Música
Jordi Ximeno, Manel Magí, molt bona tarda.
Què tal? Com estem?
Rebossants aquí d'alegria i de satisfacció.
Sí? Jo sí. Perfecte, jo també.
Jo crec que vosaltres també, perquè heu fet un ple històric
en el que és l'enquesta, no?
Ah, sí, l'enquesta, clar, l'enquesta.
Sí, l'enquesta és veritat.
No em vinguis a mi històries, 2005.
Avui és el darrer dia que teniu per participar en la nostra enquesta.
D'aquí una estona us punxarem la nostra falca sobre l'enquesta
i podreu prendre nota si encara voleu participar
i guanyar algun llibre de les editorials que hi participen, no, Manel?
Sí, i la setmana que ve ja donarem el nom dels guanyadors.
Sí, i també a veure quins són els llibres més importants, segons els nostres oients.
I suposo que guanyarà el que havíem pronosticat, no?
Crec que sí, per uns quants puntets, però sí.
La setmana que ve ja en parlarem.
Molt bé, no em vinguis a mi històries.
El programa de divulgació històrica que Tarragona es mereix.
Ei, molt bé, molt bé, tu saps molt bé, eh?
I tant.
No em vinguis a mi històries aquesta setmana.
Aquesta setmana els nostres protagonistes són
l'escriptora Adeline Virginia Stephens.
Stephen, perdó.
També la societat indenació ens apareguda
després del final de la Primera Guerra Mundial.
També el treball infantil i femení
durant la Revolució Industrial.
El Manel també ens parlarà de...
De què ens parlaràs, Manel?
Doncs la setmana passada vam estar parlant
d'una part de la façana de la catedral,
doncs aquesta setmana de la resta
que queda de la façana de la catedral de Tarragona.
Molt bé.
I també parlarem, entre altres coses,
sobre la relació entre el doctor Joseph Bell
i Sherlock Holmes.
També tindrem notícies.
I el llibre, avui no serà una novetat,
sinó un llibre que té enamorat a l'Homanel,
que es diu Breu Història del món,
d'Ernst H. Gombrich.
Gombrich.
Gombrich.
Que és austríac, no?
Molt bé.
Veus?
Molt bé, un 10, Jordi.
Gràcies.
Afemèrides.
1882 neix l'escriptora britànica Adeline Virginia Stephen,
més coneguda com a Virginia Woolf.
novel·lista i crítica britànica que desenvolupar la tècnica del monòleg interior i l'estil poètic.
L'any 1912 es va casar amb l'economista, historiador i assagista Leonard Woolf,
amb qui funda la seva pròpia editorial de Hugar Press,
des d'on va poder publicar la seva obra.
La seva obra està considerada com una de les contribucions més importants a la novel·la moderna,
en la que ha de desenvolupar la seva visió sobre la realitat social
i exposa la situació de la dona en un món masculí.
Entre les seves sobres més destacades cal destacar
Les Oles, Dos Històries, Una Habitació Pròpia o La Senyora Dalloway.
Virginia Woolf representa un punt clau en la literatura anglesa
i com a dona representa la lluita titànica entre els desitjos, els somnis,
les expectatives i la recerca del seu propi ser i afectivitat.
De salut fràgil i malaltissa,
es va suïcidar omplint-se les butxaques del vestit amb pedres
i llençant-se un riu a Rodemel el 29 de març de 1941.
1919, després de la Primera Guerra Mundial,
la Conferència de Pau de París acceptava la proposta
del president nord-americà Wilson de crear una societat de nacions.
A principis de l'any 19 es va reunir la Conferència de París.
Just havia acabat la Primera Guerra Mundial,
que havia sigut un veritable desastre,
i el president nord-americà Wilson va fer una proposta
de crear una societat de nacions,
un organisme supranacional
que tenia com a missió salvaguardar la pau
i que no es tornés a repetir un conflicte com el que havien passat.
S'havien de solucionar els conflictes
mitjançant la diplomàcia, la negociació.
Però ni Alemanya ni Rússia
no van formar part d'esta societat de nacions inicialment.
