endeutar-se
és una mateixa cosa
però
vista des de
des d'un punt de vista
contrari
o oposat
no?
si nosaltres estalviem
vol dir que gastem menys
del que ingressem
per a després
adquirir una determinada cosa
si
el que fem
més endeutantse
vol dir que nosaltres
adquirim una determinada cosa
que pensem pagar-la després
sí
que haurem d'estalviar després
per anar-la en pagant
clar
passa que la pagarem més cara
Ricard
sí
però la tindrem
demanant crèdit
sí però la tindrem
més aviat
clar
o sigui
dóna't en compte
que
l'estalvi
el que fa
és que
ens procura
les coses
sense un cos
addiccional
en aquest aspecte
inclús
podríem parlar
amb un benefici
addiccional
en el sentit
que
pels diners
que nosaltres
tenim estalviats
ens poden
donar
un rèdit
uns interessos
però
el consum
es difereix
amb el temps
lògicament
mentre nosaltres
estem estalviant
aquell televisió
que volem
lògicament
no tenim el televisor
la societat
avui en dia
té molta pressa
amb el consum
i llavors
que fa
no té els diners
per aquell televisor
però el compra igual
llavors després
estalvia
tornant aquest
aquest deute
evidentment
estalvia
tornant aquest deute
més uns interessos
el tipus d'interès
diríem
que és una mica
el que està pagant
per voler la cosa
ja
ja mateix
la immediatesa
aquesta
és això
però des d'un punt
de vista econòmic
l'efecte
és el mateix
o sigui
diríem que estalvi
endeutament
llavors no podem
parlar
que una cosa
sigui millor
o més bona
que l'altra
són estils
de vida
diferents
jo penso
que no pot dir-se
que un
sigui millor
que l'altre
hi ha persones
que són
estalviadores
has començat
el programa
parlant
dels que tenen
la mà foradada
i ja dic
hi ha persones
que són estalviadores
i estalvien tota la seva vida
inclús
amb unes quantitats
d'ingressos
molt petits
veus que són capaços
d'estalviar
jo no sé si això és mentalitat catalana
que sempre
hi ha hagut una mica el tòpic
que els catalans
doncs
estalviem
o passen d'altres llocs
vosaltres que teniu
xifres i estadístiques
això ho teniu controlat
on s'estalvia més
sí
sí
això sí
de fet el català
sempre ha tingut
molt desenvolupada
la cultura
de l'estalvi
i en aquest aspecte
abans que m'has dedicat
una cançó
me n'hauria pogut
dedicar una
diferent avui
ara te la busco
què vols Ricard
difícil
no però si recordem
la cançó aquella
de la tieta
del Serrat
en un dels seus paràgrafs
ens parlava
que li obrirà una llibreta
i li posarà
20 durets
llavors
aquest estalvi
previsor
moltes vegades
el que ha passat
és que ens ha donat peu
en un estereotip
del català
garrepa
una mica
de dir
el català
tacany
d'una forma
mal dita
diguem
garrepa
seria més
correcte
però
si mirem
el territori nacional
si nosaltres
mirem
les 52 províncies
que hi ha
a Espanya
veurem que
no som els que
més estalviem
malgrat que
els lleidatans
a la província
de Lleida
són els tercers
que més estalviem
però
Tarragona
Girona
i Barcelona
estan una mica
més endarrerits
concretament
la província
que més estalvia
Espanya
seria Sòria
després estaria
Àlava
i després estaria
Lleida
totes elles molt
al voltant
d'un 20%
és a dir
gairebé
un 20%
del que
s'ingressa
estem parlant
sempre
en termes
estadístics
que
lògicament
el que calculen
són mitjanes
l'estadística
és una qüestió
tu també
estàs fent
molta referència
a preguntar-me
si tinc dades
d'estadística
i tot això
l'estadística
pensa que
algú la va definir
en el seu moment
com l'art
d'enganyar
amb exactitud
llavors
l'estadística
s'ha de
vigilar
una mica
perquè
és allò
que sempre es diu
el pollastre
i tot això
llavors
però el que sí
és cert
és que si nosaltres
mirem
una magnitud
molt economista
que es diu
la propensió marginal
al consum
si mirem això
el que sí
veiem
és que hi ha una sèrie
de províncies
que estalvien més
i aquestes
les tres primeres
que són les dades
que tinc aquí
serien Sòria, Àlava
i en tercer lloc
tindríem a Lleida
llavors
Tarragona
de les 52 províncies
estaria
el número 28
és a dir
que no som gaire
estalviadors
en Girona
estaria el 27
i Barcelona
el 22
és a dir
i totes elles
estarien
al voltant
d'un 15%
d'estalvi
és a dir
les que més estalviaven
estalviaven
un 20%
i
en aquest cas
les altres tres províncies
catalanes
estarien al voltant
del 15
i les que estan
al final de la llista
les que més
aquí sí que es produís
una qüestió curiosa
sempre hem tingut
la idea
de que
els habitants
del sud
els andalusos
són els que
menys estalvien
i certament
les estadístiques
ho donen
amb exactitud
és a dir
les vuit províncies
andaluses
són les vuit últimes