El problema es va greujar
quan els Estats Units tampoc se van integrar
en la societat de nacions,
ja que el Congrés dels Estats Units
va rebutjar aquesta proposta del president Wilson
i va apostar per una tornada al aïllacionisme.
El nou ordre internacional,
basat en la diplomàcia de la seguretat col·lectiva,
naixia tal dia com avui,
però amb les absències d'aquestes tres grans potències,
Estats Units, Alemanya i Rússia.
I com se va poder comprovar,
la seva capacitat d'acció va ser nul·la,
ja que 20 anys després de la seva creació,
l'homor ja estava embarcat en una nova guerra mundial.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Avui al nostre monogràfic parlem sobre la revolució industrial,
però sobre un dels aspectes coneguts i estudiats
de la revolució industrial.
Parlarem del treball infantil i també femení
durant aquest període.
Des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX
es va produir el segon gran canvi econòmic profund
de la història de la humanitat i amb això segurament
la manera d'estarà d'acord.
El primer va tenir lloc al neolític, no?
Sí.
El segon arribava a finals del XVIII,
principis del segle XIX,
i tenia un punt geogràfic determinat
que en un principi va ser a Anglaterra,
després es va estendre a diferents ritmes
i nivells per a tota Europa.
No podem dir que la revolució industrial
sigui homogènia, no?
De tota Europa.
Si tu ho dius, Jordi, jo diria...
Doncs bé, després d'aquesta petita introducció
també podríem dir que es va produir
una segona revolució industrial
entre els anys 1870 i 1880
i es va començar a produir tota una sèrie de canvis
que van revolucionar la producció industrial
i es van establir les actuals bases
del sistema de producció.
Això, a més a més, es van afegir nous països
a aquest procés, com podria ser el Japó,
la revolució Meiji, si no me'n equivoco,
Alemanya, etcètera, etcètera.
Però anem al que ens importa.
La industrialització també va tenir la seva cara fosca
o la seva cara negativa
i va impulsar el treball de dones i nens.
Els empresaris van fomentar el treball infantil i femení
perquè dones i nens rebien salaris
dos i tres vegades inferiors al dels homes.
Els nens van ser empleats
en la indústria tèxtil, mines
i en la indústria siderúrgica.
Durant el segle XVIII no hi va haver normes
que regulessin el treball infantil.
Per a fer-se una idea de les dimensions
de l'explotació infantil només cal citar l'existència
d'una llei del Parlament britànic
anomenada The Factory Act
que l'any 1833 regulava la jornada laboral dels nens
de 9 a 13 anys en només, aquest només entre cometes,
9 hores diàries.
I dels nens que tenien una edat compressa
entre els 13 i els 18 anys
el treball estava fixat en 10 hores i mitja diàries.
L'any 1891, una llei que pretenia lluitar
contra els abusos en l'explotació infantil
es va limitar a la bala d'edat mínima de treball
dels 10 als 11 anys.
Per tant, no hi havia escolarització
ni alfabetització en tota aquesta dèrgica.
Imagina, tenen 9 anys a treballar en les vines
o a treballar en les fàbriques.
Això era l'època de la societat victoriana?
Sí, sí.
O l'hibertuist?
Sí, perquè en féssim una idea.
O l'hibertuist, no?
Perquè ens situem d'època?
Sí, però imagina que el 1833
se fa aquesta primera regulació.
Sí, la primera regulació.
Imagina't que abans no hi havia cap regulació.
No hi havia cap.
Bueno, i aquesta regulació, doncs...
Déu-n'hi-do.
Primer caldria saber si seguia,
si estava penada, si no seguia,
si hi havia controls.
Segurament no.
I després que ni que se seguís,
doncs Déu-n'hi-do.
De fet, gairebé no es van detectar
preocupacions socials
durant la segona meitat del segle XVIII
ja que aquestes condicions
s'acceptaven com a normals,
com estem explicant.
I en el segle XIX,
investigacions parlamentàries,
protestes sindicals
o coneguts relats com els Dickens
a temps difícils
van posar de manifest
la duresa de la vida
dels obres industrials.
Dickens escrivia en aquesta obra
a temps difícils,
publicada aproximadament el 1854,
la següent definició
del que podria ser una ciutat
com Cogtown.
Cogtown era una ciudad
de ladrillo rojo,
és a dir,
de ladrillo que habría sido rojo
si el humo y la ceniza
lo hubiesen consentido.
Era una ciudad de máquinas
y de altas chimeneas
por les que salien
interminables serpientes de humo
que no acababan nunca
de desenroscarse.
Pasaban por la ciudad
un negro canal
y un río de aguas teñidas
de púrpura maloliente.
Tenía también
grandes bloques de edificios
llenos de ventanas
y en cuyo interior
resonaba todo el día
el continuo traqueteo
y temblor
de la máquina de vapor.
Contenía la ciudad
varias calles anchas,
todas muy parecidas,
además de muchas calles estrechas
que se parecían entre sí
todavía más que las grandes.
Estaban habitadas por gentes
que también se parecían entre sí,
que entraban y salían
de sus casas
a idénticas horas,
levantando en el suelo
idénticos ruidos de pasos
que se encaminaban
hacia idéntica ocupación
y para las que cada día
era idéntico al de ayer
y al de mañana
y cada año
era una repetición
del anterior
y del siguiente.
En teoría,
la máquina
había de liberar
el hombre del trabajo,
pero la revolución industrial
iba a comportar
que los obreras,
hombres,
adultos,
mujeres y niños
se veían submesos
a la nueva servitud
de la fábrica.
La revolución industrial
no solo cambió
el paisaje,
sino también cambió
las percepciones,
las relaciones
entre los hombres,
las relaciones
entre clases sociales.
William Blake,
el poeta también inglés,
lo denunciaba
d'aquesta manera.
Todas las artes de vida
se troncaron en artes
de muerte en Albión.
El reloj de arena
fue condenado
porque su sencilla artesanía
era como la del labrador
y la rueda de la noria
que sube el agua del río
la rompieron y quemaron
porque su artesanía
era como la del pastor.
En su lugar,
inventaron intrincadas
ruedas sin rueda
para confundir a los jóvenes
y encadenarlos
al trabajo en Albión,
día y noche
por toda la eternidad,
para que se ocupen
en pulir el hierro
y el cobre
hora tras hora
en laboriosa tarea
manteniéndose
ignorantes de su uso
para que gasten
los días del saber
en triste trabajo
de esclavos
por un mendrugo de pan.
Aquestes eren
les paraules
de William Blake.
L'empitjorament
sufer per a alguns sectors
de la població treballadora
va ser evident
durant tota la Revolució Industrial.
L'any 1842,
una societat caritativa
de la ciutat de Manchester
va fer un estudi
basat en la inspeccionatia
d'acció personal
de milers d'allars
ens parla
de joves treballadors
que podien passar
mesos sense trobar feina
i molts dies
sense menjar res
fins al punt
que alguns morien de fam.
Vèiem que la situació
era ben tràgica
i inclús
podíem fer un paral·lelisme
amb la situació
d'aquests joves
o aquest treball infantil
amb el que està succeint
avui en dia
també a altres parts del món.
La tardor d'aquest 1842
arribava a la ciutat de Manchester
un jove industrial alemany
Friedrich Engels
ho sona, suposo,
que a la seva obra
la condició de la classe obrera
a Anglaterra
estudiava aquesta situació.
A més,
hi havia el problema
de dones i nens
ocupats a les fàbriques
i a les mines.
La mecanització
va facilitar l'ús
amb massa
d'aquesta força de treball
més barata
i les famílies
recorrien aquests ingressos
extres
per mantenir
el seu baix nivell de vida.
L'any 1840
una comissió oficial britànica
va trobar
nens de 3 anys
es diu ràpid
però
de 3 anys
estem parlant de bebès
que treballaven
15 hores diàries
en una fàbrica
és a dir,
infants
de 3 anys
treballant 15 hores diàries
en una fàbrica
nens que a més
eren submessos
a càstigs
per part dels seus vigilants
que intentaven
que no s'adormessin.