i en aquest aspecte
estalvien
menys del 10%
de la renda
i les tres últimes
serien
Huelva
Granada
i Cádiz
en aquest cas
el tòpic es compleix
en aquest cas
sí
però fixa't
que per la part de dalt
no gaire
perquè
ja he dit
Barcelona el 22
Girona el 27
i Tarragón el 28
sí que tenim
Lleida
fins a quin punt
aquí
el fet
que
tota aquesta globalització
ha influït
una mica
en aquests estereotips
o és senzillament
el fet
que els catalans
estalvien menys
també
parlant d'estereotips
també tenim la impressió
ja per acabar
Ricarda
que abans
s'estalviava més
allò que deuen
les iaies
sí sí
és cert
ara mateix
estava parlant
de la propensió
a l'estalvi
i és cert
que ha disminuït
força
els darrers anys
potser no és que abans
s'estalvies més
sinó que ara
es consumeix més
no
abans s'estalviava més
i hi havia
una sèrie de circumstàncies
en què ho possibilitaven
parles de les àvies
o sigui
hi ha un canvi
hi ha un canvi
de cultura
és a dir
un dels factors
pels quals
s'estalvia
menys en aquest moment
seria un canvi
de cultura
els nostres avantpassats
havien viscut
una guerra
la guerra civil
espanyola
i les conseqüències
de la segona guerra mundial
i en elles
havien passat
moltes necessitats
i penuries
llavors és lògic
que un cop superada
la situació
de mancança
de gairebé tot
hi hagués un instint
o un acte
reflex d'acaparar coses
i llavors
aquesta acaparamenta
es produïen productes
que tenien
un fàcil
amagatzematge
arròs
oli
sucre
llagums
etc
després
passen
a acumular
a guardar
els diners
i això ho fa
missençant
l'estalvi
després
per una altra part
també
tindríem
com un altre factor
pel qual
s'estalvia
menys
en aquests moments
seria el desenvolupament
del crèdit
30 anys enrere
sols demanàvem crèdit
a la banc
les empreses
eren molt pocs
els particulars
que sol·licitaven un prèstec
avui en dia
qualsevol persona
que tingui una targeta
de crèdit
pot utilitzar
aquesta targeta
com el seu nom
diu
per aconseguir
diríem
un petit crèdit
un ajornament
que en el fons
el que està aconseguint
és en definitiva
un crèdit
i després
diríem
l'altra qüestió
que també apuntava
és nous hàbits
de consum
abans s'estalviava
ja ho hem dit
abans
i un cop
es tenia
la quantitat necessària
es comprava
ara es compra
i després
s'estalvia
per pagar
aquí ens han
17 diners
abans
abans
no es tenien
les coses
d'immediat
però no pagàvem
interessos
més aviat els cobravem
ara tenim les coses
al poc de desigir-les
però
aquesta immediatesa
com bé dies
té un cos
l'interest
que ens cobrarà
el que ens ha deixat
els diners
això té una conseqüència
diríem
i és que abans
era més difícil
una situació
d'insolvència familiar
perquè hi havia
un estalvi
és a dir
hi havia un estalvi familiar
un fill
podia tindre
d'anar maldades
les coses
i podia recórrer
els seus pares
ja que disposaven
d'un estalvi
ara
en aquests moments
degut a aquesta
immediatesa
en tindre les coses
lògicament
hi ha molt d'endeutament
i llavors
a la que
les coses van maldades
per part del fill
per exemple
és difícil
que recórrega el pare
perquè el pare
li dirà
noi
no estic
igual com tu
però no tinc
aquest coïcí
que s'anava creant abans
i un cop més veiem
i no volem ser moralistes
però és veritat
veiem que
aquesta situació
d'insolvència familiar
i per tant
aquesta situació econòmica
influeix en d'altres aspectes
de la vida
com pot influir
les relacions familiars
l'economia
que en definitiva
va influint
en tots els aspectes
de la vida
sí
bueno
això
la influència
ja dependrà
no sols
de les qüestions econòmiques
dependrà també
de les relacions familiars
ja vam dir
quan vam fer
un dels primers programes
el programa sobre la hipoteca
que la hipoteca
ho n'hi ha molt
és a dir
que veiem
que en termes econòmics
estem barrejant
interès
capital
i amor
o relació familiar
és un dels problemes
avui en dia
per exemple
una casa
entre dues persones
es pot pagar
i quan hi ha una separació
és difícil
però no això
per això
ho tenim que parlar
un altre dia
ara han sortit
unes noves hipoteques
que dèiem
que són
amb diverses persones
ai Déu meu
ja en parlarem
Ricard
escolta que ja no ens veiem
fins després de Reis
que passis
molt bones festes
bon any
i en fi
ens retrobem ja
passat el cap de setmana
de Reis
Ricard
Saps de què parlarem
després?
De què?
Doncs de la cuesta d'anero
Vinga
Mola dient
Ja que ho agafarem
perfectament
en aquelles dates
Que més d'un tindrà
mal de consciència
ja veuràs
Si seguís
el que hem explicat aquí
A això
aneu fent pressupostos
Ricard, gràcies
De res