És que és el que heu dit
que a l'haver-hi
ja no necessitar-se
força bruta
perquè les màquines
havien rellegat
aquesta necessitat
a l'haver-hi màquines
qui més qui menys
podia fer servir una màquina
dones i nens
vull dir que no es necessitava
un treballador fort
sinó que van empitjorar
les coses
les màquines
si estigui interessat
si t'afaneix a fotografies
de l'època
o gravats
en llibres
o inclús a internet
és fàcil trobar
la imatge de nens
carregant
mines
que treballen
a la inocentació
ciriúrgica
a la tèxtil
etc.
Sí, que arrastraven
les mines
pels túnels
perquè cabien millor
i arrastraven
les vagonetes
Vaja, que també
els feien servir
com a força
força bruta
Sí, sí
d'això parlem tot seguit
l'any 1842
un altre informe
sobre les mines
parlava de nens
de 6 anys
que estaven 12 hores
sols
en la foscor
obrint i tancant trampes
dins d'una mina
el text d'aquest informe
deia el següent
Els nens estan generalment
contents i alegres
com tots els nens
de la seva edat
i se'ls pot trobar
dedicats
a ocupacions infantils
com tallar fustes
o fer carros
La veritat
no s'entén gaire
que estiguin
doncs en aquest cas
doncs 12 hores
treballant
sols
i que estiguin contents
i alegres
L'informe també
parlava de dones
que arrastraven
a gates
a quatre potes
grans càrregues
pels passadissos
de les mines
però
tot també té
la seva cara
positiva
no tot
eren burgesos
industrials
explotadors
per exemple
cal destacar
el cas
de Robert Owen
que era propietari
d'una fàbrica
de fils
prop de Glasgow
aquest empresari
va ser un dels pares
del laborisme britànic
i es va ocupar
també per educar
els infants
va pujar els salaris
va reduir
les hores de treball
va introduir
un sistema
d'incentius
i va aconseguir
un èxit econòmic
espectacular
que va utilitzar
com a suport
de la seva doctrina
reformista
per demostrar
que una societat
més harmònica
era possible
que una societat
que eviteix
l'explotació extrema
etcètera
en referència
al procés
d'industrialització
i als seus mètodes
aquest empresari
Robert Owen
afirmava
el sistema
que utilitzen avui
totes les nacions
del món
està basat
en un gran engany
en la més profunda
ignorància
o en la mescla
d'en dues coses
a Espanya
la situació
no era gaire diferent
l'any 1858
Joaquín Salaric
afirmava
també el següent
sobre
la seva
visió
del treball infantil
He visto niños
de 7 años
trabajar 13 horas
completas
pero su figura
es cualida
su mirada
fija
y apagada
sus movimientos
tardíos
hacen conocer
al observador
menos práctico
la suerte
desgraciada
que a estos
infelices
aguarda
El mapa
de la industrialització
a territori espanyol
es pot centrar
sobretot
a Catalunya
i al País Basc
i sobretot
en les províncies
de Barcelona
i Viscaia
Altres nuclis
van ser
el COI
o les zones mineres
d'Astúria
Rio Tinto
Almadén
Peñarroia
Linares
i la Carolina
La resta del país
com que no hi havia
zones amb indústria
no hi havia
proletariat industrial
i predominaven
els camperols
els artesans
els obrés
de la construcció
etcètera
De fet
nens treballant
en totes aquestes
com a camperols
o ajudant
els comerços
diguéssim
els artesans
sempre
sempre havia estat així
però clar
era un altre tipus de treball
Condicions tan dures
com aquestes
Clar
es feia dins
de l'àmbit familiar
suposo
protegit
precisament per això
per l'àmbit familiar
I una de les fites
que va aportar
la modernitat
va ser això
l'educació
com a mínim
o l'accés a l'educació
per tots aquests nens
Després
però en un segon pas
Sí, sí
aquí es començava
a tenir una mica
de consciència
Sí, primer
els van explotar
al màxim
i després
inclús jo crec
que ni a l'època
esclavista més dura
de l'imperi romà
o això
s'havia tractat
d'una manera
tan dura
indiscriminadament
a homes
a dones
i nens
No sé
no sabria
qualificar
però
és possible
La nova classe treballadora
a Espanya
va créixer
al mateix ritme
que la indústria
a Espanya
i fora d'Espanya
Així a mitjans
del segle XIX
Barcelona
hi havia 54.000 obrers
el 41% dels quals
treballaven feines
relacionades
amb la indústria tèxtil
a principis del decenni
de 1890
la zona minera
i siderúrgica
de Viscaia
va arribar a tenir
11.400 obrers
industrial
i 14.000 miners
dels quals
molts eren
mà d'obra infantil
i femenina
Les condicions
de vida i treball
d'aquests obrers
eren molt dures
com ja ens podem imaginar
i els salaris
que havien
eren relativament baixos
Dels 54.000 obrers
barcelonins
que dèiem abans
hi havia una gran quantitat
que vivia
al llindar de la pobresa
sempre sotmesos
a les variacions
dels cicles econòmics
un estudi
dit de Font Cerdà
sobre Barcelona
suposo que són el nom
el Pla Cerdà
aprovava que
entre els anys
1837
a 1847
l'esperança de vida
d'un home
de la classe rica
diu l'informe
entre cometes
era el doble
de la d'un home
de classe pobra
o jornalera
entre cometes
d'acord
la revolució industrial
del segle XIX
va comportar
importants canvis socials
en les condicions
de les dones
que tanmateix
no van tenir
conseqüències
en l'àmbit
juridic
jurídico-polític
fins a la formació
de la Segona República
l'any 1931
les dones
van tenir un important
pes en la indústria tèxtil
des del començament
mateix de la revolució industrial
i
l'any
1856
ja constituïen
el 40%
de la població
s'obrera de Barcelona
també tenen
una important
presència
en l'àmbit
o en el servei domèstic
també s'ha de tenir en compte
que era diferent
treballar dins del servei domèstic
o treballar en una mina
o treballar
en una indústria tèxtil
normalment
si treballes
dins del servei domèstic
era molt possible
que tinguessis
ajutjament
i menjar
a banda d'un petit
i molt baix sou
però com a mínim
menjaves
i dormies calentet
a més
moltes dones
casades i amb fills
treballaven a casa
doncs
feien treballs
per a les fàbriques
i cobraven
a tant la peça
que és l'anomenat
sistema domiciliari
així
homes
nens
dones
compartien
unes condicions
laborals molt dures
cobraven sous baixos
i se situaven
majoritarament
en els col·lectius
laborals
considerats
inferiors
veus això
però no hi ha
el lloc
on sentir les bases
de per què
les dones cobraven
sous més baixos
que els homes
també
deu estar relacionat
amb la suposada
superioritat
de l'home
avui en dia també passa
avui en dia
és un problema
que encara passa
però això ho dic
perquè si anem
als orígens de tot
que no hi hagi
en algun d'aquests estudis
doncs que no hi hagi
una justificació
home
igual l'home
per la seva constitució
també era més fort
físicament
potser s'aprolla
ben a això
bé
l'espanyol
Andrés Borrego
després d'analitzar
la revolució industrial
i les seves conseqüències
de diferents països europeus
s'afirmava que
aquest tipus de mal
s'havien de repetir a Espanya
més valia renunciar
a la industrialització
però arribava tard
el 7 de març de 1891
Luis de Mororote
denunciava l'explotació
al diari
La Publicitat
amb les següents paraules

de treballar
a treballar els 7 anys
Los obreros
estan hacinats
en habitacions inundes
en habitacions inundes



s'havien de l'accions inundes
amb l'accions inundes
amb la loteria
amb l'explotació laboral
però també entre cometes
i festiva
d'uns nens
per anar cantant
una sèrie de números
gairebé per acabar
o sí
per finalitzar
aquest petit monogràfic
anem directament
a l'actualitat
En l'actualitat
segons l'Organització
Internacional de Treball
prop de 250 milions de nens
amb edats compresses
entre els 5
i els 17 anys
treballen actualment
en el món
la majoria
en el sector agrícola
d'aquests 250 milions
180
estan sotmesos
a les pitjors formes de treball
com el treball forçat
o esclau
explotació sexual
servitut per deute
o soldats
o el milió de nens
que treballen en mines
i pedreres de tot el món
i no estem parlant
de la revolució industrial
no estem parlant
de finals del segle XVIII
o finals principis
del segle XIX
estem parlant
de l'actualitat
Repasso els xifres
si us sembla
250 milions de nens
treballants
i d'aquests
doncs
180
180
són més
180 milions
estan sotmesos
a les pitjors condicions
laborals
i això
desgraciadament
no és una altra història
No en vinguis
amb històries
La nostra història
Jo encara no puc dormir
pensant en
el que vas explicar
sobre
la façana
de la catedral
sobre el judici final
Sí, sí, sí
allò que me vas per ahir
Era curiós
però allò també
era una part
bastant reduïda
del que és
la decoració escultòrica
de tota la façana
que és bastant més ampla
Ens has de parlar
de tot avui
Molt ràpidament
Molt ràpidament
tu tranquil·la
Avui per no deixar-ho
això a mig
el farem una descripció
com dic
de la decoració escultòrica
d'esta portalada
Situem-nos davant
de la catedral
de Tarragona
Jo recomano
els tarragonins
que segurament
han visitat
mil vegades
la catedral
i que ens estiguin
escoltant
tarragonins i tarragonines
que tanquin els ulls
i s'imaginin
la catedral
En aquella gran portalada
que hi ha
Des de dalt
Fem un exercici
d'imaginació
Ja que no ens podem traslladar
tots a la catedral
tanqueu el suig
a casa vostra
i escolteu el Manel
Doncs molt bé
Trobarem una façana simètrica
amb un cos central
molt més elevat
que els dos laterals
En aquest cos central
s'hi obre
la gran porta principal
I als dos laterals
dos portes secundàries
cobertes per art
de mig punt
romàniques
A la part superior
trobem tres rosaces
que donen llum
a l'interior del temple
Situem-nos ara
la porta
Com havíem dit
dalt
de la porta
El Manel està fent
l'esforç
d'imaginació
El Timpà
Només sortia
El Timpà
El Timpà
Hi havia el judici final
i partint la porta en dos
en castellà es diu
Parteluz
en català
no ho he trobat
si hi ha algú que ho sàpiga
que mos envia
un correu
i mos ho digui
Historia arroba
tarragonaradio.com
L'opilar
que partís la porta en dos
hi trobem
a la Verge Maria
una figura
molt primeta
molt esbelta
perquè es veu
que van utilitzar
una columna romana
de marbre
per esculpir-la
Com que hi havia
molt de marbre
d'edificis anteriors
romans ho van utilitzar
I si Maria va ser
la intercessora
dels homes
davant de Déu
la que va trencar
el pecat original
a sota seu
el pedestal
que la sosté
un pedestal
amb cinc cares
i podem trobar
la representació
del moment
en què l'home
va caure al pecat
o sigui
Adam i Eva
se veu
Adam i Eva
el moment
de la creació
d'Adam
d'Eva
que és molt curiós
perquè Déu
li trau
de dins
de la costella
li trau
la figura
d'Eva
el moment
en què peguen
la vergonya
per anar
despullats
com s'amaguen
de Déu
i finalment
com són
expulsats
del paradís
i als costats
de la porta
de la porta principal
hi trobem
potser el que crida
més atenció
que són
les escultures
dels dotze apòstols
i de nou
dels profetes
mirem la catedral
i de dreta a esquerra
trobem
a Daniel
a Sacaries
a Isaïes
a Moïsès
que té
cornamenta
al cap
i diréu
per què?
la seva dona
li feia el salt
doncs no
sempre se'l representa
en uns
cuernos
al cap
perquè quan va baixar
del Montsinai
li sortien rajos
de llum
quan portava
les taules
són rajos de llum
i no tenien
altra manera
de representar-ho
que sembla un dimoni
realment
però és per això
a part com dic
de Moïsès
també trobem
a David
vestit com a rei
com a rei
Mijaval
Judes
Simó
Bertomeu
Tomàs
Andreu
i Pere
això
trobem ja
la portada principal
i a l'altra part
continuem
també de dreta a esquerra
Sant Pau
Jaume
Felip
Joan
Mateu
Maties
Joan Baptiste
Jeremies
Abacuc
i Simeó
Queden nou
fornícols buides
que mai van arribar
a contenir
estàtues
que es va acabar
el pressupost
i a l'esquerra
de la façana
sobre la porta lateral
també trobem
un petit grup escultori
que pot passar
desapercebut
ocupant el timpà
d'estil romànic
d'esta porta
i apareix
una epifania
o naixement
de Jesús
amb l'adoració
dels tres reis d'Orient
que li porten
presents al nen
i a la dreta
d'esta façana
sobre l'altra
porta lateral
una curiositat
que potser també
pot passar
desapercebuda
és un sarcòfag romà
possiblement
de la segona meitat
del segle IV
amb escenes
esculpides
de la vida
de Crist
on s'hi pot reconèixer
l'entrada
a Jerusalén
o el sopar
a casa del ric
Epuleó
entre d'altres
és un sarcòfag
que va ser encastat
al mur
de la façana
de la catedral
no envinguis
amb històries
curiositats
qui era el doctor
Joseph Bell
doncs aquest senyor
va ser professor
de medicina
d'Arthur Conan Doyle
quan aquest senyor
encara no era
un novel·lista
i ho va ser
a la infermeria reial
de Dimburg
el doctor va sorprendre
el seu alumne
no només
pels seus coneixements mèdics
sinó que també
per la seva capacitat
de deducció
sembla ser que el doctor
era capaç
després d'observar
els seus pacients
de deduir
multitud de circumstàncies
de la seva vida
com avui en dia
fa també
la policia científica
o la policia forense
que tant
molt bé
entre les proesses
detectivesques
del metge
es troba una
que explica
com va descobrir
l'assassinat
d'una dona
un assassinat
que el seu marit
intentava fer passar
com un accident
domèstic
així una nit
de l'any 1877
el marit
va subministrar
a la seva esposa
que acabava de signar
una pòlissa
de segurs
per valor
de 5.000 lliures
en cas de mort accidental
un letal got
de suc de llimona
el que havia afegit
opi sòlid
però és que això
és molt típic
acabes de signar
una pòlissa
una segurens
unes setmanes
potser és típic
per naltros
però és que
potser per ell
no ho era
1877
bé
potser no s'han donat
encara
al matí següent
el marit
va simular
una fuita de gas
a l'habitació
de la seva esposa
perquè semblés
que aquesta
era la causa
de la mort
però
el doctor Bell
va trobar
rastres de saliva
al coixí de la senyora
i va demostrar
que aquesta
havia mort
per la letal
llimonada
per dir-ho
d'alguna forma
i en conseqüència
no es tractava
d'una mort accidental
sinó d'un assassinat
anys més tard
quan Conan Doyle
ja era escriptor
va admetre
haver utilitzat
la figura humana
del seu antic professor
recordem
el doctor Joseph Bell
per crear
la personalitat
del seu personatge
més famós
qui era?
tic tac
tic tac
en Sherlock Holmes
notícies
avui anem
bastant malament
de temps
segons sembla ser
que estrany
sí
ho assenyarem
a més una notícia
que tenim
tampoc no teníem
tantes avui
recordeu que
fins al proper 5
de febrer
podeu visitar
el tinglado
número 1
del Moll de Costa
i també
al Museu d'Art Modern
de Tarragona
exposició antològica
sobre el pintor
ballenc
Jaume Soler
a més
la setmana passada
es va presentar
el llibre
Jaume Soler
l'omnipresència
de l'home
escrit
pel professor
de la Rovira
i Virgili
Antoni Salcedo
recordeu fins al dia
5 de febrer
i la recomanació editorial
o el llibre
d'aquesta setmana
porta el següent títol
breu història del món
l'autor és
Ernst H. Gombrich
l'editorial
Empúries
col·lecció narrativa
número de pàgines
293
a preu
doncs 18 euros
i si el preferiu
en edició de butxaca
més petita
i portable
6,95
avui estem parlant
d'un llibre
que no és
una novetat editorial
com normalment
solen presentar
sinó d'un llibre
clàssic
podríem dir
d'un autòcter
clàssic
és la breu
història del món
del senyor
Ernst Gombrich
Gombrich
ha estat un dels
més grans historiadors
del segle XX
i aquesta obra seva
és una de les
més populars
que va escriure
i podeu trobar
des de l'aparició
de la ser romà
fins a la segona
meitat
del segle XX
Gombrich
va narrant la història
com si es tractés
d'un conte
afegint-hi anècdotes
i metàfores excel·lents
és un llibre
molt recomanat
per a introduir
a la gent
dins de la matèria
de l'història
una matèria
que pot ser
molt feixuga
i dura
si no s'explica
adequadament
un llibre ideal
per a regalar
a una persona
que volgués
volgués
anar introduint
dins d'aquest
mundillo
per a posar un exemple
com descriuria
el senyor Gombrich
per exemple
la caiguda
de l'imperi romà
has vist mai créixer
una tempesta
en un càlid dia d'estiu
és extraordinari
sobretot a la muntanya
primer no veus res
però sents
en el propi cansament
que hi ha alguna cosa
a l'aire
després se sent tronar
ara un tro
després un altre
no saps ben bé
d'on venen els trons
llavors
de cop i volta
les muntanyes
es veuen molt de prop
no hi ha ni un fil de vent
i el cel
és ple de núvols
gruixuts
que s'enfilen
així com el senyor Gombrich
introduiria
per exemple
la caiguda
de l'imperi romà
sempre en metàfora
sempre fent-ho
d'una manera
molt amena
molt didàctica
Jordi
em sembla que no està
gaire d'acord
no sé
no sé
és un llibre
bàsic
però que
tot s'ha de dir
era un fragment
i no l'obra sencera
el que m'hi he dit
com és normal
després se centra
més en matèria
però bueno
però que
no en cap moment
deixa de ser amé
i deixa de ser divertit
i que permet
arribar a tots els públics
perfecte
escolta
abans de plegar
potser hem de recordar
una cosa no?
sí la nostra enquesta
avui és l'últim dia
teniu fins a les 12 de la vespre
per
doncs enviar-nos
un correu
o millor
us fem la propaganda
homínidos
d'Odal Carbonell
la guerra civil espanyola
d'Antoni Víbor
mapes del tiempo
de David Christian
la caída
Jordi
Jordi
Jordi
Jordi
què vols Manel?
no em vinguis amb històries
que ja m'estàs calentant
els cascos
decidis-te d'una vegada
per tu
quin és el millor llibre
d'història publicat
durant l'any 2005
i per tu
no em vinguis amb històries
et convida a participar
en la nostra enquesta
quins són els millors llibres
d'història
publicats el 2005
enviar la teva resposta
abans del 25 de gener
a
historia
arroba
tarragonaradio
punt com
participa
podràs guanyar
una selecció de llibres
amb molta història
publicats per editorials
especialitzades
historia
arroba
tarragonaradio
punt com
teniu durant tot el dia
si n'arriba algun demà
també
possiblement
o d'aquí dos dies
i sabrem la solució
no des 24 hores
donem de pròrroga
res de pròrrogues
han tingut un mes i mig
el rellotge del temps
avança
i el pèndol de la història
continua funcionant
ens veiem la propera setmana
a
No em vinguis amb històries
a Tarragona Ràdio
i el proper
No em vinguis amb històries
l'aparició del ferrocarril
França declara la guerra
a la Gran Bretanya i Holanda
Primera exposició de Picasso
als Quatregats de Barcelona
La nina, la pinta
i la Santa Maria
i moltes coses més
Jordi Manel
jo encara estic a temps de votar
ens veiem dimecres que ve
d'acord?
Adéu
Adéu
Sallled
Fins demà!
Fins demà!